Sobre la transparència de l'equip de govern... en l'organització de les festes a la plaça del Conqueridor

Els Verds-Esquerra demanen a l'equip de govern que expliqui com s'han organitzat les festes nocturnes de nadal i cap d'any a la plaça de Conqueridor
Critiquen la manca de transparència en l'organització de les festes, de les quals s'han encarregat una associació de comerciants i una empresa privada, i les anomalies en la seva publicitat

Els Verds-Esquerra d'Artà han instat l'equip de govern a aportar informació sobre el procediment pel qual s'ha arribat a acords de col·laboració -o de contractació- entre l'Ajuntament i dues entitats privades per a la organització de les festes nocturnes de nadal i nit vella a la plaça del Conqueridor d'Artà. També demanen que s'informi de quines despeses pot haver suposat al municipi l'organització d'aquestes festes nocturnes, així com dels possibles ingressos, si n'hi ha.

Els Verds-Esquerra han formulat tot aquest seguit de preguntes davant l'obscurantisme que envolta aquestes festes que es celebren a la plaça del Conqueridor, davall d'una carpa instal·lada per l'Ajuntament. Obscurantisme al qual s'afegeixen possibles elements d'improvisació i fins i tot arbitrarietats.

Resulta del tot estrany, per exemple, que la festa de cap d'any, organitzada per un club nocturn del poble, no estigui inclosa entre els actes programats al programa de les festes de nadal 2007, i que, en canvi, circulin correus electrònics als quals es convida a assistir-hi i s'anuncii per la ràdio; a aquestes convocatòries s'esmenta sempre la col·laboració de l'Ajuntament d'Artà. “Els veïnats, altres associacions i empresaris locals d'oci nocturn ens interroguen sobre com s'han organitzat les festes, sobre quines despeses -instal·lació de la carpa, contractació dels animadors, etc.- han estat assumides per l'ens públic municipal i sobre temes com els preus de les consumicions i com es distribueixen beneficis, si n'hi ha, i no disposam de cap dada per respondre a les seves preguntes”, afirma Guillem Caldentey, regidor de la formació artanenca.

Nova instal·lació fotovoltaïca connectada a xarxa a Artà

per Jaume Torres (jatodo@gmail.com)

Dia 14 de desembre de 2007 es va connectar a la xarxa distribuidora d'electricitat la nova instal·lació fotovoltaïca ubicada sobre teulada al carrer Costa i Llobera.

Gràcies a aquest fet es pot dir que tots els habitants del poble d'Artà disposam d'un gra d'arena més en el consum d'energies renovables i en la lluita contra el canvi climàtic ja que l'electricitat produïda es distribueix per a totes les cases dels envoltants de la instal·lació.

Aquesta instal·lació consta de 48 plaques amb una potència total de 10.320 W preveient-se una producció anual d'uns 13300 Kwh d'energia i estalviant l'emissió a l'atmósfera d'uns 13.000 Kg de CO2 anuals.

Cal dir que les plaques fotovoltaïques, a més de constituir una font d'energia neta i renovable, també són una inversió rendible. En 10 anys es recupera el capital invertit i fins als 35 anys n'esta garantida la producció i la seva compra per part de Gesa-Endesa per un preu de 0,45 €, es a dir unes 5 vegades superior al cost del Kwh aplicat a la tarifa domèstica.

Els requisits bàsics que fan econòmicament rendible el muntatge de plaques fotovoltaïques conectades a xarxa damunt teulada serien els següents:

• Teulada o terrat amb possibilitat d'orientació Sud, encara que es pot acceptar una desviació important tant cap a l'est com a l'oest.
• Absència d'ombres provinents d'altres edificis de major alçada o d'arbres dels envoltants. (Tant en l'actualitat com en el futur).
• Orientativament es pot preveure una inversió d'uns 800 Euros per metre quadrat i un rendiment anual d'un 10 % d'aquesta inversió.

Dades referides a la instal·lació de referència

• Nombre de plaques 48 de 215Wp
• Potència total 10.320Wp
• Previsió de producció anual 13300 Kwh
• Inversió aproximada 63.000 Euros
• Rendiment econòmic previst 6.000 Euros anuals
• Finançament 60 % Prestec ecológic de Sa Nostra a un TIN del 5,6% (limitat a 35.000). 40% Aportació de capital propi.

Enllaços d´interés
http://www.energias-renovables.com/
http://jumanjisolar.blogspot.com/
http://www.solarta.com

[De Franc, 14-12-07] El GOB demana que s’Estany den Mas (Manacor ) i el Molí d’en Regalat (Artà) també siguin protegides per Llei

Si voleu accedir al contingut de la la notícia de la publicació comarcal De Franc pitjau aquí

Disfrutau el 2008!

(Extret de la web de El Jueves)

MANIFESTACIÓ PER L'HABITATGE DIGNE

MANIFESTACIÓ PER L'HABITATGE DIGNE

DISSABTE 22 DE DESEMBRE A LES 17:00 HORES
PLAÇA DE CORT
CIUTAT DE MALLORCA

LA NÒMINA DEL MEU PARE (Article de Forges a El País, 2/5/2006)

"La nòmina del meu pare de desembre de 1979 era de 38.000 pessetes. Ell treballava com a peó de la construcció. En aquell mateix moment li oferiren comprar una casa. Li demanaven un total de 500.000 pessetes per ella. Decidí no arriscar i continuar vivint en règim de lloguer, amb unes condicions molt bones. Es tractava d'una casa modesta però molt ben ubicada, a ple centre d'un poble proper a Barcelona. Als pocs mesos el meu pare i la meva mare van comprar un terreny a un altre poble de la mateixa província i, en menys de cinc anys d'esforç, ja tenien fet i pagat un habitatge de 120 m².

Han passat 27 anys. Al 2006 i al mateix poble on viuen, un pis modest de 75 m² a les afores no es troba per menys de 35 milions de pessetes, i sóc molt generós.

A l'any 1979 el cost d'un pis era de l'ordre de 14 mensualitats de peó d'obra

38.000 ptes/mes x 14 mesos= 532.000 ptes.

El sou de 2006 d'un universitari recent titulat en enginyeria informàtica sense experiència professional no arriba a les 200.000 pessetes mensuals. A l'any 2006 un habitatge modest costa 175 mensualitats (14 anualitats!!!!) d'un enginyer informàtic.

2.500.000 ptes/mes x 175 mesos= 35.000.000 ptes.

Les joves d'avui necessitaríem cobrar 2'5 milions de pessetes mensuals per a estar en igualtat de condicions amb els nostres pares que compraren un habitatge a principis dels '80.

Els pisos a l'any 2006 haurien de costar 2'8 milions de pessetes perquè els joves d'avui estiguéssim en igualtat de condicions que els nostres pares el 1979.

200.000 ptes/mes x 14 mesos = 2.800.000 ptes.

Avui en dia, no trob adjectiu apropiat per qualificar el que el meu pare va considerar arriscat al 1979. Està clar que, de la nit al dia, els pisos no costaran 30 vegades menys, de 35 a 3 milions. També està clar que no cobraré 2'5 milions de pessetes mensuals, per molt bon treball que trobi o per molts estudis que tengui. El primer que penses es seguir vivint a casa dels teus pares i estalviar-te el 100% de la nòmina durant els pròxims 14 anys. Cap a l'any 2020 (jo rondaré ja els 40 anys d'edat) tendré els doblers suficients per comprar un habitatge al preu de 2006, però, per suposat, no al preu de 2020. Evidentment, aquesta idea es descarta abans de fer qualsevol càlcul. Encara que un jove arribi a estalviar 2, 4 o 6 milions amb molt d'esforç i amb pocs anys, avui en dia no podran evitar:

1. Demanar un préstec al banc a 40 o 50 anys (si aconsegueixes estalviar 2, 4 o 6 milions pots reduir el període a 35-45 anys, però 5 anys no suposen pràcticament res quan xerram de mig segle de pagament). Veuràs que no vius a una democràcia, sinó a una dictadura. El dictador no nom Francisco Franco, sinó La Caixa, Sa Nostra, BBVA,... o en general, 'la banca'. Ni tan sols tendràs la llibertat de dir el que penses, per exemple, al teu cap, no sigui que tanqui es grifo, i no puguis pagar al teu dictador.
2. L'altre opció es pagar un lloguer de per vida. En aquest cas el dictador nom Joan Bennàsser, Pere Ripoll o Mateu el llogater. La situació no és gaire diferent a 1).

Després d'aquesta reflexió has de tenir la delicadesa de no dir a un jove que el seu problema es que no estalvia, això va ser vàlid per tu al 1979, fins i tot era vàlid per alguns joves al 1999, però no al 2006. Al 2006 només aconsegueixes carregar amb més impotència al jove, si hi cap.

L'esforç dels nostres pares és, sense dubte admirable, però no era estèril (podien obtenir un habitatge en propietat en un període de 5 anys). El mateix esforç realitzat pels nostres fills sols arriba, possiblement, a reduir 5 anys d'una hipoteca de mig segle. L'habitatge mai fou un objecte per enriquir-se, sinó per viure i és del poc material que si necessitam. La llei del lliure mercat pot establir el preu dels televisors de plasma al preu que vulgui... jo no els compraré... però mai hauríem d'haver permès que aquesta mateixa llei fixàs el preu de l'habitatge, perquè tots necessitam viure-hi i no tots podem pagar-la. Els joves, fins i tot aquells que tenim estudis superiors, no podem competir"


NOTA: MOS HEM DE FER ESCOLTAR, TOTS JUNTS SOM MÉS FORTS!

RAÓ: Després del primer reclam per un habitatge digne, se n'han convocat molts d'altres, tots ells desorganitzats i disgregats en algunes poques ciutats. Aquest és un problema a nivell estatal, per aquesta raó es convoca una

Manifestació
DISSABTE 22 DE DESEMBRE A LES 17:00 HORES
PLAÇA DE CORT

Es convoca amb tanta antelació perquè es difongui es màxim possible. Es prega a tothom qui rebi aquest missatge el difongui de totes les maneres que se li ocorrin, pamflets, e-mails, fòrums d'Internet, cartes als mitjans de comunicació, a tot tipus d'associacions, etc...

COM ES REALITZARÀ: aquesta manifestació se farà com una marxa tallant el tràfic dels principals carrers de l'estat espanyol, ja que ha quedat clar que les simples concentracions no són ateses, encara que no es perdrà mai l'esperit pacífic amb el que aquesta iniciativa ha nascut. Si la policia deté la marxa, es tornarà al punt inicial pacíficament, sense enfrontaments, i s'esperarà a que es pugui tornar a començar. En cas de no poder fer-se, se convertirà en una concentració més però s'haurà cridat més l'atenció. Degut a les dates nadalenques de la MACRO-MANIFESTACIÓ, l'eslògan principal serà

"Volem una casa, no una hipoteca"

CIUTATS CONVOCADES: (Si la teva no hi és, posa-la)

Ciutat de Mallorca: Plaça de Cort
Madrid: Puerta del Sol
Huesca: Plaza Navarra
Girona: Plaça de correus DEVESA
Barcelona: Plaça Catalunya
Zaragoza: Plaza del Pilar
Salamanca: Plaza Mayor
Valladolid: Plaza Mayor
Iruña: Plaza del Castillo
Vigo: Puerta del Sol
Elche: Plaça Baix Collado
Villalba (Madrid): Plaza del Ayuntamiento
A Coruña: Plaza de Maria Pita
Toledo: Plaza de Zocodover
Córdoba: Plaza de las Tendillas
Palencia: Plaza Mayor
León: Plaza de San Marcelo
Bilbo: Plaza del Teatro Arriaga.
Granada: Fuente de las Batallas
Badajoz: Plaza de San Francisco
Málaga: Plaza de la Constitución
Sevilla: Plaza Nueva
Valencia: Plaza de San Agustín
Albacete: Plaza del Altozano
Talavera de la Reina: PZ EL PAN
Santa Cruz de tenerife: Plaza Weyler
DONOSTIA: alderdi eder.


Si creus que ets lliure és que no has volat el suficient com per trobar-te amb les teves reixes.
Tots units, a veure si els polítics se'n adonen de que els polítics sords no han de fer política.

Carlos Fernández Liria, "Venezuela: ¿y ahora qué?"

He al·lucinat en veure publicat a un diari d'abast estatal ("Público") aquest article del professor de Filosofia Fernández Liria. Pitjau aquí si el voleu llegir directament del diari. Jo, per si un cas, el copio i l'aferr, no sigui cosa que desaparegui... ;-)
Guillem Caldentey

En una ocasión, un periodista le pidió a Einstein que explicara en pocas palabras lo que era la teoría de la relatividad. “¿Sabría usted explicarme antes lo que es un huevo frito?”, respondió éste. El periodista asintió desconcertado. “Muy bien”, dijo Einstein, “pues entonces, explíqueme lo que es un huevo frito pero suponiendo que yo no tengo ni idea de lo que es un huevo, que en mi vida he visto una gallina y que no sé ni lo que es una sartén ni lo que es el aceite”.

Sobre Venezuela se ha mentido tanto en los medios de comunicación –y se ha mentido de una manera tan unánime y orquestada– que se ha vuelto casi imposible explicarse al respecto. Es imposible argumentar nada cuando hay demasiadas mentiras de por medio. Los que hemos intentado balbucear algo en algún debate de televisión, o los que, sencillamente, nos hemos enredado a discutir alguna vez con cualquier lector de El País o de El Mundo o con un espectador medio del telediario, hemos tenido la sensación de encontrarnos en una situación infinitamente más apurada que la de ese periodista interrogado por Einstein. Es como intentar explicar lo que es un huevo frito a alguien que sabe perfectamente que un huevo es una castaña, que considera demostrado que las gallinas son canguros, que cuando dices “sartén” entiende de inmediato “trompeta” y que por aceite hirviendo entiende helado de vainilla.

Para decir una sola palabra sobre el no a la Reforma Constitucional, ¿por dónde debo comenzar? ¿Por intentar que se respete el hecho democrático de que Chávez ganó las elecciones? ¿Por demostrar que en Venezuela hay división de poderes, libertad de prensa y libertad de expresión hasta el punto de que una cadena como RCTV, que participó activamente en un golpe de Estado y que se hizo famosa por sus llamadas al magnicidio, no sólo no ha sido prohibida ni su director encarcelado sino que está emitiendo por cable sin problema legal alguno? ¿Que el sistema de conteo de votos que los medios no han parado de denunciar como “sospechoso” ha sido legitimado por todos los observadores internacionales, incluido Jimmy Carter? ¿O intento explicar a los oyentes de la Cope que los 3.000 muertos del caracazo fueron en 1989 y que por tanto no pudieron ser, como suele decir Jiménez Losantos, consecuencia de la intentona golpista de Chávez (en 1992)?

El intento de explicar las cosas es más difícil aún. Uno lo da todo por perdido cuando se trata de hablar con gente que no sólo está completamente convencida de que un huevo es una castaña, sino que, encima, no ve ningún problema en que, al mismo tiempo, sea un huevo. Sobre Venezuela, es cierto, hace tiempo que se perdió no sólo la vergüenza sino también el principio de no contradicción. Hace ya siete años una persona culta y enterada (y que parecía, además, sincera), un ejecutivo de un banco español que hacía transacciones con Venezuela, me explicó que estaban muy preo-cupados porque Chávez era un dictador. Le pregunté que por qué estaba tan seguro de ello, habida cuenta de que había ganado limpiamente las elecciones. Dudó un momento y me espetó que “sí”, pero que era “evidente que no tenía intención de volver a convocarlas”. Eso lo convertía en dictador desde ya mismo. Si no me fallan las cuentas, en los siete años que nos separan de esta conversación Chávez ha convocado seis consultas electorales, incluyendo ésta que acaba de perder. El otro día, estuve hablando con dos colegas en la Universidad. Entre los dos sumaban tres carreras, un grado de doctor y dos oposiciones ganadas, o sea, un nivel bastante más culto que la media. Eran, por otra parte, espectadores y lectores normales y corrientes de nuestros telediarios y de nuestros periódicos. Los dos estaban sinceramente convencidos de que si ganaba el sí a la Reforma, Chávez quedaba elegido de forma vitalicia, sin necesidad de volverse a presentar nunca más a las elecciones. Es lo que habían entendido en los medios.

Ahora, el “caudillo” Chávez, el “dictador” que ha concentrado en sus manos un “poder absoluto” (El País, 3-12-2007), ha afrontado la derrota de la Reforma con estas palabras: “Ahora los venezolanos y venezolanas debemos confiar en nuestras instituciones. A quienes votaron por mi propuesta y a quienes votaron contra mi propuesta, les agradezco y les felicito porque han comprobado que este es el camino. Sepan administrar su victoria, mírenla bien matemáticamente. No es que se la doy, ustedes se la han ganado. Ojalá se olviden para siempre de los saltos al vacío, de los caminos de la violencia, de la desestabilización”. Así pues, no parece que la pregunta sea si Chávez aceptará el resultado de la consulta. La pregunta es, por ejemplo, si los medios de comunicación españoles aceptarán que Chávez la haya aceptado. Si reconocerán que todas las mentiras y más mentiras que durante años han soltado respecto de la ausencia de democracia en Venezuela no tenían fundamento. Si reconocerán ahora, cuando menos, que el sistema electrónico de contar votos era legítimo. Si aceptarán y respetarán de una vez por todas ahora –nunca es demasiado tarde– el resultado de las anteriores consultas electorales, en las que Chávez obtuvo la victoria y si, por lo tanto, dejarán de alentar desde Europa a la oposición golpista venezolana.

Desde luego, no hay motivos para ser nada optimista. La oposición venezolana no se resignará ni mucho menos a obtener de las urnas lo que las urnas le han dado. De ninguna manera se resignarán a los cinco años de mandato constitucional que todavía le quedan a Chávez. Clamarán contra la democracia que no habrá democracia en Venezuela hasta que Chávez renuncie. Y los medios de comunicación españoles seguirán jaleando. Todo el entusiasmo mediático que dio cobertura al golpe de estado de 2002 se concentrará ahora en una nueva receta: la revolución naranja.

Carlos Fernández Liria es profesor titular de Filosofía en la Universidad Complutense de Madrid

Els Verds-Esquerra insten el Govern Balear a considerar alternatives menys impactants per a la regeneració de la platja de la Colònia de Sant Pere

Projecte 4 (que proposa el Ministeri)

Projecte 0, el menys impactant

Critiquen la indefinició al respecte de l'equip de govern municipal

Els Verds-Esquerra d'Artà han dirigit un escrit d'iniciativa a la Comissió Balear de Medi Ambient i a la Direcció General de Qualitat Ambiental i Litoral al qual s'insta el Govern Balear a la presa en consideració de les alternatives mediambientalment menys impactants per a la regeneració de la platja artificial de la Colònia de Sant Pere, obra que el Ministeri de Medi Ambient vol executar properament.

El document de referència, "Proyecto de recuperación de la playa de la Colonia de San Pedro, T.M. de Artà (Mallorca)", redactat per KV Consultores el present any per encàrrec del Ministeri de Medi Ambient, descriu fins a 5 alternatives per a la regeneració de la platja. L'alternativa més impactant és la número 4, una autèntica macroampliació amb 8.139 m2 de superfície de platja seca, 290 m. de longitud, amplada màxima de 60 m. i aportació de 29.620 m3 d'arena; té el valor més alt d'impacte de les propostes: 6,25 (“Impacto Moderado-Severo”). L'alternativa menys impactant, i que defensen Els Verds-Esquerra d'Artà, és la número 0, amb 2.164 m2 de superfície de platja seca, 90 metres de longitud i amplada màxima de 35 m.; té el valor més baix d'impacte de les propostes: 1,50 (“Impacto Nulo-Compatible”). Aquesta darrera alternativa consisteix en una senzilla recuperació dels espigons, en molt mal estat des de l'any 2001, i una actuació de reforçament el passeig marítim entre la platja i el port esportiu.

Els Verds-Esquerra d'Artà mostren la seva preocupació per les informacions més recents¹, segons les quals el Govern podria valorar i avaluar especialment la proposta més impactant. Del document del ministeri, aquesta formació critica que conté errors, com argumentar la manca d'espais de bany a la zona (a la zona de la Colònia de Sant Pere hi ha, per exemple, la platja natural de Sa Canova, i altres cales, i als voltants ja s'hi troben platges amb tots els serveis, com als municipis de Santa Margalida, Capdepera, Sant Llorenç, etc.), i també el seu marcat tarannà notòriament desenvolupista. Aquest tarannà s'il·lustra, per exemple, a la introducció, quan s'esmenta que l'ampliació del port esportiu ha incrementat la demanda turística a la zona. Segons Guillem Caldentey, regidor de Els Verds-Esquerra d'Artà, “els efectes a la Colònia de l'ampliació del port l'any 2001 i la manca de voluntat política a nivell urbanístic ja són prou lamentables com per atiar encara més la deformació del poble i el seu paisatge amb macroampliacions de la platja”. Aquest tarannà també queda palès en el mètode de puntuació de les propostes, de caràcter més que qüestionable tècnicament segons Els Verds-Esquerra, atès el resultat que dóna (la proposta millor puntuada és la 4) i que comporta el pervers i paradoxal efecte que quant més gran és l'obra, més atenuada queda la importància del seu impacte mediambiental (!!!!). La proposta 4, la preferida pel ministeri és, per altra banda, la més costosa econòmicament, i la que més despesa suposaria en cada una de les seves regeneracions -que de vegades poden tenir una freqüència fins i tot anual.

Per altra banda, Els Verds-Esquerra fan constar a l'escrit dirigit als organismes de l'administració balear que algunes de les pedreres considerades per a l'extracció de l'arena que s'hi ha d'aportar no han passat cap procediment d'avaluació d'impacte ambiental.

Guillem Caldentey confia que el Govern Balear estudiarà les distintes alternatives per a la regeneració de la platja i que evitarà actuacions massa impactants, tenint en compte el caràcter turístic no massiu d'aquest nucli costaner artanenc.

Critiquen l'obscurantisme i la indefinició de l'equip de govern de l'Ajuntament d'Artà.

No s'entén el silenci de l'equip de govern davant d'una qüestió tan important per a la Colònia i per al municipi, quan s'hi juguen aspectes com el paisatge. No consta oficialment que hagi transmès cap parer al respecte a la delegació de costes quan aquest organisme del ministeri de medi ambient va convidar la corporació i entitats que hi poguessin estar interessades, com el GOB, i a preguntes del regidor de Els Verds-Esquerra sempre han evitat pronunciar-se. Per altra banda, s'ha de recordar que els ajuntaments de Sant Llorenç i de Son Servera, sí s'han pronunciat, i a instància dels propis equips de govern, en contra d'actuacions massa impactants proposades per aquella administració central.

1Vegeu, per exemple, Diari de Balears, 03-12-07.

Excursió pels camins PÚBLICS d'Es Fangar