diumenge, 21 de setembre del 2008

Neteja i millora de torrents???

[Accediu millor a l'article de M. Bonnín pitjant aquí]


"Neteja i millora de torrents", o
devastació de natura i patrimoni?

dissabte, 20 de setembre del 2008

"KAMPARTA", Kalvellido

dimecres, 17 de setembre del 2008

Mobilitat i Canvi Climàtic, segons UM-PSOE d'Artà

L'equip de govern de l'Ajuntament d'Artà ignora la Setmana Europea de la Mobilitat
Els Verds-Esquerra d'Artà critiquen la profunda incoherència de l'equip de govern (UM-PSOE). Al Ple de juliol, es va aprovar una moció d'UM per a actuar contra el canvi climàtic [1]

Tal i com varen fer el mes de setembre de l'any 2007 [2], Els Verds-Esquerra lamenten que, per tercer any consecutiu, l'Ajuntament d'Artà no hagi dut a terme cap activitat ni campanya amb ocasió de la Setmana Europea de la Mobilitat. La coalició artanenca critica durament la passivitat mostrada per l'equip de govern (UM-PSOE) davant dels problemes de mobilitat del municipi, especialment als nuclis urbans.

Tenint en compte el disseny antic, amb carrers estrets, de gran part dels nuclis urbans, la superfície pública que ocupen els vehicles motoritzats de manera permanent -circulant i estacionats-, i la intensitat de l'ús que se'n fa, és senzill representar-se la pressió -ambiental, de risc, etc.- que pateixen dins aquests nuclis tant els vianants, com els veïnats, com els mateixos conductors [3].

Els Verds-Esquerra d'Artà sempre han defensat que davant aquesta situació s'han de prendre mesures, com ara l'aplicació de Plans de Moderació del Trànsit (plans redactats l'any 2002, però que mai han estat aplicats), la peatonalització de determinats carrers o itineraris, i la reducció de la velocitat del trànsit a carrers com ara el de Ciutat al tram de la sortida cap a Palma o Illots a la Colònia de Sant Pere. Respecte a la peatonalització de carrers, la coalició sempre ha defensat que es tenguin en compte els itineraris més freqüentats pels infants, com els de l'anada als centres educatius.

Des que el Carrer Ciutat i la zona de la plaça del Conqueridor varen ser embellits i s'hi va restringir el trànsit, l'actitud dels distints governs respecte a la restricció del trànsit ha estat generalment molt indolent. “En l'actualitat, i fa ja dos anys llargs, el pas incontrolat de tot tipus de vehicles en aquella zona teòricament restringida és més una norma que una excepció”, afirma Guillem Caldentey, regidor de la coalició a l'Ajuntament. Aquest descontrol afecta principalment la seguretat i el gaudi de multitud d'infants que hi passen llargues estones els capvespres, però també els visitants i turistes que veuen interromput el seu passeig per aquesta zona aparentment per a vianants pel trànsit de circulació motoritzada.

El mateix regidor expressa la seva sorpresa davant les múltiples incoherències de l'equip de govern. “El darrer Ple, UM va presentar una moció per a engegar un Pla d'Acció contra el Canvi Climàtic a la qual es deia, entre d'altres coses, que s'havien d'implantar bones pràctiques mediambientals a tots els àmbits de l'activitat humana; fa setmanes, el regidor d'Interior i Turisme, B. Gili, va presentar als mitjans de comunicació un Pla de competitivitat turística al qual s'insisteix en la necessitat d'eliminar trànsit motoritzat dins els nuclis urbans. No entenem com es vol lluitar contra el Canvi Climàtic i com es vol avançar cap a la sostenibilitat urbana i un turisme cultural, patrimonial i arquitectònic si no són capaços d'afrontar els problemes amb les eines de què ja disposam, per exemple, la col·laboració de la Conselleria de Mobilitat per aquesta Setmana Europea de la Mobilitat [4], la efectiva eliminació del trànsit rodat a les zones on en el passat ja s'havia dut a terme, la reducció de la velocitat dels vehicles a determinats vials, l'aplicació dels Plans de Moderació del Trànsit que dormen dins un calaix, etc.”.



[1] Accediu a la moció d'UM presentada i aprovada (amb abstenció de Els Verds-Esquerra d'Artà per la desconfiança en la sinceritat de la expressió de voluntat de l'equip de govern vers l'adopció de mesures dirigides a la correcció d'aquesta problemàtica) a la sessió ordinària de 29 de juliol de 2008.

[2] Accediu a la nota de premsa de Els Verds-Esquerra d'Artà de setembre de 2007.

[3] Entre 2002 i 2004 s'ha produït un increment en tots els tipus de vehicles, especialment en el cas dels turismes, amb un augment del 6,2% al llarg d'aquest període. En total, el parc de vehicles ha crescut un 5,6% entre 2002 i 2004. Si es té en compte que la població només ha crescut un 3,4% en aquests anys, es dedueix que el creixement del parc de vehicles gairebé ha duplicat al demogràfic. (Font: “Artà sorprende. Plan de competitividad de zonas de alto potencial turístico”, Artà, 2008. Pla de competitivitat presentat a Última Hora el passat dia 3 de setembre.

[4] Un total de 31 municipis de les Illes s'han adherit a la Setmana Europea de la Mobilitat organitzada pel Govern de les Illes en col·laboració amb el Ministeri de Medi Ambient. Accediu als materials de la Conselleria de Mobilitat.

dimarts, 16 de setembre del 2008

PAU (www.escapula.com, www.vaigfort.com)

dilluns, 8 de setembre del 2008

"El solar" (Medina/Público)


diumenge, 7 de setembre del 2008

F. Feldmeier/Diario de Mallorca: "Playas en rehabilitación"


Un ejemplo negativo para el medio ambiente: en Cala Mesquida la arena se pierde especialmente rápido.Foto: Jaume Servera

[DM, 7 de setembre de 2008]
Reportaje. Medio Ambiente. Conservación del litoral.
Playas en rehabilitación
Nuevas técnicas dan los primeros resultados en la protección de uno de los mayores atractivos de la isla

FRANK FELDMEIER. PALMA.
Jaume Servera tiene nuevas esperanzas. El geólogo-morfólogo de la UIB tuvo que contemplar cómo su objeto de investigación, las playas de Mallorca, empeoraba año tras año. Ahora se encuentran en vías de mejora, según el diagnóstico del investigador. Las dunas vuelven a crecer, la vegetación se recupera, y las algas de las playas no son desechos, como si de basura se tratara. "La política ha tomado un nuevo camino", observa Servera contento -aunque a veces niega con la cabeza cuando ve cómo la mano del hombre provoca una transformación indeseada.
Las playas de Mallorca deben aguantar una avalancha importante. No sólo en la Platja de Palma el verano significa una toalla al lado de la otra, incluso la mayoría de las calas naturales han evolucionado hasta convertirse en imanes de atracción, debido a las recomendaciones de boca en boca. Según un estudio de la UIB, en un día punta de afluencia, cada bañista tiene en Cala Agulla menos de siete metros cuadrados a su disposición. Y la playa de ensueño por excelencia, es Trenc, en la costa sur de Mallorca, debe asimilar hasta 10.000 visitantes durante los fines de semana del verano.
Para evitar malentendidos, cuando Servera habla de situaciones desoladoras, no se refiere a la diversión acuática de los turistas, sino al sistema ecológico. Mientras los playeros disfrutan, en muchos sitios, el entorno natural sufre. Hasta hace poco no se querían reconocer los daños que ha sufrido el sistema dunar. "Casi nos trataron de locos", dice el científico.
En un futuro se pretende que la playa de es Trenc sea parte de una zona natural protegida y hay en prueba sistemas de regeneración, además de la fijación de nuevas imposiciones sobre la mesa. Pero también en otros lugares los programas de protección gozan de mayor importancia. Una playa ejemplar de la regeneración es s´Amarador, en el parque natural Mondragó, en la costa este. Los empleados del parque colocaron una especie de gigantescos peines de madera - hace dos años que estaban a la vista, hoy están casi totalmente cubiertos por las dunas, que se han regenerado. "Ésta playa se merece un diez", dice Servera.
En cambio, un ejemplo negativo es Cala Mesquida, en Capdepera, una playa que antaño estaba completamente intacta. Con el tiempo, la arena se ha escurrido hacia el pinar, que se encuentra detrás de la playa, y lo ha dañado -ya que el embate de las olas es más fuerte que en otros lugares- y la arena se ha perdido con mucha velocidad.
Lo que Servera viene intentado explicar sin éxito es que el sistema ecológico de las playas es complejo; enseguida que cambie uno de los factores, todo el sistema se ve afectado. Significa por ejemplo que quien retira las algas de la playa de es Trenc, cambia también el embate de las olas y las corrientes. Puede significar que el mar se lleve la arena, o que se dañen las praderas de algas del suelo marino, que ayudan a fijar la arena.
Los quiosqueros de la playa de es Trenc ven entretanto que se acaba su negocio. Temen que la suciedad y las algas ahuyenten a los visitantes, y se manifiestan en contra de las nuevas directrices ecológicas de Medio Ambiente. "Nos convertimos en el hazmerreír de los medios internacionales", se queja uno de los empresarios. Medio Ambiente, por el contrario, manifiesta que en verano sí pueden retirarse las algas -siempre que se haga de manera profesional. Pero eso sería responsabilidad de los concesionarios locales, a los que se les entregaron las directrices a seguir hace poco.

Un tratamiento incompleto

Si fuera por Jaume Servera, las algas se quedarían sobre la arena también en verano. "Un médico tampoco interrumpe un tratamiento", dice el científico, a quien gustan las comparaciones terapéuticas. ¿Qué es más importante -el negocio de los quiosqueros, o el hecho de que, a simple vista, la playa es ya más ancha? Y a los turistas, simplemente, habría que explicarles que no se trata de suciedad.
Que hay aún problemas a erradicar, en lo que se refiere a la nueva política respecto a las playas, también es visible en Cala Agulla, en el municipio de Capdepera. En el pasado, la playa fue rellenada dos veces artificialmente con arena -que volvió a desaparecer en el mar. Ahora también ahí regeneran las dunas.
Pero hace pocas semanas, las excavadoras repartieron la arena ganada y aplastaron las dunas. Las fotos se distribuyeron en la conselleria de Medio Ambiente, como un ejemplo desalentador.