Senyalització i informació turística als espais naturals protegits costaners. Accés de vehicles no autoritzats

Un dels principals accessos que la propietat privada va intentar tancar el passat mes de gener. S'observa com els infractors ja hi han obert pas

Un dels rètols instal·lats per l'Ajuntament l'any 2006, al qual es pot observar que hi manca la informació gràfica i textual

El rètol del jaciment del Dolmen de S'aigo Dolça està completament espenyat

Instància que hem entrat ahir de matí a l'Ajuntament d'Artà, exposant el mal estat en què es troben els rètols informatius dels valors ecològics i paisatgístics d'alguns indrets del litoral artanenc, com alguns terraplens dels instal·lats el passat mes de gener per la propietat privada de l'espai natural de Es Canons per a limitar l'accés de vehicles no autoritzats a aquell espai natural protegit i un dels més bells del nostre municipi, la necessitat d'instal·lar-ne algun a Cala Mitjana ara que Demarcació de Costes ha procedit a eliminar l'inútil tros de carretera que travessava el sistema dunar que s'hi troba, i la reiteració de la demanda que es torni a instal·lar un rètol informatiu al jaciment arqueològic del olmen de S'Aigua Dolça, a Es Canons, que fa mesos que està romput, a més de demandar un altre pic que s'executi el compromís de engegar una campanya d'informació sobre els valors naturals, ecològics, paisatgístics, de toponímia, etc., a més de les Normatives que hi regeixen als nostre espais natural costaners, compromís expressat per dues vegades l'any passat i que no s'ha dut a terme. A la mateixa Instància, hi trobareu imatges recents (26-04-2009), que hem adjuntat amb l'escrit registrat.
És de remarcar que la passivitat i menfotisme de l'equip de govern municipal respecte de la conservació dels nostres espais naturals te, en el nostre parer, també efectes perjudicials sobre la imatge turística del nostre municipi i dels seus indrets més significatius. Aquesta actitud no casa de cap de les maneres amb el discurs oficial (i que s'esdevé purament demagògic) de l'equip de govern (UM-PSOE) segons el qual es vol potenciar un turisme alternatiu, familiar i cultural, que cerca el contacte amb la natura conservada i el patrimoni, i molt menys amb el discrus victimista segons el qual l'Ajuntament d'Artà conserva el seu territori i fa un jardí del qual se'n beneficien els municipis de la zona que hi envien els turistes, per a reivindicar ajudes especials per part de les administracions supramunicipals. No són capaços de mantenir quatre rètols, ni de fer aplicar una Normativa municipal aprovada al seu dia per unanimitat, que limita el pas de vehicles no autoritzats pels nostres espais naturals protegits, en particular els costaners i més en especial encara els sitemes dunars (Cala Mitjana, Sa Canova, etc.).
Esperam que la nova i tercera regidora de medi ambient aquesta legislatura (UM) sigui una mica més capaç que les dues anteriors, i reclamam que el batle, màxim responsable municipal, s'hi involucri donant el seu recolçament a la millora qualitativa de la conservació dels nostres espais naturals i, a la vegada, de l'aspecte turístic del mateix.

Guillem Caldentey Crego, en representació de Els Verds–Esquerra d'Artà, amb D.N.I. núm. 37339796D, amb domicili al C./ Careta, núm. 19A, CP 07570 d'Artà, telèfon núm. 620373958 i adreça de correu electrònic verds.esquerra.arta@gmail.com,

EXPÓS:
1.Que, dia 11 de juliol de 2006, va quedar definitivament aprovat i en vigor el Reglament municipal pel qual es regula la circulació de vehicles de motor dins els espais naturals del terme d’Artà, per la seva publicació al BOIB Núm. 97/2006.
2.Que, aquell mateix estiu, l'Ajuntament d'Artà va prendre mesures dirigides a limitar l'accés de vehicles motoritzats no autoritzats a zones de la costa artanenca, al llarg de la part que confronta amb la Badia d'Alcúdia, com ara el dipòsit de pedres de gran tamany a diversos punts d'accés (Cala Tonó, Es Canons, i diversos punts a la zona compresa entre el nucli urbà de la Colònia de Sant Pere i Ca los Camps) i la instal·lació d'alguns rètols informatius, no només de les prohibicions i de les distintes Normatives que hi regeixen a les mateixes zones protegides, sinó també descriptius dels valors paisatgístics (toponímia), patrimonials i naturals de les mateixes; aquests rètols tenien, en conseqüència, no només finalitats informatives sobre les normes de conservació i ús públic, sinó també turístiques.
3.Des de llavors, l'aplicació i gestió municipals tant de la Normativa anteriorment esmentada, com dels rètols informatius descrits, ha estat del tot insuficient i ha deixat palesa la manca d'una veritable voluntat de conservar les zones protegides del nostre litoral davant processos de degradació del tot evitables com és el cas de la sistemàtica circulació i estacionament de vehicles motoritzats no autoritzats.
4.Davant la persistent absència d'accions per part d'aquesta administració municipal i de la resta d'administracions competents sobre la conservació de l'espai natural protegit artanenc de Es Canons, el passat mes de març la propietat d'aquest mateix espai va optar per procedir a tancar els múltiples accessos de vehicles mitjançant terraplens; aquest fet contradiu les declaracions de M. Francisca Servera, regidora d'aquesta Corporació i Tinenta de Batle de l'equip de govern municipal el passat mes d'agost de 2008 a Televisió de Mallorca, segons les quals si l'equip de govern municipal no actuava enfront de la sistemàtica circulació il·legal de vehicles no autoritzats per aquest espai, era perquè no es tenia constància que aquest fet suposàs cap molèstia a la propietat de l'espai natural (!!!).
5.S'ha de recordar, per altra banda, la presència d'un senyal de trànsit de prohibició del pas de vehicles a la zona de l'accés a aquest espai natural protegit devora la mar, des de la urbanització de Betlem, molt a prop dels apartaments “The Creek”. Adjunto, amb la present, imatge de l'esmentat senyal de trànsit. És obvi que la instal·lació d'altres senyals com aquest a la resta d'accessos, minvaria l'accés rodat de vehicles motoritzats no autoritzats en aquest espai natural.
6.Pel que fa als terraplens instal·lats per la propietat de Es Canons el passat mes de gener, s'observa que ja per la darrera Setmana Santa un dels accessos més emprats pels infractors ha estat novament obert. Es tracta de l'accés a l'altura de les Cases de Es Canons, accés obert amb ocasió de les obres d'una gran avinguda del que havia de ser la urbanització que afortunadament a la fi no es va poder aixecar en aquest espai natural artanenc.
7.Les sessions ordinàries del Ple de l'Ajuntament d'Artà dels dies 27 de maig i 29 de juliol de 2008, la regidora de Medi Ambient es va comprometre a engegar “campanyes d'informació” dirigides a la població, com a mesura complementària i necessària per a la conscienciació popular sobre els valors naturals i paisatgístics d'aquest espai natura, i sobre les prohibicions que hi regeixen, com ara la de la circulació i estacionament de vehicles motoritzats no autoritzats.
8.La passada sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà, del mes de març, vaig pregar a l'equip de govern que es tornàs a instal·lar el rètol informatiu del jaciment arqueològic del Dolmen de l'Aigua Dolça, cosa que encara no s'ha produït.
9.Amb la present, comunic a l'equip de govern que els rètols situats a Ca los Camps i a la part de Es Canons limítrofa amb aquesta cala es troben en molt mal estat, especialment aquest darrer, del qual manca per complet la informació que s'hi observava. N'adjunto imatges, preses el passat dia 26 d'abril.
10.La Demarcació de Costes ha executat, els darrers mesos, l'eliminació del tros de carretera que travessava el sistema dunar de Cala Mitjana. El Reglament municipal pel qual es regula la circulació de vehicles de motor dins els espais naturals del terme d’Artà, anteriorment esmentat, prohibeix específicament la circulació per damunt els nostre sistemes dunars. Si es vol realment protegir aquest sistema dunar, s'ha de complementar la mesura executada per Demarcació de Costes aplicant aquesta Normativa municipal i, complementàriament, instal·lar-hi un rètol informatiu dels valors naturals, paisatgístics i sobre les prohibicions i Normes que hi regeixen, tal i com es va fer al litoral artanenca de la Badia d'Alcúdia.

Per això,
SOL·LICIT
Que, davant l'increment de turistes i visitants d'aquestes zones costaneres i protegides del nostre municipi, que no ha fet més que començar, es procedeixi a la instal·lació de senyals de trànsit de prohibició del pas de vehicles als accessos més freqüentats pels infractors de les normatives, entre d'altres la pròpia normativa municipal anteriorment esmentada.
Que es procedeixi a una revisió una per una, i renovació en els casos que sigui necessari, dels rètols informatius dels valors naturals, paisatgístics, com de les normes que regeixen en aquests espais naturals, instal·lats per aquesta corporació.
Que es procedeixi a efectuar la promesa campanya d'informació dirigida a la població, com a mesura complementària i necessària per a la conscienciació popular sobre els valors naturals i paisatgístics d'aquest espai natura, i sobre les prohibicions que hi regeixen, com ara la de la circulació i estacionament de vehicles motoritzats no autoritzats.
Que es doni instruccions a la Policia Local d'Artà, en el sentit de fer complir la Normativa municipal anteriorment esmentada, que preveu els tipus d'infracció així com les sancions corresponents.
Que es renovi el rètol informatiu instal·lat al jaciment arqueològic del Dolmen de s'Aigua Dolça.
Que s'instal·li un nou rètol informatiu i de prohibició del pas a vehicles no autoritzats a les dunes de Cala Mitjana.

Artà, a 29 d'abril de 2009



Signat
Guillem Caldentey Crego



BATLE DE L'AJUNTAMENT D’ARTÀ
REGIDORIA DE MEDI AMBIENT DE L'AJUNTAMENT D'ARTÀ

Ahir va morir el columnista de premsa Javier Ortiz

[Imatge de J. Kalvellido/Rebelion]

Accediu a la web de Javier Ortiz

P. Serrano/Rebelión: "Va de insultos"

Pascual Serrano: Va de insultos

El pasado 22 de abril el editorialista de El País y ex responsable de relaciones internacionales del diario, Miguel Angel Bastenier, presentaba así a los presidentes latinoamericanos:

Una América original en todas sus dimensiones antropológicas porque ¿cuándo se habían reunido en la jefatura de otros tantos Estados latinoamericanos un militar golpista, Hugo Chávez en Venezuela; un ex guerrillero, Daniel Ortega en Nicaragua; un periodista portavoz de otra ex guerrilla, Mauricio Funes en El Salvador; un ex obispo, padre de familia al parecer numerosa, Fernando Lugo en Paraguay; un indio que no habla ninguna lengua indígena, Evo Morales en Bolivia; el hijo de un obrero metalúrgico, Luiz Ignácio Lula da Silva en Brasil; un ex prófugo, Alan García en Perú; un sacerdote maya, Álvaro Colom en Guatemala; un mulato educado en las mejores universidades norteamericanas, Leonel Fernández en la República Dominicana; y dos mujeres, Cristina Fernández en Argentina y Michelle Bachelet en Chile; todos ellos recuperables para alguna versión de la izquierda.

Después de leer este ejemplo de etnocentrismo y xenofobia, yo propongo que algún medio latinoamericano presenté así a los líderes políticos europeos en la próxima cumbre:
Un showman multimillonario procesado por numerosos delitos y relacionado con la mafia calabresa [1], Silvio Berlusconi; un contratador de indocumentados africanos para remodelar su residencia presidencial de descanso, que llama imbéciles a quienes no quieren darle la mano [2] y marido de una sensual cantante, Nicolas Sarkozy [3]; un jefe de Estado cazador de osos borrachos en Rusia que mató de un tiro a su hermano durante su infancia, Juan Carlos de Borbón; un primer ministro cuyo partido recibió donaciones secretas no declaradas por valor de 825.000 euros [4], Gordon Brown; un presidente que niega el cambio climático y que no permite que en su residencia oficial ondee la bandera comunitaria europea porque le recuerda a la soviética [5] , Václav Klaus en la República Checa.

[1] Ver http://www.elpais.com/articulo/internacional/Mafia/hace/campana/elpepiint/20080413elpepiint_3/Tes

[2] Ver http://www.elpais.com/articulo/internacional/Largate/pobre/imbecil/elpepuint/20080225elpepiint_11/Tes

[3] Ver http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=368810

[4] Ver http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=368810

[5] Ver http://www.elpais.com/articulo/internacional/Vaclav/Klaus/azote/Bruselas/elpepiint/20081228elpepiint_5/Tes

Carta al Director, per Mariano Moragues: "Nacionalisme espanyol" (16-04-2009)

(A partir d'avui, trobareu publicats en aquest blog els escrits i cartes als directors dels mitjans de premsa illencs de l'amic Mariano Moragues. Si voleu accedir als anteriors escrits, consultau la nova secció del blog: "Puny que puny: escrits de Mariano Moragues".)

El nacionalisme i l’imperialisme espanyol: Matrimoni PSOE-PP

Ja tenim la Seu plena d’ous: la dreta espanyola s’ha casat amb la suposada esquerra espanyola al País Basc, fent un pacte “contra natura”. Quin bunyol, déu meu! No hi ha dubte que la dreta és dreta; ara bé, el que es pot dubtar és que el PSOE sigui esquerra.

La política fa miracles: voltant cantó es peguen sabatades tot lo dia i ara corda i poal, o, per ser més precís, cul i merda. ¿Què pot unir dues ideologies contraposades, si és que realment ho són? Sols el llevar d’enmig un enemic comú, un nacionalisme basc, per cert bastant “light”, pagant el preu que sigui: traint els propis principis; eliminant, fent trampes, abans de les eleccions, a partits polítics que duen darrera més de 100.000 votants; pactant normes que enfonsin l’euskera; anomenant presidenta del Parlament Basc una senyora de l’OPUS (tot un símbol de posicions reaccionaries, que, com el Papa, no va de preservatius); negant plegats tota possibilitat de diàleg amb els que defensen la lluita armada i una altra idea de país; renunciant fins i tot a qualsevol tipus de federalisme; prohibint que el poble digui la seva paraula en un referèndum, expressió essencial de democràcia; la dreta que defensava a ca nostra que el partit més votat hauria de governar, allà no val...

¿De què anam? Clar i llampant, aquest nacionalisme basc ha de ser substituït, fort i no et moguis, per el nacionalisme espanyol, i per això bé ho paga renunciar a tots els principis i a tota lògica; les fronteres entre dreta i aquesta esquerra, si existiren mai, és hora d’esbucar-les en nom de l’imperi. S’ha posat de moda fer ofertes electorals de “canvi”, quan qualsevol diccionari elemental ens dirà que la dreta la conformen “partits polítics partidaris del manteniment de l’ordre i dels valors morals tradicionals”, cosa que a més està prou demostrada històricament. Una mostra més perquè vegeu que de canvis res de res, el 20 de febrer d’aquest any el ministre Fernández Bermejo va renovar el títol de Duc de Mola al descendents del General franquista Mola, qui a la Guerra Civil fou encarregat de sotmetre el País Basc, qui entre altres barbaritats deia que s’havia de sembrar el terror “eliminando sin escrúpulos ni vacilaciones a los que no piensan como nosotros”, i al qui Franco l’any 48 donà el títol de Duc i “Grande de España”. Tot un símbol, ¿o no?

Que no ens vulguin fer creure que s’apleguen el moix i la rata perquè convé que hi hagi alternància en el poder, ni per raons democràtiques, ni per conveniència pel poble basc... Això de la cohesió territorial no és altra cosa que tothom estigui a les ordres de Madrid. I tot plegat no és més que embullar fil. La realitat crua i nua és la “España una, grande i libre” i poder, poder i poder; tot el demés són punyetes. És que finalment, el nacionalisme central i el perifèric sols es diferencien en una cosa: que el central té la força.

Sempre estam en les mateixes; meam si arriben a treure altre pic el “bando” militar d’Estella del 36 del Comandant Sanz de Iturria: “Se acabó el gora euskadi, estamos en los tiempos de VIVA ESPAÑA”.

Tancarem aquest article, no amb un ”adéu”, més bé amb un “ADIOS”, fent cas al que deia també aquest comandant: “Se prohibe la palabra agur, importado por los separatistas en lugar del Adios, genuinamente español”.

Mariano Moragues Ribas de Pina

Son Servera: Acte d'homenatge als repressaliats serverins pels feixistes

Comunicat de Els Verds de Mallorca: Eleccions europees

Els Verds de Mallorca es presentaran a les eleccions europees amb la candidatura Esquerra dels Pobles – Els Verds

Ahir, dia 15 d’abril, es celebrà una Trobada dels Verds de Mallorca en la qual es decidí concórrer a les eleccions europees amb la candidatura “Esquerra dels Pobles-Els Verds”.

Aquesta és la candidatura en la que participen la majoria de forces polítiques d’esquerres, nacionalistes i ecologistes de l’estat espanyol, tals com la Confederació de partits verds espanyols (Los Verdes), el BNG, Aralar, ERC, EA, PSM, CHA, entre d’altres.
Els Verds han decidit optar per presentar-se en aquesta opció electoral, per considerar-la la més àmplia i plural de les candidatures d’esquerres que s’han pogut conformar a l’Estat espanyol.
Això suposa que a nivell de Mallorca, els Verds compartirem candidatura amb PSM, Esquerra-Illes i Entesa. En aquest sentit, hem de lamentar que no hagi estat possible que aquesta candidatura aglutini la totalitat de forces d’esquerres alternatives de les Illes, que és l’opció electoral defensada pels Verds a nivell autonòmic i per la qual seguirem apostant de cara a les eleccions del 2011.
El fet de que Esquerra Unida i Els Verds no comparteixin candidatura per a les eleccions europees, ja que cada força política ha optat per seguir les opcions elegides pels seus corresponents òrgans de direcció a nivell estatal (Confederación de los Verdes i IU Federal), no suposa, per part dels Verds, cap canvi en les relacions amb Esquerra Unida, tant a l’interior del Bloc per Mallorca, com en les diferents candidatures conjuntes que compartim a dia d’avui a nivell local.
La incorporació dels Verds a la candidatura d’Esquerra dels Pobles, ha de rompre la visió errònia (que al nostre parer s’ha donat fins ara a les Illes) de que dita candidatura és un front exclusivament nacionalista, si no que representa l’àmplia diversitat dels pobles que integren l’estat espanyol des d’una visió d’esquerres i ecologista.

Els Verds-Esquerra lamenten la total absència d'actes a Artà de commemoració de la República i la seva derrota per la sublevació feixista.
UM-PSOE no han organitzat cap acte, ni acceptat les propostes dels ecosocialistes formulades al darrer Ple
A la vista que l'equip de govern de l'Ajuntament d'Artà no organitzava cap acte en commemoració de la instauració de la II República ni del 70 aniversari de l'aniquilació de l'oasi democràtic entre dues llargues dictadures el passat segle XX, aniversari que es va produir el passat dia 1 d'abril, Els Verds-Esquerra d'Artà varen proposar la sessió ordinària del Ple del passat mes de març l'organització d'algun esdeveniment públic, en concret una presentació, al Teatre d'Artà, del documental “PERE CAPELLÀ (1907-1954)”, així com un recital cançons republicanes de'n Biel Majoral. Encara que l'organització d'aquests actes era perfectament possible, i que de fet el Departament de Cultura ha enviat de manera gratuïta exemplars en DVD d'aquell documental, la resposta del batle d'Artà, Rafel Gili, va ser ben contundent en el sentit que no consideraven dur a terme cap acte de commemoració ni de memòria (1).
Segons Guillem Caldentey, regidor de la formació d'esquerres, el tarannà demostrat per l'equip de govern en aquesta ocasió és perfectament coherent en un equip de govern clarament escorat a la dreta, poc amic de promocionar elements bàsics de la democràcia com són la participació ciutadana i política, la transparència en la gestió i la defensa de la llibertat dels pobles.
Els Verds-Esquerra presentaren també, el passat mes de novembre, una moció d'instància als poders legislatius espanyols per a què es despenalitzi el tipus delictiu especial d'injúries a la Corona (2). Es volia aconseguir també una declaració municipal de rebuig de la existència d'aquest tipus especial de delicte, en un Estat en el qual suposadament és fonamental jurídicament la igualtat entre tots els ciutadans en drets i deures. Aquella proposta també va ser rebutjada, amb els vots en contra dels grups de l'equip de govern (UM-PSOE) i el PP.

(1) Accediu als PRECS formulats per Els Verds-Esquerra d'Artà la passada sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà el passat mes de març.
(2) Accediu a la Moció presentada el passat mes de novembre de 2008 per Els Verds-Esquerra d'Artà.

"Gora la República"

Article de Mikel Azkona, Javier Eskubi y Patxi Goñi, membres de l'executiva d'Aralar. Publicat a Diario de Noticias de Navarra avui dia 14 d'abril.

Gora la República
Por Mikel Azkona, Javier Eskubi y Patxi Goñi*

HOY se celebra el aniversario de la proclamación de la Segunda República española y navarros y navarras celebraremos ese día como una fiesta de los valores republicanos. Aralar, como partido republicano, reivindicará hoy los valores republicanos y participará y apoyará todos aquellos actos que los ensalcen. De hecho, desde hace unos años Aralar utiliza el 14 de abril el lema "Rojos separatistas", tal y como se ha calificado en muchas ocasiones a la izquierda abertzale que representamos desde sectores ultras o, simplemente, desde el nacionalismo español.

Hay que recordar que en 1931, los aires de modernidad y progresismo soplaron con fuerza y fue precisamente Eibar la primera ciudad del estado en proclamar la república. Aquella segunda república, que puso fin de momento a la monarquía borbónica, nació en una época en la que Europa atravesaba una grave crisis, asolada por movimientos reaccionarios y fascistas. Nuestro pueblo sufrió en propia carne las consecuencias.

También hoy Europa tiene delante sí nuevos retos, retos a los que nosotros nos queremos enfrentar con espíritu progresista. Queremos una Europa basada en valores solidarios y queremos que nuestros primeros pasos en ella sean como pueblo. La república es el sistema político que nos queremos conceder, porque es el único que puede garantizar las bases de la democracia.

La ciudadanía vasca no admite a ningún rey y menos a uno impuesto desde fuera. La sociedad, que está sufriendo una crisis económica y una situación muy complicada, no puede soportar un sistema monárquico que supone una auténtica millonada (de euros) para el erario público.

Hoy, 14 de abril, nos encontraremos en la calle personas diferentes, con identidades distintas, de formaciones políticas diversas y con proyectos políticos incluso antagónicos, pero todos y todas defenderemos los valores republicanos. Compartimos planteamientos de izquierda, en cuanto a la necesidad de control de los poderes económicos por el poder político elegido por la ciudadanía, así como asumir el valor de lo público frente al beneficio privado en el campo de la economía y poder político. Naturalmente que compartimos nuestro reconocimiento y recuerdo para quienes fueron eliminados físicamente, para las víctimas del franquismo. Por supuesto, que un sistema de gobierno republicano nos parece hoy por hoy lo más cercano a un ideal sistema democrático. Sobre todo si se le compara con un monárquico, en el que el rey o la reina gobiernan por la "gracia de Dios" y por los derechos de sucesión sin que la ciudadanía o su propia capacidad de gobierno pinten nada en el asunto. Si a todo ello añadimos el reconocimiento del derecho de autodeterminación de los pueblos -una de nuestras reivindicaciones prioritarias- resulta que hay muchísimo más cosas que nos permiten converger.

Por todo ello, animamos a la sociedad navarra a participar en todos aquellos actos en los que se reivindiquen y promuevan los valores republicanos que son en profundidad los valores democráticos porque solo la República y no la monarquía sostienen la igualdad radical de todas las personas.

En la defensa de los valores republicanos, es decir, en la defensa de la República como modo de organizar la sociedad podemos estar juntos y debemos intentar estarlo tanto abertzales como no abertzales, igual que en la defensa del derecho de autodeterminación podemos converger todos los demócratas, independentistas o no independentistas.

(*) Mikel Azkona, Javier Eskubi y Patxi Goñi, de la ejecutiva de Aralar

"Renegats", per Mariano Moragues

Renegats

Qui roba és un corrupte, sí però és molt més clar dir que és un lladre poca vergonya i qui deixa de reconèixer com a seu el que ha mamat i va contra la fidelitat deguda a qualque cosa essencial és un renegat o, encara més clar, un traïdor, així ho diu el diccionari. Comença a ser hora que diguem les coses pel seu nom: els corruptes són lladres i els mallorquins que van contra la nostra cultura, expressada amb la llengua, són, ni més ni manco, renegats o traïdors.

Ara, aquí, a Mallorca, els representants del PP, i una valldemossina al cap davant, estan disposats a ballar al compàs del nacionalisme espanyol, traint la llengua dels seus pares i de la seva terra, expressió màxima d’una cultura. Seria massa gros que Rosa Estaràs no sabés que el mallorquí és sols una variant del català i que les lleis establertes obliguen als funcionaris a adaptar-se als ciutadans i no a l’enrevés; per tant, aquí l’únic que interessa són els vots, mal sigui traint, a més dels seus avantpassats, a la veritat que ella coneix.

“Sor Tomasseta on sou, ja vos podeu amagar, perquè el dimoni vos cerca i dins un pou vos vol tirar”. Amagau-vos bé, perquè els renegats vos cerquen i són molt polissons i vos volen baratar pel “Cara al Sol”. Estan robant i traint la vostra terra.

Voldria que els metges i el personal sanitari que estan contra el Decret de la Conselleria de Salut, me diguessin quin és el motiu de la seva oposició: ¿es creuen tenir cera del corpus perquè procuren la nostra salut i es creuen ser més que els altres funcionaris?; ¿no són servidors públics com els altres que pagam els mallorquins?; ¿per quines cinc centes han de ser una excepció dins l’administració pública?; ¿creuen que no és d’elemental educació el respecte per la llengua de la terra que els acull?; ¿no mereixem els mallorquins que els que vénen a guanyar-se les sopes a Mallorca, aprenguin mínimament la nostra llengua?; ¿no tenen la capacitat d’aprendre una llengua romànica en tres anys, o és que simplement no els dóna la gana?; ¿són gent que sols accepta el nacionalisme espanyol i que als mallorquins ens toca assumir-lo sense més, ni pus?; ¿més enllà de les pròpies conviccions, no s’adonen que estan utilitzats políticament per la dreta més reaccionària?; ¿resulta que ara el que hem fer els mallorquins és defensar el castellà perquè perilla a Mallorca?; no tenim dret els mallorquins a ca nostra, a la nostra terra, de ser atesos en la nostra llengua o ho hem de demanar per favor?...
..............

P.d.: Demanaria als metges i personal sanitari mallorquí, que estimen la nostra llengua, que tradueixin aquest escrit als que parlen castellà. Veiem quines respostes donen a les preguntes plantejades. Així mateix les demanaria que el dia 9 de maig s’uneixin a la manifestació per ser un clam a favor de l’evidència i la raó.

Mariano Moragues Ribas de Pina

Notícia noticiosa

Els metges de Balears podran administrar cànnabis als seus pacients.

[www.mallorcadiario.com]

Querella contra José María Aznar López pel seu suport a la invasió il·legal de l'Iraq

Accediu a la notícia del diari Público d'avui.

Accediu al document de Querella.
Accediu al web de la "Plataforma Juicio a Aznar"
Jo m'hi vaig adherir: i tu?

Tueldús/Última Hora, 2 d'abril de 2009

[Il·lustració publicada a Última Hora, dia 2 d'abril de 2009.
Dibuix de: Tomeu Seguí;
Guió de: Ferran Aguiló
Amablement cedida a Els Verds-Esquerra d'Artà pels autors per a la seva publicació en aquest blog]

Proposta del batle, Rafel Gili, per a demanar compensacions per l'estat de conservació del municipi

PROPOSTA DE BATLIA EN RELACIÓ A L'AVALUACIÓ DELS COSTOS DE PROTECCIÓ DEL MUNICIPI (Sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà dia 31-03-09)

PER QUINS MOTIUS VÀREM VOTAR EN CONTRA D'AQUESTA MOCIÓ?

Ja durant el debat en Comissió Informativa anterior al Ple, vàrem exposar que no ens pareixia de rebut sol·licitar compensacions econòmiques sense disposar de l'estudi econòmic financer sobre el qual fonamentar l'esmentada sol·licitud.

La part expositiva d'aquesta proposta presentada per Rafel Gili (UM), batle d'Artà, no té, en la nostra opinió, prou solidesa com per a dirigir-se a les administracions supramunicipals amb la reivindicació que es tengui en compte l'excepcionalitat del nostre municipi, i per això sí trobam oportuna la sol·licitud d'algun estudi econòmic per part d'una institució de prestifg -en aquesta ocasió acadèmic- com és la UIB.

Els Verds-Esquerra d'Artà no volem participar ni donar suport a una estratègia partidista com la que duu a terme UM a nivell balear i insular a través d'alguns dels seus càrrecs municipals, com ara el batle de Campos -i, pel que sembla, el batle d'Artà, Rafel Gili-; en conseqüència, tampoc no podíem votar a favor de la moció presentada quan, al seu darrer Acord, es faculta al batle-president per adoptar les mesures necessàries per portar a bon terme aquestes propostes.

Dubtam molt que el batle d'Artà sabi destriar el que convé al nostre municipi del que li convé a ell i al seu partit a nivell insular i balear, i l'exemple de Campos i la crisi política que encara no s'ha resolt al Govern Balear per mor del xantatge del batle Ginard n'és un bon exemple, així com el fet que el passat dia 18 els batles d'UM -entre ells el d'Artà- no assistissin a una Assemblea de batles organitzada pel Consell de Mallorca per a tractar mesures contra la crisi econòmica i aplicació de la Llei de Dependència com a mesura de pressió i de boicot.

La idea de sol·licitar compensacions econòmiques, si es pot demostrar a través d'un estudi que són justes, no ens sembla, de primeres, errònia ni mancada de sentit. Però aquesta reivindicació que podria ser justa queda, en el nostre parer, deslegitimada amb l'actuació diària dels responsables polítics municipals.

Esmentar la voluntat de protecció d'espècies de la flora protegides com ara el Limmonium Majoricum -que no només es dóna “als penyasegats del Cap Ferrutx (sic)”- no ens pareix de rebut quan des de la Casa consistorial s'ha intentat, de totes les maneres possibles, facilitar la urbanització de la illeta del Molí de'n Regalat -a la qual també hi ha constància de la seva presència-, o la negativa a sol·licitar-ne al Ministeri l'adquisició. Aquesta espècie, com d'altres que també estan protegides, tampoc no semblen preocupar gaire els responsables polítics municipals quan es neguen per activa i per passiva a aplicar la normativa municipal que prohibeix el trànsit de cotxes no autoritzats pels nostres espais protegits costaners.
S'esmenten Sa Canova i Es Canons, com si hagués estat l'Ajuntament qui va evitar la seva urbanització, quan és per tots sabut que va ser gràcies als moviments ciutadans i ecologistes que les urbanitzacions finalment no es varen dur a terme. El sistema dunar de Sa Canova pateix la circulació de vehicles no autoritzats i l'Ajuntament té competència i normativa municipal per a evitar la degradació produïda per aquest factor, i no fa gaires mesos que la nova i tercera regidora de Medi Ambient encara dubtava en un Ple si no seria problemàtic limitar el dret dels vehicles a l'accés a aquest espai natural protegit i únic (!!!!).

S'assenyala la manca d'ingressos per construcció, però no es fa cap feina dirigida a fomentar la rehabilitació de les parts antigues dels nostres nuclis urbans. S'esmenta l'increment dels costs de serveis com el de recollida de residus per l'augment de població en disseminats, però no es fa una política seriosa de disciplina urbanística i assistim, com a la resta de municipis de Mallorca i les Illes, a una “rur-urbanització” consentida i potenciada també al nivell de la planificació amb les Normes Subsidiàries recentment aprovades.

La proposta de Rafel Gili destil·la una evident flaire desenvolupista que fa temps que hauria d'haver quedat en el bagul dels records: la protecció del territori suposa un greuge comparatiu amb altres municipis que gràcies al creixement urbanístic veuen augmentar la seva base fiscal, és la tesi explicitada en la Moció. I quan es dóna una crisi econòmica, a més a més fonamentada en la “crisi del totxo”, què fan aquells altres municipis? No han de suportar els efectes d'un increment de la taxa d'atur molt més gran? No han d'enfrontar un increment brutal de la despesa, per exemple, en serveis socials com s'ha vist fa poc a Manacor?

S'esmenten en l'escrit, així mateix -i sense gaire sentit- “els propietaris”, que tampoc no reben cap tipus de compensació. A quins propietaris es refereix? Tal volta als propietaris de l'antic Parc Natural retallat pel PP l'any 2003, que havien demanat ajudes que s'apujaven a 1.205.595,24 € i que encara esperen que se'ls envii algun tipus de resposta per part de la Conselleria de Medi Ambient (per cert, aquesta legislatura -i van dos anys- en mans d'UM)? Als propietaris als quals es va convocar per a informar-los d'una suposada ampliació del PARC Natural i del PORN de la Península de Llevant -que s'hauria de dur a terme aquesta legislatura i que lis comportaria ajudes econòmiques per al manteniment de les finques- i dir-lis que anassin a l'Ajuntament a rebre informació detallada sobre com quedaria cada una de les finques, i que per l'Ajuntament no troben absolutament ningú que lis pugui donar aquesta informació?

No queda deslegitimada tota aquesta suposada voluntat proteccionista dels partits de l'equip de govern quan, al mateix Ple que es presenta la necessitat de reivindicar algun tipus de “recompensa” per la mateixa, es neguen a afrontar millores en la protecció del territori com ara la delegació de les competències sobre disciplina urbanística en l'Agència insular creada amb tal efecte, o quan es neguen a aprovar -per segona vegada- el Catàleg de camins del municipi?
Com es pot compatibilitzar la negativa a crear rutes arqueològiques i a la vegada declarar que el govern cerca altres tipus de turisme, turisme familiar, cultural i alternatiu, que ve a Artà per a trobar un contacte més estret amb el patrimoni natural i cultural? Quina promoció d'aquest tipus de turisme és perseguir l'ampliació brutal de la platja de la Colònia, execució de la qual afortunadament des de Demarcació de Costes va decidir aturar en contra del criteri del batle, Rafel Gili?

Mentres tant no canviïn realment les polítiques del dia a dia, anar amb reclamacions de compensació per una suposada protecció del municipi significarà fer el ridícul davant les administracions supramunicipals; per a fer el ridícul i, el que encara és pitjor, per a fer política partidista i demagògica des d'UM, amb nosaltres, que no es compti.

ACCEDIU AL TEXT DE LA MOCIÓ PRESENTADA PER RAFEL GILI SASTRE (UM), BATLE D'ARTÀ: PREMEU AQUÍ