divendres, 30 de juliol del 2010

Jugar als parcs infantils d'Artà, un esport de risc








Claus, perns, estelles, falta de manteniment i neteja als tres parcs infantils del nucli d'Artà

Els parcs infantils són un esport de risc a Artà

L'ajuntament permet la botellada als parcs infantils de la Plaça de Progrés i Els Pins, i la brutor és crònica

El manteniment dels parcs infantils d'Artà durant els darrers 4 anys s'ha limitat al canvi de paviment i a donar una ma de pintura als jocs infantils de Na Caragol. La resta segueix igual, la brutor és habitual als parcs de la Plaça del Progrés i Els Pins, on és habitual la pràctica del botellada durant les nits d'estiu, fet que a Els Pins s'agreuja per l'afluència de turistes amb pícnics durant la temporada d'estiu, que deixen al matí les papereres plenes de restes de menjar. Paradoxalment, ha desaparegut la fonteta del Parc dels Pins i segueixen sense instal·lar-se fonts o punts d'aigua potable a la Plaça del Progrés i al parc de Na Caragol, malgrat quer aquest darrer té un ús escolar.

Les instal·lacions infantils continuen sent un perill pels al·lots i ofereixen un ampli ventall de possibilitats per fer-se mal; claus i perns a l'aire, fusta descomposta o inflada per l'aigua (encara que a vegades repintada per tal de dissimular el seu estat), estructures fetes malbé o desencaixades, aferradors o anses que han desaparegut dels balancins, etc.

L'estat d'aquests parcs és el resultat combinat de la desídia de la regidoria d'obres i serveis incapaç de realitzar el manteniment durant anys d'aquestes instal·lacions (per exemple, es pinta una fusta després d'haver permès durant anys que l'aigua l'espenyàs), de la regidoria de Serveis Socials i la de Joventut que, sabent on es reuneixen els joves per fer botellada no ha tengut cap iniciativa per dirigir-se a ells i oferir-les alternatives més saludables i més cíviques, de la regidoria de policia que senzillament mira cap una altra banda mentres es fa malbé el mobiliari urbá i s'embruten unes zones molt sensibles, destinades a l'oci infantil; i de la regidoria de Turisme, que no ha observat els usos i les corresponents necessitats d'alguns d'aquests espais, ubicats a l'entrada dels turistes del nucli urbà d'Artà (el parc dels pins, es troba ubicat ben a prop de l'oficina d'atenció turística). El batle d'Artà, Rafel Gili (UM), per la transversalitat de les causes d'aquesta problemàtica, n'és clarament el principal responsable, segons la formació ecosocialista artanenca i el seu portaveu i regidor, Guillem Caldentey.

Aquesta és l'enèsima denúncia sobre aquesta qüestió en pocs anys per part de Els Verds-Esquerra, agrupació la qual es declara frustrada en no haver aconseguit de l'equip de govern en tot aquest temps més que en més que necessari recanvi del sòl d'aquestes mateixes instal·lacions, fa mig anys i després de tres anys de denúncies i reclamacions continuades.

Què en diu la premsa
- El Mundo, 01-08-2010: Els Verds de Artà se queja del abandono de los parques infantiles.
- Última Hora, 03-08-2010: Els Verds-Esquerra critica el estado de las zonas infantiles.

dijous, 22 de juliol del 2010

Comunicat del GOB: El GOB demana la impugnació de les lleis urbanístiques aprovades al Parlament per inconstitucionals

Govern i oposició utilitzen el Parlament de forma espúria

EL DESGOVERN URBANÍSTIC
Probablement aquesta, que havia de ser la legislatura de l'impuls definitiu de la Llei del Sòl per unificar la normativa urbanística i territorial, passarà a la història per la legislatura en que, via Parlamentària, s'han impulsat mesures legislatives que deixen el panorama urbanística en un estat total i absolut de desgovern. La figura dels decrets lleis ha estat l'estrella per impulsar aquestes iniciatives de desregulació urbanística i les pertinents tramitacions com a projectes de llei amb la introducció d'esmenes han constituït una pràctica nova més d'urbanisme clientelar.

- Decret llei 1/2009, de 30 de gener, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears. Decret-llei Nadal.
Aquest decret-llei estableix en el seu preàmbul les seves línies d'actuació, d'entre les quals, diu textualment " ...les encaminades a impulsar la indústria turística que des de fa temps constitueix el motor sòlid de l'economia balear i l'activitat urbanitzadora i edificadora en determinats supòsits". En aquest sentit, permet, per una banda, la legalització de places turístiques il·legals, sempre que les places no haguessin estat motiu d'infracció urbanística greu afavorint els establiments que han actuat al marge de la legalitat i per l'altre, permet a un sector econòmic (el turístic) actuar, durant dos anys, al marge de la legalitat urbanística i turística vigent, en concret estableix "dispensa excepcional de determinats requisits urbanístics i turístics" i fins i tot permet "increments d'edificabilitat".
Es limita l'exoneració de paràmetres urbanístics sempre i quan no s'augmenti el volum i l'ocu- pació de la parcel·la en més del 10% respectiu sobre el legalment construït, ni es superi l'altura màxima permesa, al marge d'algunes excepcions. I es prohibeix l'exoneració del com- pliment dels paràmetres urbanístics en edificis situats al sòl rústic protegit i als edificis decla- rats BIC o catalogats.

- Decret-llei 3/2009 de 29 de maig de mesures ambientals per impulsar les inversions i l'activitat econòmica a les Illes Balears. Decret-llei Grimalt.
Si bé és raonable que determinades actuacions de les que proposava el Projecte de Llei no hagin de passar per tramitació ambiental, com és el cas dels plans d'ordenació dels recursos naturals o els catàlegs de patrimoni històric, sempre que suposin un major grau de protecció patrimonial i ambiental, preocupen les excepcions que determinades actuacions que via la declaració “d’interès autonòmic” puguin reduir , o fins i tot veure's exhimides del compliment de les corresponents tramitacions ambientals, especialment preocupen:

- Els equipaments sanitaris, docents i esportius, amb determinades ocupacions, no prevists al planejaments urbanístics, i que normalment solen estar situats en sòl rústic i autoritzar-se via declaració d'interès general.
- Les carreteres incloses en els convenis insulars

A més, aquest decret-llei implica el retard de la protecció dels espais naturals d'Es Trenc-Salobrar de Campos i de la Península de Llevant.

La Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental estableix a l’article 8 que el procediment per a l’aprovació dels Plans d’Ordenació de Recursos Naturals (PORNs) és de dos anys. Cas de no haver-se aprovat en aquest termini, el procediment caduca.
El “decret-llei Grimalt” modifica aquesta disposició, afegint que “No obstant això, el Consell de Govern pot acordar, per causa justificada en l’expedient, una pròrroga d’aquest termini per un màxim de dos anys.” Aquesta modificació afecta els dos espais esmentats.
Des del GOB hem considerat injustificable que per enllestir el PORN d’Es Trenc-Salobrar de Campos ja hagin fet falta més de tres anys, i ara es vulgui prorrogar encara un any més.
Igualment és escandalós el cas del Parc Natural de la Península de Llevant. Han passat gairebé dos anys des de l’inici de la nova tramitació, i tenint en compte que aquest espai ja comptava prèviament amb un PORN aprovat ens sembla injustificable que per modificar-lo no hagin estat suficients dos anys. I ara es pugui disposar de dos anys més.

- Decret 60/2009 d’unificació i simplificació dels tràmits en matèria turística.
Aquest decret desenvolupa el decret-llei, 1/2009, i desvirtua les figures d’agroturisme i hotel rural, perquè no assegura que aquest ús d’allotjament i restauració es limiti a complementar explotacions agràries.
Aquestes figures tenien, fins al nou decret, limitacions de magnitud, per exemple d’un màxim de 25 i 50 places respectivament, per tal de restringir l’ús turístic únicament com a complement de les activitats agràries. Tal com eren l’agroturisme i els hotels rurals podien complementar les rendes agràries, però sense substituir-les ni desfigurar el camp amb més hotels també a foravila.

- Llei 4/2010, de 16 de juny de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears. Leei Barceló.
Si el decret-llei ja va ser àmpliament contestat per part del GOB, les mesures proposades en aquesta tramitació de projecte de llei són encara més escandaloses.
Permeten la consolidació d'aberracions turístiques: els establiments que hagin fet ampliacions irregulars, podran fer remodelacions, mantenint els volums existents encara que la normativa urbanística actual no permeti les mateixes altures, i ampliacions del 10% de la superfície realment construïda (inclosa la part il·legal)
Per altra banda s'augmenta el termini per a legalitzar les places il·legals fins a dos anys però, en aquest cas, sense tenir en compte el fet que tenguin un expedient de disciplina urbanística obert.

- Decret llei 1/2010 de 26 de març, i projecte de llei de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d'interès general .
Fa excepcions a la situació general permetent seguir edificant a urbanitzacions que no tenen els serveis urbanístics mínims. Fins ara, tant la Llei del Sol de l’estat, com la Llei de Mesures Urgents com el propi Pla Territorial consideraven que per a poder atorgar llicencies cal disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram). Mitjançant aquest decret-llei, s’obri la porta a que se segueixen donant llicencies per edificar a sols urbans i urbanitzables que no tenen servei de clavegueram.

A més, es retalla l'àmbit d'una ANEI a Eivissa, per a la implantació i execució d'equipaments i infrastructures a Sa Coma.

- Llei de Mesures Urgents relatives a deferminades infrastructures i equipaments d'interès general.
· Sa Coma: es retalla l'àmbit d'una ANEI d'Eivissa per a la construcció d'una depuradora
· Excepcions del servei de clavegueram
· Edificis fora d'ordenació
· Desregulació dels establiments turístics en sòl rústic.

- Llei per a considerar el camp de golf de Son Bosc com a projecte d'interès autonòmic
Amb els vots del Partit Popular i Unió Mallorquina, el Ple del Parlament ha aprovat avui una llei que considera que el camp de golf de Son Bosc és un projecte d’interès autonòmic i que per tant s’ha d’anular la tramitació que el Govern havia iniciat fa uns mesos per tal d’incorporar aquesta zona al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca.



EL GOB DEMANARÀ AL DEFENSOR DEL PUEBLO QUE IMPUGNI LES LLEIS URBANÍSTIQUES APROVADES AL PARLAMENT PER INCONSTITUCIONALS

A part dels possibles aspectes d'il·legalitats que veurem més endavant, la tramitació i aprovació d'aquest seguit de lleis suposa, des del nostre punt de vista, una pràctica rebutjable , ja que significa:
- tornar fer urbanisme a la carta com a anteriors legislatures,
- elaborar lleis singulats i no generals,
- fer permanents excepcions a les regles del joc, i sobretot
- burlar el debat social i politic.
- esquivar el compliment de sentències a través de disposicions normatives.
A més a més, el GOB prepara un escrit davant el defensor del pueblo en considerar que alguns articles d'aquestes lleis podrien incomplir preceptes constitucionals
Possibles motius d'inconstitucionalitat:

1. Usurpació de competències municipals urbanístiques: no necessitat d'obtenció de llicències per determinades actuacions i classificació de sòl i usos de sòl fora tràmits municipals.
2. Mitjançant llei es conculquen tràmits administratius bàsics per a les tramitacions urbanístiques: s'exclou en els tràmits de participació pública alhora de classificar sòl.
3. Incompliment dels tràmits ambientals establerts per la Directiva d'Aarhus.
4. Intenta burlar per llei el resultats de sentències judicials fermes: el cas d'Es Pont d'Es Rivet i del sòl rústic de Cala Tarida, Platja de'n Bossa i Ses Variades.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Notícia no publicada als mitjans espanyols: Barroso amenaça de dictadures si no es duen a terme les reformes exigides pel capital

La democràcia tal com la coneixem pot desaparèixer d'Espanya, Grècia o Portugal si hi ha resistència, ha dit Joao Barroso -cap de la Comissió Europea- al president de la Confederació Europea de Sindicats, J. Monks. Es podrà arribar a dictadures, cops militars, o qualsevol altre mecanisme que controli la resistència de ciutadans i treballadors, és l'advertència que ha donat Barroso als sindicats europeus. La notícia s'ha publicat a Anglaterra (al Daily Mail, i en algun altre mitjà també britànic, d'informació financera) a partir de les declaracions d'un J. Monks en estat en de xoc. Un silenci estremidor s'ha apoderat de la premsa espanyola: no hi ha hagut ni una sola referència, com si no hagués passat. Heinz Dieterich ha escrit un breu article sobre la notícia (Unión europea amenaza con dictaduras militares). A continuació recollim l'article original (s'incloïen també breus ressenyes dels dictadors antics d'Espanya, Grècia o Portugal) [la traducció és nostra]:

- La UE comença a preparar milions de lliures d'emergència per al rescat d'Espanya
- Els països endeutats poden caure en dictadures, adverteix el cap de la UE
- 'Apocalíptica' visió que alguns estats es quedin sense diners

La democràcia podria "col·lapsar-se" a Grècia, Espanya i Portugal, a menys que es prenguin mesures urgents per fer front a la crisi del deute, ha advertit el cap de la Comissió Europea. En una reunió extraordinària per al comerç amb caps sindicals la setmana passada, el President de la Comissió José Manuel Barroso, ha transmès una apocalíptica "visió en la qual els països afectats per la crisi en el sud d'Europa podrien ser víctima dels cops militars o aixecaments populars quan els tipus d'interès es disparin i el col·lapse dels serveis públics perquè els seus governs es queden sense diners.
La severa advertència arriba en el moment en què es posa de manifest que els caps de la UE han començat a treballar en un paquet de rescat d'emergència per a Espanya, que és probable que sigui de centenars de milers de milions de lliures.

Un rescat de £ 650.000.000.000 per a Grècia ja ha estat acordat.
John Monks, ex cap de la TUC, va dir que havia quedat "sorprès" per la gravetat de l'advertència del Sr Barroso, que és un ex primer ministre de Portugal.
MONKS, ara cap de la TUC Europea, va dir: "Vaig tenir una discussió amb Barroso el passat divendres sobre el que es pot fer per Grècia, Espanya, Portugal i la resta i el seu missatge va ser contundent: "Mira, si no porten a terme aquests paquets d'austeritat, aquests països podrien desaparèixer pràcticament en la forma en què els coneixem: com democràcies. Ells tenen una altra opció, això és tot."