Moció per donar suport a la iniciativa de la Plataforma Moviment per la Llengua

A proposta de les formacions de l'equip de govern, es discutirà en sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà de dia 27 de març.
Tant de bo que el PP d'Artà també s'hi mostri a favor i quedi aprovada per unanimitat (donam per descomptat el recolzament del grup Psib-Psoe).
El Ple d'aquest Ajuntament aprovà, el passat mes de gener, la presentació d'al·legacions a aquest mateix Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 3/2007, així com demanar-ne la retirada. Tampoc no s'ha rebut cap resposta.
Avui, a les 11.30 h., convocats per la OCB d'Artà i la Plataforma pel Tren de Llevant, assistirem a la mobilització per dir:

Sí a la llengua i a la cultura pròpies!
Sí al transport públic!
Sí als nostres drets!

"Última Hora"/Tueldús, 27-07-2011

[Imatge per cortesia de Ferran Aguiló]

"Batua el mundo Bauzá, a ver si dises tambien que hay que defender el nuestro foraster"

L’assemblea de Maulets del Raiguer, ha fet aquest interessant vídeo, sobre en Joserra Bauzà i les seves "pintoresques" (per ser amables) propostes de la defensa de les modalitats de la llengua. Extret de Contrainformació Mallorca

UM, Interior, Llengua i funcionament de les sessions plenàries

Els Verds-Esquerra d'Artà dubten de la voluntat per part d'UM a la hora d'aplicar el Reglament municipal d'Ús de la llengua, i de defensar els drets lingüístics dels artanencs i les artanenques
La passada sessió del Ple, el regidor d'Interior B. Gili es va negar a respondre a les preguntes del regidor ecologista relatives a l'ús de la llengua catalana per part d'alguns agents de la Policia Local d'Artà

A rel de diverses queixes formulades a Els Verds-Esquerra d'Artà sobre el sistemàtic ús de la llengua espanyola per part d'algun dels agents de la Policia Local d'Artà en la seva atenció a la ciutadania, com d'algun ornament no reglamentari mostrat en les armes, la formació ecosocialista va formular el passat dimarts una sèrie de preguntes al regidor d'Interior al respecte d'aquestes possibles irregularitats pel que fa tant a la indumentària i mitjans tècnics com defensius, com al Reglament per a l'ús de la Llengua catalana de l'Ajuntament d'Artà. Les preguntes foren aquestes (entre d'altres):

Policia Local
1. A la vista dels arts. 25-26 de la Llei 6/2005 de 3 de juny, de coordinació de les policies locals de les Illes, és reglamentària la bandera espanyola que alguns -no tots- dels funcionaris de la Policia local d'Artà mostren al mànec de les seves armes quan estan de servei?
2. Si no, es prendran les mesures pertinents, dirigides a la homogeneïtzació dels mitjans tècnics i defensius establerts clarament a la Llei?
Coneixen el senyor Batle d'Artà i el regidor d'Interior l'existència del Reglament per a l'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament d'Artà, aprovat per unanimitat l'any 2001?
Coneixen l'art. 7: En les comunicacions administratives orals, el personal ha d'emprar la llengua catalana, llevat que l'administrat demani expressament ser atès en castellà. Així mateix es pot recórrer a qualsevol llengua o mitjà que faciliti la comunicació en cas que sigui necessari?
Coneixen l'art. 21.1.: Els responsables dels diferents òrgans han de prendre les mesures necessàries perquè el personal que treballa en les seves dependències tengui els coneixements necessaris de català per garantir el desenvolupament correcte, des del punt de vista lingüístic, de les tasques internes o de les adreçades als administrats?
Tornaria UM a aprovar aquest Reglament, si fos el cas?
Tenen coneixement aquests responsables d'alguna queixa o comentari negatiu per part dels artanencs, relatius a l'ús sistemàtic d'algun dels agents de la Policia Local d'Artà de la llengua castellana en dirigir-se als administrats i durant la seva jornada laboral, en l'exercici de les seves funcions?
3. Quants funcionaris de carrera de la Policia local d'Artà varen guanyar la seva plaça sense acomplir amb el requisit reglamentari municipal del corresponent nivell de coneixements de la llengua catalana?
4. Quan es varen produir aquelles oposicions?
5. Quants d'aquests funcionaris no han aportat avui dia el Certificat de coneixements de llengua catalana corresponent, requisit, com s'ha dit, per a l'accés a la funció pública segons el Reglament propi d'ús de la llengua catalana?
6. En el cas que en quedi algun sense haver aportat aquest Certificat de coneixements, com pensa l'equip de govern assolir el cabdal acompliment del Reglament per la seva part?
7. S'han sol·licitat finalment els aparells d'etilometria evidencial? El ple del mes de novembre, ens vàreu dir que es sol·licitarien en el cas que la cessió fos gratuïta.
8. Quina o quines són les empreses que actualment s'encarreguen de la retirada amb grua dels vehicles mal estacionats?

Les preguntes numerades havien estat presentades amb més de 48 hores d'anticipació al Ple (dia 26-03-2010, amb núm. de Registre d'Entrada 1.222, el que significa que obligatòriament havien de ser respostes (segons s'estableix en l'art. 95 de la Llei 20/2006, municipal i de Règim Local de les Illes); les que presentam sense enumerar, podien no ser respostes segons aquesta mateixa Norma de funcionament, atès que varen ser formulades "oralment"; no obstant això, atès el caràcter més aviat polític i no tècnic de les preguntes formulades oralment, Els Verds-Esquerra havien considerat que el regidor d'Interior o el Batle (ambdós d'UM) les respondrien amb facilitat i decisió.

La sorpresa del vespre es va esdevenir quan, després d'haver respost correctament les dues primeres preguntes (la bandereta espanyola que alguns agents de la Policia Local han aferrat al mànec de l'arma reglamentària -i propietat pública- no és reglamentària, i es prendran mesures al respecte), i en escoltar les preguntes formulades sense haver-les presentat amb les 48 h. d'anticipació, el regidor d'Interior B. Gili, recolzat per son pare, el Batle R. Gili, es va negar en redó a respondre aquestes, i la resta de preguntes, incloses les presentades correctament en temps i forma per a la seva obligatòria resposta en el transcurs d'aquella sessió ordinària del Ple.
Com es pot observar, res en les preguntes formulades oralment ni en les preguntes formulades per escrit no implica una voluntat ofensiva ni cap tipus de formulació amb "mala educació". Idò això va ser el que va argumentar B. Gili per a no respondre les preguntes encara que hi estàs obligat per la Llei que regula el funcionament dels municipis i de les sessions plenàries.

Al contrari, a les sessions del Ple de l'Ajuntament d'Artà el més habitual són cops de força per part de l'equip de govern municipal (UM-PSOE) i especialment dels membres més destacats d'UM. Sense anar mes lluny, un minut abans el batle havia rebutjat llegir les preguntes presentades oralment el mes de gener per Els Verds-Esquerra d'Artà el mes de gener (que s'havien de respondre obligatòriament ara pel març), de manera que les respostes (algunes de sil·làbiques) resultaven completament incomprensibles pels oients i la ciutadania present al Ple); uns minuts abans, a alguna pregunta formulada per UIA (sobre un Decret de batlia signat en diumenge), el mateix regidor d'Interior havia respost irònicament i amb poc respecte cap a la ciutadania i cap al grup de l'oposició que "fem tanta feina que perdem la noció del temps". I als plens dels mesos de novembre de 2009 i de gener de 2010, el batle havia exclòs de l'ordre del dia de les sessions unes sèries de mocions que Els Verds-Esquerra havien exposat en les corresponents i anteriors Comissions Informatives.
El menyspreu pels grups de l'oposició i la seva feina, com pels votants que representen i, al cap i a la fi, pels artanencs i les artanenques en general, és cosa habitual en les maneres de fer d'UM d'Artà en els òrgans col·legiats municipals. L'altre dia, es superaren a ells mateixos reinventant les regles del joc bàsiques de funcionament municipal, en no respondre les preguntes de Els Verds-Esquerra, tal i com ja hem exposat.

Però el que resulta especialment greu, és el dubte amb què Els Verds-Esquerra d'Artà ens vàrem quedar respecte de la defensa de l'ús de la llengua catalana en l'Ajuntament per part d'UM: Es pren seriosament UM d'Artà el Reglament municipal per a l'ús de la llengua catalana? El pensa fer complir, com és preceptiu? Estan vertaderament convençuts els regidors responsables, pretesament nacionalistes, de la necessitat de defensar el més important valor patrimonial, que és la nostra llengua, com els drets lingüístics dels artanencs, que són ser atesos en la seva llengua per part dels funcionaris de l'Ajuntament?

Què n'ha dit la premsa:
Diari de Balears, 03-04-2010: Els Verds-Esquerra, en defensa de la llengua

Círculo Balear: de txiste!!!

Per riure una estoneta.
Aquí, l'anàlisi del document per part de Raphel Pherrer/Diari de Balears (03-06-2009):
Els nous assassins de la llengua castellana

Mariano Moragues: "Cavallers i diputats"

Cavallers i diputats

Llegint el “Llibre de l’Orde de Cavalleria” de Ramon Llull m’ha semblat, per ventura forçant un poc les coses, que als honorables diputats els podria correspondre el paper que tenien els cavallers de l’edat mitjana per tal que “los cavallers han honor e senyoria sobre el poble a ordenar e a defendre”, com diu Ramon Llull.

“Per los cavallers deu ésser mantenguda justícia, en així com los jutges han ofici de jutjar, així los cavallers han ofici de mantenir justícia”, que “és donar a cascun son dret” i així “mantenir los hòmens humils contra los ergulloses injusts”. “A cavaller se cové que sia amador de bé comú, car per comunitat de gents fo eleta cavalleria, e ben comú és major e pus necessari que bé especial”. “Ofici de cavaller és mantenir vídues, òrfens, hòmens despoderats; car enaixí com és costuma e raó que los majors ajuden a defendre los menors...” “On, cavaller qui no haja ulls ab què veja los despoderats, ni ha cor ab qué pens llurs necessitats, no és ver cavaller”. Per això ha menester “força e ardiment de coratge”, guiats per “saviesa e seny qui són contraris a follia e a ignorància”. Els diputats, per vocació i elecció, són els encarregats de legislar per mantenir permanentment la justícia, que ordeni el bé comú del poble. No estic segur que els nostres diputats defensin als que els pertocaria; sembla bastant clar que molts d’ells defensen més bé els poderosos, el poder en si mateix i els seus privilegis, i no precisament “els despoderats”, ni el bé comú, sinó el bé particular.

“Traïdors, lladres, robadors, deuen ésser encalçats per los cavallers, car enaixí com destral és feta per destruir los arbres, enaixí ha son ofici per destruir los mals hòmens”. Als diputats correspon controlar el poder i perseguir el delicte contra el bé comú, “per açò cavaller que sia lladre, traïdor o robador, deu ser destruït e mort per altre cavaller”. “Cavaller lladre, major lladrocini fa a l’alta honor de cavalleria...; és donar viltat e mala fama a aquella cosa qui és digna de d’ésser lloada e honrada”. Els cavallers diputats no haurien de permetre que al Parlament hi hagi qui sia lladre, ni traïdor a la seva gent i cultura. Podrien començar per enviar a porgar fum a tots aquells que s’aprofiten del càrrec per fer negoci, cobrar comissions, col·locar gent..., acabant pels que destrossen el patrimoni, enfonsen la nostra llengua i la nostra cultura. Perquè “poc sap de comanar qui a llop famejant comana ses ovelles”. Per una banda, “manament és de llei que hom no sia perjur... cové que jurar falsament no sia en aquells que mantenen cavalleria”.

Si tenim en compte els 24 alts càrrecs del PP imputats per corrupció (tot un “rècord”), els 5 d’UM (comparativament també considerable) i els 2 del PSOE, hem de concloure que la nostra Orde de Cavalleria està ferida d’ala i és hora de fer una netejada a fons i “deuen ésser alcalçats per los cavallers nets de traïdoria e de lladrocini”. El mateix podríem dir d’aquells que sense està imputats, malmenen la nostra llengua, la nostra història i el nostre patrimoni, que són el nostre bé comú. Aquí aplegaríem un caramull de renegats i traïdors a la seva terra.

Si no volem fer els ous en terra i volem treure carn de l’olla, hem de mirar de prim compta a qui votam, no sigui cosa que tornem a caure dins el mateix parat. Fent cas a Ramon Llull, votem a vertaders i honorables cavallers.

Nota: Tot el que està entre cometes són cites textuals del “Llibre de l’Orde de Cavalleria” de Ramon Llull. (A cura de Marina Gustà, Edicions 62, Barcelona, 1984).

Mariano Moragues Ribas de Pina

Mariano Moragues: "Jugant amb la nostra llengua"

Ens volen fer creure que els ases volen i si volassin sempre seria fosca negre

Mig de berbes i mig en sèrio voldria dir un parell de cosetes als signants del document, tot solemne, titulat “Lengua, territorio, requisitos y derechos”, de l’anomenat “Grupo Ramon Llull”, encara que estic quasi segur que no baixaran de l’ase, perquè tothom sap de quines egos venen i quina llet han mamat. Ja se sap, “segons s’ase, s’aubardà”. Vull dir que “si s’ase no vol beure, ja li pots siular”, o si vos ho estimau més, “a ase encarat deixau-lo passar”. I també vull dir que em sap greu que hagin pres el nom de Ramon Llull pel seu grup. Em sembla una bufetada al propi Ramon Llull i a tots el mallorquins que el tenim com una icona de la llengua mallorquina. Escollint aquest nom “ja nos l’han feta d’ase i seca” i pens que al cap i la fi es tracta d’una manipulació política.

Com que no tenc gaire esperances de convèncer a cap del Grup perquè es ben sabut que “qui renta es cap a s’ase perd es temps i es lleixiu”, escric sols per la gent ben intencionada, menys alienada, no tan radicalment dretana; aquella ja s’ha sabut despellissar del franquisme i que no ha renegat de la seva herència cultural.

Sols vull dir als mallorquins de bona pasta que estimen la seva terra i el seu patrimoni, sense “xauvinismes”, ni folklorismes bàmbols: “ulls espolsat i fora son”, que no ens donin “cresta per ballesta”; i si ho voleu més acadèmic, aplicau el pensament crític davant els arguments d’aquests quatre lletraferits que es creuen tot lo món i bravegen de cames primes. Volen suposar que no hi ha drets dels pobles. Enverinen estratègicament a la gent contra els catalans. Fan de la Constitució, que ens menysvalora i que ens sotmet, el seu dogma, en allò que els convé. Estan casats amb les idees més reaccionàries. No tenen escrúpols en roegar com a banyarriquers el cor de Mallorca: territori, autodeterminació i llengua. Ens volen fer beure que els mallorquins que defensam la llengua som “totalitaris amb plantejaments catalanistes”, ¿no serà que ells són totalitaris amb plantejaments espanyolistes? “S’ase deia al porc orellut i ell en tenia set canes”. El món al revés: no passen pena que desaparegui el mallorquí a Mallorca, sinó el castellà...

Amb una paraula, tenc l’esperança amb el que diu el refrany: “Brams d’ase pugen al cel; i si hi pugen , no posen arrel”. Per altre costat, “ase sia qui d’ase se fia”.

Mariano Moragues.

Carta al Director, per Mariano Moragues: "Nacionalisme espanyol" (16-04-2009)

(A partir d'avui, trobareu publicats en aquest blog els escrits i cartes als directors dels mitjans de premsa illencs de l'amic Mariano Moragues. Si voleu accedir als anteriors escrits, consultau la nova secció del blog: "Puny que puny: escrits de Mariano Moragues".)

El nacionalisme i l’imperialisme espanyol: Matrimoni PSOE-PP

Ja tenim la Seu plena d’ous: la dreta espanyola s’ha casat amb la suposada esquerra espanyola al País Basc, fent un pacte “contra natura”. Quin bunyol, déu meu! No hi ha dubte que la dreta és dreta; ara bé, el que es pot dubtar és que el PSOE sigui esquerra.

La política fa miracles: voltant cantó es peguen sabatades tot lo dia i ara corda i poal, o, per ser més precís, cul i merda. ¿Què pot unir dues ideologies contraposades, si és que realment ho són? Sols el llevar d’enmig un enemic comú, un nacionalisme basc, per cert bastant “light”, pagant el preu que sigui: traint els propis principis; eliminant, fent trampes, abans de les eleccions, a partits polítics que duen darrera més de 100.000 votants; pactant normes que enfonsin l’euskera; anomenant presidenta del Parlament Basc una senyora de l’OPUS (tot un símbol de posicions reaccionaries, que, com el Papa, no va de preservatius); negant plegats tota possibilitat de diàleg amb els que defensen la lluita armada i una altra idea de país; renunciant fins i tot a qualsevol tipus de federalisme; prohibint que el poble digui la seva paraula en un referèndum, expressió essencial de democràcia; la dreta que defensava a ca nostra que el partit més votat hauria de governar, allà no val...

¿De què anam? Clar i llampant, aquest nacionalisme basc ha de ser substituït, fort i no et moguis, per el nacionalisme espanyol, i per això bé ho paga renunciar a tots els principis i a tota lògica; les fronteres entre dreta i aquesta esquerra, si existiren mai, és hora d’esbucar-les en nom de l’imperi. S’ha posat de moda fer ofertes electorals de “canvi”, quan qualsevol diccionari elemental ens dirà que la dreta la conformen “partits polítics partidaris del manteniment de l’ordre i dels valors morals tradicionals”, cosa que a més està prou demostrada històricament. Una mostra més perquè vegeu que de canvis res de res, el 20 de febrer d’aquest any el ministre Fernández Bermejo va renovar el títol de Duc de Mola al descendents del General franquista Mola, qui a la Guerra Civil fou encarregat de sotmetre el País Basc, qui entre altres barbaritats deia que s’havia de sembrar el terror “eliminando sin escrúpulos ni vacilaciones a los que no piensan como nosotros”, i al qui Franco l’any 48 donà el títol de Duc i “Grande de España”. Tot un símbol, ¿o no?

Que no ens vulguin fer creure que s’apleguen el moix i la rata perquè convé que hi hagi alternància en el poder, ni per raons democràtiques, ni per conveniència pel poble basc... Això de la cohesió territorial no és altra cosa que tothom estigui a les ordres de Madrid. I tot plegat no és més que embullar fil. La realitat crua i nua és la “España una, grande i libre” i poder, poder i poder; tot el demés són punyetes. És que finalment, el nacionalisme central i el perifèric sols es diferencien en una cosa: que el central té la força.

Sempre estam en les mateixes; meam si arriben a treure altre pic el “bando” militar d’Estella del 36 del Comandant Sanz de Iturria: “Se acabó el gora euskadi, estamos en los tiempos de VIVA ESPAÑA”.

Tancarem aquest article, no amb un ”adéu”, més bé amb un “ADIOS”, fent cas al que deia també aquest comandant: “Se prohibe la palabra agur, importado por los separatistas en lugar del Adios, genuinamente español”.

Mariano Moragues Ribas de Pina

"Renegats", per Mariano Moragues

Renegats

Qui roba és un corrupte, sí però és molt més clar dir que és un lladre poca vergonya i qui deixa de reconèixer com a seu el que ha mamat i va contra la fidelitat deguda a qualque cosa essencial és un renegat o, encara més clar, un traïdor, així ho diu el diccionari. Comença a ser hora que diguem les coses pel seu nom: els corruptes són lladres i els mallorquins que van contra la nostra cultura, expressada amb la llengua, són, ni més ni manco, renegats o traïdors.

Ara, aquí, a Mallorca, els representants del PP, i una valldemossina al cap davant, estan disposats a ballar al compàs del nacionalisme espanyol, traint la llengua dels seus pares i de la seva terra, expressió màxima d’una cultura. Seria massa gros que Rosa Estaràs no sabés que el mallorquí és sols una variant del català i que les lleis establertes obliguen als funcionaris a adaptar-se als ciutadans i no a l’enrevés; per tant, aquí l’únic que interessa són els vots, mal sigui traint, a més dels seus avantpassats, a la veritat que ella coneix.

“Sor Tomasseta on sou, ja vos podeu amagar, perquè el dimoni vos cerca i dins un pou vos vol tirar”. Amagau-vos bé, perquè els renegats vos cerquen i són molt polissons i vos volen baratar pel “Cara al Sol”. Estan robant i traint la vostra terra.

Voldria que els metges i el personal sanitari que estan contra el Decret de la Conselleria de Salut, me diguessin quin és el motiu de la seva oposició: ¿es creuen tenir cera del corpus perquè procuren la nostra salut i es creuen ser més que els altres funcionaris?; ¿no són servidors públics com els altres que pagam els mallorquins?; ¿per quines cinc centes han de ser una excepció dins l’administració pública?; ¿creuen que no és d’elemental educació el respecte per la llengua de la terra que els acull?; ¿no mereixem els mallorquins que els que vénen a guanyar-se les sopes a Mallorca, aprenguin mínimament la nostra llengua?; ¿no tenen la capacitat d’aprendre una llengua romànica en tres anys, o és que simplement no els dóna la gana?; ¿són gent que sols accepta el nacionalisme espanyol i que als mallorquins ens toca assumir-lo sense més, ni pus?; ¿més enllà de les pròpies conviccions, no s’adonen que estan utilitzats políticament per la dreta més reaccionària?; ¿resulta que ara el que hem fer els mallorquins és defensar el castellà perquè perilla a Mallorca?; no tenim dret els mallorquins a ca nostra, a la nostra terra, de ser atesos en la nostra llengua o ho hem de demanar per favor?...
..............

P.d.: Demanaria als metges i personal sanitari mallorquí, que estimen la nostra llengua, que tradueixin aquest escrit als que parlen castellà. Veiem quines respostes donen a les preguntes plantejades. Així mateix les demanaria que el dia 9 de maig s’uneixin a la manifestació per ser un clam a favor de l’evidència i la raó.

Mariano Moragues Ribas de Pina

Tueldús/Última Hora, 2 d'abril de 2009

[Il·lustració publicada a Última Hora, dia 2 d'abril de 2009.
Dibuix de: Tomeu Seguí;
Guió de: Ferran Aguiló
Amablement cedida a Els Verds-Esquerra d'Artà pels autors per a la seva publicació en aquest blog]

Campanya: Aconseguir la recepció de les televisions en català

"TELEVISIONS EN CATALÀ A TOT EL TERRITORI LINGÜÍSTIC

Com sabeu aviat arribarà la TDT que permetrà la recepció de més canals de televisió. Curiosament, l'arribada d'aquesta tècnica en lloc de proporcionar que les principals televisions en català es vegin a tot el territori lingüístic farà que cada cop quedin més empetitides i sense possibilitat d'anar més lluny de l'àmbit autonòmic o local.
En efecte, ja sabem que la reciprocitat en la recepció de canals entre Catalunya i el País Valencià és gairebé impossible en aquests moments. A Catalunya del Nord tallen les televisions del Principat. Els acords entre Catalunya i les Balears seran de mínims i de la Franja de Ponent no se n'ocupa gairebé ningú.
Davant d'aquest panorama cal reaccionar ràpidament. En els pròxims mesos ens hi juguem molt. Necessitem un espai televisiu propi en català si no volem ser un poble i una llengua residual.
És per això que XARXA DE CONSUMIDORS AMB LLENGUA engega aquesta campanya, tot esperant la vostra col·laboració. Es tracta d'enviar una carta al ministre d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya perquè ell en té la clau tècnica. D'altra banda, creiem que l'Estat ha de prendre cartes en aquest tema de les televisions en català i que no s'ha de deixar tot a mans només a mans de les autonomies.

Si us plau entreu a:
http://www.indexcat.cat/somdeumilions/campanya.htm

Seguiu-ne les instruccions i envieu-la."

Fins aquí, la convocatòria que ens han fet arribar per a la seva difusió.
Ara, una mica de memòria (ben recent) en clau local. L'exemple és el debat i votació de la nostra moció "Contra el tancament de Tv3 al País Valencià", rebutjada en la sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà de dia 29 de gener de 2008 (pàgs. 14-16 del pdf).
No n'explicaré res perquè és un text molt breu; només recordar que el senyor Batle és Rafel Gili Sastre, membre del Comitè Executiu d'Unió Mallorquina, que governa l'Ajuntament amb el suport del PSOE. Pens que il·lustra en aquest aspecte el panorama polític real de l'Ajuntament d'Artà pel que fa a defensa dels interessos nacionals i culturals.

Guillem Caldentey Crego
regidor