dilluns, 25 de maig de 2009

Á. Vázquez/Público: "El freno a la justicia universal indigna a los magistrados"

[Imatge extreta del llibre de Juan Kalvellido Pazlestina,
Ediciones de Intervención Cultural/El Viejo Topo,
BCN, 2009, p. 39]


Les amenaces de B. Netanyahu i de E. Barack, ministre laborista de Defensa israelià, el passat mes de gener davant la decisió d'un jutge de l'Audiència Nacional d'imputar l'exministre de Defensa israelià B. Ben-Eliezer i sis militars d'aquell país per un delicte contra la Humanitat per un atac a Gaza que va produir 14 morts l'any 2002, estan donant els seus fruits.
El passat dia 19 de maig, a l'ombra del debat de mesures urgents per a enfrontar la crisi econòmica al Congrés dels Diputats, es va aprovar una Resolució (la núm. 39) del PP amb els vots a favor del PSOE de modificació de la Llei Orgànica de Procediment Judicial, per la qual es limita sensiblement la capacitat de la Justícia espanyola per aplicar la Jurisdicció Universal.
Copiam aquí l'article de Á. Vázquez al diari Público sobre la postura personal de la majoria dels magistrats de l'Audiència Nacional al respecte. Aquí teniu un enllaç a un il·lustrador article de A. Segura publicat a Rebelión, de títol Los ataques del gobierno israelí contra el juez F. Andreu. Dos concepciones del Estado de Derecho y la lucha contra el terrorismo.
Dimarts, a la sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà, mirarem de presentar per urgència una moció rebutjant aquesta passa endavant del PPSOE limitadora de la Jurisdicció Universal a la carta de les exigències plantejades pels diplomàtics i governants israelians, en la línia de la Proposició no de Llei aprovada per la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament de les Illes el passat mes d'abril per iniciativa de M. Àngel Llauger.

El freno a la justicia universal indigna a los magistrados

Los jueces instructores de la Audiencia Nacional consideran que la reforma pactada en el Congreso es "un paso atrás", cuando España era en estos momentos "un referente mundial"

Los jueces centrales de Instrucción de la Audiencia Nacional, al menos la mayoría, consideran que la reforma pactada por algunos grupos en el Congreso para limitar la jurisdicción universal es "un paso atrás", que hará posible la impunidad de crímenes contra derechos humanos universales y protegidos en todo el mundo. "España era un referente mundial. Y debería servir de ejemplo para que otros países hicieran lo mismo", señalaron los consultados.

Pocos de los encargados de investigar en España el genocidio y los crímenes de lesa humanidad cometidos, por ejemplo, en Ruanda, Guatemala o Israel, comparten las palabras de la vicepresidenta del Gobierno, María Teresa Fernández de la Vega, consistentes en que el límite pactado no supondrá un retroceso, sino una mejora. "Para nada va a reducir nuestro compromiso con la Justicia y la libertad", añadió la dirigente socialista en el último consejo de ministros.
Sin embargo, eso precisamente es lo que temen en la Audiencia Nacional, donde se muestran "indignados" como ciudadanos, aunque como jueces aplicarán la ley sea cual sea. Como dijo tras su toma de posesión el flamante presidente de la Audiencia Nacional, Ángel Juanes: "Los jueces no podemos estar en lucha contra nada: aplicamos la legalidad".

Aún no se sabe con certeza el alcance que tendrá la reforma en las causas abiertas en la Audiencia Nacional. Los más optimistas consideran que no afectará a ninguna. Otros, que sólo influirá en las relativas a China, en las que se investigan los crímenes cometidos contra el pueblo tibetano y los seguidores de la corriente Falun Gong, donde no se ha acreditado con la misma fuerza que en otros procedimientos la existencia de víctimas españolas.

La que ha provocado la reforma pactada, la abierta contra un ex ministro de Defensa y otros seis responsables militares israelíes por el lanzamiento de una bomba el 22 de julio de 2002, tampoco tiene de momento españoles como víctimas . Pero está previsto que próximamente un español se sume a la querella admitida a trámite por el juez Fernando Andreu.

Incluso los que en la Audiencia consideran que había que limitar la jurisdicción universal, porque entienden que carece de sentido abrir una investigación, con el coste que ello supone, sabiendo que será imposible juzgar a sus presuntos responsables, son críticos con la reforma. Califican de "chapuza" reformar el artículo 23 de la Ley Orgánica del Poder Judicial aprovechando la modificación de las leyes necesarias para poner en marcha la oficina judicial. Una reforma "oculta", que incumple los trámites previstos para reformar leyes orgánicas, sostienen.

Aunque también hay quien cree que no hacía falta una reforma legislativa, sino haber impuesto algo de sentido común a la hora de admitir a trámite querellas y denuncias.

La reforma pactada limita la jurisdicción española para investigar los delitos de genocidio, lesa humanidad o terrorismo, a varias condiciones. Es decir, "deberá quedar acreditado que sus presuntos responsables se encuentran en España o que existen víctimas de nacionalidad española o constatarse algún vínculo de conexión relevante con España y, en todo caso, que en otro país competente o en el seno de un tribunal internacional no se ha iniciado procedimiento que suponga una investigación y una persecución efectiva de tales hechos punibles".
Práctica habitual

Añade que el proceso penal iniciado ante la jurisdicción española se sobreseerá "cuando quede constancia del comienzo de otro proceso sobre los hechos denunciados en el país", lo que implica que la jurisdicción española para perseguir estos delitos pasa a ser subsidiaria. Hasta ahora podía coincidir con otras investigaciones en otros países, pero era práctica habitual en la Audiencia Nacional preguntar al país en cuestión si existe algún procedimiento abierto. Así lo hizo Eloy Velasco con la querella de Guantánamo y Andreu, con la de Gaza.

dissabte, 23 de maig de 2009

divendres, 22 de maig de 2009

Foscors en la comptabiblitat financera de Ràdio Artà Municipal

Els Verds-Esquerra acusa Ràdio Municipal d’Artà de gestió obscurantista

L’agrupació insta l'equip de govern (UM-PSOE) a revisar la situació contractual de l'Ajuntament per manca de transparència econòmica l'exercici 2008

La passada Comissió Informativa d'Hisenda i Interior, de dia 20 de maig, Guillem Caldentey -regidor de Els Verds-Esquerra d'Artà- va informar l'equip de govern i, en particular, el regidor de Telecomunicacions, B. Gili, d'irregularitats en la gestió comptable per part del responsable de la gestió i funcionament de Ràdio Artà Municipal. Aquestes irregularitats consisteixen en l'ocultament d'informació a l'Ajuntament dels recursos econòmics percebuts per Ràdio Artà Municipal l'any 2008, informació econòmica preceptiva segons l'establert en les condicions per les quals l'Ajuntament li va encomanar la gestió directa al responsable del seu funcionament i gestió, encomana de gestió directa produïda per Junta de Govern Local (UM-PSOE) a finals de l'any 2007 i renovada el passat mes de desembre de 2008.

Les irregularitats comprovades per Els Verds-Esquerra d'Artà consisteixen en un ingrés que no consta a la Secretaria de l'Ajuntament d'Artà, corresponent a un contracte menor efectuat amb la Direcció General de Comunicació de la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes en concepte de “patrocini del programa setmanal Natura, per un import de 8.796,67 Euros (IVA inclòs)”, segons consta a un Certificat d'aquella Direcció General balear expedit al regidor ecosocialista el passat dia 23 de març; i en un ingrés en concepte de falques publicitàries per valor de 2.564,77 euros per part d'aquell organisme balear que posteriorment s'esdevenen, segons el Certificat de Secretaria municipal anteriorment esmentat (de data 4 de març de 2009), en 882 Euros en el mateix concepte de publicitat ingressats a Ràdio Artà Municipal per part de l'empresa “Mediterrània de Publicitat”, empresa que gestiona la publicitat del Govern de les Illes als mitjans de comunicació.

Guillem Caldentey va exposar a l'equip de govern la conveniència, a la vista d'aquestes dades, de revisar immediatament la relació contractual que l'Ajuntament manté amb el responsable d'aquest mitjà de comunicació municipal. Una relació contractual, per altra banda, criticada fa temps per aquesta formació com per Unió d'Independents d'Artà, atesa la forma poc transparent i democràtica com es va establir, sense cap tipus de concurs ni oferta pública. En els termes de l'actual contractació, el responsable de la gestió i funcionament de Ràdio Artà Municipal percep 600 euros mensuals bruts per part de l'Ajuntament, a banda de la totalitat dels ingressos en concepte de publicitat, privada i pública, sota la forma de subvenció.

El regidor ecosocialista critica l'absoluta manca de voluntat per part del batle d'Artà, Rafel Gili, com del regidor de Telecomunicacions, B. Gili, de dur la gestió d'aquesta àrea amb un mínim de seriositat i transparència, com el seu demostrat amiguisme i voluntat de mantenir baix el seu control polític el mitjà municipal de comunicació.


TÍTOL HABILITANT PER A LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DE RADIODIFUSIÓ SONORA PER ONES TERRESTRES
Per altra banda, Els Verds-Esquerra es feliciten per la tramitació del Títol Habilitant per a la radiodifusió sonora de Ràdio Artà Municipal, tramitació que l'equip de govern va iniciar el passat mes d'octubre arrel de les preguntes al respecte que va formular el regidor de Els Verds-Esquerra, Guillem Caldentey, i que aviat rebrà la seva aprovació definitiva. Encara que llavors (Ple de dia 30 de setembre de 2008) la resposta del regidor de Telecomunicacions, B. Gili, va ser afirmativa en el sentit que Ràdio Artà Municipal disposava d'aquest títol, el fet és que posteriorment va donar inici a la tramitació per a la seva obtenció definitiva. “Ara que les coses començaran a funcionar regularment, i a la vista de les irregularitats comptables anteriorment exposades, és el moment de repensar el funcionament d'aquest mitjà de comunicació municipal, millorar la transparència en la seva gestió i, a ser possible, mirar d'obrir la gestió i el funcionament de la Ràdio a més ciutadans i professionals que hi podrien estar interessats”, afirma el regidor de l'oposició.

Documentació:
- Accediu al Certificat de Secretaria de l'Ajuntament d'Artà del passat dia 4 de març.
- Accediu al Certificat de la Direcció General de Comunicació, de dia 23 de març de 2009.
- Accediu a la recopilació d'intervencions als Plens ordinaris de l'Ajuntament d'Artà sobre Ràdio Artà Municipal l'any 2008.
- Accediu al Contracte que va regir el funcionament de Ràdio Artà Municipal entre novembre de 2004 i octubre de 2007; accediu al contracte actual, renovat per la Junta de Govern Local de dia 22 de desembre de 2008.
- Normativa reguladora: Decret 86/1995, de 7 de setembre, de Radiodifusió; Decret 38/2008, de 4 d'abril, pel qual es regula el règim jurídic aplicable a l'atorgament de títols habilitants per a la prestació del servei de radiodifusió sonora per ones terrestres i a la inscripció d'aquests títols en el Registre de Títols Habilitants per a la Radiodifusió Sonora en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB Núm. 50, de 12 d'abril de 2008).
- Respecte del tràmit d'obtenció del Títol Habilitant, ccediu a la Instància de Tramesa de la Certificació d'Instal·lacions, de dia 2 de desembre de 2008.

dilluns, 18 de maig de 2009

Mariano Moragues: "Cavallers i diputats"

Cavallers i diputats

Llegint el “Llibre de l’Orde de Cavalleria” de Ramon Llull m’ha semblat, per ventura forçant un poc les coses, que als honorables diputats els podria correspondre el paper que tenien els cavallers de l’edat mitjana per tal que “los cavallers han honor e senyoria sobre el poble a ordenar e a defendre”, com diu Ramon Llull.

“Per los cavallers deu ésser mantenguda justícia, en així com los jutges han ofici de jutjar, així los cavallers han ofici de mantenir justícia”, que “és donar a cascun son dret” i així “mantenir los hòmens humils contra los ergulloses injusts”. “A cavaller se cové que sia amador de bé comú, car per comunitat de gents fo eleta cavalleria, e ben comú és major e pus necessari que bé especial”. “Ofici de cavaller és mantenir vídues, òrfens, hòmens despoderats; car enaixí com és costuma e raó que los majors ajuden a defendre los menors...” “On, cavaller qui no haja ulls ab què veja los despoderats, ni ha cor ab qué pens llurs necessitats, no és ver cavaller”. Per això ha menester “força e ardiment de coratge”, guiats per “saviesa e seny qui són contraris a follia e a ignorància”. Els diputats, per vocació i elecció, són els encarregats de legislar per mantenir permanentment la justícia, que ordeni el bé comú del poble. No estic segur que els nostres diputats defensin als que els pertocaria; sembla bastant clar que molts d’ells defensen més bé els poderosos, el poder en si mateix i els seus privilegis, i no precisament “els despoderats”, ni el bé comú, sinó el bé particular.

“Traïdors, lladres, robadors, deuen ésser encalçats per los cavallers, car enaixí com destral és feta per destruir los arbres, enaixí ha son ofici per destruir los mals hòmens”. Als diputats correspon controlar el poder i perseguir el delicte contra el bé comú, “per açò cavaller que sia lladre, traïdor o robador, deu ser destruït e mort per altre cavaller”. “Cavaller lladre, major lladrocini fa a l’alta honor de cavalleria...; és donar viltat e mala fama a aquella cosa qui és digna de d’ésser lloada e honrada”. Els cavallers diputats no haurien de permetre que al Parlament hi hagi qui sia lladre, ni traïdor a la seva gent i cultura. Podrien començar per enviar a porgar fum a tots aquells que s’aprofiten del càrrec per fer negoci, cobrar comissions, col·locar gent..., acabant pels que destrossen el patrimoni, enfonsen la nostra llengua i la nostra cultura. Perquè “poc sap de comanar qui a llop famejant comana ses ovelles”. Per una banda, “manament és de llei que hom no sia perjur... cové que jurar falsament no sia en aquells que mantenen cavalleria”.

Si tenim en compte els 24 alts càrrecs del PP imputats per corrupció (tot un “rècord”), els 5 d’UM (comparativament també considerable) i els 2 del PSOE, hem de concloure que la nostra Orde de Cavalleria està ferida d’ala i és hora de fer una netejada a fons i “deuen ésser alcalçats per los cavallers nets de traïdoria e de lladrocini”. El mateix podríem dir d’aquells que sense està imputats, malmenen la nostra llengua, la nostra història i el nostre patrimoni, que són el nostre bé comú. Aquí aplegaríem un caramull de renegats i traïdors a la seva terra.

Si no volem fer els ous en terra i volem treure carn de l’olla, hem de mirar de prim compta a qui votam, no sigui cosa que tornem a caure dins el mateix parat. Fent cas a Ramon Llull, votem a vertaders i honorables cavallers.

Nota: Tot el que està entre cometes són cites textuals del “Llibre de l’Orde de Cavalleria” de Ramon Llull. (A cura de Marina Gustà, Edicions 62, Barcelona, 1984).

Mariano Moragues Ribas de Pina

diumenge, 17 de maig de 2009

S. Alba Rico/Rebelión: "Alfonso Sastre, il·legalitzat"

[Il·lustració de Tasio, extreta de InSurGente, 17-05-2009]


És una història coneguda: l'any 1630, a Milà, un sospitós, denunciat per un honrat ciutadà, és detingut i torturat i, després de negar inicialment l'acusació, acaba per confessar el seu delicte. Sota tortura, denuncia també el seu barber, còmplice de l'atrocitat, i aquest al seu torn denuncia uns altres homes, i posa al descobert tota una cadena de monstruosos malfactors que comença, o conclou, en un cavaller de nom Padilla, cap de la campanya de terror. Un cop condemnats i executats, sobre les runes de la casa del barber van alçar una columna admonitòria que recordava la infame acció dels reus i advertia eternament els malvats sobre les conseqüències de tan males accions. Què havien fet? Se'ls considerava untori, és a dir, “untadors” sinistres que havien propagat la pesta per la ciutat tot escampant per parets i objectes la substància contaminant que transmetia la malaltia. Només l'any 1778, sota l'empenta lluminosa de la Il·lustració, la columna va ser enderrocada, atès que la nova època —la de Montesquieu, Verri i Beccaria— considerava que la infàmia no residia en els condemnats sinó en els magistrats que els van jutjar i en els ciutadans acovardits i ignorants que van ajudar a convertir la bogeria, la superstició i l'absolutisme en un procediment natural.

Aquesta història real de l'Antic Règim, recollida l'any 1840 per l'italià Alessandro Manzoni, és per desgràcia molt actual. Segons l'Advocacia General de l'Estat —és a dir, segons el govern del regne d'Espanya—, Alfonso Sastre, el dramaturg viu més important del món, és un untore i el seu sol nom (mentre ell treballa en les seves obres de teatre tancat a la seva habitació) és capaç de contaminat tot el que l'envolta, des d'Hondarribia a la Terra de Foc. Contaminat per les seves “connexions personals” del passat, la seva presència com a cap de llista en la candidatura d'Iniciativa Internacionalista és fins a tal punt contaminant que ha de ser immediatament privat dels seus drets ciutadans juntament amb els seus companys de grup i al costat dels seus votants potencials. En aquest galop de retorn a la pre-modernitat, la lògica és ja —desgraciadament— coneguda: no és que presentar-se a unes eleccions europees sigui un delicte; no és que no se li permeti de presentar-se per haver comès un delicte: és que la seva existència mateixa és delictiva. “Intencions”, “analogies”, “concomitàncies”, tota la subtil obra del Dret, alçada pacientment durant segles, sucumbeix entre aplaudiments a aquesta atmosfera primitiva i sacrificial de miasmes obscures transmeses, com la grip porcina, amb voluntat o sense, en una ona expansiva ininterrompuda. Les nocions de malaltia i pecat —mortals les dues— substitueixen les de delicte, prova, presumpció d'innocència, responsabilitat individual. De fins a quin punt “la defensa de la democràcia” —amb Savater i Rosa Díez al capdavant— ha lliscat ja en el món medieval, obscurantista, prehistòric, del farmakón i la màgia negra, en dóna bona prova el fet de què, si volgués, Alfonso Sastre no podria canviar d'opinió: és només el resultat de les seves “connexions personals” i el començament, al seu torn, de connexions potencialment tan amplies que a partir del seu nom, en el deliri antijurídic de les analogies i les concomitàncies, es podria impugnar o il·legalitzar qualsevol llista en què hi hagués algun lector de Esquadra hacia la muerte (“Escamot cap a la mort”).

La conjectura de què Batasuna anava a demanar el vot per a II i la presència en les seves llistes d'un antic candidat d'ANV, una força llavors legal però il·legalitzada a posteriori, ha activat l'enèsima impugnació d'una força electoral que, amb gairebé total seguretat, no podrà concórrer el proper 7 de juny a les eleccions europees. L'any 1630 es feien les coses així; l'any 2009, al regne d'Espanya, també. L'any 1630, els processos oberts contra els untori formava part de la lògica pre-il·lustrada de l'Antic Règim; l'any 2009, els processos oberts contra els untori es vol fer passar per normalitat democràtica i de Dret. Caldrà que gent intel·ligent, gent saberuda, gent honorable, respectada i influent, gent fora de tota sospita, gent rica i gent poderosa —com al Milà de la pesta— algun dia rendeixin comptes davant dels ciutadans per a aquesta doble malesa: la de restablir l'Antic Règim i la de fer-ho, a sobre, apel·lant el dret i la Democràcia.

Així les coses, suggereixo —i ho dic de debò— que Batasuna, font de totes les miasmes, poderosíssima vareta de contagiar infàmia, convoqui una roda de premsa i demani públicament el vot per al PP i/o per al PSOE. ¿Quedaran tacats els dos partits principals espanyols? ¿Se'n demanarà la il·legalització? És evident que no, però d'aquesta manera com a mínim quedarà ben clar que, desencadenada fora del dret, aquesta lògica medieval és fins a tal punt medieval —i està tan fora del dret— que ni tan sols és lògica: és pur exercici de sobirania religiosa o, el que és el mateix, arbitrarietat paranoica d'un Sant Ofici en la seva lluita contra el Mal.

Perquè el que ja ha quedat clar, en qualsevol cas, és que l'obscurantisme, la manipulació, el menyspreu per les regles del joc i la injustícia són infinitament més contagiosos que la pesta —i molt més, és clar, que la consciència de la democràcia i la llibertat.

—Article original a Gara: Alfonso Sastre, ilegalizado

—Article original a Rebelión: Alfonso Sastre, ilegalizado

dimecres, 13 de maig de 2009

Què es fa, realment, a la Conselleria de Medi Ambient, respecte del Parc Natural de Llevant, a més de propaganda???

[Pitjau aquí si voleu accedir a l'edició original de dia 10 de maig de l'article
publicat al suplement La Almudaina de Diario de Mallorca (p. 8)]

Enèsim reportatge finançat ("amb la col·laboració de") per la Conselleria de Medi Ambient sobre la futura ampliació de l'àmbit territorial del Parc Natural de la Península de Llevant (PNL).
S'hi torna a repetir la cançoneta de sempre: S'iniciaran contactes amb els propietaris per a cercar una ampliació consensuada.
Fins ara, el que ens consta, és una reunió convocada al Teatre d'Artà el passat mes de juny de 2008 per la Conselleria, a la qual es va expressar el compromís d'informar els propietaris interessats a les oficines de la Conselleria a Palma i a les de l'Ajuntament d'Artà.
No sabem quina informació es troba a Palma, el que si sabem és que a l'Ajuntament els propietaris que hi varen cercar la informació sobre com quedaria la seva finca en els nous àmbits de PNL i PORN de la Península de Llevant, en sortiren amb les mans buides. Com que l'oficina del PNL -orgànicament depenent de la Conselleria de M. Ambient- es troba molt a prop de l'Ajuntament d'Artà, alguns dels propietaris encara feren l'esforç d'apropar-s'hi a la recerca de la informació que a l'Ajuntament no lis havien pogut donar, amb resultat també insatisfactori: des de la Conselleria ningú no havia donat instruccions al respecte als treballadors d'aquella Oficina, ni els materials de consulta i planificació necessaris per tal de donar alguna informació.
Un altre fet consolidat és un Acord del Consell de Govern de les Illes de dia 19 d'octubre de 2007, pel qual es va declarar la caducitat i inici dels procediments d'elaboració dels plans d'ordenació dels recursos naturals de la Península de Llevant, PORN provisional que caducarà properament sense aprovació definitiva i que coincideix en el seu àmbit territorial gairebé sense diferència amb el PORN plantejat pel PP la passada legislatura.
Ja és hora que la Conselleria de Medi Ambient materialitzi les seves reiterades promeses respecte de l'ampliació, de manera que es compleixi un dels compromisos establerts a l'ACORD PER A L’ESTABILITAT POLÍTICA I EL FUTUR SOSTENIBLE DE LES ILLES BALEARS signat entre les forces que composen l'actual Govern de les Illes: Consolidar la xarxa balear d’espais naturals i estudiar-ne l’ampliació sempre amb l’acord dels propietaris, i la resta de sectors implicats, i amb l’increment de recursos econòmics per millorar la gestió i la conservació.
Al ritme que duim, cada dia queda més clar que aquesta serà una legislatura "en blanc" respecte del PNL i el PORN de la Península de Llevant. Això si, propaganda uemita, per un tubo. Però ja fa temps que es repeteixen...
Respecte del concepte també repetit del PNL com a "motor econòmic" de la comarca, bé nosaltres el que ja hem dit i reiteram és que no en tenim notícia; es deuen referir a "motor econòmic" d'algun estòmac agraït, com ara algun alt càrrec la utilitat de la feina del qual dubtam molt, com és la gerent del Consorci de finques públiques d'Aubarca i Es Verger. La qual, per cert -oh, miracle!-, en aquest reportatge no apareix amb el títol de "Directora del Parc natural de Llevant". En aquest sentit, en el futur insistirem en la idea, també expressada per CCOO la darrera reunió de la Junta Rectora del PNL, de suprimir aquest Consorci o empresa pública atesa la seva inutilitat i les problemàtiques de solapament amb la gestió del PNL, a banda de la inutilitat de la despesa del sou del gerent o gerenta del mateix Consorci. No ens resulta gens estrany ni contradictori, per altra banda, que el batle d'Artà, Rafel Gili, membre de l'executiva, doni suport al Conseller Grimalt en la batalla pel poder que es desenvolupa actualment dins d'UM: hi ha en joc, entre d'altres, aquest càrrec, ocupat per una regidora d'Artà de la seva absoluta confiança (accediu al "De Franc" d'avui, pàgina 5).
Dia 3 d'octubre de 2008 vàrem sol·licitar a M. Àngel Grimalt, Conseller de Medi Ambient, una relació de les despeses de la Conselleria i diverses empreses i organismes públics relacionats amb el PNL efectuades dins d'aquest àmbit territorial; vàrem reiterar la petició el passat mes de gener, i encara esperam resposta. A nosaltres no ens consta que s'estiguin fent inversions relacionades amb el PNL que signifiquin fer-lo "motor econòmic" del nostre municipi ni de la comarca, al contrari, com ja vàrem denunciar, el que ens consta és que els comerços locals ja no reben els encàrrecs que rebien fa uns anys.

divendres, 8 de maig de 2009

Palestina, ONU, Israel, Govern de les Illes, Ple de l'Ajuntament d'artà de gener ...

(Rekonocimiento, imatge extreta del llibre de Juan Kalvellido
Pazlestina, Ediciones de Intervención Cultural/El Viejo Topo,
Barcelona, 2009)

Palestina està novament damunt la taula informativa i política.
El passat dimarts, es coneixia que la ONU ha redactat un Informe que responsabilitza Israel de l'atac indiscriminat a la població civil palestina, de la devastació de tot tipus d'instal·lacions d'ús civil i de la pròpia ONU els passat mesos de desembre i gener, en el desenvolupament de l'operació anomenada Plom fos.
La Conselleria d'Afers Socials del Govern de les Illes ha editat un còmic (Passafronteres en l'Orient Mitjà) a més d'altre material didàctic que ha aixecat les crítiques de determinats mitjans de comunicació conservadors a més d'alguns congressistes usamericans i els diplomàtics d'Israel a l'Estat espanyol.
Els Psocialistes artanencs varen dur la passada sessió ordinària del Ple del mes de gener una moció de Declaració de condemna dels fets de començaments d'any: "Aturem la massacre del poble palestí". Pròximament penjarem l'acta d'aquella sessió, que encara no està publicada a la web municipal. Nosaltres vàrem ser els únics en abstenir-nos, atès que no es varen acceptar les nostres esmenes en el sentit que el redactat expressàs que és la ciutadania artanenca la que condemna la massacre, i en el sentit que l'Ajuntament podria publicar un llistat de productes comercials israelians per a que la ciutadania els pogués boikotejar com a mesura de pressió internacional (aquest tipus de pressió va tenir efectes molt positius contra l'estat rassista de sudàfrica). També vàrem criticar que els psocialistes presentassin aquestes mocions quan el govern de l'Estat espanyol exporta armes a Israel i quan el propi Zapatero la nit anterior a aquella sessió del Ple havia mentit descaradament sobre la quantitat d'armes exportades l'any 2008 a Israel.
Aquí us tornam a presentar el llistat que publicàrem de productes a boikotejar.

dissabte, 2 de maig de 2009

Mariano Moragues: "Jugant amb la nostra llengua"

Ens volen fer creure que els ases volen i si volassin sempre seria fosca negre

Mig de berbes i mig en sèrio voldria dir un parell de cosetes als signants del document, tot solemne, titulat “Lengua, territorio, requisitos y derechos”, de l’anomenat “Grupo Ramon Llull”, encara que estic quasi segur que no baixaran de l’ase, perquè tothom sap de quines egos venen i quina llet han mamat. Ja se sap, “segons s’ase, s’aubardà”. Vull dir que “si s’ase no vol beure, ja li pots siular”, o si vos ho estimau més, “a ase encarat deixau-lo passar”. I també vull dir que em sap greu que hagin pres el nom de Ramon Llull pel seu grup. Em sembla una bufetada al propi Ramon Llull i a tots el mallorquins que el tenim com una icona de la llengua mallorquina. Escollint aquest nom “ja nos l’han feta d’ase i seca” i pens que al cap i la fi es tracta d’una manipulació política.

Com que no tenc gaire esperances de convèncer a cap del Grup perquè es ben sabut que “qui renta es cap a s’ase perd es temps i es lleixiu”, escric sols per la gent ben intencionada, menys alienada, no tan radicalment dretana; aquella ja s’ha sabut despellissar del franquisme i que no ha renegat de la seva herència cultural.

Sols vull dir als mallorquins de bona pasta que estimen la seva terra i el seu patrimoni, sense “xauvinismes”, ni folklorismes bàmbols: “ulls espolsat i fora son”, que no ens donin “cresta per ballesta”; i si ho voleu més acadèmic, aplicau el pensament crític davant els arguments d’aquests quatre lletraferits que es creuen tot lo món i bravegen de cames primes. Volen suposar que no hi ha drets dels pobles. Enverinen estratègicament a la gent contra els catalans. Fan de la Constitució, que ens menysvalora i que ens sotmet, el seu dogma, en allò que els convé. Estan casats amb les idees més reaccionàries. No tenen escrúpols en roegar com a banyarriquers el cor de Mallorca: territori, autodeterminació i llengua. Ens volen fer beure que els mallorquins que defensam la llengua som “totalitaris amb plantejaments catalanistes”, ¿no serà que ells són totalitaris amb plantejaments espanyolistes? “S’ase deia al porc orellut i ell en tenia set canes”. El món al revés: no passen pena que desaparegui el mallorquí a Mallorca, sinó el castellà...

Amb una paraula, tenc l’esperança amb el que diu el refrany: “Brams d’ase pugen al cel; i si hi pugen , no posen arrel”. Per altre costat, “ase sia qui d’ase se fia”.

Mariano Moragues.