Esmena a la totalitat.
Una declaració d'irresponsabilitat que marca els límits del debat d'aquest congrés
Com ens té acostumats, la mesa permanent ens presenta un document en el que somerament dibuixa una situació de invisibilitat i gairebé desaparició pública del ¿partit? Els Verds, encara que ornant-la d'unes prendes que aquest servidor no veu per enlloc. On es la línia política que segons la Mesa Permanent tenen Els Verds? On l'ideari i el discurs polític? Participam en majories de govern?
S'afirma que la debilitat i falta de participació, quan no desaparició de la vida orgànica es deu a diferències en la política d'aliances. Una altra vegada es fa servir l'arbre per amagar el bosc. Per altra banda, es cerca consol en els resultats polítics d'Els Verds a França. No he seguit massa l'evolució dels Verds a França des de que Cohn-Bendit renyava als ciutadans francesos per haver votat en contra de la constitució europea, a la qual nosaltres també ens oposàvem... qui no es consola és perquè no vol..., qualsevol cosa val per maquillar la realitat.
Però la situació, fins i tot maquillada és la de desaparició de l'escenari polític d'Els Verds de Mallorca. I si hi hem arribat aquí, qualque responsabilitat hi haurà tengut l'actual Mesa Permanent, l'actual coordinador, l'anterior coordinador, responsable de l'entrega del Partit a Grosske i els seus amics, i de la nul·la influència d'Els Verds a l'actual Govern i Consell, de l'Ajuntament de Palma va ser responsable de deixar en mans de Grosske que cooptés als “verds bons”, segons criteris d'EU, amb la resultant de laminar l'assemblea de Palma perquè el digitat fos el Sr. Gómez, (gran patidor en favor del Parc Natural de Llevant, com vam tenir que escoltar amb no poca vergonya aliena al darrer congrés), que va pegar una espantada per motius que mai se'ns han aclarit. Igualment el Sr. coordinador i la resta dels que cobren un sou de governs, ajuntament de Palma o Consell, alguna responsabilitat sembla que haurien de declarar en una ponència de la Mesa Permanent, que si fos el que hauria de ser, hauria de començar per un informe de gestió. De la seva gestió en els darrers dos anys.
És evident que de gestió política no hi ha haguda. No es tractava d'això, sinó d'instal·lar als 4 amiguets/es a les poques cadires que s'oferien, i tot lo altra era un simple passa tu. Si el que dic no és cert, i se'ns pot demostrar un mínim d'activitat polític a del coordinador o qui fos dels que he assenyalat, propòs als presents una ovació torera per a tots ells, i que em perdonin els antitaurins.
No era la política d'aliances, o si es vol no era només la política d'aliances. Era LA POLÍTICA a seques.
La nostra participació no en la majoria de govern, perquè NO PINTAM RES AL GOVERN, sinó la nostra participació en la majoria que dóna suport al govern (que és una altra cosa), ens ha fet primer empassar-nos Son Espasses com uns bons faquirs. Però no ens va venir de nou, perquè abans ja havíem renunciat a la política mediambiental, havíem acceptat la retallada del Parc Natural de Llevant, amb els criteris del PP, ara defensat per UM; havíem acceptat la política de residus de PSOE-UM-PP, després va veni9r el bloqueig de la política de disciplina urbanística al Consell de Mallorca, amb l'APLUTUM bloquejada per UM i fins i tot, a vegades pels PSOE locals; després van venir els nostres silencis davant els casos de corrupció d'UM, després el bloqueig de les propostes d'ampliació de les vies ferroviàries... la burla en qüestions de camins públics com en el cas de Ternelles, Decrets Nadal i Grimalt, Son Baco, Son Bosch, subvencions a la compra d'automòbils privats... i estic segur que em deix més de la meitat.
I es clar, les coses no passen perquè sí. Si no hi ha cap informe de gestió, es perquè qualsevol document que es paregués, encara que fos de lluny a això, hauria de venir acompanyat de la dimissió de tots els que han duit al ¿partit? a aquesta situació. I es clar que d'això no n'hi ha. Hem arribat a aquesta misèria per la voluntat d'uns pocs de viure a compta del ¿partit? I si han estat capaços d'arribar-hi fins aquí, no és previsible que ara es facin enrere. Podem discutir de l'humà i el diví, però no posar en qüestió que els ¿nostres? càrrecs públics siguin remoguts de les seves cadires. Nene, això no es toca!
En aquestes condicions, limitar la crítica a la desastrosa gestió de Llauger i companyia en la gestió de les àrees de govern que ens corresponien dins del Bloc, és a més d'inútil en aquestes altures, gairebé marginal. El problema real és que els Verds han entregat totes i cadascuna de les banderes la defensa de les quals constituïa la nostra raó d'existir i la nostra força. Sense banderes no hi ha partit. I les nostres banderes han estat el preu que hem pagat perquè un grapat de càrrecs cobrin un sou mensual, en jornada de 08 a.m. a 03 p.m. És molt trist, però és així.
La veritat és que en bona mida, la resta de partits del BLOC es troben en situacions similars, encara que la pitjor, sense dubtes és la nostra. EU pot administrar qualque misèria en serveis socials i ja veurem com i quan s'aplica la Llei de dependència, que de totes maneres serà, probablement rendibilitzada per les administracions municipals, cas de que qualcú la pugui rendibilitzar
En aquest panorama és absolutament impossible revitalitzar Els Verds. Sense línia política, sense banderes, no hi ha partit; i no podem ni pensar en recuperar-les si seguim formant part de la majoria que dóna suport a un Govern del qual no en formam part real. És així de senzill: o SORTIM DEL GOVERN O NO TENIM POLÍTICA. ¿A qui ens volem dirigir perquè s'afiliï a un partit que dóna suport a un Govern que no es pot defensar amb criteris Verds? Perquè per a defensar aquestes polítiques clientelars d'UM, per callar davant els casos de corrupció, per seguir assegurant la indisciplina urbanística, etc. estem de sobra, els altres ja ho fan prou bé. Amb què pensam emborronar paper o fer pàgines web, amb una línia política que no existeix?
Política d'aliances
Encara que el document de la Mesa Permanent passa per sobre de les raons que els hi han duit a rompre amb EU, cosa que és el contrari del van fer fa dos anys, i que el modus operandi de llavors de'n Miquel àngel Llauger, en Toni Esteva i companyia, no tenia res que envidiar als ara “dolents” EU, desempallegar-se de los Maneles, Grosskes i companyia no deixa de ser un alleujament. Amb el PSM podrem acabar igual, però no pitjor que amb UM. El desenvolupament de la campanya de les Europees, una versió corregida i augmentada del què EU va fer a les eleccions municipals a Artà, Son Servera i Manacor, “amb un bon parell”, a la manelina manera, aclareix qualsevol dubte.
El problema és què feim amb el PSM i amb quin PSM ho farem. Amb un PSM que acceptarà els vets d'UM i, PSOE (en el cas d'Alcúdia) a l'ampliació de les xarxes de ferrocarril? Amb un PSM que no podrà aprovar la Llei del Sòl? Que està dispost a acceptar que la indisciplina urbanística sigui generalitzada en sòl rústic? Amb un PSM que mira cap una altra banda davant la responsabilitat d'un batle pringat fins el coll en un lleig assumpte d'indisciplina urbanística que acabà amb 4 morts? El problema és que no pot demanar coherència qui no la té. Per això, l'única manera d'assegurar que una aliança amb el PSM fos viable i tengués credibilitat és amb una sortida del Govern també del PSM. Com deien els cineastes a la campanya de les generals “Ens sobren els motius”: nou Pla de carreteres, Llei del sòl, corrupció, etc... Deixar a PSOE i UM en minoria i si volen el nostre suport, que negociïn punt per punt pressupostos, lleis i el que vulguin. Però em tem que la relació que tengui el PSM amb les seves cadires (molt més nombroses que les nostres) és de la mateixa naturalesa que la que mantenen els cadiratinents d'Els Verds amb les seves. No crec que el PSM estigui per la labor; però si l'actual Bloc està romput, i les Eleccions Europees han suposat de fet l'acta de defunció, l'única manera de fer-se valer recuperar-les banderes perdudes o malvenudes i preparar el terreny per a unes noves aliances el 2011 és sortir del Govern. No és que sigui la millor manera, és que no hi ha d'altra .
Qualsevol política d'aliances és també una política de lluita política amb el teu aliat, amb els que es comparteixen certs valors, objectius programàtics i experiència; però amb qui també es mantenen diferències. És una lluita per influenciar a l'aliat, per recolzar-se en el què ens és comú i per modificar-lo en el què menys ens agrada. Alguns, no tots, els que en el seu moment defensàvem l'aliança amb EU la defensàvem en aquest sentit: aliança i al temps competència, tot lo lleial que es vulgui, però competència. I la vàrem deixar de defensar, l'aliança amb EU, quan va quedar palès que a EU no li agradaven aquest tipus d'aliança i que el què demanaven era submissió i fagocitació.
Respecte al document de'n Boro Miralles [document 2], crec que l'única finalitat que té és la de justificar la seva candidatura al càrrec de Senador. Càrrec de Senador que anomena l'actual govern al que crec que devem deixar de recolzar, la qual cosa comportaria la renúncia a ser designat per la majoria que dóna suport al govern per a ocupar el càrrec de senador autonòmic.
D'altra banda tot el que es proposa de relacions amb els moviments socials, etc. torna a ser paper banyat, lletra morta si no sortim del la majoria que dóna suport al Govern. Es necessari recordar son Espases? La festa de “final de curs” del Gob i totes les frustracions que he dit abans?. Tot el què dit fins ara del Govern és aplicable gairebé punt per punt al Consell, de l'Ajuntament de Palma, tenc menys informació, però la poca que tinc també va en la mateixa direcció amb la frustració que s'endevina entre els veïnats de Corea, forçats a contraure unes hipoteques de les que fins aleshores ningú els hi havia parlat.
Tot el que el document de Boro planteja de senyes d'identitat, marcs organitzatius, etc. serà paper banyat sense política. Per suposat tampoc calia esperar de'n Boro Miralles un anàlisi què explicàs el perquè del desastre actual d'Els Verds perquè ell també va votar amb la majoria en el darrer Congrés. El seu problema és que els seus càlculs li van sortir malament i, encara que ho va intentar de valent, es va quedar sense cadira, Na Marilena Tugores se la va llevar,
Del tercer document o ponència [document 3]
Podem dir que té un començament brillant. Ni menys ni manco parla de LA MILITÀNCIA, justament del què no tenim. En el seu moment Els Verds eren un partit de quadres, ara ni tan sols això. És un partit de funcionaris de la política, que es trien entre ells, i que provoca què els que sí tenien qualque cosa de militants (¡quina paraula! ¡quins temps aquells!), s'estimin més fer-se a un costat perquè a ningú le calgui la sospita de què col·laboren amb una direcció que ha malvenut les banderes que els militants varen aixecar sense cobrar un duro i a vegades a preus molt alts...
D'entrada reconeixen que les coses no canviaran a curt termini (pot ser siguin massa optimistes i si que canviïn, però a pitjor). De totes maneres està clar que amb la NO POLÍTICA, amb les renúncies que, com he dit abans, suposa formar part de la majoria que dóna suport al Govern o al Consell, amb les banderes entregades no hi ha res quefer. ¿Quines jornades “verdes” es poden organitzar si no es té una política diferent de la del govern i a més tampoc es governa?
Parla de recuperar a la gent que s'ha anat perdent pel camí. És cert que hi havia gent què no estava disposada a jugar la partida amb EU, o que no confiaven en què els que afirmaven que la nostra proposta d'aliança no suposava cap renúncia a les nostres senyes d'identitat. Potser veien més que apostàvem per aquesta línia i ja veien que el joc amb EU no es podria donar en condicions de mínima neteja. El que es clar és que la seva partida ens va debilitar i fer més difícil, encara el nostre paper d'aliats diferenciats d'EU. De totes maneres dins de la gent que se'n va anar també hi havia de tot. Gent que a la corte dels milagros de la Conselleria de Medi Ambient estava mol còmoda, i que quan es va deixar de tocar poder, si t'he vist, no me'n record. Dels que ens hem despenjat en aquesta legislatura sabeu perfectament els motius.
Del críptic paràgraf final, que no termina de proposar res, una puntualització. Per a un ¿partit? mínim com Els Verds la ètica i la rendibilitat electoral no són alternatives una a l'altra. L'única possibilitat electoral o de política d'aliances mínimament viable (encara que cada vegada més remota) és la ètica, i això ja ho he dit abans suposa la sortida del govern. Però també és ben cert que això (que ja ho vaig reclamar en la primera i crec que va ser l'única assemblea de gent del BLOC què es va realitzar a Flassaders al de poc de constituït el Govern) no està en discussió en aquest ¿congrés? I probablement si s'aprovés qualque decisió en aquest sentit, tendríem un nou parlamentari “desobeient” (¿ens recordau de la darrera etapa de Na Margalida Rosselló?).
El problema no és tan sols que Els Verds siguin gairebé inexistents, és que els seus càrrecs electes elegits sota la marca BLOC, tampoc han de donar comptes ni respondre davant un congrés d'Els Verds. Això ni se planteja. Tot el peix ja està venut, un dels primers efectes serà la mínima assistència que tendrà el congrés. El darrer que apagui el llum.
Julen Adrián Gorostiza
DOCUMENTS RELACIONATS
1. PONÈNCIA DE LA MESA PERMANENT AL V CONGRÉS
Els Verds de Mallorca: anàlisi de situació
Una situació de feblesa
Els Verds de Mallorca arribam a aquest Congrés de juny de 2009 en una situació certament difícil. La presència a les institucions, i el fet de formar part de les majories de govern a la comunitat autònoma, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma, no poden amagar la feblesa en què ens trobam. Qualsevol percepció, tant interna com externa, de la situació del partit, constata aquesta feblesa com a tret més definitori.
La feblesa és manifesta, sobretot, en la poca participació de militants en la vida dels partit i en la poca capacitat de crear activitat, al marge de la presència institucional. La poca participació suposa poca activitat i aquesta, al seu torn, suposa dificultats per atreure gent a la vida del partit.
La poca implantació territorial continua essent un greu entrebanc per a la vida dels Verds. Les assemblees locals, començant per la de Palma, estan molt apagades i no es produeix creixement en implantació territorial.
És evident que les disputes internes, al voltant sobretot de la política d’aliances, han estat un dels factors que han fet que aquest afebliment del partit sigui més marcat. Cal marcar-se l’objectiu, per tant, de tancar aquest Congrés amb una línia política consensuada, que serveixi d’element de cohesió i que serveixi també com a punt de partida d’una estratègia de creixement.
La participació als governs de coalició, analitzada més endavant, tampoc no ha estat un factor d’impuls per als Verds. D’una banda, per la visibilitat pública més aviat baixa de la presència dels Verds dins de la coalició del BLOC i a les diferents institucions i, d’una altra banda, per la valoració que és possible fer, des de postulats ecologistes i transformadors, de l’acció de govern d’aquestes institucions.
Cal esmentar, finalment, una mancança més. Els Verds tenim elaborat un ideari i un discurs polític. En certa manera, però, hem continuat vivint dels posicionaments que hem tengut històricament o de les posicions elaborades pel moviment verd internacional. Ha faltat un treball d’elaboració de discurs i de propostes, d’actualització d’aquest ideari que ja tenim, i de definició de propostes per la Mallorca d’avui
Un espai polític
L’anàlisi de la situació, al costat dels factors que incideixen en l’esmentada feblesa, ha d’incloure una referència als elements d’oportunitat que el moment ofereix. El primer i més evident és el de la constatació de l’existència d’un espai per a l’ecologisme polític. L’importan avanç dels Verds a les darreres eleccions europees n’és una prova clara. El Grup Parlamentari Verds/ALE ha fet un gran salt, un 7,2% del vot gobal i 53 eurodiputats. D’entre els resultats per països, destaca el 16,28% que ha fet a França, empatant amb el Partit Socialista, la llista “Europe écologie”: sensibilitats tan diverses com les de Cohn-Bendit i José Bové es poden aliar en favor de la transformació ecològica. També trobam percentatges de dos dígits a Bèlgica, Alemanya, Regne Unit, Dinamarca, Finlàndia o Suècia, i aportacions a la família verda europea de nous països, com ara Grècia.
Els resultats de les eleccions europees desmenteixen la percepció segons la qual els Verds varen ser l’eclosió d’un moment, després del qual no han avançat o fins i tot apunten un cert retrocés. També permeten començar a posar en dubte la idea que els Verds són un fenomen de l’Europa Central i del Nord, que no qualla ni a l’Europa Mediterrània ni a l’Europa de l’Est. Al cap i a la fi, França és en part una societat mediterrània, i els Verds es consoliden a Catalunya i apareixen a Grècia.
Els resultats tornen a plantejar la qüestió que els Verds europeus fa anys que anomenen “l’excepció espanyola” i que, per molts d’anys que passi,, sembla condemnat a seguir essent “l’excepció espanyola”. El fet és, però, que la societat espanyola no sembla, en la seva percepció dels problemes i de les solucions, tan distinta de la francesa o de l’alemanya com perquè hi hagi unes diferències tan abismals en la presencia política dels Verds. Hem de concloure que les coses no s’han fet bé, però que l’espai hi és, i, sobretot, que els problemes per als quals els Verds presenten alternatives, hi són, cada vegada més. Per als Verds d l’Estat i, en particular, per als de Mallorca, hi ha un espai que cal saber construir.
La política d’aliances: Els Verds i Esquerra Unida
Des de l’any 1998 (quan se signen els acords perquè Esquerra Unida-Els Verds concorrin a les eleccions autonòmiques de 1999), l’acord amb Esquerra Unida ha estat la constant més remarcable de la política d’aliances dels Verds de Mallorca: hi ha hagut coalició Esquerra Unida-Els Verds per a les autonòmiques i municipals de 1999 i 2003, i, el 2007, una relació bilateral estreta (en el marc de l’intent de construir Altermativa Esquerra Unida-Els Verds) dins del Bloc per Mallorca. També hi va haver Esquerra Unida-Els Verds a les generals de 2008, i participació conjunta a “Progressistes” l’any 2004 (però no, recordem-ho, l’any 2000, en què els Verds de les Illes vàrem concórrer en solitari tot i la coalició a Mallorca).
Amb la perspectiva dels anys cal valorar positivament una coalició que ens ha possibilitat (a les dues parts) la presència a les institucions, que ens donat nivells més alts d’influència política i que ha facilitat la formació de coalicions electorals més amples (Progressistes, Bloc).
En canvi, l’objectiu, assumit pel Congrés dels Verds de 2005, d’impulsar la creació, a partir de la coalició Esquerra Unida-Els Verds, d’un subjecte polític cohesionat i d’abast estratègic no s’ha revelat viable. Alternativa Esquerra Unida-Els Verds va ser l’intent de crear un referent per a aquest espai roig i verd. Alternativa EU-EV va néixer el 2006, amb la vista posada a les autonòmiques de 2007, i ja va arribar a aquestes eleccions amb una existència merament formal.
En aquests moments, a Els Verds de Mallorca, la relació bilateral privilegiada amb Esquerra Unida és percebuda com una opció gastada: en part per les dificultats de relació, en part per la consciència de la diversitat de cultura política, en part per l’existència de marcs superiors de coalició que li fan perdre sentit. Els esdeveniments dels darrers mesos no han fet més que arofundir en aquesta sensació: ens referim a les assemblees federals i balears d’IU/EU que no aposten per la superació del discurs tradicional i, sobretot, a l’adopció (sense dubte de voluntat enganyosa i bel·ligerant) de la marca Esquerra Unida-Verds per a les eleccions europees.
Esquerra Unida ja no és el soci amb el qual tenim una relació bilateral preferent estratègica, sinó un aliat amb el qual impulsar polítiques d’esquerres, un soci en coalicions de futur que volem el més amples possibles.
La política d’aliances: el Bloc per Mallorca
El Congrés dels Verds de 2004, al costat de l’aposta per la construcció de l’espai roig-i-verd, ja feia referència a la possibilitat de traslladar a les eleccions autonòmiques l’experiència unitària que havia significat la candidatura de “Progressistes” a les eleccions generals del mateix any. El BLOC PER MALLORCA va néixer amb el suport, des del primer moment, dels Verds de Mallorca.
La constitució del BLOC va significar la possiblitat que les diferents forces polítiques que en formen part (nacionalisme progressista, ecologisme polític, esquerra transformadora) sumassin esforços i aconseguissin una major presència a les institucions. En aquest sentit de l’optimització dels resultats electorals cal valorar positivament la seva existència. I, sobretot, cal valorar que la seva existència va suposar un factor decisiu per fer ossible desallotjar del poder el PP de Jaume Matas i deixar pas a la nova coalició de govern progressista.
El BLOC, però, ja va néixer amb limitacions importants, molt especialment dues: d’una banda, el seu caràcter gairebé exclusiu de candidatura autonòmica i insular, amb molt poca presència municipal fora de Palma, i, d’una altra banda, el seu caràcter exclusivament “mallorquí”, sense contraparts a Eivissa i Menorca en situació de funcionar com a components d’un únic projecte polític d’àmbit insular.
Durant els dos anys de funcionament del BLOC a les institucions, s’ha consolidat una estranya situació. D’una banda els grups institucionals (els tres consellers del govern, el grup parlamentari, el grup del Consell) han funcionat de manera plenament cohesionada, i, pel que fa al posicionament davant les qüestions del dia a dia de la política, hi ha hagut una remarcabe unitat de visió i d’actuació. D’una altra banda, però, les forces polítiques han tengut una percepció molt acusada de la dificultat de conjuminar cultures polítiques diferents. Alguns dels partits treballen obertament perquè no sigui reeditat (o perquè sigui reeditada una coalició diferent, amb aliats exclosos d’entrada), mentre d’altres, que afirmen apostar-hi, ho fan a a defensiva i amb la prevenció constant de la defensa d’una identitat pròpia que veuen amenaçada.
Allò que s’afirmava quan el BLOC es va crear segueix vigent: les propostes polítiques del nacionalisme progressista, de l’esquerra més avançada i de l’ecologisme són molt més complementàries que excloents, i la seva suma podria donar lloc a un espai amb què una part molt important de la ciutadania se sentiria identificada. Ara mateix, però, el futur BLOC presenta moltes incerteses.
El nou “pacte de progrés”
Els Verds participam als nous governs de coalició (a Balears, a Mallorca, a Palma) sense nom definit: el propi fet que s’hagi abandonat la denominació “pacte de progrés” i que UM insisteixi en qualificar-lo “de centre-esquerra” ja és molt significatiu.. Els Verds participam a la definició de les grans decisions i al debat intern de la coalició a través del BLOC. És, aquesta, una decisió conscient i coherent, però sovint incòmoda atesa la poca visibilitat de la presència dels Verds al pacte, i atesa l’actitud d’altres socis que prioritzen sistemàticament la visibilitat de les seves sigles de partit a la del BLOC.
Pel que fa a la valoració de l’acció de govern, seria llarg entrar en una anàlisi pormenoritzada. Inevitablement, la valoració haurà de fer-se en termes de “llums i ombres”. Pel que fa a les “llums”, podem destacar la higienització que suposa desallotjar del poder al PP de Jaume Matas, la protecció de topònims emblemàtics (Muleta, Cala Blanca, Es Guix, Son Real, Cala Carbó), la derogació de la llei de camps de golf, la nova política autonòmica de serveis socials, o el fet de tenir unes radiotelevisions públiques que emeten en català. Del costat de les “ombres” podríem traçar un recorregut des de la decepció de Son Espases a l’actual decepció per la mutilació de les emissions de TV3 a Mallorca, passant, entre altres coses, per alguns aspectes dels decrets Nadal i Grimalt o per l’abandonament dels espais naturals. Més enllà de la relació detallada, cal constatar que els sectors més progressistes tornen a tenir la sensació d’expectativa frustrada: el to de les darreres activitats del GOB en són la millor mostra.
Als municipis amb presència des Verds, destacaríem la bona tasca feta pels nostres regidors en equip de govern (Palma, Sóller, Son Servera) o a l’oposició (Santa Maria, Artà). El trencament del pacte a Capdepera és la millor prova que mantenir polítiques fermes (en aquest cas de denúncia en els terrenys de la disciplina urbanística i la seguretat laboral) topa amb les posicions acomodatícies dels socis.
Els Verds de Mallorca: una estratègia per al futur
Enfortir Els Verds
L’objectiu central al voltant del qual ha de girar l’estratègia dels Verds per als propers anys ha de ser el de superar la situació de feblesa descrita al primer apartat d’aquesta ponència. Enfortir els Verds, donar als Verds, com a espai propi i projecte propi, més presència i capacitats, al marge de les coalicions electorals o governamentals en què es participi: aquest ha de ser l’objectiu. Per assolir-lo, s’ha d’impulsar l’acció del partit en diferents direccions:
1. Cal crear una direcció real, cohesionada i amb distribució de responsabilitats. “Real” vol dir formada per la gent amb possibilitats i disposició per dedicar-se a aquesta feina de construcció del partit. Pel que fa a la distribució de responsabilitats, ha de ser entesa com la condició perquè les feines es duguin endavant de manera efectiva. En aquest sentit, ser titular d’una àrea ha de voler dir adquirir el compromís d’impulsar les actuacions corresponents. La pròpia Mesa Permanent haurà de fer una definició i distribució d’aquestes àrees, que s’han de definir no com a “temàtiques” sinó com a funcions polítiques, del tipus: acció institucional, relacions polítiques, programa, extensió territorial, relació amb moviments socials, relacions amb els Verds de l’Estat, comunicació, etc.
2. S’ha d’apostar per la revitalització de les assemblees locals (la de Palma en primer lloc) com a base de l’enfortiment. Les assemblees existents (locals o comarcals) han de tenir vida (reunions, activitat) i cal dissenyar una estratègia d’extensió a nous municipis. Més enllà de la declaració de bona voluntat, això suposa un treball constant de contactes i de presència al territori.
3. No es pot tenir més visibilitat sense tenir més activitat. Els Verds tenim experiència en activitats que poden tenir un bon rendiment (ecofòrums, revistes) si hi ha un esforç de difusió. Els Verds, mantenint la unitat del BLOC pel que fa al posicionament en el dia a dia de la política, han de ser vists com un actor polític que intervé, es posiciona i que té idees en què posa un èmfasi que només és dels Verds.
4. El fet que “Els Verds de les Illes” pràcticament no existeixin com a tals, i que els Verds de l’estat continuïn en la situació crònica de desestructuració i enfrontament (i, per tant, de pràctica inexistència com a subjecte polític a escala estatal) són factors indubtables de feblesa. Cal reactivar Els Verds de les Illes i reprendre la implicació a l’escena estatal, amb l’ànim de contribuir a l’existència d’un espai verd autònom, cohesionat i fort. L’estratègia de construcció de l’espai verd estatal va lligada al manteniment de comunicació i relació política amb ICV, reconeguda pels Verds com a referent de l’ecologisme polític a Catalunya.
5. Fa falta, també, un treball d’elaboració programàtica, de traducció dels posicionaments clàssics dels Verds en propostes d’actuació per a la Mallorca de l’any 2009. Com a objectiu a mitjan termini, caldria fixar-se l’objectiu de celebrar una convenció programàtica, oberta al màxim nombre de persones, que ens posàs en el camí d’aquest treball d’elaboració.
Defensar polítiques de progrés
La sensació d’expectativa frustrada amb què s’arriba a l’equador de la legislatura no pot traduir-se en resignació. Molt especialment en els terrenys de la protecció del territori i de la mobilitat, hi ha debats oberts de la resolució dels quals dependrà la valoració que al final dels quatre anys es faci de la legislatura. Els debats pendents sobre el Pla de Carreteres o el Pla de Mallorca (amb les Àrees de Reconversió Territorial) no poden tornar a resoldre’s en una frustració. La lletra i l’esperit dels pactes de governabilitat de parlen d’una Mallorca sense autopistes i sense urbanisme a la carta. El conflicte de Son Baco no es pot tancar amb un intercanvi de golf per més urbanització. Pel que fa al desenvolupament del tren, entenem com una deslleialtat que alguns partits i municipis mantinguin una actitud de bloqueig cap al desenvolupament d’una política d’impuls ferroviari que ha de ser una de les marques d’aquest govern.
Una vegada més, no podem fer una enumeració exhaustiva. El que cal establir és la necessitat que Els Verds siguem ferms en l’actitud reivindicativa, i que traslladem aquesta actitud al BLOC. Els Verds fa temps que han assumit la necessitat de saber ser forces de govern, i fa temps que són conscients del que això suposa. Des de sempre, però, han mantingut que la presència als governs no es pot mantenir a qualsevol preu.
Una nova estratègia electoral
L’objectiu d’enfortir l’espai propi, autònom, dels Verds ha d’anar acompanyat per una renovació de l’aposta per les coalicions electorals. Ha de ser així, més enllà dels motius pragmàtics, pel convenciment que les forces polítiques que tenen en comú un altíssim percentatge dels posicionaments polítics han de seguir treballant junts per reforçar les posicions de l’esquerra, del nacionalisme i de l’ecologisme. Aquesta col·laboració ha de tenir la meta de fer possible que hi hagi governs de coalició amb la màxima influència possible de les polítiques més avançades.
Apostam per la reedició del BLOC. Apostam per un BLOC on els Verds hi participem sense la relació bilaterals preferent que hem mantingut fins ara amb Esquerra Unida, però en el qual hi volem la participació de totes les forces polítiques que el varen crear. Apostam per un BLOC sense exclusions, en el qual Els Verds vegin reconeguda l’especificitat i la rellevància de l’aportació de l’ecologisme polític.
Els Verds hem de tenir, al respecte, una actitud propositiva. Hem de defensar, davant els socis i davant la societat, que la nova coalició electoral (sigui quin sigui el nom que adopti), s’esforci per superar limitacions com les esmentades: manca d’articulació a nivell balear i poca presència a les llistes municipals. L’experiència actual mostra les dificultats d’un projecte amb una difusa voluntat estratègica (no compartida per tots) i que es queda en coalició de sigles. Els Verds hem de tenir capacitat d’apostar per superar la incertesa amb passes cap envant: cap a coalicions més cohesionades, amb elements com una elaboració de candidatures més compartida i menys circumscrita a les quotes pactades entre partits, o amb voluntat d’implantació territorial.
Apostam, com s’ha dit, per un BLOC amb presència de totes les forces polítiques que el varen constituir, però també per un BLOC obert a noves incorporacions. En qualsevol cas, Els Verds establirem contacte i relacions amb altres formacions polítiques petites que no aconsegueixen representació institucional emperò defensen un ideari polític afí al nostre.
2. Boro Miralles
UNA MICA DE FONAMENTSFeim un cop d'ull retrospectiu perquè "qui no coneix la història tendeix a repetir-la". Sobre els 80 només el moviment ecologista internacional i els científics de l'IPCC alertaren de l'encalentiment global de la Terra com a conseqüència de l'acció humana. Era i és la culminació d'un immens espectacle post-industrial que devasta sense commiseració els recursos naturals, malbarata la terra on vivim i dinamita el sistema social i econòmic, sense tenir la més mínima visió de futur a mig i llarg termini. Es feren públiques dades contrastades i rigoroses: era imprescindible fer les paus amb el clima reduint les emissions de CO2 i els gasos d'efecte hivernacle, així com polítiques eficients d'estalvi energètic. Els mitjans de comunicació, l'opinió pública, els partits polítics institucionals, inclús una part del món científic acusaven els ecologistes de catastrofistes, d'involucionistes, de fer ciència- ficció...
Però igual que diguérem els nostres postulats en aquells temps, als inicis del s. XXI els ecologistes hem dit i diguem moltes altres idees en altres fronts, idees d'acció política cap a la sostenibilitat: establiment de limitadors socioambientals al creixement econòmic; desvinculació de l'activitat turística del consum de recursos naturals i de territori; contenció del creixement urbanístic i marcar sostres màxims d'edificació així com mesures eficaces de gestió de l'habitatge per evitar l'especulació immobiliària; mobilitat, accessibilitat i transport sostenibles contra l'infart circulatori i a favor de la pacificació del trànsit; cultura verda de l'aigua, dels residus, de l'energia... dels recursos naturals; implementació progressiva de la fiscalitat ecològica; ús sostenible i conservació de la biodiversitat i gestió dels espais naturals; agricultura ecològica i seguretat alimentària; producció empresarial neta i consum responsable; educació ambiental i comunicació socials com a estalons del canvi de consciència ciutadana cap a la sustentabilitat de les Illes Balears.
Tots els partits han anat incorporant polítiques ambientalistes - que no ecologistes- en els seus programes. Les propostes ecologistes segueixen transversalitzant i definint un espectre cada vegada més gran de l'horitzó polític, econòmic i social. Però la sostenibilitat no són estratègies de rentat d'imatge, ni polítiques ambientalistes caricaturitzades, ni desenvolupisme sensible amb l'entorn, ni la presència ecologista en òrgans de l'administració merament consultius, ni solucions tecnològiques "verdes", ni mesures de modernització ecològica del capitalisme. Caure en l'auto complaença hipòcrita i contradictòria que afirma "respectar el medi ambient" no és un futur sostenible.
L'HORA DE L'EMANCIPACIÓ: NO A EU, SÍ A UN ALTRE BLOC.
Breu i clar. Donats el funcionament del temps que duim de legislatura i els darrers esdeveniments a les eleccions europees, és moment de deixar córrer la coalició amb EU sobre el flux de la història. Aquest congrés ha de prendre la decisió clara de deixar la coalició amb EU que ja ha fet el seu paper però que ja no el té per la nostra supervivència política i així immunitzar-nos contra les estratègies de fagotització a la qual ens estan volent sotmetre de fa temps. Ja entrarem en veure formes i detalls.
Respecte el Bloc, i de cara a les properes eleccions, apostar per ell, i entrar-hi a formar part amb nom i llinatges propis. Una visualització del Bloc amb quatre (?) o els que siguin components equidistants i en termes d'igualtat proporcional és la millor via per Els Verds. Però tampoc a
qualsevol preu. Tenim temps de decidir en quines condicions segons nostra realitat sociopolítica com a partit.
REPENSANT EL MARC ORGANITZATIU
Els Verds hem assolit la majoria d’edat política però no com força ecologista amb capacitat d’influència política. La conscienciació i activació dels moviments socials i de les xarxes de participació ciutadana no es deriven cap a un pensament alternatiu devers l’ideari de l’ecologisme polític. I això són les nostres fonts.
Paradoxalment Els Verds tenim més presència institucional que social, i la institucional està com està. Els fonaments estructurals del funcionament assembleari i les tasques de gestió supeditades a objectius polítics s’han difuminat fins a quedar en res per la debilitat interna i manca de participació continuada i regular com a factor principal.
Hem de valorar molt bé si volem estar en un govern sense gaires opcions a fer polítiques ecologistes, només amb la intenció de mantenir una dèbil i figurada presència institucional, solament compensada per les iniciatives personalitzades de qui representen Els Verds en els llocs de gestió.
Com qualsevol corrent ideològic, Els Verds necessitam dotar-nos d'unes senyes d'identitat que s'aniran consolidant en la mesura que es comuniquin i compartesquin idees. Perquè des de fa dos anys hem perdut més allò que mai no em tengut gaire: presència.
No ens ha de bastar estar a les institucions, perquè tanmateix ser-hi, la base social d'Els Verds no és procliu a créixer. Des de la nostra fundació com a partit l'any 90, estam en les mateixes, excepte una remuntada durant la primera legislatura del Pacte, que després va davallar amb la mateixa intensitat. La nostra força no ve d'una organització sense actius estadístics, sinó del banc de vots que ens donen la ciutadania perquè defensem el projecte ecologista que assumeixen com a seu.
L'estratègia general és crear xarxa de sensibilització ecològica i social, sense descuidar les propostes d'organització i expansió. I en totes les propostes d'eixamplar l'acció política, s'ha de posar especial èmfasi d'incrementar la participació de tots els corrents, de comptar amb tot
l'espectre de les bases d'Els Verds, i a falta de donar-li l'articulació més idònia, s'ha de entendre tots els municipis on hi ha afiliats en actiu, però sobretot els pobles de Llevant i l'Assemblea de Palma en la seva totalitat. No ens podem permetre la divisió, nosaltres no. Hem de ser capaços d'integrar qualsevol tendència diferent, sempre que no representi una clara fractura a la cohesió diversa i la política verda. Els Verds ens necessitam tots i totes en relacions ni de dependència ni d'independència sinó d'interdependència, tal i com funcionen els sistemes naturals i amb els quals Els Verds fonamentam gran part del nostre argumentari ideològic per construir les nostres propostes de sistemes socials.
Tal i com es recollia al document de la trobada en data 20-juny-08 sobre la dinamització d'Els Verds: "Cal fer entre tots un esforç per revertir l’actual feblesa organitzativa i de implicació i participació. Això és també necessari per poder fer una aportació que sigui qualque cosa més que un logo als projectes presents i futurs de propostes polítiques unitàries de forces progressistes." Hem d'implementar els acords d'aquella trobada, revisar-los en el context actual i fer-hi feina en aqueixa línia d'actuació.
ALTRES PROPOSTES ORGANITZATIVES
Durada de càrrecs
No podem patrimonialitzar Els Verds en interessos personals. No podem aferrar-nos a les parcel·les de poder que ens toqui gestionar ni que fer política en Els Verds siguin el modus vivendi de ningú. A partir de la propera legislatura, la durada dels representants verds al Govern, al Consell i als ajuntaments serà de màxim una legislatura.
Sobirania decisòria
Plena garantia que les decisions preses sobiranament per Els Verds respecte a designacions representatives a les institucions no podran ser vetades per cap altre partit de la coalició de la qual formem part, si així es dóna.
Gestió econòmica
Hem d'assegurar la transparència econòmica com a fonament del nostre quefer. Assumpció de responsabilitats i compliment de quotes institucionals. Estudiar la possibilitat d'una comptabilitat externa que auditi de manera regular l'estat de les magres finances i assegurar que siguin sanes.
Itinerància MP
Si les reunions de la MP són quinzenals, fer les reunions alternativament una a Palma i una altra de manera rotatòria als pobles on hi hagi agrupacions locals, tan per reforçar-les com per descentralitzar Palma.
Els Verds tenim raó en els posicionaments ideològics lligats indissolublement a l'ecologisme polític que ja es confirmen o, sens dubte, es confirmaran amb el temps. Estam en un estat d'emergència ecològica que reclama urgentment polítiques de posar límits en la majoria dels àmbits de l'activitat humana. La responsabilitat de govern serà sostenible quan sigui capaç de prendre decisions polítiques que limitin el creixement i posin la qualitat de vida i el benestar social col·lectiva per davant de l'explotació intensiva dels escassos i fràgils recursos de les nostres Illes per concebre una política ecològica del territori, de l'energia, de l'aigua, del transport, dels residus... Malgrat siguin contestables a nivell de “progrés” i susceptibles de fer demagògia dretana. Ètica i estètica de la coherència sense por. I si Els Verds volem estar en el govern, només ha de ser assumint aquesta responsabilitat.
3. PROPOSTA DE DOCUMENT O PONÈNCIA PEL CONGRÉS DELS VERDS.
LA MILITÀNCIA. Que en una trobada de certa rellevància es guanyi una votació amb poca participació, és símptoma de evident anèmia militant. Significa entre altres coses que la “trobada” poc a poc va perdent el significat de encontre i es substitueix pel de “recerca”.
Fa un cert temps vàrem intentar posar en marxa tot un seguit d’ iniciatives que ens permetessin capgirar aquesta situació. És evident que no hem tingut èxit. (segurament ni tan sols ho hem intentat seriosament). Faríem bé de contemplar la possibilitat de que les coses no canviïn gaire a curt i mig termini. Per tant és imprescindible saber el nivell de disponibilitat i compromís que podem assolir els que de moment continuen al partit. No és tracta en absolut de plantejar cap tipus d´exigència ni de passar contes. Res més allunyat de les nostres intencions. Senzillament és necessari per saber que som capaços de fer.
Diferents col·lectius funcionen amb reduïts grups de persones. Per determinades i modestes activitats no és necessita una gran militància. Per posar tan sols un exemple, hauríem de ser capaços de muntar cada any unes “jornades verdes”, que és podrien aglutinar durant una setmana o en determinats dies de un mes.
En qualsevol cas el creixement es podria produir de dues maneres. Una de elles seria situar-nos en aquest ample espai que es diu “centre - esquerra”, on molta gent si pot trobar a gust; es tractaria de no ésser “incomodes”, de ser més “responsables” i menys “utòpics”, en definitiva més “institucionals”: cridaríem contra la guerra de Iraq i parlaríem contra la masacre de Palestina.
L´altre (que evidentment és per la que nosaltres apostem) seria la de mirar de convèncer amb el que en teoria és el nostre missatge: s’ha de lluitar per canviar el sistema, no per reformar-lo, ni per pal·liar o curar les ferides que produeix. Per això fa falta evidentment un ecologisme ètic i polític.
Es clar que el primer objectiu de tots, hauria de ser intentar recuperar a la gent recuperable que hem anat perdent per el camí.
LA IDENTITAT.
Fa molt de temps que no tenim un debat ideològic. A les permanents i a les trobades pràcticament no es parla de altre cosa que de les llistes, la situació política local i la seva repercussió en el “Bloc”; dels càrrecs i la seva tasca quotidiana. És imprescindible fer tot això, i tal vegada es prioritari. Però també és urgent saber com ens situem políticament. Som equidistants?; continuem essent, ni d´ esquerres ni de dretes?. Que en pensem de la crisis?. Estam d´acord amb la ilegalització de les llistes abertzales en el País Basc?. O hi estam en contra però no és una prioritat. Sense necessitat de posar etiquetes ni de sometents a la dictadura dels termes, ens cal, ni que sigui per nosaltres mateixos saber cap on volem anar. L´ecologisme, el feminisme i el pacifisme són en teoria els nostres eixos, però per ells sols no signifiquen gaire cosa. Tothom és pot definir com a feminista i no crec que ningú és proclami militarista bel·licós. Cal dons omplir de significat aquestes paraules, que tal volta fa vint anys podien definir ideològicament un partit, però no a hores d´ ara.
Per altre banda hem de tenir clares les nostres postures polítiques en altres temes, encara que d´ alguna manera és puguin relacionar amb els eixos esmentats. És bàsic saber quin model econòmic defensem. Ens hem de situar molt clarament al voltant de la crisis, no se si ens cal definir-nos nítidament com a “anticapitalistes”, però sí que seria bo que debatéssim si realment ens volem constituir com una força política transformadora i alternativa, o si la nostra aposta es més “realista”. És una discussió que no és ni nova ni únicament nostra, i que el moviment verd europeu també està debatent. El que no hauríem de fer, és nedar entre dues aigües o evitar tenir un postura clara.
També hem de tenir veu pròpia amb el tema nacional. Segurament no ens podem considerar nacionalistes: no és aquest el nostre espai, tot i tenir clar el tema de la llengua i del país. Però des de la defensa de la democràcia radical i la resolució pacífica de conflictes ens podem situar molt bé en el tema del conflicte basc. És podrà dir que és una qüestió que no ens toca d´ aprop, però és una manera clara i pràctica de tornar a parlar de pacifisme i antimilitarisme.
Hi hauria la possibilitat d´ elaborar una mena de manifest o d´ incloure aquestes idees bàsiques als estatuts?
LES ALIANÇES.
Aquí comencen els veritables problemes. A vegades sembla que els partits minoritaris som l´ eina que empren els majoritaris per desmotivar a la gent, per allunyar a la ciutadania de la política i deixar-la en les mans dels gestors de sempre. No és pot entendre d´ altre manera la darrera jugada política d´ERC a les eleccions europees barrant el pas al PSM i a l’hora dinamitar el BLOC (tal i com es va concebre). O la insistència de EU de continuar presentant-se com a EU-Verds, quan ha quedat clara la no participació del nostre partit en aquestes eleccions. El descrèdit és enorme i no pot deixar d´ afectar-nos. Els que apostarem per la participació no testimonial d´ERC en el BLOC, ens sentim francament empenedits, però no ens equivocarem nosaltres en aquell moment, s´ equivoquen ells ara, i es situen a la mateixa altura que UM.
Però les aliances polítiques no és poden conformar per les afinitats personals, la bona relació entre partits o menys encara per unes hipotètiques ofertes a les llistes electorals. Els Verds no hem d’ ésser objecte d´ una subhasta entre altres partits.
Les possibilitats ara per ara semblen múltiples. Vagi per endavant que una aliança en solitari amb el PSM, és molt poc o gens estimulant. El PSM, és amb tots els respectes un partit de centre-esquerra, que en pura teoria està bastant lluny de les nostres posicions. És en definitiva un partit de “poder”. El BLOC tenia sentit perquè aglutinava les formacions polítiques a l´esquerra del PSOE. I el PSM és evident que de moment hi està. Segur?.
Les aliances també defineixen la nostre identitat. Ens podem identificar realment amb el PSM?.
És podrà reeditar el BLOC sense ERC?. És una possibilitat que segurament no cal descartar del tot.
De tota manera les nostres afinitats programàtiques continuen estant més aprop de EU que de qualsevol altre força política. Quin és el problema?. Dons que cada vegada ho posen més difícil perquè és pugui confiar amb ells. Els seus moviments polítics son barroers i no conviden gens a compartir espais que en bona lògica serien comuns. Si més no és una cosa difícil d´ entendre. Tenen comportaments de partit majoritari i sols son una mica menys minoritaris que nosaltres. I una qüestió essencial i que ens ha de diferenciar nítidament: es mouen per càlculs electorals, tenen les institucions i les eleccions tant ficades al cap que son incapaços de concebre la política en base a principis ètics. Això resta molta credibilitat i de fet ens afecta a tots.
Però hi ha una novetat: es podria consolidar la formació Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. Des del nostre punt de vista seria una bona notícia. Bàsicament per un motiu estrictament democràtic, es a dir, podrien recollir un vot que no està representat o per ésser més precisos, el vot que molta gent fa o deixa de fer a contracor i emprenyada amb les males pràctiques de l’esquerra, l´ estil gens honest d´EU, les virgueries ideològiques d´ERC, o simplement amb la nostra gairebé nul·la presència pública i el nostre “seguidisme”.
Per acabar una diminuta reflexió. Ens hauríem d´alliberar del xantatge polític i emocional de que les nostres decisions poden fer que torni la dreta. No. De cap manera. Podem ésser minoritaris, microscopis si voleu, però hem anat de cara hi hem sigut honestos (sobre tot amb els altres). No sens podrà dir que no hem tingut paciència. Ens hem empassat rodes de molí i hem suportat situacions gairebé humiliants. Per un grup que pretén ésser alternatiu, la política hauria de ésser una altre cosa, si no és així no val la pena. Siguem lliures per decidir, fem-ho per principis i per ètica, no per rendibilitat electoral.
Palma, 10 de juny de 2009
Joan Canyelles Amengual
Guillem Ramis Canyelles
Domingo Morales Paredes
