Ple ordinari de 26 de juliol. Propostes de justícia (hipotecària) i transparència

A proposta dels grups que conformen l'equip de govern municipal (I.Verds+UIA), la propera sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà debatrà les següents mocions:
- “Iniciar tots els tràmits necessaris, d'acord a la legislació vigent, per tal d'adequar els Registres de les Declaracions de Béns patrimonials i les causes de possible incompatibilitat i d'activitats de tots els membres de la Corporació a la modificació operada per la Llei del Sòl estatal 8/2007 de 28 de maig, de forma que es possibiliti la publicació de les esmentades Declaracions a la pàgina web de l'Ajuntament”.
- "Instar el Govern de l’Estat a modificar la Llei hipotecària a fi de regular la dació en pagament i adoptar les mesures necessàries per a evitar els desnonaments per motius econòmics".

La primera moció és còpia de la presentada en diferents ocasions (tres, en el moment que aquesta proposta s'incloïa en la moció d'adopció del Codi de bon govern local, que també fou rebutjada a finals de la passada legislatura per UM-PSOE) per Els Verds d'Artà, amb el recolzament d'UIA i fins i tot del PP.

Es demana al Ple recolzament a l'adaptació municipal al "nou" model de declaracions de Béns patrimonials i Activitats que fem els regidors en esdevenir membres de la Corporació i abandonar-la. Aquest "nou" model ve imposat des del 2007 quan, amb l'entrada en vigor de la Llei del Sòl, que modificava algun article de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local, es varen produir algunes diferències pel que fa a la qualitat (i quantitat de dades) del que s'ha de declarar, i al seu accés públic:

• Si en l'anterior regulació només tenia caràcter públic el Registre d'Activitats, requerint-se per a l'accés al Registre de Béns Patrimonials acreditar un interès legítim directe. En l'actualitat ambdós Registres, el d'Activitats i el de Béns, són públics.

• S'amplia el contingut del Registre de Béns Patrimonials, havent-se d'incloure: participació en societats de tot tipus, amb informació de societats per aquelles participades, així com liquidacions d'imposts sobre la Renda, Patrimoni i, en el seu cas, Societats.

• Dates en què han de presentar-se les declaracions: Abans de la presa de possessió, amb ocasió del cessament o quan es modifiquin les circumstàncies de fet, la publicació anual en els termes que fixi l'Estatut Municipal.

La proposta de l'equip de govern inclou la publicació voluntària del les Declaracions dels regidors a la pàgina web de l'Ajuntament.

L'inici d'aquests tràmits es podria haver impulsat directament des de l'equip de govern, però s'ha estimat més oportú demanar, des de l'inici, el recolzament i la opinió als grups de l'oposició, atès que la proposta concreta de nou Model i la seva entrada en funcionament han de passar per l'aprovació del Ple, i sobre tot atès que UM-PSOE, com s'ha dit anteriorment, havien rebutjat anteriorment i amb reiteració prendre aquesta determinació, rebutjant al Ple la proposta dels ecosocialistes.

Pel que fa a la instància dirigida al Govern de l'Estat de modificar la Llei Hipotecària regulant la dació en pagament (extret de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca):

Les enquestes d'opinió popular mostren que l'àmplia majoria de ciutadans creu que la banca a Espanya és més poderosa que el Govern (segons el baròmetre d'opinió de novembre de 2010 del Centre d'Investigacions Sociològiques). L'excessiu poder de la banca a Espanya és conegut també fora del país. Així, The New York Times va publicar un article -In Spain, Homes are Taken, but Debt stays- que documentava l'escandalosa situació que té lloc a Espanya quan una persona no pot pagar una hipoteca. En la majoria de països, tant als EUA com a la UE-15, quan una persona es troba en aquesta situació pot declarar en fallida i rebre el suport legal que la protegeixi de les mesures recaptatòries abusives, permetent a més tornar les claus al banc que li va vendre la hipoteca sense haver de tornar la resta del deute hipotecari.
Precisament, les xifres que dóna el drama desmunten les teories catastrofistes del sector financer en cas de la posada en marxa de la dació. Segons les estadístiques de l'INE, la Societat de Taxació o el Banc d'Espanya, el preu dels habitatges, des del seu màxim històric de desembre de 2007, s'ha devaluat un 20%. Entre aquest pic de 2007 i finals de 2010, els procediments d'execució hipotecària iniciats, la majoria sobre préstecs subscrits a partir del 2004, sumen 300.000. Assumint que el préstec mitjà de 150.000 euros es concedia pel 100% del valor del pis (habitualment era menys), una depreciació del 20% implica que cada habitatge que ha tornat al estoc de les entitats s'ha devaluat en 30.000 euros. Multiplicada aquesta quantitat per les 300.000 habitatges executades suma 9.000 milions de cost en tres anys, una quantitat assumible ja que suposa un 60% dels beneficis de la gran banca (Santander, BBVA, La Caixa, Popular i Caja Madrid) només el 2010.
Altres interrogants queden per aclarir en l'actuació de la banca. Per què s'executen les hipoteques de famílies amb pocs recursos i no a les empreses del totxo? Més encara quan constructores i promotores concentren el 73% del crèdit morós dels bancs (80.000 milions d'euros), mentre que el de les famílies no passa del 27% (30.000 milions). Segons la PAH, el valor dels actius recollits en el balanç dels bancs com a garantia dels préstecs suma 48.000 milions d'euros en el cas de les grans constructores, el doble que els de les famílies. La banca s'acarnissa amb els més vulnerables.

La proposta de regular la Dació en Pagament es va discutir al Congrés el passat 16 de juny, impulsada per la PAH i presentada a través del grup IU-ICV-ERC. En aquesta ocasió, la Comissió d'Habitatge va debatre la reforma plantejada per la PAH, i el resultat va ser: IU, ICV, ERC, CiU a favor, PSOE en contra, i el PP va mantenir una postura ambigua en la qual es va mostrar favorable sempre i quan es fes prèviament un estudi d'impacte econòmic de la Dació en Pagament. Així, es va aprovar (19 vots a favor, 18 en contra) estudiar la nostra proposta (és a dir es va aprovar la PNL presentada per ICV i ERC, amb l'esmena del PP).

En quines condicions es renegocia el deute d'IB3 amb la SGAE?????

Llegim en El Mundo-El Día de Baleares (30-04-2011): "EL GOVERN RETOMA LAS NEGOCIACIONES CON LA SGAE PARA SALDAR LA DEUDA DE IB3"

La SGAE, de perdonavides. El Govern? Passant pel tub, confortablement? Ens sobren els doblers (públics)?

Parlament de les Illes Balears (Comissió d'Afers Institucionals, sessió ordinària de 03-11-2011): per unanimitat, es votà a favor, amb esmenes de la portaveu d'UM, d'una Proposició No de Llei del Grup Parlamentari Bloc per Mallorca que instava el Govern de l'Estat a eximir del pagament del Cànon per compensació per còpies privades les empreses (persones jurídiques) i les administracions públiques. També s'hi reclamava a les administracions públiques, a iniciar el procediment que ha de conduir a la reclamació dels doblers pagats indegudament (retrospectivament, fins el 2006).

Aquesta proposició no de Llei ha tengut semblants desenvolupaments amb l'aprovació per part del Ple del Consell de Mallorca d'una moció del Bloc, com amb l'inici dels tràmits del Parlament de les Illes, per a recuperar els doblers públics d'aquella institució malbaratats (pagats indegudament) pel concepte del "Cànon de l'SGAE".

Hem llegit aquests darrers dies a la premsa balears, que La SGAE recaudó 8,9 millones de euros en Balears durante 2010. La cifra supone un aumento del 1,08 por ciento respecto a 2009.

La SGAE mai no s'ha caracteritzat per la transparència en els seus comptes. Ni tan sols, amb els doblers públics amb què les administracions la reguen; entre d'altres conceptes (i això no apareixia als articles/resums econòmics d'aquests darrers dies a rel de la roda de premsa d'SGAE/Balears): els 2,2 milions d'euros que falten per arribar a la xifra de 8'9 milions ingressats per la SGAE a les Illes Balears, es corresponen a l'esmentat "cànon de la SGAE"? D'aquesta quantitat, quant es correspondria al que de manera absurda -i, d'altra banda, no ajustadament al Dret europeu, com va establir la Justícia europea fa uns mesos- desembutxaquen les administracions per "compensació per còpia privada" amb els doblers dels ciutadans?

Des de la Coordinadora de regidors "Diògenes", fa anys que reclamam als nostres Ajuntaments (infructuosament, per molt que les mocions hagin estat generalment aprovades) la recuperació dels doblers, i el no pagament d'aquest concepte en el futur, i també hem impulsat el tema en l'àmbit supramunicipal.

Han fet els deures el Consell i el Govern, i han seguit les instruccions del Ple del Consell i del Parlament, per recuperar l'abonat irregularment per aquest concepte des del 2006 (com s'ha fet a la Generalitat de Catalunya o a Cadis)? El PP, se n'ha oblidat, del tema? Per què no fa com el PP de València?

Consideren el Govern i IB3 que aquests doblers no s'han de reclamar? Els sobren els diners, al Consell i al Govern Balear?

Denúncia diogènica: les institucions no tenen voluntat de recuperar els doblers pagats indegudament a l'SGAE

Els regidors de la Coordinadora de Regidors Diògenes (que està formada pels regidors d’Els Verds-Esquerra d’Artà, Guillem Caldentey, Maria Orts i Virgínia Urdangarín d’EU-EV de Capdepera i Pepe García d’Alternativa per Pollença) volem mostrar el nostre descontent amb les institucions (ajuntaments, com el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears) per no fer front amb els compromisos adquirits fa mesos per tal de deixar de pagar el Cànon Digital, com de mirar de recuperar els doblers públics malbaratats.

Volem recordar que Artà va ser el primer ajuntament del municipi on es va presentar una moció (a instàncies d’EV-E) i que Pollença (a instàncies d’Alternativa per Pollença) va ser el primer municipi de l’Estat en aprovar el no pagament del Canon per part de l’Ajuntament ja que aquests no empren els materials digitals per a copies amb drets d’autor, sinó per materials propis, fet emparat a la llei. Aquesta moció fou aprovada a altres ajuntaments importants, com per exemple, el de Manacor i el d’Inca, i també arreu de l’Estat espanyol. S’ha de recordar que tant el Parlament de les Illes Balears, com el Ple del Consell de Mallorca també ho aprovaren (a a proposta del Bloc per Mallorca), però no consta que Consell de Mallorca ni Govern de les Illes Balears, hagin pres cap mesura respecte del decidit per les cambres, ni que s’hagi reclamat cap cèntim d’euro, ni que s’hagin deixat de pagar les factures incorrectament aportades pels proveïdors (per quant en la seva immensa majoria, no s’hi indica la quantitat corresponent a aquest cànon).

Aquests dies hi ha hagut canvis substancials en aquesta llei injusta. Però, lluny del que es pot creure, el Cànon digital no ha desaparegut. La darrera sentència de l’Audiència Nacional només elimina el cànon en alguns suports. Tan sols anul·la una ordre que regulava des del 2008 la relació d’equips, aparells i suports materials que havien de pagar i les quantitats a pagar. Però el cànon aprovat el 2006 es mantén. Aquest tribunal, es declara expressament incompetent, en el cas que es tractava, pel que fa a dictaminar sobre l’aplicació indiscriminada que actualment es fa d’aquest concepte impositiu; també, en contra de l’expressat per la Ministra González-Sinde, s’ha declarat incompetent sobre si és o no procedent la reclamació del pagat indegudament. Al respecte, però, es pronuncià ja fa mesos el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, declarant no ajustat a normativa europea l’aplicació del cànon a les persones jurídiques, Administracions i empreses.

Per això seguim exigint que les administracions, que per llei poden fer-ho, reclamin la devolució del Cànon. Si tenim en compte que es pot demanar el retorn dels diners de memòries usb, discs durs d’ordinadors, telèfons mòbils, discs compactes, etc. tenim que les administracions han pagat durant anys centenars de milers d’euros que no s’haurien d’haver pagat en cap cas. I tot això no és degut a l’existència d’una llei injusta, sinó a la inactivitat i deixadesa de les institucions a l’hora de negar-se a pagar. Sobre tot quan des del 2009 hi ha els primers compromisos a deixar de pagar.

I també volem mostrar el nostre suport a totes les organitzacions, com l’Associació d’Internautes i la Unió de Consumidors, en aquesta lluita contra un Cànon que va en contra de la pressumpció d’innocència i és del tot injust. Associacions que dia a dia aconsegueixen desmuntar des dels tribunals la il·legalitat d’aquesta llei, feta a la mida dels interessos de la SGAE pels successius governs espanyols d’ençà el 1996, tant del PSOE com del PP.

J. Assange / "The Australian": "La verdad siempre vencerá"

Article de Julian Assange publicat a The Australian avui dia 8 de desembre: Don't shoot the messenger for revealing unconfortable truths. Traduït i publicat en llengua espanyola a Rebelion.org avui mateix.

Tornam a enllaçar, pel seu interés, a la web de Wikileaks per a facilitar l'accés directe i sense intermediaris a la documentació. Us posam també l'enllaç directe per a descarregar el conjunt d'aquesta documentació mitjançant torrent, que apareix en aquella web. A continuació, l'article, en traducció de G. Leyens amb revisió de Caty R.

La verdad siempre vencerá

En 1958 un joven Rupert Murdoch, entonces propietario y editor de The News de Adelaide, escribió: “En la carrera entre el secreto y la verdad, parece inevitable que siempre venza la verdad”.

Es posible que su observación reflejase la revelación de su padre, Keith Murdoch, de que las tropas australianas estaban siendo sacrificadas innecesariamente por comandantes británicos incompetentes en las costas de Gallipoli. Los británicos trataron de silenciarlo pero Keith Murdoch no dejó que lo hicieran y sus esfuerzos llevaron al fin de la desastrosa campaña de Gallipoli.

Casi un siglo después, WikiLeaks también publica intrépidamente hechos que deben ser conocidos por el público.

Crecí en una localidad en el campo en Queensland donde la gente decía abiertamente lo que pensaba. No había confianza en el gran gobierno, se consideraba que podría corromperse si no se vigilaba cuidadosamente. Los oscuros días de la corrupción en el gobierno de Queensland antes de la investigación Fitzgerald demuestran lo que sucede cuando los políticos amordazan a los medios para que no digan la verdad.

No he olvidado esas cosas. Wikileaks se creó alrededor de esos valores centrales. La idea, concebida en Australia, fue utilizar tecnologías de Internet de nuevas maneras para informar de la verdad.

Wikileaks acuñó un nuevo tipo de periodismo: periodismo científico. Trabajamos con otros medios para llevar las noticias a la gente, y también para probar que son verídicas. El periodismo científico te permite que leas una noticia y que luego hagas clic en línea para ver el documento original en el que se basa. Así puedes juzgar tú mismo. ¿Es verdadera la historia? ¿Informaron exactamente los periodistas?

Las sociedades democráticas necesitan medios fuertes, y Wikileaks forma parte de esos medios. Los medios ayudan a mantener honesto al gobierno. Wikileaks ha revelado algunas verdades duras sobre las guerras de Iraq y Afganistán, y ha desvelado historias sobre la corrupción corporativa.

Hay gente que dice que me opongo a la guerra. Para que se sepa, no es así. Algunas veces las naciones tienen que ir a la guerra, y hay guerras justas. Pero no hay nada peor que un gobierno que miente a su pueblo sobre esas guerras y luego pide a esos mismos ciudadanos que pongan en juego sus vidas y sus impuestos por esas mentiras. Si una guerra está justificada digan la verdad y la gente decidirá si quiere apoyarla.

Si habéis leído alguno de los archivos sobre las guerras de Afganistán o Iraq, alguno de los cables de las embajadas estadounidenses o alguna de las historias sobre las cosas de las que ha informado Wikileaks, considerad cuán importante es que todos los medios puedan informar libremente sobre esas cosas.

Wikileaks no es el único que publica los cables de las embajadas de EE.UU. Otros medios noticiosos, que incluyen The Guardian de Gran Bretaña, The New York Times, El País en España y Der Spiegel en Alemania, han publicado los mismos cables.

Sin embargo es Wikileaks, como coordinador de esos otros grupos, el que ha sido objeto de los ataques y acusaciones más malignos del gobierno de EE.UU. y sus acólitos. He sido acusado de traición, aunque soy australiano y no ciudadano estadounidense. Ha habido docenas de llamados serios en EE.UU. para que yo sea “eliminado” por fuerzas especiales de ese país. Sarah Palin dice que deberían “cazarme como a Osama bin Laden”, hay una ley republicana ante el Senado de EE.UU. que trata de que me declaren “amenaza internacional” y me traten en consecuencia. Un asesor de la oficina del primer ministro canadiense ha hecho un llamamiento en la televisión nacional para que me asesinen. Un bloguero estadounidense pidió que secuestren y dañen a mi hijo de 20 años, que está aquí en Australia, sólo para hacerme daño.

Y los australianos deberían ver sin orgullo cómo Julia Gillard y su gobierno hacen el juego a esos sentimientos. Los poderes del gobierno australiano parecen estar totalmente a disposición de EE.UU. en cuanto a la cancelación de mi pasaporte australiano, o a que se espíe y acose a seguidores de Wikileaks. El Fiscal General australiano hace todo lo posible por colaborar con una investigación estadounidense que se orienta claramente a incriminar a ciudadanos australianos y enviarlos a EE.UU.

La primera ministra Gillard y la secretaria de Estado Hillary Clinton no han expresado una sola palabra de crítica hacia otras organizaciones mediáticas. Es porque The Guardian, y Der Spiegel son antiguos y grandes, mientras Wikileaks todavía es joven y pequeño.

Somos los desamparados. El gobierno Gillard trata de matar al mensajero porque no quiere que se revele la verdad, incluida la información sobre sus propios tratos diplomáticos y políticos.

¿Ha habido alguna reacción del gobierno australiano a las numerosas amenazas públicas de violencia contra mi persona y otros miembros del personal de Wikileaks? Se podría haber pensado que una primera ministra australiana debería defender a sus ciudadanos contra cosas semejantes, pero sólo ha habido afirmaciones de ilegalidad sin ninguna confirmación. La primera ministra y especialmente el fiscal general deben cumplir sus deberes con dignidad y mantenerse por encima de la refriega. Pero podéis estar seguros, esos dos sólo quieren salvar su pellejo. No lo lograrán.

Cada vez que Wikileaks publica la verdad sobre abusos cometidos por agencias estadounidenses, los políticos australianos recitan un coro evidentemente falso con el Departamento de Estado: “¡Arriesgáis vidas! ¡Seguridad nacional! ¡Pondréis en peligro a los soldados!” Luego dicen que no hay nada de importancia en lo que publica Wikileaks. No pueden ser las dos cosas al mismo tiempo. ¿Cuál de ellas, entonces?

Ninguna de las dos. Wikileaks tiene una historia editorial de cuatro años. Durante ese tiempo hemos cambiado gobiernos enteros, pero no hay una sola persona, que se sepa, que haya sido dañada. Pero EE.UU., con la complicidad del gobierno australiano, ha matado a miles sólo en los últimos meses.

El secretario de defensa de EE.UU., Robert Gates, admitió en una carta al Congreso de EE.UU. que ninguna fuente o método confidencial de inteligencia ha sido comprometida por la revelación de las bitácoras de la guerra afgana. El Pentágono declaró que no hay evidencia alguna de que las revelaciones de Wikileaks hayan llevado a que alguien sea dañado en Afganistán. La OTAN en Kabul dijo a CNN que no pudo encontrar a una sola persona que necesitara protección. El Departamento de Defensa australiano dijo lo mismo. Ningún soldado o fuente australiana han resultado afectados por algo que hayamos publicado.

Pero nuestras publicaciones no han dejado de ser importantes. Los cables diplomáticos de EE.UU. revelan algunos hechos sorprendentes:
- EE.UU. solicitó a sus diplomáticos que robaran material humano e información de funcionarios de la ONU y de grupos de derechos humanos, incluyendo ADN, huellas digitales, escaneo del iris, números de tarjetas de crédito, contraseñas de Internet y fotos de identificación, en violación de tratados internacionales. Presumiblemente, también podrían apuntar a diplomáticos australianos en la ONU.
- El rey Abdullah de Arabia Saudí pidió a EE.UU. que ataque Iraq.
- Responsables en Jordania y Bahrein quieren que el programa nuclear de Irán sea detenido por todos los medios disponibles.
- La investigación británica sobre Iraq fue amañada para proteger “intereses estadounidenses”.
- Suecia es un miembro encubierto de la OTAN y no se informa al Parlamento del el intercambio de inteligencia con EE.UU.
- EE.UU. está actuando de manera agresiva para lograr que otros países acepten presos liberados de la Bahía de Guantánamo. Barack Obama estuvo de acuerdo con entrevistarse con el presidente esloveno sólo si Eslovenia aceptaba a un prisionero. Nuestro vecino en el Pacífico, Kiribati, recibió una oferta de millones de dólares para que acepte detenidos.

En su trascendental dictamen sobre el caso de los Papeles del Pentágono, la Corte Suprema de EE.UU. dijo que “sólo una prensa libre y sin limitaciones puede denunciar efectivamente el engaño del gobierno”. La tormenta actual respecto a Wikileaks refuerza la necesidad de defender el derecho de todos los medios a revelar la verdad.
Julian Assange es redactor jefe de WikiLeaks.

28-11-2010: Wikileaks publica 251.287 informes de la diplomàcia ianqui, del desembre de 1966 al febrer de 2010

Com sabeu, avui el diari "El País", simultàniament amb d'altres capçaleres d'importància global, ha iniciat la filtració del "cables" (informes) de la diplomàcia usamericana que el portal Wikileaks prèviament lis havia aportat.
"El País" ha decidit acceptar els compromisos als que "The New York Times" arribi amb el Departament d'Estat (dels EEUUAA, of course) per a evitar la difusió de determinats documents.
En aquests moments, sembla que el repositori de documents de Wikileaks torna a funcionar després de l'atac massiu patit els darrers dies, que l'havia deixat fóra accés.
Recordau que, anteriorment, Wikileaks ja havia filtrat centenars de milers de documents confidencials ianquis, relatius a les invasions de l'Afganistan i l'Iraq.
Assenyalar, per acabar, que l'únic represaliat després que Wikileaks publicàs el terrible video en què es pot observar com les forces usamericanes massacraren civils i nins a Bagdad des d'uns helicòpters, ha estat el militar que suposadament el va filtrar. No es recorda que "la comunitat internacional" hagi formulat ni un retret als EEUUAA al respecte.
Aquí teniu l'enllaç per a accedir a la pàgina de Wikileaks on es dirigeix als diferents documents diplomàtics.

Press Release - Wikileaks empieza a publicar cables diplomáticos de la embajada de estados unidos

Us enllaçam també al glosari que El País ha posat a la disposició, per tal de facilitar la comprensió dels documents:
El País, 28-11-2010: Glosario de abreviaturas militares y diplomáticas

L'article del dia. "Todos somos bibliotecarios, de algún modo"

[Extret de Derechoaleer.org]

"Todos somos piratas, de algún modo" se titula la nota de TN donde "Canela" -periodista premiada por su labor en el "fomento" de la lectura (!)- entre otras cuestiones (como la lamentable aparición de 130.000 libros) se despacha con: Todo aquel que escanea un libro y lo pone en red para que todo el mundo lo lea por internet sin autorización de quien escribió ese libro o sus herederos, también comete un acto de piratería ya que libera de derechos un bien cultural que tiene dueño. Es difícil cuantificar el daño pero es enorme y creciente y aquí, todos o casi todos, somos responsables.

"Que todo el mundo lo lea"

Escanear y subir un libro a la red para que todo el mundo lo lea, sin duda puede parecer un acto ruin y miserable, sin embargo debemos advertir a Canela que la tentación de hacer caridad con lo ajeno, puede arrastrarnos hacia prácticas piratas aun más degradantes, en efecto, hay algo peor que una persona puede llegar a acomenter con un libro "para que todo el mundo lo lea" y "sin autorización de quien escribió ese libro": donarlo a una biblioteca.

Tal como ha señalado la citada benefactora cultural —nunca está de más reiterar el concepto: poner sin permiso un libro a disposición de todo aquel que quiera leerlo claramente es un acto dañino y nocivo. De tal práctica parasitaria se nutren las bibliotecas. Ya enorme es el perjuicio provocado por cada fotocopia y escaneo, como para imaginar la magnitud del daño originado por el impune accionar de las bibliotecas, demagógicas instituciones que durante siglos y sin pedir permiso a nadie, han brindado a millones de lectores acceso a millones de libros, gratuitamente.

Cada libro prestado —y venta perdida— sin duda ha colocado más cerca del hambre y el desamparo a la arriesgada industria editorial cuya vocación de servicio y no su afán por el lucro, le ha hecho invertir sus capitales una y otra vez en beneficio de la cultura. A pesar de todo, el mundo del libro, los editores, los autores, los herederos, y "Canela" han sido tolerantes. No dejemos entonces que esta nefasta práctica originada en las bibliotecas —compartir lo ajeno sin pedir permiso—, se reproduzca en el nuevo medio digital, y veamos a cada usuario de internet transformado en impune bibliotecario, que desde la comodidad de su hogar, escanee y suba cada libro a los estantes de esta novedosa e infame biblioteca de Babel para que, Dios no lo permita, todo el mundo lo lea.

Enllaç permanent:
http://derechoaleer.org/2010/11/todos-somos-bibliotecarios-de-al.html

Foscors en la comptabiblitat financera de Ràdio Artà Municipal

Els Verds-Esquerra acusa Ràdio Municipal d’Artà de gestió obscurantista

L’agrupació insta l'equip de govern (UM-PSOE) a revisar la situació contractual de l'Ajuntament per manca de transparència econòmica l'exercici 2008

La passada Comissió Informativa d'Hisenda i Interior, de dia 20 de maig, Guillem Caldentey -regidor de Els Verds-Esquerra d'Artà- va informar l'equip de govern i, en particular, el regidor de Telecomunicacions, B. Gili, d'irregularitats en la gestió comptable per part del responsable de la gestió i funcionament de Ràdio Artà Municipal. Aquestes irregularitats consisteixen en l'ocultament d'informació a l'Ajuntament dels recursos econòmics percebuts per Ràdio Artà Municipal l'any 2008, informació econòmica preceptiva segons l'establert en les condicions per les quals l'Ajuntament li va encomanar la gestió directa al responsable del seu funcionament i gestió, encomana de gestió directa produïda per Junta de Govern Local (UM-PSOE) a finals de l'any 2007 i renovada el passat mes de desembre de 2008.

Les irregularitats comprovades per Els Verds-Esquerra d'Artà consisteixen en un ingrés que no consta a la Secretaria de l'Ajuntament d'Artà, corresponent a un contracte menor efectuat amb la Direcció General de Comunicació de la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes en concepte de “patrocini del programa setmanal Natura, per un import de 8.796,67 Euros (IVA inclòs)”, segons consta a un Certificat d'aquella Direcció General balear expedit al regidor ecosocialista el passat dia 23 de març; i en un ingrés en concepte de falques publicitàries per valor de 2.564,77 euros per part d'aquell organisme balear que posteriorment s'esdevenen, segons el Certificat de Secretaria municipal anteriorment esmentat (de data 4 de març de 2009), en 882 Euros en el mateix concepte de publicitat ingressats a Ràdio Artà Municipal per part de l'empresa “Mediterrània de Publicitat”, empresa que gestiona la publicitat del Govern de les Illes als mitjans de comunicació.

Guillem Caldentey va exposar a l'equip de govern la conveniència, a la vista d'aquestes dades, de revisar immediatament la relació contractual que l'Ajuntament manté amb el responsable d'aquest mitjà de comunicació municipal. Una relació contractual, per altra banda, criticada fa temps per aquesta formació com per Unió d'Independents d'Artà, atesa la forma poc transparent i democràtica com es va establir, sense cap tipus de concurs ni oferta pública. En els termes de l'actual contractació, el responsable de la gestió i funcionament de Ràdio Artà Municipal percep 600 euros mensuals bruts per part de l'Ajuntament, a banda de la totalitat dels ingressos en concepte de publicitat, privada i pública, sota la forma de subvenció.

El regidor ecosocialista critica l'absoluta manca de voluntat per part del batle d'Artà, Rafel Gili, com del regidor de Telecomunicacions, B. Gili, de dur la gestió d'aquesta àrea amb un mínim de seriositat i transparència, com el seu demostrat amiguisme i voluntat de mantenir baix el seu control polític el mitjà municipal de comunicació.

TÍTOL HABILITANT PER A LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DE RADIODIFUSIÓ SONORA PER ONES TERRESTRES
Per altra banda, Els Verds-Esquerra es feliciten per la tramitació del Títol Habilitant per a la radiodifusió sonora de Ràdio Artà Municipal, tramitació que l'equip de govern va iniciar el passat mes d'octubre arrel de les preguntes al respecte que va formular el regidor de Els Verds-Esquerra, Guillem Caldentey, i que aviat rebrà la seva aprovació definitiva. Encara que llavors (Ple de dia 30 de setembre de 2008) la resposta del regidor de Telecomunicacions, B. Gili, va ser afirmativa en el sentit que Ràdio Artà Municipal disposava d'aquest títol, el fet és que posteriorment va donar inici a la tramitació per a la seva obtenció definitiva. “Ara que les coses començaran a funcionar regularment, i a la vista de les irregularitats comptables anteriorment exposades, és el moment de repensar el funcionament d'aquest mitjà de comunicació municipal, millorar la transparència en la seva gestió i, a ser possible, mirar d'obrir la gestió i el funcionament de la Ràdio a més ciutadans i professionals que hi podrien estar interessats”, afirma el regidor de l'oposició.

Documentació:
- Accediu al Certificat de Secretaria de l'Ajuntament d'Artà del passat dia 4 de març.
- Accediu al Certificat de la Direcció General de Comunicació, de dia 23 de març de 2009.
- Accediu a la recopilació d'intervencions als Plens ordinaris de l'Ajuntament d'Artà sobre Ràdio Artà Municipal l'any 2008.
- Accediu al Contracte que va regir el funcionament de Ràdio Artà Municipal entre novembre de 2004 i octubre de 2007; accediu al contracte actual, renovat per la Junta de Govern Local de dia 22 de desembre de 2008.
- Normativa reguladora: Decret 86/1995, de 7 de setembre, de Radiodifusió; Decret 38/2008, de 4 d'abril, pel qual es regula el règim jurídic aplicable a l'atorgament de títols habilitants per a la prestació del servei de radiodifusió sonora per ones terrestres i a la inscripció d'aquests títols en el Registre de Títols Habilitants per a la Radiodifusió Sonora en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB Núm. 50, de 12 d'abril de 2008).
- Respecte del tràmit d'obtenció del Títol Habilitant, ccediu a la Instància de Tramesa de la Certificació d'Instal·lacions, de dia 2 de desembre de 2008.

Campanya: Aconseguir la recepció de les televisions en català

"TELEVISIONS EN CATALÀ A TOT EL TERRITORI LINGÜÍSTIC

Com sabeu aviat arribarà la TDT que permetrà la recepció de més canals de televisió. Curiosament, l'arribada d'aquesta tècnica en lloc de proporcionar que les principals televisions en català es vegin a tot el territori lingüístic farà que cada cop quedin més empetitides i sense possibilitat d'anar més lluny de l'àmbit autonòmic o local.
En efecte, ja sabem que la reciprocitat en la recepció de canals entre Catalunya i el País Valencià és gairebé impossible en aquests moments. A Catalunya del Nord tallen les televisions del Principat. Els acords entre Catalunya i les Balears seran de mínims i de la Franja de Ponent no se n'ocupa gairebé ningú.
Davant d'aquest panorama cal reaccionar ràpidament. En els pròxims mesos ens hi juguem molt. Necessitem un espai televisiu propi en català si no volem ser un poble i una llengua residual.
És per això que XARXA DE CONSUMIDORS AMB LLENGUA engega aquesta campanya, tot esperant la vostra col·laboració. Es tracta d'enviar una carta al ministre d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya perquè ell en té la clau tècnica. D'altra banda, creiem que l'Estat ha de prendre cartes en aquest tema de les televisions en català i que no s'ha de deixar tot a mans només a mans de les autonomies.

Si us plau entreu a:
http://www.indexcat.cat/somdeumilions/campanya.htm

Seguiu-ne les instruccions i envieu-la."

Fins aquí, la convocatòria que ens han fet arribar per a la seva difusió.
Ara, una mica de memòria (ben recent) en clau local. L'exemple és el debat i votació de la nostra moció "Contra el tancament de Tv3 al País Valencià", rebutjada en la sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà de dia 29 de gener de 2008 (pàgs. 14-16 del pdf).
No n'explicaré res perquè és un text molt breu; només recordar que el senyor Batle és Rafel Gili Sastre, membre del Comitè Executiu d'Unió Mallorquina, que governa l'Ajuntament amb el suport del PSOE. Pens que il·lustra en aquest aspecte el panorama polític real de l'Ajuntament d'Artà pel que fa a defensa dels interessos nacionals i culturals.

Guillem Caldentey Crego
regidor