dilluns, 31 de març de 2008

Moltes morts per aturada cardíaca es podrien evitar amb assistència primerenca eficaç en un termini curt de temps


Els Verds-Esquerra reclamen la dotació dels cotxes de la policia local i d'algunes instal·lacions municipals amb desfibril·ladors semiautomàtics

Consideren necessària, per al seu bon ús, una formació mínima dels agents de la Policia Local

La darrera sessió ordinària del Ple d'Artà, Els Verds-Esquerra d'Artà reclamaren a l'equip de govern, mitjançant un prec, la dotació dels vehicles de la policia municipal i les instal·lacions municipals on hi ha afluència de públic, així com aquelles properes a llocs de màxima afluència, de desfibril·ladors externs semiautomàtics (DESA). Aquests aparells permeten en moltes ocasions la desfibril·lació primerenca, que suposa la tercera de les passes que s'han de dur a terme segons l'estratègia per a respondre davant d'una aturada cardíaca: (1) alerta immediata, (2) inici precoç de la ressuscitació bàsica per part dels testimonis, (3) desfibril·lació primerenca i, en darrer lloc, (4) suport vital avançat en escassos minuts.

Així mateix, reclamen que es faciliti als agents de la Policia Local d'Artà la formació mínima que els permeti utilitzar aquests aparells. Els agents d'aquest cos policial de proximitat, segons els ecosocialistes, són els que, en moltes ocasions, primer assisteixen una persona que pateix una aturada cardiorespiratòria, i és per aquest motiu que consideren necessari dotar els seus vehicles d'aquests aparells, a més de formar els agents amb nocions bàsiques de Reanimació Cardiopulmonar bàsica (RCPb).

Els Verds-Esquerra recorden que, segons el Plan Nacional de Reanimación Cardiopulmonar, més del 85% de totes les morts sobtades són d'origen cardíac, i que més del 90% dels casos es produeixen fora d'un hospital. Actualment, s'estima que a tot l'estat espanyol es produeixen més de 24.500 aturades, el que equival a una mitjana d'una aturada cada 20 minuts, ocasionant 4 vegades més morts que els accidents de trànsit. El 60% de les aturades es produeixen en presència de testimonis.

Segons els experts, les morts per aturada cardíaca es podrien evitar en la seva major part amb assistència primerenca eficaç des dels serveis d'emergència en un termini curt de temps, ja que el 85% de les mateixes es produeix per una arítmia denominada “fibril·lació ventricular” a la qual el cor batega de manera desorganitzada i la sang no circula per manca de força.

La innovació tecnològica, amb el desenvolupament del desfibril·lador extern semiautomàtic (DESA), ha fet possible assolir l'objectiu de la desfibril·lació primerenca. El DESA possibilita l'accés a la desfibril·lació d'una forma segura i efectiva a persones amb un mínim de formació i entrenament.

divendres, 28 de març de 2008

El ministre d'Informació de Veneçuela es dirigeix a "El País" acusant-lo de parcialitat i manipulació



Andrés Izarra enumera nombrosos exemples que ho demostren.
Accediu a la carta del ministre publicada a Rebelion.org

Els exemples enumerats pel ministre veneçolà es limiten només al 2007 i el que duim de 2008. El tarannà "socialdemòcrata" o directament (anti)democràtic d'aquest mitjà quedà especialment palès els dies 12 i 13 d'abril de 2002, en les seves informacions i en la seva editorial respecte del "Carmonazo" o cop d'estat organitzat per militars adversaris de Chávez i que col·locà enfront com a cap de l'estat veneçolà al president de Fedecamaras (la patronal) Pedro Carmona Estanga.
Els governs colombià, dels EUA i de l'Estat espanyol (J. M. Aznar) varen donar suport als colpistes. De fet, els governs nord-americà i espanyol feren públic un comunicat conjunt al qual declaraven, textualment, que "Los gobiernos de Estados Unidos y de España, en el marco de su diálogo político reforzado, siguen los acontecimientos que se desarrollan en Venezuela con gran interés y preocupación, y en contacto continuo". Los dos gobiernos "declaran su rechazo a los actos de violencia que han causado una cantidad de víctimas", "expresan su pleno respaldo y solidaridad con el pueblo de Venezuela" y "expresan su deseo de que la excepcional situación que experimenta Venezuela conduzca en el plazo más breve a la normalización democrática plena".
En la mateixa corda, els mitjans espanyols i dels EUA varen publicar editorials i notícies favorables al govern de Carmona.
Gran part d'aquesta informació l'he extreta de Wikipèdia

dijous, 27 de març de 2008

Canvi de parer del batle d'Artà en temps rècord


Pitjau aquí per accedir a la notícia del Diario de Mallorca de 27 de març de 2007.

Rafel Gili té bona cura de dir, falsament, que fa pocs mesos va dir estar d'acord emb la construcció d'edificis socials a les denominades Àrees de Transició de Creixement.
No feia ni 24 hores, que ho havia tornat a dir i a defensar, com consta a la transcrició de les preguntes-respostes del Ple que hem transcrit a l'escrit anterior.

dimecres, 26 de març de 2008

Què és el que pensa realment el batle d'Artà, R. Gili, respecte de la nova Llei de l'habitatge i la construcció d'HPO en rústic?

Caldentey reclama habitatges socials en els terrenys de cessió municipal dels urbanitzables d'Artà i La Colònia i que la revisió de les NN.SS. els impossi al 50% dels urbanitzables de Sos Monjos i Son Tallet

Els Verds-Esquerra d'Artà reclamen que s'aclareixi quina és la postura d'UM respecte de la Llei del sòl que es negocia al si del pacte de govern de les Illes Balears i respecte de l'aplicació de mesures a Artà per a solventar la necessitat d'accés a l'habitatge de la joventut i als menys afavorits.
Sospiten que darrera d'aquesta confusió s'amaga passivitat total respecte de l'accés a l'habitatge pels joves a nivell local, així com voluntat per afavorir l'especulació

Els Verds-Esquerra d'Artà denuncien la contradicció que suposa, al si d'UM, la postura del batle d'Artà i membre de l'executiva d'aquella formació política, Rafel Gili, sobre la construcció de nous habitatges socials (HPO) a les denominades “Àrees de Transició de Creixement” (ATC). A la sessió ordinària del Ple celebrada el passat dimarts, dia 25 de març, davant les preguntes efectuades pel regidor de Els Verds-Esquerra d'Artà, Guillem Caldentey, sobre la política municipal d'habitatge, les respostes del batle d'Artà, Rafel Gili varen ser en tot moment favorables a la mesura proposada actualment en la redacció del projecte de llei de mesures urgents destinades a l’obtenció de sòl per a habitatges de protecció pública.

Ateses les abundants declaracions dels més significats membres de l'executiva d'UM (tant del President, M. Nadal, com del Secretari General, M. Ferrer, en el sentit que UM no votarà la Llei amb la seva redacció actual: ens mostram en contra de la construcció en sòl rústic; UM aposta per la construcció en sòl urbà vacant; Volem per la nostra illa illa blocs de pisos en sòl rústic? UM pensa que no; És irracional construir en rústic com permet la llei Carbonero; o Convertir terrenys avui rústics, els quals el Pla Territorial no ha previst que hagin de ser transformats urbanísticament, per fer-hi pisos en algun règim de protecció pública no sembla el més coherent amb la sostenibilitat i amb la contenció de la urbanització), Els Verds-Esquerra d'Artà reclamen que s'aclareixi quina és la postura d'UM respecte d'aquesta Llei que es negocia al si del pacte de govern de les Illes Balears i respecte de la necessitat de facilitar l'accés a l'habitatge a la joventut i als menys afavorits. Segons Guillem Caldentey, regidor de Els Verds-Esquerra a Artà, no és de rebut que el mateix dia (25-03-08) que fonts d'UM mantenen que la seva posició es manté invariable pel que fa al sòl rústic, el batle d'Artà i membre de l'executiva del mateix partit proposi tot el contrari per al municipi d'Artà.

La formació ecosocialista artanenca critica "el cinisme de l'equip de govern municipal (PSOE-UM) i, en particular, del batle, Rafel Gili, quan declarava als mitjans que el jovent necessita aquest impuls i li hem de donar resposta. Segons Guillem Caldentey (portaveu i regidor al consistori), “els únics que fins ara han rebut impulsos i suports per part de l'Ajuntament han estat els promotors i els especuladors, quan als nuclis urbans d'Artà i de la Colònia de Sant Pere s'han modificat els usos a tots els terrenys de titularitat municipal on anteriorment es podien construir HPO, i quan a les Normes Subsidiàries aprovades inicialment es preveu un 0% d'HPO als nous terrenys urbanitzables”. La pròpia Llei del Sòl, aprovada recentment pel Govern de Madrid (PSOE), obliga a la reserva d'un 30% en les previsions de creixement de sòl per a usos residencials.

De tot això, continua aquest portaveu, es poden treure les següents conclusions: No és necessari sortir cap a la fora-vila per a construir HPO, bastaria dedicar a aquest ús els terrenys que han de ser cedits pels promotors a l'Ajuntament a la nova urbanització de Sos Monjos, i tornar a modificar l'ús de les parcel·les de titularitat municipal de la Colònia de Sant Pere, permetent-hi l'edificació d'habitatges protegits”.

Transcripció de les preguntes-respostes al respecte del Ple de dia 25 de març de 2008:
(EV-Esquerra) Es ratifica el senyor batle en les seves declaracions del passat dia 12 de novembre, segons les quals la construcció d'HPO , per part de la Conselleria d'Habitatge, a les anomenades Àrees de Transició de Creixement (ATC), representen una resposta a l'impuls que necessita la joventut per a accedir a l'habitatge digne, tal com es prescriu constitucionalment? (R. Gili)
(EV-Esquerra) Com valora el senyor Gili les tesis del Secretari general d'UM, M. Ferrer, segons les quals convertir terrenys avui rústics, els quals el Pla Territorial no ha previst que hagin de ser transformats urbanísticament, per fer-hi pisos en algun règim de protecció pública no sembla el més coherent amb la sostenibilitat i amb la contenció de la urbanització? (R. Gili) No tothom pensa igual
(EV-Esquerra) Considera encara l'equip de govern que la joventut necessita del suport de les administracions públiques per a l'accés a l'habitatge? (R. Gili)
(EV-Esquerra) Quines són les polítiques per a facilitar l'accés a l'habitatge que considera dur a terme aquest equip de govern municipal, si és que s'ha considerat fer quelcom al respecte? (R. Gili) Posar sòl
(EV-Esquerra) Per quina raó a les Normes Subsidiàries aprovades inicialment es preveu un 0% de sòl per a HPO als nous urbanitzables, en clara divergència amb l'establert per la nova llei del sòl del govern Zapatero, aprovada recentment i que hi prescriu un mínim d'un 30%? (R. Gili) Quan va sortir la Llei nosaltres ja havíem començat les Normes Subsidiàries, per tant no tenim cap obligació, però no obstant si podem s'hi posaran.


Bibliografia:

- Per a accedir a la notícia de Diario de Mallorca (13-11-07) sobre la postura de R. Gili, batle d'Artà, respecte de la construcció d'HPO a sòl rústic, pitjau aquí
POSTURA DE L'EXECUTIVA D'UM:
- [Vídeo] Declaracions Miquel Nadal (21-02-08): pitjau aquí
- Diari de Balears, dijous 28 de febrer de 2008: [Nadal] Considera «irracional» construir en rústic com permet la llei Carbonero
- Pitjau aquí
per accedir a l'article de Miquel Ferrer, Secretari General d'UM, amb títol UM i els habitatges en sòl rústic, de dia 1 de març de 2008
- 25 de març de 2008: Miquel Nadal, President d'UM, declara que UM vol una proposta 'concreta' per desbloquejar la llei de l'habitatge.

dilluns, 24 de març de 2008

Per a facilitar la formació laboral de les treballadores familiars immigrants

Els Verds-Esquerra reclamen formació laboral adaptada per al col·lectiu de treballadores immigrants que tenen cura de les persones dependents

La tasca d'aquestes treballadores ha esdevingut essencial, però elles son poc reconegudes social i laboralment

La incorporació de la població femenina al món laboral, la falta d’una incorporació real dels homes de la família a la cura de nins i grans, l'increment del nombre de persones dependents i la intensificació dels fluxos migratoris són els factors que han comportat que el col·lectiu de treballadores immigrants, sobre tot llatinoamericanes, que tenen cura de persones dependents, nins i persones majors, sigui cada vegada més nombrós, esdevenint la seva tasca essencial per a moltes famílies i per al manteniment de la salut de les nostres poblacions.

No obstant això, es tracta d'un col·lectiu molt poc reconegut des del punt de vista sanitari i social.

De fet, les condicions sociolaborals i sanitàries d'algunes d'aquestes persones poden arribar a provocar, segons l'estudi Treballadores llatinoamericanes immigrants com a cuidadores: Globalització, Promoció i Accés a la salut (1), del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia de la UIB, problemes de salut no només física, sinó també psicològica i emocional. Aquest mateix estudi conclou que és necessari engegar programes de formació laboral que evitin la precarietat en el desenvolupament d'aquesta activitat, precarietat que afecta la qualitat del seu treball. El doctor Bover, un dels directors de l'estudi, indica que a un treballador que cobra 600 euros mensuals no se li pot exigir un treball excessivament professional. No obstant això, es tracta d'un treball important que requereix uns coneixements mínims per protegir la salut de la persona atesa i de la treballadora mateixa, com per exemple, com s’ha de moure adequadament una persona dependent. Una formació professional millor no sols milloraria la qualitat de l'atenció que reben les persones ateses, sinó que, a més, permetria unes millors condicions laborals a les treballadores.

Els Verds-Esquerra han comprovat que, encara que els Serveis Socio-Educatius Municipals de l'Ajuntament d'Artà ofereixen distintes línies formatives dirigides a persones que fan feina o tenen relacions familiars amb persones dependents, aquestes línies poden deixar al marge algunes de les treballadores immigrants, per raons d'horari, de la duració dels cursos o dels requisits administratius que es demanen quant a la situació de residència.

En conseqüència i davant aquesta situació, Els Verds-Esquerra presenten al proper Ple de l'Ajuntament una moció en què proposen un esforç dirigit a possibilitar l'accés a l'oferta formativa i a la qualificació laboral de treballadors familiars ja existent, tenint en compte especialment les condicions sociolaborals de les treballadores immigrants. Aquesta agrupació ecosocialista remarca la necessitat que el projecte educatiu ha de tenir esment l'objectiu d'assegurar la possibilitat d'assistència als cursos de persones no regularitzades, però també d'altres condicionants com els horaris laborals o el fet que les mateixes treballadores són, en moltes ocasions, mares de nins de curta edat, fet que de vegades dificulta que les treballadores puguin absentar-se de les tasques familiars durant les seves hores lliures. Per això, consideren necessari que es pressuposti la contractació de monitors que es facin càrrec dels fills mentre les treballadores assisteixen als cursos.

Finançament

Els Verds-Esquerra proposen a la seva moció que, per al finançament d'aquestes línies formatives, l'Ajuntament podria presentar un projecte de formació sociolaboral a les subvencions en matèria d'immigració de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració per a corporacions locals, que properament s'han de convocar.

(1) Per accedir a l'estudi co-finançat per la UIB Trabajadoras latinoamericanas inmigrantes como cuidadoras: Globalización, promoción y acceso a la salud , pitjau aquí.

diumenge, 23 de març de 2008

Objectiu: fer compatible la navegació d'esbarjo amb la conservació del fons marí

Els Verds-Esquerra reclamen a la Conselleria de Medi Ambient un estudi per a determinar la ubicació de fondejos a la zona de litoral artanenc de la Badia d'Alcúdia

A la propera sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà es tractarà una moció del grup municipal Els Verds-Esquerra que té per objectiu instar la Direcció General de Qualitat Ambiental i Litoral (DGQAL) de la Conselleria de Medi Ambient a la redacció d'un estudi de necessitat i viabilitat de la ubicació de zones de fondeig a la zona de litoral artanenc que confronta amb la badia d'Alcúdia, qualificada com a Lloc d'Interès Comunitari (LIC). En aquest sentit, Els Verds-Esquerra d'Artà indiquen que el Decret 31/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del Lloc d’Importància Comunitària (LIC) Badies de Pollença i Alcúdia (ES5310005), ja preveu que el llançament o varada d’embarcacions s’haurà de fer a través de canals degudament senyalitzats (art. 3.4).

Els Verds-Esquerra d'Artà argumenten que els darrers anys hi ha hagut un increment de la freqüentació d'embarcacions d'esbarjo a la zona, causada per l'ampliació del port esportiu de la Colònia i la proximitat del port de Son Serra de Marina. Com que el fondeig es fa de manera descontrolada, es desconeix fins a quin punt s'estan perjudicant les praderies de posidònia. Els Verds-Esquerra afegeixen, a més, la necessitat que les administracions donin passes per a garantir la màxima seguretat, tranquilitat i benestar dels banyistes, massa sovint minvades per embarcacions que fondegen a les cales i platges de la zona a pocs metres de la vorera.

Les praderes de posidonia són la principal comunitat del litoral mediterrani degut als seus alts nivells de productivitat, elevada biodiversitat i importància en la protecció i estabilitat de la línia de costa. En aquest sentit, les praderes constitueixen un ecosistema madur, atesa la seva capacitat per modificar les condicions ambientals dels llocs on s'instaura: atrapant el sediment i contribuint, així, a la neteja de l'aigua, oxigenant les aigües durant la tardor, l'hivern i sobretot a la primavera, atraient nombroses espècies animals i vegetals que constituiran la comunitat posidonícola.

Entre les principals amenaces de les praderes, figuren els fondejos, tant permanents (les cadenes dels fondeigs permanents que de manera continuada s’arrosseguen per damunt de la posidònia, llauren el prat, seguen fulles i feixos, i acaben per obrir clarianes) com puntuals (a les cales i badies protegides de l’onatge, les més freqüentades per les barques, l’acció mecànica de les àncores en arrancar fulles i rizomes, pot arribar a arrabassar mates de posidònia).

S'ha de tenir present que, amb l'objectiu de recopilar la informació necessària per a la correcta realització de la instal·lació de punts d'amarrament i la protecció efectiva de l'hàbitat de l'efecte del fondeig d'embarcacions d'esbarjo, la DGQAL ja ha desenvolupat estudis semblants a altres zones LIC de totes les illes -com per exemple a Porto Petro (LIC Costa de Llevant), a la Zona LIC Cap Enderrocat-Cap Blanc-Cala Blava, al Caló de s´Oli (LIC de Ses Salines d'Eivissa i Formentera), a la Badia de Fornells (LIC Marina Nord de Menorca) i, al mateix LIC Badies de Pollença i Alcúdia, a la Punta de l'Avançada (Pollença).

Amb aquests estudis, en primer lloc, es cerquen dades com la quantitat d'embarcacions fondejades per superfície, les eslores de les mateixes, els tipus més comuns, la classe de frecuentació (diürna, completa), afecció d'àrees amb posidònia, distàncies a ports propers, entre d’altres, amb la finalitat d'avaluar els sectors de major càrrega de fondeig.

A continuació, i per a determinar la necessitat d'ubicar-hi zones de fondeig, es procedeix a estudiar el clima marítim i la estratigrafía dels fons marins, el que proporciona els paràmetres que s'han de considerar a la hora de calcular els esforços més importants a què es veuen sotmeses les embarcacions que fondegen en aquests paratges, així com el seu predimensionat, segons les característiques de resistència dels materials que componen els fons marins de cada regió.

Una vegada obtinguts tots els paràmetres necessaris es podria passar a la fase final de ubicació dels camps de fondeig que permetessin la protecció de les praderes de Posidònia Oceànica.

La proposta d'aquesta agrupació ecosocialista afegeix la possibilitat que, en el cas que les zones de fondeig es portessin a terme, l'Ajuntament en podria demanar la cogestió, creant-se una nova font d'ingressos i facilitant una gestió més flexible i propera als usuaris.

A més de totes aquestes argumentacions, Els Verds-Esquerra reclamen com a fonamentals mesures d'aquest tipus si tal i com ha anunciat en ocasions la Conselleria de Medi Ambient, es considera la reintroducció del Vell Marí (Monachus monachus) a la zona del litoral de les muntanyes d'Artà.

Informacions extretes de les webs:
Projecte Balears Life Posidònia
GOB
Per a visualitzar el mapa Google dels fondejos de la Punta l'Avançada, pitjau aquí
Per a accedir als estudis de la DGQAL per a la ubicació de les zones de fondejos, pitjau aquí i aquí; per als de la redacció dels plans de gestió de la D. G. de Pesca, i de a D. G. de Biodiversitat, pitjau aquí.

dijous, 20 de març de 2008

No ho deim noltros, ho diuen ABC i Forbes:

MALLORCA, ENTRE LES VUIT ZONES COSTANERES MÉS AMENAÇADES DEL MÓN

Transcrivim a continuació part de l'article d'Abc publicat el passat dia 18, arran d'un altre article de la revista nord-americana Forbes, gens sospitosa tampoc de militància revolucionària ni ecologista, com bé sabeu. El contingut d'aquest article contrasta, i de quina manera, amb el populisme més ranci de la nostra dreta local, il·lustrat per les tesis de segons quines branques del PP d'Artà ("La platja ara és petita, i més ho serà quan estiguin ocupades totes les vivendes [sic] que, ens agradi o no, s'han fet, es fan i es faran", en article en defensa de la gegantina ampliació de la platja artificial) i les darreres declaracions del batle d'Artà, Rafel Gili (UM) al programa de Televisió de Mallorca "Enxarxats" el passat dia 13, en el sentit que (i ara transcrivim de memòria) "Els que critiquen el creixement [urbanístic] de la Colònia és perquè ja hi tenen casa; totes les persones tenen el mateix dret de gaudir-ne".

"Mallorca, entre las ocho zonas costeras más amenazadas del mundo

ANNA GRAU. NUEVA YORK. ABC.
18-3-2008 10:08:13

Ya no es sólo el panel intergubernamental de Naciones Unidas para luchar contra el cambio climático; ya no son sólo los científicos o los activistas medioambientales. Ya es la gente del dinero la que cree que ha empezado a correr la cuenta atrás para la destrucción de ocho paraísos turísticos del mundo, entre ellos las costas de la isla de Mallorca. Lo dice la revista Forbes.

La novedad del enfoque de Forbes es que va terriblemente a lo práctico. Para empezar elogia la capacidad del litoral mallorquín de atraer una gran cantidad de turistas y celebridades, a veces hasta un punto excesivo, sobre todo teniendo en cuenta que hablamos de una isla, es decir, que llega un momento que ni el territorio ni los recursos dan más de sí, no se pueden estirar como un chicle. [...]

El negocio, en peligro

Está claro que peligra no ya el ecosistema amenazado a veces por la avidez de negocio, sino el negocio mismo: se impone un «turismo sostenible», como el comercio justo, para no matar la gallina de los huevos de oro y que los tesoros que atraen visitantes y divisas no desaparezcan en el fondo del mar.

Este sería el punto de acuerdo entre las Naciones Unidas y los empresarios. Brian Mullis, presidente de la organización Turismo Sostenible Internacional, afirma que está en la mano de los mismos usuarios, los turistas, dictar unos hábitos de consumo que obliguen a la industria a adoptar prácticas más eficientes.

La clave es cambiar el chip: respetar el medio ambiente no se debe hacer por altruismo (que también) sino por el más elemental de los egoísmos. En ese sentido empiezan a florecer entidades sin ánimo de lucro que aglutinan países y redes de operadores turísticos para optimizar prácticas y recompensar el turismo «bueno». Hay por ejemplo entidades que orientan al turista responsable hacia aquellos circuitos hoteleros donde la sostenibilidad está más garantizada.

La coincidencia entre la alarma medioambiental y la económica se da sobre todo en aquellos países o comunidades donde la dependencia del turismo es total o por lo menos ha eclipsado casi el resto de actividades. Es la clase de escenario que resulta familiar a los antiguos pobladores de Mallorca."

Així són les coses. Mentre la premsa mundial exposa la necessitat d'observar els límits ambientals del territori illenc, el senyor Gili considera “bé de primera necessitat” la segona residència amb un evident enfocament cap a la demanda benestant o especulativa d'àmbit europeu. Considera també “bé de primera necessitat”, per exemple, el gaudi de llocs d'amarrament als ports esportius? Mentre fa aquesta demagògia, elimina, amb la seva proposta de Normes Subsidiàries, la possibilitat de promocions d'Habitatge Protegit Oficial i es desconeix quina és la seva política dirigida a facilitar l'accés a l'habitatge, per exemple, de la joventut (si és que en té).


dimecres, 12 de març de 2008

No al Cànon pel Prèstec a les Biblioteques!

dilluns, 3 de març de 2008