Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura. Mostrar tots els missatges

diumenge, 18 de març del 2012

Moció per donar suport a la iniciativa de la Plataforma Moviment per la Llengua





A proposta de les formacions de l'equip de govern, es discutirà en sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà de dia 27 de març.
Tant de bo que el PP d'Artà també s'hi mostri a favor i quedi aprovada per unanimitat (donam per descomptat el recolzament del grup Psib-Psoe).
El Ple d'aquest Ajuntament aprovà, el passat mes de gener, la presentació d'al·legacions a aquest mateix Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 3/2007, així com demanar-ne la retirada. Tampoc no s'ha rebut cap resposta.
Avui, a les 11.30 h., convocats per la OCB d'Artà i la Plataforma pel Tren de Llevant, assistirem a la mobilització per dir:

Sí a la llengua i a la cultura pròpies!
Sí al transport públic!
Sí als nostres drets!


dimecres, 27 de juliol del 2011

"Última Hora"/Tueldús, 27-07-2011

[Imatge per cortesia de Ferran Aguiló]

dimecres, 22 de juny del 2011

Avui dimecres al Teatre d'Artà (21 h.) Presentació de l'Associació d'Amics del Campament dels Soldats

Presentació "en societat" de l'Associació d'Amics del Campament dels Soldats. A l'acte, es parlarà de l'excavació (camp de treball) que es durà a terme al Campament els dies 1 i 10 de juliol, sota la direcció de l'arqueòleg Antoni Puig. Presentarà l'acte en Jaume Morey, i segurament hi haurà un visionat del vídeo de l'entrevista que es va fer fa uns mesos a un dels repressaliats, en P. Pallàs.

dissabte, 4 de juny del 2011

Avui ja és oficial del tot. Declarada, com a B.I.C., la Zona Arqueològica, el conjunt de jaciments de Cala des Camps


Al BOIB d'avui, dia 04-06-2011 (número 083), surt publicat l'Acord del Ple del Consell de Mallorca del passat dia 03-05-2011, de Declaració, com a B.I.C., de la Zona Arqueològica "Conjunt de jaciments de Cala des Camps", Acord que ja celebràrem i publicàrem en roda de premsa dia 6 de maig.
En l'anunci publicat avui no apareix ni l'Informe tècnic que acompanya la declaració, ni la cartografia de l'àrea delimitada com a B.I.C.; per això i per a que els pogueu consultar, us enllaçam al trasllat que el Consell de Mallorca va fer fa uns dies de l'Acord de Declaració a l'Ajuntament i a nosaltres com a interessats (impulsors de la Declaració), trasllat al qual sí que apareixen aquests dos documents.
Per altra banda, informar-vos que al Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca tenen la intenció de procedir a instal·lar tancaments de fusta per a limitar materialment l'accés els vehicles especialment a la franja de litoral més afectada per aquest trànsit i estacionament que durant tants d'anys hem denunciat i reclamat que s'impedías a diferents institucions (especialment, a l'Ajuntament): l'espai litoral que comprèn de Sa Cuguça al mateix Ca los Camps. Tant de bó aquestes bones intencions es materialitzin aviat i aquest estiu efectivament no hi circulin ni estacionin més vehicles en aquests emblemàtics espais del litoral de la Colònia i del municipi d'Artà.

divendres, 20 de maig del 2011

(Una altra) Legislatura en blanc en protecció de la xarxa municipal de camins


[Última Hora, dissabte 26-03-2011
(Suplement Especial Gestión Pública y Municipal)]

UM-PSOE no inclouen 41 camins de contrastada titularitat municipal en l'Inventari de Béns de l'Ajuntament actualitzat la darrera sessió del Ple de la legislatura. Tampoc no s'ha aprovat definitivament el Catàleg municipal de Camins, que va ser aprovat inicialment l'octubre de 2009 i només ha rebut una al·legació.

I.Verds s'abstingueren per aquests motius en l'actualització de l'Inventari de Béns, actualització que consideren irregular en no haver inclòs aquests béns.

El regidor d'IniciativaVerds d'Artà, Guillem Caldentey, es va haver d'abstenir la passada sessió del Ple de l'Ajuntament d'Artà, pel que fa al punt d'"Actualització de l'Inventari de Béns municipals" (actualització que, sorprenentment, es limita a béns inventariats fins a data de 31 de desembre de 2008).

El regidor ecosocialista va argumentar el seu vot exposant que l'Ajuntament està obligat a incloure dins d'aquest inventari, al menys, 41 camins dels que incorpora el Catàleg municipal de Camins, tal i com diu la Llei i, per altra banda, tal i com acordà el Ple dia 29 de setembre de 2009 (BOIB núm. 167, de 17 de novembre de 2009: El ple de l’Ajuntament d’Artà, a la sessió de dia 29 de setembre de 2009, aprovà el següent acord:1. Aprovar la inclusió dins l’Inventari de Béns Municipals, a l’epígraf de béns immobles, com a vies públiques, dels següents camins: [...] 2. Exposar a informació pública, per un termini de dos mesos comptat a partir des del dia següent al de la publicació d’aquest anunci al BOIB, la relació de camins municipals que s’inclouen dins l’Inventari de Béns Municipals, a l’epígraf de béns immobles, com a vies públiques).

I.Verds han reclamat reiteradament al llarg de la legislatura l'aprovació del Catàleg municipal de Camins, presentant al Ple al menys en dues ocasions mocions al respecte (de manera infructuosa pel rebutj de les mateixes per part d'UM-PSOE, el desembre de 2007, i el març de 2009). Com s'ha dit, finalment el mes d'octubre de 2009 el Ple aprovà inicialment el Catàleg de Camins, el qual ha rebut només una al·legació, que hores d'ara encara no ha estat ni informada pels tècnics municipals, ni resposta per l'Ajuntament.

I.Verds d'Artà denuncien novament (com han hagut de fer tota la legislatura) l'apatia i la ineficàcia mostrada pels grups que conformen l'equip de govern municipal en matèria de conservació del patrimoni cultural, etnogràfic i natural del municipi, en aquest cas, pel que fa a la defensa de la titularitat de la xarxa de camins públics.

En aquest sentit, consideren una autèntica burla a les artanenques i als artanencs, les continuades declaracions de Bartomeu Gili (UM), regidor de Turisme, en el sentit d'aconseguir ser el municipi referència en turisme de natura, de promoure un turisme alternatiu al del sol i platja, com de cercar una nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori.

Accediu al nostre "dossier": Aprovació Catàleg municipal de camins.

divendres, 6 de maig del 2011

Objectiu assolit: Acord del Ple del Consell, de declarar B.I.C. la Zona arqueològica de Ca los Camps

[Foto de grup. Roda de premsa de dijous 5 de maig de 2011 a Ca los Camps/Es Canons.
D'esquerra a dreta, B. Capó, M. Rosselló, G. Caldentey, B. Cerdà, M. Moragues i D. Abril.
Cortesia de Biel Capó]




[Imatge extreta de dbalears.cat. Fotografia d'A. Bassa. Accediu a l'article complet publicat avui:
Protecció BIC per a la zona arqueològica de Ca los Camps]

Després de dos anys de tramitació, aquest emblemàtic indret colonier (67 ha.) ha quedat encara més protegit
El Ple del Consell de Mallorca acordà el passat dimarts, dia 3 de maig, la Declaració definitiva de la Zona arqueològica de Ca los Camps, com a Bé d'Interès Cultural
A banda de la senyalització i protecció genèriques definides per la Llei de Patrimoni, a la Declaració s'explicità la prohibició, dins l’àrea de delimitació de la zona arqueològica, del trànsit rodat de vehicles fora de les vies existents, molt especialment a la zona més propera a la costa

I.Verds d'Artà celebram aquest Acord del Consell de Mallorca, que garanteix una major protecció de Es Canons, Ca los Camps i la zona litoral de Sa Cuguça, així com l'adequada conservació i senyalització dels jaciments arqueològics.
De forma genèrica, la Llei de Patrimoni Històric de les Illes estableix com a competència municipal, entre d'altres: "Senyalitzar l'emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric que es troben en el terme municipal respectiu, ordenar les vies d'accés i adoptar les mesures de protecció respecte del trànsit de persones i de vehicles."
I.Verds hem proposat i reiterat fins a l'avorriment davant un desinteressat equip de govern (UM-PSOE), la necessitat de tenir cura d'aquesta zona, amb l'objectiu de conservar-ne els valors patrimonials i difondre'ls a nivell cultural, paisatgístic i turístic. Al respecte, les nostres propostes i reclamacions han estat sobre tot senyalitzar correctament les restes arqueològiques, impulsar-ne la correcta conservació, i regular el trànsit de vehicles, fins ara descontrolat i que afectava greument no només les restes arqueològiques que s'hi troben, sinó també el paisatge, emblemàtic dins dels paisatges artanencs i coloniers.
La Declaració com a B.I.C. d'aquesta nova Zona arqueològica inclou, explicitament, la prohibiciódel trànsit rodat de vehicles fora de les vies existents dins l’àrea de delimitació de la zona arqueològica, molt especialment a la zona més propera a la costa.
Aquesta Declaració suposa una nova eina a la disposició de les administracions per a la correcta gestió cultural i turística de l'indret, i també a la disposició de la ciutadania que, si no veu una aplicació de les mesures protectores per part de l'Ajuntament, ara ja es po dirigir al Consell de Mallorca per a que, subsidiàriament, actui.
A Artà ens hem passat quatre anys escoltant de boca de B. Gili (UM) sobre el milionari "Pla turístic. Artà sorprén", de desestacionalització turística, de complexes estudis, diagnosis i programes d'actuació; de "turisme patrimonial, cultural i familiar"; de creació de "marques i segells turístics propis", de productes turístics al turisme del sol i platja"...
Paraules buides i "gestionitis aguda", gestionitis basada en repartir els doblers públics de manera opaca, unilateral i, el pitjor: ara per ara, la despesa feta, ha estat inútil.
L'equip de govern municipal UM-PSOE ha volgut fer l'impossible aquesta legislatura: vendre fum amb aquelles paraules buides (Oferir un turisme alternatiu al sol i platja [...]. Una nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori) i, a la vegada, voler ampliar sis vegades la platgeta de sa Colònia, i lamentar que a Es Canons mateix, no es poguessin construir 2.000 places hoteleres.
És més que necessari que els doblers (1.500.000 euros) destinats per tres administracions diferents, es gestionin en el futur immediat, passades les eleccions, de manera més àgil, participativa, eficient i transparent.

- Diario de Mallorca, 06-05-2011: Coches limitados en Ca los Camps.
- Última Hora, 06-05-2011: Protección para Ca los Camps.

diumenge, 1 de maig del 2011

En quines condicions es renegocia el deute d'IB3 amb la SGAE?????

Llegim en El Mundo-El Día de Baleares (30-04-2011): "EL GOVERN RETOMA LAS NEGOCIACIONES CON LA SGAE PARA SALDAR LA DEUDA DE IB3"

La SGAE, de perdonavides. El Govern? Passant pel tub, confortablement? Ens sobren els doblers (públics)?

Parlament de les Illes Balears (Comissió d'Afers Institucionals, sessió ordinària de 03-11-2011): per unanimitat, es votà a favor, amb esmenes de la portaveu d'UM, d'una Proposició No de Llei del Grup Parlamentari Bloc per Mallorca que instava el Govern de l'Estat a eximir del pagament del Cànon per compensació per còpies privades les empreses (persones jurídiques) i les administracions públiques. També s'hi reclamava a les administracions públiques, a iniciar el procediment que ha de conduir a la reclamació dels doblers pagats indegudament (retrospectivament, fins el 2006).

Aquesta proposició no de Llei ha tengut semblants desenvolupaments amb l'aprovació per part del Ple del Consell de Mallorca d'una moció del Bloc, com amb l'inici dels tràmits del Parlament de les Illes, per a recuperar els doblers públics d'aquella institució malbaratats (pagats indegudament) pel concepte del "Cànon de l'SGAE".

Hem llegit aquests darrers dies a la premsa balears, que La SGAE recaudó 8,9 millones de euros en Balears durante 2010. La cifra supone un aumento del 1,08 por ciento respecto a 2009.

La SGAE mai no s'ha caracteritzat per la transparència en els seus comptes. Ni tan sols, amb els doblers públics amb què les administracions la reguen; entre d'altres conceptes (i això no apareixia als articles/resums econòmics d'aquests darrers dies a rel de la roda de premsa d'SGAE/Balears): els 2,2 milions d'euros que falten per arribar a la xifra de 8'9 milions ingressats per la SGAE a les Illes Balears, es corresponen a l'esmentat "cànon de la SGAE"? D'aquesta quantitat, quant es correspondria al que de manera absurda -i, d'altra banda, no ajustadament al Dret europeu, com va establir la Justícia europea fa uns mesos- desembutxaquen les administracions per "compensació per còpia privada" amb els doblers dels ciutadans?

Des de la Coordinadora de regidors "Diògenes", fa anys que reclamam als nostres Ajuntaments (infructuosament, per molt que les mocions hagin estat generalment aprovades) la recuperació dels doblers, i el no pagament d'aquest concepte en el futur, i també hem impulsat el tema en l'àmbit supramunicipal.

Han fet els deures el Consell i el Govern, i han seguit les instruccions del Ple del Consell i del Parlament, per recuperar l'abonat irregularment per aquest concepte des del 2006 (com s'ha fet a la Generalitat de Catalunya o a Cadis)? El PP, se n'ha oblidat, del tema? Per què no fa com el PP de València?

Consideren el Govern i IB3 que aquests doblers no s'han de reclamar? Els sobren els diners, al Consell i al Govern Balear?

dilluns, 4 d’abril del 2011

Molta propaganda i poca feina

Mentres els monuments patrimonials es degraden, l'Ajuntament neda dins els milions per a propaganda del famós pla turístic "Artà Sorprèn" -com fa l'Oncle Garrepa ("el tío Gilito") als dibuixos d'animació de Walt Disney.

Imatge parcial del Talaiot circular de Sa Canova
Extreta de la fitxa corresponent del Catàleg de protecció del patrimoni històric i
cultural del terme municipal d’Artà
(Art. 010, pàgs. 87-92 del Tom I)


Imatge d'ahir dia 03-04-2011, on s'observa que el tancament de la finca on es troba aquest emblemàtic monument no ofereix cap tipus d'accés ni botador; tampoc no es pot obrir, com s'ha fet molts d'any per accedir-hi, atès que està tancat amb pany.

Els Verds-Esquerra sol·liciten les administracions competents que iniciïn les gestions necessàries per tal de garantir un accés mínim al Talaiot de Sa Canova, i que en facin una necessària neteja arbustiva
Critiquen que els esforços de l'equip de govern (UM-PSOE) aquesta legislatura s'hagin concentrat en propaganda i publicitar uns valors patrimonials, paisatgístics i turístics, dels quals no es té una cura efectiva mínima

Els Verds-Esquerra d'Artà han comprovat com recentment ha quedat totalment tancat l'accés a un dels monuments arqueològics més emblemàtics -i, a la vegada, més publicitats- del municipi: el conjunt talaiòtic de Sa Canova, Bé d'Interès Cultural (1.300-1.000 A.N.E.). Aquest conjunt es troba a uns 150 m. de la carretera que uneix la Colònia de Sant Pere amb Artà, i tradicionalment s'hi ha pogut accedir perquè la barrera que tanca la finca no es tancava amb clau. Tampoc no s'hi troba cap altra manera de superar l'enreixat de tancament (per exemple, amb un botador).
A l'agrupació ecosocialista artanenca li preocupa per altra banda el deficient estat de conservació del conjunt, especialment per la vegetació (mates i ullastres) que, amb el pas dels anys, pot perjudicar-ne l'estabilitat. Consta que l'Ajuntament s'ha dirigit al Departament de Patrimoni del Consell amb tal efecte, però no que el Consell hagi actuat a dia d'avui.
Per aquests motius, demanaran a les institucions competents (Ajuntament i Consell de Mallorca) que intervenguin i prenguin mesures, tant pel que fa a l'accés públic i senyalització (en empara de l'establert a la Llei 12/1998, del Patrimoni Històric de les Illes (art. 34), com pel que fa a la necessitat d'una urgent neteja arbustiva que en garanteixi la conservació.
Els Verds-Esquerra lamenten que aquesta legislatura s'hagin donat tan poques passes envers la conservació, protecció, dignificació, senyalització, etc., dels béns patrimonials, especialment els arqueològics, a la vegada que periòdicament es publiquen ambiciosos plans i estudis (finançats principalment amb els doblers del Pla turístic "Artà Sorprèn") que suposadament pretenen fer d'Artà una destinació turística desestacionalitzada, concentrada en un producte turístic diferenciat del de "sol i platja". L'acció de Tolo Gili al capdavant de la regidoria de Turisme aquesta és considerada, en aquest sentit, una legislatura de propaganda pura i dura, en el pitjor dels sentits. De mostra, un botó: segons aquest responsable municipal, amb el "Artà Sorprèn" es cercaria Oferir un turisme alternatiu al sol i platja [...]. Una nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori (Diari de Balears, 17-11-2009). Un altre botonet de mostra, molt més recent: S'ha d'aconseguir ser el municipi de referència natural (Última Hora, 26-03-2011).
Els Verds-Esquerra consideren d'allò més incongruent que a la web municipal es facin multitud de referències a aquest emblemàtic i espectacular monument artanenc (referències i descripcions, i vídeo en què també hi surt (minut 00'57) a la web municipal), però no s'hagi tengut cap cura de la seva efectiva conservació ni s'hagi fet cap gestió amb la propietat de la finca de Sa Canova de Son Morey per tal de garantir el seu accés i visita pública.
A no ser que haver de botar parets i tancaments per poder gaudir de la visita d'aquests monuments formi part d'una nova i innovadora estratègia de promoció del turisme cultural (i esportiu) del regidor T. Gili. Mentres tant, com fa l'Oncle Garrepa ("el tío Gilito") als dibuixos d'animació de Walt Disney), l'Ajuntament neda dins els milions del famós pla turístic "Artà Sorprèn".

Altra informació d'interès:
La Llei 12/1998, del Patrimoni Històric de les Illes (http://boib.caib.es/pdf/1998165/mp19765.pdf) diu, al seu art. 34, sobre Accés als Béns Interès Cultural, que:
1. Els propietaris, titulars d’altres drets reals i posseïdors de béns immobles d’interès cultural estaran obligats a permetre: [...] b) La col·locació d’elements senyalitzadors de la seva condició com a béns d’interès cultural [...]. c) La visita pública dels béns, almenys quatre dies al mes i en dies i hores prèviament assenyalats. En casos justificats, el consell insular corresponent podrà dispensar totalment o parcialment del règim de visites.

dilluns, 28 de març del 2011

Ja hi tornam a ser, amb la pura propaganda!


"Municipi referència en turisme natural, alternatiu, cultural, familiar...."
Al llarg de la legislatura, aquest regidor, en Tolo Gili (Interior, Telecomunicacions i Turisme), s'ha vingut despenjant per premsa amb aquesta cançoneta (pura propaganda, vaga i buida), però sempre en futur... perquè:
- Havent una coincidència històrica pel que fa als colors polítics dels governants als diferents municipis de la comarca (Artà, Capdepera, Son Servera: Ums, Psoes...), s'ha produït algun avanç cap a la Mancomunitat de serveis? Res de res, bronques polítiques i anunciades dissolucions de la Mancomunitat del Nord, i una mica de propaganda buida sobre la "intenció" de mancomunar serveis de promoció turística, que no ens consta que acabàs en res....
- S'ha inclòs en l'Inventari de Béns municipals el Catàleg de camins públics? No, i aquesta ha de ser la mesura formal mínima per a la defensa de la xarxa de camins.
- S'ha creat alguna ruta arqueològica? No, i a més es va votar en contra d'una proposta ben concreta, fa ja tres anys llargs, de Els Verds-Esquerra a sa Colònia.
- S'ha donat impuls a la protecció dels espais naturals, respecte dels problemes d'erosió i altres provocats per la circulació de vehicles, fent acomplir la Normativa municipal que regula la circulació de vehicles pels espais naturals protegits del municipi? En absolut, no obstant les nostres repetides exigències. Tan sols ni s'ha volgut posar ben visible a la web municipal aquesta normativa de referència, per a que la gent tengui una oportunitat senzilla de saber que existeix i què és el que s'hi diu....
- S'ha impulsat la conservació de monuments patrimonials, a banda de Ses Païsses? S'ha aprovat el Catàleg de conservació de Béns Patrimonials, però no ens consta que això hagi servit de gaire. Per exemple, hem instat a que des de l'Ajuntament s'exigeixi més cura amb els escars de Ca los Camps, o els diferents nius d'ametralladora; hem estat Els Verds-Esquerra, qui ens hem hagut de dirigir a les diferents administracions, per a protegir una zona ben ampla de Ca los Camps, les restes de s'Arenalet de Son Colom....
- S'han produït millores en la gestió de la recollida de residus? Cap ni una, al contrari, Els Verds-Esquerra hem hagut de denunciar l'abandonament en què es té la gestió del Parc Verds d'Artà, en què s'ha arribat a posar en risc la salut dels usuaris i, especialment, dels treballadors que se n'encarreguen i que hi passen tota la seva jornada laboral, per mor de la uralita desparramada....
- S'ha obert el punt verd promès a sa Colònia? Que ens consti, tan sols ni s'ha comprat el corresponent solar...
- S'ha revisat el sistema de mantenir les voreres dels camins i resta de vials, de manera que no s'esquiti amb el producte tòxic amb principi de glifosat, segons el que recomana el GOB i ha estat assumit per molts d'altres municipis, evitant la trista imatge (marró fosc, tot ben pelat) que presenten els vials, més encara ara que uns 90.000 cicloturistes venen a Mallorca? De cap manera, es va rebutjar la moció que, al respecte, vàrem presentar Els Verds-Esquerra. Detalls que demostren com UM no està efectivament interessada en fer esforços cap a la desestacionalització turística.
- S'ha potenciat des de la Conselleria de Medi Ambient (UM, els tres primers anys de la legislatura, molt lamentablement) l'ampliació del territori del Parc Natural de Llevant, o el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Península de Llevant, aconseguint, com a mínim, un més alt grau de protecció de Sa Canova, per exemple? D'això, res. Al contrari, UM ha demostrat, per activa i per passiva, la seva utilització del Consorci d'Aubarca-Es Verger, com a eina del més pur clientelisme i forma de fer fidels militants i fins i tot nous regidors...
- S'ha volgut frenar la degradació urbana i paisatgística que ha afectat tant a sa Colònia els darrers quinze anys? Al contrari, s'hi ha volgut posar més pressió turística, fent el possible per a ampliar "a lo bèstia" la plageta artificial de sa Colònia, o lamentant que a Es Canons no s'hi hagi pogut urbanitzar, o fent el possible (i l'impossible!) per edificar la illeta del Molí de'n Regalat.

divendres, 25 de març del 2011

Denúncia diogènica: les institucions no tenen voluntat de recuperar els doblers pagats indegudament a l'SGAE

Els regidors de la Coordinadora de Regidors Diògenes (que està formada pels regidors d’Els Verds-Esquerra d’Artà, Guillem Caldentey, Maria Orts i Virgínia Urdangarín d’EU-EV de Capdepera i Pepe García d’Alternativa per Pollença) volem mostrar el nostre descontent amb les institucions (ajuntaments, com el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears) per no fer front amb els compromisos adquirits fa mesos per tal de deixar de pagar el Cànon Digital, com de mirar de recuperar els doblers públics malbaratats.


Volem recordar que Artà va ser el primer ajuntament del municipi on es va presentar una moció (a instàncies d’EV-E) i que Pollença (a instàncies d’Alternativa per Pollença) va ser el primer municipi de l’Estat en aprovar el no pagament del Canon per part de l’Ajuntament ja que aquests no empren els materials digitals per a copies amb drets d’autor, sinó per materials propis, fet emparat a la llei. Aquesta moció fou aprovada a altres ajuntaments importants, com per exemple, el de Manacor i el d’Inca, i també arreu de l’Estat espanyol. S’ha de recordar que tant el Parlament de les Illes Balears, com el Ple del Consell de Mallorca també ho aprovaren (a a proposta del Bloc per Mallorca), però no consta que Consell de Mallorca ni Govern de les Illes Balears, hagin pres cap mesura respecte del decidit per les cambres, ni que s’hagi reclamat cap cèntim d’euro, ni que s’hagin deixat de pagar les factures incorrectament aportades pels proveïdors (per quant en la seva immensa majoria, no s’hi indica la quantitat corresponent a aquest cànon).


Aquests dies hi ha hagut canvis substancials en aquesta llei injusta. Però, lluny del que es pot creure, el Cànon digital no ha desaparegut. La darrera sentència de l’Audiència Nacional només elimina el cànon en alguns suports. Tan sols anul·la una ordre que regulava des del 2008 la relació d’equips, aparells i suports materials que havien de pagar i les quantitats a pagar. Però el cànon aprovat el 2006 es mantén. Aquest tribunal, es declara expressament incompetent, en el cas que es tractava, pel que fa a dictaminar sobre l’aplicació indiscriminada que actualment es fa d’aquest concepte impositiu; també, en contra de l’expressat per la Ministra González-Sinde, s’ha declarat incompetent sobre si és o no procedent la reclamació del pagat indegudament. Al respecte, però, es pronuncià ja fa mesos el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, declarant no ajustat a normativa europea l’aplicació del cànon a les persones jurídiques, Administracions i empreses.


Per això seguim exigint que les administracions, que per llei poden fer-ho, reclamin la devolució del Cànon. Si tenim en compte que es pot demanar el retorn dels diners de memòries usb, discs durs d’ordinadors, telèfons mòbils, discs compactes, etc. tenim que les administracions han pagat durant anys centenars de milers d’euros que no s’haurien d’haver pagat en cap cas. I tot això no és degut a l’existència d’una llei injusta, sinó a la inactivitat i deixadesa de les institucions a l’hora de negar-se a pagar. Sobre tot quan des del 2009 hi ha els primers compromisos a deixar de pagar.


I també volem mostrar el nostre suport a totes les organitzacions, com l’Associació d’Internautes i la Unió de Consumidors, en aquesta lluita contra un Cànon que va en contra de la pressumpció d’innocència i és del tot injust. Associacions que dia a dia aconsegueixen desmuntar des dels tribunals la il·legalitat d’aquesta llei, feta a la mida dels interessos de la SGAE pels successius governs espanyols d’ençà el 1996, tant del PSOE com del PP.

diumenge, 20 de febrer del 2011

"Batua el mundo Bauzá, a ver si dises tambien que hay que defender el nuestro foraster"



L’assemblea de Maulets del Raiguer, ha fet aquest interessant vídeo, sobre en Joserra Bauzà i les seves "pintoresques" (per ser amables) propostes de la defensa de les modalitats de la llengua. Extret de Contrainformació Mallorca

diumenge, 14 de novembre del 2010

L'article del dia. "Todos somos bibliotecarios, de algún modo"


[Extret de Derechoaleer.org]

"Todos somos piratas, de algún modo" se titula la nota de TN donde "Canela" -periodista premiada por su labor en el "fomento" de la lectura (!)- entre otras cuestiones (como la lamentable aparición de 130.000 libros) se despacha con: Todo aquel que escanea un libro y lo pone en red para que todo el mundo lo lea por internet sin autorización de quien escribió ese libro o sus herederos, también comete un acto de piratería ya que libera de derechos un bien cultural que tiene dueño. Es difícil cuantificar el daño pero es enorme y creciente y aquí, todos o casi todos, somos responsables.

"Que todo el mundo lo lea"
Escanear y subir un libro a la red para que todo el mundo lo lea, sin duda puede parecer un acto ruin y miserable, sin embargo debemos advertir a Canela que la tentación de hacer caridad con lo ajeno, puede arrastrarnos hacia prácticas piratas aun más degradantes, en efecto, hay algo peor que una persona puede llegar a acomenter con un libro "para que todo el mundo lo lea" y "sin autorización de quien escribió ese libro": donarlo a una biblioteca.
Tal como ha señalado la citada benefactora cultural —nunca está de más reiterar el concepto: poner sin permiso un libro a disposición de todo aquel que quiera leerlo claramente es un acto dañino y nocivo. De tal práctica parasitaria se nutren las bibliotecas. Ya enorme es el perjuicio provocado por cada fotocopia y escaneo, como para imaginar la magnitud del daño originado por el impune accionar de las bibliotecas, demagógicas instituciones que durante siglos y sin pedir permiso a nadie, han brindado a millones de lectores acceso a millones de libros, gratuitamente.
Cada libro prestado —y venta perdida— sin duda ha colocado más cerca del hambre y el desamparo a la arriesgada industria editorial cuya vocación de servicio y no su afán por el lucro, le ha hecho invertir sus capitales una y otra vez en beneficio de la cultura. A pesar de todo, el mundo del libro, los editores, los autores, los herederos, y "Canela" han sido tolerantes. No dejemos entonces que esta nefasta práctica originada en las bibliotecas —compartir lo ajeno sin pedir permiso—, se reproduzca en el nuevo medio digital, y veamos a cada usuario de internet transformado en impune bibliotecario, que desde la comodidad de su hogar, escanee y suba cada libro a los estantes de esta novedosa e infame biblioteca de Babel para que, Dios no lo permita, todo el mundo lo lea.

Enllaç permanent:
http://derechoaleer.org/2010/11/todos-somos-bibliotecarios-de-al.html

dissabte, 6 de novembre del 2010

L'artista Santiago Sierra diu NO al Premio Nacional de Artes Plásticas de l'Estat espanyol

[Imatge extreta de la web de l'artista No Global Tour]

Per la seva exemplaritat, reproduïm la seva carta de renúncia al premi, dirigida a la ministra González-Sinde.

Madrid, Brumaire 2010


Estimada señora González-Sinde,


Agradezco mucho a los profesionales del arte que me recordasen y evaluasen en el modo en que lo han hecho. No obstante, y según mi opinión, los premios se conceden a quien ha realizado un servicio, como por ejemplo a un empleado del mes.

Es mi deseo manifestar en este momento que el arte me ha otorgado una libertad a la que no estoy dispuesto a renunciar. Consecuentemente, mi sentido común me obliga a rechazar este premio. Este premio instrumentaliza en beneficio del estado el prestigio del premiado. Un estado que pide a gritos legitimación ante un desacato sobre el mandato de trabajar por el bien común sin importar qué partido ocupe el puesto. Un estado que participa en guerras dementes alineado con un imperio criminal. Un estado que dona alegremente el dinero común a la banca. Un estado empeñado en el desmontaje del estado de bienestar en beneficio de una minoría internacional y local.

El estado no somos todos. El estado son ustedes y sus amigos. Por lo tanto, no me cuenten entre ellos, pues yo soy un artista serio. No señores, No, Global Tour.


¡Salud y libertad!


Santiago Sierra


Aquí: La carta original

dimecres, 30 de juny del 2010

UM-PSOE fan bandera de la degradació del paisatge, la biodiversitat i el patrimoni arqueològic



[Imatges a les quals es pot observar l'estacionament il·legal a Sa Cugussa, indret protegit darrerament amb la figura de Zona arqueològica de Ca los Camps. També s'hi pot observar la degradació i erosió del sòl, produïda pel sistemàtic i massiu trànsit i estacionament de vehicles]

Tampoc B. Cerdà, D. I. de Patrimoni del Consell, no acompleix els seus compromissos, i l'important jaciment de s'Arenalet de Son Colom continua sense protegir ni senyalitzar
Els Verds-Esquerra d'Artà reclamen al Consell de Mallorca que intervengui d'urgència i subsidiàriament a la zona de Ca los Camps, atesa la manca de voluntat de protegir el patrimoni per part de l'equip de govern municipal (UM-PSOE)
Dos jaciments declarats com a BIC resten sense cap senyalització ni protecció, trepitjats constantment pel pas dels vehicles i els estiuejants que ni tan sols no tenen cap noció de la seva existència i fragilitat

Amb l'inici de la temporada d'estiu, es multiplica el número d'estiuejants que, a peu o en cotxe privat, passen per damunt dels jaciments arqueològics catalogats i protegits (han estat declarats BIC) a la zona de Ca los Camps sense ni tan sols saber de la seva existència. El jaciment arqueològic de s'Arenalet de Son Colom, situat molt a prop de la mar, és objecte així no tan sols de degradació pels temporals que l'afecten principalment durant la tardor i l'hivern des de 2003, sinó també pel pas que s'hi dóna per part de passejants que n'ignoren la seva existència i ubicació. Aquest jaciment ha estat qualificat en alguna ocasió com a "les restes de l'edificació més antiga de l'illa de Mallorca" per prestigiosos arqueòlegs. Biel Cerdà, Director Insular de Patrimoni, havia compromés el passat mes de novembre una sèrie d'actuacions urgents dirigides a la conservació i senyalització d'aquest important jaciment, sense que hores d'ara aquest compromís s'hagi vist materialitzat.
Tampoc el BIC "Zona arqueològica de Ca los Camps", que també s'ubica a prop de la mar i a prop del jaciment de s'Arenalet de Son Colom, no ha rebut absolutament cap actuació dirigida a la seva protecció ni senyalització. En aquest cas, especialment a la franja litoral, es dóna un factor de degradació contemplat en el mateix Informe tècnic corresponent a la declaració com a Bé d'Interès Cultural: el massiu trànsit i estacionament que s'hi fa de vehicles, permès a consciència per l'equip de govern d'Artà i passant-se pel folre normativa ambiental pròpia, la Llei de Patrimoni Històric de les Illes (el seu article 93 estableix que és competència dels ajuntaments senyalitzar el patrimoni, com regular el pas dels vehicles i les persones), i el propi Catàleg municipal de protecció del patrimoni històric, recentment aprovat.
Davant d'aquestes problemàtiques que afecten tan greument part important del patrimoni artanenc, Els Verds-Esquerra han dirigit una instància al Consell de Mallorca sol·licitant que exigeixi a l'Ajuntament el compliment de les seves obligacions respecte d'aquests valors patrimonials, i que actui, si s'escau, subsidiàriament a la vista de l'absoluta manca de voluntat de l'equip de govern municipal.
Els Verds-Esquerra posen a disposició de la ciutadania i de les entitats interessades en la protecció del patrimoni costaner de la Colònia (des del punt de vista arqueològic, ambiental i paisatgistic), una Instància-model per a pressionar l'Ajuntament d'Artà, recordant-li les nombroses normatives que obliguen l'administració municipal a defensar-lo.
Els Verds-Esquerra d'Artà qualifiquen d'escandalosa la passivitat de les administracions, especialment la municipal, envers aquests problemes que pateixen els valors arqueològics, paisatgístics i ambientals del litoral de la Colònia de Sant Pere i en alguns dels indrets més coneguts i valorats turísticament del municipi. Aquesta deixadesa encara es veu més accentuada per la pròpia propaganda repetida una vegada rera l'altra per UM als mitjans de comunicació, segons la qual "Artà fa bandera del seu territori" i del patrimoni (Diari de Balears, 24-06-2010: Artà fa bandera del territori 1 i 2) i la recerca d'una "nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori" (Diari de Balears, 17-11-2009: Compensacions sense fer renou per a Artà)

diumenge, 4 d’abril del 2010

UM, Interior, Llengua i funcionament de les sessions plenàries

Els Verds-Esquerra d'Artà dubten de la voluntat per part d'UM a la hora d'aplicar el Reglament municipal d'Ús de la llengua, i de defensar els drets lingüístics dels artanencs i les artanenques
La passada sessió del Ple, el regidor d'Interior B. Gili es va negar a respondre a les preguntes del regidor ecologista relatives a l'ús de la llengua catalana per part d'alguns agents de la Policia Local d'Artà

A rel de diverses queixes formulades a Els Verds-Esquerra d'Artà sobre el sistemàtic ús de la llengua espanyola per part d'algun dels agents de la Policia Local d'Artà en la seva atenció a la ciutadania, com d'algun ornament no reglamentari mostrat en les armes, la formació ecosocialista va formular el passat dimarts una sèrie de preguntes al regidor d'Interior al respecte d'aquestes possibles irregularitats pel que fa tant a la indumentària i mitjans tècnics com defensius, com al Reglament per a l'ús de la Llengua catalana de l'Ajuntament d'Artà. Les preguntes foren aquestes (entre d'altres):

Policia Local
1. A la vista dels arts. 25-26 de la Llei 6/2005 de 3 de juny, de coordinació de les policies locals de les Illes, és reglamentària la bandera espanyola que alguns -no tots- dels funcionaris de la Policia local d'Artà mostren al mànec de les seves armes quan estan de servei?
2. Si no, es prendran les mesures pertinents, dirigides a la homogeneïtzació dels mitjans tècnics i defensius establerts clarament a la Llei?
Coneixen el senyor Batle d'Artà i el regidor d'Interior l'existència del Reglament per a l'ús de la llengua catalana a l'Ajuntament d'Artà, aprovat per unanimitat l'any 2001?
Coneixen l'art. 7: En les comunicacions administratives orals, el personal ha d'emprar la llengua catalana, llevat que l'administrat demani expressament ser atès en castellà. Així mateix es pot recórrer a qualsevol llengua o mitjà que faciliti la comunicació en cas que sigui necessari?
Coneixen l'art. 21.1.: Els responsables dels diferents òrgans han de prendre les mesures necessàries perquè el personal que treballa en les seves dependències tengui els coneixements necessaris de català per garantir el desenvolupament correcte, des del punt de vista lingüístic, de les tasques internes o de les adreçades als administrats?
Tornaria UM a aprovar aquest Reglament, si fos el cas?
Tenen coneixement aquests responsables d'alguna queixa o comentari negatiu per part dels artanencs, relatius a l'ús sistemàtic d'algun dels agents de la Policia Local d'Artà de la llengua castellana en dirigir-se als administrats i durant la seva jornada laboral, en l'exercici de les seves funcions?
3. Quants funcionaris de carrera de la Policia local d'Artà varen guanyar la seva plaça sense acomplir amb el requisit reglamentari municipal del corresponent nivell de coneixements de la llengua catalana?
4. Quan es varen produir aquelles oposicions?
5. Quants d'aquests funcionaris no han aportat avui dia el Certificat de coneixements de llengua catalana corresponent, requisit, com s'ha dit, per a l'accés a la funció pública segons el Reglament propi d'ús de la llengua catalana?
6. En el cas que en quedi algun sense haver aportat aquest Certificat de coneixements, com pensa l'equip de govern assolir el cabdal acompliment del Reglament per la seva part?
7. S'han sol·licitat finalment els aparells d'etilometria evidencial? El ple del mes de novembre, ens vàreu dir que es sol·licitarien en el cas que la cessió fos gratuïta.
8. Quina o quines són les empreses que actualment s'encarreguen de la retirada amb grua dels vehicles mal estacionats?

Les preguntes numerades havien estat presentades amb més de 48 hores d'anticipació al Ple (dia 26-03-2010, amb núm. de Registre d'Entrada 1.222, el que significa que obligatòriament havien de ser respostes (segons s'estableix en l'art. 95 de la Llei 20/2006, municipal i de Règim Local de les Illes); les que presentam sense enumerar, podien no ser respostes segons aquesta mateixa Norma de funcionament, atès que varen ser formulades "oralment"; no obstant això, atès el caràcter més aviat polític i no tècnic de les preguntes formulades oralment, Els Verds-Esquerra havien considerat que el regidor d'Interior o el Batle (ambdós d'UM) les respondrien amb facilitat i decisió.

La sorpresa del vespre es va esdevenir quan, després d'haver respost correctament les dues primeres preguntes (la bandereta espanyola que alguns agents de la Policia Local han aferrat al mànec de l'arma reglamentària -i propietat pública- no és reglamentària, i es prendran mesures al respecte), i en escoltar les preguntes formulades sense haver-les presentat amb les 48 h. d'anticipació, el regidor d'Interior B. Gili, recolzat per son pare, el Batle R. Gili, es va negar en redó a respondre aquestes, i la resta de preguntes, incloses les presentades correctament en temps i forma per a la seva obligatòria resposta en el transcurs d'aquella sessió ordinària del Ple.
Com es pot observar, res en les preguntes formulades oralment ni en les preguntes formulades per escrit no implica una voluntat ofensiva ni cap tipus de formulació amb "mala educació". Idò això va ser el que va argumentar B. Gili per a no respondre les preguntes encara que hi estàs obligat per la Llei que regula el funcionament dels municipis i de les sessions plenàries.

Al contrari, a les sessions del Ple de l'Ajuntament d'Artà el més habitual són cops de força per part de l'equip de govern municipal (UM-PSOE) i especialment dels membres més destacats d'UM. Sense anar mes lluny, un minut abans el batle havia rebutjat llegir les preguntes presentades oralment el mes de gener per Els Verds-Esquerra d'Artà el mes de gener (que s'havien de respondre obligatòriament ara pel març), de manera que les respostes (algunes de sil·làbiques) resultaven completament incomprensibles pels oients i la ciutadania present al Ple); uns minuts abans, a alguna pregunta formulada per UIA (sobre un Decret de batlia signat en diumenge), el mateix regidor d'Interior havia respost irònicament i amb poc respecte cap a la ciutadania i cap al grup de l'oposició que "fem tanta feina que perdem la noció del temps". I als plens dels mesos de novembre de 2009 i de gener de 2010, el batle havia exclòs de l'ordre del dia de les sessions unes sèries de mocions que Els Verds-Esquerra havien exposat en les corresponents i anteriors Comissions Informatives.
El menyspreu pels grups de l'oposició i la seva feina, com pels votants que representen i, al cap i a la fi, pels artanencs i les artanenques en general, és cosa habitual en les maneres de fer d'UM d'Artà en els òrgans col·legiats municipals. L'altre dia, es superaren a ells mateixos reinventant les regles del joc bàsiques de funcionament municipal, en no respondre les preguntes de Els Verds-Esquerra, tal i com ja hem exposat.

Però el que resulta especialment greu, és el dubte amb què Els Verds-Esquerra d'Artà ens vàrem quedar respecte de la defensa de l'ús de la llengua catalana en l'Ajuntament per part d'UM: Es pren seriosament UM d'Artà el Reglament municipal per a l'ús de la llengua catalana? El pensa fer complir, com és preceptiu? Estan vertaderament convençuts els regidors responsables, pretesament nacionalistes, de la necessitat de defensar el més important valor patrimonial, que és la nostra llengua, com els drets lingüístics dels artanencs, que són ser atesos en la seva llengua per part dels funcionaris de l'Ajuntament?

Què n'ha dit la premsa:
Diari de Balears, 03-04-2010: Els Verds-Esquerra, en defensa de la llengua

divendres, 2 d’abril del 2010

Reiteració a l'equip de govern i a Costas sobre instal·lacions públiques i costaneres a la Colònia







[En aquestes imatges, del passat dimecres dia 31 de març, s'observa la quantitat de pedra i les penyes -encerclades en color vermell- que sobresurten perillosament a la part seca de la plageta urbana de la Colònia]


[En aquestes dues imatges s'observen els dos elements exteriors que formen el niu de metralladora ubicat a la punta de s'Estanyol. En la primera, es pot veure clarament com la "obertura al lateral orientat cap a la mar utilitzada per disparar (segons la descripció de la instal·lació a la seva fitxa de protecció) no existeix per mor del seu cobriment per la zona enjardinada dels apartaments. En la segona, es pot veure com el "seto" obstaculitza la part d'entrada a la instal·lació]

[Un dels tradicionals vivers. Aquest es troba ben devora de la plageta urbana de la Colònia,
i constituei
x no només un element patrimonial a protegir, sinó també
un altre element més d'atracció turística]



Els Verds-Esquerra d'Artà reiteren a l'equip de govern municipal (UM-PSOE) les sol·licituds ja formulades d'acondicionar la plageta urbana de la Colònia
Insisteixen també en la necessitat de conservar determinades instal·lacions protegides, com són els vivers i els nius d'ametralladora

Els Verds-Esquerra formularen en el transcurs de la passada sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà els següents precs entre d'altres:
1. Pregam l'equip de govern que examini l'estat de conservació dels vivers de la Colònia, com dels nius de metralladora de Ca los Camps i de S'Estanyol, aquest darrer afectat per la zona enjardinada d'uns apartaments com hem denunciat en diferents ocasions, béns tots ells catalogats i que, si s'escau, es procedeixi a sol·licitar actuacions urgents a les administracions que correspongui, com el Consell i/o la Demarcació de Costes.
4. Pregam l'equip de govern que dugui a terme les actuacions necessàries per tal d'acondicionar plenament la platja urbana de la Colònia, especialment pel que fa a les pedres que hi ha entre l'arena, amb les quals ja l'estiu passat els usuaris es feien talls i ferides.

Respecte de l'acondicionament de la plageta per al seu ús sense els riscs produïts per les pedres i roques que es troben tant a la seva part submergida com a la part seca, aquesta necessitat ja la va formular el regidor G. Caldentey al Cap de la Demarcació de Costes Celestí Alomar amb ocasió d'una reunió celebrada el passat dia 25 de novembre de 2010. S'hi va informar de les múltiples queixes que els banyistes usuaris d'aquesta platja artificial havien traslladat a la formació ecosocialista, en el sentit de les molèsties i fins i tot talls i ferides que es produïen accidentalment en el seu ús normal, l'estiu passat. A la reunió esmentada, també hi eren presents representants de l'equip de govern municipal: el regidor de Turisme, B. Gili (UM) i la regidora de Patrimoni, P. Ginard (PSOE).
Les imatges que encapçalen aquest article mostren la quantitat de pedra i les penyes que afloren, encara aquests dies en què ja torna a haver-hi banyistes i turistes gaudint d'aquesta plageta urbana.
També s'observa en una de les imatges el lamentable estat de conservació d'un dels tradicionals vivers de la costa de la Colònia, molt a prop de la plageta. A la reunió del mes de novembre anteriorment esmentada, Caldentey també va esmentar la necessitat que Costes prengués mesures ràpidament dirigides a la conservació d'aquest element, com dels nius de metralladora (catalogats tots ells al Catàleg municipal de Protecció dels béns patrimonials).
Els Verds-Esquerra han denunciat en múltiples ocasions el mal estat de conservació d'aquests i d'altres elements de la costa de la Colònia de Sant Pere. Fins ara, només Costes ha reaccionat i parcialment, intervenint sobre la torre de posicionament de Son Viulí que amenaçava amb esfondrar-se un moment o altre.
Respecte del niu de metralladora de la Punta de s'Estanyol i de la seva alteració (infracció urbanística) per la propietat dels apartaments que hi ha aprop, Els Verds-Esquerra d'Artà no han trobat per part de l'equip de govern municipal a les seves denúncies i precs (des del juny de 2007 al passat mes d'octubre) més resposta que un Informe tècnic completament tarat en la seva forma com en el seu contingut, i l'habitual i lamentable silenci, apatia i indiferència.

Què en diu la premsa:
Diario de Mallorca, 04-04-2010: Els Verds-Esquerra critica de nuevo el mal estado de la playa de la Colònia

dilluns, 29 de març del 2010

Patrimoni arqueològic: una petita passa més...

[Fragment del Plànol de Mascaró Passarius, on s'observen més o menys els límits
i toponímia de la part litoral de la nova Zona arqueològica]


[Plànol límits nou BIC Zona arqueològica de Ca los Camps]

[Plànol descripció límits Dolmen de S'Aigua Dolça/ Àrea de control arqueològic de Ca los Camps]

[Imatge estiuenca de la zona de Na Clapereta i cotxes al
Dòlmen de S'aigo Dolça estacionats al fons]


[Imatge d'un vehicle estaciona damunt les roques de Sa Cugussa
Estiu de 2008. També s'hi observa clarament l'alt grau d'erosió del sòl provocat pel trànsit de vehicles.
S'hauran de prendre mesures perquè aquestes dues darreres images no es tornin a repetir.]


... cap a la seva protecció i la de l'entorn natural

A instància de Els Verds-Esquerra, el Consell acorda incoar expedient de declaració BIC del conjunt de jaciments de Ca los Camps, amb categoria de "zona arqueològica", amb una extensió d'unes 67 Ha (670.000 m2)
S'hi menciona el perill del trànsit incontrolat de vehicles, com la necessitat de prendre mesures per evitar-lo

Al BOIB de dia 25 de març, es va fer públic l'Acord d'Incoació de l'expedient de declaració de BIC, amb categoria de Zona arqueològica, del Conjunt de jaciments ‘Cala des Camps’ de la Colònia de Sant Pere, terme municipal d’Artà. Els jaciments a partir dels quals es forma aquesta nova Zona arqueològica són el Dolmen de s'Aigua Dolça, el Navetiforme de Na Ferradura, Sa Devesa/Ca'n Pa amb oli, i la zona de la Punta de Ca los Camps/(punta de) Na ferradura (art. 105 del Catàleg municipal de Protecció del patrimoni).
La zona arqueològica recentment creada supera àmpliament els límits de protecció preexistent d'algun d'aquests jaciments (el del Dolmen de s'aigua Dolça, veure fig. 3 de les imatges d'aquest article), com també l'àrea de control arqueològic de la zona de Ca los Camps, incloent-los.
Aquesta és la Descripció del jaciment:
El jaciment de Sa Devesa - Can Pa amb Oli, està situat a uns 150 mts. de la linea actual de costa sobre un petit turó. Es el jaciment que domina tota l’àrea de la Zona Arqueològica, i te un bon domini visual tant de la badia com de les contrades que l’envolten. El poblat talaiòtic conserva en no molt bon estat de conservació les restes de 4 talaiot, fragments d’una estructura muraria (muralla?) i una cova. Aquets són els elements més destacables que es poden veure en superfície, malgrat està emmascarats per a construccions modernes. La seva datació correspondria al període talaiòtic, encara que cal fer esment a la presencia de ceràmica d’època romana.
Un dels altres jaciments que formen part de la Zona Arqueològica es el Dolmen de s’Aigüa Dolça, destacable per la seva singularitat. Es tracte d’un sepulcre megalític que consta de dues cambres rectangulars construïdes amb peces de mares. Ha estat excavat i els resultats de l’intervenció publicats. La cronologia de l’estació correspon al període pre-talaiòtic.
Pel que fa al navetiformes de na Ferradura cal esmentar que malgrat el fort procés de erosió i destrucció es conserven restes de construccions que haurien estat navetes encara que en l’estat en que es troben es fa molt difícil precisar el seu nombre. Al igual que l’anterior la seva cronologia al període Pretalaiòtic
.

És important observar l'extensió de la nova zona de protecció a la cartografia, és ben àmplia. Al costat marítim, comprèn del Caló des corb -és a dir també una zona limítrofa amb la carretera de Ca los Camps (la qual, per altra banda, és de titularitat municipal)- fins Na Claperet, ben passada la zona del Dòlmen de s'Aigua dolça. La legislació estableix ben a les clares que la senyalització com el control del trànsit de vehicles com de persones, és de competència municipal; l'Art. 93.4 de la Llei de Patrimoni històric de les Illes diu que correspon als Ajuntaments:

Señalizar el emplazamiento de los bienes integrantes del patrimonio histórico que se encuentren en el término municipal respectivo, ordenar las vías de acceso y adoptar las medidas de protección respecto del tráfico de personas y de vehículos.

En aquest sentit, una altra molt bona notícia és que a la Memòria s'hi faci explícita la problemàtica del trànsit rodat, com la seva (obligada) solució:
El continu fluxe de estiuejants i el trànsit rodat són fort perill per la seva conservació, per el que es necessària la creació d’accessos a la platja que evitessin el trànsit rodat.

La declaració com a BIC d'aquesta zona suposa, per tant, un grau de protecció més que obliga l'Ajuntament a intervenir, en aquest cas, per acomplir una normativa legal de caire autonòmic. Fins ara, l'equip de govern "només" no ha estat acomplint o fent acomplir -a consciència i a pesar de les nostres reiterades protestes i reclamacions- el Reglament pel qual es regula la circulació de vehicles als espais naturals del terme municipal d'Artà, normativa municipal aprovada per unanimitat l'any 2006 i que ja estableix la prohibició de transitar i estacionar per les zones costaneres d'aquest indret. Si l'Ajuntament no actua, al menys sempre es podrà demanar que ho faci al Consell, i que passin la factura.

Què en diu la premsa:
Diari de Balears, 05-04-2010: Protecció per a Artà ran de mar