dimecres, 30 de gener de 2008

UM-PSOE, decidits a atiar el foc de la desfiguració de la Colònia i el seu litoral

[Si voleu consultar els documents originals, mirau a la secció "Eines i materials"]

Els Verds-Esquerra critiquen la voluntat de l'equip de govern (UM-PSOE) de continuar desfigurant la Colònia de Sant Pere amb l'aposta per la macroampliació de la platja d'aquest nucli urbà artanenc

Confien que els organismes competents evitin aquesta greu agressió al medi ambient i al desenvolupament sostenible del municipi

Els Verds-Esquerra d'Artà varen defensar el passat dimarts, dia 29, una moció de rebuig a les propostes d'ampliació de la platja artificial de la Colònia de Sant Pere i per la qual s'instava, a més, a instar la Direcció General de Costes (Ministeri de Medi Ambient; en endavant, DGC i MMA, respectivament) a la redacció d'un complet estudi d'avaluació d'impacte ambiental. La moció va ser rebutjada, amb els vots en contra de UM-PSOE, l'abstenció del PP i el recolçament de UIA. Es tracta d'una iniciativa molt semblant a les que recentment han dut a terme els equips de govern dels municipis de Sant Llorenç i Son Servera (amb presència tant d'UM com de PSOE) respecte de propostes del MMA com ara la construcció de grans dics submergits.

La postura de l'agrupació ecosocialista artanenca respecte del problema de degradació de la platja artificial de la Colònia, creada l'any 1981 amb l'aportació de 5.000 m3 d'arena i regenerada en diverses ocasions amb aportacions d'arena (en total 1.800 m3), la darrera l'any 1995, i de les cinc solucions proposades per la DGC, és que la millor solució és la de reparar les dues escolleres existents, sense que hi hagi cap ampliació, i reforçar el tram del passeig situat entre aquesta zona de bany i el port esportiu (alternativa 0'). L'alternativa 0 que proposa aquest organisme resulta insuficient, atès que consisteix en deixar les coses com estan i no comporta cap millora.

Els Verds-Esquerra consideren indefensables les altres propostes (propostes 1 la 4), en passar totes elles per l'ampliació de la platja, ateses les greus conseqüències (ambientals, paisatgístiques, urbanístiques, econòmiques, socials, etc.) que la seva execució comportaria, i els errors argumentatius en què fonamenta l'organisme estatal la defensa de la necessitat d'aquesta mesura. Per exemple, entre d'altres coses, s'argumenta la manca d'espais de bany a la zona (a la zona de la Colònia de Sant Pere hi ha, per exemple, la platja natural de Sa Canova, i altres cales, i als voltants ja s'hi troben platges amb tots els serveis, com als municipis de Santa Margalida, Capdepera, Sant Llorenç, etc.).

El document de descripció de les propostes es caracteritza per un marcat tarannà desenvoulpista. Així, s'hi arriba a dissenyar un mètode de puntuació de les propostes -de caràcter més que qüestionable tècnicament segons Els Verds-Esquerra- que té, com a pervers i paradoxal efecte, que quant més gran és l'obra, més atenuada queda la importància del seu impacte mediambiental. El resultat de l'aplicació d'aquest mètode d'avaluació és que la proposta preferida per l'organisme ministerial és la 4 (8.139 m2 de superfície de platja seca, 300 m. de longitud, amplada màxima de 60 m. i aportació de 29.620 m3 d'arena), la qual, per una banda, té, amb diferència, un major impacte ambiental i, per l'altra, és la més costosa econòmicament, i la que més despesa suposaria en cada una de les seves regeneracions -que de vegades poden tenir una freqüència fins i tot anual.

Davant d'aquesta situació, Els Verds-Esquerra d'Artà instaren el passat mes de desembre la Comissió Balear de Medi Ambient i la Direcció General de Qualitat Ambiental i Litoral a considerar les alternatives menys impactants per a la regeneració de la platja de la Colònia de Sant Pere.

El passat mes d'octubre, la Comissió Permanent de la Comissió Balear de Medi Ambient va resoldre demanar un completíssim informe d'impacte ambiental de totes les alternatives exposades per la DGC al qual, entre d'altres, hi ha d'haver “una anàlisi dels impactes ambientals tant durant la fase de construcció com durant la fase d'explotació de les distintes alternatives. De les afeccions del projecte durant la fase d'explotació, han d'analitzar-se els efectes ambientals a conseqüència de la major afluència turística a la zona: freqüentació, estacionalitat, accesos i mobilitat, contaminació acústica, etc.”. La mateixa resolució d'aquest òrgan autonòmic, depenent de la Conselleria de Medi Ambient, mostra preocupació pels efectes que comportarien les alternatives d'ampliació de la plaja de la Colònia: “Amb la realització de l'alternativa 0', es podria millorar la protecció de la platja i del passeig acomplint els objectius del projecte, sense afectar greument l'entorn, mentre que la realització de les alternatives que proposen l'ampliació de la platja poden provocar impactes ambientals significatius. D'escollir l'alternativa 4 [la preferida del MMA i UM-PSOE a Artà], s'escull l'alternativa amb major impacte ambiental [...]. En l'actualitat, la platja de la Colònia de Sant Pere és una platja per als residents de la zona i una ampliació d'aquesta canviaria per complet les característiques de la zona i la funció turística actual [el subratllat és nostre].

Davant del perill d'ampliacions com les defensades pel MMA i l'equip de govern municipal, pròpies d'altres temps i que demostren, entre d'altres coses, una incapacitat preocupant per a desenvolupar polítiques turístiques alternatives a la de sol i platja, amb greus conseqüències per a l'entorn i la sostenibilitat econòmica, urbanística i social del municipi, Els Verds-Esquerra confiam que el Govern Balear mantindrà aquesta postura.

La posició mostrada per l'equip de govern, identificant-se amb el tarannà desenvolupista del document de la DGC i defensant la macroampliació, és radicalment incongruent amb els programes polítics d'aquestes agrupacions locals i amb totes les seves declaracions dels darrers anys defensant la possibilitat i la necessitat de desenvolupar al municipi productes turístics alternatius al turisme del sol i platja, i contradiu evidentment l'argument del batle, Rafel gili (UM) quan, davant les crítiques pel canvi fisonòmic del nucli urbà de la Colònia, atribuïa aquest fenomen a les normatives urbanístiques heretades d'altres governs. Ahir es va perdre una nova ocasió per a posar límits a la exagerada pressió urbanística que pateix aquest nucli del litoral on encara es poden trobar restes del seu antic encant.

diumenge, 20 de gener de 2008

Documental sobre la disciplina urbanística el proper dimecres, dia 23 a IB3 a les 21:45 h.


Informació de Disúrbia:

Les infraccions urbanístiques formaren part del programa emès ahir, dia 17 de gener, per Mallorca TV dins el seu espai Enxarxats. Centrant-se en els casos de Manacor, Campos, Andratx, Marratxí i Son Servera, s'exposà el creixement urbanístic exponencial dels darrers temps i es passà revista als exemples més coneguts d'actuacions polèmiques. Malauradament, l'exposició va ser confusa en molts d'aspectes, ja que barrejava l'urbanisme legal amb l'il·legal, donant una excessiva veu als polítics i a la política, i obviant resolucions judicials que clarifiquen algunes de les qüestions tractades. Vos podem anunciar també que la disciplina urbanística tornarà a ser protagonista dia 23 de gener dins el programa d'IB3, IB 30. Aquesta vegada, però, amb intervenció de Disúrbia, personificada per a l'ocasió pel nostre líder espiritual, Maties Morey.

dijous, 3 de gener de 2008

Instam l'equip de govern municipal a afrontar d'una vegada per totes la determinació de responsabilitats en la construcció del Teatre d'Artà



Els Verds-Esquerra insten l'equip de govern municipal (UM-PSOE) a la urgent determinació de responsabilitats davant l'estat de l'edifici del Teatre d'Artà, inaugurat l'any 2001

Critiquen l'apatia mostrada davant problemes com desaparició de documents públics o el peritatge de l'empresa asseguradora municipal

Davant tot el seguit de problemes -per a la correcta gestió i desenvolupament dels espectacles, de la cafeteria, de l'escola d'art dramàtic, etc., i que fins i tot han arribat a suposar, en determinats moments, perill per a les persones- derivats de les deficiències estructurals que, una rere l'altra, sorgeixen a l'edifici del Teatre d'Artà, el regidor de Els Verds-Esquerra d'Artà, Guillem Caldentey -i membre del patronat de la Fundació Teatre d'Artà- ha exposat a l'equip de govern la necessitat de prendre amb urgència i eficàcia les mesures oportunes per a la determinació de les responsabilitats relatives a l'esmentat edifici i les seves deficiències.

El darrer gran problema d'estructura que s'ha constatat ha estat l'estat del sostre del soterrani (a damunt del qual hi ha la terrassa i plaça pública de la façana principal de l'edifici), que ha obligat al seu apuntalament (1). A aquesta terrassa s'hi han desenvolupat, anys anteriors, les festes de nadal i nit vella que ara es celebren, per tal de garantir la seguretat de les persones, a la plaça del Conqueridor (2).

Segons aquest regidor, “a més de la troballa de la darrera gran deficiència estructural al sostre de la planta soterrani, el llistat de deficiències és llarguíssim i pareix que no n'arribarem a trobar mai el final” (3).

S'ha de recordar que l'edifici del teatre d'Artà, inaugurat dia de juny de 2001, havia costat, incloses les tres modificacions de les quals se'n té constància -sembla que es podrien haver efectuat modificacions en l'obra sense constància documental-, més del doble del pressupostat inicialment: 617 milions de pessetes pels 250 milions prevists inicialment.

Encara que reconeixen que s'hi han fet algunes feines, com per exemple la substitució d'un esglaó a l'entrada principal per una rampa, de revisió i reforçament de les lloses de pedra de la façana, o alguns drenatges per a les filtracions d'aigua, Els Verds-Esquerra d'Artà consideren que “la gestió de l'equip de govern ha estat, fins a data d'avui, mancada de decisió, agilitat i eficàcia. Un exemple de la lentitud i la improvisació que han demostrat UM-PSOE en tot aquest afer és que s'hagin torbat tres anys en posar-lo en mans d'un despatx d'advocats i arquitectes especialitzats”.

A la reunió del Patronat anteriorment esmentada, aquest portaveu va manifestar que trobava a faltar l'assistència dels pèrits de l'assegurança de l'Ajuntament i que “ja era hora de fer-los venir a inspeccionar l'edifici -com fan els pèrits de l'assegurança de l'arquitecte que va dissenyar l'edifici, Mateu Carrió-, si és necessari, revisant el contracte amb l'asseguradora”.

Per altra banda, i davant el problema de la desaparició de documentació fonamental per a la recerca de les responsabilitats que hauria de poder-se aportar als advocats recentment contractats per l'Ajuntament, Guillem Caldentey ha exposat la conveniència de denunciar davant les autoritats competents -Guàrdia Civil o fiscalia- aquesta desaparició. “Trobam de jutjat de guàrdia que a l'Ajuntament no consti tota la documentació relativa a l'immoble municipal -plànols, projectes, modificacions del projecte, etc.- que li pertany en propietat; aquests fets haurien d'haver estat denunciats fa temps i, en tot cas, representen un clar exemple de com ha funcionat i funciona encara el departament municipal d'urbanisme. Fa molt de temps que exigim la funcionarització i reforçament d'aquest equip tècnic, sense cap resposta seriosa per part de l'equip de govern. A la plantilla de personal de l'Ajuntament, a la fi s'inclou una plaça d'administratiu per al departament, però som escèptics que es cobreixi, tal i com s'hauria d'haver fet fa anys amb la plaça d'arquitecte i aparellador”.

(1) El problema consisteix, pel que sembla, en un forjat malmès en haver estat sotmès a càrregues superiors a les que es varen calcular en el disseny del projecte -càlculs erronis en suposar una sobrecàrrega de 500 kg/m2 (apte per a trànsit de vianants i vehicles lleugers, però no per al de vehicles pesats), quan per les característiques d'ús públic de l'espai s'hauria d'haver suposat una sobrecàrrega de 1000 kg/m2-, degudes possiblement al pas i estacionament de vehicles pesats, el que ha obligat a tancar aquest espai al qual s'hi feien assajos, lliçons de l'Escola d'Art Dramàtic i altres activitats.

(2) De fet, entre d'altres coses, a la reunió del Patronat de la Fundació Teatre d'Artà, dia 27 de desembre, es va consensuar autoritzar a la recerca i lloguer d'un local per poder-hi desenvolupar assajos i lliçons de l'Escola d'Art Dramàtic d'Artà, atès que l'espai dins l'edifici del teatre es troba apuntalat, fora d'ús i en greu perill d'esfondrar-se. El pagament d'aquest lloguer és una altra de les despeses derivades de la lamentable construcció d'aquest edifici municipal.

(3) Caiguda de lloses de pedra de les façanes, goteres a la marquesina d'entrada, entrada d'aigua per la carpinteria metàl·lica exterior, fissures a determinades parets, problemes d'aïllament acústic, impermeabilitzacions defectuoses a passadissos soterranis que provoquen l'entrada de grans quantitats d'aigua, pont de llums amb problemes d'accessibilitat i de seguretat per als operaris, a més de problemes de disseny que suposen barreres arquitectòniques. Vegeu, per exemple, nota d'EU-EV d'Artà de dia 22 de juny de 2001.