Ara, us recomanam la lectura de l'article publicat a
Diario de Mallorca pel Grup d'opinió d'Arquitectes, el passat dia 11 de juny de 2009. Ja en férem referència aquí, i el tornam a enganxar. El contrast de les tesis és gairebé de caricatura (millor riure que no plorar, en aquestes altures, i amb la que està caiguent...!)! Aquest és només un dels resultats del "Pacte per l'
estabilitat política i el
futur sostenible [!!!] de les Illes Balears".
Parets seques, de marès o pedra viva, garrigues, torrents, qualque casa de possessió i al fons, només endevinada, la mar. Camí de Conies, la petita i hermosa carretera que va des de Manacor a la Colònia de Sant Pere. Amb qualque revolt, amb alguna petita baixada i pujada al lloc a on ha de passar per damunt d´un torrent, però en conjunt, una carretera amb unes mides que pareixia bastaven perquè els cotxes hi poguessin circular amb una certa comoditat.
En aquesta carretera, des de fa uns mesos hi estan treballant màquines excavadores i camions, fent síquies, esbucant marges, llevant i acaramullant pedres i terra, desviant i fent passar per canonades de formigó, l´aigua que abans passava per petits xaragalls. Estan eixamplant la carretera i això vol dir que la fan el doble d´ampla, quasi sense corbes, amb diferències de pendents molt petites... Es a dir, amb totes aquelles característiques que els càlculs dels enginyers determinen són necessàries per a poder-hi circular amb seguretat a una velocitat de vuitanta o cent kilòmetres a la hora. I la carretera es va separant així dels camps que l´envolten, perdent la seva meravellosa proximitat amb la terra, amb la pedra dels marges, amb els arbres, amb la garriga i les seves olors.
Es cert que es fa l´esforç de refer, amb noves parets de pedra, els límits de la carretera amb les finques del voltant, però, perduda la relació preexistent entre la carretera i el terreny natural, aquestes noves parets queden a vegades ridícules, situades molt avall a la cuneta o a dalt d´un nou talús. Per això i altres coses, la carretera, pareix clar que deixarà de ser el que era. Es convertirà ara en una cosa ben diferent: una connexió funcional entre un punt A i un punt B. Potser part d´un triangle Palma-Alcúdia, Alcúdia-Colònia de Sant Pere, Colònia de Sant Pere-Palma... I la pregunta és: era això necessari?
Potser es fa aquesta obra de la carretera per a estalviar temps. El temps que després la gent potser perdrà davant el programa més inútil de la televisió. Potser per a evitar accidents, encara que no n´hi devia haver gaires en una carretera en la qual no es podia córrer molt. Potser es fa per a facilitar el creixement urbanístic que s´està produint a la zona de la Colònia de Sant Pere... Bé, potser aquesta obra era necessària, però en tot cas ens queden dubtes. Dubtes com els que teníem quan des del Servei de Carreteres de l´Estat es deia que era necessari fer el doble d´ampla la carretera Valldemossa-Deià-Sòller. Dubtes com els que tenim quan veïm la reforma que es fa actualment a la carretera que va de Montuiri a Sant Joan, o a altres carreteres del Pla.
Perquè hem de pensar i valorar aquestes petites carreteres de la nostra illa com un important patrimoni. La mentalitat de molta gent avui a Mallorca, i molt més encara als països europeus més desenvolupats, ja no és la mateixa de quan als anys cinquanta, un catedràtic de la Escola de Enginyers de Camins mostrava als seus alumnes les carreteres de Mallorca com exemple del que no s´havia de fer, del que no podien ser les carreteres. Avui tots hem pogut veure com molts de turistes cerquen, amb bicicleta o en cotxe, aquests itineraris allunyats de les autopistes i de les vies més funcionals, apreciant els nostres paisatges des de la proximitat i la petita escala, tan pròxima a la de l´home, que tenen les nostres velles carreteres.
Ara el nostre repte, i els dels nostres enginyers, es saber plantejar les noves carreteres, o les reformes que s´hagin de fer en les preexistents, amb la imaginació necessària per a poder integrar tots aquells valors dels quals hem anat parlant, sabent adequar les intervencions, no tant als estàndards freds dels llibres, com a la realitat i les mides de la nostra illa. Una illa en la qual no hi ha perquè córrer tant, una illa on les distàncies màximes s´ajusten molt al grau d´autonomia que tendran els cotxes elèctrics dels pròxims anys, i en la qual, per tant, es podria pensar com a zona exclusiva per a cotxes moguts amb energies alternatives al petroli. Potser això és somiar, potser ens equivocam en la nostra valoració de la reforma que s´està fent a l´antic Camí de Conies, però en tot cas volíem donar a conèixer el nostre punt de vista, pensant, com hem fet sempre, que una societat civilitzada no és pot construir d´altra forma més que amb les aportacions dels criteris i sentiments de tots i cada un dels seus ciutadans.
