Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris estat. Mostrar tots els missatges

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Aturada pedagògica, demà dia 5 (Dia Mundial del docent) i dia 6 Manifestació a la Plaça d'Espanya


TENIR UN TREBALL DIGNE NO ÉS CAP PRIVILEGI!

Dia 5 d'octubre és el dia mundial del docent

CARTA DIRIGIDA ALS CENTRES EDUCATIUS DE LES ILLES, APIMAS, CONSELLS ESCOLARS, UIB i qualsevol associació o entitat social de les Illes


Ja sabem, perquè així ho ha dit el senyor Bauzá en més d'una ocasió, que totes les actuacions d'aquest Govern van dirigides exclusivament a precaritzar, encara més, els nostres serveis públics, i ho fa amb una clara intenció privatitzadora, no només dels serveis, sinó també dels beneficis.

L'ensenyament és també un dels seus objectius i ja hem comprovat com hem iniciat aquest curs amb mancances certes i acusades. I Ara, amb les darreres retallades anunciades sobre el personal i sobre els salaris, ens han provocat una angoixa que és intencionada i que persegueix la nostra desorientació i el nostre immobilisme.

Les conseqüències de l'anunciat a les resolucions del passat dia 27 no son poques:

Quant al retall de personal sabem ja que farà augmentar la ràtio i la càrrega lectiva, i provocarà una disminució de l'atenció a l'alumne i als pares i posarà en el carrer a uns 800 mestres i professors i professores.

Per una altra banda, la pèrdua del nostre poder adquisitiu que a més, està resultant inversament proporcional a l'encariment de la vida (des de la darrera retallada ja hem deixat de percebre uns 1700€ els mestres de primària i uns 2500 els professors de secundària i uns 1800 els professors de FP i similars (mitja calculada a data d’avui amb 2 trienni i un sexenni i persona)... i l’IVA i l’EURIBOR en augment) i que provoca (al marge de les moltes dificultats en allò personal i familiar (hipoteques, factures...-) un alentiment de la recuperació económica.

Aquestes mesures ens afecten a tots, pares, mares, mestres, professors, joves, nins i nines.

Ens ha arribat una proposta del conjunt de professors de l'IES Josep Maria Sureda i Blanes, que volem fer extensiva: El dia 5 d'octubre fer una aturada pedagògica de 10 minuts a les 12'15 del matí i a les 19’00 hores al pati a la que es puguin sumar els alumnes, pares, mares i padrins, llegir el manifest (us enllaçam una proposta conjunta de tots els sindicats: STEI-I, FETE-UGT, ANPE i FECCOO). Podeu també elaborar algun cartell o pancarta que acompanyi el significat d'aquest dia i que us pot servei per la

Manifestació del proper dia 6 d’octubre a les 19h a:


-Mallorca: a la Plaça d’Espanya de Palma

-Eivissa: concentració amb “cassolada” davant del Consell Insular (Avinguda Espanya, 49 d’Eivissa) i posterior manifestació fins al Passeig Vara de Rey.

-Menorca: a les 19.30h - Sortida des de Pl. Esplanada fins a Pl. Miranda a Maó.

On cridarem que “TENIR UN TREBALL DIGNE NO ÉS CAP PRIVILEGI!

* PORTEU TOTES I TOTS una samarreta del mateix color (hem pensat el color blanc ja que és més fàcil que tots tenguem una samarreta d'aquest color) i pintau la frase que volgueu.

Accediu i donau difusió a la Carta unitària Dia del docent 5 d'octubre

En Marxa, ja! Via lliure al Tren de Llevant


A l'Ajuntament de Son Servera LA PLATAFORMA PEL TREN DE LLEVANT i els batles d'Artà, Capdepera, Manacor, Sant Llorenç i Son Servera ens reunirem avui, dimarts dia 4 d'octubre, per tal de consensuar un manifest per tal de reivindicar la reanudació de les obres del tren i el compliment del conveni ferroviari Manacor-Artà-Cala Rajada.
D'aquesta reunió sortirà la convocatòria d'una nova MARXA PEL TREN DE LLEVANT dia 6 de novembre.

Vos convidam a signar el manifest i participar d'aquesta convocatòria que serà a les 18,30 del mateix dimarts.
Documents relacionats:
(1) Proposta de "Manifest pel Tran de Llevant 2011"
https://docs.google.com/leaf?id=1CCnJeyjOut15GQ1ufeh19QOdBysOzwg7al1LGpvyJhEfvlS17lf50PEpA8rB&hl=ca
(2) Conveni de col·laboració entre l'Estat i Illes Balears, en matèria de ferrocarril (B.O.E. núm. 42, de 18-02-2009) http://www.boe.es/boe/dias/2009/02/18/pdfs/BOE-A-2009-2769.pdf

diumenge, 24 de juliol del 2011

Ple ordinari de 26 de juliol. Propostes de justícia (hipotecària) i transparència

A proposta dels grups que conformen l'equip de govern municipal (I.Verds+UIA), la propera sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà debatrà les següents mocions:
- Iniciar tots els tràmits necessaris, d'acord a la legislació vigent, per tal d'adequar els Registres de les Declaracions de Béns patrimonials i les causes de possible incompatibilitat i d'activitats de tots els membres de la Corporació a la modificació operada per la Llei del Sòl estatal 8/2007 de 28 de maig, de forma que es possibiliti la publicació de les esmentades Declaracions a la pàgina web de l'Ajuntament”.
- "Instar el Govern de l’Estat a modificar la Llei hipotecària a fi de regular la dació en pagament i adoptar les mesures necessàries per a evitar els desnonaments per motius econòmics".

La primera moció és còpia de la presentada en diferents ocasions (tres, en el moment que aquesta proposta s'incloïa en la moció d'adopció del Codi de bon govern local, que també fou rebutjada a finals de la passada legislatura per UM-PSOE) per Els Verds d'Artà, amb el recolzament d'UIA i fins i tot del PP.

Es demana al Ple recolzament a l'adaptació municipal al "nou" model de declaracions de Béns patrimonials i Activitats que fem els regidors en esdevenir membres de la Corporació i abandonar-la. Aquest "nou" model ve imposat des del 2007 quan, amb l'entrada en vigor de la Llei del Sòl, que modificava algun article de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local, es varen produir algunes diferències pel que fa a la qualitat (i quantitat de dades) del que s'ha de declarar, i al seu accés públic:

  • Si en l'anterior regulació només tenia caràcter públic el Registre d'Activitats, requerint-se per a l'accés al Registre de Béns Patrimonials acreditar un interès legítim directe. En l'actualitat ambdós Registres, el d'Activitats i el de Béns, són públics.

  • S'amplia el contingut del Registre de Béns Patrimonials, havent-se d'incloure: participació en societats de tot tipus, amb informació de societats per aquelles participades, així com liquidacions d'imposts sobre la Renda, Patrimoni i, en el seu cas, Societats.

  • Dates en què han de presentar-se les declaracions: Abans de la presa de possessió, amb ocasió del cessament o quan es modifiquin les circumstàncies de fet, la publicació anual en els termes que fixi l'Estatut Municipal.

La proposta de l'equip de govern inclou la publicació voluntària del les Declaracions dels regidors a la pàgina web de l'Ajuntament.

L'inici d'aquests tràmits es podria haver impulsat directament des de l'equip de govern, però s'ha estimat més oportú demanar, des de l'inici, el recolzament i la opinió als grups de l'oposició, atès que la proposta concreta de nou Model i la seva entrada en funcionament han de passar per l'aprovació del Ple, i sobre tot atès que UM-PSOE, com s'ha dit anteriorment, havien rebutjat anteriorment i amb reiteració prendre aquesta determinació, rebutjant al Ple la proposta dels ecosocialistes.



Pel que fa a la instància dirigida al Govern de l'Estat de modificar la Llei Hipotecària regulant la dació en pagament (extret de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca):

Les enquestes d'opinió popular mostren que l'àmplia majoria de ciutadans creu que la banca a Espanya és més poderosa que el Govern (segons el baròmetre d'opinió de novembre de 2010 del Centre d'Investigacions Sociològiques). L'excessiu poder de la banca a Espanya és conegut també fora del país. Així, The New York Times va publicar un article -In Spain, Homes are Taken, but Debt stays- que documentava l'escandalosa situació que té lloc a Espanya quan una persona no pot pagar una hipoteca. En la majoria de països, tant als EUA com a la UE-15, quan una persona es troba en aquesta situació pot declarar en fallida i rebre el suport legal que la protegeixi de les mesures recaptatòries abusives, permetent a més tornar les claus al banc que li va vendre la hipoteca sense haver de tornar la resta del deute hipotecari.
Precisament, les xifres que dóna el drama desmunten les teories catastrofistes del sector financer en cas de la posada en marxa de la dació. Segons les estadístiques de l'INE, la Societat de Taxació o el Banc d'Espanya, el preu dels habitatges, des del seu màxim històric de desembre de 2007, s'ha devaluat un 20%. Entre aquest pic de 2007 i finals de 2010, els procediments d'execució hipotecària iniciats, la majoria sobre préstecs subscrits a partir del 2004, sumen 300.000. Assumint que el préstec mitjà de 150.000 euros es concedia pel 100% del valor del pis (habitualment era menys), una depreciació del 20% implica que cada habitatge que ha tornat al estoc de les entitats s'ha devaluat en 30.000 euros. Multiplicada aquesta quantitat per les 300.000 habitatges executades suma 9.000 milions de cost en tres anys, una quantitat assumible ja que suposa un 60% dels beneficis de la gran banca (Santander, BBVA, La Caixa, Popular i Caja Madrid) només el 2010.
Altres interrogants queden per aclarir en l'actuació de la banca. Per què s'executen les hipoteques de famílies amb pocs recursos i no a les empreses del totxo? Més encara quan constructores i promotores concentren el 73% del crèdit morós dels bancs (80.000 milions d'euros), mentre que el de les famílies no passa del 27% (30.000 milions). Segons la PAH, el valor dels actius recollits en el balanç dels bancs com a garantia dels préstecs suma 48.000 milions d'euros en el cas de les grans constructores, el doble que els de les famílies. La banca s'acarnissa amb els més vulnerables.

La proposta de regular la Dació en Pagament es va discutir al Congrés el passat 16 de juny, impulsada per la PAH i presentada a través del grup IU-ICV-ERC. En aquesta ocasió, la Comissió d'Habitatge va debatre la reforma plantejada per la PAH, i el resultat va ser: IU, ICV, ERC, CiU a favor, PSOE en contra, i el PP va mantenir una postura ambigua en la qual es va mostrar favorable sempre i quan es fes prèviament un estudi d'impacte econòmic de la Dació en Pagament. Així, es va aprovar (19 vots a favor, 18 en contra) estudiar la nostra proposta (és a dir es va aprovar la PNL presentada per ICV i ERC, amb l'esmena del PP).

dimecres, 20 de juliol del 2011

GOB. Reclamen "més esforç en la investigació dels incendis forestals"

El GOB reclama més esforç en la investigació dels incendis forestals
La investigació en profunditat de tots els casos, y el judici i condemna d’incendiaris ha de ser fonamental dins una estratègia preventiva

Estam assistint a un estiu amb un important repunt en el nombre d’incendis forestals i en la superfície cremada en relació al que havia estat la tònica general en la darrera dècada. En aquests moments de l’any, ben avançat l’estiu, el grau d’humitat de les masses forestals és normalment mínim i la combustibilitat és màxima, independentment de que la primavera hagi estat un poc més o manco plujosa. Per tant és un error atribuir fonamentalment aquesta major incidència de focs a la situació ambiental conjuntural de les masses forestals. Recordem que com a norma general els boscos no es cremen; els cremam, per imprudència o de forma intencionada.

L’aplicació de gran quantitat de mitjans humans i materials (i per tant de recursos econòmics) permet generalment controlar bona part dels incendis en els seus primers moments, possibilitant menors superfícies cremades. Tot i això, el nombre de sinistres no ha experimentat un descens apreciable al llarg de la darrera dècada (mitjana de 125 anuals en el període 2000-2010). La interpretació és evident: falla la prevenció.

Gairebé tots els incendis que es produeixen a les Balears es generen per negligència o de forma intencionada. Per tant la informació als ciutadans per tal d’evitar pràctiques imprudents i a més il·legals durant l’estiu (focs agrícoles a zones de risc, foganyes forestals, cremes de restes de jardineria a perifèries d’urbanitzacions forestals, llançament de llosques de cigarrets, etc) i per altra banda la persecució dels que ho fan intencionadament han de ser línies fonamentals en la lluita contra el foc.

Pel que fa als incendis provocats, la reiteració a determinades localitats de Mallorca (Son Doblons, perifèria poblera de s’Albufera, urbanització de Betlem, zona Estellencs-Andratx, etc.) és simptomàtica. Tot i que molts d’aquests i altres casos es cataloguen com a intencionats, en comptades ocasions s’ha acabat condemnant als responsables d’incendis a les Balears. Som conscients que la identificació, judici i condemna dels autors no és gens fàcil, però davant la reiteració de casos a determinades localitats molt ens temem que per començar la pressió investigadora estigui essent insuficient com per, com a mínim, generar un efecte dissuasori.

Davant aquesta situació, reclamam de les autoritats (Govern i Delegació del Govern) un major esforç en la investigació dels focs i en la identificació dels responsables, ja que la sensació d’impunitat és un element altament inconvenient en l’estratègia per solucionar aquest problema.

dimecres, 22 de juny del 2011

Avui dimecres al Teatre d'Artà (21 h.) Presentació de l'Associació d'Amics del Campament dels Soldats

Presentació "en societat" de l'Associació d'Amics del Campament dels Soldats. A l'acte, es parlarà de l'excavació (camp de treball) que es durà a terme al Campament els dies 1 i 10 de juliol, sota la direcció de l'arqueòleg Antoni Puig. Presentarà l'acte en Jaume Morey, i segurament hi haurà un visionat del vídeo de l'entrevista que es va fer fa uns mesos a un dels repressaliats, en P. Pallàs.

diumenge, 1 de maig del 2011

En quines condicions es renegocia el deute d'IB3 amb la SGAE?????

Llegim en El Mundo-El Día de Baleares (30-04-2011): "EL GOVERN RETOMA LAS NEGOCIACIONES CON LA SGAE PARA SALDAR LA DEUDA DE IB3"

La SGAE, de perdonavides. El Govern? Passant pel tub, confortablement? Ens sobren els doblers (públics)?

Parlament de les Illes Balears (Comissió d'Afers Institucionals, sessió ordinària de 03-11-2011): per unanimitat, es votà a favor, amb esmenes de la portaveu d'UM, d'una Proposició No de Llei del Grup Parlamentari Bloc per Mallorca que instava el Govern de l'Estat a eximir del pagament del Cànon per compensació per còpies privades les empreses (persones jurídiques) i les administracions públiques. També s'hi reclamava a les administracions públiques, a iniciar el procediment que ha de conduir a la reclamació dels doblers pagats indegudament (retrospectivament, fins el 2006).

Aquesta proposició no de Llei ha tengut semblants desenvolupaments amb l'aprovació per part del Ple del Consell de Mallorca d'una moció del Bloc, com amb l'inici dels tràmits del Parlament de les Illes, per a recuperar els doblers públics d'aquella institució malbaratats (pagats indegudament) pel concepte del "Cànon de l'SGAE".

Hem llegit aquests darrers dies a la premsa balears, que La SGAE recaudó 8,9 millones de euros en Balears durante 2010. La cifra supone un aumento del 1,08 por ciento respecto a 2009.

La SGAE mai no s'ha caracteritzat per la transparència en els seus comptes. Ni tan sols, amb els doblers públics amb què les administracions la reguen; entre d'altres conceptes (i això no apareixia als articles/resums econòmics d'aquests darrers dies a rel de la roda de premsa d'SGAE/Balears): els 2,2 milions d'euros que falten per arribar a la xifra de 8'9 milions ingressats per la SGAE a les Illes Balears, es corresponen a l'esmentat "cànon de la SGAE"? D'aquesta quantitat, quant es correspondria al que de manera absurda -i, d'altra banda, no ajustadament al Dret europeu, com va establir la Justícia europea fa uns mesos- desembutxaquen les administracions per "compensació per còpia privada" amb els doblers dels ciutadans?

Des de la Coordinadora de regidors "Diògenes", fa anys que reclamam als nostres Ajuntaments (infructuosament, per molt que les mocions hagin estat generalment aprovades) la recuperació dels doblers, i el no pagament d'aquest concepte en el futur, i també hem impulsat el tema en l'àmbit supramunicipal.

Han fet els deures el Consell i el Govern, i han seguit les instruccions del Ple del Consell i del Parlament, per recuperar l'abonat irregularment per aquest concepte des del 2006 (com s'ha fet a la Generalitat de Catalunya o a Cadis)? El PP, se n'ha oblidat, del tema? Per què no fa com el PP de València?

Consideren el Govern i IB3 que aquests doblers no s'han de reclamar? Els sobren els diners, al Consell i al Govern Balear?

divendres, 25 de març del 2011

Denúncia diogènica: les institucions no tenen voluntat de recuperar els doblers pagats indegudament a l'SGAE

Els regidors de la Coordinadora de Regidors Diògenes (que està formada pels regidors d’Els Verds-Esquerra d’Artà, Guillem Caldentey, Maria Orts i Virgínia Urdangarín d’EU-EV de Capdepera i Pepe García d’Alternativa per Pollença) volem mostrar el nostre descontent amb les institucions (ajuntaments, com el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears) per no fer front amb els compromisos adquirits fa mesos per tal de deixar de pagar el Cànon Digital, com de mirar de recuperar els doblers públics malbaratats.


Volem recordar que Artà va ser el primer ajuntament del municipi on es va presentar una moció (a instàncies d’EV-E) i que Pollença (a instàncies d’Alternativa per Pollença) va ser el primer municipi de l’Estat en aprovar el no pagament del Canon per part de l’Ajuntament ja que aquests no empren els materials digitals per a copies amb drets d’autor, sinó per materials propis, fet emparat a la llei. Aquesta moció fou aprovada a altres ajuntaments importants, com per exemple, el de Manacor i el d’Inca, i també arreu de l’Estat espanyol. S’ha de recordar que tant el Parlament de les Illes Balears, com el Ple del Consell de Mallorca també ho aprovaren (a a proposta del Bloc per Mallorca), però no consta que Consell de Mallorca ni Govern de les Illes Balears, hagin pres cap mesura respecte del decidit per les cambres, ni que s’hagi reclamat cap cèntim d’euro, ni que s’hagin deixat de pagar les factures incorrectament aportades pels proveïdors (per quant en la seva immensa majoria, no s’hi indica la quantitat corresponent a aquest cànon).


Aquests dies hi ha hagut canvis substancials en aquesta llei injusta. Però, lluny del que es pot creure, el Cànon digital no ha desaparegut. La darrera sentència de l’Audiència Nacional només elimina el cànon en alguns suports. Tan sols anul·la una ordre que regulava des del 2008 la relació d’equips, aparells i suports materials que havien de pagar i les quantitats a pagar. Però el cànon aprovat el 2006 es mantén. Aquest tribunal, es declara expressament incompetent, en el cas que es tractava, pel que fa a dictaminar sobre l’aplicació indiscriminada que actualment es fa d’aquest concepte impositiu; també, en contra de l’expressat per la Ministra González-Sinde, s’ha declarat incompetent sobre si és o no procedent la reclamació del pagat indegudament. Al respecte, però, es pronuncià ja fa mesos el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, declarant no ajustat a normativa europea l’aplicació del cànon a les persones jurídiques, Administracions i empreses.


Per això seguim exigint que les administracions, que per llei poden fer-ho, reclamin la devolució del Cànon. Si tenim en compte que es pot demanar el retorn dels diners de memòries usb, discs durs d’ordinadors, telèfons mòbils, discs compactes, etc. tenim que les administracions han pagat durant anys centenars de milers d’euros que no s’haurien d’haver pagat en cap cas. I tot això no és degut a l’existència d’una llei injusta, sinó a la inactivitat i deixadesa de les institucions a l’hora de negar-se a pagar. Sobre tot quan des del 2009 hi ha els primers compromisos a deixar de pagar.


I també volem mostrar el nostre suport a totes les organitzacions, com l’Associació d’Internautes i la Unió de Consumidors, en aquesta lluita contra un Cànon que va en contra de la pressumpció d’innocència i és del tot injust. Associacions que dia a dia aconsegueixen desmuntar des dels tribunals la il·legalitat d’aquesta llei, feta a la mida dels interessos de la SGAE pels successius governs espanyols d’ençà el 1996, tant del PSOE com del PP.

dilluns, 14 de març del 2011

Comunicat del GOB: El NO! rotund a les nuclears és innegociable


Dilluns, 14 de març de 2010

Crisi nuclear al Japó: el NO rotund a les nuclears és innegociable i s’ha d’aplicar d’immediat a l’estat espanyol.

La crisi provocada pel terratrèmol és un recordatori a l’executiu estatal que l’energia nuclear mai serà segura i és una hipoteca d’alt risc.
En primer lloc, el GOB es vol solidaritzar amb les víctimes del terratrèmol i posterior tsunami que afecta al Japó des del passat 11 de març.

En segon lloc, el GOB es vol sumar a la preocupació de la societat en general i sobretot dels col·lectius ecologistes, pel que fa a les possibles conseqüències que pugui tenir aquesta desgràcia sobre la salut pública i el medi ambient.
En aquests moments, tot i les tecnologies punteres del país nipó, i sempre segons les informacions conegudes fins ara, 3 centrals nuclears japoneses tenen problemes greus (Fukushima, Tokai i Oganawa), de fet immediatament després de la primera explosió ja es produí l’alliberament a l’atmosfera de partícules radioactives (cessi-137), les quals suposen un elevat risc per a la salut de les persones i del medi ambient, els seus efectes són especialment greus en la cadena alimentària, més tenint en compte que els seus efectes persisteixen al llarg de 300 anys.

L’energia Nuclear no és una alternativa segura per al planeta.
El dramàtic episodi que viu el Japó ha tornat a donar la raó als col·lectius ecologistes venien denunciant des de l’inici del renovat debat entorn a les nuclears: l’energia nuclear no és segura.

Ha costat molt però a la fi existeix un consens internacional sobre l’existència del Canvi Climàtic, però paral·lelament al reconeixement d’aquest problema ha sorgit la proposta de potenciar l’Energia Nuclear com alternativa a les centrals tèrmiques convencionals que s'alimenten a partir de combustibles fòssils (carbó, fuel, gas-oil, gas natural...). Aquesta proposició ha vingut avalada pel fet que els lobby’s empresarials pronuclears afirmen que aquesta energia és econòmica, segura i no genera canvi climàtic. Les tres afirmacions anteriors són falses: l’energia nuclear és una energia cara i bruta (cal recordar la gran quantitat de residus perillosos que generen i que a hores d'ara no tenen una solució per a la seva gestió i emmagatzematge), és una energia que contribueix al canvi climàtic si consideram el procés global d’elaboració, i que és perillosa, perquè és molt vulnerable als desastres naturals, a les errades de disseny o senzillament als errors humans.

L’alternativa ecologista passa per les energies renovables.
El GOB també es vol sumar a la petició al Govern central encapçalat per J.l. Rodríguez Zapatero, que assumeixi el seu compromís d’abandonar l’energia nuclear i fer la transició necessària cap a un sistema energètic basat en les energies renovables.
Cal recordar que el debat de l’energia nuclear acabarà arribant a les Balears si més no, perquè la posada en funcionament del “cable” elèctric permetrà rebre energia de la península, i això suposarà la possibilitat que aquesta sigui provinent de les centrals nuclears. Per tot això el GOB vol recordar les seves propostes:
  • Una planificació que aposti vertaderament per la implantació efectiva, amb criteris territorials, de les energies renovables
  • L'impuls decidit de mesures normatives per a un ús racional de l'energia: estalvi i l’eficiència energètica
  • Una planificació progressiva del tancament dels grups de la central d'Es Murterar que encara s'alimenten amb carbó.
  • Un model territorial i un urbanisme que generi proximitat i eviti els desplaçaments, juntament amb el foment del transport col·lectiu i els modes de transport no motoritzats, especialment dins les ciutats i pobles.

dijous, 3 de febrer del 2011

Manifest del Sector Crític de CCOO: "PERQUÈ NO VOTEM L'ACORD DE PENSIONS"

[Imatge de Josetxo Ezcurra, extreta de Rebelión.org (02-02-2011)]

Ens han fet arribar aquest Manifest del Sector Crític del sindicat CCOO, sobre la recent reforma de les pensions.

PERQUÈ NO VOTAM L'ACORD DE PENSIONS
Les companyes i companys que conformam el sector crític de CCOO hem votat en contra, en el Consell Confederal del dia 1 de febrer, de l'Acord al qual han arribat els sindicats i el govern sobre la modificació del sistema de pensions pels següents motius:

CONSIDERACIONS GENERALS
1. La modificació de la pensió de jubilació no és assumpte de "urgent necessitat", des del moment que, fins i tot amb els càlculs que fan els interessats catastrofistes de sempre, es reconeix que el nostre sistema, tal i com avui està configurat, no tindria problemes fins al 2030 i gaudeix d'un superàvit, encara en temps de crisi com l'actual, de 64.000 milions de Euros. Per això, consideram que la reforma (que caldria desenvolupar per millorar el Sistema Públic de Pensions i mai per empitjorar-lo sobre la base de retalls) podria realitzar-se en un futur no marcat pel llast de la crisi i la pressió dels especuladors.
2. Tenim una despesa en pensions 3 punts inferior a la mitjana de la UE i la seguirem tenint almenys fins al 2030, moment en què encara estarem un punt per sota.
3. La crisi econòmica que patim no té res a veure amb les pensions ni amb el seu futur, sinó amb un sistema financer descontrolat i depredador lligat a l'especulació immobiliària. En lloc de controlar aquests excessos, aquesta reforma provocarà un transvasament d'estalvi cap als fons de pensions privats, alimentant la mateixa lògica que ha causat la crisi i posant en sever risc aquest mateix estalvi dels treballadors.
4. Que la reforma es faci amb aquesta urgència és, en paraules de la ministra d'Economia i del President de Govern, per donar "confiança" als especuladors financers (els mercats), però això no vol dir que aquests deixin d'especular. La qüestió és clara: s'està actuant en benefici, no de la ciutadania, sinó dels poders financers.
5. Les projeccions en què es basen els que volen rebaixar la despesa per al sosteniment del sistema no tenen en compte ni el creixement del PIB futur ni de la productivitat. Amb un creixement modest de la productivitat haurà molts més recursos que els actuals per a les pensions.
6. El finançament de les pensions, en cas hipotètic que pogués tenir dèficit en el futur, no té perquè ser sempre finançada amb quotes sobre els salaris, també pot fer-se amb tributs progressius sobre els beneficis o dels PGE.

ASPECTES CONCRETS DE L'ACORD
L'Acord Govern-sindicats conté mesures que considerem inasSumibles, especialment les següents:
Augment de l'edat legal de jubilació i exigència de més anys cotitzats.
- S'augmenten tres anys i mig els anys obligatoris de cotització per tenir dret a la jubilació ordinària als 65 anys, amb el 100% de la base reguladora (passant de 35 a 38,5 anys).
- Es necessitaran 37 anys cotitzats per jubilar-se als 67 anys amb el 100% de la base reguladora, la qual cosa suposa dos anys més de cotització i augment de dos anys de l'edat de jubilació.
- Desapareix la jubilació especial als 64 anys.
Augmentar l'edat mínima obligatòria de jubilació per a la pràctica totalitat de les persones treballadores als 67 anys és una retallada de drets molt important, amb les conseqüències socials d'haver d'estar treballant fins a una edat inassumible físicament moltes vegades, de manera que és fàcil preveure un augment important de les situacions d'incapacitat temporal entre els futurs treballadors de més de 65 anys, amb l'agreujant que l'empresari pot acomiadar quan vulgui amb les facilitats que dóna la reforma laboral, aplicant-se a la persona acomiadada els coeficients reductors (un 7,5% cada any que es jubili abans de l'edat ordinària, 67 anys en la majoria dels casos). A tot això s'afegeix la dificultat que tenen aquests col·lectius de seguir treballant, com ho demostra que la taxa d'ocupació de les persones de 60 a 64 anys és del 32,1% enfront del 66,5% dels de 50 a 54 anys.
El retard de l'edat de jubilació suposa, a més, tancar la porta dos anys més als milions dejoves que estan en atur i als que se'ls nega la possibilitat de treballar.
Augmentar el període de cotització a 38,5 anys és posar un llistó inassolible per a una majoria de treballadors i treballadores, amb carreres de cotització inestables, que veuran disminuïda notablement la seva pensió, i que a més aconsegueix per si mateixa l'augment de l'edat de jubilació.
S'incrementen els anys a computar per al període de càlcul de la pensió.
Es passa dels 15 anys actuals a 25 en un període de deu anys, mesura que suposa un altre retall per a la pràctica totalitat dels treballadores i treballadores, que veuran minvar els seus ingressos seriosament sobre la situació actual.

CONCLUSIONS
Tota la filosofia i l'objectiu de l'Acord incideixen en la despesa, però no existeixen mesures clares i computables sobre els ingressos, fent força en la "contributivitat" i la "sostenibilitat" del sistema en lloc de en la solidaritat.
S'accepta una falsa idea d'equitat -donar prestacions segons el aportat- que prepara el terreny ideològic per els sistemes de capitalització.
Els joves i dones que s'incorporen al mercat de treball en situacions precàries, amb baixes cotitzacions, ocupació discontinu o temps parcial, seran els grans perdedors amb aquesta reforma, condemnant-los a pensions de misèria.
El retard de l'edat de jubilació de 65 a 67 anys i l'augment del càlcul fins a 25 anys, suposa, per a la majoria dels futurs jubilats i jubilades, una reducció de la pensió (com reconeixem en treballs i estudis del mateix Sindicat). Per al govern i els sectors econòmics més poderosos, l'objectiu de l'acord és produir una forta retallada en els drets socials i en les expectatives de pensió actuals i futures de milions de persones treballadores, per afavorir el negoci dels plans i fons privats de pensions.
La reforma va generar en el mitjà i llarg termini una important segmentació en la societat espanyola, en la qual les pensions garantides pel sistema de Seguretat Social, a les quals accedeix la població treballadora en general, s'aproximaran cada vegada més a les no contributives o assistencials, el que pot incentivar la no declaració de totes les rendes percebudes. Molt poques persones podran accedir als nivells màxims de pensió del sistema i per això, s'està "convidant" al fet que, qui tingui nivells alts de renda i capacitat d'estalvi, busqui sistemes alternatius, evidentment, sistemes de capitalització en el mercat financer. Una lògica absolutament perversa.

Finalment, fem una crida a militar a CCOO, defensant les seves opinions, la democràcia i la pluralitat, d'aquesta organització, que segueix sent el sindicat on centenars de milers de treballadors i treballadores cada dia lluiten per un món millor.

dimecres, 8 de desembre del 2010

J. Assange / "The Australian": "La verdad siempre vencerá"

Article de Julian Assange publicat a The Australian avui dia 8 de desembre: Don't shoot the messenger for revealing unconfortable truths. Traduït i publicat en llengua espanyola a Rebelion.org avui mateix.
Tornam a enllaçar, pel seu interés, a la web de Wikileaks per a facilitar l'accés directe i sense intermediaris a la documentació. Us posam també l'enllaç directe per a descarregar el conjunt d'aquesta documentació mitjançant torrent, que apareix en aquella web. A continuació, l'article, en traducció de G. Leyens amb revisió de Caty R.

La verdad siempre vencerá
En 1958 un joven Rupert Murdoch, entonces propietario y editor de The News de Adelaide, escribió: “En la carrera entre el secreto y la verdad, parece inevitable que siempre venza la verdad”.
Es posible que su observación reflejase la revelación de su padre, Keith Murdoch, de que las tropas australianas estaban siendo sacrificadas innecesariamente por comandantes británicos incompetentes en las costas de Gallipoli. Los británicos trataron de silenciarlo pero Keith Murdoch no dejó que lo hicieran y sus esfuerzos llevaron al fin de la desastrosa campaña de Gallipoli.
Casi un siglo después, WikiLeaks también publica intrépidamente hechos que deben ser conocidos por el público.
Crecí en una localidad en el campo en Queensland donde la gente decía abiertamente lo que pensaba. No había confianza en el gran gobierno, se consideraba que podría corromperse si no se vigilaba cuidadosamente. Los oscuros días de la corrupción en el gobierno de Queensland antes de la investigación Fitzgerald demuestran lo que sucede cuando los políticos amordazan a los medios para que no digan la verdad.
No he olvidado esas cosas. Wikileaks se creó alrededor de esos valores centrales. La idea, concebida en Australia, fue utilizar tecnologías de Internet de nuevas maneras para informar de la verdad.
Wikileaks acuñó un nuevo tipo de periodismo: periodismo científico. Trabajamos con otros medios para llevar las noticias a la gente, y también para probar que son verídicas. El periodismo científico te permite que leas una noticia y que luego hagas clic en línea para ver el documento original en el que se basa. Así puedes juzgar tú mismo. ¿Es verdadera la historia? ¿Informaron exactamente los periodistas?
Las sociedades democráticas necesitan medios fuertes, y Wikileaks forma parte de esos medios. Los medios ayudan a mantener honesto al gobierno. Wikileaks ha revelado algunas verdades duras sobre las guerras de Iraq y Afganistán, y ha desvelado historias sobre la corrupción corporativa.
Hay gente que dice que me opongo a la guerra. Para que se sepa, no es así. Algunas veces las naciones tienen que ir a la guerra, y hay guerras justas. Pero no hay nada peor que un gobierno que miente a su pueblo sobre esas guerras y luego pide a esos mismos ciudadanos que pongan en juego sus vidas y sus impuestos por esas mentiras. Si una guerra está justificada digan la verdad y la gente decidirá si quiere apoyarla.
Si habéis leído alguno de los archivos sobre las guerras de Afganistán o Iraq, alguno de los cables de las embajadas estadounidenses o alguna de las historias sobre las cosas de las que ha informado Wikileaks, considerad cuán importante es que todos los medios puedan informar libremente sobre esas cosas.
Wikileaks no es el único que publica los cables de las embajadas de EE.UU. Otros medios noticiosos, que incluyen The Guardian de Gran Bretaña, The New York Times, El País en España y Der Spiegel en Alemania, han publicado los mismos cables.
Sin embargo es Wikileaks, como coordinador de esos otros grupos, el que ha sido objeto de los ataques y acusaciones más malignos del gobierno de EE.UU. y sus acólitos. He sido acusado de traición, aunque soy australiano y no ciudadano estadounidense. Ha habido docenas de llamados serios en EE.UU. para que yo sea “eliminado” por fuerzas especiales de ese país. Sarah Palin dice que deberían “cazarme como a Osama bin Laden”, hay una ley republicana ante el Senado de EE.UU. que trata de que me declaren “amenaza internacional” y me traten en consecuencia. Un asesor de la oficina del primer ministro canadiense ha hecho un llamamiento en la televisión nacional para que me asesinen. Un bloguero estadounidense pidió que secuestren y dañen a mi hijo de 20 años, que está aquí en Australia, sólo para hacerme daño.
Y los australianos deberían ver sin orgullo cómo Julia Gillard y su gobierno hacen el juego a esos sentimientos. Los poderes del gobierno australiano parecen estar totalmente a disposición de EE.UU. en cuanto a la cancelación de mi pasaporte australiano, o a que se espíe y acose a seguidores de Wikileaks. El Fiscal General australiano hace todo lo posible por colaborar con una investigación estadounidense que se orienta claramente a incriminar a ciudadanos australianos y enviarlos a EE.UU.
La primera ministra Gillard y la secretaria de Estado Hillary Clinton no han expresado una sola palabra de crítica hacia otras organizaciones mediáticas. Es porque The Guardian, y Der Spiegel son antiguos y grandes, mientras Wikileaks todavía es joven y pequeño.
Somos los desamparados. El gobierno Gillard trata de matar al mensajero porque no quiere que se revele la verdad, incluida la información sobre sus propios tratos diplomáticos y políticos.
¿Ha habido alguna reacción del gobierno australiano a las numerosas amenazas públicas de violencia contra mi persona y otros miembros del personal de Wikileaks? Se podría haber pensado que una primera ministra australiana debería defender a sus ciudadanos contra cosas semejantes, pero sólo ha habido afirmaciones de ilegalidad sin ninguna confirmación. La primera ministra y especialmente el fiscal general deben cumplir sus deberes con dignidad y mantenerse por encima de la refriega. Pero podéis estar seguros, esos dos sólo quieren salvar su pellejo. No lo lograrán.
Cada vez que Wikileaks publica la verdad sobre abusos cometidos por agencias estadounidenses, los políticos australianos recitan un coro evidentemente falso con el Departamento de Estado: “¡Arriesgáis vidas! ¡Seguridad nacional! ¡Pondréis en peligro a los soldados!” Luego dicen que no hay nada de importancia en lo que publica Wikileaks. No pueden ser las dos cosas al mismo tiempo. ¿Cuál de ellas, entonces?
Ninguna de las dos. Wikileaks tiene una historia editorial de cuatro años. Durante ese tiempo hemos cambiado gobiernos enteros, pero no hay una sola persona, que se sepa, que haya sido dañada. Pero EE.UU., con la complicidad del gobierno australiano, ha matado a miles sólo en los últimos meses.
El secretario de defensa de EE.UU., Robert Gates, admitió en una carta al Congreso de EE.UU. que ninguna fuente o método confidencial de inteligencia ha sido comprometida por la revelación de las bitácoras de la guerra afgana. El Pentágono declaró que no hay evidencia alguna de que las revelaciones de Wikileaks hayan llevado a que alguien sea dañado en Afganistán. La OTAN en Kabul dijo a CNN que no pudo encontrar a una sola persona que necesitara protección. El Departamento de Defensa australiano dijo lo mismo. Ningún soldado o fuente australiana han resultado afectados por algo que hayamos publicado.
Pero nuestras publicaciones no han dejado de ser importantes. Los cables diplomáticos de EE.UU. revelan algunos hechos sorprendentes:
- EE.UU. solicitó a sus diplomáticos que robaran material humano e información de funcionarios de la ONU y de grupos de derechos humanos, incluyendo ADN, huellas digitales, escaneo del iris, números de tarjetas de crédito, contraseñas de Internet y fotos de identificación, en violación de tratados internacionales. Presumiblemente, también podrían apuntar a diplomáticos australianos en la ONU.
- El rey Abdullah de Arabia Saudí pidió a EE.UU. que ataque Iraq.
- Responsables en Jordania y Bahrein quieren que el programa nuclear de Irán sea detenido por todos los medios disponibles.
- La investigación británica sobre Iraq fue amañada para proteger “intereses estadounidenses”.
- Suecia es un miembro encubierto de la OTAN y no se informa al Parlamento del el intercambio de inteligencia con EE.UU.
- EE.UU. está actuando de manera agresiva para lograr que otros países acepten presos liberados de la Bahía de Guantánamo. Barack Obama estuvo de acuerdo con entrevistarse con el presidente esloveno sólo si Eslovenia aceptaba a un prisionero. Nuestro vecino en el Pacífico, Kiribati, recibió una oferta de millones de dólares para que acepte detenidos.
En su trascendental dictamen sobre el caso de los Papeles del Pentágono, la Corte Suprema de EE.UU. dijo que “sólo una prensa libre y sin limitaciones puede denunciar efectivamente el engaño del gobierno”. La tormenta actual respecto a Wikileaks refuerza la necesidad de defender el derecho de todos los medios a revelar la verdad.
Julian Assange es redactor jefe de WikiLeaks.

dilluns, 29 de novembre del 2010

28-11-2010: Wikileaks publica 251.287 informes de la diplomàcia ianqui, del desembre de 1966 al febrer de 2010

Com sabeu, avui el diari "El País", simultàniament amb d'altres capçaleres d'importància global, ha iniciat la filtració del "cables" (informes) de la diplomàcia usamericana que el portal Wikileaks prèviament lis havia aportat.
"El País" ha decidit acceptar els compromisos als que "The New York Times" arribi amb el Departament d'Estat (dels EEUUAA, of course) per a evitar la difusió de determinats documents.
En aquests moments, sembla que el repositori de documents de Wikileaks torna a funcionar després de l'atac massiu patit els darrers dies, que l'havia deixat fóra accés.
Recordau que, anteriorment, Wikileaks ja havia filtrat centenars de milers de documents confidencials ianquis, relatius a les invasions de l'Afganistan i l'Iraq.
Assenyalar, per acabar, que l'únic represaliat després que Wikileaks publicàs el terrible video en què es pot observar com les forces usamericanes massacraren civils i nins a Bagdad des d'uns helicòpters, ha estat el militar que suposadament el va filtrar. No es recorda que "la comunitat internacional" hagi formulat ni un retret als EEUUAA al respecte.
Aquí teniu l'enllaç per a accedir a la pàgina de Wikileaks on es dirigeix als diferents documents diplomàtics.

Press Release - Wikileaks empieza a publicar cables diplomáticos de la embajada de estados unidos

Us enllaçam també al glosari que El País ha posat a la disposició, per tal de facilitar la comprensió dels documents:
El País, 28-11-2010: Glosario de abreviaturas militares y diplomáticas

dissabte, 6 de novembre del 2010

L'artista Santiago Sierra diu NO al Premio Nacional de Artes Plásticas de l'Estat espanyol

[Imatge extreta de la web de l'artista No Global Tour]

Per la seva exemplaritat, reproduïm la seva carta de renúncia al premi, dirigida a la ministra González-Sinde.

Madrid, Brumaire 2010


Estimada señora González-Sinde,


Agradezco mucho a los profesionales del arte que me recordasen y evaluasen en el modo en que lo han hecho. No obstante, y según mi opinión, los premios se conceden a quien ha realizado un servicio, como por ejemplo a un empleado del mes.

Es mi deseo manifestar en este momento que el arte me ha otorgado una libertad a la que no estoy dispuesto a renunciar. Consecuentemente, mi sentido común me obliga a rechazar este premio. Este premio instrumentaliza en beneficio del estado el prestigio del premiado. Un estado que pide a gritos legitimación ante un desacato sobre el mandato de trabajar por el bien común sin importar qué partido ocupe el puesto. Un estado que participa en guerras dementes alineado con un imperio criminal. Un estado que dona alegremente el dinero común a la banca. Un estado empeñado en el desmontaje del estado de bienestar en beneficio de una minoría internacional y local.

El estado no somos todos. El estado son ustedes y sus amigos. Por lo tanto, no me cuenten entre ellos, pues yo soy un artista serio. No señores, No, Global Tour.


¡Salud y libertad!


Santiago Sierra


Aquí: La carta original

dijous, 30 de setembre del 2010

Ja només lis queda el front polític per defensar la urbanització de la illeta del Molí de'n Regalat


Informen l’interès municipal per defensar la urbanització del Molí de’n Regalat, sense cap document tècnic ni jurídic
PSOE, UM i PP no responen la qüestió formulada pel Consell relativa a la existència o no de drets urbanístics indemnitzables al terrenys de la illeta del Molí de’n Regalat

Al plenari es va fer pública la vinculació mercantil entre Bartomeu Gili (UM) i l’administrador de Porto Sa Coloni, S.A.

El plenari d’Artà va aprovar el passat dimarts (28-09-2010), amb el vots favorables d’UM, PSOE i PP, respondre manifestant únicament “l’interès municipal” a la qüestió plantejada -en tràmit daudiència- pel Departament de Territori del Consell de Mallorca, relativa a si es produeix una pèrdua d'aprofitament urbanístic indemnitzable d'acord amb la legislació urbanística en el cas que s’apliqui la Llei de Costes (en el sentit recomanat per l’Informe de la DG de Sostenibilitat de la Costa i de la Mar (Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí, MARM) del passat mes d’agost). Aquesta “manifestació” no va anar fonamentada en cap informe tècnic ni jurídic.

Els Verds-Esquerra d’Artà i UIA varen manifestar la seva sorpresa pel fet de la total manca de documentació tècnica i per com la proposta de lequip de govern (que va recolzar el PP) obvia sistemàtica i repetidament la Sentència ferma núm. 600 de 10-09-2009 del TSJIB, el propi Informe del Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí -anteriorment esmentat- i, fins i tot, la pregunta formulada expressament pel Consell de Mallorca, que es podria resumir en si, en el cas que es revisàs el Domini Públic Marítim Terrestre establert en una Ordre Ministerial de 1995 (passant de 20 a 100 m. el marge de servitud de protecció, com recomana el MMARM), es veurien afectats drets urbanístics indemnitzables. Aquests drets només podrien existir en el cas que s’hagués aprovat un Pla Parcial en aquests terrenys. Atès que els terrenys de la illeta del Molí de’n Regalat mai no han estat inclosos en cap Pla Parcial, no hi ha drets urbanístics indemnitzables, i davant d’aquests fets, l’equip de govern ha optat per obviar la realitat, formular una declaració de voluntat política pura i dura, contradir obertament la legalitat urbanística, i afavorir els interessos de la promotora en contra de la sostenibilitat urbana i ambiental de la Colònia de Sant Pere.

El fet que el grup municipal socialista i la batlessa en funcions, M. Francisca Servera (PSOE) actuïn de manera tan barroera en favor de l’interès privat, preocupa Els Verds-Esquerra d’Artà i UIA, per causa que aquesta prioritat de l’interès privat sobre el públic es pugui encomanar als representants socialistes del Consell. Per aquest motiu, han posat tots aquests fets en coneixement dels representants del Bloc en la mateixa institució.

Vinculació mercantil entre Bartomeu Gili (UM) i l’administrador de Porto Sa Coloni, S.A.

A rel d’un prec formulat per UIA la mateixa sessió ordinària del Ple, es va fer pública la vinculació mercantil entre el regidor de Turisme B. Gili (UM) i A. Galmés Riera, administrador de l’empresa Porto Sa Coloni S.A., promotora de la urbanització dels terrenys de la illeta del Molí de’n Regalat*. Aquest fet podria explicar, en part, la voluntat de l’equip de govern en col·laborar amb els interessos del promotor, en contra del bé públic, consistent en la protecció de 80 m. més de costa si es realitza la modificació, recomanada pel MMARM, del Domini Públic Marítim Terrestre que afecta aquests terrenys; terrenys, s’ha de recordar, als quals es troben exemplars de l’espècie endèmica de saladina amb alta protecció Limmonium Majoricum.

La vinculació entre UM i Porto Sa Coloni, S.A., també podria explicar en part la negativa d’UM-PSOE a aprovar la proposta presentada en diferents ocasions per Els Verds-Esquerra dArtà dadaptar les declaracions de Béns patrimonials i participacions dels regidors en societats mercantils a les modificacions produïdes en la Llei de Règim Local per l’aprovació de la Llei del Sòl, augmentant d’aquesta manera la transparència sobre possibles conflictes d’interessos per part del membres de la Corporació.

* En el conveni que el Batle dArtà, Rafel Gili (UM) va signar dia 11-03-2005 amb Porto Sa Coloni, S.A. (amb domicili, a efectes de notificacions, al C/ Eusebi Estada, 37), A. Galmés Riera representava la promotora en qualitat d’administrador únic; en l’anunci 71.926 del B.O.R.M.E. de dia 10-02-2010, passava de ser administrador únic a administrador solidari, juntament amb P. Pascual Gual.

Què n'ha dit la premsa (i anteriorment, quan vàrem fer públic l'Informe de la DG de sostenibilitat de la Costa i la Mar):

- Diario de Mallorca, 02-10-2010: Tolo Gili denuncia la "campaña de descrédito" contra él y su padre, el alcalde.

- El Mundo-El Día de Baleares, 01-10-2010: Denuncian la relación de Gili con las casas Molí den Regalat.

- Diario de Mallorca, 01-10-2010: La oposición vincula a Tolo Gili a la promotora del Molí de'n Regalat.

-Última Hora, 23-09-2010: La illeta del Molí de'n Regalat cuenta "con todos los servicios urbanísticos.

- El Mundo-El Día de Baleares, 23-09-2010: Madrid rechaza el deslinde de la finca Molí de'n Regalat.

- Diario de Mallorca, 21-09-2010: Otra posibilidad para evitar los 18 chalés en el Molí de'n Regalat choca con las previsiones de Gili.

- Diari de Balears, 21-09-2010: No al Molí de'n Regalat urbanitzat.