Impacte mediàtic d'un comunicat d'agraïment a IBANAT pel manteniment dels "ases tallafocs"

Curiosa l'expectació que ha aixecat en alguns mitjans el comunicat del passat dia 11 d'abril amb què el regidor de Medi Ambient, G. Caldentey, senzillament volia remarcar la utilitat dels animals que mantenen netes determinades faixes tallafocs, i agrair a l'IBANAT la continuïtat d'aquest servei, després que l'octubre es publicassin notícies sobre la tornada dels animals a Hosca on radica l'empresa propietària.
L'endemà Diario de Mallorca se'n feia ampli ressò, com també El Mundo-El Día de Baleares, capçalera que fins i tot va editorialitzar la "notícia".
"Es colmo" d'aquest exagerat ressò mediàtic arribà amb l'entrevista en directe a esRadio (la ràdio de F. Jiménez Losantos i César Vidal...) al regidor per part de Luis Herrero. Enllaçam aquí al fragment d'aquesta entrevista.

Moció per donar suport a la iniciativa de la Plataforma Moviment per la Llengua

A proposta de les formacions de l'equip de govern, es discutirà en sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà de dia 27 de març.
Tant de bo que el PP d'Artà també s'hi mostri a favor i quedi aprovada per unanimitat (donam per descomptat el recolzament del grup Psib-Psoe).
El Ple d'aquest Ajuntament aprovà, el passat mes de gener, la presentació d'al·legacions a aquest mateix Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 3/2007, així com demanar-ne la retirada. Tampoc no s'ha rebut cap resposta.
Avui, a les 11.30 h., convocats per la OCB d'Artà i la Plataforma pel Tren de Llevant, assistirem a la mobilització per dir:

Sí a la llengua i a la cultura pròpies!
Sí al transport públic!
Sí als nostres drets!

Notícia sobre els terrenys de la illeta del Molí de'n Regalat

Avui El Mundo-El Día de Baleares ha publicat aquesta notícia. Ara resulta que són els mateixos tècnics del Consell, els que consideren que els terrenys s'han de qualificar com a "rústics".
Des d'I.Verds d'Artà i en companyia i amb la col·laboració d'altres entitats (GOB, Associació de Veïnats de MontFerrutx) i altres formacions polítiques (UIA, BLOC, ara PSM-IniciativaVerds-Entesa) fa cosa d'un any que reclamam ja que el Consell de Mallorca resolgui d'una vegada per totes aquest darrer punt en suspens, pel que fa a l'aprovació definitiva de les NNSS d'Artà i la seva adaptació al PTM.
Us posam a continuació una compilació del que al respecte d'aquestes reclamacions hem anat publicant el darrer any:

(30-09-2010)

Ja només lis queda el front polític per defensar la urbanització de la illeta del Molí de'n Regalat

Informen l’interès municipal per defensar la urbanització del Molí de’n Regalat, sense cap document tècnic ni jurídic
PSOE, UM i PP no responen la qüestió formulada pel Consell relativa a la existència o no de drets urbanístics indemnitzables al terrenys de la illeta del Molí de’n Regalat

(25-11-2010)

(Tots?) Volem que es resolgui, d'una vegada per totes, la qüestió de la illeta del Molí de'n Regalat (?)

Sis mesos després de l'aprovació definitiva de les NNSS, la única qüestió que va quedar en suspens i sense aprovar, roman sense que tan sols s'informi tècnicament per part del Consell
Els Verds-Esquerra volen que l'Ajuntament en Ple insti la Comissió Insular d'Ordenació Territorial, d'Urbanisme i de Patrimoni Històric a tancar d'una vegada la qüestió de la qualificació urbanística del sector de la Illeta del Molí de'n Regalat, a la Colònia de Sant Pere
Fins ara, totes les institucions i organismes han fet una tasca diligent i àgil, però fa dos mesos que el Consell manté paralitzada aquesta polèmica qüestió

(29-12-2010)

Exigim una resolució, ja, sobre la illeta del Molí de'n Regalat

El GOB i Els Verds-Esquerra d'Artà critiquen la pràctica dilatòria del Consell en resoldre el tema de Molí de'n Regalat

(24-09-2011)

Grup de consellers del Consell de Mallorca: PSM-IV-ExM exigeix una decisió definitiva sobre el Molí den Regalat

PSM-IV-ExM exigeix una decisió definitiva sobre el Molí den Regalat
La coalició del Consell de Mallorca confia que la Comissió d'Urbanisme, que s'ha de reunir la setmana vinent, declari el solar com a sòl rústic protegit tant pel valor del molí fariner com per la presència del Limonium majoricum, únic al món.

En Marxa, ja! Via lliure al Tren de Llevant

A l'Ajuntament de Son Servera LA PLATAFORMA PEL TREN DE LLEVANT i els batles d'Artà, Capdepera, Manacor, Sant Llorenç i Son Servera ens reunirem avui, dimarts dia 4 d'octubre, per tal de consensuar un manifest per tal de reivindicar la reanudació de les obres del tren i el compliment del conveni ferroviari Manacor-Artà-Cala Rajada.
D'aquesta reunió sortirà la convocatòria d'una nova MARXA PEL TREN DE LLEVANT dia 6 de novembre.
Vos convidam a signar el manifest i participar d'aquesta convocatòria que serà a les 18,30 del mateix dimarts.

Documents relacionats:
(1) Proposta de "Manifest pel Tran de Llevant 2011"
https://docs.google.com/leaf?id=1CCnJeyjOut15GQ1ufeh19QOdBysOzwg7al1LGpvyJhEfvlS17lf50PEpA8rB&hl=ca
(2) Conveni de col·laboració entre l'Estat i Illes Balears, en matèria de ferrocarril (B.O.E. núm. 42, de 18-02-2009) http://www.boe.es/boe/dias/2009/02/18/pdfs/BOE-A-2009-2769.pdf

Grup de consellers del Consell de Mallorca: PSM-IV-ExM exigeix una decisió definitiva sobre el Molí den Regalat

PSM-IV-ExM exigeix una decisió definitiva sobre el Molí den Regalat

La coalició del Consell de Mallorca confia que la Comissió d'Urbanisme, que s'ha de reunir la setmana vinent, declari el solar com a sòl rústic protegit tant pel valor del molí fariner com per la presència del Limonium majoricum, únic al món.

El portaveu del grup de consellers del Consell de Mallorca, Joan Font, confia que la Comissió insular d'Urbanisme no allargui més aquesta qüestió i declari d'una vegada per totes que els terrenys del Molí den Regalat són rústics protegits. De fet, Font afirma que si aquest tema no s'inclou en l'ordre del dia de la propera reunió que s'ha de dur a terme la setmana vinent, exactament el dia 29, podria demostrar que hi ha interessos urbanístics que es pretenen ocultar i poden ser consentits per la comissió.

En aquest sentit, el portaveu de la coalició al Consell recorda que ja en la reunió del passat juliol, la comissió va retirar aquest punt en el darrer moment. Una decisió injustificada.

Al mateix temps, Font exigeix als responsables de la comissió que duguin aquest tema per poder prendre una decisió final “que ja fa massa temps que s'està dilatant”. Joan Font està convençut que la comissió s'haurà de pronunciar definitivament en breu després de conèixer la contundència en què l'informe tècnic rebutjava la declaració de sòl urbanitzable.

Per això, la coalició considera necessari que la comissió convocada per dia 29 inclogui entre l'ordre del dia aquesta qüestió per tal de denegar la petició de l'Ajuntament d'Artà sobre la llicència de construcció d'habitatges unifamiliars. I al mateix temps, es pronunciï a favor de la declaració de sòl rústic protegit, tal i com ha reclamat la coalició diverses ocasions.

El portaveu nacionalista i ecosocialista recorda que es tracta d'uns terrenys amb un gran valor paisatgístic però sobretot natural i etnològic, ja que en aquest punt de la Colònia de Sant Pere s'hi troba l'hàbitat de l'espècie Limonium majoricum, únic al món. Sense oblidar, és clar, el valor etnològic i històric del molí fariner catalogat.

GOB. Reclamen "més esforç en la investigació dels incendis forestals"

El GOB reclama més esforç en la investigació dels incendis forestals
La investigació en profunditat de tots els casos, y el judici i condemna d’incendiaris ha de ser fonamental dins una estratègia preventiva

Estam assistint a un estiu amb un important repunt en el nombre d’incendis forestals i en la superfície cremada en relació al que havia estat la tònica general en la darrera dècada. En aquests moments de l’any, ben avançat l’estiu, el grau d’humitat de les masses forestals és normalment mínim i la combustibilitat és màxima, independentment de que la primavera hagi estat un poc més o manco plujosa. Per tant és un error atribuir fonamentalment aquesta major incidència de focs a la situació ambiental conjuntural de les masses forestals. Recordem que com a norma general els boscos no es cremen; els cremam, per imprudència o de forma intencionada.

L’aplicació de gran quantitat de mitjans humans i materials (i per tant de recursos econòmics) permet generalment controlar bona part dels incendis en els seus primers moments, possibilitant menors superfícies cremades. Tot i això, el nombre de sinistres no ha experimentat un descens apreciable al llarg de la darrera dècada (mitjana de 125 anuals en el període 2000-2010). La interpretació és evident: falla la prevenció.

Gairebé tots els incendis que es produeixen a les Balears es generen per negligència o de forma intencionada. Per tant la informació als ciutadans per tal d’evitar pràctiques imprudents i a més il·legals durant l’estiu (focs agrícoles a zones de risc, foganyes forestals, cremes de restes de jardineria a perifèries d’urbanitzacions forestals, llançament de llosques de cigarrets, etc) i per altra banda la persecució dels que ho fan intencionadament han de ser línies fonamentals en la lluita contra el foc.

Pel que fa als incendis provocats, la reiteració a determinades localitats de Mallorca (Son Doblons, perifèria poblera de s’Albufera, urbanització de Betlem, zona Estellencs-Andratx, etc.) és simptomàtica. Tot i que molts d’aquests i altres casos es cataloguen com a intencionats, en comptades ocasions s’ha acabat condemnant als responsables d’incendis a les Balears. Som conscients que la identificació, judici i condemna dels autors no és gens fàcil, però davant la reiteració de casos a determinades localitats molt ens temem que per començar la pressió investigadora estigui essent insuficient com per, com a mínim, generar un efecte dissuasori.

Davant aquesta situació, reclamam de les autoritats (Govern i Delegació del Govern) un major esforç en la investigació dels focs i en la identificació dels responsables, ja que la sensació d’impunitat és un element altament inconvenient en l’estratègia per solucionar aquest problema.

Comunicat del GOB. Sobre el control de les cabres assilvestrades realitzat fins ara al Parc Natural de Llevant

18 de juny de 2011

El GOB reclama als nous responsables de medi ambient de Consell i Govern que abordin convenientment la problemàtica ambiental de les cabres orades als espais forestals
Consideram molt positiu i imprescindible el control de cabres assilvestrades realitzat fins ara al Parc Natural de Llevant

Davant les manifestacions públiques dels col·lectius lligats a la caça de la cabra mallorquina, criticant el control de la població d’aquests animals al Parc Natural de Llevant, i fins i tot acusant absurdament de delicte aquesta situació [I.Verds d'Artà: accediu a la notícia publicada avui dia 21-06-2011 a Última Hora], des del GOB volem recordar que:

1. La pastura de cabres als nostres boscos, garrigues i muntanyes és un dels majors problemes ambientals de les nostres masses forestals. Quan la densitat d’aquests herbívors traspassa el màxim assumible per l’ecosistema, es produeixen greus danys a la vegetació, s’impedeix la regeneració natural, s’empobreix la coberta vegetal i fins i tot es posa en perill la supervivència d’algunes espècies.

2. A les Illes comptam amb un bon nombre d’espècies vegetals que en tot el món només viuen aquí o que presenten poblacions molt reduïdes. Una part d’elles es troben restringides a zones de muntanya, i la pressió herbívora de les cabres n’és el seu principal problema de conservació. Així ha estat reconegut als plans de conservació que s’han redactat per aconseguir la conservació de més de 30 espècies vegetals amenaçades.

3. La pastura incontrolada de cabres genera evidents perjudicis econòmics que s’assumeixen socialment:

• El paisatge forestal és un patrimoni amb fortes implicacions sobre altres activitats econòmiques com el turisme de masses.
• La manca de regeneració natural suficient de les masses forestals condiciona el seu futur aprofitament forestal sostenible
• Els seus efectes negatius sobre espècies amenaçades fan necessaris plans de conservació que impliquen importants partides econòmiques i que pagam entre tots.
• En algunes zones es fa necessari fer reforestacions, que són igualment molt cares i que a més a més tenen poques garanties de futur si no s’elimina la pressió caprina.
  

4. El control d’aquests animals que des de fa anys es realitza al Parc Natural de Llevant ja comença a donar resultats, i s’observa una millora en la regeneració natural de la vegetació.


Des del GOB veim amb molta preocupació l’incipient negoci de la caça de cabres mallorquines, per les seves implicacions amb els problemes abans esmentat. Igualment ens preocupa l’actual separació entre els organismes competents: el Consell de Mallorca té les competències en caça, i promociona aquesta modalitat cinegètica. D’altra banda, la Conselleria de Medi Ambient és la responsable del control biològic de l’espècie per evitar danys ecològics.

Per tot lo abans esmentat, volem manifestar:

• el nostre suport al control de la població de cabres, mallorquines o d’altres varietats, als espais naturals i especialment als espais protegits com el Parc Natural de Llevant o la Serra de Tramuntana, per tal de minvar la seva densitat fins a nivells que no generin danys ambientals.

• La nostra demanda als governs del Consell de Mallorca i de la Comunitat Autònoma per tal que considerin adequadament la magnitud del problema i apliquin mesures per tal d’abordar-lo de forma convenient, prioritzant per davant de tot la conservació del nostre patrimoni natural i el bé comú dels ciutadans.

Avui ja és oficial del tot. Declarada, com a B.I.C., la Zona Arqueològica, el conjunt de jaciments de Cala des Camps

Al BOIB d'avui, dia 04-06-2011 (número 083), surt publicat l'Acord del Ple del Consell de Mallorca del passat dia 03-05-2011, de Declaració, com a B.I.C., de la Zona Arqueològica "Conjunt de jaciments de Cala des Camps", Acord que ja celebràrem i publicàrem en roda de premsa dia 6 de maig.

En l'anunci publicat avui no apareix ni l'Informe tècnic que acompanya la declaració, ni la cartografia de l'àrea delimitada com a B.I.C.; per això i per a que els pogueu consultar, us enllaçam al trasllat que el Consell de Mallorca va fer fa uns dies de l'Acord de Declaració a l'Ajuntament i a nosaltres com a interessats (impulsors de la Declaració), trasllat al qual sí que apareixen aquests dos documents.

Per altra banda, informar-vos que al Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca tenen la intenció de procedir a instal·lar tancaments de fusta per a limitar materialment l'accés els vehicles especialment a la franja de litoral més afectada per aquest trànsit i estacionament que durant tants d'anys hem denunciat i reclamat que s'impedías a diferents institucions (especialment, a l'Ajuntament): l'espai litoral que comprèn de Sa Cuguça al mateix Ca los Camps. Tant de bó aquestes bones intencions es materialitzin aviat i aquest estiu efectivament no hi circulin ni estacionin més vehicles en aquests emblemàtics espais del litoral de la Colònia i del municipi d'Artà.

Objectiu assolit: Acord del Ple del Consell, de declarar B.I.C. la Zona arqueològica de Ca los Camps

[Foto de grup. Roda de premsa de dijous 5 de maig de 2011 a Ca los Camps/Es Canons.
D'esquerra a dreta, B. Capó, M. Rosselló, G. Caldentey, B. Cerdà, M. Moragues i D. Abril.
Cortesia de Biel Capó]

[Imatge extreta de dbalears.cat. Fotografia d'A. Bassa. Accediu a l'article complet publicat avui:
Protecció BIC per a la zona arqueològica de Ca los Camps]

Després de dos anys de tramitació, aquest emblemàtic indret colonier (67 ha.) ha quedat encara més protegit
El Ple del Consell de Mallorca acordà el passat dimarts, dia 3 de maig, la Declaració definitiva de la Zona arqueològica de Ca los Camps, com a Bé d'Interès Cultural
A banda de la senyalització i protecció genèriques definides per la Llei de Patrimoni, a la Declaració s'explicità la prohibició, dins l’àrea de delimitació de la zona arqueològica, del trànsit rodat de vehicles fora de les vies existents, molt especialment a la zona més propera a la costa

I.Verds d'Artà celebram aquest Acord del Consell de Mallorca, que garanteix una major protecció de Es Canons, Ca los Camps i la zona litoral de Sa Cuguça, així com l'adequada conservació i senyalització dels jaciments arqueològics.

De forma genèrica, la Llei de Patrimoni Històric de les Illes estableix com a competència municipal, entre d'altres: "Senyalitzar l'emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric que es troben en el terme municipal respectiu, ordenar les vies d'accés i adoptar les mesures de protecció respecte del trànsit de persones i de vehicles."

I.Verds hem proposat i reiterat fins a l'avorriment davant un desinteressat equip de govern (UM-PSOE), la necessitat de tenir cura d'aquesta zona, amb l'objectiu de conservar-ne els valors patrimonials i difondre'ls a nivell cultural, paisatgístic i turístic. Al respecte, les nostres propostes i reclamacions han estat sobre tot senyalitzar correctament les restes arqueològiques, impulsar-ne la correcta conservació, i regular el trànsit de vehicles, fins ara descontrolat i que afectava greument no només les restes arqueològiques que s'hi troben, sinó també el paisatge, emblemàtic dins dels paisatges artanencs i coloniers.

La Declaració com a B.I.C. d'aquesta nova Zona arqueològica inclou, explicitament, la prohibiciódel trànsit rodat de vehicles fora de les vies existents dins l’àrea de delimitació de la zona arqueològica, molt especialment a la zona més propera a la costa.
Aquesta Declaració suposa una nova eina a la disposició de les administracions per a la correcta gestió cultural i turística de l'indret, i també a la disposició de la ciutadania que, si no veu una aplicació de les mesures protectores per part de l'Ajuntament, ara ja es po dirigir al Consell de Mallorca per a que, subsidiàriament, actui.

A Artà ens hem passat quatre anys escoltant de boca de B. Gili (UM) sobre el milionari "Pla turístic. Artà sorprén", de desestacionalització turística, de complexes estudis, diagnosis i programes d'actuació; de "turisme patrimonial, cultural i familiar"; de creació de "marques i segells turístics propis", de productes turístics al turisme del sol i platja"...

Paraules buides i "gestionitis aguda", gestionitis basada en repartir els doblers públics de manera opaca, unilateral i, el pitjor: ara per ara, la despesa feta, ha estat inútil.

L'equip de govern municipal UM-PSOE ha volgut fer l'impossible aquesta legislatura: vendre fum amb aquelles paraules buides (Oferir un turisme alternatiu al sol i platja [...]. Una nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori) i, a la vegada, voler ampliar sis vegades la platgeta de sa Colònia, i lamentar que a Es Canons mateix, no es poguessin construir 2.000 places hoteleres.
És més que necessari que els doblers (1.500.000 euros) destinats per tres administracions diferents, es gestionin en el futur immediat, passades les eleccions, de manera més àgil, participativa, eficient i transparent.

- Diario de Mallorca, 06-05-2011: Coches limitados en Ca los Camps.
- Última Hora, 06-05-2011: Protección para Ca los Camps.

A la fi, les primeres passes municipals contra la circulació de cotxes pel litoral

[Algunes de les senyals instal·lades els darrers dies
per l'Ajuntament d'Artà. A la tercera, es pot veure com
és necessària l'aplicació de la normativa per part de la policia, ja que
no obstant el gran rètol, un cotxe encara ha anat a aparcar damunt les roques]

[Davant la manca d'actuacions per part de les administracions,
algú s'ha pres la justícia pel seu compte, i ha intentat tancar l'accés
dels vehicles amb caramulls de terra. Aquest és l'accés al Caló dels ermitans]

[Una mesura necessària: el tancament amb estaques de fusta,
deixant un poc d'espai (aprox. 1'60 m., més que el de la foto: les Normes Subsidiàries
d'Artà ho permeten) per a poder estacionar]

[Imatges generals i de detall, a les quals es pot observar la degradació paisatgística
i l'erosió del sòl, on només es poden fer les plantes allà on sobresurten les roques
i els turismes no hi passen]

Davant del greu impacte ambiental i paisatgístic en alguns dels indrets més emblemàtics
L'Ajuntament d'Artà senyalitza els principals accessos il·legals emprats pels turismes per a circular i estacionar en zones protegides del litoral
I.Verds d'Artà celebren aquesta mesura, que ha de ser la primera d'una sèrie per a eliminar aquest ús descontrolat del domini públic costaner

Des de l'any 2004, Els Verds d'Artà i moviments ciutadans com l'Associació "Es garballó", denuncien el trànsit i estacionament il·legals, massius i descontrolats que es produeix en diferents indrets del litoral d'Artà, entre d'altres, Cala Torta, Sa Cuguça (prop de Ca los Camps), Es Canons, el Caló dels ermitans, Cala Tonó i Sa Canova.
Els Verds impulsaren l'any 2005 una normativa que regulava la circulació dels vehicles pels espais naturals protegits del terme, aprovada l'any 2006. Aquesta normativa tenia ànim de complementar l'estatal i la mediambiental de caràcter autonòmic i europeu, atorgant una eina de protecció del territori i el paisatge a l'Ajuntament: s'hi inclou una sèrie de comportaments que han de ser considerades com a infraccions, i el règim sancionador corresponent.
Properament, per la zona de Sa Cuguça, Ca los Camps i part de Es Canons, s'afegirà una normativa patrimonial: la declaració de la Zona arqueològica de Ca los Camps com a Bé d'Interès Cultural, amb expressa prohibició de la circulació fora dels camins regulats.
Els Verds d'Artà han insistit una vegada darrera altra en la necessitat de solventar aquest problema i en tot moment han plantejat i exigit l'adopció de mesures com la informació, el tancament, la senyalització, etc., tant a les administracions supramunicipals, com a la municipal.
Davant la paràlisi de totes les administracions, amb el pas dels anys s'ha pogut observar com, per exemple, la propietat de Es Canons va aixecar tancar el pas dels turismes per la seva propietat; fins i tot, com alguna persona, de forma anònima, dipositava caramulls de terra en algun accés amb idèntic objectiu.
I.Verds d'Artà hem constatat que aquests darrers dies, s'ha iniciat la senyalització dels accessos, senyals on s'informa que l'accés resta prohibit per a vehicles, en aplicació de la normativa estatal i la municipal.
Esperam que l'equip de govern (UM-PSOE), més enllà d'una possible voluntat de rentar-se la cara ambientalment abans de les eleccions pugui, tal i com a promès el darrer any i anteriorment, deixar arreglat el problema de cara a l'estiu, amb la correcta instrucció de la policia local al respecte, amb el tancament amb estaques i habilitació d'algunes zones per a facilitar l'estacionament, i la campanya d'informació i difusió dels valors ambientals, paisatgístics i patrimonials d'aquests indrets, com de la prohibició del pas de vehicles.

Final del calvari judicial patit per Julen Adrián i Maria Ramírez, per les demandes i querelles de l'ex-arquitecte municipal M. Carrió

El passat mes de gener, va ser decretat el definitiu arxiu de la causa judicial per la via del civil, de Mateu Carrió contra Julen Adrián i Maria Ramírez
Gairebé vuit anys després de la primera querella i per fets des de l’any 2001 (és a dir, de fa aproximadament deu anys), podem donar per acabat el calvari judicial al qual ha sotmès Mateu Carrió, ex-arquitecte de l’Ajuntament d’Artà a en Julen Adrián, regidor d’EU-Els Verds i a na Maria Ramírez, militant d’EU i membre de la llista electoral artanenca
Iniciativa-Els Verds d’Artà lamentam molt profundament aquest ús i abús de la justícia com a eina d’atac a la dissidència política i com a mode d’intentar acorvardir una oposició incòmoda

1. Avui volem anunciar la declaració, per part del jutjat d’instrucció núm. 5 de Manacor, que el recurs d’apel·lació presentat per Mateu Carrió contra la sentència del jutjat d’instrucció núm. 1 del passat dia 31 de març de 2010 ha quedat desert per no haver-s’hi presentat, finalment, la part apel·lant, això és el mateix Mateu Carrió.

2. La sentència de 31 de març de 2010 desestimava les acusacions de presumptes lesions del dret a l'honor i la imatge i es basava, pel que fa a alguns fets, en la seva caducitat, i pel que fa a altres, en la consideració de l'ex-arquitecte com a actor significat i important en matèria urbanística i mediambiental

3. Prèviament a aquesta sentència ja definitivament no apel·lada de 2010, Mateu Carrió havia demandat per la via del penal, pels mateixos fets, els dos companys d’Artà, en Julen Adrián i na Maria Ramírez. L’any 2003, varen ser objecte d’una querella per la via del penal, per presumptes delictes continuats de calúmnies i injúries, per escrits en diferents mitjans de comunicació alguns d’ells de l’any 2001. Aquesta querella va arribar a ser desestimada pel Tribunal Suprem l’any 2006 (l'ex-arquitecte demanava, entre d'altres coses, una indemnització de 450.000 euros), després del previ sobreseïment de les causes per part d’un jutjat de Manacor i de l’Audiència Provincial de Balears.

4. De la sentència de 2010 que no ha estat recorreguda, cal destacar en què es fonamenta la desestimació del jutge d’algunes declaracions dels articles de’n Julen i na Maria: l’interès general del tema sobre els que es feren les declaracions, i la veracitat del contingut de les declaracions. Al respecte, diu: [...] no podemos olvidar que la controversia se centra en diversos aspectos de la política medio ambiental dentro del termino municipal y de las consecuencias que para la ordenación del territorio tiene la misma, es decir es un debate de interés general y de amplias repercusiones [...] [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres]. També diu: [...] en lo relativo exclusivamente a lo manifestado en dicho artículo no puede decirse que lo expuesto en el sea falso en el sentido exigido por la jurisprudencia ya que es notoriamente conocido [...] los problemas originados por la construcción del chalet de Boris Becker[...] [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres].

5. Gairebé vuit anys després de la primera querella i per fets des de l’any 2001, és a dir, de fa aproximadament deu anys, podem donar per acabat el calvari judicial al qual ha sotmès Mateu Carrió, ex-arquitecte de l’Ajuntament d’Artà a en Julen Adrián, regidor d’EU-Els Verds i a na Maria Ramírez, militant d’EU.

6. Iniciativa-Els Verds d'Artà ens hem de considerar satisfets; no només per les absolucions en sí mateixes, sinó pel que signifiquen de corroboració judicial de les polítiques que en urbanisme i medi ambient hem dut a terme el grup municipal Esquerra Unida-Els Verds d'Artà, Els Verds-Esquerra aquesta legislatura i, si el poble sobirà ho vol, la propera legislatura amb els sigles Iniciativa-Els Verds d’Artà.

7. L'actitud de Mateu Carrió ens ha semblat, fa temps, més que la pròpia de la recerca de la veritat i del restabliment del seu honor, un abús de la maquinària judicial, fent d'aquests interminables processos (els quals han estat sistemàticament desestimats, un rere l’altre) un “calvari judicial” en càstig exemplar a qui va tenir la valentia de denunciar-lo políticament. Les actuacions del regidor i la militant demandats mai no han estat constitutives de delicte de cap tipus, sinó que han estat confirmades judicialment com a actuacions normals dins del context de la crítica i el debat polític, al qual participaven tant els denunciats, com el propi denunciant.

8. Cal destacar que l’actuació, com a testimonis de càrrec de l’acusació, de diferents ex-batles del grup UIA, recolzant les acusacions de Carrió contra el regidor verd, han quedat completament desautorizades tant a la via penal com, darrerament, per la via del civil.

9. Alleuja que els més de 70.000 euros d’indemnització per acomiadament que Mateu Carrió va obtenir de l’Ajuntament d’Artà (en un procés que es va perdre per un pèssim enfocament de la defensa municipal (encarregada per Rafel Gili, Um; i Pep Silva, del PSOE)) i que el Sr. Carrió va anunciar que dedicaria íntegrament a assolir una sentència condemnatòria del regidor "verd", no li hagin bastat per aconseguir els seus propòsits.

10. Algunes de les moltes crítiques al Sr. Carrió que van ser origen de l’assetjament judicial contra el regidor verd van ser precisament les deficiències de l’edifici del Teatre Municipal, que en aquest dies es converteix en una reclamació judicial de l’Ajuntament contra el Sr. Carrió. A Iniciativa-Verds d’Artà ens sembla incomprensible que l’ajuntament d’Artà, dirigit en aquests anys per UM i PSOE, hagi necessitat gairebé 8 anys en reclamar unes deficiències evidents, que provocaren al seu moment fins i tot desgràcies personals, com va ser el cas del graó de l’entrada principal que, en confondre’s amb l’ombra de la marquesina, va arribar a ocasionar fractures a persones majors, alguna de les quals van suposar indemnitzacions a l’Ajuntament d’Artà.

11. Mentres tant l’Ajuntament d’Artà perdia el temps, el regidor verd i el seu partit han hagut de patir, en soletat, la pressió judicial aixecada pel sr. Carrió, celebrada pels Independents d’Artà en vergonyoses rodes de premsa, a vegades conjuntes, en defensa de l’ex-arquitecte municipal (vegeu p. ex., Diario de Mallorca (13-01-2008): Los Independents achacan el mal estado del teatro al actual equipo de gobierno. El arquitecto Mateu Carrió afirma que el edificio tiene grietas por la colocación de carpas navideñas).

12. Recentment altres dos regidors verds, Conxi Peña i jo mateix, hem estat denunciats per la nostra acció política, si bé en aquesta ocasió per part d’UM-PSOE i de regidors d’aquests partits. Iniciativa-Els Verds d’Artà lamentam molt profundament aquest ús i abús de la justícia com a eina d’atac a la dissidència política i com a mode d’intentar acovardir una oposició incòmoda.

Què en diu la premsa:

Diario de Mallorca, 15-04-2011: Archivado el ´calvario´ judicial contra miembros de EU por las demandas y querellas del ex arquitecto municipal. El edil Caldentey denuncia "el abuso de la justicia como herramienta de ataque a la disidencia política".
Diari de Balears, 15-04-2011: Arxivada la querella contra Adrián i Ramírez.

Adhesió al Pacte de Batles, un altre "brindis al sol" d'UM-PSOE

Unió d'Independents d'Artà i Els Verds-Esquerra lamenten que l'apatia i improvització de l'equip de govern (UM-PSOE) provoqui una adhesió al Pacte dels Batles municipal tan tardana, que suposarà la pèrdua de la subvenció per a la redacció del Pla d'Acció (uns 12.000 euros)
Plou sobre el banyat: abandonament total de l'AL21, i cap senyal del "Pla d’acció municipal contra el canvi climàtic", aprovat a proposta d'UM el juliol de 2008

El proper dilluns, en sessió extraordinària, el Ple de l'Ajuntament d'Artà debatrà i segurament aprovarà la proposta de l'equip de gevern (UM-PSOE), d'adhesió al Pacte de Batles. Aquesta adhesió haurà de suposar l'adopció per part de l'Ajuntament d'una sèrie de mesures que suposin millores en la gestió de les emissions de CO2 i l'energia, difondre entre els veïnats informació prèctica sobre eficiència energètica, redacció d'una diagnosi i un Pla d'Acció d'Energia Sostenible (PAES), i l'obertura de canals de finançament de la Unió Europea per a aquests objectius.

Els grups d'esquerres artanencs consideren òbvia la necessitat d'aquesta adhesió, com la necessitat que efectivament es faci feina amb l'horitzó que proposa el Pacte dels Batles, que és que l'any 2020 s'hagin reduït les emissions de CO2 a Artà un 20%.

Els grups a l'oposició municipal recorden, però, la successió d'incompliments respecte dels compromisos del Ple i de l'equip de govern, per part del mateix equip de govern en aquestes matèries i que, de fet, si s'haguessin materialitzat, haurien posat el municipi al capdavant de la illa en reducció d'emissions de CO2:

- El setembre de 2010, el Ple va aprovar, per unanimitat, una moció de UIA i Verds-ERC per instar l'equip de govern a actuar, in extremis, davant l'expulsió de la Xarxa Balear de Sostenibilitat, degut al continuat incompliment dels compromisos d'actuació en relació a l'Agenda Local 21, una AL21 que havia estat totalment abandonada des del 2007 i que ha costat més de 14.000 euros a l'Ajuntament. No consta, ni a la Comissió Balear de Medi Ambient, ni a l'oficina del Departament de Cooperació Local que fa seguiment i assessora els municipis que la duen a terme, que l'Ajuntament hagi dit ni fet res al respecte a dia d'avui per tal, com a mínim, d'evitar l'expulsió.

- El juliol de 2008, UM va dur al Ple una moció, que va ser aprovada (amb l'abstenció dels grups UIA i Verds-E, que manifestaren llur desconfiança vers la fiabilitat de l'equip de govern i el seu veritable compromís amb el que proposava: el temps lis ha donat sobradament la raó) elaborar un Pla d’acció municipal contra el canvi climàtic, d’acord amb les directrius del Pla d’acció de les Illes Balears contra el canvi climàtic impulsat per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. UM gestionava llavors aquella Conselleria. Del document que s'havia de redactar, no se n'ha sabut res més.

- Al Pacte dels Batles ja hi ha una vintena de municipis adherits (entre d'altres, els de Petra, Capdepera i Son Servera), i un any que la DG d'Energia de la Conselleria d'Industria, Comerç i energia anima les institucions municipals a adherir-se, per exemple, aprofitant una Assemblea de Batles celebrada el passada el passat desembre. Els municipis adherits ja tenen hores d'ara preparat i presentat davant la Conselleria el seu Pla d'Acció d'Energia Sostenible (PAES), i presentada la factura corresponent a la seva redacció com a despesa susceptible de finançament al 100%. La subvenció convocada amb aquest efecte, publicada el passat 15 de març, diu a les seves bases, sobre el termini de presentació de les sol·licituds, especifica que aquest termini és de 3 mesos des de la publicació d’aquesta Resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears o fins a l’exhauriment de la quantia econòmica assignada a aquesta convocatòria. UIA i Verds-E han consultat l'oficina de la Conselleria d'Indústria que tramita aquesta subvenció, i han estat informats que actualment ja s'està preparant l'anunci que el termini s'ha acabat, atès que s'ha exhaurit la quantia econòmica assignada a la convocatòria, perquè hi ha les suficients sol·licituds municipals correctament tramitades per a la dotació del total d'aquella quantitat. D'aquesta manera, s'ha fet novament tard, i si l'Ajuntament vol encarregar un PAES, bé haurà de ser l'any 2012, bé n'haurà d'assumir exclussivament la despesa de redacció (uns 12.000 euros). No consta que hi hagi tan sols encarregat el PAES a dia d'avui.

Aquests són només alguns dels fets contrastats recentment que obliguen UIA i Verds-E a ser més que escèptics davant la presentació, ara, d'aquesta proposta d'Adhesió al Pacte dels Batles per part d'UM, de la seva sinceritat i compromís mínim per a dur a terme el que aquest Pacte significa. En qualsevol cas, el que ha quedat sobradament palès aquesta legislatura, és que el Medi Ambient i la seva cura ha estat un dels temes més abandonats per l'aquip de govern.

Molta propaganda i poca feina

Mentres els monuments patrimonials es degraden, l'Ajuntament neda dins els milions per a propaganda del famós pla turístic "Artà Sorprèn" -com fa l'Oncle Garrepa ("el tío Gilito") als dibuixos d'animació de Walt Disney.

Imatge parcial del Talaiot circular de Sa Canova
Extreta de la fitxa corresponent del Catàleg de protecció del patrimoni històric i
cultural del terme municipal d’Artà (Art. 010, pàgs. 87-92 del Tom I)

Imatge d'ahir dia 03-04-2011, on s'observa que el tancament de la finca on es troba aquest emblemàtic monument no ofereix cap tipus d'accés ni botador; tampoc no es pot obrir, com s'ha fet molts d'any per accedir-hi, atès que està tancat amb pany.

Els Verds-Esquerra sol·liciten les administracions competents que iniciïn les gestions necessàries per tal de garantir un accés mínim al Talaiot de Sa Canova, i que en facin una necessària neteja arbustiva

Critiquen que els esforços de l'equip de govern (UM-PSOE) aquesta legislatura s'hagin concentrat en propaganda i publicitar uns valors patrimonials, paisatgístics i turístics, dels quals no es té una cura efectiva mínima

Els Verds-Esquerra d'Artà han comprovat com recentment ha quedat totalment tancat l'accés a un dels monuments arqueològics més emblemàtics -i, a la vegada, més publicitats- del municipi: el conjunt talaiòtic de Sa Canova, Bé d'Interès Cultural (1.300-1.000 A.N.E.). Aquest conjunt es troba a uns 150 m. de la carretera que uneix la Colònia de Sant Pere amb Artà, i tradicionalment s'hi ha pogut accedir perquè la barrera que tanca la finca no es tancava amb clau. Tampoc no s'hi troba cap altra manera de superar l'enreixat de tancament (per exemple, amb un botador).
A l'agrupació ecosocialista artanenca li preocupa per altra banda el deficient estat de conservació del conjunt, especialment per la vegetació (mates i ullastres) que, amb el pas dels anys, pot perjudicar-ne l'estabilitat. Consta que l'Ajuntament s'ha dirigit al Departament de Patrimoni del Consell amb tal efecte, però no que el Consell hagi actuat a dia d'avui.
Per aquests motius, demanaran a les institucions competents (Ajuntament i Consell de Mallorca) que intervenguin i prenguin mesures, tant pel que fa a l'accés públic i senyalització (en empara de l'establert a la Llei 12/1998, del Patrimoni Històric de les Illes (art. 34), com pel que fa a la necessitat d'una urgent neteja arbustiva que en garanteixi la conservació.

Els Verds-Esquerra lamenten que aquesta legislatura s'hagin donat tan poques passes envers la conservació, protecció, dignificació, senyalització, etc., dels béns patrimonials, especialment els arqueològics, a la vegada que periòdicament es publiquen ambiciosos plans i estudis (finançats principalment amb els doblers del Pla turístic "Artà Sorprèn") que suposadament pretenen fer d'Artà una destinació turística desestacionalitzada, concentrada en un producte turístic diferenciat del de "sol i platja". L'acció de Tolo Gili al capdavant de la regidoria de Turisme aquesta és considerada, en aquest sentit, una legislatura de propaganda pura i dura, en el pitjor dels sentits. De mostra, un botó: segons aquest responsable municipal, amb el "Artà Sorprèn" es cercaria Oferir un turisme alternatiu al sol i platja [...]. Una nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori (Diari de Balears, 17-11-2009). Un altre botonet de mostra, molt més recent: S'ha d'aconseguir ser el municipi de referència natural (Última Hora, 26-03-2011).
Els Verds-Esquerra consideren d'allò més incongruent que a la web municipal es facin multitud de referències a aquest emblemàtic i espectacular monument artanenc (referències i descripcions, i vídeo en què també hi surt (minut 00'57) a la web municipal), però no s'hagi tengut cap cura de la seva efectiva conservació ni s'hagi fet cap gestió amb la propietat de la finca de Sa Canova de Son Morey per tal de garantir el seu accés i visita pública.
A no ser que haver de botar parets i tancaments per poder gaudir de la visita d'aquests monuments formi part d'una nova i innovadora estratègia de promoció del turisme cultural (i esportiu) del regidor T. Gili. Mentres tant, com fa l'Oncle Garrepa ("el tío Gilito") als dibuixos d'animació de Walt Disney), l'Ajuntament neda dins els milions del famós pla turístic "Artà Sorprèn".

Altra informació d'interès:

La Llei 12/1998, del Patrimoni Històric de les Illes (http://boib.caib.es/pdf/1998165/mp19765.pdf) diu, al seu art. 34, sobre Accés als Béns Interès Cultural, que:
1. Els propietaris, titulars d’altres drets reals i posseïdors de béns immobles d’interès cultural estaran obligats a permetre: [...] b) La col·locació d’elements senyalitzadors de la seva condició com a béns d’interès cultural [...]. c) La visita pública dels béns, almenys quatre dies al mes i en dies i hores prèviament assenyalats. En casos justificats, el consell insular corresponent podrà dispensar totalment o parcialment del règim de visites.

Sol·licitam formalment ajuda a la Conselleria de Presidència i Agricultura, per mesures preventives contra el Becut vermell

Els Verds-Esquerra reiteram la necessitat que l'Ajuntament adopti mesures d'informació i prevenció davant la plaga del Becut, davant el desinterès de l'equip de govern municipal, i sol·licitam a la Conselleria que ajudi l'Ajuntament amb aquest objectiu
Andratx, Sa Pobla i Son Servera són municipis que, malgrat no estar oficialment afectats, ja han adoptat mesures, com per exemple xerrades informatives a la ciutadania, als tècnics de residus i empresaris de la jardineria

A rel de la nostra comunicació a la D. G. d'Agricultura (Conselleria de Presidència) de la possible afectació pel Becut vermell de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus) d'una palmera (Washingtonia Robusta) de les que es troben al Parc Verd municipal d'Artà, el passat dia 24 de febrer un inspector d'aquell organisme (Servei de Sanitat Vegetal) va fer una visita d'inspecció (accediu a imatge de la còpia de l'Acta que ens va ser entregada, com a persona compareixent).
Afortunadament, es va comprovar que la palmera no està afectada per aquest insecte, i per tant ara per ara al menys aquell conjunt de palmeres podem descartar que pugui ser un focus d'expansió de la plaga.
Vàrem aprofitar la visita de l'inspector per a que constàs en la seva corresponent Acta la nostra sol·licitud que aquella Conselleria facilitàs informació a l'Ajuntament (díptics, etc.), per tal de poder-ne donar difusió més fàcilment a la ciutadania, als empresaris de jardineria, etc. També hi sol·licitàvem que es facilitàs l'organització d'alguna xerrada tècnica explicativa sobre les característiques de la plaga, mètodes preventius, identificació d'exemplars afectats, etc.
Hores d'ara, no ens consta que l'equip de govern municipal s'hagi preocupat el més mínim d'aquesta qüestió, tota vegada que l'extensió de la plaga afecta gairebé tota la illa, i que es comencen a identificar fins i tot rareses com exemplars de garballó afectats (Diario de Mallorca, 21-03-2011: Descubren un "garballó" afectado).
Avui, Els Verds-Esquerra d'Artà comunicarem de manera formal a l'Ajuntament el resultat d'aquella visita d'inspecció, i reiterarem la sol·licitud que ja férem el passat dia 17 de febrer, en el sentit de la necessitat que es prenguin mesures divulgatives i de prevenció, per mirar d'evitar l'entrada del becut al municipi i, cas que es produís, tenir ben clares quines han de ser les mesures d'actuació per part de l'Ajuntament. Si realment ens importa el nostre paisatge i el nostre patrimoni, en aquest cas natural i també dels exemplars que hi ha dins del nucli urbà i les finques i possessions, cal actuar (com s'està fent a Andratx, a Sa Pobla i a Son Servera, municipis oficialment tampoc no afectats encara) abans que no sigui massa tard com està passant, per exemple, a Pollença.

Comunicat del GOB: El NO! rotund a les nuclears és innegociable

Dilluns, 14 de març de 2010

Crisi nuclear al Japó: el NO rotund a les nuclears és innegociable i s’ha d’aplicar d’immediat a l’estat espanyol.

La crisi provocada pel terratrèmol és un recordatori a l’executiu estatal que l’energia nuclear mai serà segura i és una hipoteca d’alt risc.
En primer lloc, el GOB es vol solidaritzar amb les víctimes del terratrèmol i posterior tsunami que afecta al Japó des del passat 11 de març.

En segon lloc, el GOB es vol sumar a la preocupació de la societat en general i sobretot dels col·lectius ecologistes, pel que fa a les possibles conseqüències que pugui tenir aquesta desgràcia sobre la salut pública i el medi ambient.
En aquests moments, tot i les tecnologies punteres del país nipó, i sempre segons les informacions conegudes fins ara, 3 centrals nuclears japoneses tenen problemes greus (Fukushima, Tokai i Oganawa), de fet immediatament després de la primera explosió ja es produí l’alliberament a l’atmosfera de partícules radioactives (cessi-137), les quals suposen un elevat risc per a la salut de les persones i del medi ambient, els seus efectes són especialment greus en la cadena alimentària, més tenint en compte que els seus efectes persisteixen al llarg de 300 anys.

L’energia Nuclear no és una alternativa segura per al planeta.
El dramàtic episodi que viu el Japó ha tornat a donar la raó als col·lectius ecologistes venien denunciant des de l’inici del renovat debat entorn a les nuclears: l’energia nuclear no és segura.

Ha costat molt però a la fi existeix un consens internacional sobre l’existència del Canvi Climàtic, però paral·lelament al reconeixement d’aquest problema ha sorgit la proposta de potenciar l’Energia Nuclear com alternativa a les centrals tèrmiques convencionals que s'alimenten a partir de combustibles fòssils (carbó, fuel, gas-oil, gas natural...). Aquesta proposició ha vingut avalada pel fet que els lobby’s empresarials pronuclears afirmen que aquesta energia és econòmica, segura i no genera canvi climàtic. Les tres afirmacions anteriors són falses: l’energia nuclear és una energia cara i bruta (cal recordar la gran quantitat de residus perillosos que generen i que a hores d'ara no tenen una solució per a la seva gestió i emmagatzematge), és una energia que contribueix al canvi climàtic si consideram el procés global d’elaboració, i que és perillosa, perquè és molt vulnerable als desastres naturals, a les errades de disseny o senzillament als errors humans.

L’alternativa ecologista passa per les energies renovables.
El GOB també es vol sumar a la petició al Govern central encapçalat per J.l. Rodríguez Zapatero, que assumeixi el seu compromís d’abandonar l’energia nuclear i fer la transició necessària cap a un sistema energètic basat en les energies renovables.
Cal recordar que el debat de l’energia nuclear acabarà arribant a les Balears si més no, perquè la posada en funcionament del “cable” elèctric permetrà rebre energia de la península, i això suposarà la possibilitat que aquesta sigui provinent de les centrals nuclears. Per tot això el GOB vol recordar les seves propostes:

• Una planificació que aposti vertaderament per la implantació efectiva, amb criteris territorials, de les energies renovables
• L'impuls decidit de mesures normatives per a un ús racional de l'energia: estalvi i l’eficiència energètica
• Una planificació progressiva del tancament dels grups de la central d'Es Murterar que encara s'alimenten amb carbó.
• Un model territorial i un urbanisme que generi proximitat i eviti els desplaçaments, juntament amb el foment del transport col·lectiu i els modes de transport no motoritzats, especialment dins les ciutats i pobles.

Aprovada la Moció contra l'ús municipal del Glifosat... a Felanitx!

[Imatge extreta de: BASES PER A UNA ESTRATÈGIA DE PAISATGE DE MALLORCA.
DESENVOLUPAMENT DEL CONVENI EUROPEU DEL PAISATGE.
FONAMENTS, CRITERIS, OBJECTIUS I LÍNIES D’ACCIÓ, Consell de Mallorca, 2009. pàg. 54.]

El GOB aplaudeix l’acord de l’Ajuntament de Felanitx de no fumigar amb herbicides els camins i carreteres del municipi, i demana al Consell de Mallorca que en prengui exemple
Existeixen sistemes no contaminants per controlar el creixement de la vegetació

La moció que va presentar el Bloc a Felanitx, s'havia presentat ja als municipis d'Artà, Pollença i Son Servera. Ens consta que a Andratx i Porreres ja fa temps que es va prendre aquesta assenyada determinació.

De Son Servera, ens consta que fou una de les primeres propostes que va fer en R. Valls, recent incorporat com a regidor de la Corporació en substitució de na Conxi Penya. El batle, en Toni Servera, li va expressar el seu compromís en el sentit de fer el possible per no tornar a esquitxar amb aquests productes en els camins, instal·lacions i carreteres de titularitat municipal; així com, d'acord amb el que es proposava al redactat de la moció, instar el Consell a deixar de fer servir el glifosat en general, i als camins i carreteres d'aquell municipi en particular. A la foto, del passat mes d'octubre, es pot observar una brigada "esquitxadora" del Departament de Carreteres del Consell de Mallorca, fent feina a una de les carreteres dins del municipi de Son Servera (MA-4031, "dels Rentadors").

A Artà i a Pollença, ens hem trobat amb un equip de govern malauradament del tot insensibles a l'exposició del GOB i dels regidors ecologistes, a la protecció del medi ambient pel que fa a la toxicitat i conseqüències letals d'aquest producte pel que fa als ecosistemes, i també, i per altra banda, del tot inconseqüents amb aquella cançoneta tan seva (UM, Conveniència de les Illes), de potenciar la desestacionalització turística, oferir paisatge i territori, etc, etc, etc.
Si rebem 90.000 cicloturistes cada any, per ventura lo seu, com deien els companys pollencins, seria precisament no acabar amb la bellesa d'unes voreres de les carreteres i els camins que, fins fa molt pocs anys (fins que es va iniciar la fumigació amb aquests productes), presentaven un aspecte d'allò més guapo i agradable amb multitud de flors: No és brutor, és diversitat biològica. [...]

A aquest país es segueix confonent la "netedat" amb la destrossa d'hàbitats i ecosistemes que són molt valorats pels turistes naturalistes que ens visiten i que ens han comentat que un dels canvis més grans que han vist a Mallorca és el del paisatge que hi ha a les cunetes de les vies rodades. Recorden, de les seves primeres visites a l'illa fa ja anys; catifes de flors rectilínies que darrerament són cada cop més escasses. Aquesta imatge encara es pot veure a Menorca; voreres de carretera plenes de floretes de tot color amb els seus insectes, i animalons associats. Allà en principi hi passen desbrossadora. No té cap sentit fumigar amb herbicides vegetació que no te més de dos pams i que no fan cap mal ni a la circulació ni a ningú, i que al mes d'agost hauran desaparescut ja que la majoria són anuals o són geòfits que passen l'estiu davall terra.

Crida l'atenció, per acabar i respecte de la entitat que més carreteres i vial té baix la seva competència, el Consell de Mallorca, que al document referenciat a dalt -baix la primera foto- incorpori en multitud d'exemples de projectes d'embelliment de carreteres, actuacions com les aportacions de terres a les voreres dels vial, per a permetre el creixement d'herbàcies silvestres....

Nefasta (i perillosa) gestió dels residus per part d'UM-PSOE

Vista general del gran caramull d'uralita en mal estat, ubicat
en zona de trànsit dels usuaris

Vista general del gran caramull d'uralita en mal estat, ubicat
en zona de trànsit dels usuaris

Vista general del gran caramull d'uralita en mal estat, ubicat
en zona de trànsit dels usuaris

Bidons plens envasos aerosols i contenidor inadequat emprat per a més envasos aerosols

Les bosses per a l'adequat emmagatzemament d'uralita, plenes des de l'estiu

Detall de l'etiqueta de les bosses per a l'adequat emmagatzemament d'uralita

Constaten aproximadament quatre tones d'uralita rompuda acaramullada des de fa més de mig any
Els Verds-Esquerra d'Artà reclamen a l'Ajuntament la immediata retirada dels residus perillosos del Parc Verd d'Artà pel risc per a la salut de les persones i dels treballadors i de contaminació ambiental, o la clausura temporal del recinte
Denuncien una vegada més la paràlisi i retrocessos de l'equip de govern municipal en la gestió dels residus

Els Verds-Esquerra d'Artà han instat l'Ajuntament d'Artà a prendre immediatament les mesures oportunes per tal que les instal·lacions municipals del Parc Verd d’Artà no presentin les condicions que es descriuen, evitant el risc que presenten en l’actualitat per a la salut dels treballadors municipals que se n’encarreguen de la gestió, dels usuaris que hi van a dipositar-hi els seus residus, i el risc de contaminació mediambiental i que, mentres tant no es faci, atès el risc per a la salut de les persones i per al medi ambient, es suspengui temporalment l'activitat d'aquelles instal·lacions municipal.

Les condicions que suposen aquest risc i exposades pels ecosocialistes artanencs consisteixen en l'incorrecte emmagatzemament que s'hi fa, de determinats residus que s'hi duen, com ara materials aïllants de la construcció ("uralita"), i envasos d'aerosols i pintures plàstiques. En la instància, s'exposa que les instal·lacions del Parc Verd d'Artà haurien d'estar suficientment dotades dels contenidors adequats per al correcte dipòsit d'aquests tipus de residus. Segons la Normativa adduïda, és necessari que aquests residus es dipositin dins bidons, contenidors o saques adequades i sense desperfectes, per tal d'evitar el risc de contaminació del medi ambient i un possible dany a les persones que estiguin en contacte.

La major part dels residus de construcció i demolició (RCD) assenyalats són residus del grup "17 06", segons la classificació del llistat LER de residus de l'Ordre Ministerial MAM/304/2002. Els residus de material d'aïllament o construcció que contenen amiant (“uralita”) (LER 17 06 01*, 17 06 03*, 17 06 05*) que s'hi troben solen ser antics i amb una composició tal que permet que el residu emeti fibres i partícules susceptibles d'introduir-se a les vies respiratòries dels animals i humans que hi estiguin en contacte. Els Verds-Esquerra calculen que actualment hi podria haver a prop d'unes 4 tones d'aquest perillós material.

Segons els ecosocialistes, aquesta situació ha estat traslladada en múltiples ocasions al regidor de Medi Ambient els darrers mesos per part dels treballadors encarregats de la gestió d'aquestes instal·lacions municipals. També consta, per altra banda, que el gran caramull de restes d’uralita hi roman, al menys, des de la passada tardor (d'ençà que els sacs adients varen quedar plens, al seu moment).

Els Verds-Esquerra lamenten que es produeixin situacions com aquesta que podrien afectar la salut dels treballadors i dels ciutadans que, cívicament, van al Parc Verd d'Artà a dipositar-hi els residus. Esperen que l'equip de govern sigui capaç de solventar aquestes irregularitats en el funcionament de les instal·lacions municipals esmentades, i no haver d'anar a denunciar a la conselleria de Medi Ambient -i que l'Ajuntament pogués haver d'assumir una sanció, com va ser el cas amb la deficient gestió dels vehicles abandonats en la via pública.

Els ecosocialistes titllen la gestió en residus de l'equip de govern municipal aquesta legislatura de "zero a l'esquerra", no podent-se comptar cap avanç ni un (per exemple, no s'ha habilitat cap Punt Verd a la Colònia de Sant Pere), però sí, en canvi, una sèrie de successos que, més aviat, representen passes enrera, com ara apartar la Fundació Deixalles de la recollida selectiva de residus, la nefasta recollida del fems especialment els mesos d'estiu, o la passivitat a l'hora de millorar la gestió dels vehicles abandonats a la via pública, que ha derivat en una sanció de 10.000 euros.

Què en diu la premsa:
- Diario de Mallorca, 05-02-2011: Caldentey denuncia la "nefasta y peligrosa" gestión local de los residuos.
- Diari de Balears, 06-02-2011: Verds-Esquerra d'Artà denuncia l'acumulació d'uralita rompuda.
- El Mundo-El Día de Baleares, 06-02-2011: Denuncian la "nefasta" gestión del punto verde en Artà.