Final del calvari judicial patit per Julen Adrián i Maria Ramírez, per les demandes i querelles de l'ex-arquitecte municipal M. Carrió

El passat mes de gener, va ser decretat el definitiu arxiu de la causa judicial per la via del civil, de Mateu Carrió contra Julen Adrián i Maria Ramírez
Gairebé vuit anys després de la primera querella i per fets des de l’any 2001 (és a dir, de fa aproximadament deu anys), podem donar per acabat el calvari judicial al qual ha sotmès Mateu Carrió, ex-arquitecte de l’Ajuntament d’Artà a en Julen Adrián, regidor d’EU-Els Verds i a na Maria Ramírez, militant d’EU i membre de la llista electoral artanenca
Iniciativa-Els Verds d’Artà lamentam molt profundament aquest ús i abús de la justícia com a eina d’atac a la dissidència política i com a mode d’intentar acorvardir una oposició incòmoda

1. Avui volem anunciar la declaració, per part del jutjat d’instrucció núm. 5 de Manacor, que el recurs d’apel·lació presentat per Mateu Carrió contra la sentència del jutjat d’instrucció núm. 1 del passat dia 31 de març de 2010 ha quedat desert per no haver-s’hi presentat, finalment, la part apel·lant, això és el mateix Mateu Carrió.

2. La sentència de 31 de març de 2010 desestimava les acusacions de presumptes lesions del dret a l'honor i la imatge i es basava, pel que fa a alguns fets, en la seva caducitat, i pel que fa a altres, en la consideració de l'ex-arquitecte com a actor significat i important en matèria urbanística i mediambiental

3. Prèviament a aquesta sentència ja definitivament no apel·lada de 2010, Mateu Carrió havia demandat per la via del penal, pels mateixos fets, els dos companys d’Artà, en Julen Adrián i na Maria Ramírez. L’any 2003, varen ser objecte d’una querella per la via del penal, per presumptes delictes continuats de calúmnies i injúries, per escrits en diferents mitjans de comunicació alguns d’ells de l’any 2001. Aquesta querella va arribar a ser desestimada pel Tribunal Suprem l’any 2006 (l'ex-arquitecte demanava, entre d'altres coses, una indemnització de 450.000 euros), després del previ sobreseïment de les causes per part d’un jutjat de Manacor i de l’Audiència Provincial de Balears.

4. De la sentència de 2010 que no ha estat recorreguda, cal destacar en què es fonamenta la desestimació del jutge d’algunes declaracions dels articles de’n Julen i na Maria: l’interès general del tema sobre els que es feren les declaracions, i la veracitat del contingut de les declaracions. Al respecte, diu: [...] no podemos olvidar que la controversia se centra en diversos aspectos de la política medio ambiental dentro del termino municipal y de las consecuencias que para la ordenación del territorio tiene la misma, es decir es un debate de interés general y de amplias repercusiones [...] [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres]. També diu: [...] en lo relativo exclusivamente a lo manifestado en dicho artículo no puede decirse que lo expuesto en el sea falso en el sentido exigido por la jurisprudencia ya que es notoriamente conocido [...] los problemas originados por la construcción del chalet de Boris Becker[...] [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres].

5. Gairebé vuit anys després de la primera querella i per fets des de l’any 2001, és a dir, de fa aproximadament deu anys, podem donar per acabat el calvari judicial al qual ha sotmès Mateu Carrió, ex-arquitecte de l’Ajuntament d’Artà a en Julen Adrián, regidor d’EU-Els Verds i a na Maria Ramírez, militant d’EU.

6. Iniciativa-Els Verds d'Artà ens hem de considerar satisfets; no només per les absolucions en sí mateixes, sinó pel que signifiquen de corroboració judicial de les polítiques que en urbanisme i medi ambient hem dut a terme el grup municipal Esquerra Unida-Els Verds d'Artà, Els Verds-Esquerra aquesta legislatura i, si el poble sobirà ho vol, la propera legislatura amb els sigles Iniciativa-Els Verds d’Artà.

7. L'actitud de Mateu Carrió ens ha semblat, fa temps, més que la pròpia de la recerca de la veritat i del restabliment del seu honor, un abús de la maquinària judicial, fent d'aquests interminables processos (els quals han estat sistemàticament desestimats, un rere l’altre) un “calvari judicial” en càstig exemplar a qui va tenir la valentia de denunciar-lo políticament. Les actuacions del regidor i la militant demandats mai no han estat constitutives de delicte de cap tipus, sinó que han estat confirmades judicialment com a actuacions normals dins del context de la crítica i el debat polític, al qual participaven tant els denunciats, com el propi denunciant.

8. Cal destacar que l’actuació, com a testimonis de càrrec de l’acusació, de diferents ex-batles del grup UIA, recolzant les acusacions de Carrió contra el regidor verd, han quedat completament desautorizades tant a la via penal com, darrerament, per la via del civil.

9. Alleuja que els més de 70.000 euros d’indemnització per acomiadament que Mateu Carrió va obtenir de l’Ajuntament d’Artà (en un procés que es va perdre per un pèssim enfocament de la defensa municipal (encarregada per Rafel Gili, Um; i Pep Silva, del PSOE)) i que el Sr. Carrió va anunciar que dedicaria íntegrament a assolir una sentència condemnatòria del regidor "verd", no li hagin bastat per aconseguir els seus propòsits.

10. Algunes de les moltes crítiques al Sr. Carrió que van ser origen de l’assetjament judicial contra el regidor verd van ser precisament les deficiències de l’edifici del Teatre Municipal, que en aquest dies es converteix en una reclamació judicial de l’Ajuntament contra el Sr. Carrió. A Iniciativa-Verds d’Artà ens sembla incomprensible que l’ajuntament d’Artà, dirigit en aquests anys per UM i PSOE, hagi necessitat gairebé 8 anys en reclamar unes deficiències evidents, que provocaren al seu moment fins i tot desgràcies personals, com va ser el cas del graó de l’entrada principal que, en confondre’s amb l’ombra de la marquesina, va arribar a ocasionar fractures a persones majors, alguna de les quals van suposar indemnitzacions a l’Ajuntament d’Artà.

11. Mentres tant l’Ajuntament d’Artà perdia el temps, el regidor verd i el seu partit han hagut de patir, en soletat, la pressió judicial aixecada pel sr. Carrió, celebrada pels Independents d’Artà en vergonyoses rodes de premsa, a vegades conjuntes, en defensa de l’ex-arquitecte municipal (vegeu p. ex., Diario de Mallorca (13-01-2008): Los Independents achacan el mal estado del teatro al actual equipo de gobierno. El arquitecto Mateu Carrió afirma que el edificio tiene grietas por la colocación de carpas navideñas).

12. Recentment altres dos regidors verds, Conxi Peña i jo mateix, hem estat denunciats per la nostra acció política, si bé en aquesta ocasió per part d’UM-PSOE i de regidors d’aquests partits. Iniciativa-Els Verds d’Artà lamentam molt profundament aquest ús i abús de la justícia com a eina d’atac a la dissidència política i com a mode d’intentar acovardir una oposició incòmoda.

Què en diu la premsa:

Diario de Mallorca, 15-04-2011: Archivado el ´calvario´ judicial contra miembros de EU por las demandas y querellas del ex arquitecto municipal. El edil Caldentey denuncia "el abuso de la justicia como herramienta de ataque a la disidencia política".
Diari de Balears, 15-04-2011: Arxivada la querella contra Adrián i Ramírez.

Reividicam que s'efectuï ja la demanda reclamant responsabilitats per l'edifici del Teatre

Els Verds-Esquerra reiteren, més d'un any després, la necessitat inajornable d'efectuar una demanda per a la depuració de responsabilitats en les deficiències de l'edifici del Teatre d'Artà
No deixen de descobrir-se nous problemes la solució dels quals ha d'assumir l'Ajuntament

Els Verds-Esquerra d'Artà reclamen novament que es faci efectiva immediatament la demanda davant de la justícia ordinària promesa pel batle d'Artà, Rafel Gili (UM) en repetides ocasions en la direcció de “reclamar la reintegració de despeses satisfetes inadequadament en concepte d'honoraris al personal propi de l'Ajuntament com a conseqüència de l'execució de les obres del Teatre" (paraules de Rafel Gili, roda de premsa de dia 18-08-2008).

Ja fa més d'un any que el regidor de Els Verds-Esquerra d'Artà, Guillem Caldentey va exposar a l'equip de govern la necessitat de prendre amb urgència i eficàcia les mesures oportunes per a la determinació de les responsabilitats relatives a les deficiències que presentava l'esmentat edifici. El principal motiu era tot el seguit de problemes -per a la correcta gestió i desenvolupament dels espectacles, de la cafeteria, de l'escola d'art dramàtic, lloguer de locals externs, etc.- derivats de les deficiències estructurals que, una rere l'altra, apareixen a l'edifici del Teatre d'Artà. Un dels problemes més greus ha estat la necessitat d'apuntalar i deixar fora d'ús una sala d'assajos al soterrani, problema no solventat encara.

La darrera sessió ordinària del Ple -dia 27 de gener-, l'equip de govern (UM-PSOE) va informar a Els Verds-Esquerra que la demanda, encara que es faria oportuna “en breu”, encara no s'havia presentat. També varen informar que la despesa en una de les darreres intervencions efectuades a l'edifici -clavar totes les lloses de pedra de la façana- havia estat assumida per l'Ajuntament, i que per l'any 2009 estava previst assumir també la despesa d'instal·lació d'ascensor i calefacció.

Fa pocs dies, altres lloses de pedra -com les de la façana, però en aquesta ocasió les que recobreixen les parets de l'espai interior d'entrada principal a l'edifici- també han començat a caure, per la qual cosa s'haurà de realitzar l'oportuna inspecció tècnica per a analitzar el problema, el seu abast i les possibles solucions.

El compromís de depuració de responsabilitats i reclamació de les deficiències detectades a l'edifici del Teatre d'Artà figurava ja al pacte de govern que UM i PSOE van firmar al juliol de 2004 amb Els Verds-Esquerra. Fins ara, però, R. Gili ha acomplit amb les seves obligacions i compromisos. Aquesta mancança o lentitud d'actuació ha donat com a resultat que l'Ajuntament d'Artà, encara que es troba assumint permanentment les despeses urgents derivades de les deficiències de l'edifici -que no s'acaben mai-, no procedeix a reclamar a l'arquitecte redactor i director del projecte i a les empreses constructores del Teatre.

Guillem Caldentey es declara molt decebut per la lentitud i ineficiència demostrades per l'equip de govern (UM-PSOE) en la gestió d'aquests problemes amb l'edifici del Teatre d'Artà. Per al regidor ecosocialista és un error ajornar la presentació de la demanda per voler incloure-hi les deficiències que constantment apareixen. “Ja fa temps que se sap que l'edifici presenta deficiències a bastament per a reclamar-les judicialment. A la vista que ni l'arquitecte ni la constructora se'n fan càrrec, el que Gili ha de fer d'una vegada per totes és presentar ja les reclamacions; i, en el cas de noves deficiències, presentar les corresponents noves reclamacions”.

DOCUMENTACIÓ & HEMEROTECA RESPECTE DE LA QÜESTIÓ:

Acord de Pacte per al Govern de l'Ajuntament d'Artà durant la legislatura 2004-2007 que signen els partits Unió Mallorquina, Psib-Psoe i Esquerra Unida-Els Verds (Acords programàtics consensuats):
1.2. Desenvolupar els acords presos pel plenari durant aquesta legislatura i que fins ara estaven bloquejats per l'equip de govern anterior, aplicant les correccions que es consensuïn entre els tres partits: organització de l'Ajuntament, comissions de festes, reestructuració del Gabinet d'Urbanisme, reforma del Patronat de la Residència, auditoria econòmica, anàlisi de l'edifici del Teatre, etc.

DeFranc, Manacor, 04-01-2008:
Segons el batle d’Artà, Rafel Gili, “l’informe elaborat [...] fa referència a una llarga llista de deficiències detectades i que haurem d’estudiar de quina manera podem resoldre i subsanar” [...] Gili ha reconegut que l’assumpte ja es troba en mans d’un equip d’advocats que analitzen la situació creada, que “en alguns casos presenta irresponsabilitats importants”, segons reconeix el propi batle. [...] El batle, Rafel Gili, informa de que s’han iniciat totes les passes per tal d’aclarir la situació creada en torn al Teatre d’Artà, des de el punt de vista administratiu, com estructural.

TvM, Mallorca Notícies Vespre, 18-08-2008 (Minut '18):
Amb set anys de vida, s'han detectat moltes deficiències, al teatre d'Artà. La darrera va obligar a començaments d'any a apuntalar-ne la sala d'assaig. L'antic equip de govern, dels Independents d'Artà i l'arquitecte del projecte, Mateu Carrió, culpaven dels desperfectes la instal·lació d'un envelat a la plaça.
L'actual consistori s'ha mantingut en silenci fins avui, quan ha presentat un estudi de patologies estructurals del Teatre. Segons l'informe una assessoria independent, l'edifici presenta deficiències constructives i d'estructura que s'haurien d'arreglar:
"El proyecto no recoge exactamente la realidad ejecutada, con lo cual nosotros aconsejamos que el Ayuntamiento redacte un nuevo proyecto de actividades para la realidad ejecutada y que subsane aquellas deficiencias que pudieran comprometer la seguridad del edificio".
L'equip de govern ha demanat avui mateix una auditoria econòmica per tal d'esbrinar per què el pressupost final es va gairebé triplicar amb les successives modificacions que va patir el projecte. "L'Ajuntament està estudiant les possibles accions per a reclamar la reintegració de gastos satisfets inadequadament en concepte d'honoraris al personal propi de l'Ajuntament com a conseqüència de l'execució de les obres del Teatre".
Els Verds-Esquerra, a l'oposició, va acusar l'actual executiu municipal per no actuar; ara però li dóna suport en la denúncia.

Diario de Mallorca, 19-08-2008:
Gili explicó que en el edificio se han gastado "625 millones de pesetas" [...] Gili aseguró que quiere un teatro de primera clase para el pueblo de Artà, pero no quiere que los ciudadanos tengan que "invertir más dinero para arreglar los desperfectos".

Extracte de les preguntes de Els Verds-Esquerra i les respostes de R. Gili de l'Acta de l'Acta de la sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà, Acta que va ser aprovada la passada sessió ordinària del mateix Òrgan de dia 27 de gener en idèntics termes al transcrit pel que fa a aquest apartat de “Teatre Municipal”:
TEATRE MUNICIPAL
Ha finalitzat l'auditoria econòmica que es va anunciar fa mesos sobre la construcció del Teatre d'Artà?
Resposta: No del tot.
Quines són les principals conclusions?
Resposta: De moment, no hi ha cap conclusió.
Quines passes ha donat l'equip de govern dirigides a depurar responsabilitats sobre les deficiències en la construcció d'aquest edifici municipal?
Resposta: S’està estudiant amb els advocats.
Quines són les intervencions efectuades fins a aquest moment en l'edifici?
Resposta: Tancament de la façana i el pont de llums.
Qui les ha finançades?
Resposta: De moment, l’Ajuntament.
Quines són les properes actuacions previstes?
Resposta: Les marcaren els advocats.
Qui les finançarà?
Resposta: No se sap.

DeFranc, Manacor, Núm. 291 (15-01-09):
Les deficiències del Teatre d'Artà, arriben als jutjats
El batle, Rafel Gili (UM), ha donant el vist i plau als serveis jurídics externs perquè presentin una demanda judicial contra el qui fou arquitecte municipal durant el govern dels Independents d'Artà, Mateu Carrió, arran de les "greus deficiències" detectades en la estructura de l'edifici del Teatre. Gili considera que es varen produir "irresponsabilitats importants" durant l'execució i direcció de l'obra.

Transcripció literal de les respostes, per part de Paula Ginard Vílchez, regidora de Cultura (PSOE), a les preguntes de Guillem Caldentey, regidor de Els Verds-Esquerra, a l'enregistrament sonor efectuat per Ràdio Artà Municipal de la sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà del passat dia 27-01-2009:
TEATRE MUNICIPAL
EDIFICI
1.Segons es va publicar a un mitja de comunicació, ja s'ha efectuat alguna demanda per a que la Justícia estableixi les responsabilitats sobre les deficiències en aquest edifici municipal; és així?
Resposta (respon P. Ginard): No.
[Guillem Caldentey: Vaja, no esperava aquesta resposta. Per què no, deman, oralment?
P. Ginard: Et respondré. Perquè encara falta tota una sèrie de documentació i per això, però, eh, en breu se farà, eh?
2.Quan s'ha produït efectivament la demanda?
Resposta: No te puc dir una data exacta perquè et diria una mentida, però en breu es farà. I tindrà [...].
3.Quan s'informarà el Ple de l'estat d'aquesta qüestió que l'equip de govern arrossega des de l'estiu de l'any 2005?
Resposta:
4.Qui ha assumit la despesa de procedir a clavar les lloses de pedra de la façana?
Resposta: L'ajuntament.
5.Quines són les properes actuacions relatives a millores en l'edifici previstes?
Resposta: L'ascensor i la calefacció.
6.Qui n'assumirà la despesa?
Resposta: L'Ajuntament.

Del finançament de fundacions públiques (i algunes de privades) de teatre a Mallorca

Els Verds-Esquerra cercaran consens polític municipal per a aconseguir la participació de les institucions supramunicipals en el finançament de la Fundació Teatre d'Artà
Espais escènics d'altres municipis, i també fundacions privades, com el Teatre del Mar, reben un fort recolzament per part del Govern Balear i del Consell de Mallorca

Els Verds-Esquerra d'Artà proposaran al proper plenari de l'Ajuntament d'Artà instar el Govern Balear i el Consell de Mallorca a col·laborar econòmicament amb la Fundació Teatre d'Artà. “Aquesta entitat, encara que es troba en una localitat petita com és Artà, mou anualment un públic aproximat d'unes 30.000 persones, s’ha convertit en un element central en la dinàmica cultural dels artanencs i de la gent de la comarca, i hi troben espai de representació dels seus espectacles cinc companyies locals. La seva Escola d'Art Dramàtic ofereix ja en l'actualitat el segon curs dels Estudis d'Interpretació de Grau Mitjà. Amb aquests estudis, el centre vol oferir la possibilitat de preparar les proves d'accés a l'Escola Superior d'Art Dramàtic, proporcionar als amateurs una base sòlida d'interpretació i facilitar la formació a professors, monitors o mestres que vulguin impartir, promocionar o emprar el teatre als seus centres educatius. L’Escola del Teatre oferta cursos monogràfics, de dansa, interpretació, commedia del arte, teatre musicals i a hores d’ara hi assisteixen uns 190 alumnes amb edats compreses entre els 5 i el 67 anys”, explica Guillem Caldentey, regidor de la formació ecosocialista artanenca.

Només enguany, El Govern de les Illes i el Consell de Mallorca han atorgat, cada un, 44.000 euros a la Fundació Teatre del Mar, entitat que, recorden, no és pública sinó privada. Segons l'Anuari Teatral de les Illes Balears, a més de la subvenció anual de 44.000 euros del Govern Balear i del Consell de Mallorca, l'Ajuntament de Palma també hi col·labora anualment amb aportacions similars mitjançant un conveni signat fa més de 10 anys. Segons les dades d'aquesta mateixa publicació, només l'any 2005, Iguana Teatre, companyia fundadora de la Fundació Teatre del Mar, va rebre 21.000 euros del Govern Balear, 18.000 euros de Sa Nostra, a més d'altres aportacions del COFUC.

Per altra banda, amb càrrec als pressuposts d'enguany, el Consell de Mallorca ha destinat importants subvencions a altres Fundacions teatrals de l'illa, tant públiques com privades: 100.000 euros a la Fundació Teatre Municipal d'Inca, 60.000 euros a la Fundació Auditori de Porreres, 100.000 euros a l'Auditori de Palma, 50.000 euros a la Fundació Pública Teatre Municipal de Manacor.

Ateses totes aquestes dades, Els Verds-Esquerra d'Artà consideren un greuge comparatiu la nul·la participació econòmica del Govern Balear i del Consell de Mallorca a la Fundació pública artanenca, i tenen la convicció que s'arribarà a un total consens amb la resta de formacions per a la reivindicació de col·laboracions econòmiques adients per part de les institucions supramunicipals. Segons Caldentey, “aquesta no és més que una continuació, per la via política, de les gestions que va fer la gerent de la Fundació Teatre d'Artà fa mig any i, si tots ens posam d'acord, i atès el color polític de l'equip de govern (UM-PSOE) i de part de l'oposició (Els Verds-Esquerra i UIA, que tenen presència al Govern de les Illes amb la persona de Margalida Tous, Directora General de Política Lingüística), no ha de ser difícil trobar la manera de convèncer Govern i Consell de Mallorca de la necessitat d'aquesta col·laboració”.

Si no fos pel perill i la gravetat dels fets, la cosa podria ser còmica

Dijous passat, una altra de les plaques de pedra que conformen la façana de l'edifici del Teatre d'Artà va caure. Aquesta vegada, ha estat des d'una altura d'uns sis metres, i damunt d'un espai públic sempre obert al pas dels vianants. Aquest fenomen de caiguda de trossos de façana ja és conegut, i pareixia que no s'havia de repetir, que s'havien pres les mesures adients per a evitar-ho.

Hem de recordar que a principis del mes de maig de 2007 caigueren les primeres plaques de la façana.
Després d'una sèrie de visites de l'arquitecta municipal i ATP (Assessoria Tècnica de Projectes), i per ordre de la primera, la policia municipal acordona l'edifici, per evitar que el despreniment d'alguna placa faci mal a algun vianant.
En reunió de 14 de maig, entre el sr. Gómez-Quintero (constructor), el sr. Juan Artigues Mesquida (ATP), Maria Llodrà (arquitecta nunicipal), M. Francisca Servera (batlessa) i altres, s'acorda que l'empresa constructora (Gómez-Quintero) realitzi un reconeixement sistemàtic de les peces d'aplacat de pedra de les façanes. Aquest reconeixement es va dur a terme dia 15 de juny.
Dia 9 de juliol ATP entrega un primer informe definitiu de les deficiències del teatre.
Les feines de reparació de deficiències a la façana i d'altres deficiències a altres espais de l'edifici es duen a terme al llarg del mes de juliol.

Això és un petit resum del que ha passat, fins ara, concretament amb les pedres de la façana. Arran de la nova caiguda d'una altra d'aquestes lloses de pedra, però, ens demanam: què s'hi va fer, el mes de juliol? Es va revisar, es va reparar...?
En definitiva: Què s'està fent, amb l'edifici del Teatre d'Artà -un edifici que el mes de juny farà set anys de la seva inauguració-, davant dels problemes que hi sorgeixen un darrera l'altre?

Després de les contundents manifestacions del Batle d'Artà, R. Gili, a principis d'any, Els Verds-Esquerra ens demanam, com qualsevol veinat al poble, quines mesures, quines passes s'han donades (1) respecte de la solució dels problemes que sorgeixen repetidament, quan alguns, com aquest, en principi pareixia que ja no haurien d'haver tornat a sorgir, i (2) respecte de la determinació de responsabilitats com a condició inel·ludible per a començar a enfrontar els problemes ben d'arrel.
Lamentam l'alarmisme creat pel batle amb les seves declaracions, i voldríem que fes una millor feina i més transparent. Ens agradaria que s'explicàs per què està apuntalada la planta-soterrani de l'edifici, si les causes són un problema de sobrecàrrega o, com va declarar amb els Independents fa una setmana aproximadament l'arquitecte encarregat de dissenyar el teatre, M. Carrió, els problemes són causats per uns forats fets a la plaça del teatre per poder-hi instal·lar uns envelats per a les festes de capdany fa un parei d'anys.
Lamentam que el Sr. Gili no només no informi la gent com és degut, sinó que a més ens posi obstacles per a la obtenció d'una còpia d'un segon informe d'ATP.

Si voleu llegir algunes de les declaracions del Sr. Gili publicades a la revista setmanal De Franc, al núm. 250, de dia 4 de gener, descarregau-vos el pdf pitjant aquí
Pitjau aquí per veure les declaracions dels Independents d'Artà i M. Carrió, al Diario de Mallorca del passat dia 13 de gener, atribuint a l'equip de govern actual i l'anterior els problemes amb la planta-soterrani coneguts aquest passat Nadal.

Instam l'equip de govern municipal a afrontar d'una vegada per totes la determinació de responsabilitats en la construcció del Teatre d'Artà

Els Verds-Esquerra insten l'equip de govern municipal (UM-PSOE) a la urgent determinació de responsabilitats davant l'estat de l'edifici del Teatre d'Artà, inaugurat l'any 2001

Critiquen l'apatia mostrada davant problemes com desaparició de documents públics o el peritatge de l'empresa asseguradora municipal

Davant tot el seguit de problemes -per a la correcta gestió i desenvolupament dels espectacles, de la cafeteria, de l'escola d'art dramàtic, etc., i que fins i tot han arribat a suposar, en determinats moments, perill per a les persones- derivats de les deficiències estructurals que, una rere l'altra, sorgeixen a l'edifici del Teatre d'Artà, el regidor de Els Verds-Esquerra d'Artà, Guillem Caldentey -i membre del patronat de la Fundació Teatre d'Artà- ha exposat a l'equip de govern la necessitat de prendre amb urgència i eficàcia les mesures oportunes per a la determinació de les responsabilitats relatives a l'esmentat edifici i les seves deficiències.

El darrer gran problema d'estructura que s'ha constatat ha estat l'estat del sostre del soterrani (a damunt del qual hi ha la terrassa i plaça pública de la façana principal de l'edifici), que ha obligat al seu apuntalament (1). A aquesta terrassa s'hi han desenvolupat, anys anteriors, les festes de nadal i nit vella que ara es celebren, per tal de garantir la seguretat de les persones, a la plaça del Conqueridor (2).

Segons aquest regidor, “a més de la troballa de la darrera gran deficiència estructural al sostre de la planta soterrani, el llistat de deficiències és llarguíssim i pareix que no n'arribarem a trobar mai el final” (3).

S'ha de recordar que l'edifici del teatre d'Artà, inaugurat dia de juny de 2001, havia costat, incloses les tres modificacions de les quals se'n té constància -sembla que es podrien haver efectuat modificacions en l'obra sense constància documental-, més del doble del pressupostat inicialment: 617 milions de pessetes pels 250 milions prevists inicialment.

Encara que reconeixen que s'hi han fet algunes feines, com per exemple la substitució d'un esglaó a l'entrada principal per una rampa, de revisió i reforçament de les lloses de pedra de la façana, o alguns drenatges per a les filtracions d'aigua, Els Verds-Esquerra d'Artà consideren que “la gestió de l'equip de govern ha estat, fins a data d'avui, mancada de decisió, agilitat i eficàcia. Un exemple de la lentitud i la improvisació que han demostrat UM-PSOE en tot aquest afer és que s'hagin torbat tres anys en posar-lo en mans d'un despatx d'advocats i arquitectes especialitzats”.

A la reunió del Patronat anteriorment esmentada, aquest portaveu va manifestar que trobava a faltar l'assistència dels pèrits de l'assegurança de l'Ajuntament i que “ja era hora de fer-los venir a inspeccionar l'edifici -com fan els pèrits de l'assegurança de l'arquitecte que va dissenyar l'edifici, Mateu Carrió-, si és necessari, revisant el contracte amb l'asseguradora”.

Per altra banda, i davant el problema de la desaparició de documentació fonamental per a la recerca de les responsabilitats que hauria de poder-se aportar als advocats recentment contractats per l'Ajuntament, Guillem Caldentey ha exposat la conveniència de denunciar davant les autoritats competents -Guàrdia Civil o fiscalia- aquesta desaparició. “Trobam de jutjat de guàrdia que a l'Ajuntament no consti tota la documentació relativa a l'immoble municipal -plànols, projectes, modificacions del projecte, etc.- que li pertany en propietat; aquests fets haurien d'haver estat denunciats fa temps i, en tot cas, representen un clar exemple de com ha funcionat i funciona encara el departament municipal d'urbanisme. Fa molt de temps que exigim la funcionarització i reforçament d'aquest equip tècnic, sense cap resposta seriosa per part de l'equip de govern. A la plantilla de personal de l'Ajuntament, a la fi s'inclou una plaça d'administratiu per al departament, però som escèptics que es cobreixi, tal i com s'hauria d'haver fet fa anys amb la plaça d'arquitecte i aparellador”.

(1) El problema consisteix, pel que sembla, en un forjat malmès en haver estat sotmès a càrregues superiors a les que es varen calcular en el disseny del projecte -càlculs erronis en suposar una sobrecàrrega de 500 kg/m2 (apte per a trànsit de vianants i vehicles lleugers, però no per al de vehicles pesats), quan per les característiques d'ús públic de l'espai s'hauria d'haver suposat una sobrecàrrega de 1000 kg/m2-, degudes possiblement al pas i estacionament de vehicles pesats, el que ha obligat a tancar aquest espai al qual s'hi feien assajos, lliçons de l'Escola d'Art Dramàtic i altres activitats.

(2) De fet, entre d'altres coses, a la reunió del Patronat de la Fundació Teatre d'Artà, dia 27 de desembre, es va consensuar autoritzar a la recerca i lloguer d'un local per poder-hi desenvolupar assajos i lliçons de l'Escola d'Art Dramàtic d'Artà, atès que l'espai dins l'edifici del teatre es troba apuntalat, fora d'ús i en greu perill d'esfondrar-se. El pagament d'aquest lloguer és una altra de les despeses derivades de la lamentable construcció d'aquest edifici municipal.

(3) Caiguda de lloses de pedra de les façanes, goteres a la marquesina d'entrada, entrada d'aigua per la carpinteria metàl·lica exterior, fissures a determinades parets, problemes d'aïllament acústic, impermeabilitzacions defectuoses a passadissos soterranis que provoquen l'entrada de grans quantitats d'aigua, pont de llums amb problemes d'accessibilitat i de seguretat per als operaris, a més de problemes de disseny que suposen barreres arquitectòniques. Vegeu, per exemple, nota d'EU-EV d'Artà de dia 22 de juny de 2001.

El grup parlamentari Esquerra Republicana defensa al Congrés inversions en l'àmbit sociocultural d'Artà als pressuposts generals de l'Estat

Es pretén donar un important impuls a l'Escola d'Art Dramàtic d'Artà amb l'adquisició d'un casal, i a la conservació i difusió del passat documental artanenc a través de la Biblioteca Virtual

Esquerra defensarà la propera setmana dues esmenes parcials als pressuposts generals de l'Estat per a 2008 d'abast sociocultural al municipi d'Artà, consistents en l'adquisició d'un casal pròxim a l'edifici del Teatre d'Artà perquè s'hi instal·lin aules i sales d'assaig per a les companyies locals de teatre, i en el finançament del projecte “Memòria Cultural d'Artà” que consisteix en la creació d'una biblioteca virtual amb tots els materials en format digital del Fons Local de la Biblioteca d’Artà, per tal de difondre la informació que contenen i, alhora, preservar-los en el temps. “Els projectes són prou consistents, innovadors, necessaris i oportuns, com per fer-los arribar a totes les administracions”, afirma Guillem Caldentey, regidor de Els Verds-Esquerra a l'Ajuntament d'Artà. En aquest sentit, Caldentey ha traslladat aquestes propostes als dirigents del PSIB-PSOE a Artà, amb la finalitat que demanin al seu partit a Madrid el suport a les esmenes d'Esquerra. Joan Lladó, president d'Esquerra a les Illes afegeix que “esperam que, una vegada que Zapatero i Solbes han reconegut el dèficit en inversions a les Illes, els socialistes comencin a apostar de manera decidida per la millora dels serveis i les infraestructures dels nostres municipis”.
El Teatre d'Artà, encara que es troba situat a una població petita, s’ha convertit en un element central en la dinàmica cultural dels artanencs i de la gent de la comarca, comptabilitzant-se, segons la memòria de l'entitat, una assistència de 29.958 persones durant l'any 2006; a dia d'avui, hi troben espai de representació dels seus espectacles cinc companyies locals. La seva Escola d'Art Dramàtic ofereix ja en l'actualitat el segon curs dels Estudis d'Interpretació de Grau Mitjà. Amb aquests estudis, el centre vol oferir la possibilitat de preparar les proves d'accés a l'Escola Superior d'Art Dramàtic, proporcionar als amateurs una base sòlida d'interpretació i facilitar la formació a professors, monitors o mestres que vulguin impartir, promocionar o emprar el teatre als seus centres educatius. L’Escola del Teatre oferta cursos de dansa, interpretació, mim, teatre musicals i a hores d’ara hi assisteixen uns 190 alumnes amb edats compreses entre els 5 i el 67 anys.
Esquerra Republicana cercarà al Congrés, a proposta del grup municipal Els Verds-Esquerra, donar resposta a la necessitat d'aules i espais d'assaig que presenta en l'actualitat el Teatre. “Entenem -declara G. Caldentey- que l'Escola de Teatre d'Artà, en tràmits per a ser reconeguda com a Escola d'Art Dramàtic, que ofereix uns estudis innovadors i únics a les Illes, i que demostra dia a dia tan bona acollida, ha de ser mereixedora d'un fort impuls per al seu adequat funcionament i creixement”.
L'altra esmena parcial als pressuposts generals que presenta Esquerra Republicana té com a objectiu el finançament per a la creació i manteniment d'una vertadera Biblioteca Virtual de la secció del Fons Local del Servei Municipal de Biblioteques. Aquesta col·lecció s'ha esdevingut, els darrers anys, en un model a nivell de les biblioteques municipals de les Illes Balears, amb ambiciosos projectes de conservació i difusió del patrimoni cultural local, com ara la compilació, digitalització i difusió (via web) de la revista Llevant. 1916-1031. El projecte “Memòria Cultural d'Artà” consisteix en la creació d'una “plataforma digital” des de la qual poder difondre adequadament i amb abast mundial (per Internet), una vegada digitalitzats, tot un seguit de documents gràfics (fotografies, diapositives, multimèdia, de premsa i d'altres) relacionats amb Artà, la seva cultura, les seves tradicions i el seu passat documental. “El més positiu d'aquest projecte, que durà veritablement el Servei de Biblioteques d'Artà al segle 21 és que, per una banda, es conserva el patrimoni cultural local i, per l'altra, el difon al món sencer.”