dissabte, 28 de febrer del 2009

De rondes

La Unió d'Independents d'Artà (UIA) considera injustificada i pràcticament impossible la construcció de la variant sud projectada pel Consell al municipi d'Artà (Diario de Mallorca, 28 de febrer de 2009).

(Accediu a la Documentació del Departament d'Obres Públiques del Consell de Mallorca relativa a la Revisió del Pla Director Sectorial de Carreteres, aprovada inicialment pel Ple del Consell el passat dia 22 de desembre de 2008.)

Al mateix diari, el passat dimecres dia 25 de febrer, el Grup d'Opinió d'Arquitectes s'expressava en aquests termes sobre "La febre de les rondes" que assola l'urbanisme insular, amb expressa referència a casos com el d'Artà (les negretes són nostres):

La febre de les rondes s´ha escampat per tota Mallorca i no hi ha poble o llogaret que no en reivindiqui una. És el progrés.
Quan el Pla Territorial de Mallorca dibuixà, seguint el que definien les Directrius d´Ordenació del Territori, les zones de creixement dels nostres pobles, s´assegurà d´una banda que no es crearien nous nuclis de població aïllats; però també, de manera simplista, es proposà un model de creixement -que ja estan seguint els nous planejaments- mitjançant capes homogènies, una damunt l´altra com les pells de ceba, que no atenia les particularitats de cada nucli. I ara els pobles van colmatant els buits que quedaven i es configuren de manera compacta amb rondes que ressegueixen les absurdes formes ameboides de les Àrees de Transició.
Així, pobles que fins ara s´havien estès com una malla o retícula ortogonal indefinida en totes les direccions, com sa Pobla o Petra, es volen encorsetar a dins rondes curvilínies, creant noves façanes anodines que amaguen la imatge tradicional del poble, i que en el cas de sa Pobla, ja ha destruït un dels seus grans patrimonis, el fet de tenir unes traces que seguien les pautes de les Ordinacions de Jaume II.
El model resulta encara mes perniciós en el cas dels pobles que es generaren al voltant del creuament d´un parell de camins, com Algaida, Campanet..., ja que en aquests en reomplir els buits que feien que el camp arribàs ben be, fins el centre, s´està alterant totalment la seva fisonomia, i les noves rondes aïllaran, com recintes emmurallats, les cases d´aquells camps que fins ara eren devora.
No és que demanem que els pobles hagin de quedar fossilitzats, sense poder créixer, sinó que a l´hora de fer-ho, s´entengui la seva dinàmica i origen, condicionant certs llocs per on no s´hauria de desenvolupar, per així preservar els seus trets més característics.
Tot això ve perquè recentment s´ha aprovat de manera inicial el Pla Director Sectorial de Carreteres, que com molt be han dit certs sectors de la societat, no té sentit sinó es contempla dins d´un pla de mobilitat. El pla promou nous desdoblaments i grans infraestructures viaries que també han estat criticades, però a més, i això ha passat més desapercebut, proposa rondes a tots els pobles que ho han demanat.
Es clar que són necessàries certes rondes, com pugui ser la de Son Servera, que treurà dels carrerons estrets del poble el trànsit que va cap a Cala Millor, un dels nuclis turístics mes importants de l´illa.
El que ja no és tan clar és plantejar, per exemple, una ronda a Bunyola per desviar el trànsit des de Can Penasso cap a la carretereta d´Orient, destruint la fondalada de la vall d´Honor; o la ronda sud d´aquest mateix poble, que pretèn desviar el trànsit cap a la carretera de Santa Maria per una zona impossible, si no és mitjançant un gran túnel que travessi els turons de Caubet; sobretot si pensam que, uns kilòmetres mes avall, hi ha una carretera plana que ho permet. Ningú nega que avui en dia travessar Bunyola sigui dificultós, però és complicat perquè el carrer principal i el carrer d´Orient estan plens de cotxes aparcats i no per mor del mínim volum de cotxes que volen travessar la població.

Com aquesta, moltes de les rondes que es proposen responen més a un problema de trànsit intern que no a la necessitat de desviar el trànsit exterior que és el que hauria de resoldre un pla de carreteres. Segurament l´absurd d´aquestes dues propostes, farà que mai es realitzin i es solucionarà el problema des de dins, creant els aparcaments necessaris per donar fluïdesa als carrers principals, però a altres llocs, on les dificultats tècniques no són tan grans segurament el pla s´executarà.
A Sencelles, per exemple, es vol fer una ronda per unir la carretera que ve d´Inca amb les que venen de Palma i Algaida, donant connectivitat al nou camp de golf que es vol desenvolupar a Son Saletes. La nova ronda estirarà el creixement cap un costat del poble que mai s´havia desenvolupat degut a què el terreny fa un petit tall a sobre del qual hi ha les cases i el perfil de l´església, definint una autentica façana consolidada que és la imatge més pròpia del poble. Ara aquesta imatge pot quedar destruïda per sempre si es fa la ronda prevista, primer perquè tallarà els camps ara lliures de construccions i més envant perquè començaran a aparèixer les edificacions periurbanes que aquestes vies sempre acaben generant. I Sencelles passarà de ser un poble amb una forta identitat a ser un conjunt residencial amb camp de golf, com tants dels pobles desnaturalitzats que ha generat l´urbanisme descontrolat dels darrers anys arreu de la península.

I així podríem seguir poble a poble: Santa Margalida, Llubí, Artà... i ens adonaríem que s´està perpetrant des dels planejaments municipals mateixos o bé des del Pla de Carreteres la destrucció de moltes de les estampes tradicionals dels nostres pobles.
Hauríem d´exigir que entre els nostres tècnics i dirigents hi hagués més sensibilitat a l´hora de resoldre els nous creixements i els problemes de trànsit, per no caure en l´absurd que des del planejament mateix es facin malbé els nostres pobles.
Estam xerrant del nostre paisatge i del nostre patrimoni.

divendres, 27 de febrer del 2009

El món a l'enrevés!

... O quelcom semblant a això va ser el primer que vaig pensar en llegir, el passat dilluns dia 23 de febrer a El País el següent article de l'analista i corresponsal a Washington d'aquest diari de tirada estatal Antonio Caño: "Obama da oxígeno a Chávez".

D'allò més surrealista que sigui un govern dels EEUU (recordem Chile, El Salvador, Colòmbia, etc., limitant-nos només als països del "pati de darrera", això és, sud-amèrica, dels EEUU) qui assenyali que "El referèndum ha tingut lloc dins d'un procés democràtic... Ha estat un procés plenament consistent amb les pràctiques democràtiques"... i que la capçalera espanyola, en la més pura línia gamberrista de la ultradreta espanyola (recordau la malifeta de Luís Herrero el passat dia 13 de febrer a Vanezuela i la seva lògica expulsió) desbarri d'aquesta manera retreient-li al nou President dels EEUU que "[...] no qüestioni de cap manera la legitimitat del règim veneçolà ni del seu màxim dirigent [...]".

Fa molt de temps ja que he deixat de comprar aquest diari, entre d'altres motius pel tractament que s'hi dóna de les polítiques d'alguns països de sudamèrica i dels seus dirigents, com ara Correa, Chávez i Morales, tractament en el meu parer clarament colonialista, antidemocràtic, colpista i fins i tot racista en ocasions.

És que hem de recordar quants d'anys fa que tenim el mateix Cap d'Estat, a l'estat espanyol, proclamat Rei dos dies després de la mort del dictador Franco? (Jo, amb 31 anys, no he tingut cap oportunitat de triar el Cap d'Estat ni de refrendar la Constitució Espanyola).
És que es fan sovint, a l'Estat espanyol, Referèndums revocatoris dels presidents del govern enmig de la legislatura per la qual varen ser elegits?
Què passaria, a l'Estat espanyol, si des d'algun mitjà de comunicació es cridàs al magnicidi, cosa que es produeix sovint als mitjans de (des)informació veneçolans privats -alguns dels quals propietat del grup PRISA, propietari de El País?
A on es diu a la Constitució espanyola que els ciutadans espanyols no es puguin presentar a ser elegits per a l'exercici de càrrec públic les vegades que vulguin?
Pot presumir l'Estat espanyol de mecanismes de participació ciutadana constitucional i orgànicament ben dissenyats per a permetre la Consulta Popular i el Referèndum amb garantia del seu compliment, com per a que els mitjans de comunicació ("creadors d'opinió") titllin els governs democràticament elegits d'altres estats de "règim", i els seus Presidents de "màxims dirigents"?
S'anima -o s'exigeix- des de El País l'Administració Obama a retornar a un primer pla aquesta regió "en crisi"? Què significa, per a aquest mitjà, estar "en crisi", permetre que la majoria de la població eligeixi els seus governants, recuperar el control sobre les matèries primeres que s'extreuen del seu propi territori nacional? Què significa "retornar a un primer pla aquesta regió", intervenir-hi militarment, o mitjançant bloquejos econòmics, o finançant cops d'Estat?

A continuació, l'article Obama da oxígeno a Chávez (les negretes són meves):

Por voluntad o negligencia -más probablemente por lo segundo- el Gobierno de Barack Obama ha lanzado un importante balón de oxígeno a Hugo Chávez y ha condicionado seriamente su política hacia América Latina antes incluso de haberla definido.

"El referéndum ha tenido lugar dentro de un proceso democrático", según el Departamento de Estado

La semana pasada, en medio del torbellino de acontecimientos que diariamente se viven en Washington, el portavoz del Departamento de Estado avaló en términos inequívocos el referéndum celebrado el domingo anterior en Venezuela. "El referéndum ha tenido lugar dentro de un proceso totalmente democrático... Ha sido un proceso plenamente consistente con las prácticas democráticas", declaró Gordon Duguid.

Ante la insistencia de algunos periodistas sobre si la permanencia indefinida de Chávez en el poder podía considerarse acorde con las prácticas democráticas, el portavoz dijo que no tenía opinión al respecto, pero dejó la impresión de no poner demasiada objeción. "Nosotros, en Estados Unidos, tenemos límites a los mandatos, pero ésa es nuestra práctica", manifestó.

La prioridad urgente de otros asuntos propició que esta declaración, que supone un cambio de 180 grados de la política que Estados Unidos mantenía hasta el momento en relación con Venezuela, fuera ignorada por los medios de comunicación norteamericanos. Pero no por las propias autoridades venezolanas, que se vanagloriaron de su enorme éxito diplomático, ni por algunos columnistas conservadores, que lo tomaron como ejemplo de los desastres que nos traerá la política exterior de Obama.

Algunos expertos en Washington no quisieron, al principio, darle a las palabras de Duguid un gran significado porque las atribuyeron a la improvisación y la ignorancia. Ciertamente, otros altos funcionarios se habían expresado en privado pocos días antes en términos muy contundentes contra Chávez. El propio Obama, durante su campaña y en sus contadas referencias a América Latina, dejó clara su firme oposición al presidente venezolano.

Pero ni Obama ni ningún miembro del Gobierno han hablado desde que el portavoz del Departamento de Estado sentó su posición sobre el referéndum, y hoy debe de entenderse, por lo tanto, que ésa es la posición oficial de la Administración norteamericana. Es decir, que Obama no cuestiona en ninguna medida la legitimidad del régimen venezolano ni de su máximo dirigente, pese a las denuncias de miembros de la oposición y de organismos de derechos humanos sobre la intimidación, persecución y restricción constante de los espacios democráticos en ese país,

El juicio sería levemente más benévolo si esta nueva política respecto a Venezuela fuera fruto únicamente de la incapacidad y el desinterés de esta Administración de responder a una crisis en una región que ha quedado claramente relegada a un segundo plano.

Obama empezó su ronda de visitas internacionales en Canadá, no en México, como hicieron varios de sus antecesores. Canadá es el principal socio comercial de Estados Unidos, pero México es una bomba de relojería de un tamaño similar a Irán.

La nueva secretaria de Estado, Hillary Clinton, se estrenó en una gira por Asia, cuya relevancia mundial es evidente, y sus primeras decisiones fueron las de nombrar enviados especiales a Oriente Próximo, Pakistán y Afganistán, señalando claramente las preocupaciones centrales del Gobierno.

Mientras tanto, ni siquiera se han resuelto las dudas sobre quién estará al frente de la política latinoamericana en el Departamento de Estado. De momento, se ha quedado el que estaba, Thomas Shannon, un profesional riguroso que supo enmendar muchos de los errores de la política de George W. Bush en la región. Pero parece poco probable que continúe ahí después de la cumbre americana de abril, sobre la que se puede apostar sobre cuántos nuevos funcionarios de la Casa Blanca saben siquiera el lugar de celebración. Sobran los dedos de una mano, seguro.

diumenge, 22 de febrer del 2009

Pau / Diario de Mallorca: Disfressa de pagès...

Els Verds-Esquerra critiquen el proveïment per urgència i de manera interina de la plaça d'arquitecte municipal

Reclamen la immediata provisió d'aquesta plaça amb funcionari de carrera, com estableix la Llei
Els Verds-Esquerra denuncien la cobertura de la plaça d'arquitecte municipal amb caràcter “urgent i interí”
Reiteren que les actuacions del batle d'Artà -R. Gili, UM- el desqualifiquen com a membre del Consell Directiu de l'Agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca (APLUTM)

Els Verds-Esquerra d'Artà critiquen durament la política de personal de l'equip de govern municipal (UM-PSOE), reflectida molt recentment en la provisió, amb caràcter urgent i interí, de la plaça d'arquitecte municipal, plaça contemplada a l'Oferta pública d'Ocupació les dues darreres legislatures i de caràcter manifestament permanent i estructural. Guillem Caldentey, regidor de la coalició, considera que la forma amb què s'ha proveït aquest lloc públic de feina vacant “frega els límits de la legalitat si no els supera, i denota una clara voluntat política de mantenir el control sobre la tasca de la persona que l'ocupa, en perjudici de la preceptiva garantia d'objectivitat, imparcialitat i independència en l'exercici de les seves funcions”.

S'ha de recordar que, ja al llarg de tota l'anterior legislatura, els ecosocialistes artanencs varen exigir reiteradament la regular provisió d'aquesta plaça estructural de feina de l'Ajuntament, tot adduint com a principal motiu que l'assessorament tècnic efectuat per tècnics aliens a l'administració local (aquestes legislatures s'ha funcionat mitjançant contracte a professional extern) suposava un evident incompliment de l'establert per la legislació i creava una greu situació d'inseguretat jurídica, tant per a la mateixa Administració com per als administrats (1) i adduint, així mateix, l'obligació, per part de la Corporació, de cobrir les places compreses a l'Oferta d'Ocupació Pública.

El passat dia 21 de gener, Els Verds-Esquerra d'Artà varen presentar un Recurs Potestatiu de Reposició contra la “Convocatòria per cobrir 1 plaça d’arquitecte amb caràcter d’urgència com a funcionari interí pel sistema de concurs oposició, incloses en l’oferta d’ocupació pública per a l’any 2008” (2). A l'esmentat Recurs de Reposició, Els Verds-Esquerra exposaven que “cap fet ni circumstància no justifica la provisió amb caràcter d'urgència i amb caràcter interí d'aquest lloc estructural de feina”, tesi fonamentada sobre tot en la legislació vigent sobre funcionament de les administracions públiques i sobre la Funció pública (3), i també la relativa a aplicació dels Pressuposts (4).

A la resposta de la Junta de Govern Local de dia 27 de gener (5) -desestimatòria de l'esmentat Recurs- es dóna no obstant la raó a Els Verds-Esquerra en aquestes darreres tesis, quan es transcriu l'Informe de l'assessor jurídic municipal, segons el qual: “Atès l'Art. 70.1 de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic, és evident que aquest Ajuntament està obligat a convocar els corresponents processos selectius per les places compreses a l'oferta d'ocupació de l'any 2008”.

Al mateix Informe jurídic, el funcionari continua amb les següents paraules: “Tot i així i ateses les circumstàncies segons manifesta el Sr. Batle d'aquest Ajuntament ens trobem davant una necessitat urgent i inajornable consistent en què els expedients que actualment es tramiten al Departament d'Urbanisme necessiten d'un assessorament tècnic, tasca que només pot ser realitzada per un funcionari [...]”. Els Verds-Esquerra consideren que en aquestes paraules es fa palès el fet que jurídicament és difícilment justificable la provisió amb caràcter urgent i interí de la plaça, i per això a l'assessor no li va quedar altra, en el moment d'informar, que al·ludir a la voluntat -política- del batle, Rafel Gili (UM). Els serveis jurídics municipals no poden defensar, sense engrunar-se els dits, el concepte de “necessitat urgent i inajornable” del Batle d'Artà, pel qual s'ha procedit finalment de manera urgent i per a proveïment interí.

A continuació -i per acabar-, l'Informe de l'assessor jurídic diu: “Les raons d'urgència que es donen en la selecció d'aquest personal, incompatible amb la gran duració de tot el procés selectiu, permet que es duguin a terme aquests processos pel fet de la rapidesa amb la selecció juntament amb la garantia del compliment dels principis constitucional de mèrit, capacitat, igualtat i publicitat”.

Pel que fa a aquest darrer paràgraf, són els fets els que demostren la falsedat de l'argument exposat segons el qual la “necessitat urgent i inajornable” justificava el proveïment de la plaça de manera urgent i interina per ser més ràpid: el procés de selecció ha durat exactament 77 dies (dos mesos i mig) (6), però en tres mesos -90 dies- és possible proveir una plaça d'aquestes característiques amb un funcionari de carrera.

DE CURIOSITATS I CASUALITATS

No es pot deixar d'assenyalar que, anteriorment a la convocatòria d'aquesta plaça interina, l'assessorament tècnic es realitzava mitjançant contracte de serveis a un professional, modalitat contractual per la qual es pot contractar un professional pràcticament a dit, i que fa més de quatre anys que el professional que donava aquest servei era el mateix. “El que és curiós per la casualitat del fet -opina Guillem Caldentey-, és que la plaça interina d'arquitecte ha estat guanyada pel mateix professional contractat mitjançant el contracte de serveis esmentat, ja que dels cinc aspirants que es presentaren a la convocatòria, cap d'ells a excepció d'aquest, no assistiren als exàmens. S'ha passat de no considerar urgent -ni necessari, ni inajornable- procedir a la convocatòria de la plaça durant quatre anys, a assumir-ho ara però actuant de forma grollera: amb un proveïment interí -precarietat laboral-, justificant la pròpia forma urgent i interina de la convocatòria en la seva sobtada “necessitat urgent i inajornable” i, per més casualitat o curiositat, la guanya el mateix professional que des de 2004 estava contractat amb l'esmentat contracte de serveis”.

“Un altre fet -continua Caldentey- és que el Departament d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Artà, continua sense ser dotat amb l'estructura de tècnics funcionaris de carrera que necessita urgentment per gestionar amb la independència que cal l'urbanisme del municipi sense estar sotmès als “desitjos” del Batle de torn”.

Actuacions com aquesta són consubstancials amb polítiques arbitràries i clientelistes en l'àmbit urbanístic. Per aquest motiu, i perquè Rafel Gili -amb el suport del seu partit (UM) i del PSOE d'Artà- va impedir que l'Ajuntament expressàs la seva intenció d'adherir-se a l'APLUTM per dues vegades (7), Els Verds-Esquerra entenen que és un autèntic contrasentit que el mateix formi part d'aquell òrgan directiu de l'Agència Insular de disciplina urbanística.

(1) En aquest sentit, s'ha de tenir present el que diu l'art. 14.3 de la Llei 3/2007, de 27 de març: Queden reservats al personal funcionari de carrera els llocs de feina i les funcions l’acompliment dels quals implica exercici d’autoritat, fe pública o assessorament legal, control i fiscalització interna de la gestió economicofinancera i pressupostària, els de comptabilitat i tresoreria, els de caràcter tècnic i administratiu, els que comporten prefectura orgànica i, en general, els que es reserven a aquest personal per a una major garantia de l’objectivitat, imparcialitat i independència en l’exercici de la funció, així com els que impliquen una participació directa o indirecta en l’exercici de la potestat pública.
(2) Convocatòria publicada al BOIB Núm. 182 (27-12-2008), bases específiques de la qual varen ser aprovades per la Junta de Govern Local en sessió ordinària celebrada dia 2 de desembre de 2008.
(3) Art. 9 de la
Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic; arts. 10, 14, 15 de la Llei 3/2007 de 27 de març, de la Funció Pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
(4) Art. 23 (Apartat Dos) de la
Llei 51/2007, de 26 de desembre, de Pressuposts Generals de l'Estat per a l'any 2008; i art. 23 (Apartat Dos) de la Llei 2/2008, de 23 de desembre, de Pressuposts Generals de l'Estat per a l'any 2009 (relatius ambdós a Oferta pública de feina o d'altre instrument semblant de gestió de la provisió de necessitats de personal: Durant l'any 2009 no es procedirà a la contractació de personal temporal, ni al nomenament de funcionaris interins de l'article 10.1 de la Llei 7/2007, excepte en casos excepcionals i per a cobrir necessitats urgents i inajornables [...]. Al mateix Article (Apartat Tres), s'estableix el següent: [...] La contractació de personal temporal laboral i el nomenament de funcionaris interins, en les condicions establertes en l'apartat Dos d'aquest article, requerirà de la prèvia autorització conjunta dels Ministeris d'Administracions Públiques i d'Economia i Hisenda).
(5) Accediu a la imatge del document Notificació de dia tres de febrer, per part de la Secretària municipal, de l'Acord de l'esmentada Junta de Govern Local.
(6) La reunió de la Junta de Govern Local que va aprovar la convocatòria i les bases va ser dia 2 de desembre de 2008, i la presa de possessió de la persona que ha estat nomenada funcionària interina es va produir el passat dia 16 de febrer.
(7) Accediu a les mocions de Els Verds-Esquerra d'Artà de maig de 2008 i gener de 2009, a través d'aquest comunicat de la Coordinadora de regidors Diògenes del passat dia 09-02-09: Reunió Diògenes amb la consellera de Territori, M. Lluïsa Dubon.

divendres, 20 de febrer del 2009

Fotoactivisme a la Xarxa


[Extret de www.diagonalperiodico.net (Núm. 96); imatge extreta de http://fotograccion.ourproject.org/]

En el Estado español existen, al menos, cinco colectivos fotográficos concebidos desde la perspectiva de los movimientos sociales. Su actividad se puede definir como fotomilitancia.

“Pensamos en la fotografía como un medio de acción, de protesta”, afirma el colectivo fotográfico madrileño Quieres Callarte. Este colectivo, junto a FotogrAcción (Madrid), Ekinklik (Iruñea, Pamplona), Arriba las que Luchan (Tenerife) y La Plataforma (Madrid) se han convertido, en los últimos años, en una referencia de la documentación gráfica de los movimientos sociales del Estado español.

Manifestaciones, acciones, protestas son fotografiadas por sus componentes para después publicar las imágenes en sus páginas web bajo licencia creative commons. Multitud de medios de información no comerciales publican sus imágenes, en internet y en papel. Sus objetivos coinciden. “Pretendemos tener una filosofía de denuncia y activismo político y creemos que la fotografía puede ser un altavoz de las movilizaciones sociales”, comentan desde Ekinklik. Mientras, los componentes de FotogrAcción afirman: “Nuestro objetivo se ‘limita’ a informar desde la implicación participativa y militante de aquellos movimientos sociales, redes, eventos culturales, activistas que sean afines a nuestros intereses y/o de los que formamos parte, realizando un activismo de denuncia para lograr el cambio social deseable, siempre usando la fotografía como herramienta”.

Y es que fotógrafo no es sólo el que recibe una retribución económica por su trabajo, sino que es todo aquel que hace fotografías habitualmente. Puede ser por una motivación personal, económica, política... o por varias motivaciones a la vez. Desde Quieres Callarte explican: “Uno puede ser activista sin ser fotógrafo, sin embargo, en nuestra practica de la fotografía, no concebimos ser fotógrafos sin ser activistas. Somos activistas con objetivos... y cámaras”. Algo que comparten estos cinco colectivos. Al igual que la licencia con la que difunden sus imágenes. Los miembros de Ekinklik resumen su postura: “Es un pilar fundamental desde el nacimiento del colectivo. Creemos que cuando más se distribuya libremente y utilice la imagen, más repercusión tiene lo que se quiere contar”. “En todo caso”, continúan, “de ser alguien dueño o dueña de las imágenes, éstas serían las personas que han realizado la acción o movilización que se retrata. Y teniendo en cuenta que uno de los objetivos de Ekinklik es que los colectivos utilicen las imágenes para seguir peleando en sus distintos campos, ha sido imprescindible que nuestras fotografías se publiquen con licencias creative commons. En este sentido, además, nuestra web está realizada íntegramente con herramientas de software libre, así que el uso de este tipo de licencia para las imágenes es nuestra forma de nutrir un espacio del que también nos hemos alimentado”.

Gracias a este tipo de iniciativas es posible crear una red de información gráfica paralela a las grandes agencias como EFE, AFP, Reuters, etc. y que los medios de información no comerciales puedan acceder a fotografías de actualidad y calidad con las que completar sus páginas web o periódicos impresos. De otra forma sería imposible. Según los integrantes de Quieres Callarte, las grandes agencias “son empresas al servicio del capital, lo que desde nuestro punto de vista es normal dentro del sistema en el que vivimos, pero está en las antípodas de nuestros planteamientos. Esto no quiere decir que valoremos o no el trabajo de algunos de sus reporteros, como trabajadores y como fotógrafos… pero la empresa es la empresa, y su beneficio el motor de su actividad”.

Algo muy peligroso que puede llevar a “ generar una uniformidad de la información que se ‘emite’ y, por lo tanto, que se ‘consume’, provocada no tanto por la demanda existente, sino por la unidireccionalidad de la oferta” convirtiendo “la información en una mercancía más”, concluyen desde FotogrAcción.

FOTOMILITANCIA EN LA RED

QUIERES CALLARTE
quierescallarte.ourproject.org
quierescallarte@gmail.com

EKINKLIK
www.ekinklik.org
info@ekinklik.org

FOTOGRACCIÓN
www.fotograccion.org
fotograccion@gmail.com

ARRIBA LAS QUE LUCHAN
www.arribalasqueluchan.org
arribalasqueluchan@gmail.com

LA PLATAFORMA
www.la-plataforma.net
theplatform@riseup.net

Pascual Serrano / "Público": "Aceptar a Chávez" (18-02-2009)

ACEPTAR A CHÁVEZ

PASCUAL SERRANO.

El pasado 15 de febrero los venezolanos volvieron a mostrar su apoyo al presidente Hugo Chávez al apoyar mayoritariamente la enmienda constitucional que acaba con la limitación a dos legislaturas para ejercer los cargos de gobernador, parlamentario o presidente de la República. De esta forma, Chávez podrá ser candidato presidencial en 2012, año en que termina la actual legislatura.
Como se recordará, los partidarios del Gobierno perdieron en diciembre de 2007 el referéndum para la reforma constitucional en el que se incluía también la eliminación del límite de legislaturas para el cargo de presidente, junto a otras 68 reformas de artículos. De los 4.379.392 votos (49,29%) que entonces apoyaron la reforma constitucional, se ha pasado a 6.003.594 (54,36%) en la votación de la enmienda. Mientras tanto, los votos negativos también aumentaron de 4.504.354 (50,7%) a 5.040.082 (45,63%), pero ahora han quedado en minoría. Quienes interpretaron que aquel referéndum inauguraba el declive del chavismo han visto frustradas sus expectativas.
La primera incógnita que debe resolverse es por qué los partidarios del Gobierno perdieron el referéndum de 2007 y, en cambio, ahora han logrado una holgada victoria con casi nueve puntos de ventaja. Un dato a tener en cuenta es que la superación de aquella derrota se produjo en las regionales de noviembre de 2008, puesto que los candidatos progubernamentales lograron un millón de votos más que los opositores. En Venezuela ya casi todos los análisis coinciden en las razones de la derrota de 2007: demasiados cambios en la Constitución que no eran comprensibles o viables, una campaña dominada por el conflicto con Colombia y la iniciativa de Chávez a dedicarse a la liberación de prisioneros de las FARC en lugar de atender la política nacional. A todo ello hay que añadir que ahora no sólo se planteaba la postulación sin límites de legislaturas para el cargo de presidente, sino también para gobernadores y diputados, lo cual es más coherente desde el punto de vista político.
La conclusión evidente es que, a pesar de todas las deficiencias y errores del proceso venezolano, apenas existe desgaste del presidente; obsérvese que ha conseguido incluso más votos de los que logró en contra de que dejase el cargo en el referéndum revocatorio en 2004 (5.800.629).
Las razones son diversas: en primer lugar, una oposición desarticulada que no logra comprender que existe una gran masa popular que confía en Hugo Chávez como esperanza para la mejora del país. Por otro lado, una clase media que ha ido percibiendo que todas las amenazas de llegada del comunismo y peligro para la democracia que les fueron presentando a lo largo de estos años no tienen fundamento alguno. La burguesía y el empresariado venezolano no han visto empeorar en absoluto su situación económica y ninguna medida política, aplicada o en proyecto, hace peligrar sus expectativas. Las quejas de los interventores de la oposición que he podido recoger en los colegios electorales muestran su desconexión de la realidad, desde quienes califican de “horror” tantas elecciones porque “tienen como objetivo mejorar la imagen de dictador de Chávez”, a quienes se indignan porque ahora “los camioneros son senadores” o intentan explicarme que este referéndum supondrá abrir la puerta a que “los padres pierdan la patria potestad de sus hijos”. El resultado es que la gran apuesta de la oposición venezolana se limita a un puñado de estudiantes de clase alta procedentes de las universidades privadas que me explican que ellos tienen como referencia de país para Venezuela “el socialismo sueco”. Por supuesto, no faltan los retos para el Gobierno Chávez: encajar el nuevo precio del petróleo en su futuro económico, actuar con contundencia contra la corrupción y afrontar con eficacia muchas buenas iniciativas que no comienzan a arrancar.
Si bien la mayoría de la comunidad internacional ya va comprendiendo que la democracia venezolana es la más legítima de todo el continente y probablemente del mundo, con trece procesos electorales en diez años, todos ellos impecables, según han sentenciado todas las instituciones y observadores que asistieron a cada comicio, no deja de asombrar el modo obsesivo y recurrente con que desde sectores reaccionarios mundiales se sigue intentando deslegitimarla con gratuitas acusaciones de dictadura, violaciones de derechos humanos o falta de libertad de expresión. Basta observar su indignación ante el simple hecho de que los venezolanos puedan eliminar los límites a la reelección de sus cargos, tal y como sucede en diecisiete países de la Unión Europea.
No puedo llegar a otra conclusión que la que han expuesto en diversas ocasiones los profesores Carlos Fernández Liria y Luis Alegre: a lo largo de la historia, por democracia se entendía el periodo en que el Gobierno de un país estaba en manos de la derecha y, cuando la verdadera izquierda llegaba al poder, se la derrocaba por cualquier vía ilícita (golpe de Estado, guerra civil, magnicidio, bloqueo, desestabilización) para comenzar un paréntesis dictatorial en el cual se desarticulaba esa izquierda para volver más tarde a una “adecuada democracia” con la derecha en el poder. Venezuela representa uno de los pocos casos en los que ese mecanismo no han logrado que les funcione, de ahí la desesperación.
Cada uno es libre de compartir o no el ideario y el programa de Hugo Chávez, pero la diferencia entre demócratas y no demócratas está en aceptarlo y respetarlo tal y como es, que es como lo quieren los venezolanos.

Pascual Serrano fue observador internacional en el referéndum del 15 de febrero en Venezuela

dimarts, 17 de febrer del 2009

Rètols publicitaris en Sòl rústic: Nota informativa del GOB


El GOB ha publicat avui un comunicat denunciant la passivitat de les administracions davant aquest tipus d'agressió al paisatge. Som capaços de gastar milionades en tennistes i actors de Hollywood per a què "ens representin arreu del món", però no de tenir una mínima cura del paisatge en què i del qual vivim en gran mesura!
A dalt teniu una imatge de l'entorn de la creu de terme de la Colònia tota envoltada de publicitat (de promocions immobiliàries i materials de construcció: no podia ser d'altres activitats!! ;-) de 6 de novembre de 2006, sobre tot per al record: per lo vist, ja no en queda cap ni un, d'aquests rètols, només les barres de suport, que també han de ser enretirades properament.
Sembla mentida que els ecologistes ens hàgim d'ocupar de coses com aquestes, enfront de grups polítics que s'omplin la boca de "Potenciació dels valors turístics diferenciadors", "Municipis compromesos amb el canvi climàtic", etc.!!!


Nota informativa
17 de febrer de 2009

El GOB denuncia davant l’Ajuntament de Palma la instal·lació incontrolada de tanques publicitàries en sòl rústic

Segons marca la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears a la seva disposició addicional novena,
“Queda prohibida la publicitat en sòl rústic, exceptuant-ne els rètols de caràcter informatiu ubicats a la mateixa finca on es desenvolupa l’activitat anunciada, que seran objecte de regulació reglamentària específica, els cartells que assenyalin llocs d’interès públic, no comercials, i les indicacions d’ordre general.”

Malgrat això, grans tanques publicitàries ocupen il·legalment zones de sol rústic a molts dels municipis de les Balears. Per exemplificar la situació, el GOB ha denunciat davant l’Ajuntament de Palma les gran tanques publicitàries que es troben vora la carretera Coll d’en Rabassa – Can Pastilla a l’alçada d’Es Carnatge, demanant sigui iniciat un expedient sancionador i s’ordeni la seva retirada.

Es Carnatge és l’únic bocí no urbanitzat del litoral de Palma, però tot i aquest status afortunat no sembla que la seva conservació per part de l’Ajuntament de Palma sigui un tema suficientment important. L’impacte de les tanques publicitàries és només un dels diversos factors que degraden aquest espai natural.

Una recepta de cuina a InSurGente: "Guiat de Pollastre a la política"


[Imatge i txiste extrets de Insurgente.org]

Ingredientes:
- un pollo
- un despacho
- varios chorizos

Preparación:
- Se coge el pollo
- Se le coloca en un despacho
- Se le rodea de chorizos
- Se le deja a su antojo
- Y él solito se va haciendo rico, rico, rico.

dilluns, 16 de febrer del 2009

Estat espanyol: Polítiques del Sòl insostenibles, Destrucció del litoral, Especulació immobiliària i efectes sobre els treballadors de l'actual Crisi

F. Guijarro / Diario de Mallorca, 16-02-2009:

La UE arremete contra la ´destrucción masiva´ en Balears y el Levante español.
El informe Auken denuncia la "avaricia" y "conducta especulativa" de muchos ayuntamientos.

"Las islas y las zonas costeras mediterráneas de España han sufrido una destrucción masiva en la última década, ya que el cemento y el hormigón han saturado esas regiones de tal forma que han afectado no sólo el frágil medio ambiente costero, la mayor parte del cual esta nominalmente protegido en virtud de las directivas sobre hábitats y aves, sino también a la actividad social y cultural de muchas zonas, lo que constituye una pérdida trágica e irreparable de su identidad y legado culturales, así como de su integridad medioambiental". Con esta rotundidad está redactado el proyecto de informe de la eurodiputada verde Margrete Auken que ha sido aprobado por la comisión de Peticiones del Parlamento Europeo, en el que se afirma también que todo ello ha venido motivado "principalmente por la avaricia y la conducta especulativa de algunas autoridades locales y miembros del sector de la construcción que han conseguido sacar beneficios masivos de estas actividades".
El Informe Auken sobre la situación española -que deberá ser debatido en marzo por el Pleno de la Eurocámara- denuncia las "ganancias excesivas durante los años de rápida expansión económica" de unas empresas constructoras que han pasado a ser "la primera víctima del actual desplome de los mercados financieros, a su vez provocado en parte por la especulación en el sector inmobiliario", lo que además está afectando "a las decenas de miles de asalariados del sector de la construcción que ahora se enfrentan al desempleo por culpa de las políticas insostenibles".
Igualmente se subraya que se ha generado "una forma endémica de corrupción de la que, otra vez, la principal víctima es el ciudadano europeo, pero que también ha ocasionado pérdidas sustanciales al Estado Español".
El eurodiputado de Izquierda Unida Willy Meyer destacó que tanto PSOE como PP intentaron suavizar el contenido de este informe, sin haber logrado para ello el respaldo de sus respectivos grupos en la Eurocámara, hasta el punto de que las enmiendas aprobadas lo que hacen es endurecer las críticas.
El motivo de las reticencias de los socialistas y populares españoles es que el documento de Margrete Auken defiende no sólo la necesidad de que las autoridades de nuestro país revisen su legislación y de que se declare una moratoria sobre los planes urbanísticos que no sean sostenibles, sino que además propone dejar en suspenso las ayudas económicas de se reciben de la Unión Europea si no se adoptan las medidas adecuadas.

dissabte, 14 de febrer del 2009

Diògenes i Xarxa Balear de Llocs d'Interès Geològic i Hidrogeològic


[Imatge: Torrent de Na Borges
(
© Biel Perello - http://bloc.bielperello.com/)]

La Coordinadora de regidors Diògenes presenta més de trenta llocs d'interès geològic i hidrogeològic a la Conselleria de Medi Ambient per a la seva inclusió en la futura Xarxa Balear de patrimoni geològic
La proposta inclou torrents, sistemes dunars, caps, avencs, coves i massissos dels municipis d'Artà, Capdepera, Pollença, Sant Llorenç, Escorca i Sóller.
La Coordinadora de regidors Diògenes va presentar el passat dia 4 de febrer a la Conselleria de Medi Ambient un escrit d'Iniciativa per ampliar en una quarantena d'indrets el futur Catàleg dels punts geològics i hidrogeològics de més interès de l'illa de Mallorca. Aquest Catàleg es crearà pròximament amb la intenció de crear una xarxa Balear de llocs d'interès geològic i hidrogeològic per a la seva ulterior protecció (1).
És per aquest motiu que els regidors han proposat -atenent-se a les informacions rebudes d'experts en la matèria, geògrafs i d'excursionistes- diferents indrets dels seus municipis i de municipis limítrofs que podrien reunir les condicions i característiques geològiques i paisatgístiques per formar part de la futura Xarxa.
Aquest escrit d'Iniciativa s'ha redactat i entregat com a propostes o suggeriments abans de la creació de la futura Xarxa Balear de Llocs d'interès geològic i hidrogeològic; quan s'aprovi la creació d'aquesta Xarxa, la Coordinadora Diògenes no descarta tornar a presentar, si és necessari, alguns dels indrets proposats novament o d'altres de nous.
Els regidors proposen la protecció i conservació especial dels sistemes dunars de Sa Canova i el torrent de Na Borges i els sistemes dunars de Cala Agulla i Cala Mesquida amb el cap de's Freu inclòs. Indrets clau al Llevant de Mallorca i que necessiten de la intervenció urgent de les administracions per garantir la seva conservació.
Es demana també la inclusió de la part septentrional de la serra Artana (amb els seus penya-segats) i la punta de n'Amer, indrets d'extraordinària bellesa que donen el seu caràcter a la zona llevantina de Mallorca.
De la part nord-est de l'illa, als municipis de Pollença, Escorca i Sóller, s'ha proposat la inclusió de multitud de coves, avencs i fonts entre les quals destaquen: les coves Blanques de Pollença -un conjunt de dolines i avencs a un espai molt petit- i la cova de Muleta a Sóller -un dels jaciments paleontològics i arqueològics de l'illa on es trobaren les restes humanes més antigues de Mallorca.
A aquesta zona de l'illa també es proposa la inclusió d'un seguit de petites cales com Cala Castell, Cala Estremer, i Cala Solleric, molt característiques des del punt de vista geològic; també es demana la inclusió del fondo de Mortitx, potser el canó càrstic més representatiu de la zona septentrional de la serra de Tramuntana.
La Coordinadora de regidors Diògenes manifesta el seu acord amb la creació d'aquesta Xarxa, però considera fonamental que no es limiti a la protecció d'aquests indrets -molts d'ells ja protegits per altres catàlegs i normes-, sinó que suposi també la garantia d'esforços reals, de mesures de conservació i intervencions concretes, de molts dels Llocs que incorpori, atesa la seva fragilitat i les amenaces i factor de degradació que presenten.
També consideren molt adient que amb la creació de la Xarxa s'estableixin clarament les línies per a possibilitar que els Consells Insulars i els Ajuntaments puguin declarar Llocs d'Interès geològic i hidrogeològic a nivell insular i municipal, amb finalitats de conservació patrimonial i pedagògiques.

(1) Accediu a l'article de Rosa Ferriol publicat a Diario de Mallorca dia 19 de novembre de 2008: Medio Ambiente protegerá el patrimonio geológico más importante de Balears.

divendres, 13 de febrer del 2009

Ja és hora que tots plegats cridem fort: Prou!!!

Tothom sap que la nostra comunitat ha sigut atàvicament la més mal finançada de tot l’Estat. Ho ha reconegut públicament el president Zapatero, fins i tot qualificant d’injusta tal situació i ens ha promès posar-hi remei. Ho sap el president Antich, que sofreix les conseqüències a l’hora fer les despeses necessàries per una marxa acceptable dels serveis i dur endavant les inversions que es requereixen. Però fa la figa blana i ja es conforma a no estar per davall de la mitjana, que evidentment significaria una millora, però no eixugaria la malmenada històrica, ni significaria fer justícia a la nostra comunitat que aporta el 14% del seu PIB a l’Estat i que ha deixat de rebre entre 2002 i 2006, 1.632.400 milions d’euros del Estat, segons un informe del Servei de Finançament del Govern Central.

Qualsevol illenc més o manco informat sap que ens prenen el pèl i s’aprofiten de nosaltres. Per si qualcú dubta del que dic que vegi com es distribueixen els doblers: el 2007 la mitjana del finançament estatal era 505,73 euros per habitant a l’any, mentre que per nosaltres foren 221,57; més clar: aigua! Basta passejar-se una mica per la Península per donar-se compta que totes les infrastructures i serveis són millors que les nostres, i moltes d’elles amb alguns doblers nostres. Com un simple exemple vegem la misèria que significa posar en marxa un trenet de jugueta de Manacor a Artà, davant tota la xarxa de ponts, túnels, vies noves i maquinària per dur l’AVE per tot arreu de la península. Nosaltres hem de demanar almoina i gemegar per aconseguir quatre duros que ens pertoquen.

La resignació i el conformisme davant la proposta de Solbes que suposa millorar sols una miqueta (en 250 milions d’euros) el finançament humiliant que hem patit anys i més anys, no ens ha de tapar la boca. Els mallorquins podem pecar de temorencs i patir d’ala curta, amb allò de “tanmateix” i de no moure bues, per això ens han estafat fins ara.

Es precís que els illencs siguem capaços de fer una alçada de cul quan ens punyen la dignitat; demostrem que no tenim la sang de peix i que la paciència acaba quan comença l’abús. Ja es sap que de les herbes molles se’n torquen el cul. Ja que no crec que el nostre president tengui el coratge de posar-se al davant de una manifestació multitudinària, mem si hi ha qualque partit o organització que pren les messions convocant a la gent a dir fort: Prou!!!



Mariano Moragues

dimarts, 10 de febrer del 2009

"Armas de destrucción masiva" a Google


Escriviu a la pàgina de Google "Armas de destrucción masiva" i pitjau damunt l'opció "Segur que tinc sort" o "Voy a tener suerte"

dilluns, 9 de febrer del 2009

Reunió Diògenes amb la consellera de Territori, M. Lluïsa Dubon



Diògenes ha transmès a la Consellera de Territori del Consell la seva preocupació perquè el PSOE a municipis com Artà s'hagi pronunciat públicament en contra de cedir les competències de disciplina urbanística en sòl rústic a la nova Agència
La coordinadora Diògenes manifesta a la Consellera Dubon la necessitat d'accelerar les adhesions dels municipis a l'APLUTM
Denuncien la incongruència que batles como R. Gili (UM) formin part de l'òrgan de direcció de l'APLUTM quan impedeixen que els seus ajuntaments hi cedeixin les competències

A l'entrevista que avui dia 9 de febrer els regidors de la Coordinadora Diògenes -formada per Pepe Garcia (Pollença), Guillem Caldentey (Artà), Conxi Peña (Son Servera), i Maria Orts i Virginia Urdangarín (Capdepera), de diferents candidatures formades per Esquerra, Els Verds i EU- han mantingut amb la consellera Dubon -responsable del Departament de Territori del Consell-, han exposat el seu recolzament a la tasca de la consellera per la posada en marxa de l'agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca. Els regidors han demanat celeritat en l'adhesió a l'Agència per part dels municipis que així ho sol·licitin, i que en cap cas les insuficiències pressupostàries i de personal han de ser una excusa per retardar les adhesions.
Segons la Coordinadora de regidors ecosocialistes, cada any hi ha un milenar d'expedients de disciplina urbanística que o bé no es tramiten o es tramiten malament, de manera que els infractors queden impunes i, sobre tot, no es restableix la legalitat urbanística (no s'executen les demolicions de les obres il·legals i il·legalitzables). Aquesta és el motiu de la celeritat que demanen els regidors de Diògenes i la demanda de que no hi hagi restriccions pressupostàries.
Durant més d'una hora que ha durat la reunió, els regidors de Diògenes també li han fet arribar a la consellera l'actuació contradictòria del PSOE en alguns municipis, com és el cas d'Artà, on es va pronunciar en contra de l'adhesió a l'Agència. També li van demanar a la Sra. Dubon que el Consell de Direcció de l'Agència estigui format exclusivament per batles de municipis adherits a l'APLUTM tot d'una que es materialitzin les adhesions i s'engegui el funcionament de l'Agència. En aquest sentit, troben inacceptable que batles com el d'Artà siguin vocals del Consell de Direcció quan han impedit que el seu municipi demani l'adhesió, i fan de la disciplina urbanística una eina de clientelisme manifest, i fins i tot pretenen amenaçar l'oposició quan denuncien la seva actuació irregular.
Els regidors s'han interessat pel funcionament, dotació de personal i mitjans de la nova agència. També han mostrat la seva preocupació pels expedients ja oberts al moment de l'adhesió a l'APLUTM, perquè l'agència no se'n farà càrrec i els ajuntament sovint els deixen caducar. Els regidors de Diògenes li han manifestat la seva decisió de proseguir demanant la subrogació de tots els expedients paralitzats, però igualment li han demanat mesures més contundents per obligar a tots el municipis, s'adhereixin o no a l'Agència, a complir i fer complir la legalitat urbanística.

ANTECEDENTS:
- Moció presentada per Els Verds-Esquerra d'Artà al Ple de maig de 2008, relativa a:
"Sol·licitar al Departament de Territori del Consell de Mallorca aassumir la gestió de la funció inspectora en l’àmbit del sòl rústic del municipi, i també la instrucció dels procediments sancionadors i de restitució de la legalitat urbanística. Sol·licitar, així mateix, al Consell de Mallorca, que s'activi i es doti dels recursos necessaris i amb la màxima urgència, l'organisme supramunicipal que tindrà les competències de control, inspecció i sanció en sòl rústic, i que l'Ajuntament d'Artà hi prengui part des de l'inici del seu funcionament."
- Comunicat de la Coordinadora de regidors Diògenes de dia 6 de juny de 2008:
"La Coordinadora de regidors “Diògenes” recolza la iniciativa del Consell de crear una Agència de Disciplina Urbanística i considera urgent la seva posada en funcionament."
- Moció presentada pel PSOE de Son Servera i aprovada per aquel Ple el mes de gener de 2009; presentada amb idèntic redactat per Els Verds-Esquerra al Ple d'Artà al mateix mes de gener, votada a favor per tots els grups de l'oposició (PP, UIA) i rebutjada per l'equip de govern (UM-PSOE):
"Adhesió de l'Ajuntament d'Artà a l'Agència per la Protecció Territorial i Urbanística de Mallorca."

divendres, 6 de febrer del 2009

De cortines de fum per amagar les vergonyes

Avui ens topam a la premsa amb grans titulars sobre disciplina urbanística a Capdepera. Des d'Artà, no podem deixar d'afegir un interrogant al següent, corresponent al de Diari de Balears:
"Mà dura a Capdepera contra les obres sense llicència [?????]".
Més prudent i completa, des del nostre punt de vista, ens sembla la redacció i la interpretació dels fets a Diario de Mallorca (B. Capó, S. Sansó):
"El Ayuntamiento precinta el hotel Cala Gat por falta de la licencia de obras". En aquest cas, s'apunta la possibilitat que les esmentades obres sense llicència municipal esdevenguin "Legales la semana que viene": [...] lo más curioso de este acto de fuerza municipal radica en la vía paralela de los procesos administrativos que, irónicamente, pueden desembocar en el reinicio de las obras durante el transcurso de la semana que viene. Durante la pasada sesión de la comisión de Urbanismo, la ejecución del precintado coincidió en el orden del día con la confirmación positiva de los permisos de obra para el hotel Cala Gat, que ayer tarde permanecía cerrado.
Temps al temps!

dilluns, 2 de febrer del 2009

Boicot als productes israelians (Codi de barres comença per 729)


Tornada a l'escola a Gaza
Targetes amb el nom
dels nins assassinats
per l'exèrcit d'Israel
(Foto extreta de Rebelion.org)


ALIMENTACIÓ

Dàtils, mangos, melons, aguacate "ecològic", vi Mizrachi Wines: CARMEL

AIGUA MINERAL: GARRAFES PER A SURTIDORS PÚBLICS EDEN

FRUITES I VERDURES: patates varietat Mondial, aguacates, pipes, datis, kumquat melons, lichis, magranes, mandarines, raïm, caramboles, mangos, boniatos, blat de moro, pebrot CULTIVAR, CAPO SA, LZR LAZARO, AGREXCO

---------

AGRICULTURA

LLAVORS: Zeraim Gedera, Polysack, Hazera Genètics

PRODUCTES FITOSANITARIS I FERTILITZANTS: Magan, Multí k, Haia Chenicate, Makhteshim, Deshen Gat, Basamid

----------

AGROINDÚSTRIA

Menjar per al bestiar, equips de regadiu, plantes tèxtils cotoneres, escorxadors d'aus envasat i processat de fruites i hortalisses, centres de processos de dades: Milonot, Netafim, Eshet-Eyton. Amgat Tandi Naan, Arkal, Agrometzer

----------

COSMÈTICS

CREMES, SALS I LOCIONS: AHAVA

----------

ELECTRODOMÈSTICS

APARELLS D'AIRE CONDICIONAT JOHNSON, WHITEWESTlNGHOUSE AIRWELL i ELECTRA (IBERELCO)

MÀQUINES DE DEPILACIÓ I DE MASSATGE: EPILADY

----------

NETEJA I DROGUERIA

FREGALL DE NÍQUEL: NANAS

----------

ROBA

ROBA DE LES MARQUES: Maite&Spencer, Gap, Kmart, C&A, Nike, Hugo Boss. Polo Ralph Lauren, Sara Lee (Delta Galil lnd. Ltd.)

ROBA INTERIOR VICTORIAS SECRET, WARNACO, THE GAP, NiKE (TEFRON)

BANYADORS: Gottex, Gideon Oberson

----------

FOTOMATONS I ALTRES INSTAL·LACIONS RECREATIVES DE CARRER:

TECNOTRON


diumenge, 1 de febrer del 2009

Entrevista a Ángel Núñez, Coordinador de la Xarxa de Fiscals de Medi Ambient d'Andalusia









R. Bocanegra/O. Carballar/Público (24-01-2009):
"[...] Sí pedimos una reforma del Código Penal para regular sus supuestos de prevaricació por omisión [...] No como fiscal, sino como ciudadano, creo que hay que conectar el imperio de la ley, que quedaría por los suelos si no se ejecutan las demoliciones".

Reividicam que s'efectuï ja la demanda reclamant responsabilitats per l'edifici del Teatre


Els Verds-Esquerra reiteren, més d'un any després, la necessitat inajornable d'efectuar una demanda per a la depuració de responsabilitats en les deficiències de l'edifici del Teatre d'Artà
No deixen de descobrir-se nous problemes la solució dels quals ha d'assumir l'Ajuntament

Els Verds-Esquerra d'Artà reclamen novament que es faci efectiva immediatament la demanda davant de la justícia ordinària promesa pel batle d'Artà, Rafel Gili (UM) en repetides ocasions en la direcció de “reclamar la reintegració de despeses satisfetes inadequadament en concepte d'honoraris al personal propi de l'Ajuntament com a conseqüència de l'execució de les obres del Teatre" (paraules de Rafel Gili, roda de premsa de dia 18-08-2008).

Ja fa més d'un any que el regidor de Els Verds-Esquerra d'Artà, Guillem Caldentey va exposar a l'equip de govern la necessitat de prendre amb urgència i eficàcia les mesures oportunes per a la determinació de les responsabilitats relatives a les deficiències que presentava l'esmentat edifici. El principal motiu era tot el seguit de problemes -per a la correcta gestió i desenvolupament dels espectacles, de la cafeteria, de l'escola d'art dramàtic, lloguer de locals externs, etc.- derivats de les deficiències estructurals que, una rere l'altra, apareixen a l'edifici del Teatre d'Artà. Un dels problemes més greus ha estat la necessitat d'apuntalar i deixar fora d'ús una sala d'assajos al soterrani, problema no solventat encara.

La darrera sessió ordinària del Ple -dia 27 de gener-, l'equip de govern (UM-PSOE) va informar a Els Verds-Esquerra que la demanda, encara que es faria oportuna “en breu”, encara no s'havia presentat. També varen informar que la despesa en una de les darreres intervencions efectuades a l'edifici -clavar totes les lloses de pedra de la façana- havia estat assumida per l'Ajuntament, i que per l'any 2009 estava previst assumir també la despesa d'instal·lació d'ascensor i calefacció.

Fa pocs dies, altres lloses de pedra -com les de la façana, però en aquesta ocasió les que recobreixen les parets de l'espai interior d'entrada principal a l'edifici- també han començat a caure, per la qual cosa s'haurà de realitzar l'oportuna inspecció tècnica per a analitzar el problema, el seu abast i les possibles solucions.

El compromís de depuració de responsabilitats i reclamació de les deficiències detectades a l'edifici del Teatre d'Artà figurava ja al pacte de govern que UM i PSOE van firmar al juliol de 2004 amb Els Verds-Esquerra. Fins ara, però, R. Gili ha acomplit amb les seves obligacions i compromisos. Aquesta mancança o lentitud d'actuació ha donat com a resultat que l'Ajuntament d'Artà, encara que es troba assumint permanentment les despeses urgents derivades de les deficiències de l'edifici -que no s'acaben mai-, no procedeix a reclamar a l'arquitecte redactor i director del projecte i a les empreses constructores del Teatre.

Guillem Caldentey es declara molt decebut per la lentitud i ineficiència demostrades per l'equip de govern (UM-PSOE) en la gestió d'aquests problemes amb l'edifici del Teatre d'Artà. Per al regidor ecosocialista és un error ajornar la presentació de la demanda per voler incloure-hi les deficiències que constantment apareixen. “Ja fa temps que se sap que l'edifici presenta deficiències a bastament per a reclamar-les judicialment. A la vista que ni l'arquitecte ni la constructora se'n fan càrrec, el que Gili ha de fer d'una vegada per totes és presentar ja les reclamacions; i, en el cas de noves deficiències, presentar les corresponents noves reclamacions”.

DOCUMENTACIÓ & HEMEROTECA RESPECTE DE LA QÜESTIÓ:

Acord de Pacte per al Govern de l'Ajuntament d'Artà durant la legislatura 2004-2007 que signen els partits Unió Mallorquina, Psib-Psoe i Esquerra Unida-Els Verds (Acords programàtics consensuats):
1.2. Desenvolupar els acords presos pel plenari durant aquesta legislatura i que fins ara estaven bloquejats per l'equip de govern anterior, aplicant les correccions que es consensuïn entre els tres partits: organització de l'Ajuntament, comissions de festes, reestructuració del Gabinet d'Urbanisme, reforma del Patronat de la Residència, auditoria econòmica, anàlisi de l'edifici del Teatre, etc.

DeFranc, Manacor, 04-01-2008:
Segons el batle d’Artà, Rafel Gili, “l’informe elaborat [...] fa referència a una llarga llista de deficiències detectades i que haurem d’estudiar de quina manera podem resoldre i subsanar” [...] Gili ha reconegut que l’assumpte ja es troba en mans d’un equip d’advocats que analitzen la situació creada, que “en alguns casos presenta irresponsabilitats importants”, segons reconeix el propi batle. [...] El batle, Rafel Gili, informa de que s’han iniciat totes les passes per tal d’aclarir la situació creada en torn al Teatre d’Artà, des de el punt de vista administratiu, com estructural.

TvM, Mallorca Notícies Vespre, 18-08-2008 (Minut '18):
Amb set anys de vida, s'han detectat moltes deficiències, al teatre d'Artà. La darrera va obligar a començaments d'any a apuntalar-ne la sala d'assaig. L'antic equip de govern, dels Independents d'Artà i l'arquitecte del projecte, Mateu Carrió, culpaven dels desperfectes la instal·lació d'un envelat a la plaça.
L'actual consistori s'ha mantingut en silenci fins avui, quan ha presentat un estudi de patologies estructurals del Teatre. Segons l'informe una assessoria independent, l'edifici presenta deficiències constructives i d'estructura que s'haurien d'arreglar:
"El proyecto no recoge exactamente la realidad ejecutada, con lo cual nosotros aconsejamos que el Ayuntamiento redacte un nuevo proyecto de actividades para la realidad ejecutada y que subsane aquellas deficiencias que pudieran comprometer la seguridad del edificio".
L'equip de govern ha demanat avui mateix una auditoria econòmica per tal d'esbrinar per què el pressupost final es va gairebé triplicar amb les successives modificacions que va patir el projecte. "L'Ajuntament està estudiant les possibles accions per a reclamar la reintegració de gastos satisfets inadequadament en concepte d'honoraris al personal propi de l'Ajuntament com a conseqüència de l'execució de les obres del Teatre".
Els Verds-Esquerra, a l'oposició, va acusar l'actual executiu municipal per no actuar; ara però li dóna suport en la denúncia.

Diario de Mallorca, 19-08-2008:
Gili explicó que en el edificio se han gastado "625 millones de pesetas" [...] Gili aseguró que quiere un teatro de primera clase para el pueblo de Artà, pero no quiere que los ciudadanos tengan que "invertir más dinero para arreglar los desperfectos".

Extracte de les preguntes de Els Verds-Esquerra i les respostes de R. Gili de l'Acta de l'Acta de la sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà, Acta que va ser aprovada la passada sessió ordinària del mateix Òrgan de dia 27 de gener en idèntics termes al transcrit pel que fa a aquest apartat de “Teatre Municipal”:
TEATRE MUNICIPAL
Ha finalitzat l'auditoria econòmica que es va anunciar fa mesos sobre la construcció del Teatre d'Artà?
Resposta: No del tot.
Quines són les principals conclusions?
Resposta: De moment, no hi ha cap conclusió.
Quines passes ha donat l'equip de govern dirigides a depurar responsabilitats sobre les deficiències en la construcció d'aquest edifici municipal?
Resposta: S’està estudiant amb els advocats.
Quines són les intervencions efectuades fins a aquest moment en l'edifici?
Resposta: Tancament de la façana i el pont de llums.
Qui les ha finançades?
Resposta: De moment, l’Ajuntament.
Quines són les properes actuacions previstes?
Resposta: Les marcaren els advocats.
Qui les finançarà?
Resposta: No se sap.

DeFranc, Manacor, Núm. 291 (15-01-09):
Les deficiències del Teatre d'Artà, arriben als jutjats
El batle, Rafel Gili (UM), ha donant el vist i plau als serveis jurídics externs perquè presentin una demanda judicial contra el qui fou arquitecte municipal durant el govern dels Independents d'Artà, Mateu Carrió, arran de les "greus deficiències" detectades en la estructura de l'edifici del Teatre. Gili considera que es varen produir "irresponsabilitats importants" durant l'execució i direcció de l'obra.

Transcripció literal de les respostes, per part de Paula Ginard Vílchez, regidora de Cultura (PSOE), a les preguntes de Guillem Caldentey, regidor de Els Verds-Esquerra, a l'enregistrament sonor efectuat per Ràdio Artà Municipal de la sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà del passat dia 27-01-2009:
TEATRE MUNICIPAL
EDIFICI
1.Segons es va publicar a un mitja de comunicació, ja s'ha efectuat alguna demanda per a que la Justícia estableixi les responsabilitats sobre les deficiències en aquest edifici municipal; és així?
Resposta (respon P. Ginard): No.
[Guillem Caldentey: Vaja, no esperava aquesta resposta. Per què no, deman, oralment?
P. Ginard: Et respondré. Perquè encara falta tota una sèrie de documentació i per això, però, eh, en breu se farà, eh?
2.Quan s'ha produït efectivament la demanda?
Resposta: No te puc dir una data exacta perquè et diria una mentida, però en breu es farà. I tindrà [...].
3.Quan s'informarà el Ple de l'estat d'aquesta qüestió que l'equip de govern arrossega des de l'estiu de l'any 2005?
Resposta:
4.Qui ha assumit la despesa de procedir a clavar les lloses de pedra de la façana?
Resposta: L'ajuntament.
5.Quines són les properes actuacions relatives a millores en l'edifici previstes?
Resposta: L'ascensor i la calefacció.
6.Qui n'assumirà la despesa?
Resposta: L'Ajuntament.