Aturada pedagògica, demà dia 5 (Dia Mundial del docent) i dia 6 Manifestació a la Plaça d'Espanya

TENIR UN TREBALL DIGNE NO ÉS CAP PRIVILEGI!

Dia 5 d'octubre és el dia mundial del docent

CARTA DIRIGIDA ALS CENTRES EDUCATIUS DE LES ILLES, APIMAS, CONSELLS ESCOLARS, UIB i qualsevol associació o entitat social de les Illes

Ja sabem, perquè així ho ha dit el senyor Bauzá en més d'una ocasió, que totes les actuacions d'aquest Govern van dirigides exclusivament a precaritzar, encara més, els nostres serveis públics, i ho fa amb una clara intenció privatitzadora, no només dels serveis, sinó també dels beneficis.

L'ensenyament és també un dels seus objectius i ja hem comprovat com hem iniciat aquest curs amb mancances certes i acusades. I Ara, amb les darreres retallades anunciades sobre el personal i sobre els salaris, ens han provocat una angoixa que és intencionada i que persegueix la nostra desorientació i el nostre immobilisme.

Les conseqüències de l'anunciat a les resolucions del passat dia 27 no son poques:

Quant al retall de personal sabem ja que farà augmentar la ràtio i la càrrega lectiva, i provocarà una disminució de l'atenció a l'alumne i als pares i posarà en el carrer a uns 800 mestres i professors i professores.

Per una altra banda, la pèrdua del nostre poder adquisitiu que a més, està resultant inversament proporcional a l'encariment de la vida (des de la darrera retallada ja hem deixat de percebre uns 1700€ els mestres de primària i uns 2500 els professors de secundària i uns 1800 els professors de FP i similars (mitja calculada a data d’avui amb 2 trienni i un sexenni i persona)... i l’IVA i l’EURIBOR en augment) i que provoca (al marge de les moltes dificultats en allò personal i familiar (hipoteques, factures...-) un alentiment de la recuperació económica.

Aquestes mesures ens afecten a tots, pares, mares, mestres, professors, joves, nins i nines.

Ens ha arribat una proposta del conjunt de professors de l'IES Josep Maria Sureda i Blanes, que volem fer extensiva: El dia 5 d'octubre fer una aturada pedagògica de 10 minuts a les 12'15 del matí i a les 19’00 hores al pati a la que es puguin sumar els alumnes, pares, mares i padrins, llegir el manifest (us enllaçam una proposta conjunta de tots els sindicats: STEI-I, FETE-UGT, ANPE i FECCOO). Podeu també elaborar algun cartell o pancarta que acompanyi el significat d'aquest dia i que us pot servei per la

Manifestació del proper dia 6 d’octubre a les 19h a:

-Mallorca: a la Plaça d’Espanya de Palma

-Eivissa: concentració amb “cassolada” davant del Consell Insular (Avinguda Espanya, 49 d’Eivissa) i posterior manifestació fins al Passeig Vara de Rey.

-Menorca: a les 19.30h - Sortida des de Pl. Esplanada fins a Pl. Miranda a Maó.

On cridarem que “TENIR UN TREBALL DIGNE NO ÉS CAP PRIVILEGI!

* PORTEU TOTES I TOTS una samarreta del mateix color (hem pensat el color blanc ja que és més fàcil que tots tenguem una samarreta d'aquest color) i pintau la frase que volgueu.

Accediu i donau difusió a la Carta unitària Dia del docent 5 d'octubre

"Crece-pelas Bauzà: Loción mágica anti-crisis"

Il·lustració publicada per cortesia de'n Ferran Aguiló (Tueldús). Publicat avui a Última Hora.

La reacció d'UM-PSOE davant la crisi: disminució de l'economia social i solidària

I.Verds d'Artà denuncien la manca de compromís d'UM-PSOE amb l'economia social i solidària (Comerç Just, Compra Pública Ètica, Fundació Deixalles), i es comprometen amb la seva efectiva assumpció la propera legislatura
La legislatura que s'acaba, marcada per la crisi i l'augment de famílies i persones en risc d'exclusió social, ha vingut marcada a nivell municipal, per un clar retrocés en matèria de criteris solidaris com ara les clàusules socials en la contractació pública

I.Verds han tingut darrerament accés al document Diagnosi de l'Ajuntament d'Artà envers la Compra Pública Ètica (en davant, CPE) que fou entregat per Casal de la Pau/S'Altra senalla el passat estiu, en virtut d'un conveni signat entre l'Ajuntament i aquesta associació l'any passat (maig de 2010).
Crida l'atenció dels ecosocialistes artanencs, que en l'Apartat "Situació actual" es remarca que "ja s'ha desenvolupat una acció en el sentit de la introducció de productes del Comerç Just", que consisteix en que "el bar concessionari del Teatre d'Artà té l'obligació d'incorporar un % determinat de productes del Comerç Just en la seva oferta". S'ha de recordar que aquesta única "acció" és bastant antiga, i resultat de la pressió que Els Verds d'Artà sempre han fet en aquest aspecte.
L'esmentat document de Diagnosi inclou tota una sèrie de propostes perfectament assumibles però que no han estat preses en consideració per l'equip de govern, més enllà d'alguna de caire testimonial i simbòlic (com ara el repartiment de caramels de Comerç Just en la Cavalcada dels Reis màgics, o un contacontes a la Biblioteca).
Aquesta legislatura s'ha vist com es rescindia el contracte amb la Fundació Deixalles Llevant, per a la recollida de residus dels comerços, a pesar que amb aquest servei es donava ocupació, hàbits de feina i ingressos a individus d'entre els més desafavorits de la nostra societat majoritàriament del municipi artanenc, al nivell de la seva integració social i econòmica.
Tampoc no han estat tingudes en compte, les reclamacions en el sentit de fer la compra dels tradicionals lots de Nadal a la mateixa Fundació Deixalles. No ha estat fins enguany, molt entrada la crisi, que s'ha mirat de reduir la insostenible despesa en instal·lació d'enllumenat de Nadal, que per les festes de Nadal i Nit vella 2009/2010 encara es va apujar a una factura de 24.423 euros (Factura de 22-02-2010).
En cap dels Plecs de condicions corresponents a les Contractacions municipals per obres o concessions de gestió d'instal·lacions municipals no es troba cap clàusula relativa bé a la inclusió de productes del Comerç Just (vegeu, per exemple, el Plec de Condicions per a la Concessió del bar del Camp de futbol de Ses Pesqueres, del passat mes de gener de 2011), bé a la potenciació de la contractació laboral de persones amb problemes d'exclusió social, a través també d'una mínima valoració positiva d'aquest fet en els Plecs de condicions de les obres i/o els serveis atorgats a empreses externes, com ara el molt recent Contracte de gestió de servei públic del futur Centre esportiu "Es Pujols" (també del passat mes de gener).
Aquesta és només una resumida enumeració dels fets que proven la manca de sensibilitat de l'actual equip de govern municipal envers les persones més afectades per la crisi (tant dels països productors, com les persones d'Artà amb problemes i/o en risc d'exclusió social). I.Verds d'Artà es comprometen a continuar lluitant per a que els criteris socials i solidaris es vagin implantant a l'Ajuntament d'Artà en les contractacions d'obres i serveis.

Què n'ha dit la premsa:
- Diari de Balears, 09-05-2011: Artà. Crisi a l'economia social.

Manifest del Sector Crític de CCOO: "PERQUÈ NO VOTEM L'ACORD DE PENSIONS"

[Imatge de Josetxo Ezcurra, extreta de Rebelión.org (02-02-2011)]

Ens han fet arribar aquest Manifest del Sector Crític del sindicat CCOO, sobre la recent reforma de les pensions.

PERQUÈ NO VOTAM L'ACORD DE PENSIONS

Les companyes i companys que conformam el sector crític de CCOO hem votat en contra, en el Consell Confederal del dia 1 de febrer, de l'Acord al qual han arribat els sindicats i el govern sobre la modificació del sistema de pensions pels següents motius:

CONSIDERACIONS GENERALS
1. La modificació de la pensió de jubilació no és assumpte de "urgent necessitat", des del moment que, fins i tot amb els càlculs que fan els interessats catastrofistes de sempre, es reconeix que el nostre sistema, tal i com avui està configurat, no tindria problemes fins al 2030 i gaudeix d'un superàvit, encara en temps de crisi com l'actual, de 64.000 milions de Euros. Per això, consideram que la reforma (que caldria desenvolupar per millorar el Sistema Públic de Pensions i mai per empitjorar-lo sobre la base de retalls) podria realitzar-se en un futur no marcat pel llast de la crisi i la pressió dels especuladors.
2. Tenim una despesa en pensions 3 punts inferior a la mitjana de la UE i la seguirem tenint almenys fins al 2030, moment en què encara estarem un punt per sota.
3. La crisi econòmica que patim no té res a veure amb les pensions ni amb el seu futur, sinó amb un sistema financer descontrolat i depredador lligat a l'especulació immobiliària. En lloc de controlar aquests excessos, aquesta reforma provocarà un transvasament d'estalvi cap als fons de pensions privats, alimentant la mateixa lògica que ha causat la crisi i posant en sever risc aquest mateix estalvi dels treballadors.
4. Que la reforma es faci amb aquesta urgència és, en paraules de la ministra d'Economia i del President de Govern, per donar "confiança" als especuladors financers (els mercats), però això no vol dir que aquests deixin d'especular. La qüestió és clara: s'està actuant en benefici, no de la ciutadania, sinó dels poders financers.
5. Les projeccions en què es basen els que volen rebaixar la despesa per al sosteniment del sistema no tenen en compte ni el creixement del PIB futur ni de la productivitat. Amb un creixement modest de la productivitat haurà molts més recursos que els actuals per a les pensions.
6. El finançament de les pensions, en cas hipotètic que pogués tenir dèficit en el futur, no té perquè ser sempre finançada amb quotes sobre els salaris, també pot fer-se amb tributs progressius sobre els beneficis o dels PGE.

ASPECTES CONCRETS DE L'ACORD
L'Acord Govern-sindicats conté mesures que considerem inasSumibles, especialment les següents:

Augment de l'edat legal de jubilació i exigència de més anys cotitzats.
- S'augmenten tres anys i mig els anys obligatoris de cotització per tenir dret a la jubilació ordinària als 65 anys, amb el 100% de la base reguladora (passant de 35 a 38,5 anys).

- Es necessitaran 37 anys cotitzats per jubilar-se als 67 anys amb el 100% de la base reguladora, la qual cosa suposa dos anys més de cotització i augment de dos anys de l'edat de jubilació.
- Desapareix la jubilació especial als 64 anys.
Augmentar l'edat mínima obligatòria de jubilació per a la pràctica totalitat de les persones treballadores als 67 anys és una retallada de drets molt important, amb les conseqüències socials d'haver d'estar treballant fins a una edat inassumible físicament moltes vegades, de manera que és fàcil preveure un augment important de les situacions d'incapacitat temporal entre els futurs treballadors de més de 65 anys, amb l'agreujant que l'empresari pot acomiadar quan vulgui amb les facilitats que dóna la reforma laboral, aplicant-se a la persona acomiadada els coeficients reductors (un 7,5% cada any que es jubili abans de l'edat ordinària, 67 anys en la majoria dels casos). A tot això s'afegeix la dificultat que tenen aquests col·lectius de seguir treballant, com ho demostra que la taxa d'ocupació de les persones de 60 a 64 anys és del 32,1% enfront del 66,5% dels de 50 a 54 anys.
El retard de l'edat de jubilació suposa, a més, tancar la porta dos anys més als milions dejoves que estan en atur i als que se'ls nega la possibilitat de treballar.
Augmentar el període de cotització a 38,5 anys és posar un llistó inassolible per a una majoria de treballadors i treballadores, amb carreres de cotització inestables, que veuran disminuïda notablement la seva pensió, i que a més aconsegueix per si mateixa l'augment de l'edat de jubilació.
S'incrementen els anys a computar per al període de càlcul de la pensió.
Es passa dels 15 anys actuals a 25 en un període de deu anys, mesura que suposa un altre retall per a la pràctica totalitat dels treballadores i treballadores, que veuran minvar els seus ingressos seriosament sobre la situació actual.

CONCLUSIONS
Tota la filosofia i l'objectiu de l'Acord incideixen en la despesa, però no existeixen mesures clares i computables sobre els ingressos, fent força en la "contributivitat" i la "sostenibilitat" del sistema en lloc de en la solidaritat.
S'accepta una falsa idea d'equitat -donar prestacions segons el aportat- que prepara el terreny ideològic per els sistemes de capitalització.
Els joves i dones que s'incorporen al mercat de treball en situacions precàries, amb baixes cotitzacions, ocupació discontinu o temps parcial, seran els grans perdedors amb aquesta reforma, condemnant-los a pensions de misèria.
El retard de l'edat de jubilació de 65 a 67 anys i l'augment del càlcul fins a 25 anys, suposa, per a la majoria dels futurs jubilats i jubilades, una reducció de la pensió (com reconeixem en treballs i estudis del mateix Sindicat). Per al govern i els sectors econòmics més poderosos, l'objectiu de l'acord és produir una forta retallada en els drets socials i en les expectatives de pensió actuals i futures de milions de persones treballadores, per afavorir el negoci dels plans i fons privats de pensions.
La reforma va generar en el mitjà i llarg termini una important segmentació en la societat espanyola, en la qual les pensions garantides pel sistema de Seguretat Social, a les quals accedeix la població treballadora en general, s'aproximaran cada vegada més a les no contributives o assistencials, el que pot incentivar la no declaració de totes les rendes percebudes. Molt poques persones podran accedir als nivells màxims de pensió del sistema i per això, s'està "convidant" al fet que, qui tingui nivells alts de renda i capacitat d'estalvi, busqui sistemes alternatius, evidentment, sistemes de capitalització en el mercat financer. Una lògica absolutament perversa.

Finalment, fem una crida a militar a CCOO, defensant les seves opinions, la democràcia i la pluralitat, d'aquesta organització, que segueix sent el sindicat on centenars de milers de treballadors i treballadores cada dia lluiten per un món millor.

Coses rares-rares..... O no tant?

[Accediu a aquesta notícia publicada a Diari de Balears diumenge dia 22 d'agost, en pdf]

És més que probable que el senyoer Gili, batle d'Artà (UM) de vacances aquests dies no en tingués ni idea, d'aquesta tudada de fusta i mobles bons. També és molt probable que les seves declaracions -que es contradiuen amb les imatges, de Diari de Balears com d'Última Hora el mateix dia, del reportatge). Té aquest vici.
Una més d'improvisació per sistema i, per suposat, de no saber pensar en destinataris d'aquesta fusta i aquests moble que en farien segur molt millor ús i li treurien molt millor profit com, per exemple i sense anar més lluny, la Fundació Deixalles.

Iniciativa per a l'ús del català a Europa, i una intervenció contundent al Parlament europeu

http://www.europarl.cat/

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. El Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer-ne tancar la versió catalana. Fins ara no l'han tancat perquè s'han quedat sorpresos en comprovar les moltes visites que està rebent. Per tant, passa -si us plau- aquesta informació als teus contactes: com més visites, més possibilitats hi ha que s'ho repensin! Entra al web del Parlament europeu, i tria l'opció en català.

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -que no arriben al mig milió de parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants, és la desena llengua europea en importància i no té encara cap reconeixement en l'àmbit europeu.

PASSAU-HO, PER FAVOR!

_____________________________________________________

I ara, sense sortir del cercle de l'Europa del Capital i el seu Parlament, un vídeo amb subtítols en castellà força il·lustrador de com es volen resoldre les crisis econòmiques dels estats des de les institucions europees, i de la "solidaritat" inter-estatal europea, com del pacifisme.
D. Cohn-Bendit al Parlament europeu en debat sobre les mesures "de rescat" davant la crisi econòmica grega:
[...]
I finalment, hi ha també una altra manera d'ajudar als pressupostos de Grècia: prendre d'una vegada la iniciativa, com Unió Europea que som, de fomentar el desarmament a la regió. Una iniciativa política per al desarmament entre Grècia i Turquia. Una iniciativa política per que les forces armades turques es retirin del nord de Xipre. Si en el fons som uns hipòcrites! En els últims mesos, França l'ha venut sis fragates a Grècia per 2.500 milions d'euros. Helicòpters per 400 milions. Rafale de combat per 100 milions cada un. Els meus "espies" no han sabut dir-me si van ser 10, 20 o 30 ... I Alemanya l'ha venut a Grècia altres 6 submarins per altres 1.000 milions. Més transparència! Si som uns absoluts hipòcrites! Els hi prestem diners perquè ens comprin armes! Si som de veritat responsables, garantim entre tots la integritat territorial de Grècia. Crec que aplicar aquests retalls és més eficaç que retallar sous de menys de mil euros. Jo li demano a la Comissió una mica de justícia.

"Per què faré vaga demà", un article de na Toñi Valdivielso publicat al blog dels amics d'Alternativa per Pollença

Maria Antònia Valdivielso/Urxella:
Per què faré vaga demà

He de confessar que, al principi, no pensava fer vaga, per dues raons. La primera, òbviament, perquè no volia que els doblers que me llevaran ajudassin els comptes dels que ens (des)governen. En segon lloc, no pensava fer vaga perquè crec que els sindicats s'haurien d'haver atrevit a convocar-ne una de general. Davant d'un atropellament com el que se'ns imposa, sense precedents, els representants dels treballadors haurien d'haver convocat una protesta general, assumit el risc que suposa.

En tot cas, després d'un mínim de reflexió, he decidit que he d'anar a la vaga. I la faré essent ben conscient que és més que probable que sigui un fracàs, perquè segurament les xifres de seguiment de l'atur seran més bé decebedores. De fet, molts de companys meus fan servir l'argument econòmic ("no vull que me llevin més doblers") per dir que dia 8 aniran a fer feina. Sé que hi ha centres públics que se plantegen altres mesures de protesta a fi d'eludir la retallada de sou que suposa no anar a fer feina dia 8. A tots aquests els diria que, a la fi, l'única cosa que ens mostrarà el govern dia 9 de juny serà una estadística amb el nombre de persones que ha fet vaga. I si és una protesta minoritària, el que ens diran és que la majoria de funcionaris està d'acord amb la retallada de sou. Així que els que ens passi després ens ho haurem guanyat a pols.

La davallada del sou dels parteix d'una sèrie de falàcies. En primer lloc, no tots els treballadors públics tenen el seu lloc de feina guarantit. De fet, a tot l'Estat un 20% dels emprats de les administracions són contractats (a Catalunya arriben al 25%), persones que poden perdre la seva feina d'un dia per un altre. Jo mateixa ho he vist enguany al Consell de Mallorca.

Per altra banda, fins i tot en temps de bonança econòmica, els funcionaris hem anat perdent poder adquisitiu any darrera any. Jo m'he entretengut a fer comptes, i en els darrers vint anys hem perdut... un 40% de poder adquisitiu! Que ningú es pensi que a nosaltres se'ns ha pujat el sou tenint en compta la inflació. Hi ha hagut anys de congelació total i la resta ens han pujat el salari en funció de la inflació prevista, que al final sempre ha estat àmpliament superada per la real, sense que mai se'ns hagi compensat aquesta desviació l'any següent. En definitiva, els nostres sous han anat minvant, i avui el salari mitjà del funcionariat és de 1300 euros.

Si els funcionaris tenim una vida laboral còmoda, la solució no és rebaixar el sou a tots, facin feina o no. En la meva experiència al món laboral privat, m'he trobat amb companys que en feien ben poca, que se repenjaven de la feina dels altres i que per diferents raons no eren acomiadats. Ens semblaria una injustícia tremenda que se baixàs els sou a tots els treballadors d'una empresa privada perquè n'hi ha que no rendeixen. Si hi ha treballadors públics que s'agafen la seva feina amb relaxació, no han de servir d'excusa perquè ens baixin el sou a tots. Estic completament d'acord en què es controli de forma efectiva la nostra feina, i igualment trob que és necessari fer un replantejament de totes les administracions públiques. Si s'ha d'estalviar en personal, que es faci retallant alts càrrecs, empreses públiques i racionalitzant ministeris, conselleries i direccions generals, per exemple, no retallant el sou indiscriminadament.

Finalment, és trist veure com pràcticament ningú ha sortit en defensa dels sous dels treballadors públics. Ningú no ha nascut funcionari. Aprovar unes oposicions no és fàcil: suposa anys d'estudi i moltes vegades de destinacions enfora de ca teva. Però davant la retallada dels nostres sous s'ha viscut una espècie d'alegria general, i s'han sentit un munt de veus, entre d'altres la del BOE del PSOE, el diari El País a un editorial per recordar abans de desemborsar l'euro vint que val, que han repetit que ja era hora que es prenguessin mesures contra uns treballadors tan pocavergonyes i privilegiats com els funcionaris. I ni tots els funcionaris som uns ganduls, ni tots guanyam sous elevats ni tots tenim la feina assegurada per sempre. Si quan venien madures nosaltres no hem sortit beneficiats, ara que venen dures no hem de pagar el gruix d'una política econòmica que no sembla saber on va.

El fet que el govern no hagi respectat un acord signat amb els sindicats, que suposava un pujada del 0'3% -una congelació, de fet- per a l'any 2011 ja no és més que un altre afegitó a la història. Quan, en un futur molt, molt llunyà, ens pugin el sou, no ho faran sobre el que cobraven fins ara, sinó sobre el salari retallat. I quan el PP guanyi les pròximes eleccions generals per majoria absoluta (a veure quants de funcionaris voten el PSOE després d'això), potser només ens rebaixaran un 3% de mitjana, i encara haurem d'estar contents.

Cap govern havia davallat el sou dels treballadors públics. És la primera vegada. Potser després vendran altres primeres vegades. Ara és el moment d'actuar. Fer vaga és l'única opció coherent. I si no som molts, jo continuaré pensant som bons, i que no ens hem de deixar trepijar.

Mª Antònia Valdivielso.

Comunicat de la Coordinadora "Diògenes" respecte del recentment aprovat Decret-Llei 1/2010

[Imatge de la urbanització pollencina de Sa Font,
amablement cedida per Biel Perelló]

El Decret 1/2010 afavoreix només l'especulació inmobiliària i no crea llocs de feina, perquè no assegura ni fomenta les dotacions de serveis
Lamenten la capitulació del Bloc davant la proposta d'UM

El Col·lectiu de regidors "Diògenes" rebutja el Decret Llei 1/2010 de 26 de març, com la resolució del Parlament de les Illes Balears per la qual es validà el passat dia 27 d'abril, que permet l’atorgament de llicències d’edificacions a urbanitzacions sense servei de clavegueram (1).

Els regidors ecosocialistes entenen que d'aquesta manera es consolida un model urbanístic propi de països subdesenvolupats, i es tornen a fer excepcions a la normativa urbanística vigent que lògicament exigia disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram) per donar llicències. En lloc de coadjuvar els interessats -les administracions municipals i els propietaris- a la correcta recepció i dotacions de serveis -i les oportunes cessions del sòl per a usos públics, en determinats casos- de les urbanitzacions, garantint sempre els interessos públics, s'actua apadassant el problema d'alguns petits propietaris que ara per ventura podran construir la seva segona residència però, sobre tot, es dóna via lliure a la revalorització dels terrenys de grans promotors gràcies a que ara podran obtenir llicència per als projectes d'edificació.

Els regidors "Diògenes" consideren que aquesta mesura legislativa és més un cop de la nova UM del "sector nord" (Bartomeu Vicens, anterior parlamentari, va impedir l'aprovació fa uns mesos del "Decret Nadal", del qual és rèplica aquest Decret Llei recentment aprovat) vinculada a foscs interessos immobiliaris i especulatius, que no una mesura de reactivació econòmica davant la crisi. Aquest pegat no es correspon amb una veritable demanda de sòl per a la construcció de nous habitatges unifamiliars sinó més aviat a interessos especulatius (2). En tot cas, representa una mesura completament contrària al "canvi de model" -suposadament assumit per les forces progressistes- que s'hauria d'anar aplicant, tot aprofitant la crisi econòmica actual.

Per altra banda, si el que es vol realment és fomentar la creació de llocs de feina al sector de la construcció, seria molt més efectiu impulsar la cabdal recepció i execució de les dotacions de serveis -com la del clavegueram-, per exemple, obligant les administracions municipals i amb ajudes al finançament, si cal, de les contribucions especials. En aquests moments, pocs propietaris d'un sol solar estan disposats a iniciar les obres per la seva segona residència, i no és previsible un immediat increment de la construcció per aquesta banda. Al contrari, amb ajudes als propietaris amb les despeses per a l'execució de les dotacions de serveis, aquestes grans obres es durien endavant, dinamitzant el sector realment i amb creació de llocs de feina, i amb més altes garanties per a l'interès públic.

Aquest col·lectiu troba mancades de qualsevol credibilitat les condicions establertes en el Decret segons les quals els Ajuntaments disposen de dos anys per a l'aprovació dels projectes de dotació i l'execució dels mateixos, quan és notòria la manca de voluntat i diligència per part dels batles que, en alguns casos durant dècades, no ho han dut a terme. Fins i tot es donen casos que aquests mateixos batles descobreixen "sobtadament" que algunes urbanitzacions dotades de tots els serveis i, en principi, ben recepcionades, presenten greus deficiències en les cessions obligatòries de terrenys (3).

No s'assegura l'execució de les obres d'urbanització necessàries (xarxes de distribució d'aigües i sanejament, voravies en condicions, zones verdes, enllumenat públic en condicions, etc.), ni l'execució de les cessions de sòl obligatòries en alguns casos (un 10%). Amb l'aprovació al Parlament, en el segon intent, d'aquest Decret, es permet novament endarrerir aquestes actuacions i, a la vegada, continuar expedint llicències de construcció. Quan tot hagi estat venut, el mort lis caurà als nous propietaris... o als contribuents en general, i els promotors i especuladors de ben segur que hauran tengut bona cura de desaparèixer. És el que està passant ja, per exemple, a les urbanitzacions de S'Estanyol o Mont Ferrutx en el terme d'Artà, que ara ja no es troba el promotor ni primers propietaris, i als solars on hi havia d'haver -per exemple- un parc infantil, hi ha una casa construïda, venuda a nous propietaris i revenuda novament. A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.

Si les Balears volen competir al mercat turístic, s'hauria d'apostar por un altre tipus de desenvolupament respectuós amb el nostre principal patrimoni que és el medi ambient. En aquesta línia, els regidors de la Coordinadora "Diògenes" es volen desmarcar clarament dels objectius expressats tant en el Decret com pels portaveus del Govern de les Illes (5), perquè el que es fa realment és donar facilitats a l'economia especulativa del sòl i la vivenda, un dels factors agreujants de l'actual crisi econòmica especialment en l'Estat espanyol i en particular a les Illes, i comparteixen les crítiques del GOB en el sentit de l'abús que es fa de la fòrmula del Decret-Llei per a afegir excepcions a les Lleis sobre sòl, construcció i ordenació territorial (6), com en la passa enrera que es dóna d'aquesta manera en matèria econòmica, urbanística i mediambiental.

(1) BOIB 049, de 27-03-2010; accediu al debat recollit al Diari de Sessions del Ple núm. 96, de 27-04-2010 .

(2) Aquests dies, els mitjans de comunicació (http://www.uib.es/premsa/maig10/dia-10/EMB_100510_01_002_01_R.pdf) han publicat dades d'un estudi de la UIB (http://www.uib.cat/ost/estudi/index.html), segons les quals a les Illes hi ha construides 2,1 milions de places residencials per a una població de 1.072.000 habitants .
(3) Vegeu Diari de Balears, 27-12-2009: L'Ajuntament d'Artà s'ha adonat ara que no hi ha cap document legal que acrediti que es fes la recepció [de l'urbanització Mont Ferrutx, a la Colònia de Sant Pere] l'any 2001.
(4) A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.
(5) Albert Moragues, Diario de Mallorca, 28-04-2010: L'objectiu del Decret és l'impuls de l'economia productiva .
(6) Pla Territorial de Mallorca:
"Cap a una nova economia"
EL MODEL ECONÒMIC ACTUAL DE MALLORCA: IMPLICACIONS SOBRE EL TERRITORI
D’entre els efectes del model econòmic actual sobre el territori, podem destacar:
- Model dual d’assentaments amb escassa interrelació entre els nuclis tradicionals i els turístics.
- El procés de litoralització massiva que afecta la major part dels municipis costaners.
- L’ocupació del territori amb noves infraestructures i equipaments per respondre al creixement accelerat de l’illa amb un fort impacte paisatgístic i els problemes de localització que plantegen.
- La proliferació de segones residències com a resposta al creixement econòmic sense precedents, que provoca necessitats d’espais d’oci entre aquests residents.
- L’important increment del turisme residencial en els darrers anys que provoca un major consum del territori i genera un menor valor afegit per a l’illa.
- L’escassa diversificació de l’economia i la forta dependència de l’activitat turística.
- La sobreexplotació dels recursos naturals de l’illa i els efectes negatius sobre el paisatge i el patrimoni natural. [les negretes són nostres] .

Què en diu la premsa:
- Diari de Balears, 13-05-2010: Diògenes, un altre model d’urbanisme. El col·lectiu integrat per regidors ecosocialistes es desmarca del Bloc i condemna les mesures anticrisi aprovades en el Parlament que permeten urbanitzacions sense clavegueram.
Última Hora, 13-05-2010: Grupos de izquierda de la Part Forana se desmarcan del decreto que permite urbanizaciones sin alcantarillado.
El Mundo/El Día de Baleares, 13-05-2010: EU/EV critica que se permitan casas sin alcantarillado.

Proposta al Ple: Escoles taller d'oficis i Taller d'ocupació

Els Verds-Esquerra proposen que l'Ajuntament sol·liciti a les administracions la organització i finançament d'escoles taller (per a menors de 25 anys) i tallers ocupacionals (per persones en l'atur majors de 25 anys)
Pel beneficis que comportarien en integració socioeconòmica, en cobertura social, formació de professionals i manteniment de finques i instal·lacions públiques al nostre municipi

Els Verds-Esquerra d'Artà duran a la sessió ordinària del Ple del proper dia 30 de març la moció "Sol·licitud al Consell de Mallorca i a la Conselleria de Medi ambient per a que s'organitzin al municipi d'Artà, i amb la col·laboració de l'Ajuntament, tallers d'Ocupació i Escoles-Taller d'oficis com ara marger i treballador/a forestal, pel seu interès en cobertura social, formació de professionals i manteniment de finques i instal·lacions públiques al nostre municipi".

La celebració d'aquests tipus de programes que mesclen la formació i la ocupació seria una bona notícia especialment en els temps de crisi econòmica que patim, un dels efectes de la qual és l'augment dels índex d'atur especialment entre els joves sense formació i les persones amb situació d'atur de llarga durada.

És un moment en què s'han de fer especials esforços per a millorar el nivell formatiu dels treballadors i treballadores, i per altra banda els participants d'aquests programes formatius perceben quantitats dineràries mentres es formen. Per exemple, els participants (d'entre 16 i 25 anys d'edat) d'una Escola Taller de dos anys, perceben un 75% del salari mínim interprofessional durant un any i mig; els participants (majors de 25 anys) d'un Taller d'Ocupació perceben un 125% del salari mínim.

Al municipi d'Artà es reuneixen els requisits i condicionants per a l'organització d'aquests programes formatius i ocupacionals, com és per exemple l'existència d'espais públics com ara les finques de titularitat pública del Parc Natural i Es Recó-Sa Duaia, amb elements etnològics com marges, o la Ruta de llarg recorregut d'Artà a Lluc a peu, prevista en les NNSS com en el PTM. També es disposa d'aules i d'un Departament d'Ocupació com Educatiu (Àrea municipal Socioeducativa), que podria col·laborar en la selecció de les persones beneficiàries com en el seguiment de la seva formació i posterior col·locació laboral.

També es compta amb el factor favorable que empreses públiques com IBANAT i Espais de Natura Balear, totes dues depenents orgànicament de la Conselleria de Mobilitat i Medi Ambient tenen la capacitat tècnica i organitzativa, com experiències prèvies, per a la organització d'aquests programes formatius i ocupacionals finançats per la Conselleria de Treball i Formació (SOIB). S'ha de recordar que l'empresa Espais de Natura Balear, particularment, és la que duu el pes principal de la conservació i gestió del Parc Natural de Llevant. La instància de sol·licitud també s'enviaria, si la moció queda aprovada, al Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca, amb gran experiència també en aquests temes (recordau les Escoles Taller de margers i treballadors/es forestals de l'any 2003, a les mateixes finques públiques que actualment conformen el Parc Natural).

Què en diu la premsa:
Diari de Balears, 26-03-2010: Els Verds-Esquerra insta a fer escoles taller.

Visita del Conseller de Mobilitat i Medi Ambient al Parc Natural de Llevant

[A la imatge, d'esquerra a dreta, el Director del Parc Natural, el D. G. de Biodiversitat, V. Vidal, el Conseller de Mobilitat i Medi Ambient, G. Vicens, i la Secretària general tècnica de la Conselleria, en un moment de la seva visita avui a Artà]

Els Verds-Esquerra d'Artà, satisfets per les línies d'actuació iniciades per Gabriel Vicens

Els Verds-Esquerra d'Artà es declaren molt satisfets per l'anunci que la gerència del Consorci d'Aubarca-Es Verger serà assumida pel nou gerent de l'empresa pública Espais de Natura Balear, F. Aguiló, el que ha de significar de per sí un estalvi de més de 50.000 euros bruts l'any en concepte de sou del càrrec de gerent d'aquest ens, despesa qualificada d'inútil i purament clientelar pels ecosocialistes artanencs en diverses ocasions. També celebren que la Conselleria de Mobilitat i Medi Ambient, dirigida actualment pel PSM, presenti una línia d'actuacions ben diferent pel que la a la gestió d'aquestes finques públiques i del PNL, atorgant més funcions i control al personal tècnic del PNL.

El regidor de Els Verds-Esquerra d'Artà, Guillem Caldentey, ha aprofitat la visita del Conseller G. Vicens i del DG de Biodiversitat, V. Vidal, per a reiterar-lis la proposta de supressió del Consorci d'Aubarca-Es Verger, i la necessitat de fer-hi una auditoria en profunditat econòmica com pel que fa a la gestió del personal que s'hi ha dut a terme especialment les darreres dues legislatures.

Guillem Caldentey ha recordat la moció del passat mes de novembre de l'Ajuntament d'Artà, per la qual unànimement es sol·licitava a la Conselleria l'ampliació del PNL, entre d'altres motius, per a possibilitar als propietaris privats de la zona l'obtenció d'ajudes tècniques com econòmiques per a la conservació i manteniment de les seves finques.

També en la línia de fer del PNL un dels motors econòmics de la comarca, Guillem Caldentey ha expressat als responsables de la Conselleria la conveniència de tornar al Parc Natural la capacitat d'adquirir les eines, utillatge, maquinària, etc. en el major grau possible als comerços de la comarca, la qual cosa s'havia vengut fent fins inicis d'aquesta legislatura, en què UM va assumir aquesta Conselleria, moment en què tota aquesta despesa es va desviar i centralitzar a algun comerç de Palma.

Què n'ha dit la premsa:
Diario de Mallorca, 19-03-2010: El Govern prescinde de gerentes en el Parc de Llevant i La Gola de Pollença. Se ahorran así gastos y la empresa pública Espais de Natura coge las riendas de ambos consorcios
Última Hora, 19-03-2010: Medi ambient suprime cargos en los parques naturales para optimizar recursos. El Conseller Vivens elimina los puestos de gerente y secretario del Llevant i La Gola

Sol·licitam que la despesa en "Aguinaldos" per Nadal es doni íntegrament a la Fundació "Deixalles"

Els Verds-Esquerra d'Artà insten l'equip de govern a destinar la tradicional despesa prevista en "aguinaldos" de Nadal a la Fundació Deixalles en forma de donació (més de 6.000 euros)
Aquesta fundació duu a terme una gran tasca amb els més desfavorits de la comarca, molts d'ells ciutadans d'Artà

Mitjançant Instància presentada avui, Els Verds-Esquerra d'Artà han formulat una proposta a l'equip de govern municipal (UM-PSOE) que consisteix en destinar la quantitat prevista per a “Lots de Nadal” íntegrament a donació a la Fundació Deixalles. La quantitat que s'acostuma a gastar anualment en els tradicionals "aguinaldos" per Nadal als treballadors i autoritats ha superat, els exercicis 2007 i 2008, la xifra dels 6.300 euros (6.385 i 6.413 euros, respectivament).
Complementàriament, els ecosocialistes artanencs han exposat que una fòrmula alternativa i solidària de despesa amb aquest concepte també podria ser -si la donació no fos possible- que els tradicionals lots de Nadal siguin adquirits a aquesta Fundació, que també ofereix aquestes "senalles de Nadal" però amb productes del comerç just -la qual cosa té una directa repercussió sobre els productors en origen, amb garanties sobre la producció i els seus drets bàsics i laborals- i a més aquests productes són preparats per persones amb problemes amb d'exclusió social de la comarca i del municipi.
Els Verds-Esquerra d'Artà fonamenten la seva proposta fonamentalment en la important crisi financera i econòmica, de la qual n'és perjudicat l'Ajuntament com, especialment, els col·lectius socioeconòmicament més febles i afectats.
Pel que fa als motius per triar la Fundació Deixalles com a possible destinatari de la donació -o bé proveïdora dels lots de Nadal-, Els Verds-Esquerra d'Artà argumenten que, malgrat que l'Ajuntament gairebé no col·labora en res, des de fa uns anys, amb la mateixa, continua fent la seva feina no només a la comarca sinó amb la gent més necessitada del nostre municipi, servei que l'Ajuntament hauria de tenir en consideració i que hauria d'agrair d'alguna forma.
En aquest sentit, recorden com l'any 2007 l'empresa concessionària del servei municipal de recollida dels fems i altres residus, va rescindir el contracte de col·laboració amb la Fundació Deixalles, pel qual es donava ocupació, hàbits de feina i ingressos a individus d'entre els més desafavorits de la nostra societat i majoritàriament del municipi artanenc, al nivell de la seva integració social i econòmica, i com l'Ajuntament no va voler intercedir, en contra de la nostra opinió expressada el mateix any 2007, en favor del manteniment de l'esmentat contracte de col·laboració (accediu al text de la intervenció del regidor Guillem Caldentey en ocasió del debat dels pressuposts 2008; la referència a aquest cas de menfotisme cap a la tasca de Deixalles es troba al paràgraf cinquè).
Els Verds-Esquerra vàrem protestar llavors per la manca de sensibilitat social demostrada en aquest sentit per l'equip de govern (UM-PSOE), i vàrem incloure aquest motiu entre d'altres per al rebuig dels pressuposts municipals de 2008.
També vàrem fer preguntes al respecte en la sessió ordinària del Ple de 25 de març de 2008 (pàgs. 28-29 del pdf), les respostes a les quals varen fer encara més palesa aquesta absoluta manca de sensibilitat social i de solidaritat amb la tasca desenvolupada per la Fundació Deixalles i els conciutadans amb més risc d'exclusió social.

Informacions relacionades:
S. Sansó / Diario de Mallorca (21-12-2007): Artà. Gili deja fuera del presupuesto social a la Fundació Deixalles Llevant. Advertencia: posible incumplimiento de contrato.
S. Sansó / L'observatori del Llevant de Mallorca (2008): ARTÀ-La fundació Deixalles deixa la recollida de residus

Què en diu, la premsa:
El Mundo / El Día de Baleares: Los Verdes reclaman un aguinaldo más solidario.

Un mes després, tornam a recòrrer altres bases i convocatòries de provisió de llocs de feina municipal

En tres mesos han presentat tres Recursos Potestatius de Reposició contra sengles convocatòries i bases de selecció de personal municipal, funcionari i laboral
Els Verds-Esquerra denuncien la persistent provisió interina i precària de llocs de feina a l'Ajuntament d'Artà per part d'UM-PSOE, el progressiu augment de treballadors contractats temporalment (indefinits), i la nul·la feina en racionalització i millora de l'organització del personal municipal
Han enviat una carta als màxims responsables d'administracions i serveis públics dels sindicats amb representació entre els treballadors de l'Ajuntament exposant la deplorable gestió del personal municipal

Els Verds-Esquerra d'Artà varen presentar, el passat divendres dia 20 de març, sengles Recursos Potestatius de Reposició en contra dels Acords de la Junta de Govern Local (UM-PSOE) de l'Ajuntament d'Artà, de convocatòria i bases per a la provisió, amb caràcter interí i urgent, de dos llocs de feina d'aquesta Corporació.
Els Recursos presentats es fonamenten, principalment, en el caràcter interí de les provisions dels llocs de feina (funcionari interí Auxiliar Administratiu adjunt al Departament d'Informàtica i personal laboral interí d'Auxiliar de l'Oficina d'Informació) quan, segons la formació econacionalista, res no justifica aquest caràcter en tractar-se, en ambdós casos, de llocs de feina estructurals i, en el cas de l'auxiliar informador, d'un lloc de feina previst a les Ofertes d'Ocupació Pública de Treball de l'Ajuntament des de l'any 2005.
S'ha de recordar que el passat mes de gener, Els Verds-Esquerra havien presentat un altre Recurs de Reposició en contra de la convocatòria i bases per a cobrir la plaça d'Arquitecte municipal. Al seu dia, la formació artanenca ja va denunciar aquest fet (vegeu comunicat, en aquest mateix blog, de dia 22 de febrer de 2009), quan es tractava d'una plaça contemplada a l'Oferta pública d'Ocupació les dues darreres legislatures i de caràcter manifestament permanent i estructural. Guillem Caldentey, regidor de la coalició, considera que la forma amb què s'estan proveint aquests llocs de feina vacant “frega els límits de la legalitat si no els supera, i denota una clara voluntat política de mantenir el control sobre la tasca de la persona que l'ocupa, en perjudici de la preceptiva garantia d'objectivitat, imparcialitat i independència en l'exercici de les seves funcions”.
Davant aquest seguit de despropòsits en la gestió municipal, així com en la incapacitat i manca total de voluntat política per part de l'equip de govern d'avançar en la gestió del personal municipal com en la seva organització a través, per exemple, de la redacció dels oportuns catàlegs de llocs de treball, o de la correcta provisió amb personal fixe de distintes places de feina -en particular, les cobertes amb personal laboral no fixe sinó “indefinit”, això és, amb contractació temporal i precària-, fets que redunden en la precarietat laboral d'un cada vegada més nombrós conjunt de treballadors, així com en la qualitat dels serveis municipals, Els Verds-Esquerra han enviat una carta als sindicats amb representació dels treballadors de la Corporació denunciant la gestió, per part dels responsables polítics municipals, de l'organització del treball i la qualitat laboral dels treballadors d'aquest Ajuntament, i emplaçant-los a fer un esforç extraordinari -considerat urgent i inajornable per part de la formació d'esquerres- dirigit a la millora de les condicions generals dels treballadors i de la qualitat en els serveis municipals, que se n'ha de derivar necessàriament.

Imperi turístic Balear: "Allà on mai no es posa el sol"

[Entrevista de Rebelion.org a Macià Blázquez y Joan Buades, investigadors del "Grupo de Investigación sobre Sostenibilidad y Territorio", 22-03-2009]

Selecció d'alguns fragments:

¿Cómo ha evolucionado la actividad turística en las Islas Baleares?
Macià Blàzquez: Vertiginosamente. [...] En un primer momento, se trató de turismo hotelero de “sol y playa”, al que se ha ido añadiendo un amplio espectro de modalidades; siempre por adición de nuevos productos: golf, ciclista, spa, rural, hípico, naturalista, pensionista, financiero-especulador, camorrista, traficante…; y constantemente con aumento de su incidencia territorial, ambiental y social. Recientemente, el mayor cambio se da en el incremento de su interés por las propiedades inmuebles, con finalidades financiero-especulativas: la adquisición de bienes raíces para “limpiar” dinero negro, hacer fraude fiscal con su compra-venta especulativa, acumular beneficios empresariales con máxima rentabilidad o simplemente para el retiro apacible donde luce el sol la mayor parte del año. [...]

[...] "Hoy día, los hoteleros pugnan por desprenderse de sus propiedades inmuebles baleares; para su cambio de uso a residencial, multipropiedad, condominio, condoteles o vendiéndolos a las administraciones públicas para que construyan equipamientos o abran plazas públicas, con el consiguiente plus de hipocresía publicitaria, cuando ya han archirequeteamortizado su explotación. Su “adelanto” más reciente ha sido legalizar su oferta ilegal, que triplica a la legal en el caso de Formentera (la menor de las islas Baleares, de algo más de 80 km2), para desprenderse luego, previsiblemente, de esas propiedades inmuebles, residencializándolas. [...]
¿Y en términos sociales? ¿Cuáles son los principales indicadores de la fractura social y comunitaria que se vive en la actualidad en Baleares?
Joan Buades: Baleares es el ejemplo perfecto para desmentir el mito que el turismo trae la riqueza a nuestras sociedades. Pasadas las dos primeras décadas de industrialización turística masiva, donde la población local comenzó a salir de las estrecheces monetarias y la precariedad económica forzadas por la propia dictadura franquista, el bienestar real de la sociedad de las Islas ha ido disminuyendo palpablemente. A pesar de que a nivel macroeconómico Baleares es prácticamente la región más rica de España, hay indicadores claves que demuestran la reducción de la calidad de vida y el desarrollo humano general. Por ejemplo, el monocultivo turístico y la hegemonía de la residencialización, no solo ha destruido la economía campesina y nos ha hecha completamente dependientes alimenticiamente del exterior sino que ha actuado como un formidable imán demográfico: Baleares tiene una densidad poblacional récord en Europa y su población ha crecido a un ritmo cinco veces mayor que la media española. La cultura y lengua del país, la catalana, se halla al borde de la extenuación. La orientación residencial ha hecho del archipiélago un paraíso para la inversión inmobiliaria, pero la mayoría de la sociedad no puede permitirse comprarse una casa donde vivir y los alquileres son prohibitivos. El fracaso escolar alcanza el 46% de la juventud y tenemos la mitad de población universitaria que nos correspondería considerando la media española. Casi uno de cada tres baleares tiene un seguro privado, el doble que la media estatal. En cuanto a salarios, nuestros trabajadores son los peor pagados y tienen la jornada laboral mas larga de España. El resultado es una sociedad crecientemente desigual, con una fragmentación cultural extraordinaria, un capital social bajísimo y un estado del bienestar miserable. En un contexto de crisis económica general, el riesgo de populismos, xenofobia y racismo crece a marchas agigantadas. [...]

Per a facilitar la formació laboral de les treballadores familiars immigrants

Els Verds-Esquerra reclamen formació laboral adaptada per al col·lectiu de treballadores immigrants que tenen cura de les persones dependents

La tasca d'aquestes treballadores ha esdevingut essencial, però elles son poc reconegudes social i laboralment

La incorporació de la població femenina al món laboral, la falta d’una incorporació real dels homes de la família a la cura de nins i grans, l'increment del nombre de persones dependents i la intensificació dels fluxos migratoris són els factors que han comportat que el col·lectiu de treballadores immigrants, sobre tot llatinoamericanes, que tenen cura de persones dependents, nins i persones majors, sigui cada vegada més nombrós, esdevenint la seva tasca essencial per a moltes famílies i per al manteniment de la salut de les nostres poblacions.

No obstant això, es tracta d'un col·lectiu molt poc reconegut des del punt de vista sanitari i social.

De fet, les condicions sociolaborals i sanitàries d'algunes d'aquestes persones poden arribar a provocar, segons l'estudi Treballadores llatinoamericanes immigrants com a cuidadores: Globalització, Promoció i Accés a la salut (1), del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia de la UIB, problemes de salut no només física, sinó també psicològica i emocional. Aquest mateix estudi conclou que és necessari engegar programes de formació laboral que evitin la precarietat en el desenvolupament d'aquesta activitat, precarietat que afecta la qualitat del seu treball. El doctor Bover, un dels directors de l'estudi, indica que a un treballador que cobra 600 euros mensuals no se li pot exigir un treball excessivament professional. No obstant això, es tracta d'un treball important que requereix uns coneixements mínims per protegir la salut de la persona atesa i de la treballadora mateixa, com per exemple, com s’ha de moure adequadament una persona dependent. Una formació professional millor no sols milloraria la qualitat de l'atenció que reben les persones ateses, sinó que, a més, permetria unes millors condicions laborals a les treballadores.

Els Verds-Esquerra han comprovat que, encara que els Serveis Socio-Educatius Municipals de l'Ajuntament d'Artà ofereixen distintes línies formatives dirigides a persones que fan feina o tenen relacions familiars amb persones dependents, aquestes línies poden deixar al marge algunes de les treballadores immigrants, per raons d'horari, de la duració dels cursos o dels requisits administratius que es demanen quant a la situació de residència.

En conseqüència i davant aquesta situació, Els Verds-Esquerra presenten al proper Ple de l'Ajuntament una moció en què proposen un esforç dirigit a possibilitar l'accés a l'oferta formativa i a la qualificació laboral de treballadors familiars ja existent, tenint en compte especialment les condicions sociolaborals de les treballadores immigrants. Aquesta agrupació ecosocialista remarca la necessitat que el projecte educatiu ha de tenir esment l'objectiu d'assegurar la possibilitat d'assistència als cursos de persones no regularitzades, però també d'altres condicionants com els horaris laborals o el fet que les mateixes treballadores són, en moltes ocasions, mares de nins de curta edat, fet que de vegades dificulta que les treballadores puguin absentar-se de les tasques familiars durant les seves hores lliures. Per això, consideren necessari que es pressuposti la contractació de monitors que es facin càrrec dels fills mentre les treballadores assisteixen als cursos.

Finançament

Els Verds-Esquerra proposen a la seva moció que, per al finançament d'aquestes línies formatives, l'Ajuntament podria presentar un projecte de formació sociolaboral a les subvencions en matèria d'immigració de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració per a corporacions locals, que properament s'han de convocar.

(1) Per accedir a l'estudi co-finançat per la UIB Trabajadoras latinoamericanas inmigrantes como cuidadoras: Globalización, promoción y acceso a la salud , pitjau aquí.