divendres, 30 de maig del 2008

Editorial del "Diari de Balears" d'avui

L'Ajuntament d'Artà acorda impulsar millores en el transport escolar

L'Ajuntament d'Artà instarà les Conselleries d'Educació i Mobilitat a la correcta aplicació de les normes de seguretat al transport escolar i implementarà controls als vehicles per part de la Policia Local

Demanarà també que els vehicles que donen el servei es dotin de cinturons de seguretat i que el servei es doni de manera gratuïta als menors d'edat que cursen estudis secundaris postobligatoris

A la sessió ordinària del Ple d'Artà del passat dimarts, dia 27 de maig, va ser aprovada -amb la única abstenció del Independents d'Artà- la proposta de Els Verds-Esquerra d'Artà referent a l'adopció de mesures conduents a millorar la seguretat dels menors que han de fer servir el transport públic per carretera per assistir als centres educatius, així com instància a les administracions competents per a ampliar el servei gratuït als menors que cursen estudis d'ensenyament secundari postobligatori.

Els Verds-Esquerra han denunciat en repetides ocasions l'aplicació deficient de la normativa que regula aquest servei de transport escolar, en especial, i molt recentment, l'absència dels prescriptius monitors d'acompanyament que tenen cura dels menors a les pujades i davallades dels vehicles, que controlen el seu comportament, entre d'altres coses, perquè no puguin distreure el conductor, i que notifiquen de qualsevol irregularitat que es pugui esdevenir, com ara deficiències tècniques en els vehicles o retards o incompareixences dels mateixos.

En aquest sentit, l'Ajuntament instarà les Conselleries d'Educació i Cultura i de Mobilitat i Territori, així com la Comissió de Seguiment del Transport Escolar i la direcció de l'IES d'Artà, a prendre les mesures necessàries tant per evitar que es repeteixi aquesta lamentable i perillosa situació, com per a millorar la coordinació en el seguiment del servei, com per determinar quines han estat les causes de les deficiències en el servei i les responsabilitats que se'n podrien derivar.

Com a mesura complementària a les previstes per la normativa relativa a transport escolar pel que fa a la correcta aplicació de la mateixa, la institució municipal va acordar implantar controls exhaustius, per part de la Policia Local d'Artà dels vehicles amb què es dóna aquest transport escolar per carretera.

Per altra banda, l'Ajuntament instarà les institucions competents a prendre les mesures que calgui -obligatorietat, o valoració especial a la hora d'atorgar les concessions- per a dotar, el més ràpidament possible, tots els vehicles dedicats al transport escolar amb cinturons de seguretat.

També s'instarà les institucions competents a garantir el transport escolar gratuït a aquells alumnes menors d'edat que tenen el seu lloc de residència a un nucli urbà distint d'aquell on s'ofereixen estudis de batxiller o mòduls professionals, com a mínim dins d'un mateix municipi, com a mesura dirigida a facilitar la continuació dels estudis i per a lluitar contra l'abandó escolar.

Els Verds-Esquerra d'Artà proposaran, pròximament, que l'Ajuntament assumeixi les despeses que aquesta garantia pugui suposar mentre les administracions competents no ho facin, tal i com es fa, per exemple, al municipi de Sant Llorenç, en forma de beques.

dijous, 29 de maig del 2008

Diario de Mallorca/Disúrbia: La Sentencia denuncia la "impunidad" en Andratx contra las obras ilegales

(Diario de Mallorca, 27/05/2008)

El tribunal critica que nunca se ha derribado una construcción irregular en el municipio

[Nota de Disúrbia: encara que les consideracions de la sala són èticament correctes, no deixen de reflexar una certa ingenuïtat: tot Mallorca està igual que Andratx en matèria de demolicions, i els propis jutges més d'un pic es poden considerar igualment responsables d'aquest estat de coses.]

J.F.MESTRE/F.ARMENDÁRIZ. PALMA. La primera sentencia del caso Andratx pretende, no sólo condenar a los culpables, sino también establecer los límites a la construcción ilegal. Más allá del encaje en el código penal que ha supuesto la actuación de todos estos personajes de Andratx, al tribunal se muestra preocupado ante la "sensación de impunidad" que ha notado en este municipio frente a las construcciones ilegales. No entienden los jueces que jamás se haya derribado una obra ilegal en el municipio de Andratx, con el peligro que ello supone. El juez Yllanes, autor de esta sentencia, menciona el gran peligro que conlleva para un territorio insular la sobreexplotación, al referirse, claro está, a la construcción que se lleva a cabo sin ningún tipo de control ni rigor.

Sin embargo, a juicio del tribunal, esta preocupación por el desarrollo urbanístico sostenible no es el criterio que ha perseguido ni el ex alcalde Hidalgo ni sus colaboradores, en especial Massot. Más bien todo lo contrario. A Hidalgo "no le preocuparon lo más mínimo los intereses colectivos", sino que fue su "personal y particular satisfacción la que guió su conducta para edificar en suelo rústico". Así lo cree el tribunal, que entiende que el ex alcalde del PP no hubiera podido hacer nada de lo que hizo sino hubiera contado con la "inestimable ayuda de su amigo Massot", que conocía muy bien todas las irregularidades que estaba cometiendo cuando firmó la licencia para que Hidalgo levantara una nave agrícola en un terreno protegido. El tribunal afirma que el técnico que fichó el ex presidente Matas para que fuera director general de Ordenación del Territorio no dejó nunca de dominar el urbanismo en Andratx. Era tanto su control sobre la política urbanística en Andratx que no le preocupó dar un "cheque en blanco" al alcalde para que edificara en su parcela sin ningún tipo de límites.

Con la misma contundencia se pronuncia el tribunal sobre la actuación del abogado Ignacio Mir, que apoyó con un informe jurídico la licencia del alcalde. La Sala cree que el abogado podría haber frenado esta irregularidad, pero no lo hizo. Mir no tendrá que ingresar en prisión, pero no podrá trabajar para la administración.

Capítulo aparte le merece también al tribunal la tramitación del expediente sancionador. El juez lo califica de "paradoja de las irregularidades" y culpa de ello a Massot, que no sólo se preocupó por conceder una licencia ilegal, sino por controlar un expediente para que al final fuera declarado nulo.

dimecres, 28 de maig del 2008

La Pregunta del Día

La Pregunta del Día que es fa als lectors en l'edició d'avui del diari digital Libertad Balear (heu de cercar a la columna dreta de la pàgina) és la següent:

¿Qué partido cree que es más corrupto, el PP o el PSOE?

Més curiosos són encara els resultats (en el moment en què escrivim al blog, i atesa la orientació política de la publicació):
El PP: 57% (20)
El PSOE: 43% (15)
Total de Votos : 35

L'equip de govern es nega a delegar la disciplina urbanística en el Consell de Mallorca

(A la imatge, es pot observar una afectada per la construcció d'un tancament d'obra i un edifici de nova planta il·legals i il·legalitzables. Malgrat les queixes i denúncies formulades pels veïns afectats, l'Ajuntament no dóna les passes necessàries per a solventar el problema i restablir la legalitat)


Els Verds-Esquerra d'Artà critiquen la negativa de l'equip de govern (UM-PSOE) a delegar en el Consell la gestió de la disciplina urbanística en sòl rústic
Anuncien la sol·licitud de subrogació al Consell de tots els expedients i consideren la possibilitat de posar la situació de total impunitat en coneixement de la Fiscalia

A la sessió ordinària del Ple d'Artà de dimarts dia 27 de maig es va discutir la moció de Els Verds-Esquerra d'Artà referent a sol·licitar al Consell de Mallorca que assumeixi la gestió de la funció inspectora en l’àmbit del sòl rústic del municipi, i també la instrucció dels procediments sancionadors i de restitució de la legalitat urbanística (1).

La moció proposava dues vies per a la delegació d'aquesta tasca: sol·licitar al Consell de Mallorca que assumís les tasques referents a la disciplina urbanística mitjançant conveni (2); i la comunicació, per part del batle d'Artà Rafel Gili (UM), a l'Assemblea de batles que ha de tenir lloc demà (3), de l'especial interès, per part de l'Ajuntament d'Artà, en una ràpida i apropiada posada en funcionament i dotació de recursos de la futura Agència supramunicipal de disciplina urbanística (4), i d’adherir-s’hi.

A l'esmentada moció, Els Verds-Esquerra exposaven que, per part de l'equip de govern, els dos darrers anys no s'ha dut a terme cap acord de demolició sobre un total d'aproximadament quaranta expedients d'infracció urbanística. Aquest fet comporta, segons Guillem Caldentey, regidor de la formació ecosocialista artanenca, “la progressiva instal·lació al municipi d'un clima de total impunitat urbanística”. D'aquesta manera, “el pagament dels imports dels expedients sancionadors s'esdevé una espècie de 'impost revolucionari', perquè és per tots coneguts que al municipi no s'aplica el que diu la llei de disciplina urbanística, és a dir, la restitució de la legalitat urbanística mitjançant l'execució de l'expedient de demolició”. Però la impunitat comença a tenir d'altres efectes perversos: hi ha infractors que aprofiten que tampoc no es tramiten correctament els expedients sancionadors i plantegen recursos, amb la seguretat que l'Ajuntament no té cap intenció de donar continuïtat als tràmits establerts per llei per al restabliment de la legalitat. És a dir, l'Ajuntament està dispost a renunciar a la recaptació de les sancions corresponents per no haver de fer el que li pertoca. Un cas exemplar al respecte és la sanció imposada als propietaris del Càmping de la Colònia per part del Consell de Mallorca, que es va haver de subrogar l'expedient d'infracció per raó de la passivitat mostrada per la institució municipal. L'ajuntament d'Artà deixarà d'ingressar, d'aquesta manera, 510.778'77 euros (5).

A banda dels perjudicis mediambientals, paisatgístics i econòmics que comporta la passivitat de l'equip de govern, també hi ha casos de veïns greument afectats per infraccions pròximes a les seves propietats, infraccions que, no obstant les denúncies dels afectats, queden impunes (6). La passivitat municipal també resulta un evident greuge comparatiu pel que fa als ciutadans que volen fer les coses correctament i que, amb aquest objectiu, poden arribar a assumir enormes despeses, mentre, en canvi, els que no tenen escrúpols, s'aprofiten de la postura de l'equip de govern.

“Davant aquesta situació i de tots els greuges que comporta la passivitat de l'equip de govern, i davant la seva contrastada actitud obstruccionista vers qualsevol mesura que pugui millorar la situació, com ara la negativa a delegar en la Agència que s'ha de crear, no ens queda altre remei que demanar al Consell de Mallorca la subrogació dels expedients paralitzats, i els nostres assessors jurídics estudien la possibilitat de posar en mans de la Fiscalia aquesta sistemàtica omissió del deure d'aplicar la llei per part de l'equip de govern.”


(1) Accediu al text de la moció: pitjau aquí.
(2) Accediu a la descripció del propi Consell de Mallorca: pitjau aquí; o a l'exemple concret de l'Ajuntament de Consell: pitjau aquí.
(3) El segon punt de l'ordre del dia d'aquesta Assemblea serà, justament, la creació de l'Agència supramunicipal de disciplina urbanística. Pitjau aquí per accedir a la notícia.
(4) Accediu a l'anunci de l'aprovació, per unanimitat, de la proposta de creació d'aquesta Agència, al Ple del Consell del passat dia 5 de maig: pitjau aquí.
(5) Per accedir al comunicat al respecte de Els Verds-Esquerra el passat dia 16 de maig, pitjau aquí. Per accedir a la darrera sentència, pitjau aquí.
(6) Vegeu el comunicat de Els Verds-Esquerra del passat dia 20 d'octubre de 2007. Pitjau aquí.

diumenge, 25 de maig del 2008

El més llegit a les edicions digitals de Falsimèdia

Accediu aquí al resum de Insurgente.org. Dades de 24-05-08.

divendres, 23 de maig del 2008

A favor dels de humans, socials i polítics de tots al País Basc

Chacón i Caldentey reivindiquen el respecte per l'autonomia municipal, les llibertats polítiques, socials i identitàries al País Basc i la derogació de la Llei de Partits
Consideren l'empresonament de la batlessa d'Arrasate la consecució per la via judicial del que no es va poder fer per la via política municipal

Els Verds-Esquerra d'Artà han presentat, per a la seva discussió el proper Ple ordinari de l'Ajuntament d'Artà, una proposta consistent en la “Declaració institucional respecte dels drets humans i polítics al País Basc, de l'aposta per les vies exclusivament polítiques, democràtiques i dialogades, i de reivindicació de la immediata posada en llibertat de la batlessa d'Arrasate, Inocencia Galparsoro”. El portaveu i regidor d'aquesta formació, Guillem Caldentey, critica les iniciatives plantejades per PSE-EE i PNB a distints ajuntaments del País Basc, conegudes com a “mocions ètiques”, que deriven en un maniqueu “amb nosaltres en tot o amb ETA en tot”, allunyant la política municipal, els programes municipalistes de govern dels diferents grups, d'allò decidit pels ciutadans en eleccions municipals.

La moció és el resultat de afegir, a la redacció de l'esmentada “moció ètica”, les esmenes presentades pels partits abertzales EB-Berdeak-Zutik i Aralar, amb la diferència, entre d'altres, que, mentre a la primera es cerca una alteració del decidit pels ciutadans bascs en eleccions municipals, a través de la dimissió dels regidors que no la votin a favor -i aquí radica, segons Els Verds-Esquerra, el que la fa més antidemocràtica-, a la presentada per la formació artanenca es tracta de la reprovació de l'actitud dels representants municipals que no la subscriguin. La moció condemna la conculcació dels drets humans i polítics d'ETA, però també la Llei de Partits i les lleis i pràctiques que violen els drets humans, com ara aquelles que permeten l'ampliació dels terminis de detenció en règim d'incomunicació després de les detencions, que impedeixen un vertader accés sense demora de tots els detinguts a l'advocat de la seva elecció, que impedeixen el dret dels presos a acomplir les seves condemnes a prop de les seves famílies.

En paraules Caldentey, “Els cruels atemptats d'ETA aguditzen la gravetat de la situació, i reafirma l'amenaça a cada vegada més sectors de la nostra societat i, encara que sembli mentida, encara hi ha sectors importants, també càrrecs institucionals, que no són capaços de plantar-se davant d'Eta i dir-li clarament i en veu alta “aquest no és el camí. La qual cosa no ens pot dur tampoc a restar-li la importància o la gravetat a altres actituds que també són denunciables. És més, si no som capaços de denunciar també altres actituds incompatibles amb les mínimes cauteles que ha de tenir un responsable institucional en un estat garantista, reforçarem a aquells que cerquen arguments per no acabar de fer el que han de fer: acabar amb el que ja està acabat, la violència política, la lluita armada, el terrorisme, o com el s'hi vulgui dir. El terrorisme no es pot combatir limitant la democràcia sinó ampliant-la i preservant-la de qualsevol retall”.

El secretari de Política Municipal d’Esquerra a les Illes Balears, Joan Miquel Chacón, ha declarat avui matí que “el Govern Zapatero ha de garantir els drets humans al País Basc fent una aposta valenta i decidida per reconèixer el pluralisme polític, social i identitari als ajuntaments d’Euskadi i Navarra, on l’esquerra independentista gaudeix de la confiança que una part considerable dels ciutadans li han atorgat democràticament; derogar l’actual Llei de Partits perquè vulnera els drets polítics d’una part de la ciutadania i acceptar que el conflicte te una clara arrel política, on la sortida passa pel diàleg i la garantia jurídica per construir un nou escenari polític, realment democràtic, on el Poble basc pugui decidir lliurement el seu futur”. Chacón afegeix que quant al sobtat empresonament, després del fracàs de la moció ètica, de la batlessa d’Arrasate, constitueix un greu atac a les llibertats polítiques i a l’autonomia municipal”.

divendres, 16 de maig del 2008

Sentència (no ferma) Càmping de la Colònia: 510.778'77 euros


Els Verds-Esquerra d'Artà valoren positivament la sentència que confirma la sanció urbanística de 510.778'77 euros imposada pel Consell contra UPA, S.A. per la construcció de 88 bungalous prefabricats de formigó
Critiquen la passivitat dels governs municipals, i demanaran que els doblers siguin invertits a la zona

Els Verds-Esquerra d'Artà es declaren molt satisfets amb la sentència (1) que el jutjat del contenciós-administratiu número 2 de Palma ha dictat en el procediment ordinari 248/2005, iniciat per UPA, S.A., empresa propietària del “Camping Club San Pedro”, a la Colònia de Sant Pere. Remarquen, a més, la bona feina duta a terme per la seva assessoria jurídica i pels serveis jurídics del Departament de Territori del Consell.

La sentència, que no és ferma i podria ser objecte de recurs d'apel·lació els propers 15 dies, “estima parcialment el recurs contenciós-administratiu interposat per UPA, S.A. contra l'Acord de la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric adoptat dia 27 de juny de 2005, per la qual s'imposava una sanció urbanística de 703.430'02 euros per les obres realitzades a la parcel·la 280 del polígon 3 d'Artà, i declara conforme a dret la resolució impugnada, amb excepció de l'import de la sanció urbanística, que es fixa en 510.778'77 euros”.

La formació ecosocialista artanenca lamenta profundament la passivitat i fins i tot el tarannà col·laborador que han mostrat els diferents equips de govern respecte de les irregularitats i infraccions urbanístiques comeses per part de la propietat d'aquesta instal·lació turística. “Unió d'Independents d'Artà (UIA), PSOE, PP i UM han demostrat permanentment la voluntat d'ajudar els infractors, declara Guillem Caldentey, portaveu i regidor de Els Verds-Esquerra d'Artà, per omissió i fins i tot amb declaracions, com ara les de Margalida Tous (UIA) quan era batlessa d'Artà (“Com podem perjudicar aquesta gent, tan educats com són”), Josep Silva (PSOE) (“És legal i defensaré per totes aquesta activitat”), o l'intent la passada legislatura, per part del mateix Josep Silva i Rafel Gili, batle d'Artà, en col·laboració amb la que era assessora jurídica de l'Ajuntament, d'actualitzar la llicència d'activitats de l'establiment, arribant a dur-ho a comissió de govern, actualització feliçment avortada per Julen Adrián, que llavors formava part del govern municipal, sota amenaça de denúncia per prevaricació si es duia a terme”.

L'escrit de part del misser del Consell Insular de Mallorca (signat a Palma dia 19 de novembre de 2007) en aquest Procediment Ordinari va ser ben contundent respecte del tarannà mostrat per l'Ajuntament d'Artà: "En el present cas, l'actitud de l'Ajuntament d'Artà sols pot qualificar-se de tolerància o passivitat total davant la infracció sancionada i moltes altres ja prescrites [...]. L'actuació de l'Ajuntament no es pot aquí qualificar d'ajustada a la Llei. [...] Pretendre que s'hagi de donar a l'Ajuntament una altra oportunitat [...], quan des de 1984 no ha mostrat mai un vertader interès [...] és absurd i contrari a la finalitat de l'art. 71 de la Llei de Disciplina Urbanística".

Els Verds-Esquerra d'Artà critiquen també durament el paper jugat pel misser que ha representat UPA, S.A. en aquest procés, Josep Melià Ques (2), significat membre de UM i candidat, per altra banda, d'aquesta formació política al Consell les passades eleccions autonòmiques i municipals, i els seus atacs a un dels organismes de la institució a la qual pertany com a representant polític. En l'exercici de la defensa, aquest advocat va arribar a adduir que la sanció del Consell era un cas de persecució política, en una postura, segons el portaveu artanenc, “barroera i fins i tot de menyspreu vers els serveis jurídics del Consell”.

Per altra banda, Caldentey anuncia que, “no obstant el lamentable paper jugat pels distints governs municipals d'Artà, instarem el Consell de Mallorca a reinvertir els doblers recaptats a la mateixa zona on es va produir la infracció urbanística”. Es tracta d'una zona d'un gran valor paisatgístic i ecològic, ben propera a Es Canons i a diferents jaciments arqueològics que pateix problemes greus com ara la circulació i estacionament de vehicles no autoritzats fora dels camins. Són necessàries actuacions com ara limitar l'accés dels vehicles no autoritzats i la creació d'espais d'aparcament per la gent que arriba a la zona en cotxe i hi vol passejar”.

(1) Pitjau aquí per accedir a la documentació.

(2) Trobareu més informació al comunicat de premsa d'EU/EV de dia 4 de juny de 2007. A un article d'opinió publicat al Diari de Balears de dia 29 de maig de 2007, aquest polític d'UM defensava el següent: "[...] hem de regular el tot inclòs [l'establiment sancionat funcionava amb aquest règim]; [...] hem d'aconseguir eines efectives per evitar la indisciplina urbanística".

dimecres, 14 de maig del 2008

dissabte, 10 de maig del 2008

[Rebelion.org - Tragicómix]


divendres, 9 de maig del 2008

Cap a l'estat d'excepció

Els Verds-Esquerra d'Artà presenten una moció de condemna del terrorisme d'ETA, de la detenció de la batlessa d'Arrasate, i de defensa dels drets humans, socials i polítics
Consideren que l'empresonament de batles i el tancament de seus d'ANV no aporta res de positiu a la convivència, només augmentar la crispació
Els Verds-Esquerra d'Artà han presentat, per a la seva discussió el proper Ple ordinari de l'Ajuntament d'Artà, una proposta consistent en la “Declaració institucional respecte dels drets humans i polítics al País Basc, de l'aposta per les vies exclusivament polítiques, democràtiques i dialogades, i de reivindicació de la immediata posada en llibertat de la batlessa d'Arrasate, Inocencia Galparsoro”.
La formació ecosocialista critica les iniciatives plantejades per PSE-EE i PNB a distints ajuntaments del País Basc, conegudes com a “mocions ètiques”, que deriven en un maniqueu “amb nosaltres en tot o amb ETA en tot”, allunyant la política municipal, els programes municipalistes de govern dels diferents grups, d'allò decidit pels ciutadans en eleccions municipals.
Guillem Caldentey, portaveu d'aquesta formació i regidor a l'Ajuntament d'Artà, explica que amb aquesta moció volen posar damunt la taula de debat polític el que lis pareix un greu atac contra l'autonomia política municipal per part de la maquinària de l'Estat. Consideram que l'empresonament de Ino Galparsoro és la primera conseqüència de que no sortís endavant la moció a l'Ajuntament d'Arrasate. A la decisió del jutge Garzón se li nota un gust de venjança; una decisió, la del jutge Garzón, que compta amb el suport del govern espanyol. En el nostre parer, és totalment antidemocràtic que s'adopti una mesura com aquesta contra un càrrec públic elegit per la ciutadania, sense que hi hagi cap delicte, que se la cridés a declarar sense tenir cap prova en contra seva, i que en qüestió d'unes hores s'ordeni la seva detenció. Mesures com aquesta i el tancament de les seus d'ANV -continua el mateix portaveu- no poden ser més equivocades per a la superació del conflicte i per a la normalització de la situació a Arrasate i al País Basc. Els mandataris espanyols estan completament submergits en la política de la revenja, i volen criminalitzar i eliminar opcions polítiques que fa un any eren legítimes. Més que mai, és necessària la utilització del diàleg per a la superació del conflicte, el diàleg que tant va reivindicar el president espanyol, Rodríguez Zapatero, la passada legislatura, i que ara té tan oblidat.
A la moció, Els Verds-Esquerra reiteren el seu compromís en la defensa de tots els drets humans, civils i polítics, i exigeixen el mateix compromís a tots els partits polítics. En aquest sentit, postulen que
, atès que la defensa dels drets humans comporta en si mateixa la reivindicació dels drets civils i polítics de totes les persones, la defensa dels d'uns no es pot deslligar de la defensa dels altres.

Es veu que el que val a Maria...

... no té per què valer a Artà:

[Diario de Mallorca, 09-05-08]
Maria de la Salut
El Ayuntamiento estudiará habilitar el acceso a internet de banda ancha
BIEL BERGAS. MARIA.
En el último pleno ordinario del ayuntamiento de Maria de la Salut se aprobaron por unanimidad dos mociones presentadas por Joan Miquel Bergas, portavoz del grupo municipal PSM-Independents.
En la primera se instaba al Ayuntamiento a que estudiara la posibilidad de instalar el equipamiento técnico necesario para que desde todo el municipio se pueda acceder a internet de banda ancha. Los vecinos, además de tener la comodidad que ofrecen las nuevas tecnologías para las relaciones con muchas de las administraciones públicas, podrían acceder de forma gratuita a su correo electrónico, comprar a través de la red y conocer los horarios y frecuencias de los distintos transportes.
[...]

dilluns, 5 de maig del 2008

Continuen les deficiències en el servei de transport escolar

Els Verds-Esquerra d'Artà denuncien que es continuen fent rutes de transport escolar sense els preceptius monitors d'acompanyament
Promouran actuacions municipals dirigides a millorar el servei, com inspeccions dels vehicles per part de la Policia Local i una moció d'instància a les Conselleries competents

Quan gairebé no han passat quinze dies de la darrera denúncia pública de la persistent inexistència dels monitors acompanyants que la normativa vigent sobre transport escolar per carretera prescriu com a obligatoris, Els Verds-Esquerra d'Artà tornen a denunciar la manca de monitors acompanyants, en aquesta ocasió aquest dilluns, dia 5 de maig, a la ruta entre el nucli litoral artanenc de la Colònia de Sant Pere i l'IES Llorenç Garcias i Font d'Artà.

La formació ecosocialista indica que la normativa és prou clara i que la seva aplicació hauria d'haver-se iniciat ja al curs 2005-2006, encara que això no va succeir fins el passat mes de febrer d'enguany, al menys pel que fa a les rutes escolars que connecten els diferents nuclis de Sant Llorenç i la Colònia de Sant Pere amb L'IES d'Artà. Guillem Caldentey, portaveu d'aquesta formació i regidor a l'Ajuntament d'Artà, qualifica de “vergonyosos” aquests fets, “però encara més que es continuïn produint, existint una normativa que obliga a la presència de majors d'edat distints del conductor -que estableix clarament les competències que al respecte tenen les empreses concessionàries del servei d'acompanyament, les empreses concessionàries del servei de transport pròpiament dit, i les administracions públiques i òrgans educatius que s'han d'encarregar del seguiment d'aquest tipus de servei-, que contempla clarament com a 'infracció molt greu' la manca d'aquests acompanyants, i que estipula multes de 3.301 a 4.600 euros per aquesta infracció”.

Els Verds-Esquerra ja varen instar les Conselleries d'Educació i Cultura i de Mobilitat i Territori els passat dia 21 d'abril a “prendre les mesures necessàries tant per evitar que es repeteixi aquesta lamentable i perillosa situació, com per a millorar la coordinació en el seguiment del servei, com per determinar quines han estat les causes de les deficiències en el servei com les responsabilitats que se'n podrien derivar”. En un sentit semblant, encara que aquesta no és una administració competent, però atesa la gravetat dels fets, també dirigiren una instància a l'Ajuntament d'Artà demanant la implantació, per part de la Policia Local d'Artà, en coordinació amb la Policia Local de Sant Llorenç, de controls exhaustius del vehicles amb què es dóna aquesta transport escolar per carretera, així com de l'acompliment del prescrit per la Normativa”.

Els Verds-Esquerra d'Artà consideren que, encara que des de la Conselleria de Mobilitat (Servei d’Inspecció de Transports Terrestres) se lis asseguràs que el passat dia 29 d'abril es va fer una inspecció per assegurar-se de la presència d'aquests acompanyants, havent-se comprovat que aquell dia si es va donar correctament aquest servei, i que des del mateix òrgan competent es comprometien a realitzar “les actuacions necessàries pel complet aclariment dels fets objecte de la queixa”, aquestes actuacions haurien de tenir la màxima prioritat i urgència, atesos els perills que pot suposar un servei de tranport escolar per carretera sense els preceptius monitors acompanyants.

diumenge, 4 de maig del 2008

Roda el Món i torna al Born...

[Extret de Diari de Balears, 04-05-08]

Quan la droga esdevé el medicament
Es multipliquen els assajos de dispensació terapèutica de cànnabis i d'heroïna amb resultats positius

ANDER ZURIMENDI. Palma.

Ha arribat el moment que sigui l'estat qui distribueixi algunes drogues? I, a més, de manera gratuïta? Idò sí. Sempre i quan es pretengui millorar la qualitat de vida d'un pacient, greument malalt, amb la ingesta d'aquestes substàncies. Així ho ha assumit la mateixa classe mèdica que s'inclina, cada vegada més intensament, cap a la dispensació terapèutica i controlada de drogues pal·liatives de dolors crònics. A l'Estat espanyol, fins ara, la llista de drogues que es converteixen paradoxalment en el mateix medicament es redueix a dues: l'heroïna i el cànnabis.
En el cas de la substància més coneguda com cavall, dos estudis clínics (de la Junta d'Andalusia i la Generalitat de Catalunya, respectivament) han demostrat, si més no, millores evidents en la salut del toxicòman. I és que un pacient enganxat a la heroïna, que ja ha fracassat en altres programes de tractament amb metadona, s'ha enfonsat per sempre. És obvi que no es desenganxarà així, matisen els metges. És lícit, doncs? Creuen que sí, vist el seu esgarrifós estat físic i mental. I d'aquí que alguns metges apostassin per tractar la malaltia amb el mateix causant.
La proposta és coneguda com a disminució de danys i riscos i es materialitza, finalment, en una dosi controlada d'heroïna. Amb el cànnabis el perfil de l'usuari és ben diferent. Es tracta sobretot de gent amb càncer. El consum de cànnabis, tant derivat en pastilles com fumant un porro, crea un benefici que l'Administració no vol desaprofitar. I és que l'objectiu no és altre que disminuir el dolor crònic que pateix una persona. No es diferencia tant dels toxicòmans, els que arribaren al cavall els anys 80 i caigueren al segle XXI. Tot això no és més que donar-los una vida que mereixi una mica ser viscuda.

dissabte, 3 de maig del 2008

"Una estratègia política que no cerca la deslegitimació d'ETA, sinó que té altres objectius polítics totalment espuris

[Entrevista de Jone G. Lurgain a Ander Rodríguez, portaveu de EB-Zutik a l'Ajuntament d'Arrasate, publicada avui a DEIA.]

"La moción de censura de Arrasate fue gestada en los despachos del PSOE y el PP con unos objetivos concretos"
Parece que la tormenta no termina de amainar en Arrasate, pese al deseo de sus vecinos. El portavoz de EB-Zutik, Ander Rodríguez, quiere pasar página y confiesa que en las últimas semanas se ha planteado dejar la política ante el acoso y derribo que ha sufrido por desmarcarse de la moción de censura impulsada por el PSE
jone g. lurgain
Donostia. Desde que ETA asesinó al ex edil socialista Isaías Carrasco el pasado 7 de marzo, Rodríguez -junto a sus dos compañeros de grupo- ha sido objeto de un sinfín de reproches y graves acusaciones de connivencia con el terrorismo. Primero, porque tardaron en romper el acuerdo de gobierno con ANV y después, por rechazar las iniciativas planteadas por PNV y PSE para desbancar a la izquierda abertzale de la alcaldía al no condenar el atentado.

"Nos han juzgado sin escucharnos", lamenta el edil arrasatearra. Quizá por ello aceptó de inmediato esta entrevista, en la que revela las "miserias políticas" que ha tenido que ver dentro y fuera de su partido y defiende la posición "coherente" de su grupo, que frente a la nueva vuelta de tuerca que se ha vivido en Arrasate con el encarcelamiento de la alcaldesa, Ino Galparsoro, emitió un comunicado junto a EA y Aralar advirtiendo de que este tipo de "castigos ejemplares" alejan el escenario de normalización y pacificación que necesita el país.

¿Cómo ha vivido estas últimas semanas ante la avalancha de críticas que ha recibido?

Hemos vivido momentos muy duros. Nos han llegado a acusar de integración en organización terrorista cuando a estas alturas es ridículo cuestionar el compromiso de EB y Zutik con todos los derechos humanos de todas las personas. De hecho, explicitamos mil y una veces nuestra condena de la violencia. Lo que ocurre es que nosotros hacemos una defensa integral de todos los derechos y ahora se pretende plantear esa cultura de "conmigo en todo o con ETA en todo". No hay término medio en tanto que no se acepta compartir los fines, pero no los medios. Más teniendo en cuenta que esos medios han sido errados.

Según como se mire. En 1997 prosperó la moción de censura contra HB.

Nosotros nos desmarcamos de aquella iniciativa. El único resultado fue más crispación social y un gobierno ominoso que en términos sociales no respondía a las inquietudes de los ciudadanos. El resultado de aquella iniciativa fue que la izquierda abertzale oficial obtuviese en 1999 los mejores resultados electorales de su historia gracias al elemento de victimización que abre este tipo de iniciativas. Aquella moción en nada ayudó a la normalización.

Hablando de crispación, ¿qué ambiente se vive en el pueblo?

Están vapuleando al pueblo constantemente con titulares en los informativos y en la prensa, y lo que quieren los ciudadanos es que esta situación se resuelva y se recupere cierta normalidad. Evidentemente, ha habido un parón en la gestión municipal del día a día, que se tendrá que recuperar tarde o temprano con un alcalde o con otro.

¿Por qué cree que el PSE insiste en impulsar una moción de censura sabiendo que no cuenta con el apoyo suficiente?

Evidentemente, estamos ante una estrategia política que no busca la deslegitimación de ETA, sino que tiene otros objetivos políticos que son totalmente espúreos. Una muestra de ello es que ni siquiera se permitió que los 14 concejales democráticos del Ayuntamiento se reunieran para abordar la gobernabilidad y el futuro de Arrasate, trasladándose las decisiones a las ejecutivas de los partidos con el resultado que todos conocemos: diferencias dentro del PNV, diferencias entre la dirección y la asamblea local de EB. Unos resultados que sólo buscan desgastar a otras organizaciones políticas de cara a unos comicios muy próximos que son los autonómicos. Por otro lado, pensamos que tras el cruel y vil asesinato de Isaías Carrasco hay una claudicación ideológica del PSE ante el PP. Seguimos pensando que esta propuesta fue gestada en los despachos del PP y el PSOE con unos objetivos concretos, y el PNV, por las razones que sea, les ha acompañado.

Visto lo visto, ¿dónde queda el papel de los concejales?

Los concejales de Arrasate han cumplido un papel meramente testimonial. Cuando se hace una propuesta que pasa por alto las políticas municipales con un candidato a alcalde que viene blindado de una reunión del Parlamento Vasco, ¿qué les queda discutir a los concejales de Arrasate legítimamente elegidos? En el Pleno se vio cómo la mayoría de los representantes de Arrasate, incluidos los de ANV, se han ceñido a las estrategias diseñadas por sus partidos. Los concejales poco o nada tienen que decir en sus municipios ante la partitocracia vigente.

En el Pleno en el que se debatió la 'moción ética', avisó que la no condena del asesinato de Carrasco no significaba un cheque en blanco, pero ANV sigue gobernando.

El problema es que los partidos y la ciudadanía en determinadas cuestiones no van de la mano. Nosotros somos la única organización política que ha reflejado su reprobación ante la actitud de la alcaldesa en una actuación concreta, que es la ruptura del pacto de gobierno con ANV. A partir de ahí, trasladamos a todos los grupos municipales una propuesta de largo recorrido en términos de pacificación y normalización política, y otra más inmediata que se basa en una consulta popular para que los ciudadanos revoquen, si así lo consideran, la confianza que depositaron en ANV hace once meses. Pero nadie ha querido coger el guante.

¿El hecho de que sea Francisco García Raya el candidato propuesto por el PSE es determinante para que EB-Zutik rechace la moción de censura?

Supone un handicap, pero no es el único motivo. La única premisa que marca el PSE para que la moción de censura avance es que el candidato a alcalde sea Francisco García Raya. No tiene en cuenta a los ciudadanos, ni un programa de gobierno. Nosotros presentamos un documento de 40 páginas con unas veinte cuestiones que están de rabiosa actualidad en el municipio. Y hasta hoy. El Pleno fue bastante significativo en qué tipo de debate estamos hablando. Nosotros queríamos plantear un debate político y ante un discurso serio, profundo y sereno se respondió mediante retórica chapucera una vez más. Decir que nuestro problema es el miedo y que queremos seguir txikiteando con ANV es reducir el debate al ridículo.

Parafraseando unas declaraciones recientes del secretario general del PSE de Gipuzkoa, Miguel Buen, ¿vive más cómodo en Arrasate después de rechazar la moción?

Si de algo me enorgullezco es de que las asambleas locales de EB y Zutik han tomado la decisión sin miedo y sin querer comprar una libertad. Es más, parece que se han olvidado de que rompimos el acuerdo de gobierno con ANV. De todos modos, yo creía que en este país el objetivo era que nadie tuviera que ir con escolta, no que todos tuviesen que ir con escolta.

¿Se ha planteado abandonar la política después de este mal trago?

Me lo he planteado seriamente. Ha habido momentos de crisis total. Me he sentido decepcionado y desengañado. He tenido que ver muchas miserias políticas, un lado muy duro de la vida política, que me ha hecho reflexionar. De momento, cumpliré el compromiso que tengo por tres años como concejal y juntero.

El portavoz de EB-Zutik en el Ayuntamiento de Arrasate. Foto: EFE