La reacció d'UM-PSOE davant la crisi: disminució de l'economia social i solidària

I.Verds d'Artà denuncien la manca de compromís d'UM-PSOE amb l'economia social i solidària (Comerç Just, Compra Pública Ètica, Fundació Deixalles), i es comprometen amb la seva efectiva assumpció la propera legislatura
La legislatura que s'acaba, marcada per la crisi i l'augment de famílies i persones en risc d'exclusió social, ha vingut marcada a nivell municipal, per un clar retrocés en matèria de criteris solidaris com ara les clàusules socials en la contractació pública

I.Verds han tingut darrerament accés al document Diagnosi de l'Ajuntament d'Artà envers la Compra Pública Ètica (en davant, CPE) que fou entregat per Casal de la Pau/S'Altra senalla el passat estiu, en virtut d'un conveni signat entre l'Ajuntament i aquesta associació l'any passat (maig de 2010).
Crida l'atenció dels ecosocialistes artanencs, que en l'Apartat "Situació actual" es remarca que "ja s'ha desenvolupat una acció en el sentit de la introducció de productes del Comerç Just", que consisteix en que "el bar concessionari del Teatre d'Artà té l'obligació d'incorporar un % determinat de productes del Comerç Just en la seva oferta". S'ha de recordar que aquesta única "acció" és bastant antiga, i resultat de la pressió que Els Verds d'Artà sempre han fet en aquest aspecte.
L'esmentat document de Diagnosi inclou tota una sèrie de propostes perfectament assumibles però que no han estat preses en consideració per l'equip de govern, més enllà d'alguna de caire testimonial i simbòlic (com ara el repartiment de caramels de Comerç Just en la Cavalcada dels Reis màgics, o un contacontes a la Biblioteca).
Aquesta legislatura s'ha vist com es rescindia el contracte amb la Fundació Deixalles Llevant, per a la recollida de residus dels comerços, a pesar que amb aquest servei es donava ocupació, hàbits de feina i ingressos a individus d'entre els més desafavorits de la nostra societat majoritàriament del municipi artanenc, al nivell de la seva integració social i econòmica.
Tampoc no han estat tingudes en compte, les reclamacions en el sentit de fer la compra dels tradicionals lots de Nadal a la mateixa Fundació Deixalles. No ha estat fins enguany, molt entrada la crisi, que s'ha mirat de reduir la insostenible despesa en instal·lació d'enllumenat de Nadal, que per les festes de Nadal i Nit vella 2009/2010 encara es va apujar a una factura de 24.423 euros (Factura de 22-02-2010).
En cap dels Plecs de condicions corresponents a les Contractacions municipals per obres o concessions de gestió d'instal·lacions municipals no es troba cap clàusula relativa bé a la inclusió de productes del Comerç Just (vegeu, per exemple, el Plec de Condicions per a la Concessió del bar del Camp de futbol de Ses Pesqueres, del passat mes de gener de 2011), bé a la potenciació de la contractació laboral de persones amb problemes d'exclusió social, a través també d'una mínima valoració positiva d'aquest fet en els Plecs de condicions de les obres i/o els serveis atorgats a empreses externes, com ara el molt recent Contracte de gestió de servei públic del futur Centre esportiu "Es Pujols" (també del passat mes de gener).
Aquesta és només una resumida enumeració dels fets que proven la manca de sensibilitat de l'actual equip de govern municipal envers les persones més afectades per la crisi (tant dels països productors, com les persones d'Artà amb problemes i/o en risc d'exclusió social). I.Verds d'Artà es comprometen a continuar lluitant per a que els criteris socials i solidaris es vagin implantant a l'Ajuntament d'Artà en les contractacions d'obres i serveis.

Què n'ha dit la premsa:
- Diari de Balears, 09-05-2011: Artà. Crisi a l'economia social.

En quines condicions es renegocia el deute d'IB3 amb la SGAE?????

Llegim en El Mundo-El Día de Baleares (30-04-2011): "EL GOVERN RETOMA LAS NEGOCIACIONES CON LA SGAE PARA SALDAR LA DEUDA DE IB3"

La SGAE, de perdonavides. El Govern? Passant pel tub, confortablement? Ens sobren els doblers (públics)?

Parlament de les Illes Balears (Comissió d'Afers Institucionals, sessió ordinària de 03-11-2011): per unanimitat, es votà a favor, amb esmenes de la portaveu d'UM, d'una Proposició No de Llei del Grup Parlamentari Bloc per Mallorca que instava el Govern de l'Estat a eximir del pagament del Cànon per compensació per còpies privades les empreses (persones jurídiques) i les administracions públiques. També s'hi reclamava a les administracions públiques, a iniciar el procediment que ha de conduir a la reclamació dels doblers pagats indegudament (retrospectivament, fins el 2006).

Aquesta proposició no de Llei ha tengut semblants desenvolupaments amb l'aprovació per part del Ple del Consell de Mallorca d'una moció del Bloc, com amb l'inici dels tràmits del Parlament de les Illes, per a recuperar els doblers públics d'aquella institució malbaratats (pagats indegudament) pel concepte del "Cànon de l'SGAE".

Hem llegit aquests darrers dies a la premsa balears, que La SGAE recaudó 8,9 millones de euros en Balears durante 2010. La cifra supone un aumento del 1,08 por ciento respecto a 2009.

La SGAE mai no s'ha caracteritzat per la transparència en els seus comptes. Ni tan sols, amb els doblers públics amb què les administracions la reguen; entre d'altres conceptes (i això no apareixia als articles/resums econòmics d'aquests darrers dies a rel de la roda de premsa d'SGAE/Balears): els 2,2 milions d'euros que falten per arribar a la xifra de 8'9 milions ingressats per la SGAE a les Illes Balears, es corresponen a l'esmentat "cànon de la SGAE"? D'aquesta quantitat, quant es correspondria al que de manera absurda -i, d'altra banda, no ajustadament al Dret europeu, com va establir la Justícia europea fa uns mesos- desembutxaquen les administracions per "compensació per còpia privada" amb els doblers dels ciutadans?

Des de la Coordinadora de regidors "Diògenes", fa anys que reclamam als nostres Ajuntaments (infructuosament, per molt que les mocions hagin estat generalment aprovades) la recuperació dels doblers, i el no pagament d'aquest concepte en el futur, i també hem impulsat el tema en l'àmbit supramunicipal.

Han fet els deures el Consell i el Govern, i han seguit les instruccions del Ple del Consell i del Parlament, per recuperar l'abonat irregularment per aquest concepte des del 2006 (com s'ha fet a la Generalitat de Catalunya o a Cadis)? El PP, se n'ha oblidat, del tema? Per què no fa com el PP de València?

Consideren el Govern i IB3 que aquests doblers no s'han de reclamar? Els sobren els diners, al Consell i al Govern Balear?

Artà solidari: Taula rodona sobre el Sàhara i els sahrauís, i sobre les relacions entre Artà i el Poble Saharaui

Artà Solidari ha organitzat, pel proper dissabte 30 d’abril, a partir de les 7’30h. al Teatre d’Artà, una taula rodona al voltant de les relacions dels artanencs i els Sahrauís: projectes d’ajuda a través d’Artà Solidari, acolliment de nins sahrauís en famílies d’Artà, drets humans al Sàhara, etc.

Hem pogut aconseguir que assisteix Jatri Aduh, President del Parlament Sahrauí, i altres dues dones que poden donar testimoni de la vida quotidiana, les problemes i els drets humans al Sàhara: la Sra. Boitil Abdelhadi i la Sra. Fatimetou Said.

Drets Humans de Mallorca col·labora en l’organització: ells han invitat al President a Palma on desenvolupa tot un programa d’activitats aquest dies.

A Artà muntaran una petita tenda o jaima on oferiran té al presents.

Euskadi: La nova formació "rebutja i s'oposa a l'ús de la violència [...] inclosa la d'ETA"

Accediu al video de les declaracions del dirigent Rufi Etxeberria penjat a Público [1', 45'']

Batasuna se opondrá al uso de la violencia "incluyendo la de ETA".
El representante de la izquierda abertzale Rufi Etxeberria asegura que han tomado la decisión de cumplir la Ley de partidos


Text complet de la intervenció d'Etxeberria [Via Gara].

Aralar subraya que el Estado tiene "muy difícil poner excusas" [Via Gara]

Manifest del Sector Crític de CCOO: "PERQUÈ NO VOTEM L'ACORD DE PENSIONS"

[Imatge de Josetxo Ezcurra, extreta de Rebelión.org (02-02-2011)]

Ens han fet arribar aquest Manifest del Sector Crític del sindicat CCOO, sobre la recent reforma de les pensions.

PERQUÈ NO VOTAM L'ACORD DE PENSIONS

Les companyes i companys que conformam el sector crític de CCOO hem votat en contra, en el Consell Confederal del dia 1 de febrer, de l'Acord al qual han arribat els sindicats i el govern sobre la modificació del sistema de pensions pels següents motius:

CONSIDERACIONS GENERALS
1. La modificació de la pensió de jubilació no és assumpte de "urgent necessitat", des del moment que, fins i tot amb els càlculs que fan els interessats catastrofistes de sempre, es reconeix que el nostre sistema, tal i com avui està configurat, no tindria problemes fins al 2030 i gaudeix d'un superàvit, encara en temps de crisi com l'actual, de 64.000 milions de Euros. Per això, consideram que la reforma (que caldria desenvolupar per millorar el Sistema Públic de Pensions i mai per empitjorar-lo sobre la base de retalls) podria realitzar-se en un futur no marcat pel llast de la crisi i la pressió dels especuladors.
2. Tenim una despesa en pensions 3 punts inferior a la mitjana de la UE i la seguirem tenint almenys fins al 2030, moment en què encara estarem un punt per sota.
3. La crisi econòmica que patim no té res a veure amb les pensions ni amb el seu futur, sinó amb un sistema financer descontrolat i depredador lligat a l'especulació immobiliària. En lloc de controlar aquests excessos, aquesta reforma provocarà un transvasament d'estalvi cap als fons de pensions privats, alimentant la mateixa lògica que ha causat la crisi i posant en sever risc aquest mateix estalvi dels treballadors.
4. Que la reforma es faci amb aquesta urgència és, en paraules de la ministra d'Economia i del President de Govern, per donar "confiança" als especuladors financers (els mercats), però això no vol dir que aquests deixin d'especular. La qüestió és clara: s'està actuant en benefici, no de la ciutadania, sinó dels poders financers.
5. Les projeccions en què es basen els que volen rebaixar la despesa per al sosteniment del sistema no tenen en compte ni el creixement del PIB futur ni de la productivitat. Amb un creixement modest de la productivitat haurà molts més recursos que els actuals per a les pensions.
6. El finançament de les pensions, en cas hipotètic que pogués tenir dèficit en el futur, no té perquè ser sempre finançada amb quotes sobre els salaris, també pot fer-se amb tributs progressius sobre els beneficis o dels PGE.

ASPECTES CONCRETS DE L'ACORD
L'Acord Govern-sindicats conté mesures que considerem inasSumibles, especialment les següents:

Augment de l'edat legal de jubilació i exigència de més anys cotitzats.
- S'augmenten tres anys i mig els anys obligatoris de cotització per tenir dret a la jubilació ordinària als 65 anys, amb el 100% de la base reguladora (passant de 35 a 38,5 anys).

- Es necessitaran 37 anys cotitzats per jubilar-se als 67 anys amb el 100% de la base reguladora, la qual cosa suposa dos anys més de cotització i augment de dos anys de l'edat de jubilació.
- Desapareix la jubilació especial als 64 anys.
Augmentar l'edat mínima obligatòria de jubilació per a la pràctica totalitat de les persones treballadores als 67 anys és una retallada de drets molt important, amb les conseqüències socials d'haver d'estar treballant fins a una edat inassumible físicament moltes vegades, de manera que és fàcil preveure un augment important de les situacions d'incapacitat temporal entre els futurs treballadors de més de 65 anys, amb l'agreujant que l'empresari pot acomiadar quan vulgui amb les facilitats que dóna la reforma laboral, aplicant-se a la persona acomiadada els coeficients reductors (un 7,5% cada any que es jubili abans de l'edat ordinària, 67 anys en la majoria dels casos). A tot això s'afegeix la dificultat que tenen aquests col·lectius de seguir treballant, com ho demostra que la taxa d'ocupació de les persones de 60 a 64 anys és del 32,1% enfront del 66,5% dels de 50 a 54 anys.
El retard de l'edat de jubilació suposa, a més, tancar la porta dos anys més als milions dejoves que estan en atur i als que se'ls nega la possibilitat de treballar.
Augmentar el període de cotització a 38,5 anys és posar un llistó inassolible per a una majoria de treballadors i treballadores, amb carreres de cotització inestables, que veuran disminuïda notablement la seva pensió, i que a més aconsegueix per si mateixa l'augment de l'edat de jubilació.
S'incrementen els anys a computar per al període de càlcul de la pensió.
Es passa dels 15 anys actuals a 25 en un període de deu anys, mesura que suposa un altre retall per a la pràctica totalitat dels treballadores i treballadores, que veuran minvar els seus ingressos seriosament sobre la situació actual.

CONCLUSIONS
Tota la filosofia i l'objectiu de l'Acord incideixen en la despesa, però no existeixen mesures clares i computables sobre els ingressos, fent força en la "contributivitat" i la "sostenibilitat" del sistema en lloc de en la solidaritat.
S'accepta una falsa idea d'equitat -donar prestacions segons el aportat- que prepara el terreny ideològic per els sistemes de capitalització.
Els joves i dones que s'incorporen al mercat de treball en situacions precàries, amb baixes cotitzacions, ocupació discontinu o temps parcial, seran els grans perdedors amb aquesta reforma, condemnant-los a pensions de misèria.
El retard de l'edat de jubilació de 65 a 67 anys i l'augment del càlcul fins a 25 anys, suposa, per a la majoria dels futurs jubilats i jubilades, una reducció de la pensió (com reconeixem en treballs i estudis del mateix Sindicat). Per al govern i els sectors econòmics més poderosos, l'objectiu de l'acord és produir una forta retallada en els drets socials i en les expectatives de pensió actuals i futures de milions de persones treballadores, per afavorir el negoci dels plans i fons privats de pensions.
La reforma va generar en el mitjà i llarg termini una important segmentació en la societat espanyola, en la qual les pensions garantides pel sistema de Seguretat Social, a les quals accedeix la població treballadora en general, s'aproximaran cada vegada més a les no contributives o assistencials, el que pot incentivar la no declaració de totes les rendes percebudes. Molt poques persones podran accedir als nivells màxims de pensió del sistema i per això, s'està "convidant" al fet que, qui tingui nivells alts de renda i capacitat d'estalvi, busqui sistemes alternatius, evidentment, sistemes de capitalització en el mercat financer. Una lògica absolutament perversa.

Finalment, fem una crida a militar a CCOO, defensant les seves opinions, la democràcia i la pluralitat, d'aquesta organització, que segueix sent el sindicat on centenars de milers de treballadors i treballadores cada dia lluiten per un món millor.

Sentència obliga l'Ajuntament a restablir la legalitat urbanística, fent tomar una vivenda i tancament de parcel·la il·legals i il·legalitzables

[Imatge actual de la vivenda il·legal que l'Ajuntament ha de fer tomar,
obligat per la Justícia. Gener de 2011.]

[Imatge de les obres de transformació en vivenda. Juny de 2007]

[Detall del tancament d'obra denunciat. Juny de 2007.]

[A la imatge, ja publicada en aquest bloc dia 28 de maig de 2008, es pot observar l'afectada per la construcció del tancament d'obra i un edifici de nova planta il·legals i il·legalitzables i per la passivitat del batle, Rafel Gili Sastre (UM). Malgrat les queixes i denúncies formulades per aquesta veïnada, l'Ajuntament no va fer res per tal de solventar el problema i restablir la legalitat.]

Una veïnada es va veure obligada a dur l'Ajuntament davant la Justícia, en veure que aquest no actuava i, per contra, permetia continuar fent obres il·legals
Un Tribunal obliga l'Ajuntament a tomar una vivenda i un tancament il·legals, sota amenaça de repercussions en l'àmbit penal a funcionaris o càrrecs que incomplissin la sentència
És un bon exemple de la pràctica prevaricadora i clientelista de l'equip de govern d'Artà (UM-PSOE)

El Jutjat del Contenciós-Administratiu número 3 de Palma va sentenciar el passat dia 5 de gener "requerir i ordenar [a l'Ajuntament d'Artà] per a que inicii immediatament les corresponents actuacions dirigides al restabliment de la legalitat urbanística amb relació a la construcció il·legal descrita [construcció de vivenda unifamiliar i tancament de finca]"; l'incompliment d'aquest deure "podria tenir fins i tot repercussions en l'àmbit penal per als funcionaris o persones que ometessin l'acatament d'aquesta obligació legal".
La construcció, el 2006, d'un magatzem agrícola en sòl rústic -a la Parcel·la 30 del Polígon 12 del municipi artanenc, parcel·la de 1.732 metres quadrats: la normativa urbanística només permetia aquest tipus d'obra en parcel·les de tamany superior als 14.000 m2- i d'un tancament d'obra de la parcel·la, fou denunciada per no haver disposat de la preceptiva llicència urbanística, i es va obrir el corresponent expedient sancionador, per un valor de 2.448,25 euros.
Posteriorment, el juny de 2007, es varen denunciar noves obres il·legals, consistents en l'ampliació i reforma d'aquella construcció, transformant-la en vivenda unifamiliar aïllada. El mes d'octubre d'aquell mateix any es va incoar, per aquest motiu, un nou expedient sancionador per infracció urbanística greu, amb sanció de 38.142,79 euros decretada el mes de març de 2008.
Malgrat les desesperades i constants denúncies dels veïns perjudicats, ni en el cas de la primera construcció, ni en el cas de l'ampliació i transformació d'aquesta en vivenda, no es varen adoptar les mesures legals establertes -i obligatòries, segons es recorda en la sentència-, dirigides al restabliment de la legalitat urbanística, això és, la demolició de les obres il·legals.
Una veïnada, perjudicada especialment per l'esmentada obra il·legal de tancament d'obra de la parcel·la en veure anegada la seva parcel·la quan es produïen pluges de mitjana intensitat (veure imatge a dalt), va denunciar els fets i reclamar a l'Ajuntament la demolició d'aquestes obres en diferents ocasions, la darrera vegada, dia 8 d'abril de 2008. En no obtenir cap resposta ni constar cap actuació en aquell sentit, la veïnada es va veure obligada a presentar un recurs contenciós-administratiu contra l'Ajuntament davant del silenci i la inactivitat d'aquesta administració municipal.
A la vista dels fets i de la sentència -la qual, segons F. Servera, regidora d'Hisenda, no serà recorreguda-, Els Verds-Esquerra d'Artà han de denunciar una vegada més que l'equip de govern d'Artà fa de la disciplina una eina bàsica de la seva política clientelar i prevaricadora, en protegir i donar totes les facilitats als infractors amics i, per contra, perseguir i castigar qui no es plegui a la seva voluntat.
Aquest cas il·lustra com l'arbitrarietat de Rafel Gili arriba a l'extrem de passar per damunt de les denúncies de víctimes directes de les infraccions, de l'aplicació de la Llei, la protecció del paisatge i del territori i, fins i tot, del cobrament de les multes -cobrament el qual no consta a Els Verds-Esquerra, i que no poden confirmar en no obtenir accés a la documentació, en el que és un atac permanent de UM-PSOE als drets de participació i informació política dels regidors de l'oposició, i en contra de la transparència d'aquesta administració local.
L'evident ús partidista, clientelista i arbitrari que es fa a l'Ajuntament d'Artà en disciplina urbanística explica, segons Els Verds-Esquerra d'Artà, la negativa d'UM-PSOE en delegar les competències inspectores i de restabliment de la legalitat urbanística en sòl rústic en l'Agència per la Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca, delegació de competències proposada fins a en dues ocasions els darrers anys pels ecosocialistes.

Què en diu la premsa:
- Diario de Mallorca, 21-01-2011: EV-E denuncia otro chalé ilegal.

J. Assange / "The Australian": "La verdad siempre vencerá"

Article de Julian Assange publicat a The Australian avui dia 8 de desembre: Don't shoot the messenger for revealing unconfortable truths. Traduït i publicat en llengua espanyola a Rebelion.org avui mateix.

Tornam a enllaçar, pel seu interés, a la web de Wikileaks per a facilitar l'accés directe i sense intermediaris a la documentació. Us posam també l'enllaç directe per a descarregar el conjunt d'aquesta documentació mitjançant torrent, que apareix en aquella web. A continuació, l'article, en traducció de G. Leyens amb revisió de Caty R.

La verdad siempre vencerá

En 1958 un joven Rupert Murdoch, entonces propietario y editor de The News de Adelaide, escribió: “En la carrera entre el secreto y la verdad, parece inevitable que siempre venza la verdad”.

Es posible que su observación reflejase la revelación de su padre, Keith Murdoch, de que las tropas australianas estaban siendo sacrificadas innecesariamente por comandantes británicos incompetentes en las costas de Gallipoli. Los británicos trataron de silenciarlo pero Keith Murdoch no dejó que lo hicieran y sus esfuerzos llevaron al fin de la desastrosa campaña de Gallipoli.

Casi un siglo después, WikiLeaks también publica intrépidamente hechos que deben ser conocidos por el público.

Crecí en una localidad en el campo en Queensland donde la gente decía abiertamente lo que pensaba. No había confianza en el gran gobierno, se consideraba que podría corromperse si no se vigilaba cuidadosamente. Los oscuros días de la corrupción en el gobierno de Queensland antes de la investigación Fitzgerald demuestran lo que sucede cuando los políticos amordazan a los medios para que no digan la verdad.

No he olvidado esas cosas. Wikileaks se creó alrededor de esos valores centrales. La idea, concebida en Australia, fue utilizar tecnologías de Internet de nuevas maneras para informar de la verdad.

Wikileaks acuñó un nuevo tipo de periodismo: periodismo científico. Trabajamos con otros medios para llevar las noticias a la gente, y también para probar que son verídicas. El periodismo científico te permite que leas una noticia y que luego hagas clic en línea para ver el documento original en el que se basa. Así puedes juzgar tú mismo. ¿Es verdadera la historia? ¿Informaron exactamente los periodistas?

Las sociedades democráticas necesitan medios fuertes, y Wikileaks forma parte de esos medios. Los medios ayudan a mantener honesto al gobierno. Wikileaks ha revelado algunas verdades duras sobre las guerras de Iraq y Afganistán, y ha desvelado historias sobre la corrupción corporativa.

Hay gente que dice que me opongo a la guerra. Para que se sepa, no es así. Algunas veces las naciones tienen que ir a la guerra, y hay guerras justas. Pero no hay nada peor que un gobierno que miente a su pueblo sobre esas guerras y luego pide a esos mismos ciudadanos que pongan en juego sus vidas y sus impuestos por esas mentiras. Si una guerra está justificada digan la verdad y la gente decidirá si quiere apoyarla.

Si habéis leído alguno de los archivos sobre las guerras de Afganistán o Iraq, alguno de los cables de las embajadas estadounidenses o alguna de las historias sobre las cosas de las que ha informado Wikileaks, considerad cuán importante es que todos los medios puedan informar libremente sobre esas cosas.

Wikileaks no es el único que publica los cables de las embajadas de EE.UU. Otros medios noticiosos, que incluyen The Guardian de Gran Bretaña, The New York Times, El País en España y Der Spiegel en Alemania, han publicado los mismos cables.

Sin embargo es Wikileaks, como coordinador de esos otros grupos, el que ha sido objeto de los ataques y acusaciones más malignos del gobierno de EE.UU. y sus acólitos. He sido acusado de traición, aunque soy australiano y no ciudadano estadounidense. Ha habido docenas de llamados serios en EE.UU. para que yo sea “eliminado” por fuerzas especiales de ese país. Sarah Palin dice que deberían “cazarme como a Osama bin Laden”, hay una ley republicana ante el Senado de EE.UU. que trata de que me declaren “amenaza internacional” y me traten en consecuencia. Un asesor de la oficina del primer ministro canadiense ha hecho un llamamiento en la televisión nacional para que me asesinen. Un bloguero estadounidense pidió que secuestren y dañen a mi hijo de 20 años, que está aquí en Australia, sólo para hacerme daño.

Y los australianos deberían ver sin orgullo cómo Julia Gillard y su gobierno hacen el juego a esos sentimientos. Los poderes del gobierno australiano parecen estar totalmente a disposición de EE.UU. en cuanto a la cancelación de mi pasaporte australiano, o a que se espíe y acose a seguidores de Wikileaks. El Fiscal General australiano hace todo lo posible por colaborar con una investigación estadounidense que se orienta claramente a incriminar a ciudadanos australianos y enviarlos a EE.UU.

La primera ministra Gillard y la secretaria de Estado Hillary Clinton no han expresado una sola palabra de crítica hacia otras organizaciones mediáticas. Es porque The Guardian, y Der Spiegel son antiguos y grandes, mientras Wikileaks todavía es joven y pequeño.

Somos los desamparados. El gobierno Gillard trata de matar al mensajero porque no quiere que se revele la verdad, incluida la información sobre sus propios tratos diplomáticos y políticos.

¿Ha habido alguna reacción del gobierno australiano a las numerosas amenazas públicas de violencia contra mi persona y otros miembros del personal de Wikileaks? Se podría haber pensado que una primera ministra australiana debería defender a sus ciudadanos contra cosas semejantes, pero sólo ha habido afirmaciones de ilegalidad sin ninguna confirmación. La primera ministra y especialmente el fiscal general deben cumplir sus deberes con dignidad y mantenerse por encima de la refriega. Pero podéis estar seguros, esos dos sólo quieren salvar su pellejo. No lo lograrán.

Cada vez que Wikileaks publica la verdad sobre abusos cometidos por agencias estadounidenses, los políticos australianos recitan un coro evidentemente falso con el Departamento de Estado: “¡Arriesgáis vidas! ¡Seguridad nacional! ¡Pondréis en peligro a los soldados!” Luego dicen que no hay nada de importancia en lo que publica Wikileaks. No pueden ser las dos cosas al mismo tiempo. ¿Cuál de ellas, entonces?

Ninguna de las dos. Wikileaks tiene una historia editorial de cuatro años. Durante ese tiempo hemos cambiado gobiernos enteros, pero no hay una sola persona, que se sepa, que haya sido dañada. Pero EE.UU., con la complicidad del gobierno australiano, ha matado a miles sólo en los últimos meses.

El secretario de defensa de EE.UU., Robert Gates, admitió en una carta al Congreso de EE.UU. que ninguna fuente o método confidencial de inteligencia ha sido comprometida por la revelación de las bitácoras de la guerra afgana. El Pentágono declaró que no hay evidencia alguna de que las revelaciones de Wikileaks hayan llevado a que alguien sea dañado en Afganistán. La OTAN en Kabul dijo a CNN que no pudo encontrar a una sola persona que necesitara protección. El Departamento de Defensa australiano dijo lo mismo. Ningún soldado o fuente australiana han resultado afectados por algo que hayamos publicado.

Pero nuestras publicaciones no han dejado de ser importantes. Los cables diplomáticos de EE.UU. revelan algunos hechos sorprendentes:
- EE.UU. solicitó a sus diplomáticos que robaran material humano e información de funcionarios de la ONU y de grupos de derechos humanos, incluyendo ADN, huellas digitales, escaneo del iris, números de tarjetas de crédito, contraseñas de Internet y fotos de identificación, en violación de tratados internacionales. Presumiblemente, también podrían apuntar a diplomáticos australianos en la ONU.
- El rey Abdullah de Arabia Saudí pidió a EE.UU. que ataque Iraq.
- Responsables en Jordania y Bahrein quieren que el programa nuclear de Irán sea detenido por todos los medios disponibles.
- La investigación británica sobre Iraq fue amañada para proteger “intereses estadounidenses”.
- Suecia es un miembro encubierto de la OTAN y no se informa al Parlamento del el intercambio de inteligencia con EE.UU.
- EE.UU. está actuando de manera agresiva para lograr que otros países acepten presos liberados de la Bahía de Guantánamo. Barack Obama estuvo de acuerdo con entrevistarse con el presidente esloveno sólo si Eslovenia aceptaba a un prisionero. Nuestro vecino en el Pacífico, Kiribati, recibió una oferta de millones de dólares para que acepte detenidos.

En su trascendental dictamen sobre el caso de los Papeles del Pentágono, la Corte Suprema de EE.UU. dijo que “sólo una prensa libre y sin limitaciones puede denunciar efectivamente el engaño del gobierno”. La tormenta actual respecto a Wikileaks refuerza la necesidad de defender el derecho de todos los medios a revelar la verdad.
Julian Assange es redactor jefe de WikiLeaks.

28-11-2010: Wikileaks publica 251.287 informes de la diplomàcia ianqui, del desembre de 1966 al febrer de 2010

Com sabeu, avui el diari "El País", simultàniament amb d'altres capçaleres d'importància global, ha iniciat la filtració del "cables" (informes) de la diplomàcia usamericana que el portal Wikileaks prèviament lis havia aportat.
"El País" ha decidit acceptar els compromisos als que "The New York Times" arribi amb el Departament d'Estat (dels EEUUAA, of course) per a evitar la difusió de determinats documents.
En aquests moments, sembla que el repositori de documents de Wikileaks torna a funcionar després de l'atac massiu patit els darrers dies, que l'havia deixat fóra accés.
Recordau que, anteriorment, Wikileaks ja havia filtrat centenars de milers de documents confidencials ianquis, relatius a les invasions de l'Afganistan i l'Iraq.
Assenyalar, per acabar, que l'únic represaliat després que Wikileaks publicàs el terrible video en què es pot observar com les forces usamericanes massacraren civils i nins a Bagdad des d'uns helicòpters, ha estat el militar que suposadament el va filtrar. No es recorda que "la comunitat internacional" hagi formulat ni un retret als EEUUAA al respecte.
Aquí teniu l'enllaç per a accedir a la pàgina de Wikileaks on es dirigeix als diferents documents diplomàtics.

Press Release - Wikileaks empieza a publicar cables diplomáticos de la embajada de estados unidos

Us enllaçam també al glosari que El País ha posat a la disposició, per tal de facilitar la comprensió dels documents:
El País, 28-11-2010: Glosario de abreviaturas militares y diplomáticas

L'artista Santiago Sierra diu NO al Premio Nacional de Artes Plásticas de l'Estat espanyol

[Imatge extreta de la web de l'artista No Global Tour]

Per la seva exemplaritat, reproduïm la seva carta de renúncia al premi, dirigida a la ministra González-Sinde.

Madrid, Brumaire 2010

Estimada señora González-Sinde,

Agradezco mucho a los profesionales del arte que me recordasen y evaluasen en el modo en que lo han hecho. No obstante, y según mi opinión, los premios se conceden a quien ha realizado un servicio, como por ejemplo a un empleado del mes.

Es mi deseo manifestar en este momento que el arte me ha otorgado una libertad a la que no estoy dispuesto a renunciar. Consecuentemente, mi sentido común me obliga a rechazar este premio. Este premio instrumentaliza en beneficio del estado el prestigio del premiado. Un estado que pide a gritos legitimación ante un desacato sobre el mandato de trabajar por el bien común sin importar qué partido ocupe el puesto. Un estado que participa en guerras dementes alineado con un imperio criminal. Un estado que dona alegremente el dinero común a la banca. Un estado empeñado en el desmontaje del estado de bienestar en beneficio de una minoría internacional y local.

El estado no somos todos. El estado son ustedes y sus amigos. Por lo tanto, no me cuenten entre ellos, pues yo soy un artista serio. No señores, No, Global Tour.

¡Salud y libertad!

Santiago Sierra

Aquí: La carta original

En el seté aniversari de l'assassinat de J. Couso a l'Iraq

Aquesta setmana ha trascendit el video desencriptat i editat pels de l'ONG WikiLeaks, de l'exèrcit de la democràcia més exemplar de món mundial fent quelcom semblat a "tiro pichón" amb la població civil de Bagdad. Els fets varen succeir l'any 2007, 11 civils varen morir -entre ells un periodista i l'ajudant, de Reuters-, i dos nins que varen resultar ferits. El dia següent, l'exèrcit usamericà explicava les morts com a part d'un enfrontament de combat entre les seves tropes i insurgents.
El video és molt dur. Subtitulat en anglès però fàcil d'entendre.

Digues NO a la pesca europea en el Sahara occidental ocupat

La UE paga el Marroc per a pescar en el Sahara Occidental ocupat. L'Acord pesquer UE-Marroc és polícament controvertit, i viola la llei internacional.
La campanya internacional Fisch Elsewhere! ("Pescau en un altre lloc!") exigeix a la UE cancel·lar les sevs operacions de pesca -tan summament poc ètiques-, i anar a pescar en altres llocs. La no pesca en el Sahara Occidental hauria de ser respectada mentres el conflicte no s'hagi resolt.

A continuació, reproduïm el comunicat de la campanya -en castellà en no haver (encara) la versió en català.

Queridos amigos:
En 2010, coincidiendo con la presidencia de España en la Unión Europea, comenzarán las conversaciones para la renovación del acuerdo de pesca entre la UE y Marruecos.
Como sabéis, el actual acuerdo, que expira en 2011, no excluye explícitamente las aguas del Sahara Occidental ocupado. Gracias a ello, numerosos barcos ingleses, portugueses, lituanos y españoles, entre otros, están faenando en aguas saharauis.
Bajo estas circunstancias, Marruecos se está beneficiando del dinero de los europeos y la UE está dando claras señales de apoyo a la ocupación ilegal del territorio.
¡Ha llegado la hora de actuar!
El 6 de noviembre, Western Sahara Resource Watch ha lanzado una campaña para exigir a la Unión Europea que deje de conceder licencias de pesca en aguas del Sahara Occidental y que cese la actividad pesquera de la UE en el Sahara Occidental.
Para llevar a cabo esta campaña, ¡NECESITAMOS VUESTRA COLABORACIÓN!
Para firmar la petición debéis entrar en www.fishelsewhere.eu
Pueden firmar tanto personas individuales como organizaciones y colectivos. Hay también una sección específica para parlamentarios. La firma se realiza a través de la propia página web.
La petición está disponible en inglés, francés, español, árabe, sueco, alemán, portugués, italiano, holandés y finés. Esperamos tener más versiones en breve.
Os pedimos también vuestra ayuda para divulgar esta campaña todo lo que podáis. Debemos hacer llegar la petición al mayor número de posibles firmantes, ya sean personas, organizaciones o instituciones. Para ello, os pedimos que reenviéis este correo a todos vuestros contactos y que, si tenéis página web, blog, facebook, twitter o cualquier otro medio de difusión de internet, que colguéis la campaña y el link a www.fishelsewhere.eu
Es crucial conseguir un número muy importante de firmas en los próximos 10 días, para que la campaña coja entidad y la petición sea ya imparable. La campaña continuará después pero hay que intentar darle un gran empujón ahora.
Cuando WSRW realizó la campaña anterior en 2006, se consiguió que la firmaran más de 200 parlamentarios europeos y que Suecia votara en contra. Esta vez nos proponemos detener el expolio. ¡Con tu ayuda lo podemos conseguir!
¡CONTAMOS CON VOSOTROS PARA DETENER EL EXPOLIO DE LOS RECURSOS NATURALES DEL SAHARA OCCIDENTAL!
Gracias.

Ajuntaments vs. Cànon de la SGAE

Col·lectiu de regidors “Diògenes”
Artà, Capdepera, Pollença i Son Servera
2 de novembre de 2009

Els membres del Col·lectiu de regidors Diògenes instaran a reclamar les quantitats abonades als proveïdors en concepte de “Cànon de la SGAE” en l'adquisició de suports i aparells destinats a la reproducció, emmagatzemament i còpia de documents (CD-R, DVD-R, impressores, discs durs, etc.)
Instaran, així mateix, a reivindicar la derogació de l'article 25 de la Llei de Propietat Intel·lectual, on es contempla aquest impost, que consideren injust i indiscriminat i de molt dubtosa aplicació en el cas del seu ús per les administracions públiques

Els membres del Col·lectiu de regidors “Diògenes” impulsaran, en les seves respectives Corporacions -bé mitjançant instàncies, bé amb propostes als Plens- que es reclami a les empreses proveïdores de materials d'oficina i informàtics la quantitat total abonada pels Ajuntaments en concepte de “Cànon digital” (conegut popularment com "Cànon de la SGAE"), impost [1] que ha gravat, molt probablement, en l'adquisició de les unitats de suport i aparells destinats a la reproducció, emmagatzemament i còpia de documents (CD-R, DVD-R, impressores, discs durs, etc.), d'ençà que aquest impost entrà en vigor.

Els membres de “Diògenes” consideren que, per la seva pròpia natura, els documents que crea, tramet, reprodueix, emmagatzema i modifica una administració local, no són subjectes -al menys, amb la suficient claredat- a aquest gravamen atès, per una banda, que es tracta de Patrimoni documental de titularitat pública i, per l'altra, que la llei (TRLPI) estableix una presumpció de que la compra dels suports esmentats és per a la reproducció de les obres acollides a l'empara de la Legislació de propietat intel·lectual, presumpció que por ésser destruïda per prova practicada en contrari, mitjançant la qual quedi acreditat que "el suport s'ha emprat per a una altra finalitat diferent de la reproducció d'obres d'autors, que constitueix la causa de tributació". Consideren del tot acreditable -si no acreditat a priori- que el material adquirit no s'ha emprat ni s'empra per les Corporacions per a la reproducció d'obres protegides per drets de propietat intel·lectual, pel que no s'acompleixen els requisits establerts en la llei (TRLPI) per a l'aplicació de la compensació equitativa.

La iniciativa es fonamenta en el caràcter indiscriminat i injust d'aquest polèmic impost en concepte de “Compensació equitativa per còpia privada”, i en un seguit de sentències judicials en les quals s'ha fallat en favor del dret d'alguns demandants a la devolució de les quantitats abonades en concepte d'aquest Cànon abonades a determinats comerços, quant els demandants han pogut provar que la finalitat donada als suports adquirits no havia d'estar subjecta a aquesta imposició fiscal [2]. Aquestes sentències, que semblen només curiosos casos judicials, han suposat en realitat una garrotada al controvertit Canon digital, podrien provocar una cadena de reclamacions de particular i institucions en contra d'aquest impost i propiciar, d'aquesta forma, el canvi d'una legislació tan contestada socialment com aquesta -quan s'hi estableix la presumpció de culpabilitat del comprador d'un simple CD, penada amb 0,28 euros (per exemple).

També esmenten, com a exemple dels dubtes jurídics que provoca aquest impost i la seva aplicació, la pregunta de l'Audiència Provincial de Barcelona al TJE sobre la legalitat de l'aplicació indiscriminada, per part de l'Estat espanyol, d'aquest Cànon Digital [3].

Segons els regidors, el "Cànon de la SGAE" grava indiscriminadament a tots els ciutadans, empreses i administracions públiques, només pel fet de ser sospitosos de poder realitzar una còpia d'una obra subjecta a propietat intel·lectual, la qual cosa es podria comparar a que es cobrassin les multes de trànsit cada vegada que es compra un cotxe, o a la implantació d'un "Canon municipal" pel qual s'empresonàs X dies els batles i els regidors d'urbanisme per a compensar els possibles delictes de corrupció que hagin comès o que es puguin proposar cometre.

La recaptació per còpia privada va generar l'any 2007 uns vint milions d'euros a la SGAE, segons el seu "Informe de Gestió 2007". En 2008, segons el mateix document, l'entitat de gestió de drets d'autor esperava recaptar uns 40 milions en el mateix concepte.
La coordinadora Diògenes està formada pels regidors Guillem Caldentey (Artà, Verds-Esquerra), Maria Orts i Virginia Urdangarín (Capdepera, EU-EV), Pepe García (Alternativa per Pollença) i Contxi Penya (Son Servera, Verds-Esquerra).

Accediu al document d'Instància presentat per Els Verds-Esquerra en l'Ajuntament d'Artà avui dia 2 de novembre de 2009 (Núm. de Registre d'Entrada 5.222).

Notes:
[1] Aquest impost es contempla en l'article 25 del Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia (TRLPI): [...] La reproducció realitzada, exclusivament, per a l'ús privat, mitjançant aparells o instruments tècnics no tipogràfics, d'obres divulgades en forma de llibres o publicacions que amb aquests efectes s'assimilin reglamentàriament, així com els fonogrames, videogrames o d'altres suports sonors, visuals o audiovisuals, originarà una compensació equitativa i única per cada una de les tres modalitats de reproducció esmentades, i és una aplicació en l'Estat espanyol d'una Directiva Europea (DIRECTIVA 2001/29/CE) que diu que: Per a que els autors i Intèrprets puguin continuar la seva tasca creativa, han de rebre una compensació adequada per l'ús de la seva obra, al igual que els productors, per a poder finançar aquesta tasca. La inversió necessària per tal d'elaborar productes tals com fonogrames, pel·lícules o productes multimèdia, i serveis tals com els serveis “a la carta” és considerable. És indispensable una protecció jurídica adequada dels drets de propietat intel·lectual per a garantir la disponibilitat d'aquesta compensació i oferir l'oportunitat d'obtenir un rendiment satisfactori d'aquesta inversió.
[2] Es tracta de casos en què els demandant exerceixen l'advocacia, i que empren els suports per a emmagatzemar-hi sentències judicials. Vegeu, per exemple, la resolució favorable al demandant del Jutjat del Mercantil número 1 de Las Palmas de Gran Canaria, del mes de sembre de 2006, o la més recent sentència (149/2009) del passat dia 2 de setembre de 2009, del Jutjat del Mercantil número 1.
[3] Auto plantejat per l'Audiència Provincial de Barcelona de 15 de setembre de 2008, per qüestió prejudicial davant del TJCE, sobre Com s'ha d'interpretar la compensació equitativa prevista en l'art. 5.2.b de la Directiva 2001/29/CE pels casos en que un Estat membre introdueixi l'excepció per còpia privada; si, en el cas que s'opti un sistema de recaptació que gravi amb un cànon els equips, aparells i materials de reproducció digital, és conforme al concepte comunitari de compensació equitativa l'aplicació indiscriminada de l'esmentat cànon a empreses y professionals que clarament adquireixen els aparells i suports de reproducció digital per a finalitats alienes a la còpia privada; i, finalment, si el sistema adoptat por l'Estat espanyol d'aplicar el cànon per còpia privada a tots els equips, aparells i materials de reproducció digital de forma indiscriminada podria contrariar la Directiva 2001/29/CE, en no existir una adequada correspondència entre la compensació equitativa i la limitació del dret per còpia privada que la justifica.

Sol·licitam que la despesa en "Aguinaldos" per Nadal es doni íntegrament a la Fundació "Deixalles"

Els Verds-Esquerra d'Artà insten l'equip de govern a destinar la tradicional despesa prevista en "aguinaldos" de Nadal a la Fundació Deixalles en forma de donació (més de 6.000 euros)
Aquesta fundació duu a terme una gran tasca amb els més desfavorits de la comarca, molts d'ells ciutadans d'Artà

Mitjançant Instància presentada avui, Els Verds-Esquerra d'Artà han formulat una proposta a l'equip de govern municipal (UM-PSOE) que consisteix en destinar la quantitat prevista per a “Lots de Nadal” íntegrament a donació a la Fundació Deixalles. La quantitat que s'acostuma a gastar anualment en els tradicionals "aguinaldos" per Nadal als treballadors i autoritats ha superat, els exercicis 2007 i 2008, la xifra dels 6.300 euros (6.385 i 6.413 euros, respectivament).
Complementàriament, els ecosocialistes artanencs han exposat que una fòrmula alternativa i solidària de despesa amb aquest concepte també podria ser -si la donació no fos possible- que els tradicionals lots de Nadal siguin adquirits a aquesta Fundació, que també ofereix aquestes "senalles de Nadal" però amb productes del comerç just -la qual cosa té una directa repercussió sobre els productors en origen, amb garanties sobre la producció i els seus drets bàsics i laborals- i a més aquests productes són preparats per persones amb problemes amb d'exclusió social de la comarca i del municipi.
Els Verds-Esquerra d'Artà fonamenten la seva proposta fonamentalment en la important crisi financera i econòmica, de la qual n'és perjudicat l'Ajuntament com, especialment, els col·lectius socioeconòmicament més febles i afectats.
Pel que fa als motius per triar la Fundació Deixalles com a possible destinatari de la donació -o bé proveïdora dels lots de Nadal-, Els Verds-Esquerra d'Artà argumenten que, malgrat que l'Ajuntament gairebé no col·labora en res, des de fa uns anys, amb la mateixa, continua fent la seva feina no només a la comarca sinó amb la gent més necessitada del nostre municipi, servei que l'Ajuntament hauria de tenir en consideració i que hauria d'agrair d'alguna forma.
En aquest sentit, recorden com l'any 2007 l'empresa concessionària del servei municipal de recollida dels fems i altres residus, va rescindir el contracte de col·laboració amb la Fundació Deixalles, pel qual es donava ocupació, hàbits de feina i ingressos a individus d'entre els més desafavorits de la nostra societat i majoritàriament del municipi artanenc, al nivell de la seva integració social i econòmica, i com l'Ajuntament no va voler intercedir, en contra de la nostra opinió expressada el mateix any 2007, en favor del manteniment de l'esmentat contracte de col·laboració (accediu al text de la intervenció del regidor Guillem Caldentey en ocasió del debat dels pressuposts 2008; la referència a aquest cas de menfotisme cap a la tasca de Deixalles es troba al paràgraf cinquè).
Els Verds-Esquerra vàrem protestar llavors per la manca de sensibilitat social demostrada en aquest sentit per l'equip de govern (UM-PSOE), i vàrem incloure aquest motiu entre d'altres per al rebuig dels pressuposts municipals de 2008.
També vàrem fer preguntes al respecte en la sessió ordinària del Ple de 25 de març de 2008 (pàgs. 28-29 del pdf), les respostes a les quals varen fer encara més palesa aquesta absoluta manca de sensibilitat social i de solidaritat amb la tasca desenvolupada per la Fundació Deixalles i els conciutadans amb més risc d'exclusió social.

Informacions relacionades:
S. Sansó / Diario de Mallorca (21-12-2007): Artà. Gili deja fuera del presupuesto social a la Fundació Deixalles Llevant. Advertencia: posible incumplimiento de contrato.
S. Sansó / L'observatori del Llevant de Mallorca (2008): ARTÀ-La fundació Deixalles deixa la recollida de residus

Què en diu, la premsa:
El Mundo / El Día de Baleares: Los Verdes reclaman un aguinaldo más solidario.

Els dos titulars de premsa més encertats i vergonyosos del dia (15-10-2009)

Diario de Mallorca:
Los partidos cierran el conflicto con una UM más poderosa en el Consell
UM y PP controlarán la Comisión de Urbanismo y los secretarios de las conselleries podrán firmar subvenciones
- El Urbanismo, controlado; los cargos, ni tocarlos.

Público:
Peres agradece a Zapatero que la Audiencia Nacional archive la causa contra responsables israelíes
La Audiencia abrió una causa contra Israel por un bombardeo en Gaza en julio de 2002 en el que murieron 14 civiles

Amnistia Internacional / Plataforma Contra la Impunitat i per la Justícia Universal

[Imatge extreta del llibre de Juan Kalvellido Pazlestina,
Ediciones de Intervención Cultural/El Viejo Topo,
BCN, 2009, p. 39]

[Accediu també al nostre escrit del mes de maig Á. Vázquez/Público: "El freno a la justicia universal indigna a los magistrados"]

Plataforma “Contra la impunidad, por la Justicia Universal”
Comunicat de dia 8 d'octubre de 2009:
Golpe mortal a la lucha contra la impunidad

No ha sido en nuestro nombre.

Ha sido en contra de los derechos de las víctimas.

Madrid.- Malas señales para la comunidad internacional. El desprestigio está servido: España abandona la lucha efectiva contra la impunidad por la injerencia de criterios políticos, acudiendo para ello a un procedimiento apresurado y poco transparente, y pese a la oposición de más de 500 organizaciones nacionales e internacionales, asociaciones profesionales, sindicatos y miles de personas a título individual que han pedido a los senadores que reconsideren su voto y no restrinjan, hasta mutilarlo, el principio de Justicia Universal.

Aunque la fase de tramitación parlamentaria no puede darse aún por concluida, la tarde del siete de octubre de 2009 pasará a la historia por el fraude a la justicia que va a suponer la bochornosa reforma del artículo 23.4 de la Ley Orgánica del Poder Judicial. Esta reforma supone la restricción del principio de Jurisdicción Universal hasta hacerlo casi inaplicable y suma a España a las tendencias más restrictivas en la aplicación de tan eficaz instrumento para combatir la impunidad. Con este principio se persigue a los responsables de los crímenes más graves y odiosos, como el genocidio o los crímenes contra la humanidad, que se hayan cometido fuera de España y con independencia de la nacionalidad de las víctimas y autores.

La reforma debilita el régimen de derecho construido internacionalmente asumiendo una posición contraria a disposiciones de derecho internacional consuetudinario e inclusive instrumentos internacionales que vinculan a España como la Convención contra la Tortura o la Convención para la prevención y sanción del delito de genocidio o los Convenios de Ginebra, y desoyendo las recomendaciones de la ONU en la Resolución 3074 (XXVIII) de la Asamblea General de 3 de diciembre de 1973 sobre principios de cooperación internacional en la identificación, detención, extradición y castigo de lo culpables de crímenes de guerra o crímenes de lesa humanidad.

Consideramos vergonzoso que con esta reforma vengan a exigirse requisitos de “conexión nacional” expresamente rechazados por el Tribunal Constitucional desde su sentencia en el caso Guatemala (2005), lo que pone en evidencia que el ejecutivo, con la colaboración de la mayoría parlamentaria, apuestan por otros principios diferentes al respeto y defensa del derecho internacional y se amoldan servilmente a mirar para otro lado cuando se cometen actos criminales. No podemos dejar de reseñar y agradecer los 21 votos contrarios a la reforma de los senadores y senadoras de IU e ICV, ERC, PNV y 15 senadores del grupo Mixto.

Consideramos insólita la premura con que se ha impuesto esta “reforma exprés” que no sólo supone un uso heterodoxo del procedimiento legislativo sin haberse garantizado un mínimo debate, sino que se ha desinformado a la sociedad sobre su real inspiración y sobre sus trascendentales consecuencias jurídicas. La vaguedad de la redacción, su ambigüedad y contradicciones van a generar enorme discrecionalidad e inseguridad jurídica que perjudicará principalmente a las víctimas.

Recordamos al parlamento español que el principio de Jurisdicción Universal no pertenece a España sino que pertenece a todos los Estados que tienen obligación de aplicarlo, y a todas las víctimas que tienen el legítimo derecho de buscar la justicia en otros países cuando no la encuentran en los suyos.

Lamentamos que en un momento en el que lo que sobra es impunidad, las autoridades españolas lancen el mensaje de que España no se va a hacer comparecer ante sus tribunales a los responsables de los crímenes más atroces, favoreciendo de manera infame a los verdugos.


No ha sido en nuestro nombre. Ha sido en contra de los derechos de las víctimas.

Para más información, véase:

* Espacio web de Amnistía Internacional sobre la reforma de la jurisdicción universal en España.
* Informe "España. Ejercer la Jurisdicción Universal para acabar con la impunidad", Amnistía Internacional, octubre de 2008


PLATAFORMA “CONTRA LA IMPUNIDAD, POR LA JUSTICIA UNIVERSAL”
La Plataforma “contra la impunidad, Por la Justicia Universal” está constituida por cientos de asociaciones, sindicatos, organizaciones de derechos humanos y grupos de solidaridad, junto con miles de personas procedentes de todos los ámbitos que solicitan que no se siga adelante con la reforma del artículo 23.4 de la LOPJ.
Los integrantes y promotores de la campaña son ACSUR-Las Segovias, Asociación Argentina Pro Derechos Humanos-Madrid, Asociación Libre de Abogados, Asociación de Mujeres Saharauis, Asociación Paz Ahora, Asociación Pro Derechos Humanos de España, Asociación Salvador Allende-España y Amnistía Internacional.
También apoyan esta iniciativa Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR), CEAS-Sáhara, Confederación Sindical de CC.OO, Paz con Dignidad, Federación de Asociaciones de Defensa y Promoción de los Derechos Humanos, Federación Internacional de Derechos Humanos, IEPALA, Izquierda Unida, Movimiento por la Paz (MPDL), Plataforma 2015 y más, Plataforma Palestina, Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina, Unión General de Trabajadores(UGT), Unión Sindical Obrera, Womens Link Wordwide, entre otras.

La notícia de l'any per la Colònia de Sant Pere

Accediu a la Sentència ferma de dia 10-09-2009, sobre el Recurs d'Apel·lació 73/2009, de la Secció 1 de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

Accediu al Conveni signat per Rafel Gili Sastre (UM, Batle d'Artà) i Porto Sa Coloni S.A., dia 11-03-2005, pel qual l'Ajuntament havia de facilitar la edificació de 18 xalets a la Illeta del Molí d'en Regalat i havia de rebre 1.200.000 euros de la promotora. A finals del mateix mes de març de 2005, l'Ajuntament va rebre un avanç de 500.000 euros.

E. Borràs / Diari de Balears, 18-09-2009

El TSJIB suspèn la construcció de 18 xalets a la Colònia de Sant Pere
La sentència anul·la l’acord municipal pel conveni signat el 2005 entre l’Ajuntament d’Artà i una promotora per construir al Molí d’en Regalat. Afirma que la zona no correspon a sòl urbà

Una sentència inapel·lable del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, comunicada dimarts, suspèn l'acord del ple de l'Ajuntament d'Artà per permetre l'edificació de 18 xalets al Molí d'en Regalat, a la Colònia de Sant Pere. El ple d'Artà acordà, el 22 de febrer de 2005, un conveni amb la promotora Porto Sa Coloni que els permetia la construcció dels xalets devora la mar a canvi d'1.200.000 euros, la meitat dels quals es pagaren quan es féu la firma del compromís. Tanmateix, el conveni se signà considerant que el Molí d'en Regalat era sòl urbà i ara la decisió judicial ho desmenteix. Segons la sentència, la zona ha de ser qualificada com a urbanitzable sense pla parcial aprovat, no com a zona urbana, i dóna la raó a Joan Fiol, el veí que començà el procés legal contra el Consistori.

El recurs presentat per Fiol diu que el Molí d'en Regalat no compleix cap dels requisits per ser sòl urbà: ni tampoc no el defineix així el Pla Territorial Insular, ni consta a cap planificació urbanística, ni té tots els serveis propis d'una zona urbana, com les connexions viàries, d'aigua, elèctriques i de clavegueram. La sentència dóna la raó a Fiol i als altres veïns que l'any 2004, quan es començà a parlar del conveni, ja es manifestaren contra la construcció dels immobles. El primer recurs que feren el desestimà l'any passat el Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Palma, però hi apel·laren i ara la sentència és ferma.

Un precedent important

Així mateix, Joan Fiol diu que aquesta resolució estableix un precedent important: "aclareix molt bé què és sòl urbà i què no ho és". La decisió judicial aclareix: "la potestat de classificació d'un sòl com a urbà és de caràcter regulat i no queda a l'arbitri del planificador". O com diu Fiol: "El sòl no és allò que el polític de torn digui que és", ha de complir uns requisits legals per ser-ho. Ara, afegeix, molts ajuntaments hauran de llevar falses qualificacions de sòl urbà perquè no coneix "cap planejament urbanístic municipal que no en tingui". De fet, en el text de la sentència, el Tribunal ja avisa que convenis com el que aprovà Artà presenten "el risc de tractaments discriminatoris i poden arribar fins i tot a servir de base a l'urbanisme a la carta, sense visió de conjunt i proclius a l'arbitrarietat". També deixa clar que els pactes municipals s'han de supeditar a allò que diu el Pla Territorial Insular.

Á. Vázquez/Público: "El freno a la justicia universal indigna a los magistrados"

[Imatge extreta del llibre de Juan Kalvellido Pazlestina,
Ediciones de Intervención Cultural/El Viejo Topo,
BCN, 2009, p. 39]

Les amenaces de B. Netanyahu i de E. Barack, ministre laborista de Defensa israelià, el passat mes de gener davant la decisió d'un jutge de l'Audiència Nacional d'imputar l'exministre de Defensa israelià B. Ben-Eliezer i sis militars d'aquell país per un delicte contra la Humanitat per un atac a Gaza que va produir 14 morts l'any 2002, estan donant els seus fruits.
El passat dia 19 de maig, a l'ombra del debat de mesures urgents per a enfrontar la crisi econòmica al Congrés dels Diputats, es va aprovar una Resolució (la núm. 39) del PP amb els vots a favor del PSOE de modificació de la Llei Orgànica de Procediment Judicial, per la qual es limita sensiblement la capacitat de la Justícia espanyola per aplicar la Jurisdicció Universal.
Copiam aquí l'article de Á. Vázquez al diari Público sobre la postura personal de la majoria dels magistrats de l'Audiència Nacional al respecte. Aquí teniu un enllaç a un il·lustrador article de A. Segura publicat a Rebelión, de títol Los ataques del gobierno israelí contra el juez F. Andreu. Dos concepciones del Estado de Derecho y la lucha contra el terrorismo.
Dimarts, a la sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà, mirarem de presentar per urgència una moció rebutjant aquesta passa endavant del PPSOE limitadora de la Jurisdicció Universal a la carta de les exigències plantejades pels diplomàtics i governants israelians, en la línia de la Proposició no de Llei aprovada per la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament de les Illes el passat mes d'abril per iniciativa de M. Àngel Llauger.

El freno a la justicia universal indigna a los magistrados

Los jueces instructores de la Audiencia Nacional consideran que la reforma pactada en el Congreso es "un paso atrás", cuando España era en estos momentos "un referente mundial"

Los jueces centrales de Instrucción de la Audiencia Nacional, al menos la mayoría, consideran que la reforma pactada por algunos grupos en el Congreso para limitar la jurisdicción universal es "un paso atrás", que hará posible la impunidad de crímenes contra derechos humanos universales y protegidos en todo el mundo. "España era un referente mundial. Y debería servir de ejemplo para que otros países hicieran lo mismo", señalaron los consultados.

Pocos de los encargados de investigar en España el genocidio y los crímenes de lesa humanidad cometidos, por ejemplo, en Ruanda, Guatemala o Israel, comparten las palabras de la vicepresidenta del Gobierno, María Teresa Fernández de la Vega, consistentes en que el límite pactado no supondrá un retroceso, sino una mejora. "Para nada va a reducir nuestro compromiso con la Justicia y la libertad", añadió la dirigente socialista en el último consejo de ministros.
Sin embargo, eso precisamente es lo que temen en la Audiencia Nacional, donde se muestran "indignados" como ciudadanos, aunque como jueces aplicarán la ley sea cual sea. Como dijo tras su toma de posesión el flamante presidente de la Audiencia Nacional, Ángel Juanes: "Los jueces no podemos estar en lucha contra nada: aplicamos la legalidad".

Aún no se sabe con certeza el alcance que tendrá la reforma en las causas abiertas en la Audiencia Nacional. Los más optimistas consideran que no afectará a ninguna. Otros, que sólo influirá en las relativas a China, en las que se investigan los crímenes cometidos contra el pueblo tibetano y los seguidores de la corriente Falun Gong, donde no se ha acreditado con la misma fuerza que en otros procedimientos la existencia de víctimas españolas.

La que ha provocado la reforma pactada, la abierta contra un ex ministro de Defensa y otros seis responsables militares israelíes por el lanzamiento de una bomba el 22 de julio de 2002, tampoco tiene de momento españoles como víctimas . Pero está previsto que próximamente un español se sume a la querella admitida a trámite por el juez Fernando Andreu.

Incluso los que en la Audiencia consideran que había que limitar la jurisdicción universal, porque entienden que carece de sentido abrir una investigación, con el coste que ello supone, sabiendo que será imposible juzgar a sus presuntos responsables, son críticos con la reforma. Califican de "chapuza" reformar el artículo 23 de la Ley Orgánica del Poder Judicial aprovechando la modificación de las leyes necesarias para poner en marcha la oficina judicial. Una reforma "oculta", que incumple los trámites previstos para reformar leyes orgánicas, sostienen.

Aunque también hay quien cree que no hacía falta una reforma legislativa, sino haber impuesto algo de sentido común a la hora de admitir a trámite querellas y denuncias.

La reforma pactada limita la jurisdicción española para investigar los delitos de genocidio, lesa humanidad o terrorismo, a varias condiciones. Es decir, "deberá quedar acreditado que sus presuntos responsables se encuentran en España o que existen víctimas de nacionalidad española o constatarse algún vínculo de conexión relevante con España y, en todo caso, que en otro país competente o en el seno de un tribunal internacional no se ha iniciado procedimiento que suponga una investigación y una persecución efectiva de tales hechos punibles".
Práctica habitual

Añade que el proceso penal iniciado ante la jurisdicción española se sobreseerá "cuando quede constancia del comienzo de otro proceso sobre los hechos denunciados en el país", lo que implica que la jurisdicción española para perseguir estos delitos pasa a ser subsidiaria. Hasta ahora podía coincidir con otras investigaciones en otros países, pero era práctica habitual en la Audiencia Nacional preguntar al país en cuestión si existe algún procedimiento abierto. Así lo hizo Eloy Velasco con la querella de Guantánamo y Andreu, con la de Gaza.

S. Alba Rico/Rebelión: "Alfonso Sastre, il·legalitzat"

[Il·lustració de Tasio, extreta de InSurGente, 17-05-2009]

El seu nom contamina les llistes d'Iniciativa Internacionalista i el món en general

És una història coneguda: l'any 1630, a Milà, un sospitós, denunciat per un honrat ciutadà, és detingut i torturat i, després de negar inicialment l'acusació, acaba per confessar el seu delicte. Sota tortura, denuncia també el seu barber, còmplice de l'atrocitat, i aquest al seu torn denuncia uns altres homes, i posa al descobert tota una cadena de monstruosos malfactors que comença, o conclou, en un cavaller de nom Padilla, cap de la campanya de terror. Un cop condemnats i executats, sobre les runes de la casa del barber van alçar una columna admonitòria que recordava la infame acció dels reus i advertia eternament els malvats sobre les conseqüències de tan males accions. Què havien fet? Se'ls considerava untori, és a dir, “untadors” sinistres que havien propagat la pesta per la ciutat tot escampant per parets i objectes la substància contaminant que transmetia la malaltia. Només l'any 1778, sota l'empenta lluminosa de la Il·lustració, la columna va ser enderrocada, atès que la nova època —la de Montesquieu, Verri i Beccaria— considerava que la infàmia no residia en els condemnats sinó en els magistrats que els van jutjar i en els ciutadans acovardits i ignorants que van ajudar a convertir la bogeria, la superstició i l'absolutisme en un procediment natural.

Aquesta història real de l'Antic Règim, recollida l'any 1840 per l'italià Alessandro Manzoni, és per desgràcia molt actual. Segons l'Advocacia General de l'Estat —és a dir, segons el govern del regne d'Espanya—, Alfonso Sastre, el dramaturg viu més important del món, és un untore i el seu sol nom (mentre ell treballa en les seves obres de teatre tancat a la seva habitació) és capaç de contaminat tot el que l'envolta, des d'Hondarribia a la Terra de Foc. Contaminat per les seves “connexions personals” del passat, la seva presència com a cap de llista en la candidatura d'Iniciativa Internacionalista és fins a tal punt contaminant que ha de ser immediatament privat dels seus drets ciutadans juntament amb els seus companys de grup i al costat dels seus votants potencials. En aquest galop de retorn a la pre-modernitat, la lògica és ja —desgraciadament— coneguda: no és que presentar-se a unes eleccions europees sigui un delicte; no és que no se li permeti de presentar-se per haver comès un delicte: és que la seva existència mateixa és delictiva. “Intencions”, “analogies”, “concomitàncies”, tota la subtil obra del Dret, alçada pacientment durant segles, sucumbeix entre aplaudiments a aquesta atmosfera primitiva i sacrificial de miasmes obscures transmeses, com la grip porcina, amb voluntat o sense, en una ona expansiva ininterrompuda. Les nocions de malaltia i pecat —mortals les dues— substitueixen les de delicte, prova, presumpció d'innocència, responsabilitat individual. De fins a quin punt “la defensa de la democràcia” —amb Savater i Rosa Díez al capdavant— ha lliscat ja en el món medieval, obscurantista, prehistòric, del farmakón i la màgia negra, en dóna bona prova el fet de què, si volgués, Alfonso Sastre no podria canviar d'opinió: és només el resultat de les seves “connexions personals” i el començament, al seu torn, de connexions potencialment tan amplies que a partir del seu nom, en el deliri antijurídic de les analogies i les concomitàncies, es podria impugnar o il·legalitzar qualsevol llista en què hi hagués algun lector de Esquadra hacia la muerte (“Escamot cap a la mort”).

La conjectura de què Batasuna anava a demanar el vot per a II i la presència en les seves llistes d'un antic candidat d'ANV, una força llavors legal però il·legalitzada a posteriori, ha activat l'enèsima impugnació d'una força electoral que, amb gairebé total seguretat, no podrà concórrer el proper 7 de juny a les eleccions europees. L'any 1630 es feien les coses així; l'any 2009, al regne d'Espanya, també. L'any 1630, els processos oberts contra els untori formava part de la lògica pre-il·lustrada de l'Antic Règim; l'any 2009, els processos oberts contra els untori es vol fer passar per normalitat democràtica i de Dret. Caldrà que gent intel·ligent, gent saberuda, gent honorable, respectada i influent, gent fora de tota sospita, gent rica i gent poderosa —com al Milà de la pesta— algun dia rendeixin comptes davant dels ciutadans per a aquesta doble malesa: la de restablir l'Antic Règim i la de fer-ho, a sobre, apel·lant el dret i la Democràcia.

Així les coses, suggereixo —i ho dic de debò— que Batasuna, font de totes les miasmes, poderosíssima vareta de contagiar infàmia, convoqui una roda de premsa i demani públicament el vot per al PP i/o per al PSOE. ¿Quedaran tacats els dos partits principals espanyols? ¿Se'n demanarà la il·legalització? És evident que no, però d'aquesta manera com a mínim quedarà ben clar que, desencadenada fora del dret, aquesta lògica medieval és fins a tal punt medieval —i està tan fora del dret— que ni tan sols és lògica: és pur exercici de sobirania religiosa o, el que és el mateix, arbitrarietat paranoica d'un Sant Ofici en la seva lluita contra el Mal.

Perquè el que ja ha quedat clar, en qualsevol cas, és que l'obscurantisme, la manipulació, el menyspreu per les regles del joc i la injustícia són infinitament més contagiosos que la pesta —i molt més, és clar, que la consciència de la democràcia i la llibertat.

—Article original a Gara: Alfonso Sastre, ilegalizado

—Article original a Rebelión: Alfonso Sastre, ilegalizado

- Accediu al text íntegre de la Demanda de l'advocat de l'Estat en què es sol·licitava la il·legalització d'Iniciativa Internacionalista en base a la Ley de Partidos.