diumenge, 30 de maig del 2010

La Comissió Insular d'Urbanisme aprova, amb prescripcions, l'adaptació de les NNSS (2007) al PTM



S'aprova la revisió de les noves NNSS d'Artà, i la seva adaptació al PTM, amb prescripcions
La Comissió Insular d'Urbanisme suspèn la qualificació com a sòl urbanitzable dels terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat i acorda sol·licitar un Informe a la Demarcació de Costes
En una votació dividida (PSOE i Bloc, a favor; UM i PP, en contra), l'esquerra imposa la prudència davant dels dubtes sobre la possible afectació dels terrenys per la Llei de Costes (100 metres de servitud de protecció)

El passat divendres, dia 28 de maig, la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric (CIOTUPH) va tractar dos punts de l'ordre del dia relacionats amb Artà:
El primer d'aquests punts a discutir i aprovar era el Catàleg de protecció del patrimoni històric i cultural, que va ser aprovat amb prescripcions sense discussió i per assentiment de tots els grups polítics.
El segon punt, la Revisió i Adaptació al Pla Territorial de Mallorca de les Normes Subsidiàries aprovades inicialment l'any 2007. Aquí varen sorgir només dues dues qüestions: la primera ha estat la requalificació de part del polígon industrial com a zona comercial, on desprès d’una breu explicació tècnica els polítics han deixat fer; i la segona, la illeta del molí d’en Regalat (15.864 m2: 1,58 Ha).
Al respecte d'aquesta qüestió el portaveu del Bloc per Mallorca, Antoni Alorda, va sol·licitar explicacions tècniques acurades sobre la zona de servitud de protecció del Desllindament del Domini Públic Marítim-Terrestre prevista en la Llei 22/1988, de 22 de juliol, de Costes (en especial, Disposició Transitòria 3a) que podria afectar gran part dels terrens de la illeta del Molí de’n Regalat. En el planejament figurava que era de 20 metres, enlloc dels 100 metres com exigeix l'esmentada Disposició Transitòria Tercera de la Llei de Costes; d'aquesta manera ho havia aprovat, en el seu moment, la Ponència Tècnica d'Ordenació del Territori i Urbanisme del Consell, en reunió del passat dia 20 de maig. D'aquesta forma, els terrenys venien qualificats per les Normes Subsidiàries com a urbanitzables.
Davant la falta d’explicacions convincents per part dels tècnics, la Comissió per majoria (quatre vots a favor: 2 del Bloc i 2 del PSOE ; i tres en contra:1 d’UM i 2 del PP) va decidir aprovar amb prescripcions la Revisió i Adaptació al Pla Territorial de Mallorca de les Normes Subsidiàries de planejament urbanístic d'Artà. Això implica que ara s’està a l’espera d'un Informe de la Demarcació de Costes a les Illes Balears (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí) que informi sobre quina és la servitud de costes que han d'acomplir els terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat. Cal dir, que a cap dels assistents els era desconegut que una servitud de la zona de protecció del desllindament del Domini Públic Marítim-Terrestre de 100 metres invalida tot l’urbanitzable de la illeta del Molí d’en Regalat.
A entendre de Els Verds-Esquerra d'Artà, la illeta del Molí d'en Regalat està afectada per una servitud de protecció de costes de 100 metres, la qual cosa fa inviable el projecte d’urbanització que s’hi pretén fer. La Llei de Costes impedeix la urbanització que l’Ajuntament d’Artà i els promotors de la zona volen tirar endavant.
Els múltiples intents de sortejar la Llei han topat, una vegada més, amb l’evidència que el projecte des d’un principi ha anat mal encaminat. Recordar, al respecte, que no fa ni un any, Els Verds-Esquerra d'Artà celebràvem
la sentència del TSJIB per la qual es suspenia la construcció de 18 xalets a la Colònia de Sant Pere, i s'anul·lava l’acord municipal pel conveni signat el 2005 entre l’Ajuntament d’Artà i una promotora per construir al Molí d’en Regalat (accediu al comunicat de dia 18 de setembre de 2010). La decidida intervenció del representant del Bloc per Mallorca, Toni Alorda, en defensar la possibilitat que, d'aprovar les NNSS d'Artà tal i com venien redactades des de l'Ajuntament i revisades pels tècnics de la Ponència tècnica insular, es podria estar obviant i infringint la Llei de Costes, va assegurar una més alta seguretat jurídica (en favor de l'interès public) pel que fa a la definitiva qualificació urbana d'aquests terrenys, i obri una consistent via per l'esperança que la illeta del Molí d'en Regalat romandrà com una gran zona verda i no edificada cèntricament ubicada al nucli urbà de la Colònia de Sant Pere.

Què n'ha dit la premsa:
- Última Hora, 01-06-2010: Los terrenos del molí d'en Regalat, a la espera de Costas para ser zona verde.
- Diari de Balears, 03-06-2010: Els terrenys "mai no seran rústics o zona verda".
- Última Hora, 03-06-2010: Artà. Según la propiedad el molí de'n Regalat "no serà ni rústico ni zona verde". Segurament, es tracta d'un gest de cara als inversors i als creditors de la promotora. Deu haver preocupació en haver de recórrer a la menció del conveni amb l'Ajuntament, declarat "nul de ple dret" pel TSJIB com s'ha dit anteriorment.
- Diario de Mallorca, 05-06-2010: Colònia de Sant Pere. Costas ratifica que el deslinde es de 20 metros.
- Última Hora, 05-06-2010: Costas confirma el deslinde de 20 metros en el Molí d'en Regalat al ser zona urbana. Déu ni dó la contundència de les declaracions del senyor Cap de la Demarcació de Costes, ens va sorprendre molt. Apuntar, per ara -continuarem en proper comunicat-, al caràcter revisable de qualsevol acte administratiu: de qualsevol, fins i tot, de "las órdenes ministeriales" (com dels convenis, com de les NNSS, els Plans Territorials, etc.). El que s'hauria d'esperar per part del responsable polític d'una administració és una mica de prudència, i, en aquest cas, vetllar pels interessos públics i generals, actuant d'ofici amb una revisió del desllindament en els terrenys de la illeta, a rel de la Sentència del TSJIB del passat mes de setembre en què eren qualificats d'urbanitzables sense Pla Parcial aprovat.
- Diari de Balears, 06-06-2010: Els Verds-Esquerra vol que Costes acati el que diu el Tribunal sobre el Molí d'en Regalat.

dimecres, 12 de maig del 2010

Comunicat de la Coordinadora "Diògenes" respecte del recentment aprovat Decret-Llei 1/2010

[Imatge de la urbanització pollencina de Sa Font,
amablement cedida per Biel Perelló]

El Decret 1/2010 afavoreix només l'especulació inmobiliària i no crea llocs de feina, perquè no assegura ni fomenta les dotacions de serveis
Lamenten la capitulació del Bloc davant la proposta d'UM

El Col·lectiu de regidors "Diògenes" rebutja el Decret Llei 1/2010 de 26 de març, com la resolució del Parlament de les Illes Balears per la qual es validà el passat dia 27 d'abril, que permet l’atorgament de llicències d’edificacions a urbanitzacions sense servei de clavegueram (1).

Els regidors ecosocialistes entenen que d'aquesta manera es consolida un model urbanístic propi de països subdesenvolupats, i es tornen a fer excepcions a la normativa urbanística vigent que lògicament exigia disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram) per donar llicències. En lloc de coadjuvar els interessats -les administracions municipals i els propietaris- a la correcta recepció i dotacions de serveis -i les oportunes cessions del sòl per a usos públics, en determinats casos- de les urbanitzacions, garantint sempre els interessos públics, s'actua apadassant el problema d'alguns petits propietaris que ara per ventura podran construir la seva segona residència però, sobre tot, es dóna via lliure a la revalorització dels terrenys de grans promotors gràcies a que ara podran obtenir llicència per als projectes d'edificació.

Els regidors "Diògenes" consideren que aquesta mesura legislativa és més un cop de la nova UM del "sector nord" (Bartomeu Vicens, anterior parlamentari, va impedir l'aprovació fa uns mesos del "Decret Nadal", del qual és rèplica aquest Decret Llei recentment aprovat) vinculada a foscs interessos immobiliaris i especulatius, que no una mesura de reactivació econòmica davant la crisi. Aquest pegat no es correspon amb una veritable demanda de sòl per a la construcció de nous habitatges unifamiliars sinó més aviat a interessos especulatius (2). En tot cas, representa una mesura completament contrària al "canvi de model" -suposadament assumit per les forces progressistes- que s'hauria d'anar aplicant, tot aprofitant la crisi econòmica actual.

Per altra banda, si el que es vol realment és fomentar la creació de llocs de feina al sector de la construcció, seria molt més efectiu impulsar la cabdal recepció i execució de les dotacions de serveis -com la del clavegueram-, per exemple, obligant les administracions municipals i amb ajudes al finançament, si cal, de les contribucions especials. En aquests moments, pocs propietaris d'un sol solar estan disposats a iniciar les obres per la seva segona residència, i no és previsible un immediat increment de la construcció per aquesta banda. Al contrari, amb ajudes als propietaris amb les despeses per a l'execució de les dotacions de serveis, aquestes grans obres es durien endavant, dinamitzant el sector realment i amb creació de llocs de feina, i amb més altes garanties per a l'interès públic.

Aquest col·lectiu troba mancades de qualsevol credibilitat les condicions establertes en el Decret segons les quals els Ajuntaments disposen de dos anys per a l'aprovació dels projectes de dotació i l'execució dels mateixos, quan és notòria la manca de voluntat i diligència per part dels batles que, en alguns casos durant dècades, no ho han dut a terme. Fins i tot es donen casos que aquests mateixos batles descobreixen "sobtadament" que algunes urbanitzacions dotades de tots els serveis i, en principi, ben recepcionades, presenten greus deficiències en les cessions obligatòries de terrenys (3).

No s'assegura l'execució de les obres d'urbanització necessàries (xarxes de distribució d'aigües i sanejament, voravies en condicions, zones verdes, enllumenat públic en condicions, etc.), ni l'execució de les cessions de sòl obligatòries en alguns casos (un 10%). Amb l'aprovació al Parlament, en el segon intent, d'aquest Decret, es permet novament endarrerir aquestes actuacions i, a la vegada, continuar expedint llicències de construcció. Quan tot hagi estat venut, el mort lis caurà als nous propietaris... o als contribuents en general, i els promotors i especuladors de ben segur que hauran tengut bona cura de desaparèixer. És el que està passant ja, per exemple, a les urbanitzacions de S'Estanyol o Mont Ferrutx en el terme d'Artà, que ara ja no es troba el promotor ni primers propietaris, i als solars on hi havia d'haver -per exemple- un parc infantil, hi ha una casa construïda, venuda a nous propietaris i revenuda novament. A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.

Si les Balears volen competir al mercat turístic, s'hauria d'apostar por un altre tipus de desenvolupament respectuós amb el nostre principal patrimoni que és el medi ambient. En aquesta línia, els regidors de la Coordinadora "Diògenes" es volen desmarcar clarament dels objectius expressats tant en el Decret com pels portaveus del Govern de les Illes (5), perquè el que es fa realment és donar facilitats a l'economia especulativa del sòl i la vivenda, un dels factors agreujants de l'actual crisi econòmica especialment en l'Estat espanyol i en particular a les Illes, i comparteixen les crítiques del GOB en el sentit de l'abús que es fa de la fòrmula del Decret-Llei per a afegir excepcions a les Lleis sobre sòl, construcció i ordenació territorial (6), com en la passa enrera que es dóna d'aquesta manera en matèria econòmica, urbanística i mediambiental.


(1) BOIB 049, de 27-03-2010; accediu al debat recollit al Diari de Sessions del Ple núm. 96, de 27-04-2010 .
(2) Aquests dies, els mitjans de comunicació (http://www.uib.es/premsa/maig10/dia-10/EMB_100510_01_002_01_R.pdf) han publicat dades d'un estudi de la UIB (http://www.uib.cat/ost/estudi/index.html), segons les quals a les Illes hi ha construides 2,1 milions de places residencials per a una població de 1.072.000 habitants .
(3) Vegeu Diari de Balears, 27-12-2009: L'Ajuntament d'Artà s'ha adonat ara que no hi ha cap document legal que acrediti que es fes la recepció [de l'urbanització Mont Ferrutx, a la Colònia de Sant Pere] l'any 2001.
(4) A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.
(5)
Albert Moragues, Diario de Mallorca, 28-04-2010: L'objectiu del Decret és l'impuls de l'economia productiva .
(6) Pla Territorial de Mallorca:
"Cap a una nova economia"
EL MODEL ECONÒMIC ACTUAL DE MALLORCA: IMPLICACIONS SOBRE EL TERRITORI
D’entre els efectes del model econòmic actual sobre el territori, podem destacar:
- Model dual d’assentaments amb escassa interrelació entre els nuclis tradicionals i els turístics.
- El procés de litoralització massiva que afecta la major part dels municipis costaners.
- L’ocupació del territori amb noves infraestructures i equipaments per respondre al creixement accelerat de l’illa amb un fort impacte paisatgístic i els problemes de localització que plantegen.
- La proliferació de segones residències com a resposta al creixement econòmic sense precedents, que provoca necessitats d’espais d’oci entre aquests residents.
- L’important increment del turisme residencial en els darrers anys que provoca un major consum del territori i genera un menor valor afegit per a l’illa.
- L’escassa diversificació de l’economia i la forta dependència de l’activitat turística.
- La sobreexplotació dels recursos naturals de l’illa i els efectes negatius sobre el paisatge i el patrimoni natural
. [les negretes són nostres]
.

Què en diu la premsa:
- Diari de Balears, 13-05-2010: Diògenes, un altre model d’urbanisme. El col·lectiu integrat per regidors ecosocialistes es desmarca del Bloc i condemna les mesures anticrisi aprovades en el Parlament que permeten urbanitzacions sense clavegueram.
Última Hora, 13-05-2010: Grupos de izquierda de la Part Forana se desmarcan del decreto que permite urbanizaciones sin alcantarillado.
El Mundo/El Día de Baleares, 13-05-2010: EU/EV critica que se permitan casas sin alcantarillado.

dijous, 6 de maig del 2010

Desestimada per quarta vegada la demanda de l'ex-arquitecte Mateu Carrió contra J. Adrián i M. Ramírez

L'ex-arquitecte d'Artà ja ha anunciat recurs d'apel·lació
El Jutjat de 1a. Instància de Manacor fallà en sentència del passat dia 31 de març desestimar la demanda de Mateu Carrió contra Julen Adrián ex-regidor d'EU-EV d'Artà i Maria Ramírez (militant d'Esquerra Unida)
Aquesta quarta desestimació de presumptes lesions del dret a l'honor i la imatge es basa ja en la caducitat de les accions que han originat les demandes, com en la consideració de l'ex-arquitecte com a actor significat i important en matèria urbanística i mediambiental, motiu pel qual podia ser objecte de crítica política

El passat dia 16 d'abril va ser notificada la Sentència de dia 31-03-2010 del Jutjat de 1a. Instància (Número 5) de Manacor, per la qual es desestima la demanda de Mateu Carrió ex-arquitecte de l'Ajuntament d'Artà) contra Julen Adrián (ex-regidor d'Esquerra Unida-Els Verds d'Artà) i Maria Ramírez Añón (militant d'EU i membre de les candidatures des de 1999), per presumpta lesió del dret a l'honor, intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. El passat dia 23 d'abril, es va procedir, per part del procurador de l'ex-arquitecte, a anunciar un proper recurs d'apel·lació.
Com es pot llegir en la sentència, el motiu de la demanda segons l'ex-arquitecte va ser: [...] que desde el año 2002 los demandados han realizado declaraciones [...] atentando contra la dignidad [del] demandante y menoscabando su fama al imputarle la realización de determinados actuaciones que ponían en evidencia su profesionalidad así como la imputación de hechos que el sr. Julen llamo "fraudes de ley" al implicarle en diversos fraudes urbanísticos. [...] Se puede apreciar con toda claridad cómo de las declaraciones y acusaciones públicas vertidas por los demandados [...] [se] hacen con toda la intencionalidad que su demandante aparezca como un corrupto, incompetente y cooperador necesario de fraudes, y cómplice de defraudadores, lo cual ha supuesto graves consecuencias para su mandante tanto en el ámbito profesional como personal, lesionando su buen nombre, su prestigio y atentando contra su propia estima. [...] la posición política de los demandados les hacia encontrarse en una posición distinta y superior a la del Sr. Carrió, que era una persona contratada por el ayuntamiento. [Transcripció literal d'un fragment de la sentència; les negretes són nostres].
Gran part de la fonamentació de la sentència es dedica a donar per prescrites les accions objecte de la demanda, prescripció que afecta a comunicats de premsa i cartes obertes publicats entre l'octubre de 2001 i el mes de març de 2003 (6 texts en total; mirau els articles al final del comunicat). Queden excloses de la prescripció les declaracions recollides en un article de Diario de Mallorca de dia 19-09-2003. D'aquest darrer article, el jutge es detén en les següents declaracions de'n Julen per a l'anàlisi: Carrió y Córdoba son dos piezas de cuidado que han contribuido al desprestigio del municipio permitiendo desmanes urbanísticos como el protagonizado por el ex-tenista Boris Becker, la reconversión ilegal del camping de la Colonia de San Pere en un aparthotel, el retraso en la revisión de las normas subsidiarias o el reciente caso de la ampliación del cementerio de Artà [...] Adrián imputa a Carrió "el caso de una licencia mal concedida al vecino Tomeu Payeras y que los juzgados han anulado por vulnerar la normativa, lo que puede acarrear una indemnizació millonaria por parte del ayuntamiento" [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres].
En el cas d'aquest article al qual no es pot aplicar la prescripció, el jutge revisa la jurisprudència sobre la llibertat d'expressió i el dret a l'honor, i recorda dos requisits "inel·ludibles" per a la prevalència de la primera sobre el segon: 1) que la opinió sigui sobre fets d'interès general i 2) que la informació sigui veraç.
Pel que fa a l'interès general del tema sobre el que es feren les declaracions, el jutge diu: [...] no podemos olvidar que la controversia se centra en diversos aspectos de la política medio ambiental dentro del termino municipal y de las consecuencias que para la ordenación del territorio tiene la misma, es decir es un debate de interés general y de amplias repercusiones [...] [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres].
Pel que fa a la veracitat dels continguts de les declaracions, diu: [...] en lo relativo exclusivamente a lo manifestado en dicho artículo no puede decirse que lo expuesto en el sea falso en el sentido exigido por la jurisprudencia ya que es notoriamente conocido [...] los problemas originados por la construcción del chalet de Boris Becker[...] [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres]. Es reconeix la veracitat també de les opinions publicades sobre el retràs amb els atorgaments de llicències, com en el cas de la llicència per a l'ampliació de la vivenda de B. Payeras.
Per altra banda, el jutge incideix en diverses ocasions en l'important paper de Mateu Carrió en l'urbanisme i el medi ambient d'Artà, i així legitima el dret a criticar-lo per part de'n Julen Adrián i de na Maria Ramírez. Per exemple: [...] es necesario señalar que la posición de don Mateu, no era la de un mero particular sino que como actor importante, aunque en su papel de técnico de la actuación medioambiental dentro del término municipal de Arta, su actuación estaba sujeta a crítica [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres].
Els Verds-Esquerra ens hem de considerar satisfets per aquesta nova (i van quatre) desestimació judicial de les demandes de Mateu Carrió contra l'ex-regidor Julen Adrián i la companya d'Esquerra Unida Maria Ramírez; no només per l'absolució en sí mateixa, sino pel que significa de corroboració judicial de les polítiques que en urbanisme i medi ambient hem dut a terme el grup municipal Esquerra Unida-Els Verds d'Artà i, actualment, Els Verds-Esquerra d'Artà. No volem deixar de denunciar que l'actitud de Mateu Carrió ens sembla, més que la recerca de la veritat i del restabliment del seu honor, un abús que fa de la maquinària judical, fent d'aquests interminables processos (fins ara, un a un sistemàticament desestimats) un calvari judicial en càstig exemplar a qui va tenir la valentia de denunciar-lo políticament.

Altres documents directament relacionats:
- Comunicat d'Esquerra Unida-Els Verds, de dia 22-10-2001: EU-EV denuncia el col·lapse de l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament d'Artà.
- Comunicat d'Esquerra Unida-Els Verds, de dia 14-12-2001: EU-EV denuncia la permissivitat de l'equip de govern en l'ús de PVC a la construcció.
- Article del regidor d'Esquerra Unida-Els Verds, Julen Adrián, a la revista Bellpuig, publicat en data 07-06-2002: Puntualitzacions i rectificació [pàgs. 16-17].
- Article al diari El Mundo, de dia 12-12-2002: EU/EV denuncia el uso de PVC en Artà pese a estar prohibido.
- Article al diari Última Hora, de dia 11-02-2003: EU/EV denuncia fraude "habitual" en la concesión de licencias unifamiliares.
- Article de na Maria Ramírez publicat a la revista Bellpuig dia 14-03-2003: Elitisme i desmemòria [pàgs. 15-16].

Què n'ha dit la premsa:
- Diario de Mallorca, 06-05-2010: La Justicia desestima la demanda de Carrió, ex arquitecto municipal, contra Adrián y Ramírez, de EU-EV.
- El Mundo/El Día de Baleares, 07-05-2010: Rechazada la querella contra un ex-edil de EU/EV.