Sentència ferma TSJIB Conveni urbanístic Colònia 1995

Donam accés directe de d'aquí a la Sentència del passat 7 d'octubre, i enllaçam al comunicat de premsa de l'Ajuntament al respecte. També penjam les notícies publicades avui a Diario de Mallorca, El Mundo i Última Hora. Enllaçam també, per a facilitar una visió més de conjunt, algunes de les notícies publicades el passat 18 de novembre de 2010, al respecte de la 1a. sentència.

Sentència del TSJIB núm. 734, de 7 d'octubre de 2011, sobre recurs de desestimació davant la sentència del Jutjat del Contenciós administratiu núm. 1, de 5 de novembre de 2010.

Comunicat de l'Ajuntament d'Artà: L’Ajuntament d’Artà, en desacord amb la sentència que el condemna a pagar pels terrenys on s’ubica el Poliesportiu de la Colònia de Sant Pere.
Última Hora
Diario de Mallorca

El Mundo - El día de Baleares

Diario de Mallorca, 18-11-2010: El Consistorio, condenado a pagar dos millones de euros a varios propietarios. La Justicia se basa en la no recalificación de unos terrenos por el convenio del polideportivo.
Diari de Balears, 18-11-2010: L'Ajuntament d'Artà, condemnat a pagar 2 milions d'euros.

Ple ordinari de 26 de juliol. Propostes de justícia (hipotecària) i transparència

A proposta dels grups que conformen l'equip de govern municipal (I.Verds+UIA), la propera sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà debatrà les següents mocions:
- “Iniciar tots els tràmits necessaris, d'acord a la legislació vigent, per tal d'adequar els Registres de les Declaracions de Béns patrimonials i les causes de possible incompatibilitat i d'activitats de tots els membres de la Corporació a la modificació operada per la Llei del Sòl estatal 8/2007 de 28 de maig, de forma que es possibiliti la publicació de les esmentades Declaracions a la pàgina web de l'Ajuntament”.
- "Instar el Govern de l’Estat a modificar la Llei hipotecària a fi de regular la dació en pagament i adoptar les mesures necessàries per a evitar els desnonaments per motius econòmics".

La primera moció és còpia de la presentada en diferents ocasions (tres, en el moment que aquesta proposta s'incloïa en la moció d'adopció del Codi de bon govern local, que també fou rebutjada a finals de la passada legislatura per UM-PSOE) per Els Verds d'Artà, amb el recolzament d'UIA i fins i tot del PP.

Es demana al Ple recolzament a l'adaptació municipal al "nou" model de declaracions de Béns patrimonials i Activitats que fem els regidors en esdevenir membres de la Corporació i abandonar-la. Aquest "nou" model ve imposat des del 2007 quan, amb l'entrada en vigor de la Llei del Sòl, que modificava algun article de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local, es varen produir algunes diferències pel que fa a la qualitat (i quantitat de dades) del que s'ha de declarar, i al seu accés públic:

• Si en l'anterior regulació només tenia caràcter públic el Registre d'Activitats, requerint-se per a l'accés al Registre de Béns Patrimonials acreditar un interès legítim directe. En l'actualitat ambdós Registres, el d'Activitats i el de Béns, són públics.

• S'amplia el contingut del Registre de Béns Patrimonials, havent-se d'incloure: participació en societats de tot tipus, amb informació de societats per aquelles participades, així com liquidacions d'imposts sobre la Renda, Patrimoni i, en el seu cas, Societats.

• Dates en què han de presentar-se les declaracions: Abans de la presa de possessió, amb ocasió del cessament o quan es modifiquin les circumstàncies de fet, la publicació anual en els termes que fixi l'Estatut Municipal.

La proposta de l'equip de govern inclou la publicació voluntària del les Declaracions dels regidors a la pàgina web de l'Ajuntament.

L'inici d'aquests tràmits es podria haver impulsat directament des de l'equip de govern, però s'ha estimat més oportú demanar, des de l'inici, el recolzament i la opinió als grups de l'oposició, atès que la proposta concreta de nou Model i la seva entrada en funcionament han de passar per l'aprovació del Ple, i sobre tot atès que UM-PSOE, com s'ha dit anteriorment, havien rebutjat anteriorment i amb reiteració prendre aquesta determinació, rebutjant al Ple la proposta dels ecosocialistes.

Pel que fa a la instància dirigida al Govern de l'Estat de modificar la Llei Hipotecària regulant la dació en pagament (extret de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca):

Les enquestes d'opinió popular mostren que l'àmplia majoria de ciutadans creu que la banca a Espanya és més poderosa que el Govern (segons el baròmetre d'opinió de novembre de 2010 del Centre d'Investigacions Sociològiques). L'excessiu poder de la banca a Espanya és conegut també fora del país. Així, The New York Times va publicar un article -In Spain, Homes are Taken, but Debt stays- que documentava l'escandalosa situació que té lloc a Espanya quan una persona no pot pagar una hipoteca. En la majoria de països, tant als EUA com a la UE-15, quan una persona es troba en aquesta situació pot declarar en fallida i rebre el suport legal que la protegeixi de les mesures recaptatòries abusives, permetent a més tornar les claus al banc que li va vendre la hipoteca sense haver de tornar la resta del deute hipotecari.
Precisament, les xifres que dóna el drama desmunten les teories catastrofistes del sector financer en cas de la posada en marxa de la dació. Segons les estadístiques de l'INE, la Societat de Taxació o el Banc d'Espanya, el preu dels habitatges, des del seu màxim històric de desembre de 2007, s'ha devaluat un 20%. Entre aquest pic de 2007 i finals de 2010, els procediments d'execució hipotecària iniciats, la majoria sobre préstecs subscrits a partir del 2004, sumen 300.000. Assumint que el préstec mitjà de 150.000 euros es concedia pel 100% del valor del pis (habitualment era menys), una depreciació del 20% implica que cada habitatge que ha tornat al estoc de les entitats s'ha devaluat en 30.000 euros. Multiplicada aquesta quantitat per les 300.000 habitatges executades suma 9.000 milions de cost en tres anys, una quantitat assumible ja que suposa un 60% dels beneficis de la gran banca (Santander, BBVA, La Caixa, Popular i Caja Madrid) només el 2010.
Altres interrogants queden per aclarir en l'actuació de la banca. Per què s'executen les hipoteques de famílies amb pocs recursos i no a les empreses del totxo? Més encara quan constructores i promotores concentren el 73% del crèdit morós dels bancs (80.000 milions d'euros), mentre que el de les famílies no passa del 27% (30.000 milions). Segons la PAH, el valor dels actius recollits en el balanç dels bancs com a garantia dels préstecs suma 48.000 milions d'euros en el cas de les grans constructores, el doble que els de les famílies. La banca s'acarnissa amb els més vulnerables.

La proposta de regular la Dació en Pagament es va discutir al Congrés el passat 16 de juny, impulsada per la PAH i presentada a través del grup IU-ICV-ERC. En aquesta ocasió, la Comissió d'Habitatge va debatre la reforma plantejada per la PAH, i el resultat va ser: IU, ICV, ERC, CiU a favor, PSOE en contra, i el PP va mantenir una postura ambigua en la qual es va mostrar favorable sempre i quan es fes prèviament un estudi d'impacte econòmic de la Dació en Pagament. Així, es va aprovar (19 vots a favor, 18 en contra) estudiar la nostra proposta (és a dir es va aprovar la PNL presentada per ICV i ERC, amb l'esmena del PP).

Ple extraordinari de dia 30-06-2011. Espectacle conjunt PP-CxI-PSOE

Ple extraordinari de dia 30-06-2011. Espectacle conjunt PP-CxI-PSOE. Ple "extraordinari", en el doble sentit de la paraula.

Un PSOE que sempre des de dia 22 de maig a la nit ha estat convidat a formar un govern d'esquerres, fa part d'una proposta de govern "de concentració municipal" de la mà de CxI i el PP.... Es veu que CxI i PSOE no han assumit que ja no poden governar plegats, però tampoc no lis resulta possible la que seria lògica moció de censura.

Per acabar d'arrodonir l'espectacle, aquests tres partits actualment a l'oposició han votat en contra de totes les propostes d'Organització de la Corporació de l'equip de govern (UIA-I.Verds), per exemple, la periodicitat dels plens que passava de bimensual a mensual, el sou del batle i la dedicació parcial del 1er. tinent de batle, la composició de les Comissions Informatives, i la representació de l'Ajuntament en Consorcis i organismes participats, sense formular cap alternativa.

Enlloc d'intentar integrar-se en l'equip de govern per a garantir la governabilitat, es fa una proposta de "concentració municipal" que duria a una governança impossible. Mentres tant, com s'ha dit, es mira de fer naufragar el vaixell de l'Ajuntament. Molt coherent, per part del PSOE, clar que sí.

Les passades eleccions, per molt ajustats que hagin estat els resultats (3-3-3-1 en nombre de regidors), de 3.316 electors, 1816 vots varen anar destinats a UIA, PSOE i I.Verds. El gairebé 60% dels vots ha de poder tenir una representació de govern estable i natural. Si no, s'ha de presentar una moció de censura per part de PSOE-PP-CxI.

Guillem Caldentey
regidor d'I.Verds d'Artà

Aquí teniu la proposta PP-CxI-PSOE, de "governabilitat municipal", en un sol document (pdf)

I.Verds ens limitam a negociar un pacte d'esquerres amb UIA

I.Verds d’Artà aposten per l’acord de govern amb UIA

PSOE i CxI fan xantatge a I.Verds condicionant la retirada d’una denúncia penal contra el regidor ecosocialista a que accepti un pacte de govern amb ells

- Motius pel Pacte amb UIA

L’assemblea d’I.Verds d’Artà ha decidit dedicar aquests propers dies a la recerca d’un pacte estable d’acció de govern amb els Independents d’Artà (UIA), a la vista de l’alta coincidència programàtica entre ambdues formacions. I.Verds i UIA han col·laborat amb comoditat els darrers anys com a oposició al govern municipal d’UM i PSOE aquesta passada legislatura, i ambdues han coincidit, en una molt alta proporció, en aspectes fonamentals del programa defensat la passada campanya; s’ha de recordar també que UIA va demanar aquests darrers comicis -com feren els ecosocialistes- el vot per a la coalició PSM-IniciativaVerds-Entesa a les institucions supramunicipals (Parlament de les Illes i Consell de Mallorca). I.Verds valoren positivament, per altra banda, la negativa de UIA a negociar un pacte de govern amb el PP després de les eleccions del passat 22 de maig.

I.Verds han expressat des del primer moment el seu desig de col·laborar en la formació d’un pacte de govern municipal d’esquerres conformat amb UIA i PSOE -partits els quals, per altra banda, s’ha de recordar que foren els més votats a Artà.

- Postura del PSOE envers la negociació del Pacte d’Esquerres

Els ecosocialistes lamenten profundament la negativa unilateral dels socialistes d’Artà -i encara no explicada en termes programàtics ni polítics- a negociar amb UIA, explicada fins a dia d’avui exclusivament en termes d’unes ofenses de tipus personal que s’haurien produït de part de UIA a significats membres de la candidatura socialista aquesta darrera campanya electoral. També lamenten la disposició dels socialistes a negociar amb el Partit Popular d’Artà per tal d’obtenir la batlia i conformar equip de govern amb CxI.

- Denúncia contra el regidor d’I.Verds d’Artà

I.Verds han pogut comprovar, per altra banda, que la denúncia formulada per Rafel Gili (UM, batle d’Artà) contra el regidor ecosocialista G. Caldentey ha estat en tot moment una denúncia destinada a intimidar-lo, silenciar-lo i paralitzar la seva acció política com a membre de la Corporació municipal a l’oposició.

La denúncia, en què es demanava una inhabilitació per a càrrec públic i feina en l’administració d’un a cinc anys per una suposada vulneració de l’article 417 del Codi Penal, fou interposada el passat mes de novembre davant la Guàrdia Civil per part de R. Gili com a Batle sense cap avís previ -Caldentey fou informat, durant la sessió ordinària del Ple de dia 30 de novembre, que havia estat interposada el dia anterior (accediu a l’Acta d’aquella sessió ordinària del Ple, pàgs. 15 a 18). A la denúncia s’exposava com a possible acte delictiu haver penjat al blog dels ecosocialistes documents -a què el regidor havia accedit en l’exercici de les seves funcions com a tal- que suposadament contenen dades de caràcter personal: entre d’altres, per exemple, una factura en què s’observa un número de compte corrent, un conveni urbanístic signat pel Batle amb una promotora (conveni declarat nul de ple dret per la justícia), i informes urbanístics.

I.Verds exposaren en diferents ocasions a PSOE i CxI que no es podrien seure a negociar amb ells un pacte de govern en un clima de confiança mínima amb aquesta denúncia -amb evidents ànims d’opacitat i silenciar el seu regidor- en marxa, i que només negociarien seriosament una vegada s’hagués retirat. Un dels eixos programàtics d’I.Verds i de qualsevol pacte de govern en què aquesta formació participi radica en fer més transparent l’Ajuntament i facilitar a la ciutadania l’accés a la documentació i a la informació ciutadana; és per això que resulta del tot incongruent negociar un pacte en què s’han de tractar aquestes millores profundes en la transparència de l’Ajuntament amb una denúncia activa damunt la taula, que tenia una evident intenció intimidatòria, silenciadora i obstaculitzadora del treball de Caldentey en la seva qualitat de regidor de la Corporació a l’oposició -denúncia a la qual s’ha d’afegir el rebuig sistemàtic d’UM-PSOE la darrera legislatura a les propostes que han dut al Ple els ecosocialistes per la transparència i la confiança de la ciutadania en els polítics i l’administració municipal.

Els ecosocialistes reberen per resposta dels partits que actualment conformen l’equip de govern (els partits que denunciaren el regidor Caldentey) davant d’aquesta proposta de condició pre-negociadora, un escrit de Súplica dirigit al jutjat d’Instrucció número 1 de Manacor signat pel batle en funcions, R. Gili, en què es sol·licita al titular d’aquell tribunal l’arxiu i sobreseïment de les diligències prèvies iniciades atès que “en relació amb aquestes, s’ha produït un canvi en les circumstàncies i un aclariment en l’assumpte”.

En tot moment, els ecosocialistes artanencs han subratxat que no entrarien a negociar un pacte de “repartiment de cromos”, inclosa la retirada de l’esmentada denúncia. Si PSOE-CxI veritablement estan per avançar de forma significativa en la transparència de l’Ajuntament, no s’entén que ara condicionin l’efectiva retirada de la denúncia a la signatura del pacte de govern amb I.Verds; de la mateixa manera, no s’entén l’interès en fermar un pacte amb els ecosocialistes artanencs per part de PSOE-CxI, quan en principi consideren el seu regidor un presumpte criminal. L´actuació de PSOE-CxI és un exemple cabdal de sarcasme i falta de credibilitat, afirma Caldentey.

I.Verds consideren un gest ofensiu la proposta que PSOE-CxI lis han traslladat, que òbviament interpreten com una nova demostració de l’ús pervers que aquestes formacions han fet i continuen fent de la Justícia ordinària -en un passat recent (novembre de 2010, com s’ha dit) amb voluntat d’opacitat i amenaces al regidor de l’oposició; i ara, novament, com a “premi” o “botí” derivat d’un pacte de govern-, i aquest ha estat un dels motius per perdre la confiança en la viabilitat d’una negociació de pacte de govern amb aquestes dues formacions a les quals de cap manera donaran suport per la batlia, encara que amaguin un possible pacte amb el PP, un altre sarcasme que el PSOE haurà d´explicar.

(Una altra) Legislatura en blanc en protecció de la xarxa municipal de camins

[Última Hora, dissabte 26-03-2011
(Suplement Especial Gestión Pública y Municipal)]

UM-PSOE no inclouen 41 camins de contrastada titularitat municipal en l'Inventari de Béns de l'Ajuntament actualitzat la darrera sessió del Ple de la legislatura. Tampoc no s'ha aprovat definitivament el Catàleg municipal de Camins, que va ser aprovat inicialment l'octubre de 2009 i només ha rebut una al·legació.

I.Verds s'abstingueren per aquests motius en l'actualització de l'Inventari de Béns, actualització que consideren irregular en no haver inclòs aquests béns.

El regidor d'IniciativaVerds d'Artà, Guillem Caldentey, es va haver d'abstenir la passada sessió del Ple de l'Ajuntament d'Artà, pel que fa al punt d'"Actualització de l'Inventari de Béns municipals" (actualització que, sorprenentment, es limita a béns inventariats fins a data de 31 de desembre de 2008).

El regidor ecosocialista va argumentar el seu vot exposant que l'Ajuntament està obligat a incloure dins d'aquest inventari, al menys, 41 camins dels que incorpora el Catàleg municipal de Camins, tal i com diu la Llei i, per altra banda, tal i com acordà el Ple dia 29 de setembre de 2009 (BOIB núm. 167, de 17 de novembre de 2009: El ple de l’Ajuntament d’Artà, a la sessió de dia 29 de setembre de 2009, aprovà el següent acord:1. Aprovar la inclusió dins l’Inventari de Béns Municipals, a l’epígraf de béns immobles, com a vies públiques, dels següents camins: [...] 2. Exposar a informació pública, per un termini de dos mesos comptat a partir des del dia següent al de la publicació d’aquest anunci al BOIB, la relació de camins municipals que s’inclouen dins l’Inventari de Béns Municipals, a l’epígraf de béns immobles, com a vies públiques).

I.Verds han reclamat reiteradament al llarg de la legislatura l'aprovació del Catàleg municipal de Camins, presentant al Ple al menys en dues ocasions mocions al respecte (de manera infructuosa pel rebutj de les mateixes per part d'UM-PSOE, el desembre de 2007, i el març de 2009). Com s'ha dit, finalment el mes d'octubre de 2009 el Ple aprovà inicialment el Catàleg de Camins, el qual ha rebut només una al·legació, que hores d'ara encara no ha estat ni informada pels tècnics municipals, ni resposta per l'Ajuntament.

I.Verds d'Artà denuncien novament (com han hagut de fer tota la legislatura) l'apatia i la ineficàcia mostrada pels grups que conformen l'equip de govern municipal en matèria de conservació del patrimoni cultural, etnogràfic i natural del municipi, en aquest cas, pel que fa a la defensa de la titularitat de la xarxa de camins públics.

En aquest sentit, consideren una autèntica burla a les artanenques i als artanencs, les continuades declaracions de Bartomeu Gili (UM), regidor de Turisme, en el sentit d'aconseguir ser el municipi referència en turisme de natura, de promoure un turisme alternatiu al del sol i platja, com de cercar una nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori.

Accediu al nostre "dossier": Aprovació Catàleg municipal de camins.

La reacció d'UM-PSOE davant la crisi: disminució de l'economia social i solidària

I.Verds d'Artà denuncien la manca de compromís d'UM-PSOE amb l'economia social i solidària (Comerç Just, Compra Pública Ètica, Fundació Deixalles), i es comprometen amb la seva efectiva assumpció la propera legislatura
La legislatura que s'acaba, marcada per la crisi i l'augment de famílies i persones en risc d'exclusió social, ha vingut marcada a nivell municipal, per un clar retrocés en matèria de criteris solidaris com ara les clàusules socials en la contractació pública

I.Verds han tingut darrerament accés al document Diagnosi de l'Ajuntament d'Artà envers la Compra Pública Ètica (en davant, CPE) que fou entregat per Casal de la Pau/S'Altra senalla el passat estiu, en virtut d'un conveni signat entre l'Ajuntament i aquesta associació l'any passat (maig de 2010).
Crida l'atenció dels ecosocialistes artanencs, que en l'Apartat "Situació actual" es remarca que "ja s'ha desenvolupat una acció en el sentit de la introducció de productes del Comerç Just", que consisteix en que "el bar concessionari del Teatre d'Artà té l'obligació d'incorporar un % determinat de productes del Comerç Just en la seva oferta". S'ha de recordar que aquesta única "acció" és bastant antiga, i resultat de la pressió que Els Verds d'Artà sempre han fet en aquest aspecte.
L'esmentat document de Diagnosi inclou tota una sèrie de propostes perfectament assumibles però que no han estat preses en consideració per l'equip de govern, més enllà d'alguna de caire testimonial i simbòlic (com ara el repartiment de caramels de Comerç Just en la Cavalcada dels Reis màgics, o un contacontes a la Biblioteca).
Aquesta legislatura s'ha vist com es rescindia el contracte amb la Fundació Deixalles Llevant, per a la recollida de residus dels comerços, a pesar que amb aquest servei es donava ocupació, hàbits de feina i ingressos a individus d'entre els més desafavorits de la nostra societat majoritàriament del municipi artanenc, al nivell de la seva integració social i econòmica.
Tampoc no han estat tingudes en compte, les reclamacions en el sentit de fer la compra dels tradicionals lots de Nadal a la mateixa Fundació Deixalles. No ha estat fins enguany, molt entrada la crisi, que s'ha mirat de reduir la insostenible despesa en instal·lació d'enllumenat de Nadal, que per les festes de Nadal i Nit vella 2009/2010 encara es va apujar a una factura de 24.423 euros (Factura de 22-02-2010).
En cap dels Plecs de condicions corresponents a les Contractacions municipals per obres o concessions de gestió d'instal·lacions municipals no es troba cap clàusula relativa bé a la inclusió de productes del Comerç Just (vegeu, per exemple, el Plec de Condicions per a la Concessió del bar del Camp de futbol de Ses Pesqueres, del passat mes de gener de 2011), bé a la potenciació de la contractació laboral de persones amb problemes d'exclusió social, a través també d'una mínima valoració positiva d'aquest fet en els Plecs de condicions de les obres i/o els serveis atorgats a empreses externes, com ara el molt recent Contracte de gestió de servei públic del futur Centre esportiu "Es Pujols" (també del passat mes de gener).
Aquesta és només una resumida enumeració dels fets que proven la manca de sensibilitat de l'actual equip de govern municipal envers les persones més afectades per la crisi (tant dels països productors, com les persones d'Artà amb problemes i/o en risc d'exclusió social). I.Verds d'Artà es comprometen a continuar lluitant per a que els criteris socials i solidaris es vagin implantant a l'Ajuntament d'Artà en les contractacions d'obres i serveis.

Què n'ha dit la premsa:
- Diari de Balears, 09-05-2011: Artà. Crisi a l'economia social.

Objectiu assolit: Acord del Ple del Consell, de declarar B.I.C. la Zona arqueològica de Ca los Camps

[Foto de grup. Roda de premsa de dijous 5 de maig de 2011 a Ca los Camps/Es Canons.
D'esquerra a dreta, B. Capó, M. Rosselló, G. Caldentey, B. Cerdà, M. Moragues i D. Abril.
Cortesia de Biel Capó]

[Imatge extreta de dbalears.cat. Fotografia d'A. Bassa. Accediu a l'article complet publicat avui:
Protecció BIC per a la zona arqueològica de Ca los Camps]

Després de dos anys de tramitació, aquest emblemàtic indret colonier (67 ha.) ha quedat encara més protegit
El Ple del Consell de Mallorca acordà el passat dimarts, dia 3 de maig, la Declaració definitiva de la Zona arqueològica de Ca los Camps, com a Bé d'Interès Cultural
A banda de la senyalització i protecció genèriques definides per la Llei de Patrimoni, a la Declaració s'explicità la prohibició, dins l’àrea de delimitació de la zona arqueològica, del trànsit rodat de vehicles fora de les vies existents, molt especialment a la zona més propera a la costa

I.Verds d'Artà celebram aquest Acord del Consell de Mallorca, que garanteix una major protecció de Es Canons, Ca los Camps i la zona litoral de Sa Cuguça, així com l'adequada conservació i senyalització dels jaciments arqueològics.

De forma genèrica, la Llei de Patrimoni Històric de les Illes estableix com a competència municipal, entre d'altres: "Senyalitzar l'emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric que es troben en el terme municipal respectiu, ordenar les vies d'accés i adoptar les mesures de protecció respecte del trànsit de persones i de vehicles."

I.Verds hem proposat i reiterat fins a l'avorriment davant un desinteressat equip de govern (UM-PSOE), la necessitat de tenir cura d'aquesta zona, amb l'objectiu de conservar-ne els valors patrimonials i difondre'ls a nivell cultural, paisatgístic i turístic. Al respecte, les nostres propostes i reclamacions han estat sobre tot senyalitzar correctament les restes arqueològiques, impulsar-ne la correcta conservació, i regular el trànsit de vehicles, fins ara descontrolat i que afectava greument no només les restes arqueològiques que s'hi troben, sinó també el paisatge, emblemàtic dins dels paisatges artanencs i coloniers.

La Declaració com a B.I.C. d'aquesta nova Zona arqueològica inclou, explicitament, la prohibiciódel trànsit rodat de vehicles fora de les vies existents dins l’àrea de delimitació de la zona arqueològica, molt especialment a la zona més propera a la costa.
Aquesta Declaració suposa una nova eina a la disposició de les administracions per a la correcta gestió cultural i turística de l'indret, i també a la disposició de la ciutadania que, si no veu una aplicació de les mesures protectores per part de l'Ajuntament, ara ja es po dirigir al Consell de Mallorca per a que, subsidiàriament, actui.

A Artà ens hem passat quatre anys escoltant de boca de B. Gili (UM) sobre el milionari "Pla turístic. Artà sorprén", de desestacionalització turística, de complexes estudis, diagnosis i programes d'actuació; de "turisme patrimonial, cultural i familiar"; de creació de "marques i segells turístics propis", de productes turístics al turisme del sol i platja"...

Paraules buides i "gestionitis aguda", gestionitis basada en repartir els doblers públics de manera opaca, unilateral i, el pitjor: ara per ara, la despesa feta, ha estat inútil.

L'equip de govern municipal UM-PSOE ha volgut fer l'impossible aquesta legislatura: vendre fum amb aquelles paraules buides (Oferir un turisme alternatiu al sol i platja [...]. Una nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori) i, a la vegada, voler ampliar sis vegades la platgeta de sa Colònia, i lamentar que a Es Canons mateix, no es poguessin construir 2.000 places hoteleres.
És més que necessari que els doblers (1.500.000 euros) destinats per tres administracions diferents, es gestionin en el futur immediat, passades les eleccions, de manera més àgil, participativa, eficient i transparent.

- Diario de Mallorca, 06-05-2011: Coches limitados en Ca los Camps.
- Última Hora, 06-05-2011: Protección para Ca los Camps.

Volem ser exemplars (però, sens dubte, és la publicació de béns d'un regidor menys interessant de l'Ajuntament)

Al menys en tres ocasions, UM-PSOE han rebutjat la proposta ecosocialista de publicar els béns patrimonials dels regidors i càrrecs de confiança aquesta legislatura
G. Caldentey, regidor de Els Verds-Esquerra a l'Ajuntament d'Artà, publica un Certificat amb els seus béns i declaracions de renda des de 2007 a l'actualitat (final de legislatura)
IniciativaVerds d'Artà trobarien adient que també ho fessin la resta de regidors, en pro de la confiança ciutadana en els representants polítics municipals i com a passa ferma contra el descrèdit dels que ens dedicam a la cosa pública

El regidor de Els Verds-Esquerra a l'Ajuntament d'Artà publica un Certificat de la Secretaria de l'Ajuntament d'Artà del passat dia 20 d'abril, en què es fa una enumeració dels béns que l'edil ha anat declarant des de principis de la legislatura fins al darrer moment (amb entrega de còpia de la Declaració de la Renda de l'exercici 2010). El més destacable del declarat a l'Ajuntament és la compra d'un turisme de segona mà (11.000 euros) l'any 2010, i que no hi consta la propietat de cap bé immoble ni cap participació en cap empresa.

Aquesta publicació es fa principalment en coherència amb les reclamacions d'augmentar la transparència a tots els nivells de l'Ajuntament d'Artà i, en aquest cas -i degut al clima de desafecció ciutadana per la política (per mor, principalment, per la corrupció de la dreta balear i illenca, especialment UM i PP)-, amb les propostes que els ecosocialistes han fet fins en tres ocasions, d'adaptar a la legalitat vigent el Registre de Béns i els Models de Declaració de Béns patrimonials i Activitats, facilitant-ne la seva posterior publicació per a l'accés i coneixement de la ciutadania. L'equip de govern també ha rebutjat, més recentment, una proposta dels ecosocialistes artanencs que consistia en l'aprovació del Codi de Bon Govern proposat per la FEMP -i adoptat per molts de municipis, com ara, el de Palma.

I.Verds lamenten que el seu regidor (de formació, llicenciat en Filosofia; de professió, bibliotecari des de fa 9 anys) sigui l'únic en donar aquesta passa, més quan ha estat en tot moment aquesta legislatura a l'oposició municipal i no ha ostentat cap càrrec públic.

Per contra, els partits que conformen l'equip de govern municipal (UM-PSOE), especialment UM, s'han caracteritzat per la seva voluntat en obstaculitzar -al llarg de tota la legislatura- l'activitat dels regidors de l'oposició en impedir l'accés a la documentació pública; fins i tot, recentment, han formulat denúncia davant la Guàrdia civil per suposada "revelació de secrets" (denúncia pel Penal) per part del regidor Caldentey en penjar al blog de la formació documents públics, com ara, el conveni entre l'Ajuntament d'Artà i una promotora per a edificar la illeta del Molí de'n Regalat (conveni que va resultar declarat Nul de Ple dret pel TSJIB, mirau si ho és, "document secret", o amb "dades privades reservades"...).

Però, sobre tot, el motiu pel qual I.Verds trobarien, més que lògica i natural, necessària, la publicació dels béns i les activitats que esperen que els altres regidors, especialment d'UM han anat declarant com estableix la Llei, és per l'interès que aquesta publicació aixecaria entre la població, molt sensibilitzada davant del lamentable espectacle de corrupció, imputacions i entrades i sortides dels calabossos de càrrecs.

Repassam a continuació el que sabem d'alguns dels regidors de l'equip de govern:

De R. Gili (UM) (d'ofici i benefici i formació desconeguts anteriorment a entrar en política), sabem només que ha cobrat la dedicació exclussiva com a Batle, al menys, més de cinc anys.

De B. Gili (UM), d'ofici i benefici i formació desconeguts anteriorment a entrar en política (com en l'actualitat), actual candidat per CxI d'Artà i regidor aquesta legislatura d'Interior, Telecomunicacions i Turisme, només sabem que va ser "assessor econòmic" del Departament financer de l'IBATUR posat pe'n Buils, i ho va continuar sent amb en Nadal (com el primer, també imputat) i en Ferrer, fins al feliç moment que UM fou expulsada de les principals institucions. Actualment, és responsable, com a regidor de Turisme, d'un multimilionari Pla Turístic, farcit de projectes de despesa amb béns immaterials (de difícil valoració econòmica i, per tant, control). Aquests quatre anys, han sortit a debat del Ple i en alguna comissió informativa, "casualitats" empresarials, com ara la vinculació entre el regidor i una promotora (la del Molí de'n Regalat, anteriorment esmentada), i una relació "pretèrita", també mercantil, entre aquest edil de turisme i una fusteria que fóu contractada per unes feines al Centre d'Informació turística. A què es dedica, en Tolo Gili? De quines empreses n'és soci? De quines empreses n'ha estat soci?

M. Antònia Sureda (UM), docent, ha estat, com a mínim aquesta legislatura, gerent del feliçment extingit Consorci d'Aubarca-Es Verger i, actualment, és parlamentària per UM. Tampoc no es va destacar gens per la transparència mostrada com a gerent d'aquell ens públic, denegant en repetides ocasions l'accés a la documentació al regidor Caldentey.

El més nou dels regidors d'UM d'Artà, B. Brunet (sense formació, ni ofici ni benefici coneguts anteriorment ni en l'actualitat), va ser contractat per l'esmentat Consorci d'Aubarca-Es Verger quan M. A. Sureda n'era la gerent, com a "assessor agrícola-ramader". Amb la feliç supressió d'aquest ens, suposam que el seu contracte per prestació de serveis deu haver estat rescindit. Al seu dia, ja exposàrem una possible incompatibilitat entre el càrrec de regidor, i el contracte de serveis esmentat amb el Consorci format per l'ajuntament i el Govern de les Illes.

Pel que fa a la "quota" psocialista artanenca, cal destacar el pressupostat aquests anys 2007-2011 en retribucions a la 1a. tinenta de batle, M. Francisca Servera Pascual per la seva dedicació parcial (que li permet continuar dedicant-se a la seva activitat professional com a advocada): aprox. 31.794,70 euros bruts (quantitat exacta de 2010), sense computar-hi la contribució a la S. Social. Per tal d'arrodonir aquesta "misèria" de retribució, i treient temps de no es sap on, també és membre del Consell d'Administració d'IB3.
Si les coses es fessin com diu la Llei, i es fessin especials esforços -tal i com ha demanat l'esquerra artanenca i exigeixen les terribles circumstàncies- en pro de la transparència, les "casualitats empresarials", com determinats increments patrimonials coneguts i/o intuïts per tots, no aixecarien, segurament, cap suspicàcia.
Amb aquests antecedents, són molt males de creure, les denúncies que periòdicament han anat fent Gili-pare i Gili-fill, segons les quals l'esquerra ecologista i els Independents d'Artà ens hem dedicat a "perseguir-los" i a fer-lis "campanyes de descrèdit".
Per altra banda, i amb els mateixos antecedents, ens resulta impresentable la intenció dels regidors i líders locals dde Convergència per les Illes, de convèncer ningú que el canvi de sigles ha sido la decisión correcta para borrar un pasado que nos perjudicaba (R. Gili dixit, 02-03-2011).

Què n'ha dit la premsa:
El Mundo/El Día de Baleares (04-05-2011): El concejal de IniciativaVerds publica su renta.

A la fi, les primeres passes municipals contra la circulació de cotxes pel litoral

[Algunes de les senyals instal·lades els darrers dies
per l'Ajuntament d'Artà. A la tercera, es pot veure com
és necessària l'aplicació de la normativa per part de la policia, ja que
no obstant el gran rètol, un cotxe encara ha anat a aparcar damunt les roques]

[Davant la manca d'actuacions per part de les administracions,
algú s'ha pres la justícia pel seu compte, i ha intentat tancar l'accés
dels vehicles amb caramulls de terra. Aquest és l'accés al Caló dels ermitans]

[Una mesura necessària: el tancament amb estaques de fusta,
deixant un poc d'espai (aprox. 1'60 m., més que el de la foto: les Normes Subsidiàries
d'Artà ho permeten) per a poder estacionar]

[Imatges generals i de detall, a les quals es pot observar la degradació paisatgística
i l'erosió del sòl, on només es poden fer les plantes allà on sobresurten les roques
i els turismes no hi passen]

Davant del greu impacte ambiental i paisatgístic en alguns dels indrets més emblemàtics
L'Ajuntament d'Artà senyalitza els principals accessos il·legals emprats pels turismes per a circular i estacionar en zones protegides del litoral
I.Verds d'Artà celebren aquesta mesura, que ha de ser la primera d'una sèrie per a eliminar aquest ús descontrolat del domini públic costaner

Des de l'any 2004, Els Verds d'Artà i moviments ciutadans com l'Associació "Es garballó", denuncien el trànsit i estacionament il·legals, massius i descontrolats que es produeix en diferents indrets del litoral d'Artà, entre d'altres, Cala Torta, Sa Cuguça (prop de Ca los Camps), Es Canons, el Caló dels ermitans, Cala Tonó i Sa Canova.
Els Verds impulsaren l'any 2005 una normativa que regulava la circulació dels vehicles pels espais naturals protegits del terme, aprovada l'any 2006. Aquesta normativa tenia ànim de complementar l'estatal i la mediambiental de caràcter autonòmic i europeu, atorgant una eina de protecció del territori i el paisatge a l'Ajuntament: s'hi inclou una sèrie de comportaments que han de ser considerades com a infraccions, i el règim sancionador corresponent.
Properament, per la zona de Sa Cuguça, Ca los Camps i part de Es Canons, s'afegirà una normativa patrimonial: la declaració de la Zona arqueològica de Ca los Camps com a Bé d'Interès Cultural, amb expressa prohibició de la circulació fora dels camins regulats.
Els Verds d'Artà han insistit una vegada darrera altra en la necessitat de solventar aquest problema i en tot moment han plantejat i exigit l'adopció de mesures com la informació, el tancament, la senyalització, etc., tant a les administracions supramunicipals, com a la municipal.
Davant la paràlisi de totes les administracions, amb el pas dels anys s'ha pogut observar com, per exemple, la propietat de Es Canons va aixecar tancar el pas dels turismes per la seva propietat; fins i tot, com alguna persona, de forma anònima, dipositava caramulls de terra en algun accés amb idèntic objectiu.
I.Verds d'Artà hem constatat que aquests darrers dies, s'ha iniciat la senyalització dels accessos, senyals on s'informa que l'accés resta prohibit per a vehicles, en aplicació de la normativa estatal i la municipal.
Esperam que l'equip de govern (UM-PSOE), més enllà d'una possible voluntat de rentar-se la cara ambientalment abans de les eleccions pugui, tal i com a promès el darrer any i anteriorment, deixar arreglat el problema de cara a l'estiu, amb la correcta instrucció de la policia local al respecte, amb el tancament amb estaques i habilitació d'algunes zones per a facilitar l'estacionament, i la campanya d'informació i difusió dels valors ambientals, paisatgístics i patrimonials d'aquests indrets, com de la prohibició del pas de vehicles.