En quines condicions es renegocia el deute d'IB3 amb la SGAE?????

Llegim en El Mundo-El Día de Baleares (30-04-2011): "EL GOVERN RETOMA LAS NEGOCIACIONES CON LA SGAE PARA SALDAR LA DEUDA DE IB3"

La SGAE, de perdonavides. El Govern? Passant pel tub, confortablement? Ens sobren els doblers (públics)?

Parlament de les Illes Balears (Comissió d'Afers Institucionals, sessió ordinària de 03-11-2011): per unanimitat, es votà a favor, amb esmenes de la portaveu d'UM, d'una Proposició No de Llei del Grup Parlamentari Bloc per Mallorca que instava el Govern de l'Estat a eximir del pagament del Cànon per compensació per còpies privades les empreses (persones jurídiques) i les administracions públiques. També s'hi reclamava a les administracions públiques, a iniciar el procediment que ha de conduir a la reclamació dels doblers pagats indegudament (retrospectivament, fins el 2006).

Aquesta proposició no de Llei ha tengut semblants desenvolupaments amb l'aprovació per part del Ple del Consell de Mallorca d'una moció del Bloc, com amb l'inici dels tràmits del Parlament de les Illes, per a recuperar els doblers públics d'aquella institució malbaratats (pagats indegudament) pel concepte del "Cànon de l'SGAE".

Hem llegit aquests darrers dies a la premsa balears, que La SGAE recaudó 8,9 millones de euros en Balears durante 2010. La cifra supone un aumento del 1,08 por ciento respecto a 2009.

La SGAE mai no s'ha caracteritzat per la transparència en els seus comptes. Ni tan sols, amb els doblers públics amb què les administracions la reguen; entre d'altres conceptes (i això no apareixia als articles/resums econòmics d'aquests darrers dies a rel de la roda de premsa d'SGAE/Balears): els 2,2 milions d'euros que falten per arribar a la xifra de 8'9 milions ingressats per la SGAE a les Illes Balears, es corresponen a l'esmentat "cànon de la SGAE"? D'aquesta quantitat, quant es correspondria al que de manera absurda -i, d'altra banda, no ajustadament al Dret europeu, com va establir la Justícia europea fa uns mesos- desembutxaquen les administracions per "compensació per còpia privada" amb els doblers dels ciutadans?

Des de la Coordinadora de regidors "Diògenes", fa anys que reclamam als nostres Ajuntaments (infructuosament, per molt que les mocions hagin estat generalment aprovades) la recuperació dels doblers, i el no pagament d'aquest concepte en el futur, i també hem impulsat el tema en l'àmbit supramunicipal.

Han fet els deures el Consell i el Govern, i han seguit les instruccions del Ple del Consell i del Parlament, per recuperar l'abonat irregularment per aquest concepte des del 2006 (com s'ha fet a la Generalitat de Catalunya o a Cadis)? El PP, se n'ha oblidat, del tema? Per què no fa com el PP de València?

Consideren el Govern i IB3 que aquests doblers no s'han de reclamar? Els sobren els diners, al Consell i al Govern Balear?

Adhesió al Pacte de Batles, un altre "brindis al sol" d'UM-PSOE

Unió d'Independents d'Artà i Els Verds-Esquerra lamenten que l'apatia i improvització de l'equip de govern (UM-PSOE) provoqui una adhesió al Pacte dels Batles municipal tan tardana, que suposarà la pèrdua de la subvenció per a la redacció del Pla d'Acció (uns 12.000 euros)
Plou sobre el banyat: abandonament total de l'AL21, i cap senyal del "Pla d’acció municipal contra el canvi climàtic", aprovat a proposta d'UM el juliol de 2008

El proper dilluns, en sessió extraordinària, el Ple de l'Ajuntament d'Artà debatrà i segurament aprovarà la proposta de l'equip de gevern (UM-PSOE), d'adhesió al Pacte de Batles. Aquesta adhesió haurà de suposar l'adopció per part de l'Ajuntament d'una sèrie de mesures que suposin millores en la gestió de les emissions de CO2 i l'energia, difondre entre els veïnats informació prèctica sobre eficiència energètica, redacció d'una diagnosi i un Pla d'Acció d'Energia Sostenible (PAES), i l'obertura de canals de finançament de la Unió Europea per a aquests objectius.

Els grups d'esquerres artanencs consideren òbvia la necessitat d'aquesta adhesió, com la necessitat que efectivament es faci feina amb l'horitzó que proposa el Pacte dels Batles, que és que l'any 2020 s'hagin reduït les emissions de CO2 a Artà un 20%.

Els grups a l'oposició municipal recorden, però, la successió d'incompliments respecte dels compromisos del Ple i de l'equip de govern, per part del mateix equip de govern en aquestes matèries i que, de fet, si s'haguessin materialitzat, haurien posat el municipi al capdavant de la illa en reducció d'emissions de CO2:

- El setembre de 2010, el Ple va aprovar, per unanimitat, una moció de UIA i Verds-ERC per instar l'equip de govern a actuar, in extremis, davant l'expulsió de la Xarxa Balear de Sostenibilitat, degut al continuat incompliment dels compromisos d'actuació en relació a l'Agenda Local 21, una AL21 que havia estat totalment abandonada des del 2007 i que ha costat més de 14.000 euros a l'Ajuntament. No consta, ni a la Comissió Balear de Medi Ambient, ni a l'oficina del Departament de Cooperació Local que fa seguiment i assessora els municipis que la duen a terme, que l'Ajuntament hagi dit ni fet res al respecte a dia d'avui per tal, com a mínim, d'evitar l'expulsió.

- El juliol de 2008, UM va dur al Ple una moció, que va ser aprovada (amb l'abstenció dels grups UIA i Verds-E, que manifestaren llur desconfiança vers la fiabilitat de l'equip de govern i el seu veritable compromís amb el que proposava: el temps lis ha donat sobradament la raó) elaborar un Pla d’acció municipal contra el canvi climàtic, d’acord amb les directrius del Pla d’acció de les Illes Balears contra el canvi climàtic impulsat per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. UM gestionava llavors aquella Conselleria. Del document que s'havia de redactar, no se n'ha sabut res més.

- Al Pacte dels Batles ja hi ha una vintena de municipis adherits (entre d'altres, els de Petra, Capdepera i Son Servera), i un any que la DG d'Energia de la Conselleria d'Industria, Comerç i energia anima les institucions municipals a adherir-se, per exemple, aprofitant una Assemblea de Batles celebrada el passada el passat desembre. Els municipis adherits ja tenen hores d'ara preparat i presentat davant la Conselleria el seu Pla d'Acció d'Energia Sostenible (PAES), i presentada la factura corresponent a la seva redacció com a despesa susceptible de finançament al 100%. La subvenció convocada amb aquest efecte, publicada el passat 15 de març, diu a les seves bases, sobre el termini de presentació de les sol·licituds, especifica que aquest termini és de 3 mesos des de la publicació d’aquesta Resolució en el Butlletí Oficial de les Illes Balears o fins a l’exhauriment de la quantia econòmica assignada a aquesta convocatòria. UIA i Verds-E han consultat l'oficina de la Conselleria d'Indústria que tramita aquesta subvenció, i han estat informats que actualment ja s'està preparant l'anunci que el termini s'ha acabat, atès que s'ha exhaurit la quantia econòmica assignada a la convocatòria, perquè hi ha les suficients sol·licituds municipals correctament tramitades per a la dotació del total d'aquella quantitat. D'aquesta manera, s'ha fet novament tard, i si l'Ajuntament vol encarregar un PAES, bé haurà de ser l'any 2012, bé n'haurà d'assumir exclussivament la despesa de redacció (uns 12.000 euros). No consta que hi hagi tan sols encarregat el PAES a dia d'avui.

Aquests són només alguns dels fets contrastats recentment que obliguen UIA i Verds-E a ser més que escèptics davant la presentació, ara, d'aquesta proposta d'Adhesió al Pacte dels Batles per part d'UM, de la seva sinceritat i compromís mínim per a dur a terme el que aquest Pacte significa. En qualsevol cas, el que ha quedat sobradament palès aquesta legislatura, és que el Medi Ambient i la seva cura ha estat un dels temes més abandonats per l'aquip de govern.

Denúncia diogènica: les institucions no tenen voluntat de recuperar els doblers pagats indegudament a l'SGAE

Els regidors de la Coordinadora de Regidors Diògenes (que està formada pels regidors d’Els Verds-Esquerra d’Artà, Guillem Caldentey, Maria Orts i Virgínia Urdangarín d’EU-EV de Capdepera i Pepe García d’Alternativa per Pollença) volem mostrar el nostre descontent amb les institucions (ajuntaments, com el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears) per no fer front amb els compromisos adquirits fa mesos per tal de deixar de pagar el Cànon Digital, com de mirar de recuperar els doblers públics malbaratats.

Volem recordar que Artà va ser el primer ajuntament del municipi on es va presentar una moció (a instàncies d’EV-E) i que Pollença (a instàncies d’Alternativa per Pollença) va ser el primer municipi de l’Estat en aprovar el no pagament del Canon per part de l’Ajuntament ja que aquests no empren els materials digitals per a copies amb drets d’autor, sinó per materials propis, fet emparat a la llei. Aquesta moció fou aprovada a altres ajuntaments importants, com per exemple, el de Manacor i el d’Inca, i també arreu de l’Estat espanyol. S’ha de recordar que tant el Parlament de les Illes Balears, com el Ple del Consell de Mallorca també ho aprovaren (a a proposta del Bloc per Mallorca), però no consta que Consell de Mallorca ni Govern de les Illes Balears, hagin pres cap mesura respecte del decidit per les cambres, ni que s’hagi reclamat cap cèntim d’euro, ni que s’hagin deixat de pagar les factures incorrectament aportades pels proveïdors (per quant en la seva immensa majoria, no s’hi indica la quantitat corresponent a aquest cànon).

Aquests dies hi ha hagut canvis substancials en aquesta llei injusta. Però, lluny del que es pot creure, el Cànon digital no ha desaparegut. La darrera sentència de l’Audiència Nacional només elimina el cànon en alguns suports. Tan sols anul·la una ordre que regulava des del 2008 la relació d’equips, aparells i suports materials que havien de pagar i les quantitats a pagar. Però el cànon aprovat el 2006 es mantén. Aquest tribunal, es declara expressament incompetent, en el cas que es tractava, pel que fa a dictaminar sobre l’aplicació indiscriminada que actualment es fa d’aquest concepte impositiu; també, en contra de l’expressat per la Ministra González-Sinde, s’ha declarat incompetent sobre si és o no procedent la reclamació del pagat indegudament. Al respecte, però, es pronuncià ja fa mesos el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, declarant no ajustat a normativa europea l’aplicació del cànon a les persones jurídiques, Administracions i empreses.

Per això seguim exigint que les administracions, que per llei poden fer-ho, reclamin la devolució del Cànon. Si tenim en compte que es pot demanar el retorn dels diners de memòries usb, discs durs d’ordinadors, telèfons mòbils, discs compactes, etc. tenim que les administracions han pagat durant anys centenars de milers d’euros que no s’haurien d’haver pagat en cap cas. I tot això no és degut a l’existència d’una llei injusta, sinó a la inactivitat i deixadesa de les institucions a l’hora de negar-se a pagar. Sobre tot quan des del 2009 hi ha els primers compromisos a deixar de pagar.

I també volem mostrar el nostre suport a totes les organitzacions, com l’Associació d’Internautes i la Unió de Consumidors, en aquesta lluita contra un Cànon que va en contra de la pressumpció d’innocència i és del tot injust. Associacions que dia a dia aconsegueixen desmuntar des dels tribunals la il·legalitat d’aquesta llei, feta a la mida dels interessos de la SGAE pels successius governs espanyols d’ençà el 1996, tant del PSOE com del PP.

Comunicat del GOB: El NO! rotund a les nuclears és innegociable

Dilluns, 14 de març de 2010

Crisi nuclear al Japó: el NO rotund a les nuclears és innegociable i s’ha d’aplicar d’immediat a l’estat espanyol.

La crisi provocada pel terratrèmol és un recordatori a l’executiu estatal que l’energia nuclear mai serà segura i és una hipoteca d’alt risc.
En primer lloc, el GOB es vol solidaritzar amb les víctimes del terratrèmol i posterior tsunami que afecta al Japó des del passat 11 de març.

En segon lloc, el GOB es vol sumar a la preocupació de la societat en general i sobretot dels col·lectius ecologistes, pel que fa a les possibles conseqüències que pugui tenir aquesta desgràcia sobre la salut pública i el medi ambient.
En aquests moments, tot i les tecnologies punteres del país nipó, i sempre segons les informacions conegudes fins ara, 3 centrals nuclears japoneses tenen problemes greus (Fukushima, Tokai i Oganawa), de fet immediatament després de la primera explosió ja es produí l’alliberament a l’atmosfera de partícules radioactives (cessi-137), les quals suposen un elevat risc per a la salut de les persones i del medi ambient, els seus efectes són especialment greus en la cadena alimentària, més tenint en compte que els seus efectes persisteixen al llarg de 300 anys.

L’energia Nuclear no és una alternativa segura per al planeta.
El dramàtic episodi que viu el Japó ha tornat a donar la raó als col·lectius ecologistes venien denunciant des de l’inici del renovat debat entorn a les nuclears: l’energia nuclear no és segura.

Ha costat molt però a la fi existeix un consens internacional sobre l’existència del Canvi Climàtic, però paral·lelament al reconeixement d’aquest problema ha sorgit la proposta de potenciar l’Energia Nuclear com alternativa a les centrals tèrmiques convencionals que s'alimenten a partir de combustibles fòssils (carbó, fuel, gas-oil, gas natural...). Aquesta proposició ha vingut avalada pel fet que els lobby’s empresarials pronuclears afirmen que aquesta energia és econòmica, segura i no genera canvi climàtic. Les tres afirmacions anteriors són falses: l’energia nuclear és una energia cara i bruta (cal recordar la gran quantitat de residus perillosos que generen i que a hores d'ara no tenen una solució per a la seva gestió i emmagatzematge), és una energia que contribueix al canvi climàtic si consideram el procés global d’elaboració, i que és perillosa, perquè és molt vulnerable als desastres naturals, a les errades de disseny o senzillament als errors humans.

L’alternativa ecologista passa per les energies renovables.
El GOB també es vol sumar a la petició al Govern central encapçalat per J.l. Rodríguez Zapatero, que assumeixi el seu compromís d’abandonar l’energia nuclear i fer la transició necessària cap a un sistema energètic basat en les energies renovables.
Cal recordar que el debat de l’energia nuclear acabarà arribant a les Balears si més no, perquè la posada en funcionament del “cable” elèctric permetrà rebre energia de la península, i això suposarà la possibilitat que aquesta sigui provinent de les centrals nuclears. Per tot això el GOB vol recordar les seves propostes:

• Una planificació que aposti vertaderament per la implantació efectiva, amb criteris territorials, de les energies renovables
• L'impuls decidit de mesures normatives per a un ús racional de l'energia: estalvi i l’eficiència energètica
• Una planificació progressiva del tancament dels grups de la central d'Es Murterar que encara s'alimenten amb carbó.
• Un model territorial i un urbanisme que generi proximitat i eviti els desplaçaments, juntament amb el foment del transport col·lectiu i els modes de transport no motoritzats, especialment dins les ciutats i pobles.

J. Assange / "The Australian": "La verdad siempre vencerá"

Article de Julian Assange publicat a The Australian avui dia 8 de desembre: Don't shoot the messenger for revealing unconfortable truths. Traduït i publicat en llengua espanyola a Rebelion.org avui mateix.

Tornam a enllaçar, pel seu interés, a la web de Wikileaks per a facilitar l'accés directe i sense intermediaris a la documentació. Us posam també l'enllaç directe per a descarregar el conjunt d'aquesta documentació mitjançant torrent, que apareix en aquella web. A continuació, l'article, en traducció de G. Leyens amb revisió de Caty R.

La verdad siempre vencerá

En 1958 un joven Rupert Murdoch, entonces propietario y editor de The News de Adelaide, escribió: “En la carrera entre el secreto y la verdad, parece inevitable que siempre venza la verdad”.

Es posible que su observación reflejase la revelación de su padre, Keith Murdoch, de que las tropas australianas estaban siendo sacrificadas innecesariamente por comandantes británicos incompetentes en las costas de Gallipoli. Los británicos trataron de silenciarlo pero Keith Murdoch no dejó que lo hicieran y sus esfuerzos llevaron al fin de la desastrosa campaña de Gallipoli.

Casi un siglo después, WikiLeaks también publica intrépidamente hechos que deben ser conocidos por el público.

Crecí en una localidad en el campo en Queensland donde la gente decía abiertamente lo que pensaba. No había confianza en el gran gobierno, se consideraba que podría corromperse si no se vigilaba cuidadosamente. Los oscuros días de la corrupción en el gobierno de Queensland antes de la investigación Fitzgerald demuestran lo que sucede cuando los políticos amordazan a los medios para que no digan la verdad.

No he olvidado esas cosas. Wikileaks se creó alrededor de esos valores centrales. La idea, concebida en Australia, fue utilizar tecnologías de Internet de nuevas maneras para informar de la verdad.

Wikileaks acuñó un nuevo tipo de periodismo: periodismo científico. Trabajamos con otros medios para llevar las noticias a la gente, y también para probar que son verídicas. El periodismo científico te permite que leas una noticia y que luego hagas clic en línea para ver el documento original en el que se basa. Así puedes juzgar tú mismo. ¿Es verdadera la historia? ¿Informaron exactamente los periodistas?

Las sociedades democráticas necesitan medios fuertes, y Wikileaks forma parte de esos medios. Los medios ayudan a mantener honesto al gobierno. Wikileaks ha revelado algunas verdades duras sobre las guerras de Iraq y Afganistán, y ha desvelado historias sobre la corrupción corporativa.

Hay gente que dice que me opongo a la guerra. Para que se sepa, no es así. Algunas veces las naciones tienen que ir a la guerra, y hay guerras justas. Pero no hay nada peor que un gobierno que miente a su pueblo sobre esas guerras y luego pide a esos mismos ciudadanos que pongan en juego sus vidas y sus impuestos por esas mentiras. Si una guerra está justificada digan la verdad y la gente decidirá si quiere apoyarla.

Si habéis leído alguno de los archivos sobre las guerras de Afganistán o Iraq, alguno de los cables de las embajadas estadounidenses o alguna de las historias sobre las cosas de las que ha informado Wikileaks, considerad cuán importante es que todos los medios puedan informar libremente sobre esas cosas.

Wikileaks no es el único que publica los cables de las embajadas de EE.UU. Otros medios noticiosos, que incluyen The Guardian de Gran Bretaña, The New York Times, El País en España y Der Spiegel en Alemania, han publicado los mismos cables.

Sin embargo es Wikileaks, como coordinador de esos otros grupos, el que ha sido objeto de los ataques y acusaciones más malignos del gobierno de EE.UU. y sus acólitos. He sido acusado de traición, aunque soy australiano y no ciudadano estadounidense. Ha habido docenas de llamados serios en EE.UU. para que yo sea “eliminado” por fuerzas especiales de ese país. Sarah Palin dice que deberían “cazarme como a Osama bin Laden”, hay una ley republicana ante el Senado de EE.UU. que trata de que me declaren “amenaza internacional” y me traten en consecuencia. Un asesor de la oficina del primer ministro canadiense ha hecho un llamamiento en la televisión nacional para que me asesinen. Un bloguero estadounidense pidió que secuestren y dañen a mi hijo de 20 años, que está aquí en Australia, sólo para hacerme daño.

Y los australianos deberían ver sin orgullo cómo Julia Gillard y su gobierno hacen el juego a esos sentimientos. Los poderes del gobierno australiano parecen estar totalmente a disposición de EE.UU. en cuanto a la cancelación de mi pasaporte australiano, o a que se espíe y acose a seguidores de Wikileaks. El Fiscal General australiano hace todo lo posible por colaborar con una investigación estadounidense que se orienta claramente a incriminar a ciudadanos australianos y enviarlos a EE.UU.

La primera ministra Gillard y la secretaria de Estado Hillary Clinton no han expresado una sola palabra de crítica hacia otras organizaciones mediáticas. Es porque The Guardian, y Der Spiegel son antiguos y grandes, mientras Wikileaks todavía es joven y pequeño.

Somos los desamparados. El gobierno Gillard trata de matar al mensajero porque no quiere que se revele la verdad, incluida la información sobre sus propios tratos diplomáticos y políticos.

¿Ha habido alguna reacción del gobierno australiano a las numerosas amenazas públicas de violencia contra mi persona y otros miembros del personal de Wikileaks? Se podría haber pensado que una primera ministra australiana debería defender a sus ciudadanos contra cosas semejantes, pero sólo ha habido afirmaciones de ilegalidad sin ninguna confirmación. La primera ministra y especialmente el fiscal general deben cumplir sus deberes con dignidad y mantenerse por encima de la refriega. Pero podéis estar seguros, esos dos sólo quieren salvar su pellejo. No lo lograrán.

Cada vez que Wikileaks publica la verdad sobre abusos cometidos por agencias estadounidenses, los políticos australianos recitan un coro evidentemente falso con el Departamento de Estado: “¡Arriesgáis vidas! ¡Seguridad nacional! ¡Pondréis en peligro a los soldados!” Luego dicen que no hay nada de importancia en lo que publica Wikileaks. No pueden ser las dos cosas al mismo tiempo. ¿Cuál de ellas, entonces?

Ninguna de las dos. Wikileaks tiene una historia editorial de cuatro años. Durante ese tiempo hemos cambiado gobiernos enteros, pero no hay una sola persona, que se sepa, que haya sido dañada. Pero EE.UU., con la complicidad del gobierno australiano, ha matado a miles sólo en los últimos meses.

El secretario de defensa de EE.UU., Robert Gates, admitió en una carta al Congreso de EE.UU. que ninguna fuente o método confidencial de inteligencia ha sido comprometida por la revelación de las bitácoras de la guerra afgana. El Pentágono declaró que no hay evidencia alguna de que las revelaciones de Wikileaks hayan llevado a que alguien sea dañado en Afganistán. La OTAN en Kabul dijo a CNN que no pudo encontrar a una sola persona que necesitara protección. El Departamento de Defensa australiano dijo lo mismo. Ningún soldado o fuente australiana han resultado afectados por algo que hayamos publicado.

Pero nuestras publicaciones no han dejado de ser importantes. Los cables diplomáticos de EE.UU. revelan algunos hechos sorprendentes:
- EE.UU. solicitó a sus diplomáticos que robaran material humano e información de funcionarios de la ONU y de grupos de derechos humanos, incluyendo ADN, huellas digitales, escaneo del iris, números de tarjetas de crédito, contraseñas de Internet y fotos de identificación, en violación de tratados internacionales. Presumiblemente, también podrían apuntar a diplomáticos australianos en la ONU.
- El rey Abdullah de Arabia Saudí pidió a EE.UU. que ataque Iraq.
- Responsables en Jordania y Bahrein quieren que el programa nuclear de Irán sea detenido por todos los medios disponibles.
- La investigación británica sobre Iraq fue amañada para proteger “intereses estadounidenses”.
- Suecia es un miembro encubierto de la OTAN y no se informa al Parlamento del el intercambio de inteligencia con EE.UU.
- EE.UU. está actuando de manera agresiva para lograr que otros países acepten presos liberados de la Bahía de Guantánamo. Barack Obama estuvo de acuerdo con entrevistarse con el presidente esloveno sólo si Eslovenia aceptaba a un prisionero. Nuestro vecino en el Pacífico, Kiribati, recibió una oferta de millones de dólares para que acepte detenidos.

En su trascendental dictamen sobre el caso de los Papeles del Pentágono, la Corte Suprema de EE.UU. dijo que “sólo una prensa libre y sin limitaciones puede denunciar efectivamente el engaño del gobierno”. La tormenta actual respecto a Wikileaks refuerza la necesidad de defender el derecho de todos los medios a revelar la verdad.
Julian Assange es redactor jefe de WikiLeaks.

28-11-2010: Wikileaks publica 251.287 informes de la diplomàcia ianqui, del desembre de 1966 al febrer de 2010

Com sabeu, avui el diari "El País", simultàniament amb d'altres capçaleres d'importància global, ha iniciat la filtració del "cables" (informes) de la diplomàcia usamericana que el portal Wikileaks prèviament lis havia aportat.
"El País" ha decidit acceptar els compromisos als que "The New York Times" arribi amb el Departament d'Estat (dels EEUUAA, of course) per a evitar la difusió de determinats documents.
En aquests moments, sembla que el repositori de documents de Wikileaks torna a funcionar després de l'atac massiu patit els darrers dies, que l'havia deixat fóra accés.
Recordau que, anteriorment, Wikileaks ja havia filtrat centenars de milers de documents confidencials ianquis, relatius a les invasions de l'Afganistan i l'Iraq.
Assenyalar, per acabar, que l'únic represaliat després que Wikileaks publicàs el terrible video en què es pot observar com les forces usamericanes massacraren civils i nins a Bagdad des d'uns helicòpters, ha estat el militar que suposadament el va filtrar. No es recorda que "la comunitat internacional" hagi formulat ni un retret als EEUUAA al respecte.
Aquí teniu l'enllaç per a accedir a la pàgina de Wikileaks on es dirigeix als diferents documents diplomàtics.

Press Release - Wikileaks empieza a publicar cables diplomáticos de la embajada de estados unidos

Us enllaçam també al glosari que El País ha posat a la disposició, per tal de facilitar la comprensió dels documents:
El País, 28-11-2010: Glosario de abreviaturas militares y diplomáticas

Notícia no publicada als mitjans espanyols: Barroso amenaça de dictadures si no es duen a terme les reformes exigides pel capital

La democràcia tal com la coneixem pot desaparèixer d'Espanya, Grècia o Portugal si hi ha resistència, ha dit Joao Barroso -cap de la Comissió Europea- al president de la Confederació Europea de Sindicats, J. Monks. Es podrà arribar a dictadures, cops militars, o qualsevol altre mecanisme que controli la resistència de ciutadans i treballadors, és l'advertència que ha donat Barroso als sindicats europeus. La notícia s'ha publicat a Anglaterra (al Daily Mail, i en algun altre mitjà també britànic, d'informació financera) a partir de les declaracions d'un J. Monks en estat en de xoc. Un silenci estremidor s'ha apoderat de la premsa espanyola: no hi ha hagut ni una sola referència, com si no hagués passat. Heinz Dieterich ha escrit un breu article sobre la notícia (Unión europea amenaza con dictaduras militares). A continuació recollim l'article original (s'incloïen també breus ressenyes dels dictadors antics d'Espanya, Grècia o Portugal) [la traducció és nostra]:

En una visió de malson d'Europa Barroso com a cap de la UE adverteix que "la democràcia podria desaparèixer" a Grècia, Espanya i Portugal

- La UE comença a preparar milions de lliures d'emergència per al rescat d'Espanya
- Els països endeutats poden caure en dictadures, adverteix el cap de la UE
- 'Apocalíptica' visió que alguns estats es quedin sense diners

La democràcia podria "col·lapsar-se" a Grècia, Espanya i Portugal, a menys que es prenguin mesures urgents per fer front a la crisi del deute, ha advertit el cap de la Comissió Europea. En una reunió extraordinària per al comerç amb caps sindicals la setmana passada, el President de la Comissió José Manuel Barroso, ha transmès una apocalíptica "visió en la qual els països afectats per la crisi en el sud d'Europa podrien ser víctima dels cops militars o aixecaments populars quan els tipus d'interès es disparin i el col·lapse dels serveis públics perquè els seus governs es queden sense diners.
La severa advertència arriba en el moment en què es posa de manifest que els caps de la UE han començat a treballar en un paquet de rescat d'emergència per a Espanya, que és probable que sigui de centenars de milers de milions de lliures.

Un rescat de £ 650.000.000.000 per a Grècia ja ha estat acordat.
John Monks, ex cap de la TUC, va dir que havia quedat "sorprès" per la gravetat de l'advertència del Sr Barroso, que és un ex primer ministre de Portugal.
MONKS, ara cap de la TUC Europea, va dir: "Vaig tenir una discussió amb Barroso el passat divendres sobre el que es pot fer per Grècia, Espanya, Portugal i la resta i el seu missatge va ser contundent: "Mira, si no porten a terme aquests paquets d'austeritat, aquests països podrien desaparèixer pràcticament en la forma en què els coneixem: com democràcies. Ells tenen una altra opció, això és tot."

Iniciativa per a l'ús del català a Europa, i una intervenció contundent al Parlament europeu

http://www.europarl.cat/

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. El Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer-ne tancar la versió catalana. Fins ara no l'han tancat perquè s'han quedat sorpresos en comprovar les moltes visites que està rebent. Per tant, passa -si us plau- aquesta informació als teus contactes: com més visites, més possibilitats hi ha que s'ho repensin! Entra al web del Parlament europeu, i tria l'opció en català.

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -que no arriben al mig milió de parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants, és la desena llengua europea en importància i no té encara cap reconeixement en l'àmbit europeu.

PASSAU-HO, PER FAVOR!

_____________________________________________________

I ara, sense sortir del cercle de l'Europa del Capital i el seu Parlament, un vídeo amb subtítols en castellà força il·lustrador de com es volen resoldre les crisis econòmiques dels estats des de les institucions europees, i de la "solidaritat" inter-estatal europea, com del pacifisme.
D. Cohn-Bendit al Parlament europeu en debat sobre les mesures "de rescat" davant la crisi econòmica grega:
[...]
I finalment, hi ha també una altra manera d'ajudar als pressupostos de Grècia: prendre d'una vegada la iniciativa, com Unió Europea que som, de fomentar el desarmament a la regió. Una iniciativa política per al desarmament entre Grècia i Turquia. Una iniciativa política per que les forces armades turques es retirin del nord de Xipre. Si en el fons som uns hipòcrites! En els últims mesos, França l'ha venut sis fragates a Grècia per 2.500 milions d'euros. Helicòpters per 400 milions. Rafale de combat per 100 milions cada un. Els meus "espies" no han sabut dir-me si van ser 10, 20 o 30 ... I Alemanya l'ha venut a Grècia altres 6 submarins per altres 1.000 milions. Més transparència! Si som uns absoluts hipòcrites! Els hi prestem diners perquè ens comprin armes! Si som de veritat responsables, garantim entre tots la integritat territorial de Grècia. Crec que aplicar aquests retalls és més eficaç que retallar sous de menys de mil euros. Jo li demano a la Comissió una mica de justícia.

Digues NO a la pesca europea en el Sahara occidental ocupat

La UE paga el Marroc per a pescar en el Sahara Occidental ocupat. L'Acord pesquer UE-Marroc és polícament controvertit, i viola la llei internacional.
La campanya internacional Fisch Elsewhere! ("Pescau en un altre lloc!") exigeix a la UE cancel·lar les sevs operacions de pesca -tan summament poc ètiques-, i anar a pescar en altres llocs. La no pesca en el Sahara Occidental hauria de ser respectada mentres el conflicte no s'hagi resolt.

A continuació, reproduïm el comunicat de la campanya -en castellà en no haver (encara) la versió en català.

Queridos amigos:
En 2010, coincidiendo con la presidencia de España en la Unión Europea, comenzarán las conversaciones para la renovación del acuerdo de pesca entre la UE y Marruecos.
Como sabéis, el actual acuerdo, que expira en 2011, no excluye explícitamente las aguas del Sahara Occidental ocupado. Gracias a ello, numerosos barcos ingleses, portugueses, lituanos y españoles, entre otros, están faenando en aguas saharauis.
Bajo estas circunstancias, Marruecos se está beneficiando del dinero de los europeos y la UE está dando claras señales de apoyo a la ocupación ilegal del territorio.
¡Ha llegado la hora de actuar!
El 6 de noviembre, Western Sahara Resource Watch ha lanzado una campaña para exigir a la Unión Europea que deje de conceder licencias de pesca en aguas del Sahara Occidental y que cese la actividad pesquera de la UE en el Sahara Occidental.
Para llevar a cabo esta campaña, ¡NECESITAMOS VUESTRA COLABORACIÓN!
Para firmar la petición debéis entrar en www.fishelsewhere.eu
Pueden firmar tanto personas individuales como organizaciones y colectivos. Hay también una sección específica para parlamentarios. La firma se realiza a través de la propia página web.
La petición está disponible en inglés, francés, español, árabe, sueco, alemán, portugués, italiano, holandés y finés. Esperamos tener más versiones en breve.
Os pedimos también vuestra ayuda para divulgar esta campaña todo lo que podáis. Debemos hacer llegar la petición al mayor número de posibles firmantes, ya sean personas, organizaciones o instituciones. Para ello, os pedimos que reenviéis este correo a todos vuestros contactos y que, si tenéis página web, blog, facebook, twitter o cualquier otro medio de difusión de internet, que colguéis la campaña y el link a www.fishelsewhere.eu
Es crucial conseguir un número muy importante de firmas en los próximos 10 días, para que la campaña coja entidad y la petición sea ya imparable. La campaña continuará después pero hay que intentar darle un gran empujón ahora.
Cuando WSRW realizó la campaña anterior en 2006, se consiguió que la firmaran más de 200 parlamentarios europeos y que Suecia votara en contra. Esta vez nos proponemos detener el expolio. ¡Con tu ayuda lo podemos conseguir!
¡CONTAMOS CON VOSOTROS PARA DETENER EL EXPOLIO DE LOS RECURSOS NATURALES DEL SAHARA OCCIDENTAL!
Gracias.

Ajuntaments vs. Cànon de la SGAE

Col·lectiu de regidors “Diògenes”
Artà, Capdepera, Pollença i Son Servera
2 de novembre de 2009

Els membres del Col·lectiu de regidors Diògenes instaran a reclamar les quantitats abonades als proveïdors en concepte de “Cànon de la SGAE” en l'adquisició de suports i aparells destinats a la reproducció, emmagatzemament i còpia de documents (CD-R, DVD-R, impressores, discs durs, etc.)
Instaran, així mateix, a reivindicar la derogació de l'article 25 de la Llei de Propietat Intel·lectual, on es contempla aquest impost, que consideren injust i indiscriminat i de molt dubtosa aplicació en el cas del seu ús per les administracions públiques

Els membres del Col·lectiu de regidors “Diògenes” impulsaran, en les seves respectives Corporacions -bé mitjançant instàncies, bé amb propostes als Plens- que es reclami a les empreses proveïdores de materials d'oficina i informàtics la quantitat total abonada pels Ajuntaments en concepte de “Cànon digital” (conegut popularment com "Cànon de la SGAE"), impost [1] que ha gravat, molt probablement, en l'adquisició de les unitats de suport i aparells destinats a la reproducció, emmagatzemament i còpia de documents (CD-R, DVD-R, impressores, discs durs, etc.), d'ençà que aquest impost entrà en vigor.

Els membres de “Diògenes” consideren que, per la seva pròpia natura, els documents que crea, tramet, reprodueix, emmagatzema i modifica una administració local, no són subjectes -al menys, amb la suficient claredat- a aquest gravamen atès, per una banda, que es tracta de Patrimoni documental de titularitat pública i, per l'altra, que la llei (TRLPI) estableix una presumpció de que la compra dels suports esmentats és per a la reproducció de les obres acollides a l'empara de la Legislació de propietat intel·lectual, presumpció que por ésser destruïda per prova practicada en contrari, mitjançant la qual quedi acreditat que "el suport s'ha emprat per a una altra finalitat diferent de la reproducció d'obres d'autors, que constitueix la causa de tributació". Consideren del tot acreditable -si no acreditat a priori- que el material adquirit no s'ha emprat ni s'empra per les Corporacions per a la reproducció d'obres protegides per drets de propietat intel·lectual, pel que no s'acompleixen els requisits establerts en la llei (TRLPI) per a l'aplicació de la compensació equitativa.

La iniciativa es fonamenta en el caràcter indiscriminat i injust d'aquest polèmic impost en concepte de “Compensació equitativa per còpia privada”, i en un seguit de sentències judicials en les quals s'ha fallat en favor del dret d'alguns demandants a la devolució de les quantitats abonades en concepte d'aquest Cànon abonades a determinats comerços, quant els demandants han pogut provar que la finalitat donada als suports adquirits no havia d'estar subjecta a aquesta imposició fiscal [2]. Aquestes sentències, que semblen només curiosos casos judicials, han suposat en realitat una garrotada al controvertit Canon digital, podrien provocar una cadena de reclamacions de particular i institucions en contra d'aquest impost i propiciar, d'aquesta forma, el canvi d'una legislació tan contestada socialment com aquesta -quan s'hi estableix la presumpció de culpabilitat del comprador d'un simple CD, penada amb 0,28 euros (per exemple).

També esmenten, com a exemple dels dubtes jurídics que provoca aquest impost i la seva aplicació, la pregunta de l'Audiència Provincial de Barcelona al TJE sobre la legalitat de l'aplicació indiscriminada, per part de l'Estat espanyol, d'aquest Cànon Digital [3].

Segons els regidors, el "Cànon de la SGAE" grava indiscriminadament a tots els ciutadans, empreses i administracions públiques, només pel fet de ser sospitosos de poder realitzar una còpia d'una obra subjecta a propietat intel·lectual, la qual cosa es podria comparar a que es cobrassin les multes de trànsit cada vegada que es compra un cotxe, o a la implantació d'un "Canon municipal" pel qual s'empresonàs X dies els batles i els regidors d'urbanisme per a compensar els possibles delictes de corrupció que hagin comès o que es puguin proposar cometre.

La recaptació per còpia privada va generar l'any 2007 uns vint milions d'euros a la SGAE, segons el seu "Informe de Gestió 2007". En 2008, segons el mateix document, l'entitat de gestió de drets d'autor esperava recaptar uns 40 milions en el mateix concepte.
La coordinadora Diògenes està formada pels regidors Guillem Caldentey (Artà, Verds-Esquerra), Maria Orts i Virginia Urdangarín (Capdepera, EU-EV), Pepe García (Alternativa per Pollença) i Contxi Penya (Son Servera, Verds-Esquerra).

Accediu al document d'Instància presentat per Els Verds-Esquerra en l'Ajuntament d'Artà avui dia 2 de novembre de 2009 (Núm. de Registre d'Entrada 5.222).

Notes:
[1] Aquest impost es contempla en l'article 25 del Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia (TRLPI): [...] La reproducció realitzada, exclusivament, per a l'ús privat, mitjançant aparells o instruments tècnics no tipogràfics, d'obres divulgades en forma de llibres o publicacions que amb aquests efectes s'assimilin reglamentàriament, així com els fonogrames, videogrames o d'altres suports sonors, visuals o audiovisuals, originarà una compensació equitativa i única per cada una de les tres modalitats de reproducció esmentades, i és una aplicació en l'Estat espanyol d'una Directiva Europea (DIRECTIVA 2001/29/CE) que diu que: Per a que els autors i Intèrprets puguin continuar la seva tasca creativa, han de rebre una compensació adequada per l'ús de la seva obra, al igual que els productors, per a poder finançar aquesta tasca. La inversió necessària per tal d'elaborar productes tals com fonogrames, pel·lícules o productes multimèdia, i serveis tals com els serveis “a la carta” és considerable. És indispensable una protecció jurídica adequada dels drets de propietat intel·lectual per a garantir la disponibilitat d'aquesta compensació i oferir l'oportunitat d'obtenir un rendiment satisfactori d'aquesta inversió.
[2] Es tracta de casos en què els demandant exerceixen l'advocacia, i que empren els suports per a emmagatzemar-hi sentències judicials. Vegeu, per exemple, la resolució favorable al demandant del Jutjat del Mercantil número 1 de Las Palmas de Gran Canaria, del mes de sembre de 2006, o la més recent sentència (149/2009) del passat dia 2 de setembre de 2009, del Jutjat del Mercantil número 1.
[3] Auto plantejat per l'Audiència Provincial de Barcelona de 15 de setembre de 2008, per qüestió prejudicial davant del TJCE, sobre Com s'ha d'interpretar la compensació equitativa prevista en l'art. 5.2.b de la Directiva 2001/29/CE pels casos en que un Estat membre introdueixi l'excepció per còpia privada; si, en el cas que s'opti un sistema de recaptació que gravi amb un cànon els equips, aparells i materials de reproducció digital, és conforme al concepte comunitari de compensació equitativa l'aplicació indiscriminada de l'esmentat cànon a empreses y professionals que clarament adquireixen els aparells i suports de reproducció digital per a finalitats alienes a la còpia privada; i, finalment, si el sistema adoptat por l'Estat espanyol d'aplicar el cànon per còpia privada a tots els equips, aparells i materials de reproducció digital de forma indiscriminada podria contrariar la Directiva 2001/29/CE, en no existir una adequada correspondència entre la compensació equitativa i la limitació del dret per còpia privada que la justifica.

Issac Rosa/Público: "No encuentro la papeleta de IUAI"

[Público, 5 de juny de 2009]

“En España hay un partido, el PSOE, que está en la vanguardia de la izquierda en Europa” -José Blanco, ministro de Fomento-


Tengo una amiga que, a estas alturas, todavía no sabe a quién votar. Ella es de izquierda sin complejos, y no es que no tenga a quién votar. Más bien al contrario: se encuentra con un exceso de oferta, y querría votar a dos o incluso tres partidos diferentes.

Hay días que prefiere pájaro en mano (Izquierda Unida), pero otros le tienta lo bueno por conocer (Izquierda Anticapitalista), y hasta alguna mañana se levanta marchosa y apuesta por Iniciativa Internacionalista, que no sólo tiene apoyos en el País Vasco pese a su criminalización.

Ha revisado las listas de unos y otros, y en todas encuentra nombres con quien simpatiza. De hecho, hay candidatos que compartieron partido años atrás. Si mira los apoyos de intelectuales y colectivos sociales a un partido u otro, todos le convencen por igual.

Así que ha comparado los programas electorales. Los ha volcado en un documento informático y de cada uno ha hecho una nube de tags, de ésas que destacan en mayor tamaño las palabras más frecuentes. Así visualiza las coincidencias, que son muchas: contra la Europa del Capital, Bolonia, la directiva de la vergüenza y la OTAN; por la movilización obrera, el aborto libre, el laicismo y la autodeterminación de los pueblos; por la solidaridad con Palestina, Sahara y la izquierda latinoamericana, por el socialismo del siglo XXI, etc.

Al final, aparte de indecisa, acaba cabreada. Le fastidia que en unas elecciones como éstas, de circunscripción única y donde no pesa tanto el voto útil, los votantes de izquierda se dividan tanto, cuando hace falta una alternativa política fuerte ante la crisis. Como ella, muchos echamos de menos la papeleta de Izquierda Unida Anticapitalista Internacionalista.

S. Alba Rico/Rebelión: "Alfonso Sastre, il·legalitzat"

[Il·lustració de Tasio, extreta de InSurGente, 17-05-2009]

El seu nom contamina les llistes d'Iniciativa Internacionalista i el món en general

És una història coneguda: l'any 1630, a Milà, un sospitós, denunciat per un honrat ciutadà, és detingut i torturat i, després de negar inicialment l'acusació, acaba per confessar el seu delicte. Sota tortura, denuncia també el seu barber, còmplice de l'atrocitat, i aquest al seu torn denuncia uns altres homes, i posa al descobert tota una cadena de monstruosos malfactors que comença, o conclou, en un cavaller de nom Padilla, cap de la campanya de terror. Un cop condemnats i executats, sobre les runes de la casa del barber van alçar una columna admonitòria que recordava la infame acció dels reus i advertia eternament els malvats sobre les conseqüències de tan males accions. Què havien fet? Se'ls considerava untori, és a dir, “untadors” sinistres que havien propagat la pesta per la ciutat tot escampant per parets i objectes la substància contaminant que transmetia la malaltia. Només l'any 1778, sota l'empenta lluminosa de la Il·lustració, la columna va ser enderrocada, atès que la nova època —la de Montesquieu, Verri i Beccaria— considerava que la infàmia no residia en els condemnats sinó en els magistrats que els van jutjar i en els ciutadans acovardits i ignorants que van ajudar a convertir la bogeria, la superstició i l'absolutisme en un procediment natural.

Aquesta història real de l'Antic Règim, recollida l'any 1840 per l'italià Alessandro Manzoni, és per desgràcia molt actual. Segons l'Advocacia General de l'Estat —és a dir, segons el govern del regne d'Espanya—, Alfonso Sastre, el dramaturg viu més important del món, és un untore i el seu sol nom (mentre ell treballa en les seves obres de teatre tancat a la seva habitació) és capaç de contaminat tot el que l'envolta, des d'Hondarribia a la Terra de Foc. Contaminat per les seves “connexions personals” del passat, la seva presència com a cap de llista en la candidatura d'Iniciativa Internacionalista és fins a tal punt contaminant que ha de ser immediatament privat dels seus drets ciutadans juntament amb els seus companys de grup i al costat dels seus votants potencials. En aquest galop de retorn a la pre-modernitat, la lògica és ja —desgraciadament— coneguda: no és que presentar-se a unes eleccions europees sigui un delicte; no és que no se li permeti de presentar-se per haver comès un delicte: és que la seva existència mateixa és delictiva. “Intencions”, “analogies”, “concomitàncies”, tota la subtil obra del Dret, alçada pacientment durant segles, sucumbeix entre aplaudiments a aquesta atmosfera primitiva i sacrificial de miasmes obscures transmeses, com la grip porcina, amb voluntat o sense, en una ona expansiva ininterrompuda. Les nocions de malaltia i pecat —mortals les dues— substitueixen les de delicte, prova, presumpció d'innocència, responsabilitat individual. De fins a quin punt “la defensa de la democràcia” —amb Savater i Rosa Díez al capdavant— ha lliscat ja en el món medieval, obscurantista, prehistòric, del farmakón i la màgia negra, en dóna bona prova el fet de què, si volgués, Alfonso Sastre no podria canviar d'opinió: és només el resultat de les seves “connexions personals” i el començament, al seu torn, de connexions potencialment tan amplies que a partir del seu nom, en el deliri antijurídic de les analogies i les concomitàncies, es podria impugnar o il·legalitzar qualsevol llista en què hi hagués algun lector de Esquadra hacia la muerte (“Escamot cap a la mort”).

La conjectura de què Batasuna anava a demanar el vot per a II i la presència en les seves llistes d'un antic candidat d'ANV, una força llavors legal però il·legalitzada a posteriori, ha activat l'enèsima impugnació d'una força electoral que, amb gairebé total seguretat, no podrà concórrer el proper 7 de juny a les eleccions europees. L'any 1630 es feien les coses així; l'any 2009, al regne d'Espanya, també. L'any 1630, els processos oberts contra els untori formava part de la lògica pre-il·lustrada de l'Antic Règim; l'any 2009, els processos oberts contra els untori es vol fer passar per normalitat democràtica i de Dret. Caldrà que gent intel·ligent, gent saberuda, gent honorable, respectada i influent, gent fora de tota sospita, gent rica i gent poderosa —com al Milà de la pesta— algun dia rendeixin comptes davant dels ciutadans per a aquesta doble malesa: la de restablir l'Antic Règim i la de fer-ho, a sobre, apel·lant el dret i la Democràcia.

Així les coses, suggereixo —i ho dic de debò— que Batasuna, font de totes les miasmes, poderosíssima vareta de contagiar infàmia, convoqui una roda de premsa i demani públicament el vot per al PP i/o per al PSOE. ¿Quedaran tacats els dos partits principals espanyols? ¿Se'n demanarà la il·legalització? És evident que no, però d'aquesta manera com a mínim quedarà ben clar que, desencadenada fora del dret, aquesta lògica medieval és fins a tal punt medieval —i està tan fora del dret— que ni tan sols és lògica: és pur exercici de sobirania religiosa o, el que és el mateix, arbitrarietat paranoica d'un Sant Ofici en la seva lluita contra el Mal.

Perquè el que ja ha quedat clar, en qualsevol cas, és que l'obscurantisme, la manipulació, el menyspreu per les regles del joc i la injustícia són infinitament més contagiosos que la pesta —i molt més, és clar, que la consciència de la democràcia i la llibertat.

—Article original a Gara: Alfonso Sastre, ilegalizado

—Article original a Rebelión: Alfonso Sastre, ilegalizado

- Accediu al text íntegre de la Demanda de l'advocat de l'Estat en què es sol·licitava la il·legalització d'Iniciativa Internacionalista en base a la Ley de Partidos.

Comunicat de Els Verds de Mallorca: Eleccions europees

Els Verds de Mallorca es presentaran a les eleccions europees amb la candidatura Esquerra dels Pobles – Els Verds

Ahir, dia 15 d’abril, es celebrà una Trobada dels Verds de Mallorca en la qual es decidí concórrer a les eleccions europees amb la candidatura “Esquerra dels Pobles-Els Verds”.

Aquesta és la candidatura en la que participen la majoria de forces polítiques d’esquerres, nacionalistes i ecologistes de l’estat espanyol, tals com la Confederació de partits verds espanyols (Los Verdes), el BNG, Aralar, ERC, EA, PSM, CHA, entre d’altres.
Els Verds han decidit optar per presentar-se en aquesta opció electoral, per considerar-la la més àmplia i plural de les candidatures d’esquerres que s’han pogut conformar a l’Estat espanyol.
Això suposa que a nivell de Mallorca, els Verds compartirem candidatura amb PSM, Esquerra-Illes i Entesa. En aquest sentit, hem de lamentar que no hagi estat possible que aquesta candidatura aglutini la totalitat de forces d’esquerres alternatives de les Illes, que és l’opció electoral defensada pels Verds a nivell autonòmic i per la qual seguirem apostant de cara a les eleccions del 2011.
El fet de que Esquerra Unida i Els Verds no comparteixin candidatura per a les eleccions europees, ja que cada força política ha optat per seguir les opcions elegides pels seus corresponents òrgans de direcció a nivell estatal (Confederación de los Verdes i IU Federal), no suposa, per part dels Verds, cap canvi en les relacions amb Esquerra Unida, tant a l’interior del Bloc per Mallorca, com en les diferents candidatures conjuntes que compartim a dia d’avui a nivell local.
La incorporació dels Verds a la candidatura d’Esquerra dels Pobles, ha de rompre la visió errònia (que al nostre parer s’ha donat fins ara a les Illes) de que dita candidatura és un front exclusivament nacionalista, si no que representa l’àmplia diversitat dels pobles que integren l’estat espanyol des d’una visió d’esquerres i ecologista.