En Marxa, ja! Via lliure al Tren de Llevant

A l'Ajuntament de Son Servera LA PLATAFORMA PEL TREN DE LLEVANT i els batles d'Artà, Capdepera, Manacor, Sant Llorenç i Son Servera ens reunirem avui, dimarts dia 4 d'octubre, per tal de consensuar un manifest per tal de reivindicar la reanudació de les obres del tren i el compliment del conveni ferroviari Manacor-Artà-Cala Rajada.
D'aquesta reunió sortirà la convocatòria d'una nova MARXA PEL TREN DE LLEVANT dia 6 de novembre.
Vos convidam a signar el manifest i participar d'aquesta convocatòria que serà a les 18,30 del mateix dimarts.

Documents relacionats:
(1) Proposta de "Manifest pel Tran de Llevant 2011"
https://docs.google.com/leaf?id=1CCnJeyjOut15GQ1ufeh19QOdBysOzwg7al1LGpvyJhEfvlS17lf50PEpA8rB&hl=ca
(2) Conveni de col·laboració entre l'Estat i Illes Balears, en matèria de ferrocarril (B.O.E. núm. 42, de 18-02-2009) http://www.boe.es/boe/dias/2009/02/18/pdfs/BOE-A-2009-2769.pdf

En quines condicions es renegocia el deute d'IB3 amb la SGAE?????

Llegim en El Mundo-El Día de Baleares (30-04-2011): "EL GOVERN RETOMA LAS NEGOCIACIONES CON LA SGAE PARA SALDAR LA DEUDA DE IB3"

La SGAE, de perdonavides. El Govern? Passant pel tub, confortablement? Ens sobren els doblers (públics)?

Parlament de les Illes Balears (Comissió d'Afers Institucionals, sessió ordinària de 03-11-2011): per unanimitat, es votà a favor, amb esmenes de la portaveu d'UM, d'una Proposició No de Llei del Grup Parlamentari Bloc per Mallorca que instava el Govern de l'Estat a eximir del pagament del Cànon per compensació per còpies privades les empreses (persones jurídiques) i les administracions públiques. També s'hi reclamava a les administracions públiques, a iniciar el procediment que ha de conduir a la reclamació dels doblers pagats indegudament (retrospectivament, fins el 2006).

Aquesta proposició no de Llei ha tengut semblants desenvolupaments amb l'aprovació per part del Ple del Consell de Mallorca d'una moció del Bloc, com amb l'inici dels tràmits del Parlament de les Illes, per a recuperar els doblers públics d'aquella institució malbaratats (pagats indegudament) pel concepte del "Cànon de l'SGAE".

Hem llegit aquests darrers dies a la premsa balears, que La SGAE recaudó 8,9 millones de euros en Balears durante 2010. La cifra supone un aumento del 1,08 por ciento respecto a 2009.

La SGAE mai no s'ha caracteritzat per la transparència en els seus comptes. Ni tan sols, amb els doblers públics amb què les administracions la reguen; entre d'altres conceptes (i això no apareixia als articles/resums econòmics d'aquests darrers dies a rel de la roda de premsa d'SGAE/Balears): els 2,2 milions d'euros que falten per arribar a la xifra de 8'9 milions ingressats per la SGAE a les Illes Balears, es corresponen a l'esmentat "cànon de la SGAE"? D'aquesta quantitat, quant es correspondria al que de manera absurda -i, d'altra banda, no ajustadament al Dret europeu, com va establir la Justícia europea fa uns mesos- desembutxaquen les administracions per "compensació per còpia privada" amb els doblers dels ciutadans?

Des de la Coordinadora de regidors "Diògenes", fa anys que reclamam als nostres Ajuntaments (infructuosament, per molt que les mocions hagin estat generalment aprovades) la recuperació dels doblers, i el no pagament d'aquest concepte en el futur, i també hem impulsat el tema en l'àmbit supramunicipal.

Han fet els deures el Consell i el Govern, i han seguit les instruccions del Ple del Consell i del Parlament, per recuperar l'abonat irregularment per aquest concepte des del 2006 (com s'ha fet a la Generalitat de Catalunya o a Cadis)? El PP, se n'ha oblidat, del tema? Per què no fa com el PP de València?

Consideren el Govern i IB3 que aquests doblers no s'han de reclamar? Els sobren els diners, al Consell i al Govern Balear?

Comunicat de la Coordinadora "Diògenes" respecte del recentment aprovat Decret-Llei 1/2010

[Imatge de la urbanització pollencina de Sa Font,
amablement cedida per Biel Perelló]

El Decret 1/2010 afavoreix només l'especulació inmobiliària i no crea llocs de feina, perquè no assegura ni fomenta les dotacions de serveis
Lamenten la capitulació del Bloc davant la proposta d'UM

El Col·lectiu de regidors "Diògenes" rebutja el Decret Llei 1/2010 de 26 de març, com la resolució del Parlament de les Illes Balears per la qual es validà el passat dia 27 d'abril, que permet l’atorgament de llicències d’edificacions a urbanitzacions sense servei de clavegueram (1).

Els regidors ecosocialistes entenen que d'aquesta manera es consolida un model urbanístic propi de països subdesenvolupats, i es tornen a fer excepcions a la normativa urbanística vigent que lògicament exigia disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram) per donar llicències. En lloc de coadjuvar els interessats -les administracions municipals i els propietaris- a la correcta recepció i dotacions de serveis -i les oportunes cessions del sòl per a usos públics, en determinats casos- de les urbanitzacions, garantint sempre els interessos públics, s'actua apadassant el problema d'alguns petits propietaris que ara per ventura podran construir la seva segona residència però, sobre tot, es dóna via lliure a la revalorització dels terrenys de grans promotors gràcies a que ara podran obtenir llicència per als projectes d'edificació.

Els regidors "Diògenes" consideren que aquesta mesura legislativa és més un cop de la nova UM del "sector nord" (Bartomeu Vicens, anterior parlamentari, va impedir l'aprovació fa uns mesos del "Decret Nadal", del qual és rèplica aquest Decret Llei recentment aprovat) vinculada a foscs interessos immobiliaris i especulatius, que no una mesura de reactivació econòmica davant la crisi. Aquest pegat no es correspon amb una veritable demanda de sòl per a la construcció de nous habitatges unifamiliars sinó més aviat a interessos especulatius (2). En tot cas, representa una mesura completament contrària al "canvi de model" -suposadament assumit per les forces progressistes- que s'hauria d'anar aplicant, tot aprofitant la crisi econòmica actual.

Per altra banda, si el que es vol realment és fomentar la creació de llocs de feina al sector de la construcció, seria molt més efectiu impulsar la cabdal recepció i execució de les dotacions de serveis -com la del clavegueram-, per exemple, obligant les administracions municipals i amb ajudes al finançament, si cal, de les contribucions especials. En aquests moments, pocs propietaris d'un sol solar estan disposats a iniciar les obres per la seva segona residència, i no és previsible un immediat increment de la construcció per aquesta banda. Al contrari, amb ajudes als propietaris amb les despeses per a l'execució de les dotacions de serveis, aquestes grans obres es durien endavant, dinamitzant el sector realment i amb creació de llocs de feina, i amb més altes garanties per a l'interès públic.

Aquest col·lectiu troba mancades de qualsevol credibilitat les condicions establertes en el Decret segons les quals els Ajuntaments disposen de dos anys per a l'aprovació dels projectes de dotació i l'execució dels mateixos, quan és notòria la manca de voluntat i diligència per part dels batles que, en alguns casos durant dècades, no ho han dut a terme. Fins i tot es donen casos que aquests mateixos batles descobreixen "sobtadament" que algunes urbanitzacions dotades de tots els serveis i, en principi, ben recepcionades, presenten greus deficiències en les cessions obligatòries de terrenys (3).

No s'assegura l'execució de les obres d'urbanització necessàries (xarxes de distribució d'aigües i sanejament, voravies en condicions, zones verdes, enllumenat públic en condicions, etc.), ni l'execució de les cessions de sòl obligatòries en alguns casos (un 10%). Amb l'aprovació al Parlament, en el segon intent, d'aquest Decret, es permet novament endarrerir aquestes actuacions i, a la vegada, continuar expedint llicències de construcció. Quan tot hagi estat venut, el mort lis caurà als nous propietaris... o als contribuents en general, i els promotors i especuladors de ben segur que hauran tengut bona cura de desaparèixer. És el que està passant ja, per exemple, a les urbanitzacions de S'Estanyol o Mont Ferrutx en el terme d'Artà, que ara ja no es troba el promotor ni primers propietaris, i als solars on hi havia d'haver -per exemple- un parc infantil, hi ha una casa construïda, venuda a nous propietaris i revenuda novament. A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.

Si les Balears volen competir al mercat turístic, s'hauria d'apostar por un altre tipus de desenvolupament respectuós amb el nostre principal patrimoni que és el medi ambient. En aquesta línia, els regidors de la Coordinadora "Diògenes" es volen desmarcar clarament dels objectius expressats tant en el Decret com pels portaveus del Govern de les Illes (5), perquè el que es fa realment és donar facilitats a l'economia especulativa del sòl i la vivenda, un dels factors agreujants de l'actual crisi econòmica especialment en l'Estat espanyol i en particular a les Illes, i comparteixen les crítiques del GOB en el sentit de l'abús que es fa de la fòrmula del Decret-Llei per a afegir excepcions a les Lleis sobre sòl, construcció i ordenació territorial (6), com en la passa enrera que es dóna d'aquesta manera en matèria econòmica, urbanística i mediambiental.

(1) BOIB 049, de 27-03-2010; accediu al debat recollit al Diari de Sessions del Ple núm. 96, de 27-04-2010 .

(2) Aquests dies, els mitjans de comunicació (http://www.uib.es/premsa/maig10/dia-10/EMB_100510_01_002_01_R.pdf) han publicat dades d'un estudi de la UIB (http://www.uib.cat/ost/estudi/index.html), segons les quals a les Illes hi ha construides 2,1 milions de places residencials per a una població de 1.072.000 habitants .
(3) Vegeu Diari de Balears, 27-12-2009: L'Ajuntament d'Artà s'ha adonat ara que no hi ha cap document legal que acrediti que es fes la recepció [de l'urbanització Mont Ferrutx, a la Colònia de Sant Pere] l'any 2001.
(4) A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.
(5) Albert Moragues, Diario de Mallorca, 28-04-2010: L'objectiu del Decret és l'impuls de l'economia productiva .
(6) Pla Territorial de Mallorca:
"Cap a una nova economia"
EL MODEL ECONÒMIC ACTUAL DE MALLORCA: IMPLICACIONS SOBRE EL TERRITORI
D’entre els efectes del model econòmic actual sobre el territori, podem destacar:
- Model dual d’assentaments amb escassa interrelació entre els nuclis tradicionals i els turístics.
- El procés de litoralització massiva que afecta la major part dels municipis costaners.
- L’ocupació del territori amb noves infraestructures i equipaments per respondre al creixement accelerat de l’illa amb un fort impacte paisatgístic i els problemes de localització que plantegen.
- La proliferació de segones residències com a resposta al creixement econòmic sense precedents, que provoca necessitats d’espais d’oci entre aquests residents.
- L’important increment del turisme residencial en els darrers anys que provoca un major consum del territori i genera un menor valor afegit per a l’illa.
- L’escassa diversificació de l’economia i la forta dependència de l’activitat turística.
- La sobreexplotació dels recursos naturals de l’illa i els efectes negatius sobre el paisatge i el patrimoni natural. [les negretes són nostres] .

Què en diu la premsa:
- Diari de Balears, 13-05-2010: Diògenes, un altre model d’urbanisme. El col·lectiu integrat per regidors ecosocialistes es desmarca del Bloc i condemna les mesures anticrisi aprovades en el Parlament que permeten urbanitzacions sense clavegueram.
Última Hora, 13-05-2010: Grupos de izquierda de la Part Forana se desmarcan del decreto que permite urbanizaciones sin alcantarillado.
El Mundo/El Día de Baleares, 13-05-2010: EU/EV critica que se permitan casas sin alcantarillado.

Ajuntament d'Artà vs. Cànon de l'SGAE: A la 3a., va la vençuda?

[Imatge extreta de Diario de Mallorca/M. Canyellas]

[Imatge extreta de la web de la Asociación de Internautas.
Accediu al seu informe: El Canon mata a la Cultura]

Des del mes de novembre de 2009, que Els Verds-Esquerra procuram que s'aprovi una moció per instar l'Estat espanyol a canviar la Llei de Propietat Intele·lectual en el sentit que es desenvolupi reglamentàriament l'exempció del pagament de l'injust "Cànon de l'SGAE" (pagament de "compensació equitativa per drets d'autor" quan s'adquireixen aparells o dispositius electrònics que serveixen per emmagatzemar documents) a les administracions públiques i, en particular, a les locals, afectades, per altra banda, de forma molt important, per l'actual crisi econòmica. En la moció, també s'insta l'equip de govern a reclamar als proveïdors el pagat per aquest concepte -si és necessari, per la via judicial- el que duim de legislatura. Accediu al corresponent escrit en aquest mateix blog del mes de novembre sobre el tema, per tal d'ampliar-ne la informació i els motius.
Fa dos dies presentàrem en roda de premsa a Inca aquesta moció, com les presentades a Inca i Pollença (aprovades ja, i per unanimitat), Capdepera, Santa Margalida i Son Servera, que s'han d'aprovar pròximament.
Ens va acompanyar el parlamentari del Bloc per Mallorca M. Àngel Llauger, que exposà la Proposició No de Llei que aquest grup durà a debat al Parlament de les Illes també properament.
Avui hem sabut que el Comité Executiu de Municipis i Comarques Catalanes també ha acordat una resolució semblant, demanant que els equipaments públics no hagin de pagar a l'SGAE.
Els Verds-Esquerra d'Artà esperam que l'equip de govern municipal (UM-PSOE) hagi acabat d'entendre, al llarg d'aquests mesos i a la vista del consens que crea allà on es presenta (casos d'Inca i Pollença), la nostra proposta que, a més d'oportuna pel que fa als bons comptes de la nostra administració local, té la intenció de ser una punta de llança en la lluita contra aquesta "compensació equitativa" que fa pressumptament culpables d'usos contra la rpopietat intel·lectual dels dispositius i aparalles electrònics (CDs, DVDs, discs durs, etc.) tots i cada un dels consumidors.

Què en va dir la premsa, de la roda de premsa del passat dimarts:
Última Hora, 17-03-2010: Campaña del Bloc para lograr que se exima a los Ayuntamientos del pago del canon digital.
Diario de Mallorca, 17-03-2010: El Bloc llevará al Parlament una moción contra el canon digital.

Comunicat del GOB: "L'APROVACIÓ DE LA “LLEI GRIMALT”, UNA PASSA ENRERA MÉS D'UN GOVERN “PROGRESSISTA”

Nota Informativa
11 de novembre de 2009

EL GOB CONSIDERA L'APROVACIÓ DE LA “LLEI GRIMALT” UNA PASSA ENRERA MÉS D'UN GOVERN “PROGRESSISTA”.

Considera un contrasentit que la mateixa Conselleria de Medi Ambient retalli els tràmits ambientals alhora que retarda la protecció de determinats espais naturals.
_______________________________________________________________

EQUIPAMENTS EN SÒL RÚSTIC, ARA, SENSE TRAMITACIÓ AMBIENTAL.

Si bé és raonable que determinades actuacions de les que proposava el Projecte de Llei no hagin de passar per tramitació ambiental, com és el cas dels plans d'ordenació dels recursos naturals o els catàlegs de patrimoni històric, sempre que suposin un major grau de protecció patrimonial i ambiental, preocupen les excepcions que determinades actuacions que via la declaració “d’interès autonòmic” puguin reduir , o fins i tot veure's exhimides del compliment de les corresponents tramitacions ambientals, especialment preocupen:

* Els equipaments sanitaris, docents i esportius, amb determinades ocupacions, no prevists al planejaments urbanístics, i que normalment solen estar situats en sòl rústic i autoritzar-se via declaració d'interès general.
* Les carreteres incloses en els convenis insulars


Una vegada més, des del GOB ens manifestam a favor de l'agilització en la tramitació administrativa, però ALERTA!, determinats projectes que no haurien superat la tramitació ambiental, podran ara executar-se sense les garanties de compliment de minimització dels impactes ambientals que puguin generar i això és vertaderament una passa enrera per un govern que es denomina a sí mateix “un govern de progrés”.

S'AJORNARÀ DE BELL NOU LA PROTECCIÓ D'ES TRENC-SALOBRAR I DE LA PENÍNSULA DE LLEVANT

Aquesta mateixa setmana, el GOB ja denunciava a més, que l'aprovació d'aquesta llei retardarà la protecció dels espais naturals d'Es Trenc-Salobrar de Campos i de la Península de Llevant.

La Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental estableix a l’article 8 que el procediment per a l’aprovació dels Plans d’Ordenació de Recursos Naturals (PORNs) és de dos anys. Cas de no haver-se aprovat en aquest termini, el procediment caduca.

La “llei Grimalt” modifica aquesta disposició, afegint que “No obstant això, el Consell de Govern pot acordar, per causa justificada en l’expedient, una pròrroga d’aquest termini per un màxim de dos anys.” Aquesta modificació afecta els dos espais esmentats.

Des del GOB consideram injustificable que per enllestir el PORN d’Es Trenc-Salobrar de Campos ja hagin fet falta més de tres anys, i ara es vulgui prorrogar encara un any més.

Igualment és escandalós el cas del Parc Natural de la Península de Llevant. Han passat gairebé dos anys des de l’inici de la nova tramitació, i tenint en compte que aquest espai ja comptava prèviament amb un PORN aprovat ens sembla injustificable que per modificar-lo no hagin estat suficients dos anys. I ara es vol disposar de dos anys més!

Gran decepció amb l'actual Govern de les Illes en el VIII Aniversari del Parc Natural de la Península de Llevant

[Sortida de lluna a les muntanyes d'Artà
Imatge de Toni Muñoz, extreta del seu blog
"Imatges de Natura"]

En el VIII Aniversari del Parc Natural de Llevant (PNL), el Col·lectiu de regidors "Diògenes" denuncia la total manca d'avanços respecte de la seva ampliació, i el desviament de despeses econòmiques fora de la comarca
Des de la sortida del PP del Govern de les Illes, la gestió de la Conselleria de M. Ambient ha significat un retrocés en determinats aspectes, i no s'ha avançat un milímetre en ampliació ni potenciació socioeconòmica sostenible dels recursos naturals

El Col·lectiu de regidors "Diògenes" denuncia que la inactivitat de la Conselleria de M. Ambient respecte del Parc Natural de la Península de Llevant (en davant, PNL), com respecte del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) d'aquesta mateixa contrada fa d'un dia com el d'avui, en què es celebra el VIII aniversari de la creació el PNL pel Govern del Pacte de Progrés, un dia més aviat trist i de denúncia.
Dos anys després (1) d'haver denunciat com, respecte del PORN vigent -l'únic aprovat deinitivament, de l'any 2001-, la Conselleria de Medi Ambient incidia en la línia de desprotecció del territori de la Península de Llevant iniciada pel Govern del PP, el col·lectiu de regidors ha de denunciar que ni el PORN ni el PNL han estat ampliats el més mínim, i que en el programa d'actuació d'aquesta Administració està previst, les properes setmanes -amb ocasió de l'aprovació del "Decret Grimalt"-, perllongar per dos anys més els límits del PORN de Llevant establert pel PP l'any 2004 i perllongat per UM en l'actual Govern de les Illes Balears el passat 2007 (2).
Els regidors que conformen aquest col·lectiu denuncien que, en contra de les constants declaracions (3) per part del Conseller M. À. Grimalt i el seu equip, en el sentit que aquesta legislatura es procediria a ampliar, amb el consens amb els propietaris privats, el PNL, no només no s'ha donat realment cap passa ni una amb aquest objectiu, sinó que s'ha defraudat els propietaris privats interessats en adherir-s'hi i s'engana a la ciutadania de manera constant, fent creure que la Conselleria ajuda els propietaris de finques de la Península de Llevant. En aquest sentit, titllen de "frau" la recent inclusió del PNL dins dels paratges naturals els propietaris amb finques dels qual poden rebre subvencions destinades a ajudes per a tenir cura de les seves propietats (Diari de Balears, 11-10-2009), quan dins del PNL no hi ha cap propietari privat, sinó que les finques incloses són totes elles de titularitat pública (4) .
La no inclusió de finques de titularitat privada dins del PNL incideix negativament en el desenvolupament socioeconòmic sostenible d'aquesta contrada, impossiblitant la percepció, per part dels propietaris privats, de subvencions milionàries destinades a millores en la cura i conservació de les seves propietats. S'ha de recordar, en aquest sentit, com l'exercici 2002-2003 es van atorgar, en concepte d'ajudes econòmiques als propietaris en concepte de manteniment agrícola, reconstrucció de cases i altres elements etnològics, reparació de camins, maquinària, etc., 92 subvencions per un import de 428.669,08 €. A l'exercici 2003-2004 es van presentar 81 sol·licituds amb un valor total de 1.205.595,24 € però, amb la reducció del parc natural, l'administració governada pel PP va denegar les subvencions per silenci administratiu.
El col·lectiu de regidors "Diògenes" denuncia, per altra banda, que la Conselleria de Medi Ambient que dirigeix M. À. Grimalt actualment arriba a l'extrem de "fer bona" la gestió del PP, quan ni tan sols la despesa necessària pel funcionament normal del PNL ni del Consorci d'Aubarca - Es Verger (maquinària, eines, materials de ferreteria i feines agrícoles i ramaderes) es destina a comerços de la comarca, sinó que es produeix en establiments comercials fora d'aquesta. Davant la constància que aquestes despeses ordinàries no es produïen ni es produeixen actualment en els comerços artanencs ni comarcals, des del mes d'octubre de 2008 s'han dirigit al màxim responsable de la Conselleria i al Director del PNL tres instàncies sol·licitant informació relativa a les despeses produïdes per les institucions públiques en aquest espai natural, però hores d'ara no s'ha rebut cap resposta ni informació (5).
Aquesta manca d'inversions per part de la Conselleria de Medi Ambient implica, en opinió del Col·lectiu de regidors "Diògenes" un flagrant incompliment de l'article 4 ("Objectius del PNL") del Decret 126/2001, de Declaració del PNL, que diu que
1. Els objectius del Parc Natural de la península de Llevant són:
a) La conservació íntegra i la millora del patrimoni natural, paisatgístic i etnològic en el seu àmbit territorial.
b) La posada en valor del patrimoni natural existent tant en sòl públic com en sòl privat, i la seva promoció socioeconòmica en termes de sostenibilitat, lligada a la conservació dels paisatges i de les activitats humanes en aquests àmbits.

Els regidors d'aquest Col·lectiu denuncien, per tots aquests motius, que les repetides promeses d'ampliació del PNL amb el consens dels propietaris privats, com la grandiloqüent promesa de "fer del Parc Natural de Llevant el motor econòmic de la comarca" no són més que una gran mentida propagandística de M. À. Grimalt i UM, i un incompliment de l'ACORD PER A L’ESTABILITAT POLÍTICA I EL FUTUR SOSTENIBLE DE LES ILLES BALEARS, de dia 15 de juny de 2007, pel que fa al compromís de Consolidar la xarxa balear d’espais naturals i estudiar-ne l’ampliació sempre amb l’acord dels propietaris, i la resta de sectors implicats, i amb l’increment de recursos econòmics per millorar la gestió i la conservació.
També critiquen que Unió Mallorquina manté en l'abandonament i l'oblit la comarca de la Península de Llevant i la condemna a un desenvolupament socioeconòmic no sostenible i fonamentat en la construcció i el turisme de baix cost. Denuncien que sembla que el PNL no significa per a UM més que una moneda de canvi en els submissos negocis amb els grans capitalistes més contaminadors i expoliadors de l'illa de Mallorca (TUI, CEMEX, TIRME i empreses immobiliàries i constructores) a les quals s'hi dóna l'oportunitat de fer-se un "rentat de cara" amb grans plantacions d'arbres (6), quan els objectius del PNL no són només aquests sinó també -i més importants en aquests temps- els esmentats anteriorment i recollits en el Decret 127/2001.

Notes:
(1) Accediu al Comunicat del Col·lectiu "Diògenes" de dia 20 d'octubre de 2008: La coordinadora de regidors Diògenes critica la voluntat de la Conselleria de Medi Ambient d'impulsar un PORN de la Península de Llevant a imatge i semblança del proposat pel Govern del PP.
(2) En la Disposició Transitòria Tercera del "Decret Grimalt" ("Projecte de llei de mesures ambientals per impulsar les inversions i l'activitat econòmica a les Illes Balears"), Llei que amb tota seguretat s'aprovarà aquestes properes setmanes, s'estableix que: Els procediment d’elaboració dels Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals en tramitació a l’entrada en vigor d’aquest Decret llei queden prorrogats pel termini de dos anys, a comptar des de la finalització del termini derivat de l’aplicació de l’apartat 4 de l’article 8 de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental.
(3) Per exemple:
- Diari de Balears, 11 d'abril de 2008; Diario de Mallorca, 11 de juny de 2008; Diario de Mallorca, 10 de maig de 2009 (suplement La Almudaina, pàg. 8).
(4) Accediu l'anunci de subvencions al BOIB Núm. 160, del passat 31 d'octubre de 2009.
(5) Accediu als documents d'Instància de sol·licitud d'informacions econòmiques sobre despeses enviats al Conseller Grimalt i al Director del PNL durant el darrer any: el de dia 03-10-2008; el de dia 05-01-2009; i el dirigit al Director del PNL, del passat dia 22-10-2009.
(6) El passat dia 26 d'octubre, la Conselleria de Medi Ambient signava un conveni amb el campió el "tot inclòs", el tour-oporador alemany TUI, per la la plantació de 57.600 arbres en el PNL (accediu a la notícia de Diari de Balears del passat dia 27-10-2009; accediu a la notícia sobre els plans de TUI per la propera temporada, publicada a Diario de Mallorca el passat dia 06-11-2009: TUI anuncia que baja un 5,5% el precio de las vacaciones hacia Mallorca en 2010); properament, tal i com s'ha anunciat als quatre vents, es farà quelcom semblant però en col·laboració amb la Fundació "MésO2", de la qual formen part les empreses campiones en contaminació i despesa energètica TIRME i CEMEX, a més d'altres grans empreses constructores i de negocis immobiliaris: accediu a la crònica d'A. Manresa/El País, de passat dia 28-10-2008; o a la notícia publicada per Diari de Balears el passat dia 6 de novembre: Fundació +O2: Les empreses de Balears, amb el medi ambient.

Què n'ha dit la premsa:
- El Mundo/El Día de Baleares (10-11-2009): El GOB aplaude al PP y critica al Pacte por los espacios naturales.
- Diario de Mallorca (10-11-2009): El GOB critica al conseller Grimalt por el retraso en la protección de Es Trenc y Llevant.
- Cap Vermell. La revista digital de Capdepera i Cala Ratjada (10-11-2009): La Coordinadora Diògenes critica la gestió del Parc Natural de Llevant.

Què en diuen els polítics:
Debat parlamentari del Dictamen de la Comissió d'Ordenació Territorial del Projecte de llei de mesures ambientals per impulsar les inversions i l'activitat econòmica a les Illes Balears (RGE núm. 9588/09). Diari de Sessions del Ple del Parlament de les Illes Balears, núm. 78. Sessió de dia 10-11-2009. Referències a les nostres denúncies, a les pàgs. 34-36 del pdf.

Ajuntaments vs. Cànon de la SGAE

Col·lectiu de regidors “Diògenes”
Artà, Capdepera, Pollença i Son Servera
2 de novembre de 2009

Els membres del Col·lectiu de regidors Diògenes instaran a reclamar les quantitats abonades als proveïdors en concepte de “Cànon de la SGAE” en l'adquisició de suports i aparells destinats a la reproducció, emmagatzemament i còpia de documents (CD-R, DVD-R, impressores, discs durs, etc.)
Instaran, així mateix, a reivindicar la derogació de l'article 25 de la Llei de Propietat Intel·lectual, on es contempla aquest impost, que consideren injust i indiscriminat i de molt dubtosa aplicació en el cas del seu ús per les administracions públiques

Els membres del Col·lectiu de regidors “Diògenes” impulsaran, en les seves respectives Corporacions -bé mitjançant instàncies, bé amb propostes als Plens- que es reclami a les empreses proveïdores de materials d'oficina i informàtics la quantitat total abonada pels Ajuntaments en concepte de “Cànon digital” (conegut popularment com "Cànon de la SGAE"), impost [1] que ha gravat, molt probablement, en l'adquisició de les unitats de suport i aparells destinats a la reproducció, emmagatzemament i còpia de documents (CD-R, DVD-R, impressores, discs durs, etc.), d'ençà que aquest impost entrà en vigor.

Els membres de “Diògenes” consideren que, per la seva pròpia natura, els documents que crea, tramet, reprodueix, emmagatzema i modifica una administració local, no són subjectes -al menys, amb la suficient claredat- a aquest gravamen atès, per una banda, que es tracta de Patrimoni documental de titularitat pública i, per l'altra, que la llei (TRLPI) estableix una presumpció de que la compra dels suports esmentats és per a la reproducció de les obres acollides a l'empara de la Legislació de propietat intel·lectual, presumpció que por ésser destruïda per prova practicada en contrari, mitjançant la qual quedi acreditat que "el suport s'ha emprat per a una altra finalitat diferent de la reproducció d'obres d'autors, que constitueix la causa de tributació". Consideren del tot acreditable -si no acreditat a priori- que el material adquirit no s'ha emprat ni s'empra per les Corporacions per a la reproducció d'obres protegides per drets de propietat intel·lectual, pel que no s'acompleixen els requisits establerts en la llei (TRLPI) per a l'aplicació de la compensació equitativa.

La iniciativa es fonamenta en el caràcter indiscriminat i injust d'aquest polèmic impost en concepte de “Compensació equitativa per còpia privada”, i en un seguit de sentències judicials en les quals s'ha fallat en favor del dret d'alguns demandants a la devolució de les quantitats abonades en concepte d'aquest Cànon abonades a determinats comerços, quant els demandants han pogut provar que la finalitat donada als suports adquirits no havia d'estar subjecta a aquesta imposició fiscal [2]. Aquestes sentències, que semblen només curiosos casos judicials, han suposat en realitat una garrotada al controvertit Canon digital, podrien provocar una cadena de reclamacions de particular i institucions en contra d'aquest impost i propiciar, d'aquesta forma, el canvi d'una legislació tan contestada socialment com aquesta -quan s'hi estableix la presumpció de culpabilitat del comprador d'un simple CD, penada amb 0,28 euros (per exemple).

També esmenten, com a exemple dels dubtes jurídics que provoca aquest impost i la seva aplicació, la pregunta de l'Audiència Provincial de Barcelona al TJE sobre la legalitat de l'aplicació indiscriminada, per part de l'Estat espanyol, d'aquest Cànon Digital [3].

Segons els regidors, el "Cànon de la SGAE" grava indiscriminadament a tots els ciutadans, empreses i administracions públiques, només pel fet de ser sospitosos de poder realitzar una còpia d'una obra subjecta a propietat intel·lectual, la qual cosa es podria comparar a que es cobrassin les multes de trànsit cada vegada que es compra un cotxe, o a la implantació d'un "Canon municipal" pel qual s'empresonàs X dies els batles i els regidors d'urbanisme per a compensar els possibles delictes de corrupció que hagin comès o que es puguin proposar cometre.

La recaptació per còpia privada va generar l'any 2007 uns vint milions d'euros a la SGAE, segons el seu "Informe de Gestió 2007". En 2008, segons el mateix document, l'entitat de gestió de drets d'autor esperava recaptar uns 40 milions en el mateix concepte.
La coordinadora Diògenes està formada pels regidors Guillem Caldentey (Artà, Verds-Esquerra), Maria Orts i Virginia Urdangarín (Capdepera, EU-EV), Pepe García (Alternativa per Pollença) i Contxi Penya (Son Servera, Verds-Esquerra).

Accediu al document d'Instància presentat per Els Verds-Esquerra en l'Ajuntament d'Artà avui dia 2 de novembre de 2009 (Núm. de Registre d'Entrada 5.222).

Notes:
[1] Aquest impost es contempla en l'article 25 del Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia (TRLPI): [...] La reproducció realitzada, exclusivament, per a l'ús privat, mitjançant aparells o instruments tècnics no tipogràfics, d'obres divulgades en forma de llibres o publicacions que amb aquests efectes s'assimilin reglamentàriament, així com els fonogrames, videogrames o d'altres suports sonors, visuals o audiovisuals, originarà una compensació equitativa i única per cada una de les tres modalitats de reproducció esmentades, i és una aplicació en l'Estat espanyol d'una Directiva Europea (DIRECTIVA 2001/29/CE) que diu que: Per a que els autors i Intèrprets puguin continuar la seva tasca creativa, han de rebre una compensació adequada per l'ús de la seva obra, al igual que els productors, per a poder finançar aquesta tasca. La inversió necessària per tal d'elaborar productes tals com fonogrames, pel·lícules o productes multimèdia, i serveis tals com els serveis “a la carta” és considerable. És indispensable una protecció jurídica adequada dels drets de propietat intel·lectual per a garantir la disponibilitat d'aquesta compensació i oferir l'oportunitat d'obtenir un rendiment satisfactori d'aquesta inversió.
[2] Es tracta de casos en què els demandant exerceixen l'advocacia, i que empren els suports per a emmagatzemar-hi sentències judicials. Vegeu, per exemple, la resolució favorable al demandant del Jutjat del Mercantil número 1 de Las Palmas de Gran Canaria, del mes de sembre de 2006, o la més recent sentència (149/2009) del passat dia 2 de setembre de 2009, del Jutjat del Mercantil número 1.
[3] Auto plantejat per l'Audiència Provincial de Barcelona de 15 de setembre de 2008, per qüestió prejudicial davant del TJCE, sobre Com s'ha d'interpretar la compensació equitativa prevista en l'art. 5.2.b de la Directiva 2001/29/CE pels casos en que un Estat membre introdueixi l'excepció per còpia privada; si, en el cas que s'opti un sistema de recaptació que gravi amb un cànon els equips, aparells i materials de reproducció digital, és conforme al concepte comunitari de compensació equitativa l'aplicació indiscriminada de l'esmentat cànon a empreses y professionals que clarament adquireixen els aparells i suports de reproducció digital per a finalitats alienes a la còpia privada; i, finalment, si el sistema adoptat por l'Estat espanyol d'aplicar el cànon per còpia privada a tots els equips, aparells i materials de reproducció digital de forma indiscriminada podria contrariar la Directiva 2001/29/CE, en no existir una adequada correspondència entre la compensació equitativa i la limitació del dret per còpia privada que la justifica.

Diògenes i Xarxa Balear de Llocs d'Interès Geològic i Hidrogeològic

[Imatge: Torrent de Na Borges
(© Biel Perello - http://bloc.bielperello.com/)]

La Coordinadora de regidors Diògenes presenta més de trenta llocs d'interès geològic i hidrogeològic a la Conselleria de Medi Ambient per a la seva inclusió en la futura Xarxa Balear de patrimoni geològic
La proposta inclou torrents, sistemes dunars, caps, avencs, coves i massissos dels municipis d'Artà, Capdepera, Pollença, Sant Llorenç, Escorca i Sóller.
La Coordinadora de regidors Diògenes va presentar el passat dia 4 de febrer a la Conselleria de Medi Ambient un escrit d'Iniciativa per ampliar en una quarantena d'indrets el futur Catàleg dels punts geològics i hidrogeològics de més interès de l'illa de Mallorca. Aquest Catàleg es crearà pròximament amb la intenció de crear una xarxa Balear de llocs d'interès geològic i hidrogeològic per a la seva ulterior protecció (1).
És per aquest motiu que els regidors han proposat -atenent-se a les informacions rebudes d'experts en la matèria, geògrafs i d'excursionistes- diferents indrets dels seus municipis i de municipis limítrofs que podrien reunir les condicions i característiques geològiques i paisatgístiques per formar part de la futura Xarxa.
Aquest escrit d'Iniciativa s'ha redactat i entregat com a propostes o suggeriments abans de la creació de la futura Xarxa Balear de Llocs d'interès geològic i hidrogeològic; quan s'aprovi la creació d'aquesta Xarxa, la Coordinadora Diògenes no descarta tornar a presentar, si és necessari, alguns dels indrets proposats novament o d'altres de nous.
Els regidors proposen la protecció i conservació especial dels sistemes dunars de Sa Canova i el torrent de Na Borges i els sistemes dunars de Cala Agulla i Cala Mesquida amb el cap de's Freu inclòs. Indrets clau al Llevant de Mallorca i que necessiten de la intervenció urgent de les administracions per garantir la seva conservació.
Es demana també la inclusió de la part septentrional de la serra Artana (amb els seus penya-segats) i la punta de n'Amer, indrets d'extraordinària bellesa que donen el seu caràcter a la zona llevantina de Mallorca.
De la part nord-est de l'illa, als municipis de Pollença, Escorca i Sóller, s'ha proposat la inclusió de multitud de coves, avencs i fonts entre les quals destaquen: les coves Blanques de Pollença -un conjunt de dolines i avencs a un espai molt petit- i la cova de Muleta a Sóller -un dels jaciments paleontològics i arqueològics de l'illa on es trobaren les restes humanes més antigues de Mallorca.
A aquesta zona de l'illa també es proposa la inclusió d'un seguit de petites cales com Cala Castell, Cala Estremer, i Cala Solleric, molt característiques des del punt de vista geològic; també es demana la inclusió del fondo de Mortitx, potser el canó càrstic més representatiu de la zona septentrional de la serra de Tramuntana.
La Coordinadora de regidors Diògenes manifesta el seu acord amb la creació d'aquesta Xarxa, però considera fonamental que no es limiti a la protecció d'aquests indrets -molts d'ells ja protegits per altres catàlegs i normes-, sinó que suposi també la garantia d'esforços reals, de mesures de conservació i intervencions concretes, de molts dels Llocs que incorpori, atesa la seva fragilitat i les amenaces i factor de degradació que presenten.
També consideren molt adient que amb la creació de la Xarxa s'estableixin clarament les línies per a possibilitar que els Consells Insulars i els Ajuntaments puguin declarar Llocs d'Interès geològic i hidrogeològic a nivell insular i municipal, amb finalitats de conservació patrimonial i pedagògiques.

(1) Accediu a l'article de Rosa Ferriol publicat a Diario de Mallorca dia 19 de novembre de 2008: Medio Ambiente protegerá el patrimonio geológico más importante de Balears.

Reunió Diògenes amb la consellera de Territori, M. Lluïsa Dubon

Diògenes ha transmès a la Consellera de Territori del Consell la seva preocupació perquè el PSOE a municipis com Artà s'hagi pronunciat públicament en contra de cedir les competències de disciplina urbanística en sòl rústic a la nova Agència
La coordinadora Diògenes manifesta a la Consellera Dubon la necessitat d'accelerar les adhesions dels municipis a l'APLUTM
Denuncien la incongruència que batles como R. Gili (UM) formin part de l'òrgan de direcció de l'APLUTM quan impedeixen que els seus ajuntaments hi cedeixin les competències

A l'entrevista que avui dia 9 de febrer els regidors de la Coordinadora Diògenes -formada per Pepe Garcia (Pollença), Guillem Caldentey (Artà), Conxi Peña (Son Servera), i Maria Orts i Virginia Urdangarín (Capdepera), de diferents candidatures formades per Esquerra, Els Verds i EU- han mantingut amb la consellera Dubon -responsable del Departament de Territori del Consell-, han exposat el seu recolzament a la tasca de la consellera per la posada en marxa de l'agència de Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca. Els regidors han demanat celeritat en l'adhesió a l'Agència per part dels municipis que així ho sol·licitin, i que en cap cas les insuficiències pressupostàries i de personal han de ser una excusa per retardar les adhesions.
Segons la Coordinadora de regidors ecosocialistes, cada any hi ha un milenar d'expedients de disciplina urbanística que o bé no es tramiten o es tramiten malament, de manera que els infractors queden impunes i, sobre tot, no es restableix la legalitat urbanística (no s'executen les demolicions de les obres il·legals i il·legalitzables). Aquesta és el motiu de la celeritat que demanen els regidors de Diògenes i la demanda de que no hi hagi restriccions pressupostàries.
Durant més d'una hora que ha durat la reunió, els regidors de Diògenes també li han fet arribar a la consellera l'actuació contradictòria del PSOE en alguns municipis, com és el cas d'Artà, on es va pronunciar en contra de l'adhesió a l'Agència. També li van demanar a la Sra. Dubon que el Consell de Direcció de l'Agència estigui format exclusivament per batles de municipis adherits a l'APLUTM tot d'una que es materialitzin les adhesions i s'engegui el funcionament de l'Agència. En aquest sentit, troben inacceptable que batles com el d'Artà siguin vocals del Consell de Direcció quan han impedit que el seu municipi demani l'adhesió, i fan de la disciplina urbanística una eina de clientelisme manifest, i fins i tot pretenen amenaçar l'oposició quan denuncien la seva actuació irregular.
Els regidors s'han interessat pel funcionament, dotació de personal i mitjans de la nova agència. També han mostrat la seva preocupació pels expedients ja oberts al moment de l'adhesió a l'APLUTM, perquè l'agència no se'n farà càrrec i els ajuntament sovint els deixen caducar. Els regidors de Diògenes li han manifestat la seva decisió de proseguir demanant la subrogació de tots els expedients paralitzats, però igualment li han demanat mesures més contundents per obligar a tots el municipis, s'adhereixin o no a l'Agència, a complir i fer complir la legalitat urbanística.

ANTECEDENTS:
- Moció presentada per Els Verds-Esquerra d'Artà al Ple de maig de 2008, relativa a:
"Sol·licitar al Departament de Territori del Consell de Mallorca aassumir la gestió de la funció inspectora en l’àmbit del sòl rústic del municipi, i també la instrucció dels procediments sancionadors i de restitució de la legalitat urbanística. Sol·licitar, així mateix, al Consell de Mallorca, que s'activi i es doti dels recursos necessaris i amb la màxima urgència, l'organisme supramunicipal que tindrà les competències de control, inspecció i sanció en sòl rústic, i que l'Ajuntament d'Artà hi prengui part des de l'inici del seu funcionament."
- Comunicat de la Coordinadora de regidors Diògenes de dia 6 de juny de 2008:
"La Coordinadora de regidors “Diògenes” recolza la iniciativa del Consell de crear una Agència de Disciplina Urbanística i considera urgent la seva posada en funcionament."
- Moció presentada pel PSOE de Son Servera i aprovada per aquel Ple el mes de gener de 2009; presentada amb idèntic redactat per Els Verds-Esquerra al Ple d'Artà al mateix mes de gener, votada a favor per tots els grups de l'oposició (PP, UIA) i rebutjada per l'equip de govern (UM-PSOE):
"Adhesió de l'Ajuntament d'Artà a l'Agència per la Protecció Territorial i Urbanística de Mallorca."

De cortines de fum per amagar les vergonyes

Avui ens topam a la premsa amb grans titulars sobre disciplina urbanística a Capdepera. Des d'Artà, no podem deixar d'afegir un interrogant al següent, corresponent al de Diari de Balears:
"Mà dura a Capdepera contra les obres sense llicència [?????]".
Més prudent i completa, des del nostre punt de vista, ens sembla la redacció i la interpretació dels fets a Diario de Mallorca (B. Capó, S. Sansó):
"El Ayuntamiento precinta el hotel Cala Gat por falta de la licencia de obras". En aquest cas, s'apunta la possibilitat que les esmentades obres sense llicència municipal esdevenguin "Legales la semana que viene": [...] lo más curioso de este acto de fuerza municipal radica en la vía paralela de los procesos administrativos que, irónicamente, pueden desembocar en el reinicio de las obras durante el transcurso de la semana que viene. Durante la pasada sesión de la comisión de Urbanismo, la ejecución del precintado coincidió en el orden del día con la confirmación positiva de los permisos de obra para el hotel Cala Gat, que ayer tarde permanecía cerrado.
Temps al temps!

Diògenes reivindica que el PSOE tiri endavant al Parlament la seva pròpia iniciativa sobre l'ús terapèutic del Cànnabis

Artà, Capdepera, Pollença i Son Servera
4 de gener de 2009

Els Ajuntaments d'Artà, Capdepera, Pollença i Son Servera recolzen la proposició no de Llei socialista dirigida a possibilitar l'ús terapèutic del Cànnabis
El Col·lectiu de regidors Diògenes insta el Grup parlamentari Socialista a la seva efectiva tramitació, debat i aprovació al Parlament de les Illes

Els darrers mesos, els regidors del Col·lectiu Diògenes han presentat als seus respectius Plens una moció (1) de suport i adhesió a la Proposició No de Llei del Grup Parlamentari Socialista que té per objecte instar el Govern a possibilitar als facultatius que exerceixen a la nostra comunitat autònoma l'administració de cànnabis en les formes que creguin convenients i que siguin més beneficioses pels pacients. Aquesta Proposició No de Llei ha rebut, d'aquesta forma, el recolzament dels Consistoris d'Artà, Capdepera, Pollença i Son Servera.
S'ha de recordar que aquesta planta va tenir un ús terapèutic, fins i tot a la medicina oficial, fins els anys 30, en els quals va ser prohibida als Estats Units per diverses raons, cap d’elles de caràcter científic o mèdic i, posteriorment, es va estendre aquesta prohibició a la resta de països occidentals. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va dur a terme l'any 2007 un Programa Pilot de l'Ús terapèutic del Cànnabis, els resultats del qual varen ser presentats al públic el passat mes d'abril (2). Amb aquest Programa Pilot, al qual varen participar més de 40 metges de sis hospitals de l'àrea de Barcelona, 15 farmacèutics dels serveis de farmàcia dels diferents hospitals, 75 oficines de farmàcia i 8 infermeres, es va poder comprovar que un derivat estandarditzat de la planta, Sativex (3), actuava com a coadjuvant del tractament de dolor neuropàtic en pacients amb esclerosi múltiple, així com en la espasticitat per esclerosi múltiple, dolors neuropàtics de diversa etiologia, en tractament de pacients amb diagnòstic de Síndrome d'anorèxia-caquèxia per càncer o SIDA i en tractament de pacients que pateixen nàusees i vòmits secundaris al tractament de la quimioteràpia.
Malgrat que la Proposició socialista no de Llei va ser admesa a tràmit per la Mesa del Parlament el mes de juliol (4), encara no ha estat inclosa a l'ordre del dia de les sessions del Parlament. És per aquesta raó, i a la vista dels beneficis que podria suposar aquesta mesura per a alguns malalts i de l'alt grau d'interès i adhesió que la proposta socialista ha rebut als diferents consistoris, que el Col·lectiu de regidors Diògenes insta el Grup Parlamentari Socialista a donar les passes necessàries per a dur a debat i aprovació pel Parlament la seva pròpia Proposició no de Llei amb la major brevetat possible (5).
Per a més informació sobre aquesta iniciativa duta a terme als respectius Ajuntaments pel Col·lectiu de regidors Diògenes, i sobre les seves argumentacions en favor de possibilitar l'ús terapèutic del Cànnabis i de la legalització de les drogues, accediu al comunicat de Els Verds-Esquerra d'Artà del passat dia 26 de juliol.
La coordinadora Diògenes està formada pels regidors Guillem Caldentey (Artà, Verds-Esquerra), Maria Orts i Virginia Urdangarín (Capdepera, EU-EV), Pepe García (Pollença, Alternativa. EU-EV) i Contxi Penya (Son Servera, Verds-Esquerra).

(1) Per accedir a la moció presentada pels regidors del Col·lectiu Diògenes (versió Els Verds-Esquerra d'Artà), pitjau aquí.
(2) Pitjau aquí per accedir al comunicat del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya sobre el Programa Pilot sobre l'ús terapèutic del Cànnabis.
(3) Es tracta d'un esprai d'aplicació a la mucosa oral (boca) l'ús del qual és legal al Canadà i que es troba a les farmàcies des de 2005, i que és prescrit per a l'alleugeriment simptomàtic del dolor neurològic en adults amb Esclerosi Múltiple.
(4) Pitjau aquí per a accedir al núm. 47 del Bolletí Oficial del Parlament de les Illes Balears (pàg. 1418), on consta el redactat de la Proposició no de Llei del Grup Parlamentari Socialista i la seva sol·licitud a la Mesa del Parlament de les Illes que la mateixa sigui admesa a tràmit.
(5) S'ha de recordar que l'any 2001, el Grup Parlamentari Socialista ja va presentar una Proposició no de Llei al Parlament ben semblant, i que aquesta va quedar aprovada amb la unanimitat de tots els Grups: Accediu al Diari de Sessions del Ple Núm. 63, de 22-05-2001 (Pàg. 2783, PRON-1775).

Comunicat d'Eu-Ev de Capdepera, de reafirmació i aclariments

Capdepera, 3 de gener de 2009

Eu-Ev de Capdepera es reafirma en la seva posició sobre les responsabilitats polítiques derivades de la tragèdia de l'hotel Son Moll

A rel de la roda de premsa celebrada el passat dia 31 de desembre i del comunicat de premsa que vàrem fer públic aquell mateix dia, en els quals explicàrem i desenvolupàrem la nostra postura d'exigir la dimissió del batle de Capdepera com a la única i millor via per a sortir de la situació de crisi al si del pacte de govern d'aquest Ajuntament, provocada pels tràgics esdeveniment de dia 16 de desembre a Cala Ratjada, se'ns ha acusat de moltes coses, com ara: que jo, Maria Orts, com a 1ª tinent de batle podria haver aturat les obres, que les regidores d'Eu-Ev sabíem que les obres estaven en marxa, que no hem respectat el dol, que urbanisme es duia en grup, que no tenim ni seny ni cordura, no contribuïm mai a res, que som deslleials, que ara hem d'unir forces i fer pinya i actuar amb racionalitat, que el primer és el poble...

Crec que totes aquests afirmacions necessiten una sèrie de consideracions i aclariments:

1er. En efecte, jo era la primera tinent de batle de l'ajuntament de Capdepera. Però entre dia 8 d'agost i fins a dia 8 de desembre m'he trobat absent per motiu d'una baixa per maternitat. Per tant, no vaig substituir el batle durant les seves vacacions ni vaig assistir a les Juntes de govern (òrgan que aprova les llicencies d'obres). Amb plena confiança envers tasca dels meus companys de pacte, pensava que l'hotel tenia llicència i que aquesta s'adaptava a la normativa municipal: Com és lògic, confiava en els meus companys de pacte.

2on. Cap dels membres de l'Assemblea d'Eu-Ev de Capdepera, incloses les dues regidores, ha fet declaracions a la premsa. Aquesta conducta s'ha perllongat fins el moment en què ens assabentàrem que els nostres socis de govern havien decidit incomplir el compromís de tornar a celebrar una reunió de la Comissió de Seguiment del pacte de govern el passat dia 30 de desembre i donar-nos les explicacions que havíem exigit a la reunió de la Comissió de dia 22 de desembre. És cert que a la premsa es va publicar alguna declaració en clau partidista durant els dies de dol, però també ho és que quan en el si d'un partit es discuteixen assumptes d'aquesta transcendència, sempre existeix un alt risc de filtracions a la premsa, filtracions per les quals ja vàrem demanar disculpes encara que nosaltres no n'érem les responsables (Comunicat d'Eu-Ev de Capdepera de dia 19-12-08).

3er. A l'inici del pacte de govern, tant PSM com Eu-Ev ens vàrem oferir a ajudar el batle (que estava molt verd) a gestionar el departament d'Urbanisme i a accelerar els projectes d'obres municipals per que sortissin el més aviat possible i sense errades. En cap cas des de Ev-Ev ens immiscírem en la gestió del personal d'Urbanisme ni en l'aplicació de la disciplina urbanística, per les senzilles raons que el personal tècnic municipal tenia molt clar que el seu superior era el batle i que aquest mai ens autoritzà a fer res. Per tant, la nostra posició pel que feia a Urbanisme s'exposava exclusivament a les reunions de pacte. Par altra banda, a principis del l'any 2008, el batle es va ocupar de comunicar-me explícitament que no tenia res a fer dins Urbanisme.

4t. Em semblen fora de lloc totes les declaracions a les quals se'ns titlla a les regidores d'Eu-Ev no només de deslleials sinó de no contribuir positivament en res. Referent a aquestes darreres acusacions, només volem exposar una sèrie de fets:
Aquestes regidores sempre han anat de cara, avisant en tot moment els seus companys del que farien i del que pensaven. De fet, quan se li planteja al batle que ha d'assumir les seves responsabilitats en constatar que no compleix amb les seves obligacions, se li planteja a ell en primera instància, restant per la nostra part a la espera que ens doni una resposta durant quinze dies. Mentres tant, i a esquena nostra, tots els membres del pacte consensuen i enllesteixen la nostra destitució, així com l'anul·lació de la segona reunió de la Comissió de Seguiment, amb l'evident objectiu de provocar les nostres declaracions i obtenir, d'aquesta manera, l'excusa per a procedir a la nostra expulsió del Pacte de govern de l'Ajuntament de Capdepera.
Que no contribuïm a res? A banda de tots els projectes que hem deixat enllestits a les àrees de govern que teníem encomanades (que són molts i que descriurem més endavant), podem dir que les obres del carrer Port ja estan en marxa gràcies a la nostra gestió; que la crisi de la Policia Local va recaure totalment sobre la nostra regidora; que el Catàleg de Patrimoni està en marxa gràcies a nosaltres, que la documentació per a contractar la redacció de les noves NNSS està preparada i a la espera només que el batle es decideixi d'una vegada a tirar-la endavant. Que, a més, i després del fet que el projecte de rehabilitació del casc antic hagués estat comanat d'amagat pel PSOE i que el mateix no hagi estat mostrat a la resta de companys d'equip de govern, la setmana passada (en plena crisi pels esdeveniments de Cala Ratjada) aquestes regidores encara s'esmerçaven en estaven plantejar al grup municipal del PSOE, de manera constructiva, les errades tècniques que tenia el projecte per a que fossin adequadament corregides. També en plena crisi vàrem ser nosaltres els que exposàrem la necessitat que no es paralitzassin les gestions encaminades a tirar endavant els projectes que han de rebre el finançament del “Pla ZP” i també arribarem a acords.

5è. Consideram perfectament compatible la nostra exigència d'assumpció de responsabilitats per fer les coses malament amb la racionalitat, per una banda, i amb la continuació de la tasca de gestió municipal, i d'aquesta manera hem procedit. Si ara l'equip de govern cerca recolzaments puntuals amb altres partits és perquè aquesta és la seva voluntat. Per la nostra banda, recolzarem aquells projectes que es decideixi engegar, sempre i quan els considerem consistents i ajustats a les línies del pacte de govern que signàrem a l'inici de la legislatura i no hi observem errades en la seva redacció, tramitació i/o execució.

6è. És al batle de Capdepera a qui s'ha de retreure la manca de cordura i de racionalitat, en el moment en què no va aturar unes obres com les de l'hotel Son Moll i en què pren, de manera continuada, decisions com aquesta, decisions preses de manera totalment unilateral (un altre exemple és la reincorporació, fa poques setmanes, de l'Inspector de la Policia Local, suspès cautelarment per l'equip de govern, sense consultar ni al regidor de Policia ni a la regidora de Personal).

7è. Nosaltres “fem pinya”, però quan consideram que es tracta adequadament el tema i hem pogut participar de la decisió. En tot cas, el que ha de quedar clar és que el primer és la nostra coherència i que, si hagués estat per nosaltres, podem assegurar que l'expedient d'obres de la renovació de l'hotel Son Moll no hagués estat tramitat de la forma com s'ha fet, i que les obres s'haurien aturat. Del contrari, hauríem dimitit i assumit les nostres errades, que és, ni més ni menys, el que demanam al batle de Capdepera.

Maria Orts
Regidora d'Eu-Ev de Capdepera.

Comunicat d'Eu-Ev de Capdepera

Capdepera, 31 de desembre de 2008

Eu-Ev de Capdepera exigeix l'assumpció de responsabilitats polítiques per la tramitació que va envoltar les obres de l'Hotel Son Moll
Consideren tan necessària la dimissió del Batle, com un canvi real en les polítiques d'urbanisme al municipi, exigència formulada sempre tant des de l'oposició com dins de l'equip de govern.

1.- El cas:
1.a. NO S'OBRE EXPEDIENT DE DISCIPLINA URBANÍTICA.

Tenint coneixement de l'inici de les obres, no es va impedir que continuassin.
Aquest fet comporta responsabilitats polítiques i fins i tot, pot ser que penals, i el batle de l'Ajuntament de Capdepera n'és un dels corresponsables.
El batle va tenir coneixement en tot moment de les circumstàncies legals i de fet que envoltaven aquesta obra. No es va obligar a aturar les obres, ni es va obrir expedient de disciplina urbanística, ni es va precintar el recinte.

1.b. NO ES TRAMITA L'EXPEDIENT D'OBRES D'ACORD AMB LA NORMATIVA.
Es tramitava una llicència de rehabilitació i modernització d’un hotel fora d’ordenació en situació B1. Segons les NNSS en vigor, en els edificis en situació B1 -“aquellos que entre medianeras o aislados cuya altura exceda en más de un 75% de la permitida en la zona por estas NNSS”- només es permetran “las obras encaminadas a adecuarlas a la situación B2 así como obras de higiene, hornato, salubridad, pequeñas obras de consolidación y seguridad pero nunca obras que den lugar a aumento de volumen, así como obras de modernización y las necesarias para su adaptación a la Normativa Vigente”.
Queda clar que aquesta obra a més de ser de modernització no s’adaptava a la categoria B2. Consideram que aquest expedient d'obres s'estava informat de manera contrària a l'establert en les NNSS.

2.- Aquest no és un cas aïllat pel que fa a seguiment dels procediments legals en els expedients d'obres i de disciplina urbanística, i al llarg de la legislatura ni en disciplina urbanística ni en planificació urbanística no s'ha produït cap avanç.

3.- No es pot seguir així perquè hi ha molts exemples aquesta legislatura de deixar fer obres i activitats (“Keops”, Cala Rotja...) sense llicència, no es tramiten els expedients disciplinaris, i en la tramitació d'expedients d'obres sempre hi ha errades. En aquest cas es va permetre fer una obra d'aquestes característiques sense llicència. El departament d'urbanisme no funciona i estam fartes d'exposar-ho en distintes ocasions i llocs i motius de trobada i de feina (reunions de dilluns, juntes de govern, comissions de seguiment) i s'ha continuat sense donar-li importància. Si bé és cert que a la majoria dels Ajuntaments és habitual actuar com s'ha fet en aquest cas, també ho és que Eu-Ev a Capdepera i els regidors i regidores membres de la Coordinadora de regidors “Diògenes”, de la qual nosaltres formam part, sempre sempre ens hem ocupat de denunciar-ho. A banda d'això recordam totes les decisions preses unilateralment, com aquesta, i que nosaltres no consideràvem encertades.

4.- Per tots aquests motius, es va demanar la convocatòria d'una reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte, reunió que finalment es va celebrar el passat dia 22 de desembre. En aquesta reunió es varen exposar tots aquests fets i vàrem exigir, als representants del PSOE com a la resta dels grups que conformen l'equip de govern, l'assumpció de responsabilitats per part del màxim responsable polític d'aquests fets, en la forma de la dimissió del batle, B. Alzina Sureda (que a més es regidor d'urbanisme i estava informat de tot). Així mateix, es va emplaçar la resta de grups que conformen l'equip de govern, a reunir-se en el termini d'una setmana, cosa que no s'ha arribat a produir.

5.- Ha de quedar clar el respecte que, en tot moment, han demostrat les regidores d'Eu-Ev envers el pacte i als companys membres d'aquest, convocant la Comissió de Seguiment i exposant-hi, de manera interna, els motius pels quals consideren necessària l'assumpció de responsabiblitats polítiques.
Les explicacions i responsabilitats s'han demanat i exigit a porta tancada, i s'esperava que a la segona reunió de la Comissió de Seguiment del Pacte (reunió que s'havia d'haver celebrat ahir (dia 30-12-08) i que va ser desconvocada sense més explicacions i sense consultar-nos) el PSOE donàs alguna explicació i assumís la responsabilitat de no haver tramitat correctament l'expedient d'obres i no haver iniciat el d'infracció. Tots aquests dies, aquestes regidores han evitat escrupolosament fer cap declaració en relació amb aquests fets i la situació política, respectant el compromís assolit a la reunió de la Comissió de Seguiment de dia 22 de desembre. Aquestes regidores consideren que se lis ha pres el pèl abans, durant i després de l'accident. Per exemple, és prou il·lustrador el fet que, “en responsabilitat amb el pacte de govern i fiant-me dels companys regidors que el conformen, i, en no assistir a les juntes de govern per la meva recent baixa, confiava que aquesta obra tengués la llicència pertinent. A la primera junta de govern a la que vaig assistir vaig ser assabentada que que aquesta obra no disposava de llicència. Una setmana després, el mateix dia de l'accident, el Batle ens va comunicar que s'havia obert l'expedient de disciplina urbanística per l'inici de les obres. Moments desprès ens telefona i ens comunica que no és així” -declara Maria Orts.

En definitiva, un jutge haurà de pronunciar-se sobre la part de la responsabilitat penal que pugui existir. Nosaltres el que exigim és un acte de responsabilitat política davant d'uns fets als quals l'equip de govern i el batle i regidor d'urbanisme en particular té la seva part de responsabilitat. Exigim un exercici de responsabilitat política per part de l'equip de govern en el seu conjunt, davant del poble en primera instància, exercici que no pot ser altre que el canvi dels responsables polítics -d'ofici i de fet- de batlia i d'urbanisme. La no assumpció de responsabilitats polítiques en aquest sentit i en aquests termes significaria la renúncia a demostrar que aquests fets han comportat un canvi en les polítiques urbanístiques del govern d'aquest pacte. Els partits polítics que donen recolzament a la continuïtat de B. Alzina al front de l'Ajuntament, recolzen al mateix temps una manera de fer política urbanística, de seguretat laboral, territorial i turística que aquestes regidores d'Eu-Ev de Capdepera no poden tolerar ni molt menys compartir. Pot ser que aquest batle tengui el recolzament de les patronals de la hoteleria i la construcció, als quals ja els convé aquesta política tant permissiva, però els nostres votants són treballadors i ni des del punt de vista del treball ni de la seguretat els beneficia aquesta política.

Per acabar, hem d'expressar que la responsabilitat política la demostram en la lleialtat a un pacte de govern signat, però també i sobre tot en el nostre compromís prioritari amb el nostre programa i vers els votants que li varen atorgar la seva confiança. Per això no defensam, ni defensarem mai, actuacions al marge o contraries a l'establert per la llei i en el nostre programa polític, al qual la correcta actuació dels càrrecs polítics locals en urbanisme i disciplina urbanística té un molt especial significat. Tenim molts projectes començats i en marxa, i les nostres àrees són les que millor funcionen en aquest Consistori, però no ens podem tapar els ulls i romandre dins del pacte de govern municipal a qualsevol preu.

Comunicat de Diògenes sobre el PORN de Llevant del Govern. (1: Son Espases; 2: PORN de la Península de Llevant; 3: ...)

La coordinadora de regidors Diògenes critica la voluntat de la Conselleria de Medi Ambient d'impulsar un PORN de la Península de Llevant a imatge i semblança del proposat pel Govern del PP.

Respecte del PORN vigent, de l'any 2001, la proposta de PORN de la conselleria incideix en la línia de desprotecció del territori de la Península de Llevant iniciada pel Govern del PP

Guillem Caldentey (Artà, Verds-Esquerra), Contxi Penya (Son Servera, Verds-Esquerra), Maria Orts i Virginia Urdangarín (Capdepera, EU-EV), i Pepe García (Pollença, Alternativa. EU-EV), que formen la Coordinadora de regidors Diògenes, denuncien l'amenaça d'una nova renúncia en matèria de protecció ambiental, ara a la Península de Llevant, per part del Govern de les Illes.

L'any 2001 la conselleria de Medi ambient del govern del Pacte de Progrés aprovava definitivament el pla d’ordenació de recursos naturals (PORN) de la Península de Llevant.

L'any 2003, el PP, amb el suport d’UM, aprovava una llei d’acompanyament als pressuposts que retallava dràsticament la superfície del Parcs Naturals de la Península de Llevant, amb la qual cosa es desprotegia més del 90% de la superfície protegida originalment pel Govern del Pacte de Progrés.

L'any 2005, el mateix Govern inicià els procediment de redacció d'un nou PORN de la zona. L'àmbit territorial del nou PORN no coincidia amb el de l'original, ni amb el de l'original Parc Natural de Llevant, encara que el discurs oficial era llavors que el que es volia era recuperar el Parc Natural en les seves dimensions originals però amb l'acord amb els propietaris. Aquesta “segona versió” del PORN de Llevant suposava una considerable retallada en la protecció territorial de la zona, excloent, per exemple, Sa Canova d'Artà i considerables extensions als quatre municipis de la comarca (Artà, Capdepera, tot Sant Llorenç i Son Servera).

La Llei 5/2005, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), estableix a l’article 8.4 que “l’acte d’inici del procediment caduca transcorreguts dos anys, comptadors des de la data de l’esmentat acte, sense que s’hagi aprovat definitivament el Pla d’ordenació dels recursos naturals”. Per aquest motiu, el nou PORN iniciat l'any 2005 caducava el passat mes de juny.

El comunicat de premsa de la Conselleria de Medi Ambient del passat dia 17 d'octubre, referent a l'inici de la redacció d'un nou PORN de la península de Llevant (per tercera vegada), transmet el missatge que la Conselleria de Medi Ambient augmenta la superfície protegida amb les finques de Son Jaumell i Ca'n Patilla -a Capdepera-; però oculta que el punt de partida és la proposta del PP del 2005, que deixava fora de l'àmbit del PORN tot Sant Llorenç, Sa Canova d'Àrtà, gran part de Son Servera i zones d'Artà. Des del moment d'aquella retallada en la protecció ambiental de la zona, s'han atorgat una gran quantitat de llicències a les zones anteriorment protegides (amb el PORN de 2001, del Pacte de Progrés). Només a la finca de Carrossa (Artà), s'han donat dotze llicències de xalets.

Només amb la recuperació de l'àmbit territorial mínim del 2001 es pot garantir a la península de Llevant uns “espais naturals protegits amb coherència, homogeneïtat i continuïtat territorial”, tal i com diu desitjar el conseller Grimalt. El contrari, defensen els regidors, és pura demagògia.

Els regidors consideren vergonyós que aquest Govern (participat pel Bloc) tengui com a punt de partida propostes de protecció territorial pròpies dels anys de govern del pacte PP-UM a la hora de plantejar polítiques de protecció del territori, al temps que es renuncia als mínims de protecció del govern del Pacte de Progrés.

L'actuació, al front de Medi Ambient, d'UM, està en línia amb el seu anterior pacte de govern amb el PP al Govern Balear. El que aquest grup de regidors no troben tant coherent és la renúncia, tant del PSOE com del BLOC, als mínims de protecció del territori assolits en temps del Pacte de Progrés. La Coordinadora Diògenes demana a aquestes dues forces que “al Consell de Govern que aprovi el nou PORN, es recuperin, al menys, les dimensions originals del PORN de l'any 2001. De no ser així, haurem d'entendre que la renúncia a la protecció de Son Espases – La Real va ser només la primera de les renúncies als programes electorals pel quals es va demanar el suport a la ciutadania, i serà una passa més en la pèrdua de credibilitat d'aquestes forces polítiques que es declaren defensores del territori i del futur de les nostres illes.”

Notes:
Accediu al Comunicat de premsa de la Conselleria de Medi Ambient, de dia 17 d'octubre de 2007.

Accediu a la publicació, al BOIB Núm 162 de 00 d'octubre de 2007, de l'Acord del Consell de Govern de 19 d'octubre de 2007, sobre la declaració de caducitat i inici dels procediments d'elaboració dels plans d'ordenació dels recursos naturals de Cala d'Hort i cap Llentrisca (Eivissa), i de la península de Llevant (Mallorca).