Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris informació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris informació. Mostrar tots els missatges

dissabte, 6 d’agost del 2011

A la recerca dels falsos culpables de tot (Breivik, per a alguns, no ha estat cap lliçó: "és només un sonat, res a veure amb l'islamofòbia")

Per la gravetat dels fets denunciats, copiam senzillament aquí la denúncia publicada pels amics de Contrainfomallorca

El Diari de Balears promou la xenofòbia en una de les seves seccions

Un company ens ha alertat d’això. Ara que s’ha denunciat que partits d’extrema dreta islamòfobs com Plataforma per Catalunya difonen falsa rumorologia (“no pot ser que els musulmans rebin ajudes per a medicaments mentre que els de casa els hem de pagar”), resulta curiós que la secció “No vagi per dit” del Diari de Balears s’hagi afegit a aquesta pràctica perversa. El passat 5 d’agost molta gent va quedar astorada en veure que en aquesta secció s’hi deia:
Els immigrants i la sanitat. Ara que ha arribat l’hora de la més estricta austeritat en les despeses públiques, en ambients polítics es comenta, de moment en veu baixa, que els immigrants extracomunitaris empren percentualment molt més els serveis de salut que la població autòctona. En molts de casos els encisa anar al metge, mentre que als illencs, normalment, no.”

Si aquest diari ha sabut que “en ambients polítics es comenta, de moment en veu baixa” tot això, el que hauria de fer és donar noms i denunciar-ho a tota pàgina. I també cercar les dades reals sobre això i comprovar si aquests comentaris estan basats en realitats o en prejudicis xenòfobs.

Però el dia següent, el 6 d’agost, en la mateixa secció apareix aquest comentari:

Més indigència. Per Palma va en augment el nombre d’immigrants extracomunitaris que demanen almoina. I una dada: dels 5,6 milions d’immigrants que hi ha a l’Estat espanyol, només 2,3 estan donats d’alta a la Seguretat Social. Tot un indicatiu de cap on van les coses…”

És una altra mostra de com enfocar la informació de manera totalment esbiaixada. En quines dades es basen per afirmar que va en augment el nombre d’immigrants extracomunitaris que demanen almoina? Pot ser que s’hagin basat en el color de la pell per classificar-los d’”extracomunitaris”. Per què identificar immigració extracomunitària i pobresa sense cap base rigorosa? I aquesta frase final de “tot un indicatiu de cap on van les coses…”?

Denunciam que el Diari de Balears utilitzi de manera irresponsable una secció de rumorologia per difondre de mica en mica desinformacions xenòfobes.

dissabte, 23 de juliol del 2011

Pacte de govern I.Verds-UIA legislatura 2011-2015










Per a l'accés al document en un sol fitxer (pdf), pitjau aquí.

dijous, 30 de juny del 2011

Ple extraordinari de dia 30-06-2011. Espectacle conjunt PP-CxI-PSOE




Ple extraordinari de dia 30-06-2011. Espectacle conjunt PP-CxI-PSOE. Ple "extraordinari", en el doble sentit de la paraula.
Un PSOE que sempre des de dia 22 de maig a la nit ha estat convidat a formar un govern d'esquerres, fa part d'una proposta de govern "de concentració municipal" de la mà de CxI i el PP.... Es veu que CxI i PSOE no han assumit que ja no poden governar plegats, però tampoc no lis resulta possible la que seria lògica moció de censura.
Per acabar d'arrodonir l'espectacle, aquests tres partits actualment a l'oposició han votat en contra de totes les propostes d'Organització de la Corporació de l'equip de govern (UIA-I.Verds), per exemple, la periodicitat dels plens que passava de bimensual a mensual, el sou del batle i la dedicació parcial del 1er. tinent de batle, la composició de les Comissions Informatives, i la representació de l'Ajuntament en Consorcis i organismes participats, sense formular cap alternativa.
Enlloc d'intentar integrar-se en l'equip de govern per a garantir la governabilitat, es fa una proposta de "concentració municipal" que duria a una governança impossible. Mentres tant, com s'ha dit, es mira de fer naufragar el vaixell de l'Ajuntament. Molt coherent, per part del PSOE, clar que sí.

Les passades eleccions, per molt ajustats que hagin estat els resultats (3-3-3-1 en nombre de regidors), de 3.316 electors, 1816 vots varen anar destinats a UIA, PSOE i I.Verds. El gairebé 60% dels vots ha de poder tenir una representació de govern estable i natural. Si no, s'ha de presentar una moció de censura per part de PSOE-PP-CxI.


Guillem Caldentey
regidor d'I.Verds d'Artà



Aquí teniu la proposta PP-CxI-PSOE, de "governabilitat municipal", en un sol document (pdf)

dilluns, 14 de març del 2011

Comunicat del GOB: El NO! rotund a les nuclears és innegociable


Dilluns, 14 de març de 2010

Crisi nuclear al Japó: el NO rotund a les nuclears és innegociable i s’ha d’aplicar d’immediat a l’estat espanyol.

La crisi provocada pel terratrèmol és un recordatori a l’executiu estatal que l’energia nuclear mai serà segura i és una hipoteca d’alt risc.
En primer lloc, el GOB es vol solidaritzar amb les víctimes del terratrèmol i posterior tsunami que afecta al Japó des del passat 11 de març.

En segon lloc, el GOB es vol sumar a la preocupació de la societat en general i sobretot dels col·lectius ecologistes, pel que fa a les possibles conseqüències que pugui tenir aquesta desgràcia sobre la salut pública i el medi ambient.
En aquests moments, tot i les tecnologies punteres del país nipó, i sempre segons les informacions conegudes fins ara, 3 centrals nuclears japoneses tenen problemes greus (Fukushima, Tokai i Oganawa), de fet immediatament després de la primera explosió ja es produí l’alliberament a l’atmosfera de partícules radioactives (cessi-137), les quals suposen un elevat risc per a la salut de les persones i del medi ambient, els seus efectes són especialment greus en la cadena alimentària, més tenint en compte que els seus efectes persisteixen al llarg de 300 anys.

L’energia Nuclear no és una alternativa segura per al planeta.
El dramàtic episodi que viu el Japó ha tornat a donar la raó als col·lectius ecologistes venien denunciant des de l’inici del renovat debat entorn a les nuclears: l’energia nuclear no és segura.

Ha costat molt però a la fi existeix un consens internacional sobre l’existència del Canvi Climàtic, però paral·lelament al reconeixement d’aquest problema ha sorgit la proposta de potenciar l’Energia Nuclear com alternativa a les centrals tèrmiques convencionals que s'alimenten a partir de combustibles fòssils (carbó, fuel, gas-oil, gas natural...). Aquesta proposició ha vingut avalada pel fet que els lobby’s empresarials pronuclears afirmen que aquesta energia és econòmica, segura i no genera canvi climàtic. Les tres afirmacions anteriors són falses: l’energia nuclear és una energia cara i bruta (cal recordar la gran quantitat de residus perillosos que generen i que a hores d'ara no tenen una solució per a la seva gestió i emmagatzematge), és una energia que contribueix al canvi climàtic si consideram el procés global d’elaboració, i que és perillosa, perquè és molt vulnerable als desastres naturals, a les errades de disseny o senzillament als errors humans.

L’alternativa ecologista passa per les energies renovables.
El GOB també es vol sumar a la petició al Govern central encapçalat per J.l. Rodríguez Zapatero, que assumeixi el seu compromís d’abandonar l’energia nuclear i fer la transició necessària cap a un sistema energètic basat en les energies renovables.
Cal recordar que el debat de l’energia nuclear acabarà arribant a les Balears si més no, perquè la posada en funcionament del “cable” elèctric permetrà rebre energia de la península, i això suposarà la possibilitat que aquesta sigui provinent de les centrals nuclears. Per tot això el GOB vol recordar les seves propostes:
  • Una planificació que aposti vertaderament per la implantació efectiva, amb criteris territorials, de les energies renovables
  • L'impuls decidit de mesures normatives per a un ús racional de l'energia: estalvi i l’eficiència energètica
  • Una planificació progressiva del tancament dels grups de la central d'Es Murterar que encara s'alimenten amb carbó.
  • Un model territorial i un urbanisme que generi proximitat i eviti els desplaçaments, juntament amb el foment del transport col·lectiu i els modes de transport no motoritzats, especialment dins les ciutats i pobles.

dimecres, 8 de desembre del 2010

J. Assange / "The Australian": "La verdad siempre vencerá"

Article de Julian Assange publicat a The Australian avui dia 8 de desembre: Don't shoot the messenger for revealing unconfortable truths. Traduït i publicat en llengua espanyola a Rebelion.org avui mateix.
Tornam a enllaçar, pel seu interés, a la web de Wikileaks per a facilitar l'accés directe i sense intermediaris a la documentació. Us posam també l'enllaç directe per a descarregar el conjunt d'aquesta documentació mitjançant torrent, que apareix en aquella web. A continuació, l'article, en traducció de G. Leyens amb revisió de Caty R.

La verdad siempre vencerá
En 1958 un joven Rupert Murdoch, entonces propietario y editor de The News de Adelaide, escribió: “En la carrera entre el secreto y la verdad, parece inevitable que siempre venza la verdad”.
Es posible que su observación reflejase la revelación de su padre, Keith Murdoch, de que las tropas australianas estaban siendo sacrificadas innecesariamente por comandantes británicos incompetentes en las costas de Gallipoli. Los británicos trataron de silenciarlo pero Keith Murdoch no dejó que lo hicieran y sus esfuerzos llevaron al fin de la desastrosa campaña de Gallipoli.
Casi un siglo después, WikiLeaks también publica intrépidamente hechos que deben ser conocidos por el público.
Crecí en una localidad en el campo en Queensland donde la gente decía abiertamente lo que pensaba. No había confianza en el gran gobierno, se consideraba que podría corromperse si no se vigilaba cuidadosamente. Los oscuros días de la corrupción en el gobierno de Queensland antes de la investigación Fitzgerald demuestran lo que sucede cuando los políticos amordazan a los medios para que no digan la verdad.
No he olvidado esas cosas. Wikileaks se creó alrededor de esos valores centrales. La idea, concebida en Australia, fue utilizar tecnologías de Internet de nuevas maneras para informar de la verdad.
Wikileaks acuñó un nuevo tipo de periodismo: periodismo científico. Trabajamos con otros medios para llevar las noticias a la gente, y también para probar que son verídicas. El periodismo científico te permite que leas una noticia y que luego hagas clic en línea para ver el documento original en el que se basa. Así puedes juzgar tú mismo. ¿Es verdadera la historia? ¿Informaron exactamente los periodistas?
Las sociedades democráticas necesitan medios fuertes, y Wikileaks forma parte de esos medios. Los medios ayudan a mantener honesto al gobierno. Wikileaks ha revelado algunas verdades duras sobre las guerras de Iraq y Afganistán, y ha desvelado historias sobre la corrupción corporativa.
Hay gente que dice que me opongo a la guerra. Para que se sepa, no es así. Algunas veces las naciones tienen que ir a la guerra, y hay guerras justas. Pero no hay nada peor que un gobierno que miente a su pueblo sobre esas guerras y luego pide a esos mismos ciudadanos que pongan en juego sus vidas y sus impuestos por esas mentiras. Si una guerra está justificada digan la verdad y la gente decidirá si quiere apoyarla.
Si habéis leído alguno de los archivos sobre las guerras de Afganistán o Iraq, alguno de los cables de las embajadas estadounidenses o alguna de las historias sobre las cosas de las que ha informado Wikileaks, considerad cuán importante es que todos los medios puedan informar libremente sobre esas cosas.
Wikileaks no es el único que publica los cables de las embajadas de EE.UU. Otros medios noticiosos, que incluyen The Guardian de Gran Bretaña, The New York Times, El País en España y Der Spiegel en Alemania, han publicado los mismos cables.
Sin embargo es Wikileaks, como coordinador de esos otros grupos, el que ha sido objeto de los ataques y acusaciones más malignos del gobierno de EE.UU. y sus acólitos. He sido acusado de traición, aunque soy australiano y no ciudadano estadounidense. Ha habido docenas de llamados serios en EE.UU. para que yo sea “eliminado” por fuerzas especiales de ese país. Sarah Palin dice que deberían “cazarme como a Osama bin Laden”, hay una ley republicana ante el Senado de EE.UU. que trata de que me declaren “amenaza internacional” y me traten en consecuencia. Un asesor de la oficina del primer ministro canadiense ha hecho un llamamiento en la televisión nacional para que me asesinen. Un bloguero estadounidense pidió que secuestren y dañen a mi hijo de 20 años, que está aquí en Australia, sólo para hacerme daño.
Y los australianos deberían ver sin orgullo cómo Julia Gillard y su gobierno hacen el juego a esos sentimientos. Los poderes del gobierno australiano parecen estar totalmente a disposición de EE.UU. en cuanto a la cancelación de mi pasaporte australiano, o a que se espíe y acose a seguidores de Wikileaks. El Fiscal General australiano hace todo lo posible por colaborar con una investigación estadounidense que se orienta claramente a incriminar a ciudadanos australianos y enviarlos a EE.UU.
La primera ministra Gillard y la secretaria de Estado Hillary Clinton no han expresado una sola palabra de crítica hacia otras organizaciones mediáticas. Es porque The Guardian, y Der Spiegel son antiguos y grandes, mientras Wikileaks todavía es joven y pequeño.
Somos los desamparados. El gobierno Gillard trata de matar al mensajero porque no quiere que se revele la verdad, incluida la información sobre sus propios tratos diplomáticos y políticos.
¿Ha habido alguna reacción del gobierno australiano a las numerosas amenazas públicas de violencia contra mi persona y otros miembros del personal de Wikileaks? Se podría haber pensado que una primera ministra australiana debería defender a sus ciudadanos contra cosas semejantes, pero sólo ha habido afirmaciones de ilegalidad sin ninguna confirmación. La primera ministra y especialmente el fiscal general deben cumplir sus deberes con dignidad y mantenerse por encima de la refriega. Pero podéis estar seguros, esos dos sólo quieren salvar su pellejo. No lo lograrán.
Cada vez que Wikileaks publica la verdad sobre abusos cometidos por agencias estadounidenses, los políticos australianos recitan un coro evidentemente falso con el Departamento de Estado: “¡Arriesgáis vidas! ¡Seguridad nacional! ¡Pondréis en peligro a los soldados!” Luego dicen que no hay nada de importancia en lo que publica Wikileaks. No pueden ser las dos cosas al mismo tiempo. ¿Cuál de ellas, entonces?
Ninguna de las dos. Wikileaks tiene una historia editorial de cuatro años. Durante ese tiempo hemos cambiado gobiernos enteros, pero no hay una sola persona, que se sepa, que haya sido dañada. Pero EE.UU., con la complicidad del gobierno australiano, ha matado a miles sólo en los últimos meses.
El secretario de defensa de EE.UU., Robert Gates, admitió en una carta al Congreso de EE.UU. que ninguna fuente o método confidencial de inteligencia ha sido comprometida por la revelación de las bitácoras de la guerra afgana. El Pentágono declaró que no hay evidencia alguna de que las revelaciones de Wikileaks hayan llevado a que alguien sea dañado en Afganistán. La OTAN en Kabul dijo a CNN que no pudo encontrar a una sola persona que necesitara protección. El Departamento de Defensa australiano dijo lo mismo. Ningún soldado o fuente australiana han resultado afectados por algo que hayamos publicado.
Pero nuestras publicaciones no han dejado de ser importantes. Los cables diplomáticos de EE.UU. revelan algunos hechos sorprendentes:
- EE.UU. solicitó a sus diplomáticos que robaran material humano e información de funcionarios de la ONU y de grupos de derechos humanos, incluyendo ADN, huellas digitales, escaneo del iris, números de tarjetas de crédito, contraseñas de Internet y fotos de identificación, en violación de tratados internacionales. Presumiblemente, también podrían apuntar a diplomáticos australianos en la ONU.
- El rey Abdullah de Arabia Saudí pidió a EE.UU. que ataque Iraq.
- Responsables en Jordania y Bahrein quieren que el programa nuclear de Irán sea detenido por todos los medios disponibles.
- La investigación británica sobre Iraq fue amañada para proteger “intereses estadounidenses”.
- Suecia es un miembro encubierto de la OTAN y no se informa al Parlamento del el intercambio de inteligencia con EE.UU.
- EE.UU. está actuando de manera agresiva para lograr que otros países acepten presos liberados de la Bahía de Guantánamo. Barack Obama estuvo de acuerdo con entrevistarse con el presidente esloveno sólo si Eslovenia aceptaba a un prisionero. Nuestro vecino en el Pacífico, Kiribati, recibió una oferta de millones de dólares para que acepte detenidos.
En su trascendental dictamen sobre el caso de los Papeles del Pentágono, la Corte Suprema de EE.UU. dijo que “sólo una prensa libre y sin limitaciones puede denunciar efectivamente el engaño del gobierno”. La tormenta actual respecto a Wikileaks refuerza la necesidad de defender el derecho de todos los medios a revelar la verdad.
Julian Assange es redactor jefe de WikiLeaks.

divendres, 9 d’abril del 2010

Des del 2005 amb promeses i excuses, i encara sense Wi-Fi municipal a la Colònia

Des de l'any 2005 que els coloniers reclamen la instal·lació d'una xarxa Wi-Fi de connexió a Internet sense trobar respostes i actuacions eficaces i honestes per part d'UM-PSOE
L'any 2010, ja són molts els municipis que han incorporat aquest servei d'utilitat contra la "fractura digital"

Els diaris mallorquins reflecteixen es fan ressó avui que l'Ajuntament de Palma inaugura una nova xarxa de connexió sense fils a Internet i gratuïta a diverses zones de la capital balear. No es tracta, ni molt menys, de la primera iniciativa d'aquest tipus a Mallorca: Ariany, municipi d'uns 800 habitants, estrenava la seva xarxa Wi-Fi municipal l'octubre de 2007.

Al municipi d'Artà, la primera vegada que es va exposar aquesta possibilitat va ser amb ocasió de la primera edició dels Pressuposts Participatius de la Colònia de Sant Pere, l'any 2005, quan va passar els filtres tècnics i legals per poder ser sotmesa a votació, i va ser elegida com a proposta a executar al llarg del 2006 amb un gran recolzament (es va decidir destinar 12.000 euros a la seva execució).

Malauradament, aquesta innovadora iniciativa popular dels coloniers mai no ha trobat la corresponent i obligada resposta de l'equip de govern; tampoc a rel que en l'edició de 2008 el Fòrum de la Colònia tornàs a votar aquesta proposta per segona vegada. Tot han estat excuses (i de tot color), des de llavors ençà fins avui mateix, per tal de no tirar endavant amb el compromís d'executar les propostes del Fòrum. La més habitual de les excuses per part de l'equip de govern han estat els "dubtes legals" que planteja. Aquesta és l'excusa que es va posar l'any 2006, com fa pocs mesos encara per part de M. Antònia Sureda (UM) a finals de l'any passat, en relació a no haver fet la Wi-Fi com s'havien compromés l'any 2009. Pura ineptitud i manca de diligència, a banda del frau reiterat a la ciutadania que va participar i elegir la proposta en permetre que es votàs la proposta per després tirar-la enrera a la hora d'executar-la.

Altres excuses presentades pels membres de l'equip de govern han estat: la proposta ha quedat assumida per un projecte molt més ambiciós pel qual es donaria cobertura a tot el municipi i de manera mancomunada amb els municipis de la Badia d'Alcúdia (B. Gili (UM), regidor de Telecomunicacions); o bé, quan el mes d'agost de 2008 la regidora d'Hisenda M. Francisca Servera (PSOE) declarava que la proposta no s'executava perquè avui per avui no es disposa dels mitjans necessaris.

Avui a Diario de Mallorca el batle d'Artà R. Gili (UM) ha declarat que a l'equip de govern lamenten el greu retràs i que aquest estiu hi haurà diversos punts d'accés a Internet tant a Artà com a la Colònia. Esperem que en aquesta ocasió vagi de bó i ho veiem, perquè també el passat mes de setembre al Ple (29-09-2009) s'havia formulat el compromís de l'equip de govern que la colònia tendria Wi-Fi l'any passat.

Què n'ha dit la premsa:
Diario de Mallorca (09-04-2010): Verds+Esquerra lamenta el retraso de la red 'wi-fi'.

dilluns, 2 de novembre del 2009

Ajuntaments vs. Cànon de la SGAE

Col·lectiu de regidors “Diògenes”
Artà, Capdepera, Pollença i Son Servera
2 de novembre de 2009


Els membres del Col·lectiu de regidors Diògenes instaran a reclamar les quantitats abonades als proveïdors en concepte de “Cànon de la SGAE” en l'adquisició de suports i aparells destinats a la reproducció, emmagatzemament i còpia de documents (CD-R, DVD-R, impressores, discs durs, etc.)
Instaran, així mateix, a reivindicar la derogació de l'article 25 de la Llei de Propietat Intel·lectual, on es contempla aquest impost, que consideren injust i indiscriminat i de molt dubtosa aplicació en el cas del seu ús per les administracions públiques

Els membres del Col·lectiu de regidors “Diògenes” impulsaran, en les seves respectives Corporacions -bé mitjançant instàncies, bé amb propostes als Plens- que es reclami a les empreses proveïdores de materials d'oficina i informàtics la quantitat total abonada pels Ajuntaments en concepte de “Cànon digital” (conegut popularment com "Cànon de la SGAE"), impost [1] que ha gravat, molt probablement, en l'adquisició de les unitats de suport i aparells destinats a la reproducció, emmagatzemament i còpia de documents (CD-R, DVD-R, impressores, discs durs, etc.), d'ençà que aquest impost entrà en vigor.

Els membres de “Diògenes” consideren que, per la seva pròpia natura, els documents que crea, tramet, reprodueix, emmagatzema i modifica una administració local, no són subjectes -al menys, amb la suficient claredat- a aquest gravamen atès, per una banda, que es tracta de Patrimoni documental de titularitat pública i, per l'altra, que la llei (TRLPI) estableix una presumpció de que la compra dels suports esmentats és per a la reproducció de les obres acollides a l'empara de la Legislació de propietat intel·lectual, presumpció que por ésser destruïda per prova practicada en contrari, mitjançant la qual quedi acreditat que "el suport s'ha emprat per a una altra finalitat diferent de la reproducció d'obres d'autors, que constitueix la causa de tributació". Consideren del tot acreditable -si no acreditat a priori- que el material adquirit no s'ha emprat ni s'empra per les Corporacions per a la reproducció d'obres protegides per drets de propietat intel·lectual, pel que no s'acompleixen els requisits establerts en la llei (TRLPI) per a l'aplicació de la compensació equitativa.

La iniciativa es fonamenta en el caràcter indiscriminat i injust d'aquest polèmic impost en concepte de “Compensació equitativa per còpia privada”, i en un seguit de sentències judicials en les quals s'ha fallat en favor del dret d'alguns demandants a la devolució de les quantitats abonades en concepte d'aquest Cànon abonades a determinats comerços, quant els demandants han pogut provar que la finalitat donada als suports adquirits no havia d'estar subjecta a aquesta imposició fiscal [2]. Aquestes sentències, que semblen només curiosos casos judicials, han suposat en realitat una garrotada al controvertit Canon digital, podrien provocar una cadena de reclamacions de particular i institucions en contra d'aquest impost i propiciar, d'aquesta forma, el canvi d'una legislació tan contestada socialment com aquesta -quan s'hi estableix la presumpció de culpabilitat del comprador d'un simple CD, penada amb 0,28 euros (per exemple).

També esmenten, com a exemple dels dubtes jurídics que provoca aquest impost i la seva aplicació, la pregunta de l'Audiència Provincial de Barcelona al TJE sobre la legalitat de l'aplicació indiscriminada, per part de l'Estat espanyol, d'aquest Cànon Digital [3].

Segons els regidors, el "Cànon de la SGAE" grava indiscriminadament a tots els ciutadans, empreses i administracions públiques, només pel fet de ser sospitosos de poder realitzar una còpia d'una obra subjecta a propietat intel·lectual, la qual cosa es podria comparar a que es cobrassin les multes de trànsit cada vegada que es compra un cotxe, o a la implantació d'un "Canon municipal" pel qual s'empresonàs X dies els batles i els regidors d'urbanisme per a compensar els possibles delictes de corrupció que hagin comès o que es puguin proposar cometre.

La recaptació per còpia privada va generar l'any 2007 uns vint milions d'euros a la SGAE, segons el seu "Informe de Gestió 2007". En 2008, segons el mateix document, l'entitat de gestió de drets d'autor esperava recaptar uns 40 milions en el mateix concepte.
La coordinadora Diògenes està formada pels regidors Guillem Caldentey (Artà, Verds-Esquerra), Maria Orts i Virginia Urdangarín (Capdepera, EU-EV), Pepe García (Alternativa per Pollença) i Contxi Penya (Son Servera, Verds-Esquerra).

Accediu al document d'Instància presentat per Els Verds-Esquerra en l'Ajuntament d'Artà avui dia 2 de novembre de 2009 (Núm. de Registre d'Entrada 5.222).

Notes:
[1] Aquest impost es contempla en l'article 25 del Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia (TRLPI): [...] La reproducció realitzada, exclusivament, per a l'ús privat, mitjançant aparells o instruments tècnics no tipogràfics, d'obres divulgades en forma de llibres o publicacions que amb aquests efectes s'assimilin reglamentàriament, així com els fonogrames, videogrames o d'altres suports sonors, visuals o audiovisuals, originarà una compensació equitativa i única per cada una de les tres modalitats de reproducció esmentades, i és una aplicació en l'Estat espanyol d'una Directiva Europea (DIRECTIVA 2001/29/CE) que diu que: Per a que els autors i Intèrprets puguin continuar la seva tasca creativa, han de rebre una compensació adequada per l'ús de la seva obra, al igual que els productors, per a poder finançar aquesta tasca. La inversió necessària per tal d'elaborar productes tals com fonogrames, pel·lícules o productes multimèdia, i serveis tals com els serveis “a la carta” és considerable. És indispensable una protecció jurídica adequada dels drets de propietat intel·lectual per a garantir la disponibilitat d'aquesta compensació i oferir l'oportunitat d'obtenir un rendiment satisfactori d'aquesta inversió.
[2] Es tracta de casos en què els demandant exerceixen l'advocacia, i que empren els suports per a emmagatzemar-hi sentències judicials. Vegeu, per exemple, la resolució favorable al demandant del Jutjat del Mercantil número 1 de Las Palmas de Gran Canaria, del mes de sembre de 2006, o la més recent sentència (149/2009) del passat dia 2 de setembre de 2009, del Jutjat del Mercantil número 1.
[3] Auto plantejat per l'Audiència Provincial de Barcelona de 15 de setembre de 2008, per qüestió prejudicial davant del TJCE, sobre Com s'ha d'interpretar la compensació equitativa prevista en l'art. 5.2.b de la Directiva 2001/29/CE pels casos en que un Estat membre introdueixi l'excepció per còpia privada; si, en el cas que s'opti un sistema de recaptació que gravi amb un cànon els equips, aparells i materials de reproducció digital, és conforme al concepte comunitari de compensació equitativa l'aplicació indiscriminada de l'esmentat cànon a empreses y professionals que clarament adquireixen els aparells i suports de reproducció digital per a finalitats alienes a la còpia privada; i, finalment, si el sistema adoptat por l'Estat espanyol d'aplicar el cànon per còpia privada a tots els equips, aparells i materials de reproducció digital de forma indiscriminada podria contrariar la Directiva 2001/29/CE, en no existir una adequada correspondència entre la compensació equitativa i la limitació del dret per còpia privada que la justifica.

dilluns, 17 d’agost del 2009

J. Sempere/Público (17-08-2009): "Nucleares y trampas dialécticas"


Davant el veritable allau d'articles d'opinió als mitjans de (des)informació massiva, dirigits a permeabilitzar la opinió pública davant la creixent ofensiva pronuclear (1), hem trobat aquest article al diari "Público" que resumeix els pricipals arguments que s'hi fan servir, i aporta les corresponents dades i argumentacions antinuclears.

Nucleares y trampas dialécticas
Joaquim Sempere

Durante tres decenios, ya desde antes del accidente de Chernóbyl, ha tenido lugar una moratoria de facto en la construcción de nuevas centrales nucleares en los países desarrollados. Pero últimamente los pronucleares vuelven a la carga, y lo hacen esgrimiendo varios argumentos tramposos. Uno es la crisis energética y otro el cambio climático: frente a las fuentes fósiles, que tienen los días contados y contribuyen al calentamiento de la superficie de la Tierra, la energía atómica no emite carbono a la atmósfera. Un estudio publicado en septiembre de 2008 por la Coordinadora per una Nova Cultura de l’Energia –que impulsa desde hace un tiempo en Cataluña la campaña “Tanquem les nuclears” (“Cerremos las nucleares”)– prueba que por cada megavatio-hora nuclear se emiten entre 140 y 290 kilos de CO2, que es casi tanto como la cantidad que emiten las centrales de gas de ciclo combinado (las menos sucias de las que usan combustibles fósiles). Es cierto que la reacción por la que un neutrón rompe el átomo de uranio y desprende una cantidad gigantesca de energía no emite carbono. Pero para que la pila atómica funcione ha hecho falta extraer el mineral de la mina, concentrar el uranio (muy escaso en el mineral: sólo entre el 0,05% y el 0,1%), transportarlo, enriquecerlo, construir la central, desguazarla al final de su vida útil y tratar los residuos. Todo eso consume mucha energía fósil, y explica las emisiones de carbono mencionadas. Decir, pues, que la energía nuclear es “limpia” desde el punto de vista de las emisiones de CO2 es totalmente falaz. (El mencionado estudio, que no toma en consideración la construcción y desguace de las centrales, por falta de datos fiables, y que por eso se queda corto en sus resultados, puede consultarse en www.tanquemlesnuclears.org. Se basa en los datos publicados de Ascó 2 entre 2001 y 2005.)

Otro argumento es el de la dependencia respecto del exterior: el suministro de petróleo y gas nos hace depender demasiado de unos pocos países y compañías que tienen la llave de estos combustibles, como ilustró la crisis del gas de Rusia el pasado invierno. Pero veamos qué ocurre con el uranio. El 84% de las reservas mineras del mundo se concentra en seis países: Canadá, Australia, Kazajstán, Rusia, Namibia y Níger. Siete compañías concentran en sus manos el 78% de las reservas. Y casi todo el enriquecimiento del uranio, un 92%, lo hacen sólo cuatro compañías. ¿A qué viene, en un contexto así, invocar el argumento de la dependencia exterior en el caso de las fósiles e insinuar que con la nuclear no ocurre otro tanto?
Un tercer argumento se resume en la frase recientemente pronunciada por Ana Palacio, actual vicepresidenta de la compañía francesa Areva, filial de EDF, dedicada a la electricidad nuclear: “Un 96% del combustible de uranio es reciclable” y supone “una solución económica y mediambiental” (El País, 8-04-2009). Subyace a este argumento la idea de que, pese a que el uranio es tan finito como el petróleo y destinado también a agotarse, al poderse reciclar, su suministro es casi indefinido. Lo que esta tesis oculta es que para la utilización de combustible reprocesado no sirve cualquier reactor, sino sólo los reactores rápidos, también llamados “supergeneradores”, que están siendo un fracaso. En Francia, país pionero en energía nuclear, se decidió en 1997 cerrar el único supergenerador del país –el Superphénix– por su coste económico de-
sorbitado y su escasa eficacia práctica. Su desguace está en marcha. El reciclado del combustible de uranio y su promesa de un suministro prácticamente inagotable es otra falacia.

Los partidarios de la energía del átomo están, en suma, orquestando una campaña de mentiras y medias verdades para vender a la opinión pública una técnica fracasada e inaceptable. Los problemas de la propaganda pronuclear no terminan aquí. Esta propaganda se enfrenta a otras verdades también incómodas. 1) La técnica nuclear arrastra un fracaso sonado: no haber hallado en los 60 años de su existencia ninguna solución satisfactoria al problema de los residuos. 2) Los riesgos asociados a las emisiones radiactivas. 3) Las centrales fabrican el combustible de las bombas atómicas. 4) Las centrales son un objetivo potencial privilegiado de terroristas de toda laya. 5) Por la razón anterior, requieren una protección policíaco-militar peligrosa para los derechos humanos y las libertades. 6) Los daños posibles debidos a accidentes son tan altos que ninguna compañía de seguros acepta asegurar, en ningún lugar del mundo, ninguna central nuclear: deben asumirlo los Estados. Y 7) las nucleares son ruinosas desde el punto de vista económico y no pueden subsistir (¡después de 60 años!) sin subvenciones públicas. Muchos responsables políticos muestran cada vez más dudas sobre la viabilidad económica de los programas nucleares renacidos, especialmente con motivo de una crisis que ha recortado drásticamente las disponibilidades financieras. El renacer nuclear está condenado por su enorme coste económico. Esto es una buena noticia, porque parece como si el lenguaje económico fuera el único que entienden los que mandan.

Finalmente, conviene recordar que el primer uso de la energía atómica fue militar, y que en las explosiones de Hiroshima y Nagasaki de agosto de 1945 nos horrorizan no sólo la magnitud del dolor y la destrucción infligidos a las víctimas, sino la afectación al núcleo biológico mismo de nuestra naturaleza como especie: el genoma humano. La capacidad para provocar mutaciones teratogénicas aparece como símbolo del pacto fáustico de la modernidad: poder a cambio de vender el alma al diablo. Chernóbyl mostró que el uso pacífico de esta energía conlleva una exposición a riesgos de igual naturaleza.

Joaquim Sempere es Profesor de Teoría Sociológica y Sociología Medioambiental de la Universidad de Barcelona.
Ilustración de Zunras

(1) Accediu, per exemple, a l'entrevista a María Teresa Costa, Presidenta de la CNE (proposada pel PSC), publicada a El País el passat dia 5 de juliol.

divendres, 22 de maig del 2009

Foscors en la comptabiblitat financera de Ràdio Artà Municipal

Els Verds-Esquerra acusa Ràdio Municipal d’Artà de gestió obscurantista

L’agrupació insta l'equip de govern (UM-PSOE) a revisar la situació contractual de l'Ajuntament per manca de transparència econòmica l'exercici 2008

La passada Comissió Informativa d'Hisenda i Interior, de dia 20 de maig, Guillem Caldentey -regidor de Els Verds-Esquerra d'Artà- va informar l'equip de govern i, en particular, el regidor de Telecomunicacions, B. Gili, d'irregularitats en la gestió comptable per part del responsable de la gestió i funcionament de Ràdio Artà Municipal. Aquestes irregularitats consisteixen en l'ocultament d'informació a l'Ajuntament dels recursos econòmics percebuts per Ràdio Artà Municipal l'any 2008, informació econòmica preceptiva segons l'establert en les condicions per les quals l'Ajuntament li va encomanar la gestió directa al responsable del seu funcionament i gestió, encomana de gestió directa produïda per Junta de Govern Local (UM-PSOE) a finals de l'any 2007 i renovada el passat mes de desembre de 2008.

Les irregularitats comprovades per Els Verds-Esquerra d'Artà consisteixen en un ingrés que no consta a la Secretaria de l'Ajuntament d'Artà, corresponent a un contracte menor efectuat amb la Direcció General de Comunicació de la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes en concepte de “patrocini del programa setmanal Natura, per un import de 8.796,67 Euros (IVA inclòs)”, segons consta a un Certificat d'aquella Direcció General balear expedit al regidor ecosocialista el passat dia 23 de març; i en un ingrés en concepte de falques publicitàries per valor de 2.564,77 euros per part d'aquell organisme balear que posteriorment s'esdevenen, segons el Certificat de Secretaria municipal anteriorment esmentat (de data 4 de març de 2009), en 882 Euros en el mateix concepte de publicitat ingressats a Ràdio Artà Municipal per part de l'empresa “Mediterrània de Publicitat”, empresa que gestiona la publicitat del Govern de les Illes als mitjans de comunicació.

Guillem Caldentey va exposar a l'equip de govern la conveniència, a la vista d'aquestes dades, de revisar immediatament la relació contractual que l'Ajuntament manté amb el responsable d'aquest mitjà de comunicació municipal. Una relació contractual, per altra banda, criticada fa temps per aquesta formació com per Unió d'Independents d'Artà, atesa la forma poc transparent i democràtica com es va establir, sense cap tipus de concurs ni oferta pública. En els termes de l'actual contractació, el responsable de la gestió i funcionament de Ràdio Artà Municipal percep 600 euros mensuals bruts per part de l'Ajuntament, a banda de la totalitat dels ingressos en concepte de publicitat, privada i pública, sota la forma de subvenció.

El regidor ecosocialista critica l'absoluta manca de voluntat per part del batle d'Artà, Rafel Gili, com del regidor de Telecomunicacions, B. Gili, de dur la gestió d'aquesta àrea amb un mínim de seriositat i transparència, com el seu demostrat amiguisme i voluntat de mantenir baix el seu control polític el mitjà municipal de comunicació.


TÍTOL HABILITANT PER A LA PRESTACIÓ DEL SERVEI DE RADIODIFUSIÓ SONORA PER ONES TERRESTRES
Per altra banda, Els Verds-Esquerra es feliciten per la tramitació del Títol Habilitant per a la radiodifusió sonora de Ràdio Artà Municipal, tramitació que l'equip de govern va iniciar el passat mes d'octubre arrel de les preguntes al respecte que va formular el regidor de Els Verds-Esquerra, Guillem Caldentey, i que aviat rebrà la seva aprovació definitiva. Encara que llavors (Ple de dia 30 de setembre de 2008) la resposta del regidor de Telecomunicacions, B. Gili, va ser afirmativa en el sentit que Ràdio Artà Municipal disposava d'aquest títol, el fet és que posteriorment va donar inici a la tramitació per a la seva obtenció definitiva. “Ara que les coses començaran a funcionar regularment, i a la vista de les irregularitats comptables anteriorment exposades, és el moment de repensar el funcionament d'aquest mitjà de comunicació municipal, millorar la transparència en la seva gestió i, a ser possible, mirar d'obrir la gestió i el funcionament de la Ràdio a més ciutadans i professionals que hi podrien estar interessats”, afirma el regidor de l'oposició.

Documentació:
- Accediu al Certificat de Secretaria de l'Ajuntament d'Artà del passat dia 4 de març.
- Accediu al Certificat de la Direcció General de Comunicació, de dia 23 de març de 2009.
- Accediu a la recopilació d'intervencions als Plens ordinaris de l'Ajuntament d'Artà sobre Ràdio Artà Municipal l'any 2008.
- Accediu al Contracte que va regir el funcionament de Ràdio Artà Municipal entre novembre de 2004 i octubre de 2007; accediu al contracte actual, renovat per la Junta de Govern Local de dia 22 de desembre de 2008.
- Normativa reguladora: Decret 86/1995, de 7 de setembre, de Radiodifusió; Decret 38/2008, de 4 d'abril, pel qual es regula el règim jurídic aplicable a l'atorgament de títols habilitants per a la prestació del servei de radiodifusió sonora per ones terrestres i a la inscripció d'aquests títols en el Registre de Títols Habilitants per a la Radiodifusió Sonora en l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB Núm. 50, de 12 d'abril de 2008).
- Respecte del tràmit d'obtenció del Títol Habilitant, ccediu a la Instància de Tramesa de la Certificació d'Instal·lacions, de dia 2 de desembre de 2008.

dilluns, 30 de març del 2009

Si podeu, no "googleeu"

[Article de Juan Corro Beseler/El Diario Montañés/Rebelión, 30-03-2009]

Toda comodidad tiene un precio... Los avances tecnológicos nos han traído nuevas formas de comodidad, la televisión que se paga en horas de sueño, el móvil que se paga en disponibilidad permanente, e internet que se paga en pérdida de intimidad y anonimato. Que uno tenga que pagar un precio por alcanzar cierta comodidad no es un problema en sí mismo, el inconveniente surge cuando se trata de un precio oculto, que ignoramos que existe y que se esconde como la letra pequeña de un contrato. Google es el principal motor de búsquedas del mundo, y ofrece gratuitamente un sin fin de aplicaciones web (calendarios, mapas, documentos, fotos, correo electrónico, buscador, chat, , ahora ofrece telefonía móvil...), todo gratis y comodísimo. Pero toda comodidad tiene un precio, y a google le pagamos en información personal, gustos y poder. Saben más de nosotros que muchos de nuestros amigos, conocen lo que nos gustan, lo que leemos y los destinos de nuestros viajes, y lo que es más importante tienen poder, mucho poder.

El hecho de que Google sea la única vía que muchos internautas utilizan para acceder a los contenidos, les otorga el poder de elegir y seleccionar qué veremos cuando introduzcamos nuestra siguiente búsqueda; es cómodo porque habitualmente lo hacen muy bien, pero google filtra y selecciona las páginas a base de algoritmos secretos y parámetros opacos que tiene variabilidades enormes y en algunas ocasiones arbitrarias: oscuro pero muy cómodo. El objetivo de Google no es distinto que el de cualquier empresa: ganar dinero; y para ello es capaz de filtrar sus búsquedas según los gustos del Gobierno Chino o eliminar de sus resultados a los críticos o a la competencia. Como en todo mercado, el monopolio sólo se combate con competencia; como de momento no podemos dictar esas sentencias, la salida más eficaz que tenemos es la infidelidad, utilizando como buscadores a la competencia. Ahí tienen ustedes a www.yahoo.com, www.alltheweb.com, www.live.com o www.ask.com: utilícenlos como alternativa y así evitarán que Google sepa más y más de ustedes y de paso le harán menos poderoso. Así que, no paguen el precio de esta comodidad: si pueden, no googleen.

dissabte, 24 de novembre del 2007

Els Verds-Esquerra reivindiquen tota una sèrie de mesures

en Informació i Comunicació per a la millora de la informació municipal i l'accés a Internet del ciutadans
Demanen la implantació del domini ".cat" a la web municipal

La propera sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà, Els Verds-Esquerra defensaran l'impuls d'una sèrie de mesures dirigides a una millora en l'accés, per part dels ciutadans, a la documentació municipal i a Internet per banda ampla per part dels ciutadans. Demanen, juntament amb els altres grups de l'oposició (Independents d'Artà i Partit Popular), poder tenir accés a una base de dades electròniaca i en línia amb continguts jurídics i administratius a la qual els serveis jurídics del consistori ja tenen accés, per tal de millorar les seves tasques d'oposició, en els 'aspectes propositiu, de control i de fiscalització. Per altra banda, insistiran en la necessitat de racionalitzar la instal·lació i ús de les antenes de telefonia mòbil.

Els Verds-Esquerra presenten una moció en què es proposa la publicació, mitjançant el Servei Municipal de Biblioteques, de les actes i de l'enregistrament sonor dels Plens, del qual es fa càrrec, fa quatre anys, Ràdio Artà Municipal. Consideren que el servei municipal de biblioteques té els recursos necessaris per a l'emmagatzemament, conservació, gestió i difusió de documents bibliogràfics -les actes-, però també audiovisuals i electrònics i que, per raons d'horari, el fet que les actes es publiquin a les biblioteques facilitarà la consulta de les mateixes a la ciutadania. Amb aquesta moció, volen posar també de relleu la pobre actualització de la web municipal, a la qual no es troba cap de les actes dels Plens corresponents a l'any 2007.

Els Verds-Esquerra insistiran en la necessitat de donar impuls a mesures dirigides a fer més accessible, més econòmic i de millor qualitat l'accés dels artanencs a Internet. Amb l'horitzó de la instal·lació d'una xarxa wi-fi municipal que doni aquest tipus de connexió a tots els ciutadans, en l'actualitat concentren les seves propostes senzillament en la instal·lació de wi-fi als edificis municipals (edifici consistorial, teatre, biblioteques, centres educatius, determinades zones ajardinades i places, etc.). Aquesta formació subratlla que l'equip de govern format el passat mes de juny ha creat una regidoria de telecomunicacions, que multitud de municipis, mallorquins i arreu de l'Estat han donat inici a mesures d'aquest tipus, i que la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions del Govern Balear persegueixassegurar que tots els ciutadans de les Illes puguin tenir accés a Internet per banda ampla amb, entre d'altres mesures, la creació de la Comissió Balear de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), formada pel Govern de les Illes, els Consells Insulars i la Federació d'Entitats locals de les Balears (FELIB). Recorden, així mateix, que la banda ampla existent a l'estat espanyol és de les més cares i de pitjor qualitat, i que l'anomenada “fractura digital” no només representa una nova fissura entre els païssos rics i els pobres, sinó entre els ciutadans amb la capacitat de fer servir les noves TIC i els que no tenen aquestes possibilitats i queden endarrerits.

Una altra mesura que aquesta formació defensarà al proper Ple, relacionada amb la web municipal i la nostra llengua i cultura, és la de la implantació del domini “.cat” a la web municipal. Aquesta és una mesura perfectament aplicable, atès que, com és sabut, fa més d’un any que la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers, entitat responsable de la coordinació del sistema de noms de domini a internet) va aprovar de manera definitiva el .cat, amb el corresponent acord que ha de regular el seu funcionament, i que, per altra banda, el Consorci d'Informàtica Local del Consell de Mallorca ja compta amb el domini “.cat” per a Artà.

Els Verds-Esquerra d'Artà insistiran en la necessitat de regular la instal·lació i ús de les antenes de telefonia mòbil, adoptant les mesures necessàries dirigides a treure-les de les zones resudencials i reunir-les a alguna instal·lació municipal -per exemple, al castell de Sant Salvador, cementiris municipals, etc.- de manera que això suposi, així mateix, una nova entrada de recursos econòmics per a les arques del municipi. Recorden que ja l'any 2003 el Ple va aprovar una moció en aquest sentit.

dilluns, 24 de setembre del 2007

Wi-fi a les instal·lacions municipals i programari lliure

Es tracta de facilitar progressivament l'accés a Internet als ciutadans d'Artà i als visitants. A altres municipis, com el d'Inca, ja s'han dut a terme iniciatives similars
Els Verds-Esquerra d'Artà proposaran que es pugui accedir a Internet sense fils i de forma gratuïta als edificis municipals.
Critiquen que els cursos municipals d'adults d'ofimàtica es faran sobre programari propietari

Els Verds – Esquerra sol·licitaran a l'equip de govern la instal·lació de punts d'accés wi-fi gratuïts als edificis o instal·lacions municipals, com a mínim els següents: Ajuntament, Teatre, edifici de les escoles velles, policia municipal, Sant Salvador, col·legis públics d'Artà i sa Colònia, camp de futbol de ses Pesqueres i poliesportiu d'Artà i sa Colònia, casal de joves, biblioteques públiques municipals i aularis de la escola municipal de música (Artà i sa Colònia).

L'objectiu, declara Guillem Caldentey, regidor d'aquesta formació, és “començar a impulsar mesures per a facilitar l'accés a Internet sense fils, si no encara a tot el nucli urbà, si al menys a aquelles instal·lacions i entorns on es puguin donar unes més freqüents necessitats d'accés, com són ara centres educatiu i culturals, administratius i d'afluència de visitants”.

Per altra banda, al mateix Ple de dia 25, es demanarà a l'equip de govern quina és la raó per la qual els cursos d'ofimàtica programats pels Serveis Educatius Municipals es donaran sobre la base de programari propietari (Word, Excel, Access...) i no sobre programari lliure d'ofimàtica, molt més pràctic, avançat i universal. S'ha de tenir en compte, per exemple, la diferència econòmica entre el programari de Microsoft i el del paquet OpenOffice, completament gratuït i amb versió disponible en llengua catalana; o el fet que OpenOffice pot obrir i crear documents, per exemple, en format “.doc”, a més dels formats propis del programari lliure, però no a la inversa: el programari d'ofimàtica de Microsoft no pot obrir ni crear documents en formats diferents al propi.