Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fractura digital. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fractura digital. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 de maig del 2011

En quines condicions es renegocia el deute d'IB3 amb la SGAE?????

Llegim en El Mundo-El Día de Baleares (30-04-2011): "EL GOVERN RETOMA LAS NEGOCIACIONES CON LA SGAE PARA SALDAR LA DEUDA DE IB3"

La SGAE, de perdonavides. El Govern? Passant pel tub, confortablement? Ens sobren els doblers (públics)?

Parlament de les Illes Balears (Comissió d'Afers Institucionals, sessió ordinària de 03-11-2011): per unanimitat, es votà a favor, amb esmenes de la portaveu d'UM, d'una Proposició No de Llei del Grup Parlamentari Bloc per Mallorca que instava el Govern de l'Estat a eximir del pagament del Cànon per compensació per còpies privades les empreses (persones jurídiques) i les administracions públiques. També s'hi reclamava a les administracions públiques, a iniciar el procediment que ha de conduir a la reclamació dels doblers pagats indegudament (retrospectivament, fins el 2006).

Aquesta proposició no de Llei ha tengut semblants desenvolupaments amb l'aprovació per part del Ple del Consell de Mallorca d'una moció del Bloc, com amb l'inici dels tràmits del Parlament de les Illes, per a recuperar els doblers públics d'aquella institució malbaratats (pagats indegudament) pel concepte del "Cànon de l'SGAE".

Hem llegit aquests darrers dies a la premsa balears, que La SGAE recaudó 8,9 millones de euros en Balears durante 2010. La cifra supone un aumento del 1,08 por ciento respecto a 2009.

La SGAE mai no s'ha caracteritzat per la transparència en els seus comptes. Ni tan sols, amb els doblers públics amb què les administracions la reguen; entre d'altres conceptes (i això no apareixia als articles/resums econòmics d'aquests darrers dies a rel de la roda de premsa d'SGAE/Balears): els 2,2 milions d'euros que falten per arribar a la xifra de 8'9 milions ingressats per la SGAE a les Illes Balears, es corresponen a l'esmentat "cànon de la SGAE"? D'aquesta quantitat, quant es correspondria al que de manera absurda -i, d'altra banda, no ajustadament al Dret europeu, com va establir la Justícia europea fa uns mesos- desembutxaquen les administracions per "compensació per còpia privada" amb els doblers dels ciutadans?

Des de la Coordinadora de regidors "Diògenes", fa anys que reclamam als nostres Ajuntaments (infructuosament, per molt que les mocions hagin estat generalment aprovades) la recuperació dels doblers, i el no pagament d'aquest concepte en el futur, i també hem impulsat el tema en l'àmbit supramunicipal.

Han fet els deures el Consell i el Govern, i han seguit les instruccions del Ple del Consell i del Parlament, per recuperar l'abonat irregularment per aquest concepte des del 2006 (com s'ha fet a la Generalitat de Catalunya o a Cadis)? El PP, se n'ha oblidat, del tema? Per què no fa com el PP de València?

Consideren el Govern i IB3 que aquests doblers no s'han de reclamar? Els sobren els diners, al Consell i al Govern Balear?

divendres, 25 de març del 2011

Denúncia diogènica: les institucions no tenen voluntat de recuperar els doblers pagats indegudament a l'SGAE

Els regidors de la Coordinadora de Regidors Diògenes (que està formada pels regidors d’Els Verds-Esquerra d’Artà, Guillem Caldentey, Maria Orts i Virgínia Urdangarín d’EU-EV de Capdepera i Pepe García d’Alternativa per Pollença) volem mostrar el nostre descontent amb les institucions (ajuntaments, com el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears) per no fer front amb els compromisos adquirits fa mesos per tal de deixar de pagar el Cànon Digital, com de mirar de recuperar els doblers públics malbaratats.


Volem recordar que Artà va ser el primer ajuntament del municipi on es va presentar una moció (a instàncies d’EV-E) i que Pollença (a instàncies d’Alternativa per Pollença) va ser el primer municipi de l’Estat en aprovar el no pagament del Canon per part de l’Ajuntament ja que aquests no empren els materials digitals per a copies amb drets d’autor, sinó per materials propis, fet emparat a la llei. Aquesta moció fou aprovada a altres ajuntaments importants, com per exemple, el de Manacor i el d’Inca, i també arreu de l’Estat espanyol. S’ha de recordar que tant el Parlament de les Illes Balears, com el Ple del Consell de Mallorca també ho aprovaren (a a proposta del Bloc per Mallorca), però no consta que Consell de Mallorca ni Govern de les Illes Balears, hagin pres cap mesura respecte del decidit per les cambres, ni que s’hagi reclamat cap cèntim d’euro, ni que s’hagin deixat de pagar les factures incorrectament aportades pels proveïdors (per quant en la seva immensa majoria, no s’hi indica la quantitat corresponent a aquest cànon).


Aquests dies hi ha hagut canvis substancials en aquesta llei injusta. Però, lluny del que es pot creure, el Cànon digital no ha desaparegut. La darrera sentència de l’Audiència Nacional només elimina el cànon en alguns suports. Tan sols anul·la una ordre que regulava des del 2008 la relació d’equips, aparells i suports materials que havien de pagar i les quantitats a pagar. Però el cànon aprovat el 2006 es mantén. Aquest tribunal, es declara expressament incompetent, en el cas que es tractava, pel que fa a dictaminar sobre l’aplicació indiscriminada que actualment es fa d’aquest concepte impositiu; també, en contra de l’expressat per la Ministra González-Sinde, s’ha declarat incompetent sobre si és o no procedent la reclamació del pagat indegudament. Al respecte, però, es pronuncià ja fa mesos el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, declarant no ajustat a normativa europea l’aplicació del cànon a les persones jurídiques, Administracions i empreses.


Per això seguim exigint que les administracions, que per llei poden fer-ho, reclamin la devolució del Cànon. Si tenim en compte que es pot demanar el retorn dels diners de memòries usb, discs durs d’ordinadors, telèfons mòbils, discs compactes, etc. tenim que les administracions han pagat durant anys centenars de milers d’euros que no s’haurien d’haver pagat en cap cas. I tot això no és degut a l’existència d’una llei injusta, sinó a la inactivitat i deixadesa de les institucions a l’hora de negar-se a pagar. Sobre tot quan des del 2009 hi ha els primers compromisos a deixar de pagar.


I també volem mostrar el nostre suport a totes les organitzacions, com l’Associació d’Internautes i la Unió de Consumidors, en aquesta lluita contra un Cànon que va en contra de la pressumpció d’innocència i és del tot injust. Associacions que dia a dia aconsegueixen desmuntar des dels tribunals la il·legalitat d’aquesta llei, feta a la mida dels interessos de la SGAE pels successius governs espanyols d’ençà el 1996, tant del PSOE com del PP.

divendres, 9 d’abril del 2010

Des del 2005 amb promeses i excuses, i encara sense Wi-Fi municipal a la Colònia

Des de l'any 2005 que els coloniers reclamen la instal·lació d'una xarxa Wi-Fi de connexió a Internet sense trobar respostes i actuacions eficaces i honestes per part d'UM-PSOE
L'any 2010, ja són molts els municipis que han incorporat aquest servei d'utilitat contra la "fractura digital"

Els diaris mallorquins reflecteixen es fan ressó avui que l'Ajuntament de Palma inaugura una nova xarxa de connexió sense fils a Internet i gratuïta a diverses zones de la capital balear. No es tracta, ni molt menys, de la primera iniciativa d'aquest tipus a Mallorca: Ariany, municipi d'uns 800 habitants, estrenava la seva xarxa Wi-Fi municipal l'octubre de 2007.

Al municipi d'Artà, la primera vegada que es va exposar aquesta possibilitat va ser amb ocasió de la primera edició dels Pressuposts Participatius de la Colònia de Sant Pere, l'any 2005, quan va passar els filtres tècnics i legals per poder ser sotmesa a votació, i va ser elegida com a proposta a executar al llarg del 2006 amb un gran recolzament (es va decidir destinar 12.000 euros a la seva execució).

Malauradament, aquesta innovadora iniciativa popular dels coloniers mai no ha trobat la corresponent i obligada resposta de l'equip de govern; tampoc a rel que en l'edició de 2008 el Fòrum de la Colònia tornàs a votar aquesta proposta per segona vegada. Tot han estat excuses (i de tot color), des de llavors ençà fins avui mateix, per tal de no tirar endavant amb el compromís d'executar les propostes del Fòrum. La més habitual de les excuses per part de l'equip de govern han estat els "dubtes legals" que planteja. Aquesta és l'excusa que es va posar l'any 2006, com fa pocs mesos encara per part de M. Antònia Sureda (UM) a finals de l'any passat, en relació a no haver fet la Wi-Fi com s'havien compromés l'any 2009. Pura ineptitud i manca de diligència, a banda del frau reiterat a la ciutadania que va participar i elegir la proposta en permetre que es votàs la proposta per després tirar-la enrera a la hora d'executar-la.

Altres excuses presentades pels membres de l'equip de govern han estat: la proposta ha quedat assumida per un projecte molt més ambiciós pel qual es donaria cobertura a tot el municipi i de manera mancomunada amb els municipis de la Badia d'Alcúdia (B. Gili (UM), regidor de Telecomunicacions); o bé, quan el mes d'agost de 2008 la regidora d'Hisenda M. Francisca Servera (PSOE) declarava que la proposta no s'executava perquè avui per avui no es disposa dels mitjans necessaris.

Avui a Diario de Mallorca el batle d'Artà R. Gili (UM) ha declarat que a l'equip de govern lamenten el greu retràs i que aquest estiu hi haurà diversos punts d'accés a Internet tant a Artà com a la Colònia. Esperem que en aquesta ocasió vagi de bó i ho veiem, perquè també el passat mes de setembre al Ple (29-09-2009) s'havia formulat el compromís de l'equip de govern que la colònia tendria Wi-Fi l'any passat.

Què n'ha dit la premsa:
Diario de Mallorca (09-04-2010): Verds+Esquerra lamenta el retraso de la red 'wi-fi'.

dilluns, 2 de novembre del 2009

Ajuntaments vs. Cànon de la SGAE

Col·lectiu de regidors “Diògenes”
Artà, Capdepera, Pollença i Son Servera
2 de novembre de 2009


Els membres del Col·lectiu de regidors Diògenes instaran a reclamar les quantitats abonades als proveïdors en concepte de “Cànon de la SGAE” en l'adquisició de suports i aparells destinats a la reproducció, emmagatzemament i còpia de documents (CD-R, DVD-R, impressores, discs durs, etc.)
Instaran, així mateix, a reivindicar la derogació de l'article 25 de la Llei de Propietat Intel·lectual, on es contempla aquest impost, que consideren injust i indiscriminat i de molt dubtosa aplicació en el cas del seu ús per les administracions públiques

Els membres del Col·lectiu de regidors “Diògenes” impulsaran, en les seves respectives Corporacions -bé mitjançant instàncies, bé amb propostes als Plens- que es reclami a les empreses proveïdores de materials d'oficina i informàtics la quantitat total abonada pels Ajuntaments en concepte de “Cànon digital” (conegut popularment com "Cànon de la SGAE"), impost [1] que ha gravat, molt probablement, en l'adquisició de les unitats de suport i aparells destinats a la reproducció, emmagatzemament i còpia de documents (CD-R, DVD-R, impressores, discs durs, etc.), d'ençà que aquest impost entrà en vigor.

Els membres de “Diògenes” consideren que, per la seva pròpia natura, els documents que crea, tramet, reprodueix, emmagatzema i modifica una administració local, no són subjectes -al menys, amb la suficient claredat- a aquest gravamen atès, per una banda, que es tracta de Patrimoni documental de titularitat pública i, per l'altra, que la llei (TRLPI) estableix una presumpció de que la compra dels suports esmentats és per a la reproducció de les obres acollides a l'empara de la Legislació de propietat intel·lectual, presumpció que por ésser destruïda per prova practicada en contrari, mitjançant la qual quedi acreditat que "el suport s'ha emprat per a una altra finalitat diferent de la reproducció d'obres d'autors, que constitueix la causa de tributació". Consideren del tot acreditable -si no acreditat a priori- que el material adquirit no s'ha emprat ni s'empra per les Corporacions per a la reproducció d'obres protegides per drets de propietat intel·lectual, pel que no s'acompleixen els requisits establerts en la llei (TRLPI) per a l'aplicació de la compensació equitativa.

La iniciativa es fonamenta en el caràcter indiscriminat i injust d'aquest polèmic impost en concepte de “Compensació equitativa per còpia privada”, i en un seguit de sentències judicials en les quals s'ha fallat en favor del dret d'alguns demandants a la devolució de les quantitats abonades en concepte d'aquest Cànon abonades a determinats comerços, quant els demandants han pogut provar que la finalitat donada als suports adquirits no havia d'estar subjecta a aquesta imposició fiscal [2]. Aquestes sentències, que semblen només curiosos casos judicials, han suposat en realitat una garrotada al controvertit Canon digital, podrien provocar una cadena de reclamacions de particular i institucions en contra d'aquest impost i propiciar, d'aquesta forma, el canvi d'una legislació tan contestada socialment com aquesta -quan s'hi estableix la presumpció de culpabilitat del comprador d'un simple CD, penada amb 0,28 euros (per exemple).

També esmenten, com a exemple dels dubtes jurídics que provoca aquest impost i la seva aplicació, la pregunta de l'Audiència Provincial de Barcelona al TJE sobre la legalitat de l'aplicació indiscriminada, per part de l'Estat espanyol, d'aquest Cànon Digital [3].

Segons els regidors, el "Cànon de la SGAE" grava indiscriminadament a tots els ciutadans, empreses i administracions públiques, només pel fet de ser sospitosos de poder realitzar una còpia d'una obra subjecta a propietat intel·lectual, la qual cosa es podria comparar a que es cobrassin les multes de trànsit cada vegada que es compra un cotxe, o a la implantació d'un "Canon municipal" pel qual s'empresonàs X dies els batles i els regidors d'urbanisme per a compensar els possibles delictes de corrupció que hagin comès o que es puguin proposar cometre.

La recaptació per còpia privada va generar l'any 2007 uns vint milions d'euros a la SGAE, segons el seu "Informe de Gestió 2007". En 2008, segons el mateix document, l'entitat de gestió de drets d'autor esperava recaptar uns 40 milions en el mateix concepte.
La coordinadora Diògenes està formada pels regidors Guillem Caldentey (Artà, Verds-Esquerra), Maria Orts i Virginia Urdangarín (Capdepera, EU-EV), Pepe García (Alternativa per Pollença) i Contxi Penya (Son Servera, Verds-Esquerra).

Accediu al document d'Instància presentat per Els Verds-Esquerra en l'Ajuntament d'Artà avui dia 2 de novembre de 2009 (Núm. de Registre d'Entrada 5.222).

Notes:
[1] Aquest impost es contempla en l'article 25 del Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia (TRLPI): [...] La reproducció realitzada, exclusivament, per a l'ús privat, mitjançant aparells o instruments tècnics no tipogràfics, d'obres divulgades en forma de llibres o publicacions que amb aquests efectes s'assimilin reglamentàriament, així com els fonogrames, videogrames o d'altres suports sonors, visuals o audiovisuals, originarà una compensació equitativa i única per cada una de les tres modalitats de reproducció esmentades, i és una aplicació en l'Estat espanyol d'una Directiva Europea (DIRECTIVA 2001/29/CE) que diu que: Per a que els autors i Intèrprets puguin continuar la seva tasca creativa, han de rebre una compensació adequada per l'ús de la seva obra, al igual que els productors, per a poder finançar aquesta tasca. La inversió necessària per tal d'elaborar productes tals com fonogrames, pel·lícules o productes multimèdia, i serveis tals com els serveis “a la carta” és considerable. És indispensable una protecció jurídica adequada dels drets de propietat intel·lectual per a garantir la disponibilitat d'aquesta compensació i oferir l'oportunitat d'obtenir un rendiment satisfactori d'aquesta inversió.
[2] Es tracta de casos en què els demandant exerceixen l'advocacia, i que empren els suports per a emmagatzemar-hi sentències judicials. Vegeu, per exemple, la resolució favorable al demandant del Jutjat del Mercantil número 1 de Las Palmas de Gran Canaria, del mes de sembre de 2006, o la més recent sentència (149/2009) del passat dia 2 de setembre de 2009, del Jutjat del Mercantil número 1.
[3] Auto plantejat per l'Audiència Provincial de Barcelona de 15 de setembre de 2008, per qüestió prejudicial davant del TJCE, sobre Com s'ha d'interpretar la compensació equitativa prevista en l'art. 5.2.b de la Directiva 2001/29/CE pels casos en que un Estat membre introdueixi l'excepció per còpia privada; si, en el cas que s'opti un sistema de recaptació que gravi amb un cànon els equips, aparells i materials de reproducció digital, és conforme al concepte comunitari de compensació equitativa l'aplicació indiscriminada de l'esmentat cànon a empreses y professionals que clarament adquireixen els aparells i suports de reproducció digital per a finalitats alienes a la còpia privada; i, finalment, si el sistema adoptat por l'Estat espanyol d'aplicar el cànon per còpia privada a tots els equips, aparells i materials de reproducció digital de forma indiscriminada podria contrariar la Directiva 2001/29/CE, en no existir una adequada correspondència entre la compensació equitativa i la limitació del dret per còpia privada que la justifica.

divendres, 9 de maig del 2008

Es veu que el que val a Maria...

... no té per què valer a Artà:

[Diario de Mallorca, 09-05-08]
Maria de la Salut
El Ayuntamiento estudiará habilitar el acceso a internet de banda ancha
BIEL BERGAS. MARIA.
En el último pleno ordinario del ayuntamiento de Maria de la Salut se aprobaron por unanimidad dos mociones presentadas por Joan Miquel Bergas, portavoz del grupo municipal PSM-Independents.
En la primera se instaba al Ayuntamiento a que estudiara la posibilidad de instalar el equipamiento técnico necesario para que desde todo el municipio se pueda acceder a internet de banda ancha. Los vecinos, además de tener la comodidad que ofrecen las nuevas tecnologías para las relaciones con muchas de las administraciones públicas, podrían acceder de forma gratuita a su correo electrónico, comprar a través de la red y conocer los horarios y frecuencias de los distintos transportes.
[...]

divendres, 18 d’abril del 2008

Na Batlessa, primer espai Wi-Fi municipal


Els Verds-Esquerra es feliciten per la instal·lació de l'espai Wi-Fi de la Biblioteca d'Artà i reivindiquen polítiques més agosarades per la democratització de l'accés a la informació i contra la fractura digital

Insisteixen que una primera passa és la creació d'espais Wi-Fi a totes les instal·lacions i espais municipals urbans d'Artà i la Colònia de Sant Pere

Els Verds-Esquerra d'Artà consideren una primera passa important l'habilitació d'un espai Wi-Fi (xarxa local d'accés a Internet sense fils) a tot el recinte de l'edifici de Na Batlessa, a on s'hi troba la Biblioteca Municipal d'Artà. Els ordinadors per al públic que ofereix la Biblioteca queden així connectats a aquesta xarxa sense fils, així com qualsevol ordinador o d'altres tipus d'aparells (com els PADs o “assembladors de paquets”) que empri qualsevol persona que es trobi al recinte de Na Batlessa. “D'aquesta manera, els artanencs -explica el regidor de Els Verds-Esquerra-, així com qualsevol altra persona que passi per allà, pot connectar-se a Internet sense haver de fer cap despesa per la connexió i lliurement”.

Els Verds-Esquerra insisteixen fa anys en la necessitat de donar impuls a mesures dirigides a fer més accessible, més econòmic, més lliure i de millor qualitat l'accés dels artanencs a Internet. Segons Caldentey, en aquest sentit, “l'horitzó de la nostra acció política consisteix en la instal·lació d'una xarxa Wi-Fi municipal que doni aquest tipus de connexió a tots els ciutadans, encara que, en l'actualitat, concentram les nostres propostes senzillament en la instal·lació de wi-fi als edificis municipals (edifici consistorial, edifici municipal de la Colònia, teatre, biblioteques, centres educatius, Ses Escoles Velles, Poliesportiu, i Ses Pesqueres, determinades zones enjardinades i places, etc.)”. És la mateixa demanda social que va expresar-se en els pressupostos participatius de la Colònia de Sant Pere l'any 2005, l'execució de la qual va ser vetada en 2006, per un equip de govern UM- PSOE que va ser sord a les demandes dels veïns de la Colònia.

Aquesta formació subratlla que l'equip de govern format gairebé fa un any ha creat una regidoria de telecomunicacions, així com que multitud de municipis, mallorquins i arreu de l'Estat han donat inici a mesures d'aquest tipus, i que existeix una Direcció General de Tecnologia i Comunicacions del Govern Balear que té com a objectiu assegurar que tots els ciutadans de les Illes puguin tenir accés a Internet per banda ampla amb, objectiu pel qual ha donat impuls a una Comissió Balear de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), formada pel mateix Govern de les Illes, els Consells Insulars i la Federació d'Entitats locals de les Balears (FELIB).

Els ecosocialistes artanencs insten l'equip de govern a crear convenis de col·laboració amb institucions com aquesta per a la potenciació de polítiques que, a més de cercar la creació i millores dels serveis, poden representar impulsos a la innovació i el desenvolupament de nous focus de creació de riquesa -millora dels serveis als ciutadans, a les persones amb menys recursos, als visitants i turistes, impuls als comerços, professionals i sector de la informàtica, augment de la “visibilitat” d'Artà a la resta del món, etc.

Recorden, així mateix, que la banda ampla existent a l'estat espanyol és de les més cares i de pitjor qualitat, i que l'anomenada “fractura digital” no només representa una nova fissura entre els països rics i els pobres, sinó entre els ciutadans amb la capacitat de fer servir les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TICs) i els que no tenen aquestes possibilitats i queden endarrerits.

dissabte, 24 de novembre del 2007

Els Verds-Esquerra reivindiquen tota una sèrie de mesures

en Informació i Comunicació per a la millora de la informació municipal i l'accés a Internet del ciutadans
Demanen la implantació del domini ".cat" a la web municipal

La propera sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà, Els Verds-Esquerra defensaran l'impuls d'una sèrie de mesures dirigides a una millora en l'accés, per part dels ciutadans, a la documentació municipal i a Internet per banda ampla per part dels ciutadans. Demanen, juntament amb els altres grups de l'oposició (Independents d'Artà i Partit Popular), poder tenir accés a una base de dades electròniaca i en línia amb continguts jurídics i administratius a la qual els serveis jurídics del consistori ja tenen accés, per tal de millorar les seves tasques d'oposició, en els 'aspectes propositiu, de control i de fiscalització. Per altra banda, insistiran en la necessitat de racionalitzar la instal·lació i ús de les antenes de telefonia mòbil.

Els Verds-Esquerra presenten una moció en què es proposa la publicació, mitjançant el Servei Municipal de Biblioteques, de les actes i de l'enregistrament sonor dels Plens, del qual es fa càrrec, fa quatre anys, Ràdio Artà Municipal. Consideren que el servei municipal de biblioteques té els recursos necessaris per a l'emmagatzemament, conservació, gestió i difusió de documents bibliogràfics -les actes-, però també audiovisuals i electrònics i que, per raons d'horari, el fet que les actes es publiquin a les biblioteques facilitarà la consulta de les mateixes a la ciutadania. Amb aquesta moció, volen posar també de relleu la pobre actualització de la web municipal, a la qual no es troba cap de les actes dels Plens corresponents a l'any 2007.

Els Verds-Esquerra insistiran en la necessitat de donar impuls a mesures dirigides a fer més accessible, més econòmic i de millor qualitat l'accés dels artanencs a Internet. Amb l'horitzó de la instal·lació d'una xarxa wi-fi municipal que doni aquest tipus de connexió a tots els ciutadans, en l'actualitat concentren les seves propostes senzillament en la instal·lació de wi-fi als edificis municipals (edifici consistorial, teatre, biblioteques, centres educatius, determinades zones ajardinades i places, etc.). Aquesta formació subratlla que l'equip de govern format el passat mes de juny ha creat una regidoria de telecomunicacions, que multitud de municipis, mallorquins i arreu de l'Estat han donat inici a mesures d'aquest tipus, i que la Direcció General de Tecnologia i Comunicacions del Govern Balear persegueixassegurar que tots els ciutadans de les Illes puguin tenir accés a Internet per banda ampla amb, entre d'altres mesures, la creació de la Comissió Balear de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), formada pel Govern de les Illes, els Consells Insulars i la Federació d'Entitats locals de les Balears (FELIB). Recorden, així mateix, que la banda ampla existent a l'estat espanyol és de les més cares i de pitjor qualitat, i que l'anomenada “fractura digital” no només representa una nova fissura entre els païssos rics i els pobres, sinó entre els ciutadans amb la capacitat de fer servir les noves TIC i els que no tenen aquestes possibilitats i queden endarrerits.

Una altra mesura que aquesta formació defensarà al proper Ple, relacionada amb la web municipal i la nostra llengua i cultura, és la de la implantació del domini “.cat” a la web municipal. Aquesta és una mesura perfectament aplicable, atès que, com és sabut, fa més d’un any que la ICANN (Internet Corporation for Assigned Names and Numbers, entitat responsable de la coordinació del sistema de noms de domini a internet) va aprovar de manera definitiva el .cat, amb el corresponent acord que ha de regular el seu funcionament, i que, per altra banda, el Consorci d'Informàtica Local del Consell de Mallorca ja compta amb el domini “.cat” per a Artà.

Els Verds-Esquerra d'Artà insistiran en la necessitat de regular la instal·lació i ús de les antenes de telefonia mòbil, adoptant les mesures necessàries dirigides a treure-les de les zones resudencials i reunir-les a alguna instal·lació municipal -per exemple, al castell de Sant Salvador, cementiris municipals, etc.- de manera que això suposi, així mateix, una nova entrada de recursos econòmics per a les arques del municipi. Recorden que ja l'any 2003 el Ple va aprovar una moció en aquest sentit.

dilluns, 24 de setembre del 2007

Wi-fi a les instal·lacions municipals i programari lliure

Es tracta de facilitar progressivament l'accés a Internet als ciutadans d'Artà i als visitants. A altres municipis, com el d'Inca, ja s'han dut a terme iniciatives similars
Els Verds-Esquerra d'Artà proposaran que es pugui accedir a Internet sense fils i de forma gratuïta als edificis municipals.
Critiquen que els cursos municipals d'adults d'ofimàtica es faran sobre programari propietari

Els Verds – Esquerra sol·licitaran a l'equip de govern la instal·lació de punts d'accés wi-fi gratuïts als edificis o instal·lacions municipals, com a mínim els següents: Ajuntament, Teatre, edifici de les escoles velles, policia municipal, Sant Salvador, col·legis públics d'Artà i sa Colònia, camp de futbol de ses Pesqueres i poliesportiu d'Artà i sa Colònia, casal de joves, biblioteques públiques municipals i aularis de la escola municipal de música (Artà i sa Colònia).

L'objectiu, declara Guillem Caldentey, regidor d'aquesta formació, és “començar a impulsar mesures per a facilitar l'accés a Internet sense fils, si no encara a tot el nucli urbà, si al menys a aquelles instal·lacions i entorns on es puguin donar unes més freqüents necessitats d'accés, com són ara centres educatiu i culturals, administratius i d'afluència de visitants”.

Per altra banda, al mateix Ple de dia 25, es demanarà a l'equip de govern quina és la raó per la qual els cursos d'ofimàtica programats pels Serveis Educatius Municipals es donaran sobre la base de programari propietari (Word, Excel, Access...) i no sobre programari lliure d'ofimàtica, molt més pràctic, avançat i universal. S'ha de tenir en compte, per exemple, la diferència econòmica entre el programari de Microsoft i el del paquet OpenOffice, completament gratuït i amb versió disponible en llengua catalana; o el fet que OpenOffice pot obrir i crear documents, per exemple, en format “.doc”, a més dels formats propis del programari lliure, però no a la inversa: el programari d'ofimàtica de Microsoft no pot obrir ni crear documents en formats diferents al propi.