Notícia sobre els terrenys de la illeta del Molí de'n Regalat

Avui El Mundo-El Día de Baleares ha publicat aquesta notícia. Ara resulta que són els mateixos tècnics del Consell, els que consideren que els terrenys s'han de qualificar com a "rústics".
Des d'I.Verds d'Artà i en companyia i amb la col·laboració d'altres entitats (GOB, Associació de Veïnats de MontFerrutx) i altres formacions polítiques (UIA, BLOC, ara PSM-IniciativaVerds-Entesa) fa cosa d'un any que reclamam ja que el Consell de Mallorca resolgui d'una vegada per totes aquest darrer punt en suspens, pel que fa a l'aprovació definitiva de les NNSS d'Artà i la seva adaptació al PTM.
Us posam a continuació una compilació del que al respecte d'aquestes reclamacions hem anat publicant el darrer any:

(30-09-2010)

Ja només lis queda el front polític per defensar la urbanització de la illeta del Molí de'n Regalat

Informen l’interès municipal per defensar la urbanització del Molí de’n Regalat, sense cap document tècnic ni jurídic
PSOE, UM i PP no responen la qüestió formulada pel Consell relativa a la existència o no de drets urbanístics indemnitzables al terrenys de la illeta del Molí de’n Regalat

(25-11-2010)

(Tots?) Volem que es resolgui, d'una vegada per totes, la qüestió de la illeta del Molí de'n Regalat (?)

Sis mesos després de l'aprovació definitiva de les NNSS, la única qüestió que va quedar en suspens i sense aprovar, roman sense que tan sols s'informi tècnicament per part del Consell
Els Verds-Esquerra volen que l'Ajuntament en Ple insti la Comissió Insular d'Ordenació Territorial, d'Urbanisme i de Patrimoni Històric a tancar d'una vegada la qüestió de la qualificació urbanística del sector de la Illeta del Molí de'n Regalat, a la Colònia de Sant Pere
Fins ara, totes les institucions i organismes han fet una tasca diligent i àgil, però fa dos mesos que el Consell manté paralitzada aquesta polèmica qüestió

(29-12-2010)

Exigim una resolució, ja, sobre la illeta del Molí de'n Regalat

El GOB i Els Verds-Esquerra d'Artà critiquen la pràctica dilatòria del Consell en resoldre el tema de Molí de'n Regalat

(24-09-2011)

Grup de consellers del Consell de Mallorca: PSM-IV-ExM exigeix una decisió definitiva sobre el Molí den Regalat

PSM-IV-ExM exigeix una decisió definitiva sobre el Molí den Regalat
La coalició del Consell de Mallorca confia que la Comissió d'Urbanisme, que s'ha de reunir la setmana vinent, declari el solar com a sòl rústic protegit tant pel valor del molí fariner com per la presència del Limonium majoricum, únic al món.

Avui ja és oficial del tot. Declarada, com a B.I.C., la Zona Arqueològica, el conjunt de jaciments de Cala des Camps

Al BOIB d'avui, dia 04-06-2011 (número 083), surt publicat l'Acord del Ple del Consell de Mallorca del passat dia 03-05-2011, de Declaració, com a B.I.C., de la Zona Arqueològica "Conjunt de jaciments de Cala des Camps", Acord que ja celebràrem i publicàrem en roda de premsa dia 6 de maig.

En l'anunci publicat avui no apareix ni l'Informe tècnic que acompanya la declaració, ni la cartografia de l'àrea delimitada com a B.I.C.; per això i per a que els pogueu consultar, us enllaçam al trasllat que el Consell de Mallorca va fer fa uns dies de l'Acord de Declaració a l'Ajuntament i a nosaltres com a interessats (impulsors de la Declaració), trasllat al qual sí que apareixen aquests dos documents.

Per altra banda, informar-vos que al Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca tenen la intenció de procedir a instal·lar tancaments de fusta per a limitar materialment l'accés els vehicles especialment a la franja de litoral més afectada per aquest trànsit i estacionament que durant tants d'anys hem denunciat i reclamat que s'impedías a diferents institucions (especialment, a l'Ajuntament): l'espai litoral que comprèn de Sa Cuguça al mateix Ca los Camps. Tant de bó aquestes bones intencions es materialitzin aviat i aquest estiu efectivament no hi circulin ni estacionin més vehicles en aquests emblemàtics espais del litoral de la Colònia i del municipi d'Artà.

Objectiu assolit: Acord del Ple del Consell, de declarar B.I.C. la Zona arqueològica de Ca los Camps

[Foto de grup. Roda de premsa de dijous 5 de maig de 2011 a Ca los Camps/Es Canons.
D'esquerra a dreta, B. Capó, M. Rosselló, G. Caldentey, B. Cerdà, M. Moragues i D. Abril.
Cortesia de Biel Capó]

[Imatge extreta de dbalears.cat. Fotografia d'A. Bassa. Accediu a l'article complet publicat avui:
Protecció BIC per a la zona arqueològica de Ca los Camps]

Després de dos anys de tramitació, aquest emblemàtic indret colonier (67 ha.) ha quedat encara més protegit
El Ple del Consell de Mallorca acordà el passat dimarts, dia 3 de maig, la Declaració definitiva de la Zona arqueològica de Ca los Camps, com a Bé d'Interès Cultural
A banda de la senyalització i protecció genèriques definides per la Llei de Patrimoni, a la Declaració s'explicità la prohibició, dins l’àrea de delimitació de la zona arqueològica, del trànsit rodat de vehicles fora de les vies existents, molt especialment a la zona més propera a la costa

I.Verds d'Artà celebram aquest Acord del Consell de Mallorca, que garanteix una major protecció de Es Canons, Ca los Camps i la zona litoral de Sa Cuguça, així com l'adequada conservació i senyalització dels jaciments arqueològics.

De forma genèrica, la Llei de Patrimoni Històric de les Illes estableix com a competència municipal, entre d'altres: "Senyalitzar l'emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric que es troben en el terme municipal respectiu, ordenar les vies d'accés i adoptar les mesures de protecció respecte del trànsit de persones i de vehicles."

I.Verds hem proposat i reiterat fins a l'avorriment davant un desinteressat equip de govern (UM-PSOE), la necessitat de tenir cura d'aquesta zona, amb l'objectiu de conservar-ne els valors patrimonials i difondre'ls a nivell cultural, paisatgístic i turístic. Al respecte, les nostres propostes i reclamacions han estat sobre tot senyalitzar correctament les restes arqueològiques, impulsar-ne la correcta conservació, i regular el trànsit de vehicles, fins ara descontrolat i que afectava greument no només les restes arqueològiques que s'hi troben, sinó també el paisatge, emblemàtic dins dels paisatges artanencs i coloniers.

La Declaració com a B.I.C. d'aquesta nova Zona arqueològica inclou, explicitament, la prohibiciódel trànsit rodat de vehicles fora de les vies existents dins l’àrea de delimitació de la zona arqueològica, molt especialment a la zona més propera a la costa.
Aquesta Declaració suposa una nova eina a la disposició de les administracions per a la correcta gestió cultural i turística de l'indret, i també a la disposició de la ciutadania que, si no veu una aplicació de les mesures protectores per part de l'Ajuntament, ara ja es po dirigir al Consell de Mallorca per a que, subsidiàriament, actui.

A Artà ens hem passat quatre anys escoltant de boca de B. Gili (UM) sobre el milionari "Pla turístic. Artà sorprén", de desestacionalització turística, de complexes estudis, diagnosis i programes d'actuació; de "turisme patrimonial, cultural i familiar"; de creació de "marques i segells turístics propis", de productes turístics al turisme del sol i platja"...

Paraules buides i "gestionitis aguda", gestionitis basada en repartir els doblers públics de manera opaca, unilateral i, el pitjor: ara per ara, la despesa feta, ha estat inútil.

L'equip de govern municipal UM-PSOE ha volgut fer l'impossible aquesta legislatura: vendre fum amb aquelles paraules buides (Oferir un turisme alternatiu al sol i platja [...]. Una nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori) i, a la vegada, voler ampliar sis vegades la platgeta de sa Colònia, i lamentar que a Es Canons mateix, no es poguessin construir 2.000 places hoteleres.
És més que necessari que els doblers (1.500.000 euros) destinats per tres administracions diferents, es gestionin en el futur immediat, passades les eleccions, de manera més àgil, participativa, eficient i transparent.

- Diario de Mallorca, 06-05-2011: Coches limitados en Ca los Camps.
- Última Hora, 06-05-2011: Protección para Ca los Camps.

En quines condicions es renegocia el deute d'IB3 amb la SGAE?????

Llegim en El Mundo-El Día de Baleares (30-04-2011): "EL GOVERN RETOMA LAS NEGOCIACIONES CON LA SGAE PARA SALDAR LA DEUDA DE IB3"

La SGAE, de perdonavides. El Govern? Passant pel tub, confortablement? Ens sobren els doblers (públics)?

Parlament de les Illes Balears (Comissió d'Afers Institucionals, sessió ordinària de 03-11-2011): per unanimitat, es votà a favor, amb esmenes de la portaveu d'UM, d'una Proposició No de Llei del Grup Parlamentari Bloc per Mallorca que instava el Govern de l'Estat a eximir del pagament del Cànon per compensació per còpies privades les empreses (persones jurídiques) i les administracions públiques. També s'hi reclamava a les administracions públiques, a iniciar el procediment que ha de conduir a la reclamació dels doblers pagats indegudament (retrospectivament, fins el 2006).

Aquesta proposició no de Llei ha tengut semblants desenvolupaments amb l'aprovació per part del Ple del Consell de Mallorca d'una moció del Bloc, com amb l'inici dels tràmits del Parlament de les Illes, per a recuperar els doblers públics d'aquella institució malbaratats (pagats indegudament) pel concepte del "Cànon de l'SGAE".

Hem llegit aquests darrers dies a la premsa balears, que La SGAE recaudó 8,9 millones de euros en Balears durante 2010. La cifra supone un aumento del 1,08 por ciento respecto a 2009.

La SGAE mai no s'ha caracteritzat per la transparència en els seus comptes. Ni tan sols, amb els doblers públics amb què les administracions la reguen; entre d'altres conceptes (i això no apareixia als articles/resums econòmics d'aquests darrers dies a rel de la roda de premsa d'SGAE/Balears): els 2,2 milions d'euros que falten per arribar a la xifra de 8'9 milions ingressats per la SGAE a les Illes Balears, es corresponen a l'esmentat "cànon de la SGAE"? D'aquesta quantitat, quant es correspondria al que de manera absurda -i, d'altra banda, no ajustadament al Dret europeu, com va establir la Justícia europea fa uns mesos- desembutxaquen les administracions per "compensació per còpia privada" amb els doblers dels ciutadans?

Des de la Coordinadora de regidors "Diògenes", fa anys que reclamam als nostres Ajuntaments (infructuosament, per molt que les mocions hagin estat generalment aprovades) la recuperació dels doblers, i el no pagament d'aquest concepte en el futur, i també hem impulsat el tema en l'àmbit supramunicipal.

Han fet els deures el Consell i el Govern, i han seguit les instruccions del Ple del Consell i del Parlament, per recuperar l'abonat irregularment per aquest concepte des del 2006 (com s'ha fet a la Generalitat de Catalunya o a Cadis)? El PP, se n'ha oblidat, del tema? Per què no fa com el PP de València?

Consideren el Govern i IB3 que aquests doblers no s'han de reclamar? Els sobren els diners, al Consell i al Govern Balear?

Denúncia diogènica: les institucions no tenen voluntat de recuperar els doblers pagats indegudament a l'SGAE

Els regidors de la Coordinadora de Regidors Diògenes (que està formada pels regidors d’Els Verds-Esquerra d’Artà, Guillem Caldentey, Maria Orts i Virgínia Urdangarín d’EU-EV de Capdepera i Pepe García d’Alternativa per Pollença) volem mostrar el nostre descontent amb les institucions (ajuntaments, com el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears) per no fer front amb els compromisos adquirits fa mesos per tal de deixar de pagar el Cànon Digital, com de mirar de recuperar els doblers públics malbaratats.

Volem recordar que Artà va ser el primer ajuntament del municipi on es va presentar una moció (a instàncies d’EV-E) i que Pollença (a instàncies d’Alternativa per Pollença) va ser el primer municipi de l’Estat en aprovar el no pagament del Canon per part de l’Ajuntament ja que aquests no empren els materials digitals per a copies amb drets d’autor, sinó per materials propis, fet emparat a la llei. Aquesta moció fou aprovada a altres ajuntaments importants, com per exemple, el de Manacor i el d’Inca, i també arreu de l’Estat espanyol. S’ha de recordar que tant el Parlament de les Illes Balears, com el Ple del Consell de Mallorca també ho aprovaren (a a proposta del Bloc per Mallorca), però no consta que Consell de Mallorca ni Govern de les Illes Balears, hagin pres cap mesura respecte del decidit per les cambres, ni que s’hagi reclamat cap cèntim d’euro, ni que s’hagin deixat de pagar les factures incorrectament aportades pels proveïdors (per quant en la seva immensa majoria, no s’hi indica la quantitat corresponent a aquest cànon).

Aquests dies hi ha hagut canvis substancials en aquesta llei injusta. Però, lluny del que es pot creure, el Cànon digital no ha desaparegut. La darrera sentència de l’Audiència Nacional només elimina el cànon en alguns suports. Tan sols anul·la una ordre que regulava des del 2008 la relació d’equips, aparells i suports materials que havien de pagar i les quantitats a pagar. Però el cànon aprovat el 2006 es mantén. Aquest tribunal, es declara expressament incompetent, en el cas que es tractava, pel que fa a dictaminar sobre l’aplicació indiscriminada que actualment es fa d’aquest concepte impositiu; també, en contra de l’expressat per la Ministra González-Sinde, s’ha declarat incompetent sobre si és o no procedent la reclamació del pagat indegudament. Al respecte, però, es pronuncià ja fa mesos el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, declarant no ajustat a normativa europea l’aplicació del cànon a les persones jurídiques, Administracions i empreses.

Per això seguim exigint que les administracions, que per llei poden fer-ho, reclamin la devolució del Cànon. Si tenim en compte que es pot demanar el retorn dels diners de memòries usb, discs durs d’ordinadors, telèfons mòbils, discs compactes, etc. tenim que les administracions han pagat durant anys centenars de milers d’euros que no s’haurien d’haver pagat en cap cas. I tot això no és degut a l’existència d’una llei injusta, sinó a la inactivitat i deixadesa de les institucions a l’hora de negar-se a pagar. Sobre tot quan des del 2009 hi ha els primers compromisos a deixar de pagar.

I també volem mostrar el nostre suport a totes les organitzacions, com l’Associació d’Internautes i la Unió de Consumidors, en aquesta lluita contra un Cànon que va en contra de la pressumpció d’innocència i és del tot injust. Associacions que dia a dia aconsegueixen desmuntar des dels tribunals la il·legalitat d’aquesta llei, feta a la mida dels interessos de la SGAE pels successius governs espanyols d’ençà el 1996, tant del PSOE com del PP.

Gran iniciativa del Consell de Mallorca: Compartir cotxe

El Departament de Cooperació Local del Consell de de Mallorca ha engegat una mesura dirigida a fer més sostenible la mobilitat de les persones i els treballadors, i a permetre l'estalvi energètic i econòmic. Us recomanam que exploreu les possibilitats que es donen per a compartir el vehicles en els viatges, inscriure-s'hi i plantejar quins viatges es fan amb el vehicle propi o quins viatges es voldria fer amb el vehicle d'altre conductor que tanmateix els ha de fer, és molt senzill!

Enganxam aquí la descripció d'aquest nou servei que fa el Consell de Mallorca, com els enllaços necessaris:

El projecte COMPARTIR COTXE neix de la voluntat de Mallorca de fomentar entre la població un ús més racional del cotxe. El servei consisteix a facilitar la trobada de persones que estan interessades a compartir el vehicle privat a l'hora de fer un viatge.

OBJECTIUS

• Facilitar als ciutadans i a les ciutadanes de Mallorca una altra alternativa en els seus desplaçaments tenint en compte mesures de sostenibilitat en la mobilitat.
• Disminuir la contaminació i el consum energètic produït pels vehicles privats.
• Millorar la utilització de l'espai públic.

COM ACCEDIR-HI?

• Per anar a treballar

  Si aneu al vostre centre de treball, i heu de fer sempre un mateix recorregut amb el vostre vehicle privat o busqueu persones amb qui compartir el cotxe, podeu compartir cotxe per a anar a treballar.

• Per anar a la universitat

  Si estudieu o treballeu a la universitat i busqueu amb qui compartir un mateix viatge fins a la Universitat de les Illes Balears (UIB), podeu compartir cotxe compartir cotxe per a anar a la universitat.

• Per anar de viatge

  Si feu viatges esporàdics o no regulars, ja sigui a altres ciutats o fins i tot a l'estranger, aquí també podeu trobar persones interessades a compartir les despeses del viatge. Accediu a compartir cotxe per a anar a altres destins.

COM FUNCIONA?

Mitjançant aquest servei veureu on line les persones que estan inscrites per fer un viatge semblant al vostre. A través del correu electrònic us podreu posar en contacte amb elles. Veureu quines són les seves preferències, si disposen o no de cotxe, el motiu del viatge, i tot un seguit de dades per fer més fàcil la trobada de companys i companyes de viatge. Podreu deixar un missatge electrònic a aquelles persones que considereu que són adients per compartir un mateix viatge. Tot de manera immediata i sense intermediaris.

Tots hi estarien d'acord (al menys, això diuen), però el Consorci d'Aubarca-Es Verger no s'acaba de suprimir

Tots els partits de les Illes proposen la supressió de les empreses públiques que suposin algun tipus de duplicitat

Els Verds-Esquerra d'Artà exposen davant Ajuntament i Conselleria la incompatibilitat del càrrec de regidor i el manteniment d'un contracte de serveis del nou regidor d'UM a Artà amb el Consorci d'Aubarca-Es Verger
Sol·liciten a la Conselleria, si s'escau, la rescissió del contracte, i reiteren la necessitat de suprimir aquest Consorci per mor de la duplicitat administrativa amb el Parc Natural de Llevant

Els Verds-Esquerra d'Artà varen exposar dia 13 de gener passat a l'Ajuntament d'Artà i al gerent del Consorci d'Aubarca-Es Verger i d'Espais de Natura Balear, Francesc Aguiló (Conselleria de Medi Ambient), la possibilitat que ambdues administracions hagin passat per alt el fet que la presa de possessió d'aquest càrrec per part de Bartomeu Brunet sigui incompatible amb el fet del manteniment, per part d'aquesta persona, amb l'esmentat Consorci, d'un contracte de serveis d'assessorament agrícola, contracte que es va iniciar aquesta legislatura quan la gerent del Consorci era M. Antònia Sureda (UM), regidora de l'Ajuntament d'Artà i actualment també parlamentària del Parlament de les Illes.

Els ecosocialistes argumenten en ambdues instàncies que la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (LOREG), al seu art. 178.2.d diu que són incompatibles amb la condició de regidor “els contractistes o subcontractistes de contractes, el finançament total o parcial dels quals corri a càrrec de la Corporació municipal o d'establiments que en depenen”. Els fets que exposen Els Verds-Esquerra són que, per una banda, el passat mes de desembre, Bartomeu Brunet va prendre possessió del càrrec de regidor, mantenint encara avui i des d'inicis d'aquesta legislatura un contracte de serveis amb el Consorci; i, per altra banda, que aquest ens públic, és participat per l'Ajuntament com a membre i administració finançadora (amb el Govern de les Illes Balears), a més de tenir-hi oficialment la seu estatutàriament (accediu al Decret 55/2001, de creació i estatuts del Consorci d'Aubarca-Es Verger).

Encara no s'ha obtingut resposta de part de la gerència del consorci, a la qual es demanava, si s'escau, la immediata rescissió del contracte per motiu de la possible incompatibilitat. De l'Ajuntament, a qui es sol·licitava accedir a la declaració sobre causes de possible incompatibilitat i activitats que proporcionin o puguin proporcionar ingressos econòmics, només s'ha obtingut la negativa del batle, en el més pur estil obscurantista que caracteritza l'equip de govern municipal (UM-PSOE). No consta, conseqüentment, tan sols, que, com obliga la LOREG, aquest nou regidor hagi efectuat aquest tipus de Declaració, que s'ha de fer en el moment en què es pren possessió del càrrec; amb el que s'afegeix, al clientelisme amb què es va gestionar el Consorci en contractar aquest militant d'UM, el menysteniment del dret d'accés a la informació dels regidors de l'oposició a l'Ajuntament d'Artà.

Els Verds-Esquerra d'Artà insten novament les autoritats de Medi Ambient al Govern a la supressió d'aquest Consorci de gestió agrícola-ramadera de les finques públiques d'Aubarca i Es Verger, com feren per escrit dia 21 de setembre de 2009 a les Conselleries de Presidència, Economia i Hisenda i Medi Ambient, reproduint la sol·licitud que el sindicat CCOO ja havia formulat el mes de gener d'aquell mateix any. Un dels motius d'aquesta reivindicació és la duplicitat de funcions que es dóna entre el Consorci d'Aubarca - Es Verger i el Parc Natural de la Península de Llevant (PNL), entre d'altres raons pel seu funcionament en un idèntic territori després de la retallada del PNL per part del Partit Popular l'any 2003.

Els ecosocialistes consideren inacceptable, més en temps de crisi econòmica, el malbaratament de recursos públics per duplicitat i solapament de funcions que suposa el manteniment d'aquest ens públic existint, sobre el mateix territori, la gestió que en fa el personal del Parc Natural de la Península de Llevant.

La supressió d'aquest Consorci no suposaria només la garantia d'una millor gestió (homogènia i unificada) dels recursos econòmics i tècnics, sinó la realització de la demanda social existent de racionalització de la despesa pública amb la supressió d'aquelles empreses públiques de dubtosa utilitat i rendibilitat pública. Per altra banda, recorden que tots els partits a les Illes fan, reiteradament, propòsit d'actuacions en aquesta línia, des de la dreta fins a l'esquerra: el Partit Popular en fa expressa menció en el seu document programàtic "Pla anticrisi del PP-Illes" (pàg. 5); el president d'UM, J. Melià, publicava, fa només uns dies a Diari de Balears, un article d'opinió en què exposava que "les duplicitats del sistema s'han de depurar i s'han d'eliminar"; el President del Govern de les Illes, F. Antich (PSOE), ha anunciat en diferents ocasions la supressió d'empreses públiques per tal "d'eliminar duplicitats"; també el PSM, ahir dissabte dia 22 de gener, proposava la "supressió de duplicitats polítiques i administratives" en aplicació d'una pràctica política honesta i transparent que impossibiliti les pràctiques corruptes i clientelars.

Què en diu la premsa:

- Diario de Mallorca, 25-01-2011: EV-E pide la supresión del consorcio de Aubarca.

- Diari de Balears, 26-01-2011: Artà. Supressió del Consorci d'Aubarca i Es Verger.

Comunicat del GOB: El GOB demana la impugnació de les lleis urbanístiques aprovades al Parlament per inconstitucionals

El GOB demanarà al Defensor del Pueblo que impugni les lleis urbanístiques aprovades al Parlament per inconstitucionals

Govern i oposició utilitzen el Parlament de forma espúria

EL DESGOVERN URBANÍSTIC

Probablement aquesta, que havia de ser la legislatura de l'impuls definitiu de la Llei del Sòl per unificar la normativa urbanística i territorial, passarà a la història per la legislatura en que, via Parlamentària, s'han impulsat mesures legislatives que deixen el panorama urbanística en un estat total i absolut de desgovern. La figura dels decrets lleis ha estat l'estrella per impulsar aquestes iniciatives de desregulació urbanística i les pertinents tramitacions com a projectes de llei amb la introducció d'esmenes han constituït una pràctica nova més d'urbanisme clientelar.

- Decret llei 1/2009, de 30 de gener, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears. Decret-llei Nadal.

Aquest decret-llei estableix en el seu preàmbul les seves línies d'actuació, d'entre les quals, diu textualment " ...les encaminades a impulsar la indústria turística que des de fa temps constitueix el motor sòlid de l'economia balear i l'activitat urbanitzadora i edificadora en determinats supòsits". En aquest sentit, permet, per una banda, la legalització de places turístiques il·legals, sempre que les places no haguessin estat motiu d'infracció urbanística greu afavorint els establiments que han actuat al marge de la legalitat i per l'altre, permet a un sector econòmic (el turístic) actuar, durant dos anys, al marge de la legalitat urbanística i turística vigent, en concret estableix "dispensa excepcional de determinats requisits urbanístics i turístics" i fins i tot permet "increments d'edificabilitat".
Es limita l'exoneració de paràmetres urbanístics sempre i quan no s'augmenti el volum i l'ocu- pació de la parcel·la en més del 10% respectiu sobre el legalment construït, ni es superi l'altura màxima permesa, al marge d'algunes excepcions. I es prohibeix l'exoneració del com- pliment dels paràmetres urbanístics en edificis situats al sòl rústic protegit i als edificis decla- rats BIC o catalogats.

- Decret-llei 3/2009 de 29 de maig de mesures ambientals per impulsar les inversions i l'activitat econòmica a les Illes Balears. Decret-llei Grimalt.

Si bé és raonable que determinades actuacions de les que proposava el Projecte de Llei no hagin de passar per tramitació ambiental, com és el cas dels plans d'ordenació dels recursos naturals o els catàlegs de patrimoni històric, sempre que suposin un major grau de protecció patrimonial i ambiental, preocupen les excepcions que determinades actuacions que via la declaració “d’interès autonòmic” puguin reduir , o fins i tot veure's exhimides del compliment de les corresponents tramitacions ambientals, especialment preocupen:

- Els equipaments sanitaris, docents i esportius, amb determinades ocupacions, no prevists al planejaments urbanístics, i que normalment solen estar situats en sòl rústic i autoritzar-se via declaració d'interès general.
- Les carreteres incloses en els convenis insulars

A més, aquest decret-llei implica el retard de la protecció dels espais naturals d'Es Trenc-Salobrar de Campos i de la Península de Llevant.

La Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental estableix a l’article 8 que el procediment per a l’aprovació dels Plans d’Ordenació de Recursos Naturals (PORNs) és de dos anys. Cas de no haver-se aprovat en aquest termini, el procediment caduca.
El “decret-llei Grimalt” modifica aquesta disposició, afegint que “No obstant això, el Consell de Govern pot acordar, per causa justificada en l’expedient, una pròrroga d’aquest termini per un màxim de dos anys.” Aquesta modificació afecta els dos espais esmentats.
Des del GOB hem considerat injustificable que per enllestir el PORN d’Es Trenc-Salobrar de Campos ja hagin fet falta més de tres anys, i ara es vulgui prorrogar encara un any més.
Igualment és escandalós el cas del Parc Natural de la Península de Llevant. Han passat gairebé dos anys des de l’inici de la nova tramitació, i tenint en compte que aquest espai ja comptava prèviament amb un PORN aprovat ens sembla injustificable que per modificar-lo no hagin estat suficients dos anys. I ara es pugui disposar de dos anys més.

- Decret 60/2009 d’unificació i simplificació dels tràmits en matèria turística.

Aquest decret desenvolupa el decret-llei, 1/2009, i desvirtua les figures d’agroturisme i hotel rural, perquè no assegura que aquest ús d’allotjament i restauració es limiti a complementar explotacions agràries.
Aquestes figures tenien, fins al nou decret, limitacions de magnitud, per exemple d’un màxim de 25 i 50 places respectivament, per tal de restringir l’ús turístic únicament com a complement de les activitats agràries. Tal com eren l’agroturisme i els hotels rurals podien complementar les rendes agràries, però sense substituir-les ni desfigurar el camp amb més hotels també a foravila.

- Llei 4/2010, de 16 de juny de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears. Leei Barceló.

Si el decret-llei ja va ser àmpliament contestat per part del GOB, les mesures proposades en aquesta tramitació de projecte de llei són encara més escandaloses.
Permeten la consolidació d'aberracions turístiques: els establiments que hagin fet ampliacions irregulars, podran fer remodelacions, mantenint els volums existents encara que la normativa urbanística actual no permeti les mateixes altures, i ampliacions del 10% de la superfície realment construïda (inclosa la part il·legal)
Per altra banda s'augmenta el termini per a legalitzar les places il·legals fins a dos anys però, en aquest cas, sense tenir en compte el fet que tenguin un expedient de disciplina urbanística obert.

- Decret llei 1/2010 de 26 de març, i projecte de llei de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d'interès general .

Fa excepcions a la situació general permetent seguir edificant a urbanitzacions que no tenen els serveis urbanístics mínims. Fins ara, tant la Llei del Sol de l’estat, com la Llei de Mesures Urgents com el propi Pla Territorial consideraven que per a poder atorgar llicencies cal disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram). Mitjançant aquest decret-llei, s’obri la porta a que se segueixen donant llicencies per edificar a sols urbans i urbanitzables que no tenen servei de clavegueram.

A més, es retalla l'àmbit d'una ANEI a Eivissa, per a la implantació i execució d'equipaments i infrastructures a Sa Coma.

- Llei de Mesures Urgents relatives a deferminades infrastructures i equipaments d'interès general.
· Sa Coma: es retalla l'àmbit d'una ANEI d'Eivissa per a la construcció d'una depuradora
· Excepcions del servei de clavegueram
· Edificis fora d'ordenació
· Desregulació dels establiments turístics en sòl rústic.

- Llei per a considerar el camp de golf de Son Bosc com a projecte d'interès autonòmic
Amb els vots del Partit Popular i Unió Mallorquina, el Ple del Parlament ha aprovat avui una llei que considera que el camp de golf de Son Bosc és un projecte d’interès autonòmic i que per tant s’ha d’anular la tramitació que el Govern havia iniciat fa uns mesos per tal d’incorporar aquesta zona al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca.

EL GOB DEMANARÀ AL DEFENSOR DEL PUEBLO QUE IMPUGNI LES LLEIS URBANÍSTIQUES APROVADES AL PARLAMENT PER INCONSTITUCIONALS

A part dels possibles aspectes d'il·legalitats que veurem més endavant, la tramitació i aprovació d'aquest seguit de lleis suposa, des del nostre punt de vista, una pràctica rebutjable , ja que significa:

- tornar fer urbanisme a la carta com a anteriors legislatures,
- elaborar lleis singulats i no generals,
- fer permanents excepcions a les regles del joc, i sobretot
- burlar el debat social i politic.
- esquivar el compliment de sentències a través de disposicions normatives.

A més a més, el GOB prepara un escrit davant el defensor del pueblo en considerar que alguns articles d'aquestes lleis podrien incomplir preceptes constitucionals

Possibles motius d'inconstitucionalitat:

1. Usurpació de competències municipals urbanístiques: no necessitat d'obtenció de llicències per determinades actuacions i classificació de sòl i usos de sòl fora tràmits municipals.
2. Mitjançant llei es conculquen tràmits administratius bàsics per a les tramitacions urbanístiques: s'exclou en els tràmits de participació pública alhora de classificar sòl.
3. Incompliment dels tràmits ambientals establerts per la Directiva d'Aarhus.
4. Intenta burlar per llei el resultats de sentències judicials fermes: el cas d'Es Pont d'Es Rivet i del sòl rústic de Cala Tarida, Platja de'n Bossa i Ses Variades.

UM-PSOE fan bandera de la degradació del paisatge, la biodiversitat i el patrimoni arqueològic

[Imatges a les quals es pot observar l'estacionament il·legal a Sa Cugussa, indret protegit darrerament amb la figura de Zona arqueològica de Ca los Camps. També s'hi pot observar la degradació i erosió del sòl, produïda pel sistemàtic i massiu trànsit i estacionament de vehicles]

Tampoc B. Cerdà, D. I. de Patrimoni del Consell, no acompleix els seus compromissos, i l'important jaciment de s'Arenalet de Son Colom continua sense protegir ni senyalitzar
Els Verds-Esquerra d'Artà reclamen al Consell de Mallorca que intervengui d'urgència i subsidiàriament a la zona de Ca los Camps, atesa la manca de voluntat de protegir el patrimoni per part de l'equip de govern municipal (UM-PSOE)
Dos jaciments declarats com a BIC resten sense cap senyalització ni protecció, trepitjats constantment pel pas dels vehicles i els estiuejants que ni tan sols no tenen cap noció de la seva existència i fragilitat

Amb l'inici de la temporada d'estiu, es multiplica el número d'estiuejants que, a peu o en cotxe privat, passen per damunt dels jaciments arqueològics catalogats i protegits (han estat declarats BIC) a la zona de Ca los Camps sense ni tan sols saber de la seva existència. El jaciment arqueològic de s'Arenalet de Son Colom, situat molt a prop de la mar, és objecte així no tan sols de degradació pels temporals que l'afecten principalment durant la tardor i l'hivern des de 2003, sinó també pel pas que s'hi dóna per part de passejants que n'ignoren la seva existència i ubicació. Aquest jaciment ha estat qualificat en alguna ocasió com a "les restes de l'edificació més antiga de l'illa de Mallorca" per prestigiosos arqueòlegs. Biel Cerdà, Director Insular de Patrimoni, havia compromés el passat mes de novembre una sèrie d'actuacions urgents dirigides a la conservació i senyalització d'aquest important jaciment, sense que hores d'ara aquest compromís s'hagi vist materialitzat.
Tampoc el BIC "Zona arqueològica de Ca los Camps", que també s'ubica a prop de la mar i a prop del jaciment de s'Arenalet de Son Colom, no ha rebut absolutament cap actuació dirigida a la seva protecció ni senyalització. En aquest cas, especialment a la franja litoral, es dóna un factor de degradació contemplat en el mateix Informe tècnic corresponent a la declaració com a Bé d'Interès Cultural: el massiu trànsit i estacionament que s'hi fa de vehicles, permès a consciència per l'equip de govern d'Artà i passant-se pel folre normativa ambiental pròpia, la Llei de Patrimoni Històric de les Illes (el seu article 93 estableix que és competència dels ajuntaments senyalitzar el patrimoni, com regular el pas dels vehicles i les persones), i el propi Catàleg municipal de protecció del patrimoni històric, recentment aprovat.
Davant d'aquestes problemàtiques que afecten tan greument part important del patrimoni artanenc, Els Verds-Esquerra han dirigit una instància al Consell de Mallorca sol·licitant que exigeixi a l'Ajuntament el compliment de les seves obligacions respecte d'aquests valors patrimonials, i que actui, si s'escau, subsidiàriament a la vista de l'absoluta manca de voluntat de l'equip de govern municipal.
Els Verds-Esquerra posen a disposició de la ciutadania i de les entitats interessades en la protecció del patrimoni costaner de la Colònia (des del punt de vista arqueològic, ambiental i paisatgistic), una Instància-model per a pressionar l'Ajuntament d'Artà, recordant-li les nombroses normatives que obliguen l'administració municipal a defensar-lo.
Els Verds-Esquerra d'Artà qualifiquen d'escandalosa la passivitat de les administracions, especialment la municipal, envers aquests problemes que pateixen els valors arqueològics, paisatgístics i ambientals del litoral de la Colònia de Sant Pere i en alguns dels indrets més coneguts i valorats turísticament del municipi. Aquesta deixadesa encara es veu més accentuada per la pròpia propaganda repetida una vegada rera l'altra per UM als mitjans de comunicació, segons la qual "Artà fa bandera del seu territori" i del patrimoni (Diari de Balears, 24-06-2010: Artà fa bandera del territori 1 i 2) i la recerca d'una "nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori" (Diari de Balears, 17-11-2009: Compensacions sense fer renou per a Artà)

GOB, l'Assoc. de Veïns de Mont Ferrutx, particulars, PSM, UIA i Verds/Esquerra reclamam a Costes que revisi el DPMT de la illeta del Molí d'en Regalat

[Aquesta darrera imatge és un fragment
del "Mapa de Conflictes ambientals"
publicat pel GOB el passat mes de juny de 2009,
juntament amb l'informe
"Els conflictes ambientals i territorials a Mallorca"]

L'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, el GOB, PSM, UIA, Els Verds-Esquerra i particulars sol·liciten a Costes la correcta partió del Domini Públic a la illeta del Molí d'en Regalat per evitar-ne la urbanització

Davant l'evidència que els terrenys no són urbans i que no hi ha Pla Parcial aprovat sol·licitam a Costes que s'efectuï una correcta partió del Domini Públic Marítim-Terrestre als terrenys del Molí d'en Regalat. Així mateix sol·licitam, a l'Ajuntament i al Consell que s'hi impliquin, per tal d'evitar-ne la urbanització

Des de la convicció que els terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat, a la Colònia de Sant Pere, no són urbans, sinó urbanitzables, i que mai no s'ha aprovat el Pla Parcial d'urbanització previ a l'edificació en els mateixos, el GOB, l'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, persones a títol particular, el PSM, la Unió d'Independents d'Artà i Els Verds-Esquerra d'Artà han sol·licitat a la Demarcació de Costes "que sigui practicada l'autèntica partió de la zona de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre (en endavant, "DPMT") atès que la servitud de protecció a la zona en concret ha de ser de 100 metres" (accediu al document registrat per Els Verds-Esquerra el passat dia 8 de juny).

Aquesta sol·licitud es fonamenta en el fet que la protecció actual del DPMT és només de 20 metres (la pròpia de terrenys considerats com a urbans segons la Llei de Costes), però els terrenys no són urbans sinó urbanitzables -com consta a les Normes Subsidiàries d'Artà recentment aprovades, i com va quedar també establert a la Sentència ferma del TSJIB del passat mes de setembre de 2009-, per la qual cosa, en aplicació de la mateixa Llei de Costes, la servitud de protecció ha de passar a ser de 100 metres. Juntament amb els documents de sol·licitud, s'han adjuntat a la Demarcació de Costes còpies de l'esmentada sentència del TSJI.

Per altra banda, les entitats han dirigit al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament d'Artà sengles instàncies exposant com les NNSS d'Artà i la Sentència del TSJIB qualifiquen com urbanitzables i no com urbans els terrenys, sol·licitant que aquestes institucions -amb competència sobre planificació urbanística- donin trasllat a la Demarcació de Costes d'aquests documents (NNSS i Sentència), i que reclamin també per la seva part a la Demarcació el correcte desllindament del DPMT dels terrenys de la illeta.

El Gob, PSM, UIA, l'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, persones a títol individual i Els Verds-Esquerra confien que Demarcació de Costes rectificarà i considerarà seriosament les seves reclamacions, i que revisarà en conseqüència la zona de servitud de protecció del DPMT, més enllà de les fortes pressions a què es veu sotmès aquest òrgan del Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí per part de la propietat i promotora del projecte d'edificació de 18 xalets. En qualsevol cas, no es descarten accions legals davant d'una negativa a la revisió del DPMT per part del Departament que dirigeix Celestí Alomar.

Esquema:

- Quina qualificació tenen els terrenys d'Es Molí d'En Regalat a dia d'avui?
Pla Territorial de Mallorca: urbanitzables.
Sentència ferma i inapelable del TSJIB del passat mes de setembre de 2009: urbanitzables; la mateixa sentència explicita clarament, per altra banda, que "No consta Pla Parcial aprovat" (pàg. 4 del pdf).
NNSS d'Artà aprovades definitivament i adaptades al PTM: urbanitzables.
- Quina és la servitud de protecció (DPMT) actual que li atorga Costes?
És de 20 metres, és a dir, tracta aquests terrenys com si fossin urbans, segons explicava el Cap de la Demarcació de Costes als mitjans el passat divendres 4 de juny.
- Quina és llavors, la delimitació que hauria de fer Costes del domini?
En tractar-se de sòl urbanitzable, i per aplicació de la Disposició Transitòria Tercera i els arts. 23 i següents de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, la servitud de protecció hauria de ser de 100 metres.
- Davant tot això, el GOB, l'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, particulars i Els Verds-Esquerra d'Artà han sol·licitat:
a) A la Demarcació de Costes, "l'autèntica partió de la zona de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre atès que la servitud de protecció a la zona ha de ser de 100 metres".
b) Al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament d'Artà, que assabentin la Demarcació de Costes a les Illes Balears que els terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat són urbanitzables i no urbans, i que li donin trasllat de la Sentència del TSJIB del passat mes de setembre de 2009.

Altres documents d'interès:

- Document de "Memòria" de les Normes Subsidiàries de Planejament d'Artà, aprovades definitivament el passat mes de maig. Referències a la illeta del Molí d'en Regalat (valors ecològics però, sobre tot, la seva qualificació com a "urbanitzable"), a les pàgs.: 16-17, 35-36, 59-60, 70 i 81.

Què n'ha dit la premsa:
- El Mundo/El Día de Baleares, 11-06-2010: Piden a Costas que proteja el Molí den Regalat y evite su urbanización.
- Diario de Mallorca, 11-06-2010: Vecinos, ecologistas y diferentes partidos rechazan los 18 chalés previstos en el Molí d'en Regalat.
- Diari de Balears, 11-06-2010: GOB, PSM, UIA i Verds/Esquerra sol·liciten la correcta partió del Molí d'en Regalat.

Davant les mesures d'estalvi del Govern, de disolució o fusions d'empreses públiques i consorcis

[Imatge de s'Arenalet d'Aubarca, d'en Biel Perello.
Extreta del seu blog, Biel Perelló. Fotobloc de natura]

Davant les mesures que proposen els partits per fer front al dèficit, i l'eliminació de Conselleries, empreses públiques i Consorcis
La Coordinadora de regidors "Diògenes" reitera la proposta de supressió del Consorci d'Aubarca - Es Verger i reclama a UM i PP una mica de coherència i que recolzin també aquesta iniciativa dirigida a l'estalvi de despeses supèrflues i afavoridora d'una millor gestió del Parc Natural de Llevant
Des de l'assumpció de la conselleria de Medi Ambient, s'han produït notables avanços en aquest sentit, amb l'amortització del sou de la figura del gerent (54.000 euros), el trasllat d'oficina a les del PNL i la integral supervisió de la gestió per part dels tècnics del Parc Natural

A rel del constant degoteig d'informacions relatives als propòsits del govern de les Illes de fer de l'eliminació d'empreses públiques, fundacions i consorcis (fins a la mitat, segons s'avança pels portaveus del Govern), com de les declaracions i comunicats dels partits de dreta (UM i PP) en el sentit que aquesta és justament una de les mesures d'estalvi que aprovarien al Parlament, la coordinadora de regidors "Diògenes" han tornat a reclamar als responsables de la conselleria de Medi Ambient la supressió del Consorci d'Aubarca-Es Verger, tal i com ja es va fer el passat mes de setembre -llavors, la proposta va ser igualment enviada a les Conselleries de Presidència i d'Hisenda.

S'ha de recordar que, d'ençà que la Conselleria de Medi Ambient és responsabilitat del Bloc, els ciutadans balears s'estalvien el pagament d'un sou equivalent al de Director General (aproximadament 54.000 euros), com el lloger de les oficines, havent passat els treballadors del Consorci a fer feina a les oficines del Parc Natural. També s'estan fent esforços especials des del Parc Natural per tal d'assumir la supervisió de les funcions pròpies del Consorci, amb bons resultats fins ara, des d'una perspectiva molt més tècnica i especialitzada.

Les passes donades fins ara, d'estalvi i d'una més eficient i coherent gestió del territori del Parc Natural de Llevant demostren com realment el Consorci d'Aubarca-Es Verger no ha tingut altre propòsit, des del moment de la creació del Parc Natural de Llevant (i especialment des del moment en què el PP va retallar de forma dràstica el Parc Natural fins a fer-lo coincidir territorialment amb les finques públiques d'Aubarca i d'Es Verger), que el de ser una agència clientelar de col·locació i de gestió de recursos econòmics, "quota" dels partits amb responsabilitat sobre la conselleria de Medi Ambient. La Coordinadora "Diògenes" considera que aquest és el moment oportú per acabar amb aquest "tinglado" i que, de no fer-se, es tornaran a malbaratar els recursos públics si la dreta torna al poder i n'assumeix la gestió.
La Coordinadora "Diògenes" reclama al PP i a UM un mínim de coherència i seriositat, i que recolzin aquesta proposta abandonant el doble discurs que normalment els caracteritza: mentres al Parlament es dóna un recolzament a la proposta novament expressada pel Govern d'Antich (ja l'estiu passat es varen formular propostes semblants), les agrupacions de dreta a l'Ajuntament d'Artà (amb el recolzament, cal dir, del PSOE) varen rebutjar la moció en aquest sentit presentada per Els Verds-Esquerra d'Artà presentada el passat mes de setembre (accediu a l'acta de la sessió ordinària del Ple, de dia 29 de setembre de 2009, punt 9).

La coordinadora Diógenes la formam actualment; Maria Orts (Capdepera, EU-EV), Guillem Caldentey (Els Verds-Esquerra d'Artà), Conxi Peña (Els Verds-Esquerra de Son Servera) Pepe García (Pollença,Alternativa. EU-EV) i Virginia Urdangarín (Capdepera, EU-EV).

Altres documents d'interés:

Decret 55/2001, de dia 6 d'abril, pel qual es crea el Consorci Aubarca - Es Verger.
S. Sansó/Diario de Mallorca (18-08-2009): Artà. El misterioso caso de la ovejas turista. El paso constante de los animales por los contadores automáticos dispara la afluencia al Parc Natural de Llevant.

Què en diu la premsa:
Diario de Mallorca, 03-06-2010: Artà. Controversia por la gestión de las fincas públicas.

La Comissió Insular d'Urbanisme aprova, amb prescripcions, l'adaptació de les NNSS (2007) al PTM

S'aprova la revisió de les noves NNSS d'Artà, i la seva adaptació al PTM, amb prescripcions
La Comissió Insular d'Urbanisme suspèn la qualificació com a sòl urbanitzable dels terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat i acorda sol·licitar un Informe a la Demarcació de Costes
En una votació dividida (PSOE i Bloc, a favor; UM i PP, en contra), l'esquerra imposa la prudència davant dels dubtes sobre la possible afectació dels terrenys per la Llei de Costes (100 metres de servitud de protecció)

El passat divendres, dia 28 de maig, la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric (CIOTUPH) va tractar dos punts de l'ordre del dia relacionats amb Artà:
El primer d'aquests punts a discutir i aprovar era el Catàleg de protecció del patrimoni històric i cultural, que va ser aprovat amb prescripcions sense discussió i per assentiment de tots els grups polítics.
El segon punt, la Revisió i Adaptació al Pla Territorial de Mallorca de les Normes Subsidiàries aprovades inicialment l'any 2007. Aquí varen sorgir només dues dues qüestions: la primera ha estat la requalificació de part del polígon industrial com a zona comercial, on desprès d’una breu explicació tècnica els polítics han deixat fer; i la segona, la illeta del molí d’en Regalat (15.864 m2: 1,58 Ha).
Al respecte d'aquesta qüestió el portaveu del Bloc per Mallorca, Antoni Alorda, va sol·licitar explicacions tècniques acurades sobre la zona de servitud de protecció del Desllindament del Domini Públic Marítim-Terrestre prevista en la Llei 22/1988, de 22 de juliol, de Costes (en especial, Disposició Transitòria 3a) que podria afectar gran part dels terrens de la illeta del Molí de’n Regalat. En el planejament figurava que era de 20 metres, enlloc dels 100 metres com exigeix l'esmentada Disposició Transitòria Tercera de la Llei de Costes; d'aquesta manera ho havia aprovat, en el seu moment, la Ponència Tècnica d'Ordenació del Territori i Urbanisme del Consell, en reunió del passat dia 20 de maig. D'aquesta forma, els terrenys venien qualificats per les Normes Subsidiàries com a urbanitzables.
Davant la falta d’explicacions convincents per part dels tècnics, la Comissió per majoria (quatre vots a favor: 2 del Bloc i 2 del PSOE ; i tres en contra:1 d’UM i 2 del PP) va decidir aprovar amb prescripcions la Revisió i Adaptació al Pla Territorial de Mallorca de les Normes Subsidiàries de planejament urbanístic d'Artà. Això implica que ara s’està a l’espera d'un Informe de la Demarcació de Costes a les Illes Balears (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí) que informi sobre quina és la servitud de costes que han d'acomplir els terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat. Cal dir, que a cap dels assistents els era desconegut que una servitud de la zona de protecció del desllindament del Domini Públic Marítim-Terrestre de 100 metres invalida tot l’urbanitzable de la illeta del Molí d’en Regalat.
A entendre de Els Verds-Esquerra d'Artà, la illeta del Molí d'en Regalat està afectada per una servitud de protecció de costes de 100 metres, la qual cosa fa inviable el projecte d’urbanització que s’hi pretén fer. La Llei de Costes impedeix la urbanització que l’Ajuntament d’Artà i els promotors de la zona volen tirar endavant.
Els múltiples intents de sortejar la Llei han topat, una vegada més, amb l’evidència que el projecte des d’un principi ha anat mal encaminat. Recordar, al respecte, que no fa ni un any, Els Verds-Esquerra d'Artà celebràvem la sentència del TSJIB per la qual es suspenia la construcció de 18 xalets a la Colònia de Sant Pere, i s'anul·lava l’acord municipal pel conveni signat el 2005 entre l’Ajuntament d’Artà i una promotora per construir al Molí d’en Regalat (accediu al comunicat de dia 18 de setembre de 2010). La decidida intervenció del representant del Bloc per Mallorca, Toni Alorda, en defensar la possibilitat que, d'aprovar les NNSS d'Artà tal i com venien redactades des de l'Ajuntament i revisades pels tècnics de la Ponència tècnica insular, es podria estar obviant i infringint la Llei de Costes, va assegurar una més alta seguretat jurídica (en favor de l'interès public) pel que fa a la definitiva qualificació urbana d'aquests terrenys, i obri una consistent via per l'esperança que la illeta del Molí d'en Regalat romandrà com una gran zona verda i no edificada cèntricament ubicada al nucli urbà de la Colònia de Sant Pere.

Què n'ha dit la premsa:
- Última Hora, 01-06-2010: Los terrenos del molí d'en Regalat, a la espera de Costas para ser zona verde.
- Diari de Balears, 03-06-2010: Els terrenys "mai no seran rústics o zona verda".
- Última Hora, 03-06-2010: Artà. Según la propiedad el molí de'n Regalat "no serà ni rústico ni zona verde". Segurament, es tracta d'un gest de cara als inversors i als creditors de la promotora. Deu haver preocupació en haver de recórrer a la menció del conveni amb l'Ajuntament, declarat "nul de ple dret" pel TSJIB com s'ha dit anteriorment.
- Diario de Mallorca, 05-06-2010: Colònia de Sant Pere. Costas ratifica que el deslinde es de 20 metros.
- Última Hora, 05-06-2010: Costas confirma el deslinde de 20 metros en el Molí d'en Regalat al ser zona urbana. Déu ni dó la contundència de les declaracions del senyor Cap de la Demarcació de Costes, ens va sorprendre molt. Apuntar, per ara -continuarem en proper comunicat-, al caràcter revisable de qualsevol acte administratiu: de qualsevol, fins i tot, de "las órdenes ministeriales" (com dels convenis, com de les NNSS, els Plans Territorials, etc.). El que s'hauria d'esperar per part del responsable polític d'una administració és una mica de prudència, i, en aquest cas, vetllar pels interessos públics i generals, actuant d'ofici amb una revisió del desllindament en els terrenys de la illeta, a rel de la Sentència del TSJIB del passat mes de setembre en què eren qualificats d'urbanitzables sense Pla Parcial aprovat.
- Diari de Balears, 06-06-2010: Els Verds-Esquerra vol que Costes acati el que diu el Tribunal sobre el Molí d'en Regalat.