Chacón i Caldentey reivindiquen el respecte per l'autonomia municipal, les llibertats polítiques, socials i identitàries al País Basc i la derogació de la Llei de Partits
Consideren l'empresonament de la batlessa d'Arrasate la consecució per la via judicial del que no es va poder fer per la via política municipal
Els Verds-Esquerra d'Artà han presentat, per a la seva discussió el proper Ple ordinari de l'Ajuntament d'Artà, una proposta consistent en la “Declaració institucional respecte dels drets humans i polítics al País Basc, de l'aposta per les vies exclusivament polítiques, democràtiques i dialogades, i de reivindicació de la immediata posada en llibertat de la batlessa d'Arrasate, Inocencia Galparsoro”. El portaveu i regidor d'aquesta formació, Guillem Caldentey, critica les iniciatives plantejades per PSE-EE i PNB a distints ajuntaments del País Basc, conegudes com a “mocions ètiques”, que deriven en un maniqueu “amb nosaltres en tot o amb ETA en tot”, allunyant la política municipal, els programes municipalistes de govern dels diferents grups, d'allò decidit pels ciutadans en eleccions municipals.
La moció és el resultat de afegir, a la redacció de l'esmentada “moció ètica”, les esmenes presentades pels partits abertzales EB-Berdeak-Zutik i Aralar, amb la diferència, entre d'altres, que, mentre a la primera es cerca una alteració del decidit pels ciutadans bascs en eleccions municipals, a través de la dimissió dels regidors que no la votin a favor -i aquí radica, segons Els Verds-Esquerra, el que la fa més antidemocràtica-, a la presentada per la formació artanenca es tracta de la reprovació de l'actitud dels representants municipals que no la subscriguin. La moció condemna la conculcació dels drets humans i polítics d'ETA, però també la Llei de Partits i les lleis i pràctiques que violen els drets humans, com ara aquelles que permeten l'ampliació dels terminis de detenció en règim d'incomunicació després de les detencions, que impedeixen un vertader accés sense demora de tots els detinguts a l'advocat de la seva elecció, que impedeixen el dret dels presos a acomplir les seves condemnes a prop de les seves famílies.
En paraules Caldentey, “Els cruels atemptats d'ETA aguditzen la gravetat de la situació, i reafirma l'amenaça a cada vegada més sectors de la nostra societat i, encara que sembli mentida, encara hi ha sectors importants, també càrrecs institucionals, que no són capaços de plantar-se davant d'Eta i dir-li clarament i en veu alta “aquest no és el camí”. La qual cosa no ens pot dur tampoc a restar-li la importància o la gravetat a altres actituds que també són denunciables. És més, si no som capaços de denunciar també altres actituds incompatibles amb les mínimes cauteles que ha de tenir un responsable institucional en un estat garantista, reforçarem a aquells que cerquen arguments per no acabar de fer el que han de fer: acabar amb el que ja està acabat, la violència política, la lluita armada, el terrorisme, o com el s'hi vulgui dir. El terrorisme no es pot combatir limitant la democràcia sinó ampliant-la i preservant-la de qualsevol retall”.
El secretari de Política Municipal d’Esquerra a les Illes Balears, Joan Miquel Chacón, ha declarat avui matí que “el Govern Zapatero ha de garantir els drets humans al País Basc fent una aposta valenta i decidida per reconèixer el pluralisme polític, social i identitari als ajuntaments d’Euskadi i Navarra, on l’esquerra independentista gaudeix de la confiança que una part considerable dels ciutadans li han atorgat democràticament; derogar l’actual Llei de Partits perquè vulnera els drets polítics d’una part de la ciutadania i acceptar que el conflicte te una clara arrel política, on la sortida passa pel diàleg i la garantia jurídica per construir un nou escenari polític, realment democràtic, on el Poble basc pugui decidir lliurement el seu futur”. Chacón afegeix que “quant al sobtat empresonament, després del fracàs de la moció ètica, de la batlessa d’Arrasate, constitueix un greu atac a les llibertats polítiques i a l’autonomia municipal”.