dissabte, 4 de juny del 2011
Avui ja és oficial del tot. Declarada, com a B.I.C., la Zona Arqueològica, el conjunt de jaciments de Cala des Camps
divendres, 6 de maig del 2011
Objectiu assolit: Acord del Ple del Consell, de declarar B.I.C. la Zona arqueològica de Ca los Camps
D'esquerra a dreta, B. Capó, M. Rosselló, G. Caldentey, B. Cerdà, M. Moragues i D. Abril.
Cortesia de Biel Capó]


Protecció BIC per a la zona arqueològica de Ca los Camps]
El Ple del Consell de Mallorca acordà el passat dimarts, dia 3 de maig, la Declaració definitiva de la Zona arqueològica de Ca los Camps, com a Bé d'Interès Cultural
A banda de la senyalització i protecció genèriques definides per la Llei de Patrimoni, a la Declaració s'explicità la prohibició, dins l’àrea de delimitació de la zona arqueològica, del trànsit rodat de vehicles fora de les vies existents, molt especialment a la zona més propera a la costa
Aquesta Declaració suposa una nova eina a la disposició de les administracions per a la correcta gestió cultural i turística de l'indret, i també a la disposició de la ciutadania que, si no veu una aplicació de les mesures protectores per part de l'Ajuntament, ara ja es po dirigir al Consell de Mallorca per a que, subsidiàriament, actui.
És més que necessari que els doblers (1.500.000 euros) destinats per tres administracions diferents, es gestionin en el futur immediat, passades les eleccions, de manera més àgil, participativa, eficient i transparent.
- Diario de Mallorca, 06-05-2011: Coches limitados en Ca los Camps.
- Última Hora, 06-05-2011: Protección para Ca los Camps.
dijous, 21 d’abril del 2011
A la fi, les primeres passes municipals contra la circulació de cotxes pel litoral

per l'Ajuntament d'Artà. A la tercera, es pot veure com
és necessària l'aplicació de la normativa per part de la policia, ja que
no obstant el gran rètol, un cotxe encara ha anat a aparcar damunt les roques]

algú s'ha pres la justícia pel seu compte, i ha intentat tancar l'accés
dels vehicles amb caramulls de terra. Aquest és l'accés al Caló dels ermitans]

deixant un poc d'espai (aprox. 1'60 m., més que el de la foto: les Normes Subsidiàries
d'Artà ho permeten) per a poder estacionar]



i l'erosió del sòl, on només es poden fer les plantes allà on sobresurten les roques
i els turismes no hi passen]
L'Ajuntament d'Artà senyalitza els principals accessos il·legals emprats pels turismes per a circular i estacionar en zones protegides del litoral
I.Verds d'Artà celebren aquesta mesura, que ha de ser la primera d'una sèrie per a eliminar aquest ús descontrolat del domini públic costaner
Els Verds impulsaren l'any 2005 una normativa que regulava la circulació dels vehicles pels espais naturals protegits del terme, aprovada l'any 2006. Aquesta normativa tenia ànim de complementar l'estatal i la mediambiental de caràcter autonòmic i europeu, atorgant una eina de protecció del territori i el paisatge a l'Ajuntament: s'hi inclou una sèrie de comportaments que han de ser considerades com a infraccions, i el règim sancionador corresponent.
Properament, per la zona de Sa Cuguça, Ca los Camps i part de Es Canons, s'afegirà una normativa patrimonial: la declaració de la Zona arqueològica de Ca los Camps com a Bé d'Interès Cultural, amb expressa prohibició de la circulació fora dels camins regulats.
Els Verds d'Artà han insistit una vegada darrera altra en la necessitat de solventar aquest problema i en tot moment han plantejat i exigit l'adopció de mesures com la informació, el tancament, la senyalització, etc., tant a les administracions supramunicipals, com a la municipal.
Davant la paràlisi de totes les administracions, amb el pas dels anys s'ha pogut observar com, per exemple, la propietat de Es Canons va aixecar tancar el pas dels turismes per la seva propietat; fins i tot, com alguna persona, de forma anònima, dipositava caramulls de terra en algun accés amb idèntic objectiu.
I.Verds d'Artà hem constatat que aquests darrers dies, s'ha iniciat la senyalització dels accessos, senyals on s'informa que l'accés resta prohibit per a vehicles, en aplicació de la normativa estatal i la municipal.
Esperam que l'equip de govern (UM-PSOE), més enllà d'una possible voluntat de rentar-se la cara ambientalment abans de les eleccions pugui, tal i com a promès el darrer any i anteriorment, deixar arreglat el problema de cara a l'estiu, amb la correcta instrucció de la policia local al respecte, amb el tancament amb estaques i habilitació d'algunes zones per a facilitar l'estacionament, i la campanya d'informació i difusió dels valors ambientals, paisatgístics i patrimonials d'aquests indrets, com de la prohibició del pas de vehicles.
dimecres, 30 de juny del 2010
UM-PSOE fan bandera de la degradació del paisatge, la biodiversitat i el patrimoni arqueològic
Els Verds-Esquerra d'Artà reclamen al Consell de Mallorca que intervengui d'urgència i subsidiàriament a la zona de Ca los Camps, atesa la manca de voluntat de protegir el patrimoni per part de l'equip de govern municipal (UM-PSOE)
Dos jaciments declarats com a BIC resten sense cap senyalització ni protecció, trepitjats constantment pel pas dels vehicles i els estiuejants que ni tan sols no tenen cap noció de la seva existència i fragilitat
Tampoc el BIC "Zona arqueològica de Ca los Camps", que també s'ubica a prop de la mar i a prop del jaciment de s'Arenalet de Son Colom, no ha rebut absolutament cap actuació dirigida a la seva protecció ni senyalització. En aquest cas, especialment a la franja litoral, es dóna un factor de degradació contemplat en el mateix Informe tècnic corresponent a la declaració com a Bé d'Interès Cultural: el massiu trànsit i estacionament que s'hi fa de vehicles, permès a consciència per l'equip de govern d'Artà i passant-se pel folre normativa ambiental pròpia, la Llei de Patrimoni Històric de les Illes (el seu article 93 estableix que és competència dels ajuntaments senyalitzar el patrimoni, com regular el pas dels vehicles i les persones), i el propi Catàleg municipal de protecció del patrimoni històric, recentment aprovat.
Davant d'aquestes problemàtiques que afecten tan greument part important del patrimoni artanenc, Els Verds-Esquerra han dirigit una instància al Consell de Mallorca sol·licitant que exigeixi a l'Ajuntament el compliment de les seves obligacions respecte d'aquests valors patrimonials, i que actui, si s'escau, subsidiàriament a la vista de l'absoluta manca de voluntat de l'equip de govern municipal.
Els Verds-Esquerra posen a disposició de la ciutadania i de les entitats interessades en la protecció del patrimoni costaner de la Colònia (des del punt de vista arqueològic, ambiental i paisatgistic), una Instància-model per a pressionar l'Ajuntament d'Artà, recordant-li les nombroses normatives que obliguen l'administració municipal a defensar-lo.
Els Verds-Esquerra d'Artà qualifiquen d'escandalosa la passivitat de les administracions, especialment la municipal, envers aquests problemes que pateixen els valors arqueològics, paisatgístics i ambientals del litoral de la Colònia de Sant Pere i en alguns dels indrets més coneguts i valorats turísticament del municipi. Aquesta deixadesa encara es veu més accentuada per la pròpia propaganda repetida una vegada rera l'altra per UM als mitjans de comunicació, segons la qual "Artà fa bandera del seu territori" i del patrimoni (Diari de Balears, 24-06-2010: Artà fa bandera del territori 1 i 2) i la recerca d'una "nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori" (Diari de Balears, 17-11-2009: Compensacions sense fer renou per a Artà)
dilluns, 29 de març del 2010
Patrimoni arqueològic: una petita passa més...
i toponímia de la part litoral de la nova Zona arqueològica]
Estiu de 2008. També s'hi observa clarament l'alt grau d'erosió del sòl provocat pel trànsit de vehicles.
S'hauran de prendre mesures perquè aquestes dues darreres images no es tornin a repetir.]
... cap a la seva protecció i la de l'entorn natural
S'hi menciona el perill del trànsit incontrolat de vehicles, com la necessitat de prendre mesures per evitar-lo
La zona arqueològica recentment creada supera àmpliament els límits de protecció preexistent d'algun d'aquests jaciments (el del Dolmen de s'aigua Dolça, veure fig. 3 de les imatges d'aquest article), com també l'àrea de control arqueològic de la zona de Ca los Camps, incloent-los.
Aquesta és la Descripció del jaciment:
El jaciment de Sa Devesa - Can Pa amb Oli, està situat a uns 150 mts. de la linea actual de costa sobre un petit turó. Es el jaciment que domina tota l’àrea de la Zona Arqueològica, i te un bon domini visual tant de la badia com de les contrades que l’envolten. El poblat talaiòtic conserva en no molt bon estat de conservació les restes de 4 talaiot, fragments d’una estructura muraria (muralla?) i una cova. Aquets són els elements més destacables que es poden veure en superfície, malgrat està emmascarats per a construccions modernes. La seva datació correspondria al període talaiòtic, encara que cal fer esment a la presencia de ceràmica d’època romana.
Un dels altres jaciments que formen part de la Zona Arqueològica es el Dolmen de s’Aigüa Dolça, destacable per la seva singularitat. Es tracte d’un sepulcre megalític que consta de dues cambres rectangulars construïdes amb peces de mares. Ha estat excavat i els resultats de l’intervenció publicats. La cronologia de l’estació correspon al període pre-talaiòtic.
Pel que fa al navetiformes de na Ferradura cal esmentar que malgrat el fort procés de erosió i destrucció es conserven restes de construccions que haurien estat navetes encara que en l’estat en que es troben es fa molt difícil precisar el seu nombre. Al igual que l’anterior la seva cronologia al període Pretalaiòtic.
És important observar l'extensió de la nova zona de protecció a la cartografia, és ben àmplia. Al costat marítim, comprèn del Caló des corb -és a dir també una zona limítrofa amb la carretera de Ca los Camps (la qual, per altra banda, és de titularitat municipal)- fins Na Claperet, ben passada la zona del Dòlmen de s'Aigua dolça. La legislació estableix ben a les clares que la senyalització com el control del trànsit de vehicles com de persones, és de competència municipal; l'Art. 93.4 de la Llei de Patrimoni històric de les Illes diu que correspon als Ajuntaments:
Señalizar el emplazamiento de los bienes integrantes del patrimonio histórico que se encuentren en el término municipal respectivo, ordenar las vías de acceso y adoptar las medidas de protección respecto del tráfico de personas y de vehículos.
En aquest sentit, una altra molt bona notícia és que a la Memòria s'hi faci explícita la problemàtica del trànsit rodat, com la seva (obligada) solució:El continu fluxe de estiuejants i el trànsit rodat són fort perill per la seva conservació, per el que es necessària la creació d’accessos a la platja que evitessin el trànsit rodat.
La declaració com a BIC d'aquesta zona suposa, per tant, un grau de protecció més que obliga l'Ajuntament a intervenir, en aquest cas, per acomplir una normativa legal de caire autonòmic. Fins ara, l'equip de govern "només" no ha estat acomplint o fent acomplir -a consciència i a pesar de les nostres reiterades protestes i reclamacions- el Reglament pel qual es regula la circulació de vehicles als espais naturals del terme municipal d'Artà, normativa municipal aprovada per unanimitat l'any 2006 i que ja estableix la prohibició de transitar i estacionar per les zones costaneres d'aquest indret. Si l'Ajuntament no actua, al menys sempre es podrà demanar que ho faci al Consell, i que passin la factura.
Què en diu la premsa:
Diari de Balears, 05-04-2010: Protecció per a Artà ran de mar
dimarts, 9 de març del 2010
Restauració de la torre d'enfilament de Son Viulí (març de 2010)
Satisfets perquè finalment la Demarcació de Costes a les Illes actua evitant l'esfondrament de la torre de senyals costaneres de Son Viulí, a la Colònia de Sant Pere
També hem sol·licitat tant a la Demarcació, com al Consell, com a l'Ajuntament, a actuar davant els problemes de conservació dels vivers de la Colònia, com d'altres instal·lacions costaneres d'origen funcional militar
Des del mes d'octubre de 2008 que teníem constància de les intencions d'aquest organisme estatal d'efectuar aquestes obres de restauració. Davant del fet, però, de la seva accelerada degradació i augment del risc d'esfondrament, com de la manca de materialització de les obres, vàrem dirigir a Celestí Alomar, Cap de la Demarcació de Costes, un escrit al qual exposàvem la perentòria necessitat d'actuar-hi, com també en d'altres instal·lacions amb caràcter de bé protegit, com són els dos vivers ubicats a la costa del nucli de la Colònia.
Per altra banda, Els Verds-Esquerra anam darrera de que alguna de les administracions es decideixi a actuar en relació amb d'altres instal·lacions costaneres, com són les restes arqueològiques del Caló dels ermitans, els escars de Ca los Camps (n'hem demanat la declaració com a B.I.C.), les instal·lacions d'artilleria de Es Canons, i els nius d'ametralladora de Ca los Camps com el de la punta de s'Estanyol.
dimecres, 11 de novembre del 2009
Comunicat del GOB: "L'APROVACIÓ DE LA “LLEI GRIMALT”, UNA PASSA ENRERA MÉS D'UN GOVERN “PROGRESSISTA”
11 de novembre de 2009
EL GOB CONSIDERA L'APROVACIÓ DE LA “LLEI GRIMALT” UNA PASSA ENRERA MÉS D'UN GOVERN “PROGRESSISTA”.
Considera un contrasentit que la mateixa Conselleria de Medi Ambient retalli els tràmits ambientals alhora que retarda la protecció de determinats espais naturals.
_______________________________________________________________
EQUIPAMENTS EN SÒL RÚSTIC, ARA, SENSE TRAMITACIÓ AMBIENTAL.
Si bé és raonable que determinades actuacions de les que proposava el Projecte de Llei no hagin de passar per tramitació ambiental, com és el cas dels plans d'ordenació dels recursos naturals o els catàlegs de patrimoni històric, sempre que suposin un major grau de protecció patrimonial i ambiental, preocupen les excepcions que determinades actuacions que via la declaració “d’interès autonòmic” puguin reduir , o fins i tot veure's exhimides del compliment de les corresponents tramitacions ambientals, especialment preocupen:
* Els equipaments sanitaris, docents i esportius, amb determinades ocupacions, no prevists al planejaments urbanístics, i que normalment solen estar situats en sòl rústic i autoritzar-se via declaració d'interès general.
* Les carreteres incloses en els convenis insulars
Una vegada més, des del GOB ens manifestam a favor de l'agilització en la tramitació administrativa, però ALERTA!, determinats projectes que no haurien superat la tramitació ambiental, podran ara executar-se sense les garanties de compliment de minimització dels impactes ambientals que puguin generar i això és vertaderament una passa enrera per un govern que es denomina a sí mateix “un govern de progrés”.
S'AJORNARÀ DE BELL NOU LA PROTECCIÓ D'ES TRENC-SALOBRAR I DE LA PENÍNSULA DE LLEVANT
Aquesta mateixa setmana, el GOB ja denunciava a més, que l'aprovació d'aquesta llei retardarà la protecció dels espais naturals d'Es Trenc-Salobrar de Campos i de la Península de Llevant.
La Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental estableix a l’article 8 que el procediment per a l’aprovació dels Plans d’Ordenació de Recursos Naturals (PORNs) és de dos anys. Cas de no haver-se aprovat en aquest termini, el procediment caduca.
La “llei Grimalt” modifica aquesta disposició, afegint que “No obstant això, el Consell de Govern pot acordar, per causa justificada en l’expedient, una pròrroga d’aquest termini per un màxim de dos anys.” Aquesta modificació afecta els dos espais esmentats.
Des del GOB consideram injustificable que per enllestir el PORN d’Es Trenc-Salobrar de Campos ja hagin fet falta més de tres anys, i ara es vulgui prorrogar encara un any més.
Igualment és escandalós el cas del Parc Natural de la Península de Llevant. Han passat gairebé dos anys des de l’inici de la nova tramitació, i tenint en compte que aquest espai ja comptava prèviament amb un PORN aprovat ens sembla injustificable que per modificar-lo no hagin estat suficients dos anys. I ara es vol disposar de dos anys més!
dimecres, 9 de setembre del 2009
Bones notícies: Inici de la Declaració com a BIC de la zona arqueològica de Ca los Camps
Avui Diario de Mallorca avança que [La ponència tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca] tiró también hacia adelante la incoación de declaración como Bien de Interés Cultural (BIC) de la zona de Artà conocida como Ca los Cans, en la que se localizan cuatro yacimientos arqueológicos.
Dia 1 de juliol, Els Verds-Esquerra d'Artà vàrem instar al Consell a la declaració com a BIC dels jaciments que s'hi troben, com instal·lacions d'origen militar que també hi ha per la zona, i per S'Estanyol.
El mateix dia, vàrem instar l'Ajuntament a:
1. Que es senyalitzin correctament les restes arqueològiques de s'Aigua Dolça.
2. Que es reguli l'estacionament de vehicles a la zona litoral compresa entre el Caló dels ermitans i Ca los Camps.
3. Que s'adoptin, com és preceptiu, les mesures de regulació dels trànsit de vehicles i de les persones al voltant, com a mínim, del jaciment arqueològic del Dolmen de s'Aigua Dolça i el seu entorn de protecció i Àrea de control arqueològic.
... A més d'informar de les seves competències i obligacions envers el Patrimoni històric.
Amb l'equip de govern municipal no hi ha manera; no mostren absolutament cap voluntat de fer feina amb jaciments que no siguin Ses Païsses, que és la seva prioritat expressa.
La Declaració com a Bé d'Interès Cultural dels jaciments d'aquesta zona tan paradigmàtica de la bellesa de la Colònia de Sant Pere comportarà poder efectuar-hi actuacions de conservació, tant dels jaciments, com de l'indret en general.
dijous, 30 d’abril del 2009
Senyalització i informació turística als espais naturals protegits costaners. Accés de vehicles no autoritzats

Un dels principals accessos que la propietat privada va intentar tancar el passat mes de gener. S'observa com els infractors ja hi han obert pas
És de remarcar que la passivitat i menfotisme de l'equip de govern municipal respecte de la conservació dels nostres espais naturals te, en el nostre parer, també efectes perjudicials sobre la imatge turística del nostre municipi i dels seus indrets més significatius. Aquesta actitud no casa de cap de les maneres amb el discurs oficial (i que s'esdevé purament demagògic) de l'equip de govern (UM-PSOE) segons el qual es vol potenciar un turisme alternatiu, familiar i cultural, que cerca el contacte amb la natura conservada i el patrimoni, i molt menys amb el discrus victimista segons el qual l'Ajuntament d'Artà conserva el seu territori i fa un jardí del qual se'n beneficien els municipis de la zona que hi envien els turistes, per a reivindicar ajudes especials per part de les administracions supramunicipals. No són capaços de mantenir quatre rètols, ni de fer aplicar una Normativa municipal aprovada al seu dia per unanimitat, que limita el pas de vehicles no autoritzats pels nostres espais naturals protegits, en particular els costaners i més en especial encara els sitemes dunars (Cala Mitjana, Sa Canova, etc.).
Esperam que la nova i tercera regidora de medi ambient aquesta legislatura (UM) sigui una mica més capaç que les dues anteriors, i reclamam que el batle, màxim responsable municipal, s'hi involucri donant el seu recolçament a la millora qualitativa de la conservació dels nostres espais naturals i, a la vegada, de l'aspecte turístic del mateix.
EXPÓS:
1.Que, dia 11 de juliol de 2006, va quedar definitivament aprovat i en vigor el Reglament municipal pel qual es regula la circulació de vehicles de motor dins els espais naturals del terme d’Artà, per la seva publicació al BOIB Núm. 97/2006.
2.Que, aquell mateix estiu, l'Ajuntament d'Artà va prendre mesures dirigides a limitar l'accés de vehicles motoritzats no autoritzats a zones de la costa artanenca, al llarg de la part que confronta amb la Badia d'Alcúdia, com ara el dipòsit de pedres de gran tamany a diversos punts d'accés (Cala Tonó, Es Canons, i diversos punts a la zona compresa entre el nucli urbà de la Colònia de Sant Pere i Ca los Camps) i la instal·lació d'alguns rètols informatius, no només de les prohibicions i de les distintes Normatives que hi regeixen a les mateixes zones protegides, sinó també descriptius dels valors paisatgístics (toponímia), patrimonials i naturals de les mateixes; aquests rètols tenien, en conseqüència, no només finalitats informatives sobre les normes de conservació i ús públic, sinó també turístiques.
3.Des de llavors, l'aplicació i gestió municipals tant de la Normativa anteriorment esmentada, com dels rètols informatius descrits, ha estat del tot insuficient i ha deixat palesa la manca d'una veritable voluntat de conservar les zones protegides del nostre litoral davant processos de degradació del tot evitables com és el cas de la sistemàtica circulació i estacionament de vehicles motoritzats no autoritzats.
4.Davant la persistent absència d'accions per part d'aquesta administració municipal i de la resta d'administracions competents sobre la conservació de l'espai natural protegit artanenc de Es Canons, el passat mes de març la propietat d'aquest mateix espai va optar per procedir a tancar els múltiples accessos de vehicles mitjançant terraplens; aquest fet contradiu les declaracions de M. Francisca Servera, regidora d'aquesta Corporació i Tinenta de Batle de l'equip de govern municipal el passat mes d'agost de 2008 a Televisió de Mallorca, segons les quals si l'equip de govern municipal no actuava enfront de la sistemàtica circulació il·legal de vehicles no autoritzats per aquest espai, era perquè no es tenia constància que aquest fet suposàs cap molèstia a la propietat de l'espai natural (!!!).
5.S'ha de recordar, per altra banda, la presència d'un senyal de trànsit de prohibició del pas de vehicles a la zona de l'accés a aquest espai natural protegit devora la mar, des de la urbanització de Betlem, molt a prop dels apartaments “The Creek”. Adjunto, amb la present, imatge de l'esmentat senyal de trànsit. És obvi que la instal·lació d'altres senyals com aquest a la resta d'accessos, minvaria l'accés rodat de vehicles motoritzats no autoritzats en aquest espai natural.
6.Pel que fa als terraplens instal·lats per la propietat de Es Canons el passat mes de gener, s'observa que ja per la darrera Setmana Santa un dels accessos més emprats pels infractors ha estat novament obert. Es tracta de l'accés a l'altura de les Cases de Es Canons, accés obert amb ocasió de les obres d'una gran avinguda del que havia de ser la urbanització que afortunadament a la fi no es va poder aixecar en aquest espai natural artanenc.
7.Les sessions ordinàries del Ple de l'Ajuntament d'Artà dels dies 27 de maig i 29 de juliol de 2008, la regidora de Medi Ambient es va comprometre a engegar “campanyes d'informació” dirigides a la població, com a mesura complementària i necessària per a la conscienciació popular sobre els valors naturals i paisatgístics d'aquest espai natura, i sobre les prohibicions que hi regeixen, com ara la de la circulació i estacionament de vehicles motoritzats no autoritzats.
8.La passada sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà, del mes de març, vaig pregar a l'equip de govern que es tornàs a instal·lar el rètol informatiu del jaciment arqueològic del Dolmen de l'Aigua Dolça, cosa que encara no s'ha produït.
9.Amb la present, comunic a l'equip de govern que els rètols situats a Ca los Camps i a la part de Es Canons limítrofa amb aquesta cala es troben en molt mal estat, especialment aquest darrer, del qual manca per complet la informació que s'hi observava. N'adjunto imatges, preses el passat dia 26 d'abril.
10.La Demarcació de Costes ha executat, els darrers mesos, l'eliminació del tros de carretera que travessava el sistema dunar de Cala Mitjana. El Reglament municipal pel qual es regula la circulació de vehicles de motor dins els espais naturals del terme d’Artà, anteriorment esmentat, prohibeix específicament la circulació per damunt els nostre sistemes dunars. Si es vol realment protegir aquest sistema dunar, s'ha de complementar la mesura executada per Demarcació de Costes aplicant aquesta Normativa municipal i, complementàriament, instal·lar-hi un rètol informatiu dels valors naturals, paisatgístics i sobre les prohibicions i Normes que hi regeixen, tal i com es va fer al litoral artanenca de la Badia d'Alcúdia.
Per això,
SOL·LICIT
Que, davant l'increment de turistes i visitants d'aquestes zones costaneres i protegides del nostre municipi, que no ha fet més que començar, es procedeixi a la instal·lació de senyals de trànsit de prohibició del pas de vehicles als accessos més freqüentats pels infractors de les normatives, entre d'altres la pròpia normativa municipal anteriorment esmentada.
Que es procedeixi a una revisió una per una, i renovació en els casos que sigui necessari, dels rètols informatius dels valors naturals, paisatgístics, com de les normes que regeixen en aquests espais naturals, instal·lats per aquesta corporació.
Que es procedeixi a efectuar la promesa campanya d'informació dirigida a la població, com a mesura complementària i necessària per a la conscienciació popular sobre els valors naturals i paisatgístics d'aquest espai natura, i sobre les prohibicions que hi regeixen, com ara la de la circulació i estacionament de vehicles motoritzats no autoritzats.
Que es doni instruccions a la Policia Local d'Artà, en el sentit de fer complir la Normativa municipal anteriorment esmentada, que preveu els tipus d'infracció així com les sancions corresponents.
Que es renovi el rètol informatiu instal·lat al jaciment arqueològic del Dolmen de s'Aigua Dolça.
Que s'instal·li un nou rètol informatiu i de prohibició del pas a vehicles no autoritzats a les dunes de Cala Mitjana.
Artà, a 29 d'abril de 2009
Signat
Guillem Caldentey Crego
BATLE DE L'AJUNTAMENT D’ARTÀ
REGIDORIA DE MEDI AMBIENT DE L'AJUNTAMENT D'ARTÀ
dijous, 29 de gener del 2009
J. Sitges/DdB, 28-01-09: "Els cotxes queden fora de Es Canons per iniciativa privada"
dilluns, 8 de desembre del 2008
Denúncia del desinterès de les administracions governades per UM davant els problemes de degradació del litoral
Reclamen la intervenció de les administracions davant el procés de degradació ambiental i paisatgística i dels perills d'incendi
Guillem Caldentey, regidor de la formació d'esquerres, denuncia “la passivitat de les administracions, especialment les dirigides per UM -Conselleria de Medi Ambient i Ajuntament d'Artà- i el seu desinterès per avançar en la millora de la gestió dels espais protegits d'Artà”.
El passat mes d'agost, Els Verds-Esquerra varen instar mitjançant “Queixa” les Direccions Generals de Biodiversitat i de Qualitat Ambiental i Litoral a “la urgent adopció de mesures eficaces i permanents dirigides a la limitació de l'accés de vehicles motoritzats dins aquest espai” (3). “A dia d'avui -declara el regidor-, encara esperam resposta de les distintes Direccions Generals de la Conselleria de Medi Ambient (UM) a la nostra Queixa, sense que tampoc no s'hagi produït cap intervenció per la seva banda”. Consideren, a més, que la manca de resposta per part d'aquests Organismes autonòmics suposa un incompliment de l'establert al Decret 9/2003, de 7 de febrer, Regulador de les Queixes i Iniciatives presentades a l'Administració de la Comunitat de les Illes Balears (4).
Per altra banda, Guillem Caldentey denuncia també “la manca d'interès, per part de l'equip de govern de l'Ajuntament d'Artà (UM-PSOE) i, en particular, de la nova regidora de Medi Ambient -UM, i la tercera regidora d'aquest àrea el que duim de legislatura- en la protecció del sistema dunar de Sa Canova”, en negar-se a aprovar, la passada sessió del Ple de dia 25 de novembre, una moció de Els Verds-Esquerra per a instar la Conselleria de Medi Ambient a estudiar la inclusió d'aquest sistema dunar protegit dins la Xarxa de Patrimoni Geològic i Hidrogeològic de les Illes (5).
Els Verds-Esquerra d'Artà analitzen actualment l'esmentada proposta de Xarxa de Patrimoni Geològic i Hidrogeològic de les Illes per a formular Suggeriments i/o Al·legacions en el sentit d'instar la Conselleria de Medi Ambient a l'estudi de la possible inclusió d'aquests i altres indrets dins de la mateixa.
(1) Consultau, per exemple, el comunicat de dia 30 de juliol de 2006 o el de dia 27 de gener de 2007.
(2) Accediu a la publicació, al BOIB núm. 97 de dia 11 de juliol de 2006, de l'aprovació definitiva d'aquest Reglament i al seu redactat.
(3) Accediu al comunicat de Els Verds-Esquerra de dia 17 d'agost de 2008. Entre d'altres conseqüències, a la Queixa s'exposava que “la circulació i estacionament de vehicles arriba a donar-se ben damunt les roques, fent malbé la flora i fauna de l'espai i provocant un important impacte paisatgístic i ambiental. A més, l'accés dels vehicles comporta l'increment del perill d'incendis als boscs de pins que s'hi troben, un especial increment de fems transportats dins dels mateixos vehicles i la pràctica dels abocaments il·legals d'enderrocs de construcció i restes de jardineria, i a determinats punts perill d'esfondrament del sòl pròxim a la vorera de la mar”. Si voleu accedir a l'escrit de Queixa, pitjau aquí.
(4) Accediu al Decret publicat al BOIB núm. 21, de 15-02-03, que estipula, al seu art. 4.5, que “La resposta s’haurà de notificar dins el termini màxim de quinze dies hàbils des de l’endemà de la recepció de la queixa”.
(5) La direcció General de Recursos Hídrics ha anunciat la inclusió d'altres sistemes dunars dins aquesta Xarxa balear, com ara el sistema de paleodunes de s'Estret des Temps (Santanyí) i el sistema platja-duna de Es Trenc: vegeu l'article aparegut a Diario de Mallorca del passat dia 19 de novembre. Pitjau aquí per accedir a la Moció presentada per Els Verds-Esquerra d'Artà la passada sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà de dia 25 de novembre de 2008.
dissabte, 16 d’agost del 2008
Es Canons 2008 (i continua...)
Critiquen la passivitat i el menfotisme de l'equip de govern municipal artanenc (UM-PSOE)
Els Verds-Esquerra d'Artà han instat les Direccions Generals de Biodiversitat i Qualitat Ambiental i Litoral (Conselleria de Medi Ambient) a “la urgent adopció de mesures eficaces i permanents dirigides a la limitació de l'accés de vehicles motoritzats dins aquest espai”.
A la seva instància al Govern, els ecosocialistes artanencs recorden el caràcter altament protegit d'aquest indret del litoral artanenc1. Entre els hàbitats protegits que s'hi troben destaca la comunitat de Socarrell, especialment afectada per la circulació il·legal de vehicles2.
La manca de mesures de protecció d'aquest espai natural protegit és un fet evident. A diari, sobre tot els mesos d'estiu, hi accedeixen desenes de vehicles motoritzats no autoritzats, que provoquen una creixent degradació dels hàbitats esmentats anteriorment. Els camins preexistents han esdevingut els darrers anys pistes de dos a quatre metres d'amplada segons els casos. La circulació i estacionament de vehicles arriba a donar-se ben damunt les roques, fent malbé la flora i fauna de l'espai i provocant un important impacte paisatgístic i ambiental. A més, l'accés dels vehicles comporta l'increment del perill d'incendis als boscs de pins que s'hi troben, un especial increment de fems transportats dins dels mateixos vehicles i la pràctica dels abocaments il·legals d'enderrocs de construcció i restes de jardineria, i a determinats punts perill d'esfondrament del sòl pròxim a la vorera de la mar.
Els Verds-Esquerra d'Artà fa anys que denuncien l'abandó d'aquest espai per part de les institucions3. També l'Associació Es Garballó es va manifestar en protesta l'estiu de 20054. Guillem Caldentey, regidor de la formació, dirigeix les crítiques més dures a l'equip de govern municipal (UM-PSOE), que “no té cap interès en la protecció del litoral davant la invasió il·legal de vehicles motoritzats”. Aquest portaveu recorda que l'any 2005 el Ple de l'Ajuntament d'Artà va aprovar, per unanimitat, el Reglament municipal pel qual es regula la circulació de vehicles de motor dins els espais naturals del terme d'Artà5, l'article 9 del qual prohibeix específicament “Circular per platges, sistemes dunars i zones costaneres protegides”.
“Fa anys que a totes i cada una de les sessions de Ple demanam què pensen fer o què han fet respecte del compliment d'aquesta normativa municipal, i sempre ens trobam amb la mateixa actitud “menfotista” o amb falsos compromisos de fer alguna cosa, per exemple, campanyes d'informació; ni tan sols no han estat capaços d'ocupar-se del manteniment dels rètols informatius instal·lats per l'Ajuntament l'any 2005. La passivitat de l'equip de govern respecte d'aquest problema de degradació ambiental i paisatgística no demostra només sensibilitat 'zero' mediambientalment i pel territori propi, sinó una total incoherència amb els discursos proteccionistes i els anuncis d'estudi i aplicació de grans plans estratègics per a la desestacionalització turística i oferta d'un producte diferenciat dirigit al gaudi de la natura, el paisatge i el patrimoni6 al nostre municipi. Mesures com la limitació del trànsit no autoritzat a les zones més belles del municipi per a evitar la seva degradació són necessàries si es vol aplicar de manera integral i efectiva els grans projectes de valorització ambiental, paisatgística i patrimonial. Trobam que el desitjable pel municipi seria un equip de govern municipal amb voluntat de fer el que està a les seves mans i el que són les seves reponsabilitats i compromisos, enlloc de tirar pilotes fora i criticar les institucions supramunicipals.7”
1 Es Canons compta amb zones AANP (Àrea d'Alt Nivell de Protecció) i zones ANEI (Àrea Natural d'Especial Interès), definides a la Llei 1/1991, de 30 de gener, d'Espais Naturals i Règim Urbanístic de les Àrees d'Especial Protecció de les Illes Balears, així com els espais naturals protegits, declarats segons la Llei 4/1989, de 27 de març, de Conservació dels Espais Naturals. Per altra banda, aquest espai protegit forma part del Lloc d'Interès Comunitari Muntanyes d'Artà (ES0000227), de la Xarxa Europea Natura 2000 de les Illes Balears.
2 Segons la fitxa tècnica europea del LIC Muntanyes d'Artà, aquesta comunitat o hàbitat té la següent denominació i característiques: “(1510) Estepes salines mediterrànies (Limonietalia)”; Caràcter de l'hàbitat: Prioritari; Tendència de l'àrea de distribució: Disminució; Raons de la tendència: Influència humana directa; Principals pressions: hípica, vehicles; Amenaces: hípica, vehicles.
3 Vegeu els comunicats de dia 30 de juliol de 2006 i de dia 27 de gener de 2007.
4 Vegeu la notícia de Diario de Mallorca de dia 5 d'agost de 2006.
6 Vegeu, per exemple, l'entrevista de Diario de Mallorca a Rafel Gili (UM, batle d'Artà) de dia 12 d'agost de 2007; i les declaracions de R. Gili a la revista manacorina “De Franc” (núm. 267, de 09-05-08).
7 Vegeu les declaracions de R. Gili sobre el manteniment de les platges d'Artà, a Diario de Mallorca el passat dia 12 d'agost.