dimarts, 29 de setembre de 2009

Gran article de'n Biel Perelló (27-09-2009)

[Imatge i article extrets de
Fotobloc de natura]

Marts morts

La mort (caça) de la salvatgina -marts, genetes i moixos orats- és "tradicional" a Mallorca, és du a terme durant tot l'any fent servir les mes variades formes (la majoria il.legals) ja que molts pagesos i caçadors encara consideren aquestes espècies de mamífers perjudicials pels seus interessos... res mes lluny vists els estudis sobre la seva alimentació. I si amb aquestes mal anomenades "tradicions" no n'hi ha prou, hi podem afegir els atropellaments, especialment de marts (Martes martes), a moltes carreteres de l'illa.

La carretera de Pollença a Sa Pobla (MA-2200), entre Son Vila i Crestatx, sembla ésser la que registra un nombre mes elevat d'atropellaments de marts de la xarxa viària mallorquina. Aquesta zona presenta una alta densitat de marts i l'estiu i la primavera són els períodes en que es produeixen mes baixes (per ésser època de reproducció i de mes moviments dels mascles marcant el seu territori). Per a evitar-ho es podria parlar de reducció de la velocitat, tancament de les voreres amb habilitació de passos subterranis,... el tema és molt complexe i els costos elevats, queda idò encara pendent la solució que eviti aquests atropellaments.

Des del 2007, especialistes de l'AEN, venen registrant els atropellaments de carnívors a les carreteres de l'Illa, les dades són processades per a determinar els punts negres per atropellament i per a saber-ne mes de la distribució dels animals. Si trobau cap mart o geneta atropellat podeu enviar un correu electrònic a conservacio(a)aen.cat indicant les dades que figuren a la fitxa de seguiment.

Per a mes informació:

dimarts, 22 de setembre de 2009

Proposta al Govern de les Illes: Supressió del Consorci d'Aubarca - Es Verger


Els Verds-Esquerra d'Artà proposen al Govern de les Illes Balears la supressió del Consorci d'Aubarca - Es Verger
Es persegueix, d'aquesta manera, evitar la seva duplicitat de funcions amb el Parc Natural de Llevant, estalviar els 50.000 euros de sou brut del gerent, millorar les condicions dels seus treballadors i limitar en el possible la opacitat de les actuacions de l'Administració

Davant la crisi econòmica i les dificultats financeres amb què el Govern de les Illes Balears s'enfronta actualment, sembla ser que aquesta administració té, entre d'altres propòsits i de cara a la redacció dels pressuposts per l'exercici 2010, el d'estudiar la supressió d'empreses públiques, particularment aquelles la raó de ser de les quals pugui entendre's dubtosa per diferents motius (duplicitat en les funcions, opacitat en la seva gestió econòmica, etc.).
En aquesta línia, Els Verds-Esquerra d'Artà han enviat a les Conselleries d'Hisenda, Medi Ambient i Presidència del Govern de les Illes Balears una proposta concreta de supressió d'una empresa pública, el Consorci d'Aubarca - Es Verger, el qual té per objectiu La conservació, protecció, gestió i explotació dels recursos de les finques rústiques Aubarca, Es Verger [i s'Alqueria Vella] del terme municipal d’Artà, propietat de la comunitat autònoma de les Illes Balears, com també de totes aquelles finques que en un futur, i amb la finalitat d’ampliar-ne la superfície, s’hi integrin (1).
La proposta de supressió d'aquest Consorci per part de Els Verds-Esquerra d'Artà (2) recolza una proposta anterior formulada pel representant dels treballadors del Parc Natural de Llevant (CCOO) la passada reunió de la seva Junta Rectora, de dia 22 de gener de 2009 (3).
La tasca de fonamentació i argumentació d'aquesta proposta ha estat molt senzilla: n'hi ha hagut prou amb una mica d'estudi comparatiu de la normativa en vigor que afecta el territori (espai natural protegit) i els funcionaments del Parc Natural de la Península de Llevant i del propi Consorci d'Aubarca - Es Verger, a més d'una altra empresa pública (Espais de Natura Balear, de titularitat autonòmica) que també està present i gestiona aquest territori, derivant-se'n les conclussions de la proposta de supressió del Consorci d'Aubarca - Es Verger per si soles.
El principal argument expressat en la proposta enviada al Govern de les Illes és que una de les raons formals de ser dels Consorcis, és l'assoliment d'objectius compartits per diferents administracions o empreses, amb participació funcional o econòmica per part de les diferents administracions consorciades. En el cas que ens ocupa, les administracions consorciades són el Govern de les Illes Balears i l'Ajuntament d'Artà. Per a demostrar que aquest no és el cas, Els Verds-Esquerra recorden que el cent per cent dels recursos necessaris (materials, humans i econòmics) per al funcionament d'aquest Consorci, com les finques objecte de la seva gestió, són aportats per l'administració autonòmica. Aquest és un dels motius pels quals consideren que el Consorci d'Aubarca i Es Verger no té raó de ser. Més encara quan en l'Autoritat de Gestió i en la Junta Assessora del PNL l'Ajuntament d'Artà hi té, de manera estatutària, representació (4). Per altra banda i en qualsevol cas, és oportú recordar que la Llei 5/2005, de 26 de maig, de Conservació dels Espais de Rellevància Ambiental de les Illes Balears (LECO) garanteix el dret de participació de l'Ajuntament en la gestió mediambiental d'aquest espai protegit ubicat íntegrament en el seu terme municipal quan, en el seu art. 33, contempla els mecanismes per a donar entrada als ajuntaments en la presa de decisions en la gestió mediambiental dels espais naturals protegits.
Un altre argument fonamental és la duplicitat de funcions que es dóna entre el Consorci d'Aubarca - Es Verger i el Parc Natural de la Península de Llevant (PNL), entre d'altres raons pel seu funcionament en un idèntic territori després de la retallada del PNL per part del Partit Popular l'any 2003 (5). També, la duplicitat en les funcions pròpies del Director/a del PNL, funcionari de carrera (6), i les pròpies del Gerent del Consorci, que no té per què tenir cap formació relacionada amb les tasques i objectius propis del Consorci. En aquest sentit, Els Verds-Esquerra d'Artà proposen que la supressió del Consorci suposaria per a l'Administració un estalvi, com a mínim, d'uns 50.000 euros que és la despesa del sou brut del Gerent del Consorci (7). Així mateix, segons Els Verds - Esquerra, les funcions que actualment són assumides pel càrrec Gerent del Consorci d'Aubarca – Es Verger podrien ser perfectament assumides pel càrrec Director del PNL el qual, a diferència del Gerent del Consorci, ha de ser i és un funcionari de l'Administració autonòmica, el que comporta unes majors garanties de formació i capacitat tècnica per al desenvolupament de les tasques de gestió i direcció.
Per altra banda, amb la supressió del Consorci es vol millorar les condicions laborals dels seus treballadors: les condicions laborals, especialment en l'aspecte contractual, dels treballadors del Consorci participat pel Govern de les Illes s'han de veure millorades amb la seva assumpció orgànica per la Conselleria de Medi Ambient o bé per les empreses Espais de Natura Balear o Institut Balear de la Natura, amb una plantilla molt més grossa i millor representada. De fet, la majoria de treballadors del Consorci són contractats per obra i servei, interins o ocupen places eventuals.
Els Verds-Esquerra d'Artà han enviat, així mateix, la proposta presentada a les Conselleries al Grup Parlamentari Bloc per Mallorca-PSM-Verds, com al partit Esquerra. Amb el trasllat d'aquesta proposta al grup parlamentari, els ecosocialistes artanencs desitgen que els partits d'esquerra la facin seva i procurin, d'aquesta manera, que realment sigui tenguda en compte a la hora de redactar els pressuposts de la Comunitat pel proper exercici 2010, per al bé de la mateixa Administració però, sobre tot, per al bé dels administrats.
També cercaran el recolzament de l'Ajuntament d'Artà a aquesta proposta, mitjançant una moció que presentaran al proper Ple ordinari (dia 29 de setembre) (8).

(1) Accediu al Decret 55/2001, de dia 6 d’abril, pel qual es crea el Consorci Aubarca – Es Verger.
(2) Accediu al document de Proposta de Els Verds-Esquerra d'Artà de Supressió del Consorci d'Aubarca - Es Verger, proposta enviada dia 21 de setembre a les Conselleries d'Hisenda, Medi Ambient i Presidència del Govern de les Illes Balears.
(3) Accediu al document d'Acta de la reunió de la Junta Rectora del Parc Natural de la Península de Llevant celebrada dia 22 de gener de 2009. La intervenció del representant de CCOO relativa a la conveniència de suprimir el Consorci d'Aubarca - Es Verger, com les rèpliques del Batle d'Artà, Rafel Gili (UM), es troben a les pàgines 6-7 del document. S'ha de remarcar la falsedat i el caràcter demagògic de les intervencions del Batle d'Artà fonamentada en dues afirmacions falses: (a) Artà NO ha cedit mai cap finca al Parc ni al Consorci ni al Govern; i (b) , com s'ha dit, l'Ajuntament d'Artà NO inverteix cap cèntim ni en el PNL ni en el Consorci d'Aubarca - Es Verger. En aquest mateix document es pot comprovar com acte seguit les demagògiques i falses tesis del batle d'Artà, desgraciadament, són compartides i assumides amb tota naturalitat pel President del PNL i Conseller de M. Ambient, M. À. Grimalt.
(4) Accediu al Decret 127/2001, de 9 de novembre, pel qual es declaren el parc natural de la península de Llevant i les reserves naturals de Cap Farrutx i Cap Des Freu.
(5) Accediu a un extracte de la Llei 10/2003 de mesures tributàries i administratives (llei d’acompanyament als pressuposts), a través de la qual el PP va retallar en un 90 % la superfície del PNL, deixant-la limitada a la de les finques públiques.
(6) Consultau el ja esmentat Decret 127/2001, de 9 de novembre, pel qual es declaren el parc natural de la península de Llevant i les reserves naturals de Cap Farrutx i Cap Des Freu (art. 10).
(7) Encara que Els Verds-Esquerra d'Artà són un grup municipal amb representació a l'Ajuntament d'Artà (administració, com s'ha dit, consorciada juntament amb el Govern de les Illes en aquest Consorci d'Aubarca - Es Verger), no han pogut tenir accés a les Actes dels òrgans de gestió i govern del Consorci, encara que el varen demanar el passat dia 13 d'agost de 2009. La dada la conclouen del cobra actualment un Director General del Govern (uns 56.000 euros bruts) i a la vista del Decret 157/1999 de 28 de juliol, de modificació del decret 107/ 1995 de 21 de setembre, pel qual s’estableixen normes d’aplicació al personal inclòs en l’àmbit de l’article 9 de la llei 21/1989, calculat a la baixa.
(8) Accediu a la Moció que presenten Els Verds-Esquerra d'Artà per a la seva discussió i, si s'escau, aprovació, pel Ple de l'Ajuntament d'Artà en la seva sessió ordinària que tindrà lloc el proper dia 29 de setembre de 2009.

Què n'ha dit la premsa
Diari de Balears, 23-09-2009: Demanen la supressió del Consorci Aubarca-Es Verger.
Diario de Mallorca, 06-10-2009: Els Verds-Esquerra solicitan eliminar el Consorcio de fincas de Aubarca.

divendres, 18 de setembre de 2009

La notícia de l'any per la Colònia de Sant Pere


Accediu a la Sentència ferma de dia 10-09-2009, sobre el Recurs d'Apel·lació 73/2009, de la Secció 1 de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.

Accediu al Conveni signat per Rafel Gili Sastre (UM, Batle d'Artà) i Porto Sa Coloni S.A., dia 11-03-2005, pel qual l'Ajuntament havia de facilitar la edificació de 18 xalets a la Illeta del Molí d'en Regalat i havia de rebre 1.200.000 euros de la promotora. A finals del mateix mes de març de 2005, l'Ajuntament va rebre un avanç de 500.000 euros.

E. Borràs / Diari de Balears, 18-09-2009

El TSJIB suspèn la construcció de 18 xalets a la Colònia de Sant Pere
La sentència anul·la l’acord municipal pel conveni signat el 2005 entre l’Ajuntament d’Artà i una promotora per construir al Molí d’en Regalat. Afirma que la zona no correspon a sòl urbà

Una sentència inapel·lable del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, comunicada dimarts, suspèn l'acord del ple de l'Ajuntament d'Artà per permetre l'edificació de 18 xalets al Molí d'en Regalat, a la Colònia de Sant Pere. El ple d'Artà acordà, el 22 de febrer de 2005, un conveni amb la promotora Porto Sa Coloni que els permetia la construcció dels xalets devora la mar a canvi d'1.200.000 euros, la meitat dels quals es pagaren quan es féu la firma del compromís. Tanmateix, el conveni se signà considerant que el Molí d'en Regalat era sòl urbà i ara la decisió judicial ho desmenteix. Segons la sentència, la zona ha de ser qualificada com a urbanitzable sense pla parcial aprovat, no com a zona urbana, i dóna la raó a Joan Fiol, el veí que començà el procés legal contra el Consistori.

El recurs presentat per Fiol diu que el Molí d'en Regalat no compleix cap dels requisits per ser sòl urbà: ni tampoc no el defineix així el Pla Territorial Insular, ni consta a cap planificació urbanística, ni té tots els serveis propis d'una zona urbana, com les connexions viàries, d'aigua, elèctriques i de clavegueram. La sentència dóna la raó a Fiol i als altres veïns que l'any 2004, quan es començà a parlar del conveni, ja es manifestaren contra la construcció dels immobles. El primer recurs que feren el desestimà l'any passat el Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Palma, però hi apel·laren i ara la sentència és ferma.

Un precedent important

Així mateix, Joan Fiol diu que aquesta resolució estableix un precedent important: "aclareix molt bé què és sòl urbà i què no ho és". La decisió judicial aclareix: "la potestat de classificació d'un sòl com a urbà és de caràcter regulat i no queda a l'arbitri del planificador". O com diu Fiol: "El sòl no és allò que el polític de torn digui que és", ha de complir uns requisits legals per ser-ho. Ara, afegeix, molts ajuntaments hauran de llevar falses qualificacions de sòl urbà perquè no coneix "cap planejament urbanístic municipal que no en tingui". De fet, en el text de la sentència, el Tribunal ja avisa que convenis com el que aprovà Artà presenten "el risc de tractaments discriminatoris i poden arribar fins i tot a servir de base a l'urbanisme a la carta, sense visió de conjunt i proclius a l'arbitrarietat". També deixa clar que els pactes municipals s'han de supeditar a allò que diu el Pla Territorial Insular.

dimarts, 15 de setembre de 2009

Apatia i inutilitat de les administracions insular i municipal vers la naveta de s'Arenalet de Son Colom, l'edificació més antiga de l'illa

A la imatge, es pot observar com el jaciment és rentat i erosionat per la mar quan hi ha temporal

Els Verds-Esquerra denuncien la passivitat de les administracions insular i municipal respecte del patrimoni arqueològic de la Colònia de Sant Pere
El jaciment de s'Arenalet de Son Colom es degrada cada any per efecte de la mar i el pas incontrolat de les persones. El professor J. A. Alcover, de l'IMEDEA, ha escrit una carta dirigida al Batle d'Artà expressant-li la seva preocupació per l'estat de conservació d'aquesta edificació, possiblement la més antiga de Mallorca

Els Verds-Esquerra d'Artà denuncien la absoluta passivitat per part del Departament de Patrimoni del Consell de Mallorca com de l'Ajuntament davant de la evident degradació del jaciment de s'Arenalet de Son Colom. Aquestes restes, ubicades a la badia d'Alcúdia i molt a prop de la mar, entre la Colònia de Sant Pere i Ca los Camps, foren identificades per J. Mascaró Passarius com a exemple de naveta d'habitació ja als anys 1960. Posteriorment, el mes d'octubre de 2004, es varen excavar descobrint dos fragments de mur paral·lels disposats de nord a sud. Entre les restes sedimentàries que s'hi trobaren, figuren restes animals i fragments de vasos ceràmics i petits elements metàlics com fragments d'indústria lítica de talla, el que indicaria, segons els investigadors arqueòlegs, que aquesta estructura "serví com a lloc d'habitació i treball". La datació radiocarbònica d'aquestes restes correspon al període aproximat 2150-1950 A.C.(1). Aquestes restes es poden situar, per tant, a la fase inicial de la Prehistòria de Mallorca i, segons alguns científics, com per exemple, J. Antoni Alcover, de l'IMEDEA, "és la manifestació arquitectònica més antiga coneguda a Mallorca, el que queda de l'edifici més antic" (2).
Els Verds-Esquerra d'Artà, davant l'absoluta manca d'actuacions per part de les administracions dirigides a la protecció d'aquest important jaciment des de l'any 2005, quan es va fer una actuació preventiva d'urgència davant la evidència que la mar estava degradant-lo (3), el mes de setembre de 2007 varen sol·licitar a la regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Artà un impuls dirigit a la seva correcta protecció i conservació, per la via de la Instància al Consell de Mallorca demanant l'adopció de mesures urgents en aquest sentit (4). En comptes de instar l'administració competent a prendre mesures urgents, tal com sol·licitava el regidor ecosocialista Guillem Caldentey, la regidora de cultura, Paula Ginard (PSOE), va optar per demanar informe a un professor de la UIB (Víctor Guerrero)(5). "Com que aquesta no era la mesura correcta ni adient a la perentòria necessitat d'actuacions, i com que al Consell saben perfectament com s'està degradant el jaciment -declara el regidor i portaveu de Els Verds-Esquerra d'Artà-, vàrem optar per demanar directament al Departament de Patrimoni del Consell la declaració com a BIC de les restes i instar-lo a prendre mesures de forma urgent”. Aquesta sol·licitud al Consell de Mallorca es va produir dia 30-11-2007 (6).
Els Verds-Esquerra d'Artà són molt crítics amb la feina del Departament de Patrimoni de Consell de Mallorca. La tramitació de l'expedient de delimitació del jaciment de s'Arenalet de Son Colom, passa necessària i oportuna per a actuacions de protecció i conservació del mateix s'està produïnt, segons denuncien Els Verds-Esquerra d'Artà, "a passa de tortuga". L'expedient es va incoar el mes d'agost de 2008 (7) i encara no s'ha resolt. Mentres tant, la mar no dóna treva i ens trobam a l'inici d'una nova tardor i d'una nova temporada de tormentes i temporals de la mar que continuaran fent malbé de manera cada vegada més irreparable i definitiva les restes. El passat mes d'abril, davant la lentitud de l'administració insular, G. Caldentey va telefonar el Director insular de Patrimoni, B. Cerdà, explicant-li aquesta situació, i va rebre el compromís d'accelerar en el possible la tramitació de l'esmentat expedient i, mentres tant, fer alguna actuació de protecció d'urgència, semblant a la que ja es va fer l'any 2005. A hores d'ara, sis mesos després, encara s'espera alguna actuació, sense que s'en tengui notícia.
Els ecosocialistes artanencs també denuncien el sostingut i exprès menfotisme i la passivitat de l'equip de govern de l'Ajuntament d'Artà (UM-PSOE), el qual rebutja una vegada rera l'altra qualsevol actuació relacionada amb aquest jaciment i la resta de jaciments arqueològics de la zona de la Colònia de Sant Pere (8). En repetides ocasions, Els Verds-Esquerra han demanat a l'equip de govern actuacions respecte dels jaciments, com l'esmentat de s'Arenalet de Son Colom o al Dolmen de s'Aigua Dolça, actuacions que són de competència municipal segons la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de Patrimoni Històric de les Illes Balears (art. 93.4), com són senyalitzar l’emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric que es trobin en el terme municipal respectiu, ordenar les vies d’accés i adoptar les mesures de protecció respecte del trànsit de persones i vehicles (9).
Els Verds-Esquerra d'Artà denuncien que, mentres el batle d'Artà, R. Gili, com el regidor de Turisme, B. Gili (UM) s'omplen la boca de paraules i conceptes com "desenvolupament sostenible" i similars (vegeu programa de les Festes de Sant Salvador 2009: Des de l’Ajuntament feim feina per obrir Artà a un nou model econòmic basat en la posada en valor dels nostres recursos ambientals, socials i culturals [qualsevol semblança entre aquestes paraules de R. Gili i la realitat és pura i dura casualitat]), en realitat no es fa absolutament res per a valoritzar o conservar mínimament cap altre patrimoni que no sigui el poblat talaiòtic de Ses Païsses (prioritat expressa i, pel que es veu, absolutament exclussiva, quan d'altres jaciments es deterioren greument cada dia que passa).
Un exemple del menfotisme i el cinisme de l'equip de govern és que ni el jaciment esmentat de s'Arenalet de Son Colom, ni el Dolmen de s'Aigua Dolça no han estat senyalitats quan, en aquest darrer cas, des del mes de març estan assabentats que el rètol explicatiu i descriptiu que hi havia es troba espenyat i il·legible, en un evident incompliment de les seves obligacions. Els dos rètols que s'han d'instal·lar, un a cada jaciment, tenen un preu d'uns 300 euros. Aquesta és la quantitat que va costar una nit d'hotel a Itàlia del batle d'Artà, sufragada per l'Ajuntament. Els Verds-Esquerra d'Artà critiquen que tres regidors (R. Gili, B. Gili i P. Ginard, regidora de Cultura (PSOE)) de l'Ajuntament d'Artà fessin una despesa de 1.561,14 Euros per anar entregar a l'arqueòleg G. Lilliu la Medalla Vila d'Artà, quan tanmateix representants familiars de l'homenajat es varen traslladar personalment per a rebre la distinció el dia 25 de juliol (despeses, per altra banda naturalment i correctament sufragades per l'Ajuntament d'Artà, per un import de 1.510,12 Euros). Amb els 1.500 euros del viatge de la comissió municipal a Cagliari, Els Verds-Esquerra d'Artà calculen, d'aquesta manera, que s'haurien pogut instal·lar, com a mínim, 5 rètols informatius amb peana de ferro en aquests dos jaciments com en d'altres que resten sense senyalitzar a la zona (10).

(1) Vegeu Ramis, D., Plantalamor, Ll., Carreras, J., Trias, M, Santandreu, G., S'Arenalet de Son Colom (Artà) i l'origen de l'arquitectura ciclòpia a les Balears, Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, núm. 63 (2007) (pp. 333-348).
(2) Vegeu la carta al Batle d'Artà de J. Antoni Alcover, Investigador científic de l'IMEDEA, del passat dia 28 d'agost de 2009, expressant la seva preocupació sobre la manca de protecció de la naveta de s'Arenalet de Son Colom.
(3) Vegeu la notícia apareguda al diari El Mundo-El Día de Baleares dia 15-01-2005: El Consell rehabilita los restos de s'Arenalet de Son Colom en Artà.
(4) Ple ordinari de l'Ajuntament d'Artà de 25-09-2007: Els Verds – Esquerra sol·liciten a l'equip de govern de l'Ajuntament d'Artà que insti el Departament de Patrimoni del Consell Insular de Mallorca a una immediata actuació de consolidació i protecció del que queda de les restes arqueològiques excavades, així com la seva senyalització per tal que siguin respectades. Pitjau aquí per accedir al document de Precs; pitjau aquí per accedir a l'acta d'aquell Ple ordinari: el tema es tracta a les pàgs. 17-18 del pdf.
(5) La regidora de Cultura va rebutjar la sol·licitud de Els Verds-Esquerra, però mai no va demanar per escrit a la UIB l'estudi d'actuacions, tal com s'havia compromés. Hores d'ara, dos anys després, a l'Ajuntament encara no s'ha rebut cap estudi ni Informe de la UIB sobre les actuacions a fer davant la evident degradació del jaciment. Vegeu, al respecte, el Certificat de la Secretaria de l'Ajuntament d'Artà de dia 24 de març de 2009, sol·licitat per Els Verds-Esquerra d'Artà.
(6) Accediu a la Instància de Els Verds-Esquerra d'Artà al Consell de Mallorca de dia 30-11-2007.
(7) Butlletí Oficial de l'Estat (Núm. 185, 1 d'agost de 2008).
(8) Vegeu el comunicat de premsa Els Verds-Esquerra d'Artà, 29 de novembre de 2007: Els Verds-Esquerra d'Artà critiquen l'apatia i la ineficàcia de l'equip de govern en conservació i promoció del patrimoni arqueològic i del turisme diferenciat; o el del passat dia 30 d'abril de 2009: Senyalització i informació turística als espais naturals protegits costaners. Accés de vehicles no autoritzats.
(9) Accediu a la Instància de Els Verds-Esquerra d'Artà a l'Ajuntament d'Artà del passat dia 1 de juliol, a la qual es fa menció de diferents normatives, compromisos i competències municipals, i s'hi demanava:
1. Que es senyalitzin correctament les restes arqueològiques de s'Aigua Dolça.
2. Que es reguli l'estacionament de vehicles a la zona litoral compresa entre el Caló dels ermitans i Ca los Camps.
3. Que s'adoptin, com és preceptiu, les mesures de regulació dels trànsit de vehicles i de les persones al voltant, com a mínim, del jaciment arqueològic del Dolmen de s'Aigua Dolça i el seu entorn de protecció i Àrea de control arqueològic
.
(10) Accediu a la crònica de Biel Capó / Diario de Mallorca de dia 27-07-09: Artà distingue a tres hombres por su destacada aportación cultural y social; accediu a les factures corresponents a aquest aquest doble homenatge (viatge de la comissió política a Cagliari i visita de les familiars en representació de G. Lilliu).

Què n'ha dit la premsa:
El Mundo - El Día de Baleares (16-09-2009): La edificación más antigua de Mallorca, olvidada y al borde de la desaparición. EU/EV [sic] dice que el alcalde podría proteger la naveta con el dinero de sus viajes.
Diari de Balears (16-09-2009): La degradació del patrimoni d'Artà.
Televisió de Mallorca (01-10-2009): Reportatge al Notícies Migdia (minut 23).

dilluns, 14 de setembre de 2009

Fora d'Afganistan! (Article de M. Moragues Ribas de Pina)

[http://moscadase.blogspot.com/]
¡Fora d’Afganistan!


Malgrat que la presència de tropes “occidentals” a l’Afganistan tengui l’aval de l’ONU, no és hora d’enviar-hi més soldats, sinó hora de retirar els que hi ha. Al principi ens volgueren fer creure que sols era la resposta l’11-S, perquè Afganistan era la principal fàbrica de terroristes i on s’amagava Bin Laden. Ara ja no parlen ni d’una cosa ni de l’altra, ara ens parlen de dur-hi la democràcia, desarrelar l’opi i promoure el desenvolupament. Però poden dubtar de finalitats tan nobles i tan poc realistes quan això es vol fer amb criteris occidentals i a tirs, amb una invasió de tropes estrangeres, la qual cosa és ben possible que reforci que surtin nous terroristes. Es pot sospitar que hi ha altres finalitats amagades menys altruistes, com són ara geopolítiques, que el cap i a la fi són econòmiques (la proposta de l’òleoducte del mar Caspi), petroli, armes...
El Secretari General de l’OTAN Scheffer diu “no basten els soldats, encara que no veu una solució militar, perquè no hi és” i el general McChristal que comanda les tropes aliades diu que “l’estratègia no funciona”. El cert és que estan embolicats amb una guerra que no té cap garantia de ser guanyada. Ja n’han sortit escaldats el anglesos, els russos i ara, mentre creix la violència i la fam, fracassa el Govern corrupte de Karzai i també fracassa la comunitat internacional en la promesa de dur seguretat, serveis i feina, els talibans guanyen base social i controlen més del 60% del país.
Els talibans seran tot malanats com es vulgui i un poc més, però estan a ca seva i qualsevol solució al país que es vulgui fer sense ells segurament té poc futur.
Ens podem demanar què passaria si tota la doblerada que suposa mantenir prop de 100.000 soldats, (que a més d’anar ben armats, vesteixen, mengen, consumeixen, i tots cobren un bon sou) i tenir i mantenir tot l’equipament d’armes i vehicles, es destinàs aquest “gastòrum” a promoure el desenvolupament d’Afganistan; o fins i tot, es destinàs a donar menjar a la població, amb un tres i no res s’hauria acabada la fam.
¿Realment hi ha cap governant del món que pensi que amb més soldats es resoldran els problemes? ¿Realment el que mou tot aquest guirigall són motivacions humanitàries i l’amor al poble afganès?
Amb més militars a Afganistan en lloc d’esmolar, farem osques.

dimecres, 9 de setembre de 2009

Bones notícies: Inici de la Declaració com a BIC de la zona arqueològica de Ca los Camps


Avui Diario de Mallorca avança que [La ponència tècnica de Patrimoni del Consell de Mallorca] tiró también hacia adelante la incoación de declaración como Bien de Interés Cultural (BIC) de la zona de Artà conocida como Ca los Cans, en la que se localizan cuatro yacimientos arqueológicos.


Dia 1 de juliol, Els Verds-Esquerra d'Artà vàrem instar al Consell a la declaració com a BIC dels jaciments que s'hi troben, com instal·lacions d'origen militar que també hi ha per la zona, i per S'Estanyol.

El mateix dia, vàrem instar l'Ajuntament a:
1. Que es senyalitzin correctament les restes arqueològiques de s'Aigua Dolça.
2. Que es reguli l'estacionament de vehicles a la zona litoral compresa entre el Caló dels ermitans i Ca los Camps.
3. Que s'adoptin, com és preceptiu, les mesures de regulació dels trànsit de vehicles i de les persones al voltant, com a mínim, del jaciment arqueològic del Dolmen de s'Aigua Dolça i el seu entorn de protecció i Àrea de control arqueològic.
... A més d'informar de les seves competències i obligacions envers el Patrimoni històric.
Amb l'equip de govern municipal no hi ha manera; no mostren absolutament cap voluntat de fer feina amb jaciments que no siguin Ses Païsses, que és la seva prioritat expressa.

La Declaració com a Bé d'Interès Cultural dels jaciments d'aquesta zona tan paradigmàtica de la bellesa de la Colònia de Sant Pere comportarà poder efectuar-hi actuacions de conservació, tant dels jaciments, com de l'indret en general.

Tueldús / "Última Hora", 09-09-2009

dilluns, 7 de setembre de 2009

L'article del dia. J. Lladó / Diari de Balears: "Reducció de despeses"

Jaume Lladó / Diari de Balears, 07-09-2009:
Reducció de despeses

Fa una temporadeta que es parla del pla que pretén dur a terme el Govern per reduir les despeses per mor de la crisi econòmica. Primer ens arribà la voluntat de llevar conselleries, però el que sembla que s'estudia ara és la desaparició d'empreses públiques. Puc dir que jo som totalment partidari de la segona opció. I ho som no només per qüestions econòmiques sinó, sobretot, perquè guanyaríem en transparència. Hi ha empreses públiques que tenen raó de ser. L'Empresa Municipal de Transports, per exemple, o els Serveis Ferroviaris de Mallorca, o fins i tot Emaya. Són empreses que ofereixen un servei públic molt concret sense un excés de burocratització. Moltes d'altres, emperò, s'han creat no per agilitar el servei als ciutadans, com diuen, sinó per altres tipus d'interessos. Un d'aquests possibles interessos és que els controls que exerceix l'oposició sobre aquestes empreses és molt més feble que el que reben una conselleria o una regidoria.

Si traspassam una part del pressupost de la meva conselleria a una empresa pública, aconseguesc més llibertat per triar amb què i com vull fer servir els doblers i pos més difícil a l'oposició seguir el rastre de les meves decisions. Un segon motiu ha estat la desconfiança d'alguns polítics sobre el cos funcionarial. Hi ha hagut casos de creació d'una empresa pública per exercir les mateixes competències que ja tenen assignades un grup de funcionaris que no resulten de fiar pels polítics de torn. Aleshores, es crea una administració paral·lela, a la qual hom ha de pagar, mentre als qui els tocava fer la feina es graten la panxa, però també cobren. Finalment, en altres casos s'han creat societats públiques per evitar la funcionarització dels treballadors i tenir més llibertat de contractació. Els contractats per l'empresa pública generalment cobren menys que els funcionaris del mateix rang i exerceixen la seva professió en pitjors condicions laborals. Aquest darrer és el cas dels hospitals -fundació, que es va posar de moda fa un parell d'anys.

Sigui quin sigui el motiu de la creació de l'empresa en qüestió, pens que en molts pocs casos queda justificada la seva existència i en la majoria la seva tasca es podria dur a terme en iguals o millors condicions directament des de l'administració corresponent. Fa uns anys, per exemple, es va crear el FOGAIBA, un organisme destinat a gestionar el pagament de la Política Agrària Comuna europea als pagesos de les Illes Balears. Fins aleshores aquesta feina l'havia feta directament la Conselleria d'Agricultura i no sembla que el FOGAIBA ho faci molt més bé ni que les subvencions arribin molt més aviat. Això sí, al FOGAIBA hi conviuen funcionaris de carrera amb nous contractats que fan la mateixa feina, però amb uns contractes ben diferents. La reabsorció d'empreses públiques per l'administració corresponent significarà un plus de transparència i, en alguns casos una minva de la despesa, però no en totes per mor dels sous més baixos que solen pagar. De tota manera, anc que només sigui per tenir una administració més transparent, val la pena fer aquesta passa.

divendres, 4 de setembre de 2009

Humoris Causa

[Extret de El País, 04-09-2009]