Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Solidaritat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Solidaritat. Mostrar tots els missatges

dissabte, 6 d’agost del 2011

A la recerca dels falsos culpables de tot (Breivik, per a alguns, no ha estat cap lliçó: "és només un sonat, res a veure amb l'islamofòbia")

Per la gravetat dels fets denunciats, copiam senzillament aquí la denúncia publicada pels amics de Contrainfomallorca

El Diari de Balears promou la xenofòbia en una de les seves seccions

Un company ens ha alertat d’això. Ara que s’ha denunciat que partits d’extrema dreta islamòfobs com Plataforma per Catalunya difonen falsa rumorologia (“no pot ser que els musulmans rebin ajudes per a medicaments mentre que els de casa els hem de pagar”), resulta curiós que la secció “No vagi per dit” del Diari de Balears s’hagi afegit a aquesta pràctica perversa. El passat 5 d’agost molta gent va quedar astorada en veure que en aquesta secció s’hi deia:
Els immigrants i la sanitat. Ara que ha arribat l’hora de la més estricta austeritat en les despeses públiques, en ambients polítics es comenta, de moment en veu baixa, que els immigrants extracomunitaris empren percentualment molt més els serveis de salut que la població autòctona. En molts de casos els encisa anar al metge, mentre que als illencs, normalment, no.”

Si aquest diari ha sabut que “en ambients polítics es comenta, de moment en veu baixa” tot això, el que hauria de fer és donar noms i denunciar-ho a tota pàgina. I també cercar les dades reals sobre això i comprovar si aquests comentaris estan basats en realitats o en prejudicis xenòfobs.

Però el dia següent, el 6 d’agost, en la mateixa secció apareix aquest comentari:

Més indigència. Per Palma va en augment el nombre d’immigrants extracomunitaris que demanen almoina. I una dada: dels 5,6 milions d’immigrants que hi ha a l’Estat espanyol, només 2,3 estan donats d’alta a la Seguretat Social. Tot un indicatiu de cap on van les coses…”

És una altra mostra de com enfocar la informació de manera totalment esbiaixada. En quines dades es basen per afirmar que va en augment el nombre d’immigrants extracomunitaris que demanen almoina? Pot ser que s’hagin basat en el color de la pell per classificar-los d’”extracomunitaris”. Per què identificar immigració extracomunitària i pobresa sense cap base rigorosa? I aquesta frase final de “tot un indicatiu de cap on van les coses…”?

Denunciam que el Diari de Balears utilitzi de manera irresponsable una secció de rumorologia per difondre de mica en mica desinformacions xenòfobes.

diumenge, 24 de juliol del 2011

Ple ordinari de 26 de juliol. Propostes de justícia (hipotecària) i transparència

A proposta dels grups que conformen l'equip de govern municipal (I.Verds+UIA), la propera sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà debatrà les següents mocions:
- Iniciar tots els tràmits necessaris, d'acord a la legislació vigent, per tal d'adequar els Registres de les Declaracions de Béns patrimonials i les causes de possible incompatibilitat i d'activitats de tots els membres de la Corporació a la modificació operada per la Llei del Sòl estatal 8/2007 de 28 de maig, de forma que es possibiliti la publicació de les esmentades Declaracions a la pàgina web de l'Ajuntament”.
- "Instar el Govern de l’Estat a modificar la Llei hipotecària a fi de regular la dació en pagament i adoptar les mesures necessàries per a evitar els desnonaments per motius econòmics".

La primera moció és còpia de la presentada en diferents ocasions (tres, en el moment que aquesta proposta s'incloïa en la moció d'adopció del Codi de bon govern local, que també fou rebutjada a finals de la passada legislatura per UM-PSOE) per Els Verds d'Artà, amb el recolzament d'UIA i fins i tot del PP.

Es demana al Ple recolzament a l'adaptació municipal al "nou" model de declaracions de Béns patrimonials i Activitats que fem els regidors en esdevenir membres de la Corporació i abandonar-la. Aquest "nou" model ve imposat des del 2007 quan, amb l'entrada en vigor de la Llei del Sòl, que modificava algun article de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local, es varen produir algunes diferències pel que fa a la qualitat (i quantitat de dades) del que s'ha de declarar, i al seu accés públic:

  • Si en l'anterior regulació només tenia caràcter públic el Registre d'Activitats, requerint-se per a l'accés al Registre de Béns Patrimonials acreditar un interès legítim directe. En l'actualitat ambdós Registres, el d'Activitats i el de Béns, són públics.

  • S'amplia el contingut del Registre de Béns Patrimonials, havent-se d'incloure: participació en societats de tot tipus, amb informació de societats per aquelles participades, així com liquidacions d'imposts sobre la Renda, Patrimoni i, en el seu cas, Societats.

  • Dates en què han de presentar-se les declaracions: Abans de la presa de possessió, amb ocasió del cessament o quan es modifiquin les circumstàncies de fet, la publicació anual en els termes que fixi l'Estatut Municipal.

La proposta de l'equip de govern inclou la publicació voluntària del les Declaracions dels regidors a la pàgina web de l'Ajuntament.

L'inici d'aquests tràmits es podria haver impulsat directament des de l'equip de govern, però s'ha estimat més oportú demanar, des de l'inici, el recolzament i la opinió als grups de l'oposició, atès que la proposta concreta de nou Model i la seva entrada en funcionament han de passar per l'aprovació del Ple, i sobre tot atès que UM-PSOE, com s'ha dit anteriorment, havien rebutjat anteriorment i amb reiteració prendre aquesta determinació, rebutjant al Ple la proposta dels ecosocialistes.



Pel que fa a la instància dirigida al Govern de l'Estat de modificar la Llei Hipotecària regulant la dació en pagament (extret de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca):

Les enquestes d'opinió popular mostren que l'àmplia majoria de ciutadans creu que la banca a Espanya és més poderosa que el Govern (segons el baròmetre d'opinió de novembre de 2010 del Centre d'Investigacions Sociològiques). L'excessiu poder de la banca a Espanya és conegut també fora del país. Així, The New York Times va publicar un article -In Spain, Homes are Taken, but Debt stays- que documentava l'escandalosa situació que té lloc a Espanya quan una persona no pot pagar una hipoteca. En la majoria de països, tant als EUA com a la UE-15, quan una persona es troba en aquesta situació pot declarar en fallida i rebre el suport legal que la protegeixi de les mesures recaptatòries abusives, permetent a més tornar les claus al banc que li va vendre la hipoteca sense haver de tornar la resta del deute hipotecari.
Precisament, les xifres que dóna el drama desmunten les teories catastrofistes del sector financer en cas de la posada en marxa de la dació. Segons les estadístiques de l'INE, la Societat de Taxació o el Banc d'Espanya, el preu dels habitatges, des del seu màxim històric de desembre de 2007, s'ha devaluat un 20%. Entre aquest pic de 2007 i finals de 2010, els procediments d'execució hipotecària iniciats, la majoria sobre préstecs subscrits a partir del 2004, sumen 300.000. Assumint que el préstec mitjà de 150.000 euros es concedia pel 100% del valor del pis (habitualment era menys), una depreciació del 20% implica que cada habitatge que ha tornat al estoc de les entitats s'ha devaluat en 30.000 euros. Multiplicada aquesta quantitat per les 300.000 habitatges executades suma 9.000 milions de cost en tres anys, una quantitat assumible ja que suposa un 60% dels beneficis de la gran banca (Santander, BBVA, La Caixa, Popular i Caja Madrid) només el 2010.
Altres interrogants queden per aclarir en l'actuació de la banca. Per què s'executen les hipoteques de famílies amb pocs recursos i no a les empreses del totxo? Més encara quan constructores i promotores concentren el 73% del crèdit morós dels bancs (80.000 milions d'euros), mentre que el de les famílies no passa del 27% (30.000 milions). Segons la PAH, el valor dels actius recollits en el balanç dels bancs com a garantia dels préstecs suma 48.000 milions d'euros en el cas de les grans constructores, el doble que els de les famílies. La banca s'acarnissa amb els més vulnerables.

La proposta de regular la Dació en Pagament es va discutir al Congrés el passat 16 de juny, impulsada per la PAH i presentada a través del grup IU-ICV-ERC. En aquesta ocasió, la Comissió d'Habitatge va debatre la reforma plantejada per la PAH, i el resultat va ser: IU, ICV, ERC, CiU a favor, PSOE en contra, i el PP va mantenir una postura ambigua en la qual es va mostrar favorable sempre i quan es fes prèviament un estudi d'impacte econòmic de la Dació en Pagament. Així, es va aprovar (19 vots a favor, 18 en contra) estudiar la nostra proposta (és a dir es va aprovar la PNL presentada per ICV i ERC, amb l'esmena del PP).

dilluns, 6 de juny del 2011

Convocatòria "Vacances en Pau 2011"


Donam, per la present, el nostre recolzament i difusió a aquesta convocatòria de l'edició d'enguany de "Vacances en pau 2011" que se'ns fa arribar des de l'Associació d'Amics del Poble Sahrauí de les Illes Balears.

Amics, amigues.

Tornam a posar en marxa el projecte Vacances en Pau d'acolliment d'infants sahrauís els mesos d'estiu. Com cada any agrairem tota la col·laboració possible per tal de difondre el projecte i ajudar a que tots els infants que venen a les nostres Illes, uns 160, puguin estar aquests mesos en una família.

Gracies a tothom per la col·laboració. Fins aviat!

----
Gustavo Ferradas - Coordinador Tècnic
José Juan Luna - Coordinador Sanitari
Vacances en pau 2011
C/ Pere Dezcallar i Net, 11, 1er. Porta 7
Tel. 871944783 / 639329320 / 680244541

vacancesenpau@yahoo.es

dilluns, 9 de maig del 2011

La reacció d'UM-PSOE davant la crisi: disminució de l'economia social i solidària

I.Verds d'Artà denuncien la manca de compromís d'UM-PSOE amb l'economia social i solidària (Comerç Just, Compra Pública Ètica, Fundació Deixalles), i es comprometen amb la seva efectiva assumpció la propera legislatura
La legislatura que s'acaba, marcada per la crisi i l'augment de famílies i persones en risc d'exclusió social, ha vingut marcada a nivell municipal, per un clar retrocés en matèria de criteris solidaris com ara les clàusules socials en la contractació pública

I.Verds han tingut darrerament accés al document Diagnosi de l'Ajuntament d'Artà envers la Compra Pública Ètica (en davant, CPE) que fou entregat per Casal de la Pau/S'Altra senalla el passat estiu, en virtut d'un conveni signat entre l'Ajuntament i aquesta associació l'any passat (maig de 2010).
Crida l'atenció dels ecosocialistes artanencs, que en l'Apartat "Situació actual" es remarca que "ja s'ha desenvolupat una acció en el sentit de la introducció de productes del Comerç Just", que consisteix en que "el bar concessionari del Teatre d'Artà té l'obligació d'incorporar un % determinat de productes del Comerç Just en la seva oferta". S'ha de recordar que aquesta única "acció" és bastant antiga, i resultat de la pressió que Els Verds d'Artà sempre han fet en aquest aspecte.
L'esmentat document de Diagnosi inclou tota una sèrie de propostes perfectament assumibles però que no han estat preses en consideració per l'equip de govern, més enllà d'alguna de caire testimonial i simbòlic (com ara el repartiment de caramels de Comerç Just en la Cavalcada dels Reis màgics, o un contacontes a la Biblioteca).
Aquesta legislatura s'ha vist com es rescindia el contracte amb la Fundació Deixalles Llevant, per a la recollida de residus dels comerços, a pesar que amb aquest servei es donava ocupació, hàbits de feina i ingressos a individus d'entre els més desafavorits de la nostra societat majoritàriament del municipi artanenc, al nivell de la seva integració social i econòmica.
Tampoc no han estat tingudes en compte, les reclamacions en el sentit de fer la compra dels tradicionals lots de Nadal a la mateixa Fundació Deixalles. No ha estat fins enguany, molt entrada la crisi, que s'ha mirat de reduir la insostenible despesa en instal·lació d'enllumenat de Nadal, que per les festes de Nadal i Nit vella 2009/2010 encara es va apujar a una factura de 24.423 euros (Factura de 22-02-2010).
En cap dels Plecs de condicions corresponents a les Contractacions municipals per obres o concessions de gestió d'instal·lacions municipals no es troba cap clàusula relativa bé a la inclusió de productes del Comerç Just (vegeu, per exemple, el Plec de Condicions per a la Concessió del bar del Camp de futbol de Ses Pesqueres, del passat mes de gener de 2011), bé a la potenciació de la contractació laboral de persones amb problemes d'exclusió social, a través també d'una mínima valoració positiva d'aquest fet en els Plecs de condicions de les obres i/o els serveis atorgats a empreses externes, com ara el molt recent Contracte de gestió de servei públic del futur Centre esportiu "Es Pujols" (també del passat mes de gener).
Aquesta és només una resumida enumeració dels fets que proven la manca de sensibilitat de l'actual equip de govern municipal envers les persones més afectades per la crisi (tant dels països productors, com les persones d'Artà amb problemes i/o en risc d'exclusió social). I.Verds d'Artà es comprometen a continuar lluitant per a que els criteris socials i solidaris es vagin implantant a l'Ajuntament d'Artà en les contractacions d'obres i serveis.

Què n'ha dit la premsa:
- Diari de Balears, 09-05-2011: Artà. Crisi a l'economia social.

dijous, 5 de maig del 2011

Obama, Premi Nobel de la Pau (!!!)

[Extret de: Última Hora/J. Balaguer (5 de maig de 2011): http://albercocs-i-cireres.blogspot.com/]

dimecres, 27 d’abril del 2011

Artà solidari: Taula rodona sobre el Sàhara i els sahrauís, i sobre les relacions entre Artà i el Poble Saharaui


Artà Solidari ha organitzat, pel proper dissabte 30 d’abril, a partir de les 7’30h. al Teatre d’Artà, una taula rodona al voltant de les relacions dels artanencs i els Sahrauís: projectes d’ajuda a través d’Artà Solidari, acolliment de nins sahrauís en famílies d’Artà, drets humans al Sàhara, etc.

Hem pogut aconseguir que assisteix Jatri Aduh, President del Parlament Sahrauí, i altres dues dones que poden donar testimoni de la vida quotidiana, les problemes i els drets humans al Sàhara: la Sra. Boitil Abdelhadi i la Sra. Fatimetou Said.

Drets Humans de Mallorca col·labora en l’organització: ells han invitat al President a Palma on desenvolupa tot un programa d’activitats aquest dies.

A Artà muntaran una petita tenda o jaima on oferiran té al presents.

dilluns, 14 de març del 2011

Comunicat del GOB: El NO! rotund a les nuclears és innegociable


Dilluns, 14 de març de 2010

Crisi nuclear al Japó: el NO rotund a les nuclears és innegociable i s’ha d’aplicar d’immediat a l’estat espanyol.

La crisi provocada pel terratrèmol és un recordatori a l’executiu estatal que l’energia nuclear mai serà segura i és una hipoteca d’alt risc.
En primer lloc, el GOB es vol solidaritzar amb les víctimes del terratrèmol i posterior tsunami que afecta al Japó des del passat 11 de març.

En segon lloc, el GOB es vol sumar a la preocupació de la societat en general i sobretot dels col·lectius ecologistes, pel que fa a les possibles conseqüències que pugui tenir aquesta desgràcia sobre la salut pública i el medi ambient.
En aquests moments, tot i les tecnologies punteres del país nipó, i sempre segons les informacions conegudes fins ara, 3 centrals nuclears japoneses tenen problemes greus (Fukushima, Tokai i Oganawa), de fet immediatament després de la primera explosió ja es produí l’alliberament a l’atmosfera de partícules radioactives (cessi-137), les quals suposen un elevat risc per a la salut de les persones i del medi ambient, els seus efectes són especialment greus en la cadena alimentària, més tenint en compte que els seus efectes persisteixen al llarg de 300 anys.

L’energia Nuclear no és una alternativa segura per al planeta.
El dramàtic episodi que viu el Japó ha tornat a donar la raó als col·lectius ecologistes venien denunciant des de l’inici del renovat debat entorn a les nuclears: l’energia nuclear no és segura.

Ha costat molt però a la fi existeix un consens internacional sobre l’existència del Canvi Climàtic, però paral·lelament al reconeixement d’aquest problema ha sorgit la proposta de potenciar l’Energia Nuclear com alternativa a les centrals tèrmiques convencionals que s'alimenten a partir de combustibles fòssils (carbó, fuel, gas-oil, gas natural...). Aquesta proposició ha vingut avalada pel fet que els lobby’s empresarials pronuclears afirmen que aquesta energia és econòmica, segura i no genera canvi climàtic. Les tres afirmacions anteriors són falses: l’energia nuclear és una energia cara i bruta (cal recordar la gran quantitat de residus perillosos que generen i que a hores d'ara no tenen una solució per a la seva gestió i emmagatzematge), és una energia que contribueix al canvi climàtic si consideram el procés global d’elaboració, i que és perillosa, perquè és molt vulnerable als desastres naturals, a les errades de disseny o senzillament als errors humans.

L’alternativa ecologista passa per les energies renovables.
El GOB també es vol sumar a la petició al Govern central encapçalat per J.l. Rodríguez Zapatero, que assumeixi el seu compromís d’abandonar l’energia nuclear i fer la transició necessària cap a un sistema energètic basat en les energies renovables.
Cal recordar que el debat de l’energia nuclear acabarà arribant a les Balears si més no, perquè la posada en funcionament del “cable” elèctric permetrà rebre energia de la península, i això suposarà la possibilitat que aquesta sigui provinent de les centrals nuclears. Per tot això el GOB vol recordar les seves propostes:
  • Una planificació que aposti vertaderament per la implantació efectiva, amb criteris territorials, de les energies renovables
  • L'impuls decidit de mesures normatives per a un ús racional de l'energia: estalvi i l’eficiència energètica
  • Una planificació progressiva del tancament dels grups de la central d'Es Murterar que encara s'alimenten amb carbó.
  • Un model territorial i un urbanisme que generi proximitat i eviti els desplaçaments, juntament amb el foment del transport col·lectiu i els modes de transport no motoritzats, especialment dins les ciutats i pobles.

dijous, 3 de febrer del 2011

Manifest del Sector Crític de CCOO: "PERQUÈ NO VOTEM L'ACORD DE PENSIONS"

[Imatge de Josetxo Ezcurra, extreta de Rebelión.org (02-02-2011)]

Ens han fet arribar aquest Manifest del Sector Crític del sindicat CCOO, sobre la recent reforma de les pensions.

PERQUÈ NO VOTAM L'ACORD DE PENSIONS
Les companyes i companys que conformam el sector crític de CCOO hem votat en contra, en el Consell Confederal del dia 1 de febrer, de l'Acord al qual han arribat els sindicats i el govern sobre la modificació del sistema de pensions pels següents motius:

CONSIDERACIONS GENERALS
1. La modificació de la pensió de jubilació no és assumpte de "urgent necessitat", des del moment que, fins i tot amb els càlculs que fan els interessats catastrofistes de sempre, es reconeix que el nostre sistema, tal i com avui està configurat, no tindria problemes fins al 2030 i gaudeix d'un superàvit, encara en temps de crisi com l'actual, de 64.000 milions de Euros. Per això, consideram que la reforma (que caldria desenvolupar per millorar el Sistema Públic de Pensions i mai per empitjorar-lo sobre la base de retalls) podria realitzar-se en un futur no marcat pel llast de la crisi i la pressió dels especuladors.
2. Tenim una despesa en pensions 3 punts inferior a la mitjana de la UE i la seguirem tenint almenys fins al 2030, moment en què encara estarem un punt per sota.
3. La crisi econòmica que patim no té res a veure amb les pensions ni amb el seu futur, sinó amb un sistema financer descontrolat i depredador lligat a l'especulació immobiliària. En lloc de controlar aquests excessos, aquesta reforma provocarà un transvasament d'estalvi cap als fons de pensions privats, alimentant la mateixa lògica que ha causat la crisi i posant en sever risc aquest mateix estalvi dels treballadors.
4. Que la reforma es faci amb aquesta urgència és, en paraules de la ministra d'Economia i del President de Govern, per donar "confiança" als especuladors financers (els mercats), però això no vol dir que aquests deixin d'especular. La qüestió és clara: s'està actuant en benefici, no de la ciutadania, sinó dels poders financers.
5. Les projeccions en què es basen els que volen rebaixar la despesa per al sosteniment del sistema no tenen en compte ni el creixement del PIB futur ni de la productivitat. Amb un creixement modest de la productivitat haurà molts més recursos que els actuals per a les pensions.
6. El finançament de les pensions, en cas hipotètic que pogués tenir dèficit en el futur, no té perquè ser sempre finançada amb quotes sobre els salaris, també pot fer-se amb tributs progressius sobre els beneficis o dels PGE.

ASPECTES CONCRETS DE L'ACORD
L'Acord Govern-sindicats conté mesures que considerem inasSumibles, especialment les següents:
Augment de l'edat legal de jubilació i exigència de més anys cotitzats.
- S'augmenten tres anys i mig els anys obligatoris de cotització per tenir dret a la jubilació ordinària als 65 anys, amb el 100% de la base reguladora (passant de 35 a 38,5 anys).
- Es necessitaran 37 anys cotitzats per jubilar-se als 67 anys amb el 100% de la base reguladora, la qual cosa suposa dos anys més de cotització i augment de dos anys de l'edat de jubilació.
- Desapareix la jubilació especial als 64 anys.
Augmentar l'edat mínima obligatòria de jubilació per a la pràctica totalitat de les persones treballadores als 67 anys és una retallada de drets molt important, amb les conseqüències socials d'haver d'estar treballant fins a una edat inassumible físicament moltes vegades, de manera que és fàcil preveure un augment important de les situacions d'incapacitat temporal entre els futurs treballadors de més de 65 anys, amb l'agreujant que l'empresari pot acomiadar quan vulgui amb les facilitats que dóna la reforma laboral, aplicant-se a la persona acomiadada els coeficients reductors (un 7,5% cada any que es jubili abans de l'edat ordinària, 67 anys en la majoria dels casos). A tot això s'afegeix la dificultat que tenen aquests col·lectius de seguir treballant, com ho demostra que la taxa d'ocupació de les persones de 60 a 64 anys és del 32,1% enfront del 66,5% dels de 50 a 54 anys.
El retard de l'edat de jubilació suposa, a més, tancar la porta dos anys més als milions dejoves que estan en atur i als que se'ls nega la possibilitat de treballar.
Augmentar el període de cotització a 38,5 anys és posar un llistó inassolible per a una majoria de treballadors i treballadores, amb carreres de cotització inestables, que veuran disminuïda notablement la seva pensió, i que a més aconsegueix per si mateixa l'augment de l'edat de jubilació.
S'incrementen els anys a computar per al període de càlcul de la pensió.
Es passa dels 15 anys actuals a 25 en un període de deu anys, mesura que suposa un altre retall per a la pràctica totalitat dels treballadores i treballadores, que veuran minvar els seus ingressos seriosament sobre la situació actual.

CONCLUSIONS
Tota la filosofia i l'objectiu de l'Acord incideixen en la despesa, però no existeixen mesures clares i computables sobre els ingressos, fent força en la "contributivitat" i la "sostenibilitat" del sistema en lloc de en la solidaritat.
S'accepta una falsa idea d'equitat -donar prestacions segons el aportat- que prepara el terreny ideològic per els sistemes de capitalització.
Els joves i dones que s'incorporen al mercat de treball en situacions precàries, amb baixes cotitzacions, ocupació discontinu o temps parcial, seran els grans perdedors amb aquesta reforma, condemnant-los a pensions de misèria.
El retard de l'edat de jubilació de 65 a 67 anys i l'augment del càlcul fins a 25 anys, suposa, per a la majoria dels futurs jubilats i jubilades, una reducció de la pensió (com reconeixem en treballs i estudis del mateix Sindicat). Per al govern i els sectors econòmics més poderosos, l'objectiu de l'acord és produir una forta retallada en els drets socials i en les expectatives de pensió actuals i futures de milions de persones treballadores, per afavorir el negoci dels plans i fons privats de pensions.
La reforma va generar en el mitjà i llarg termini una important segmentació en la societat espanyola, en la qual les pensions garantides pel sistema de Seguretat Social, a les quals accedeix la població treballadora en general, s'aproximaran cada vegada més a les no contributives o assistencials, el que pot incentivar la no declaració de totes les rendes percebudes. Molt poques persones podran accedir als nivells màxims de pensió del sistema i per això, s'està "convidant" al fet que, qui tingui nivells alts de renda i capacitat d'estalvi, busqui sistemes alternatius, evidentment, sistemes de capitalització en el mercat financer. Una lògica absolutament perversa.

Finalment, fem una crida a militar a CCOO, defensant les seves opinions, la democràcia i la pluralitat, d'aquesta organització, que segueix sent el sindicat on centenars de milers de treballadors i treballadores cada dia lluiten per un món millor.

divendres, 24 de desembre del 2010

Bones festes!

[Il·lustració de El Roto, publicada a "El País" avui, dia 24-12-2010]

dimecres, 8 de desembre del 2010

J. Assange / "The Australian": "La verdad siempre vencerá"

Article de Julian Assange publicat a The Australian avui dia 8 de desembre: Don't shoot the messenger for revealing unconfortable truths. Traduït i publicat en llengua espanyola a Rebelion.org avui mateix.
Tornam a enllaçar, pel seu interés, a la web de Wikileaks per a facilitar l'accés directe i sense intermediaris a la documentació. Us posam també l'enllaç directe per a descarregar el conjunt d'aquesta documentació mitjançant torrent, que apareix en aquella web. A continuació, l'article, en traducció de G. Leyens amb revisió de Caty R.

La verdad siempre vencerá
En 1958 un joven Rupert Murdoch, entonces propietario y editor de The News de Adelaide, escribió: “En la carrera entre el secreto y la verdad, parece inevitable que siempre venza la verdad”.
Es posible que su observación reflejase la revelación de su padre, Keith Murdoch, de que las tropas australianas estaban siendo sacrificadas innecesariamente por comandantes británicos incompetentes en las costas de Gallipoli. Los británicos trataron de silenciarlo pero Keith Murdoch no dejó que lo hicieran y sus esfuerzos llevaron al fin de la desastrosa campaña de Gallipoli.
Casi un siglo después, WikiLeaks también publica intrépidamente hechos que deben ser conocidos por el público.
Crecí en una localidad en el campo en Queensland donde la gente decía abiertamente lo que pensaba. No había confianza en el gran gobierno, se consideraba que podría corromperse si no se vigilaba cuidadosamente. Los oscuros días de la corrupción en el gobierno de Queensland antes de la investigación Fitzgerald demuestran lo que sucede cuando los políticos amordazan a los medios para que no digan la verdad.
No he olvidado esas cosas. Wikileaks se creó alrededor de esos valores centrales. La idea, concebida en Australia, fue utilizar tecnologías de Internet de nuevas maneras para informar de la verdad.
Wikileaks acuñó un nuevo tipo de periodismo: periodismo científico. Trabajamos con otros medios para llevar las noticias a la gente, y también para probar que son verídicas. El periodismo científico te permite que leas una noticia y que luego hagas clic en línea para ver el documento original en el que se basa. Así puedes juzgar tú mismo. ¿Es verdadera la historia? ¿Informaron exactamente los periodistas?
Las sociedades democráticas necesitan medios fuertes, y Wikileaks forma parte de esos medios. Los medios ayudan a mantener honesto al gobierno. Wikileaks ha revelado algunas verdades duras sobre las guerras de Iraq y Afganistán, y ha desvelado historias sobre la corrupción corporativa.
Hay gente que dice que me opongo a la guerra. Para que se sepa, no es así. Algunas veces las naciones tienen que ir a la guerra, y hay guerras justas. Pero no hay nada peor que un gobierno que miente a su pueblo sobre esas guerras y luego pide a esos mismos ciudadanos que pongan en juego sus vidas y sus impuestos por esas mentiras. Si una guerra está justificada digan la verdad y la gente decidirá si quiere apoyarla.
Si habéis leído alguno de los archivos sobre las guerras de Afganistán o Iraq, alguno de los cables de las embajadas estadounidenses o alguna de las historias sobre las cosas de las que ha informado Wikileaks, considerad cuán importante es que todos los medios puedan informar libremente sobre esas cosas.
Wikileaks no es el único que publica los cables de las embajadas de EE.UU. Otros medios noticiosos, que incluyen The Guardian de Gran Bretaña, The New York Times, El País en España y Der Spiegel en Alemania, han publicado los mismos cables.
Sin embargo es Wikileaks, como coordinador de esos otros grupos, el que ha sido objeto de los ataques y acusaciones más malignos del gobierno de EE.UU. y sus acólitos. He sido acusado de traición, aunque soy australiano y no ciudadano estadounidense. Ha habido docenas de llamados serios en EE.UU. para que yo sea “eliminado” por fuerzas especiales de ese país. Sarah Palin dice que deberían “cazarme como a Osama bin Laden”, hay una ley republicana ante el Senado de EE.UU. que trata de que me declaren “amenaza internacional” y me traten en consecuencia. Un asesor de la oficina del primer ministro canadiense ha hecho un llamamiento en la televisión nacional para que me asesinen. Un bloguero estadounidense pidió que secuestren y dañen a mi hijo de 20 años, que está aquí en Australia, sólo para hacerme daño.
Y los australianos deberían ver sin orgullo cómo Julia Gillard y su gobierno hacen el juego a esos sentimientos. Los poderes del gobierno australiano parecen estar totalmente a disposición de EE.UU. en cuanto a la cancelación de mi pasaporte australiano, o a que se espíe y acose a seguidores de Wikileaks. El Fiscal General australiano hace todo lo posible por colaborar con una investigación estadounidense que se orienta claramente a incriminar a ciudadanos australianos y enviarlos a EE.UU.
La primera ministra Gillard y la secretaria de Estado Hillary Clinton no han expresado una sola palabra de crítica hacia otras organizaciones mediáticas. Es porque The Guardian, y Der Spiegel son antiguos y grandes, mientras Wikileaks todavía es joven y pequeño.
Somos los desamparados. El gobierno Gillard trata de matar al mensajero porque no quiere que se revele la verdad, incluida la información sobre sus propios tratos diplomáticos y políticos.
¿Ha habido alguna reacción del gobierno australiano a las numerosas amenazas públicas de violencia contra mi persona y otros miembros del personal de Wikileaks? Se podría haber pensado que una primera ministra australiana debería defender a sus ciudadanos contra cosas semejantes, pero sólo ha habido afirmaciones de ilegalidad sin ninguna confirmación. La primera ministra y especialmente el fiscal general deben cumplir sus deberes con dignidad y mantenerse por encima de la refriega. Pero podéis estar seguros, esos dos sólo quieren salvar su pellejo. No lo lograrán.
Cada vez que Wikileaks publica la verdad sobre abusos cometidos por agencias estadounidenses, los políticos australianos recitan un coro evidentemente falso con el Departamento de Estado: “¡Arriesgáis vidas! ¡Seguridad nacional! ¡Pondréis en peligro a los soldados!” Luego dicen que no hay nada de importancia en lo que publica Wikileaks. No pueden ser las dos cosas al mismo tiempo. ¿Cuál de ellas, entonces?
Ninguna de las dos. Wikileaks tiene una historia editorial de cuatro años. Durante ese tiempo hemos cambiado gobiernos enteros, pero no hay una sola persona, que se sepa, que haya sido dañada. Pero EE.UU., con la complicidad del gobierno australiano, ha matado a miles sólo en los últimos meses.
El secretario de defensa de EE.UU., Robert Gates, admitió en una carta al Congreso de EE.UU. que ninguna fuente o método confidencial de inteligencia ha sido comprometida por la revelación de las bitácoras de la guerra afgana. El Pentágono declaró que no hay evidencia alguna de que las revelaciones de Wikileaks hayan llevado a que alguien sea dañado en Afganistán. La OTAN en Kabul dijo a CNN que no pudo encontrar a una sola persona que necesitara protección. El Departamento de Defensa australiano dijo lo mismo. Ningún soldado o fuente australiana han resultado afectados por algo que hayamos publicado.
Pero nuestras publicaciones no han dejado de ser importantes. Los cables diplomáticos de EE.UU. revelan algunos hechos sorprendentes:
- EE.UU. solicitó a sus diplomáticos que robaran material humano e información de funcionarios de la ONU y de grupos de derechos humanos, incluyendo ADN, huellas digitales, escaneo del iris, números de tarjetas de crédito, contraseñas de Internet y fotos de identificación, en violación de tratados internacionales. Presumiblemente, también podrían apuntar a diplomáticos australianos en la ONU.
- El rey Abdullah de Arabia Saudí pidió a EE.UU. que ataque Iraq.
- Responsables en Jordania y Bahrein quieren que el programa nuclear de Irán sea detenido por todos los medios disponibles.
- La investigación británica sobre Iraq fue amañada para proteger “intereses estadounidenses”.
- Suecia es un miembro encubierto de la OTAN y no se informa al Parlamento del el intercambio de inteligencia con EE.UU.
- EE.UU. está actuando de manera agresiva para lograr que otros países acepten presos liberados de la Bahía de Guantánamo. Barack Obama estuvo de acuerdo con entrevistarse con el presidente esloveno sólo si Eslovenia aceptaba a un prisionero. Nuestro vecino en el Pacífico, Kiribati, recibió una oferta de millones de dólares para que acepte detenidos.
En su trascendental dictamen sobre el caso de los Papeles del Pentágono, la Corte Suprema de EE.UU. dijo que “sólo una prensa libre y sin limitaciones puede denunciar efectivamente el engaño del gobierno”. La tormenta actual respecto a Wikileaks refuerza la necesidad de defender el derecho de todos los medios a revelar la verdad.
Julian Assange es redactor jefe de WikiLeaks.

dissabte, 6 de novembre del 2010

L'artista Santiago Sierra diu NO al Premio Nacional de Artes Plásticas de l'Estat espanyol

[Imatge extreta de la web de l'artista No Global Tour]

Per la seva exemplaritat, reproduïm la seva carta de renúncia al premi, dirigida a la ministra González-Sinde.

Madrid, Brumaire 2010


Estimada señora González-Sinde,


Agradezco mucho a los profesionales del arte que me recordasen y evaluasen en el modo en que lo han hecho. No obstante, y según mi opinión, los premios se conceden a quien ha realizado un servicio, como por ejemplo a un empleado del mes.

Es mi deseo manifestar en este momento que el arte me ha otorgado una libertad a la que no estoy dispuesto a renunciar. Consecuentemente, mi sentido común me obliga a rechazar este premio. Este premio instrumentaliza en beneficio del estado el prestigio del premiado. Un estado que pide a gritos legitimación ante un desacato sobre el mandato de trabajar por el bien común sin importar qué partido ocupe el puesto. Un estado que participa en guerras dementes alineado con un imperio criminal. Un estado que dona alegremente el dinero común a la banca. Un estado empeñado en el desmontaje del estado de bienestar en beneficio de una minoría internacional y local.

El estado no somos todos. El estado son ustedes y sus amigos. Por lo tanto, no me cuenten entre ellos, pues yo soy un artista serio. No señores, No, Global Tour.


¡Salud y libertad!


Santiago Sierra


Aquí: La carta original

dimarts, 24 d’agost del 2010

Coses rares-rares..... O no tant?

[Accediu a aquesta notícia publicada a Diari de Balears diumenge dia 22 d'agost, en pdf]

És més que probable que el senyoer Gili, batle d'Artà (UM) de vacances aquests dies no en tingués ni idea, d'aquesta tudada de fusta i mobles bons. També és molt probable que les seves declaracions -que es contradiuen amb les imatges, de Diari de Balears com d'Última Hora el mateix dia, del reportatge). Té aquest vici.
Una més d'improvisació per sistema i, per suposat, de no saber pensar en destinataris d'aquesta fusta i aquests moble que en farien segur molt millor ús i li treurien molt millor profit com, per exemple i sense anar més lluny, la Fundació Deixalles.

diumenge, 13 de juny del 2010

Iniciativa per a l'ús del català a Europa, i una intervenció contundent al Parlament europeu

http://www.europarl.cat/

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. El Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer-ne tancar la versió catalana. Fins ara no l'han tancat perquè s'han quedat sorpresos en comprovar les moltes visites que està rebent. Per tant, passa -si us plau- aquesta informació als teus contactes: com més visites, més possibilitats hi ha que s'ho repensin! Entra al web del Parlament europeu, i tria l'opció en català.

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -que no arriben al mig milió de parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants, és la desena llengua europea en importància i no té encara cap reconeixement en l'àmbit europeu.

PASSAU-HO, PER FAVOR!
_____________________________________________________

I ara, sense sortir del cercle de l'Europa del Capital i el seu Parlament, un vídeo amb subtítols en castellà força il·lustrador de com es volen resoldre les crisis econòmiques dels estats des de les institucions europees, i de la "solidaritat" inter-estatal europea, com del pacifisme.
D. Cohn-Bendit al Parlament europeu en debat sobre les mesures "de rescat" davant la crisi econòmica grega:
[...]
I finalment, hi ha també una altra manera d'ajudar als pressupostos de Grècia: prendre d'una vegada la iniciativa, com Unió Europea que som, de fomentar el desarmament a la regió. Una iniciativa política per al desarmament entre Grècia i Turquia. Una iniciativa política per que les forces armades turques es retirin del nord de Xipre. Si en el fons som uns hipòcrites! En els últims mesos, França l'ha venut sis fragates a Grècia per 2.500 milions d'euros. Helicòpters per 400 milions. Rafale de combat per 100 milions cada un. Els meus "espies" no han sabut dir-me si van ser 10, 20 o 30 ... I Alemanya l'ha venut a Grècia altres 6 submarins per altres 1.000 milions. Més transparència! Si som uns absoluts hipòcrites! Els hi prestem diners perquè ens comprin armes! Si som de veritat responsables, garantim entre tots la integritat territorial de Grècia. Crec que aplicar aquests retalls és més eficaç que retallar sous de menys de mil euros. Jo li demano a la Comissió una mica de justícia.


dilluns, 7 de juny del 2010

"Per què faré vaga demà", un article de na Toñi Valdivielso publicat al blog dels amics d'Alternativa per Pollença

Maria Antònia Valdivielso/Urxella:
Per què faré vaga demà

He de confessar que, al principi, no pensava fer vaga, per dues raons. La primera, òbviament, perquè no volia que els doblers que me llevaran ajudassin els comptes dels que ens (des)governen. En segon lloc, no pensava fer vaga perquè crec que els sindicats s'haurien d'haver atrevit a convocar-ne una de general. Davant d'un atropellament com el que se'ns imposa, sense precedents, els representants dels treballadors haurien d'haver convocat una protesta general, assumit el risc que suposa.

En tot cas, després d'un mínim de reflexió, he decidit que he d'anar a la vaga. I la faré essent ben conscient que és més que probable que sigui un fracàs, perquè segurament les xifres de seguiment de l'atur seran més bé decebedores. De fet, molts de companys meus fan servir l'argument econòmic ("no vull que me llevin més doblers") per dir que dia 8 aniran a fer feina. Sé que hi ha centres públics que se plantegen altres mesures de protesta a fi d'eludir la retallada de sou que suposa no anar a fer feina dia 8. A tots aquests els diria que, a la fi, l'única cosa que ens mostrarà el govern dia 9 de juny serà una estadística amb el nombre de persones que ha fet vaga. I si és una protesta minoritària, el que ens diran és que la majoria de funcionaris està d'acord amb la retallada de sou. Així que els que ens passi després ens ho haurem guanyat a pols.

La davallada del sou dels parteix d'una sèrie de falàcies. En primer lloc, no tots els treballadors públics tenen el seu lloc de feina guarantit. De fet, a tot l'Estat un 20% dels emprats de les administracions són contractats (a Catalunya arriben al 25%), persones que poden perdre la seva feina d'un dia per un altre. Jo mateixa ho he vist enguany al Consell de Mallorca.

Per altra banda, fins i tot en temps de bonança econòmica, els funcionaris hem anat perdent poder adquisitiu any darrera any. Jo m'he entretengut a fer comptes, i en els darrers vint anys hem perdut... un 40% de poder adquisitiu! Que ningú es pensi que a nosaltres se'ns ha pujat el sou tenint en compta la inflació. Hi ha hagut anys de congelació total i la resta ens han pujat el salari en funció de la inflació prevista, que al final sempre ha estat àmpliament superada per la real, sense que mai se'ns hagi compensat aquesta desviació l'any següent. En definitiva, els nostres sous han anat minvant, i avui el salari mitjà del funcionariat és de 1300 euros.

Si els funcionaris tenim una vida laboral còmoda, la solució no és rebaixar el sou a tots, facin feina o no. En la meva experiència al món laboral privat, m'he trobat amb companys que en feien ben poca, que se repenjaven de la feina dels altres i que per diferents raons no eren acomiadats. Ens semblaria una injustícia tremenda que se baixàs els sou a tots els treballadors d'una empresa privada perquè n'hi ha que no rendeixen. Si hi ha treballadors públics que s'agafen la seva feina amb relaxació, no han de servir d'excusa perquè ens baixin el sou a tots. Estic completament d'acord en què es controli de forma efectiva la nostra feina, i igualment trob que és necessari fer un replantejament de totes les administracions públiques. Si s'ha d'estalviar en personal, que es faci retallant alts càrrecs, empreses públiques i racionalitzant ministeris, conselleries i direccions generals, per exemple, no retallant el sou indiscriminadament.

Finalment, és trist veure com pràcticament ningú ha sortit en defensa dels sous dels treballadors públics. Ningú no ha nascut funcionari. Aprovar unes oposicions no és fàcil: suposa anys d'estudi i moltes vegades de destinacions enfora de ca teva. Però davant la retallada dels nostres sous s'ha viscut una espècie d'alegria general, i s'han sentit un munt de veus, entre d'altres la del BOE del PSOE, el diari El País a un editorial per recordar abans de desemborsar l'euro vint que val, que han repetit que ja era hora que es prenguessin mesures contra uns treballadors tan pocavergonyes i privilegiats com els funcionaris. I ni tots els funcionaris som uns ganduls, ni tots guanyam sous elevats ni tots tenim la feina assegurada per sempre. Si quan venien madures nosaltres no hem sortit beneficiats, ara que venen dures no hem de pagar el gruix d'una política econòmica que no sembla saber on va.

El fet que el govern no hagi respectat un acord signat amb els sindicats, que suposava un pujada del 0'3% -una congelació, de fet- per a l'any 2011 ja no és més que un altre afegitó a la història. Quan, en un futur molt, molt llunyà, ens pugin el sou, no ho faran sobre el que cobraven fins ara, sinó sobre el salari retallat. I quan el PP guanyi les pròximes eleccions generals per majoria absoluta (a veure quants de funcionaris voten el PSOE després d'això), potser només ens rebaixaran un 3% de mitjana, i encara haurem d'estar contents.

Cap govern havia davallat el sou dels treballadors públics. És la primera vegada. Potser després vendran altres primeres vegades. Ara és el moment d'actuar. Fer vaga és l'única opció coherent. I si no som molts, jo continuaré pensant som bons, i que no ens hem de deixar trepijar.

Mª Antònia Valdivielso.

diumenge, 11 d’abril del 2010

En el seté aniversari de l'assassinat de J. Couso a l'Iraq

Aquesta setmana ha trascendit el video desencriptat i editat pels de l'ONG WikiLeaks, de l'exèrcit de la democràcia més exemplar de món mundial fent quelcom semblat a "tiro pichón" amb la població civil de Bagdad. Els fets varen succeir l'any 2007, 11 civils varen morir -entre ells un periodista i l'ajudant, de Reuters-, i dos nins que varen resultar ferits. El dia següent, l'exèrcit usamericà explicava les morts com a part d'un enfrontament de combat entre les seves tropes i insurgents.
El video és molt dur. Subtitulat en anglès però fàcil d'entendre.

dimarts, 10 de novembre del 2009

Digues NO a la pesca europea en el Sahara occidental ocupat




La UE paga el Marroc per a pescar en el Sahara Occidental ocupat. L'Acord pesquer UE-Marroc és polícament controvertit, i viola la llei internacional.
La campanya internacional Fisch Elsewhere! ("Pescau en un altre lloc!") exigeix a la UE cancel·lar les sevs operacions de pesca -tan summament poc ètiques-, i anar a pescar en altres llocs. La no pesca en el Sahara Occidental hauria de ser respectada mentres el conflicte no s'hagi resolt.

A continuació, reproduïm el comunicat de la campanya -en castellà en no haver (encara) la versió en català.

Queridos amigos:
En 2010, coincidiendo con la presidencia de España en la Unión Europea, comenzarán las conversaciones para la renovación del acuerdo de pesca entre la UE y Marruecos.
Como sabéis, el actual acuerdo, que expira en 2011, no excluye explícitamente las aguas del Sahara Occidental ocupado. Gracias a ello, numerosos barcos ingleses, portugueses, lituanos y españoles, entre otros, están faenando en aguas saharauis.
Bajo estas circunstancias, Marruecos se está beneficiando del dinero de los europeos y la UE está dando claras señales de apoyo a la ocupación ilegal del territorio.
¡Ha llegado la hora de actuar!
El 6 de noviembre, Western Sahara Resource Watch ha lanzado una campaña para exigir a la Unión Europea que deje de conceder licencias de pesca en aguas del Sahara Occidental y que cese la actividad pesquera de la UE en el Sahara Occidental.
Para llevar a cabo esta campaña, ¡NECESITAMOS VUESTRA COLABORACIÓN!
Para firmar la petición debéis entrar en www.fishelsewhere.eu
Pueden firmar tanto personas individuales como organizaciones y colectivos. Hay también una sección específica para parlamentarios. La firma se realiza a través de la propia página web.
La petición está disponible en inglés, francés, español, árabe, sueco, alemán, portugués, italiano, holandés y finés. Esperamos tener más versiones en breve.
Os pedimos también vuestra ayuda para divulgar esta campaña todo lo que podáis. Debemos hacer llegar la petición al mayor número de posibles firmantes, ya sean personas, organizaciones o instituciones. Para ello, os pedimos que reenviéis este correo a todos vuestros contactos y que, si tenéis página web, blog, facebook, twitter o cualquier otro medio de difusión de internet, que colguéis la campaña y el link a www.fishelsewhere.eu
Es crucial conseguir un número muy importante de firmas en los próximos 10 días, para que la campaña coja entidad y la petición sea ya imparable. La campaña continuará después pero hay que intentar darle un gran empujón ahora.
Cuando WSRW realizó la campaña anterior en 2006, se consiguió que la firmaran más de 200 parlamentarios europeos y que Suecia votara en contra. Esta vez nos proponemos detener el expolio. ¡Con tu ayuda lo podemos conseguir!
¡CONTAMOS CON VOSOTROS PARA DETENER EL EXPOLIO DE LOS RECURSOS NATURALES DEL SAHARA OCCIDENTAL!
Gracias.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Sol·licitam que la despesa en "Aguinaldos" per Nadal es doni íntegrament a la Fundació "Deixalles"

Els Verds-Esquerra d'Artà insten l'equip de govern a destinar la tradicional despesa prevista en "aguinaldos" de Nadal a la Fundació Deixalles en forma de donació (més de 6.000 euros)
Aquesta fundació duu a terme una gran tasca amb els més desfavorits de la comarca, molts d'ells ciutadans d'Artà

Mitjançant Instància presentada avui, Els Verds-Esquerra d'Artà han formulat una proposta a l'equip de govern municipal (UM-PSOE) que consisteix en destinar la quantitat prevista per a “Lots de Nadal” íntegrament a donació a la Fundació Deixalles. La quantitat que s'acostuma a gastar anualment en els tradicionals "aguinaldos" per Nadal als treballadors i autoritats ha superat, els exercicis 2007 i 2008, la xifra dels 6.300 euros (6.385 i 6.413 euros, respectivament).
Complementàriament, els ecosocialistes artanencs han exposat que una fòrmula alternativa i solidària de despesa amb aquest concepte també podria ser -si la donació no fos possible- que els tradicionals lots de Nadal siguin adquirits a aquesta Fundació, que també ofereix aquestes "senalles de Nadal" però amb productes del comerç just -la qual cosa té una directa repercussió sobre els productors en origen, amb garanties sobre la producció i els seus drets bàsics i laborals- i a més aquests productes són preparats per persones amb problemes amb d'exclusió social de la comarca i del municipi.
Els Verds-Esquerra d'Artà fonamenten la seva proposta fonamentalment en la important crisi financera i econòmica, de la qual n'és perjudicat l'Ajuntament com, especialment, els col·lectius socioeconòmicament més febles i afectats.
Pel que fa als motius per triar la Fundació Deixalles com a possible destinatari de la donació -o bé proveïdora dels lots de Nadal-, Els Verds-Esquerra d'Artà argumenten que, malgrat que l'Ajuntament gairebé no col·labora en res, des de fa uns anys, amb la mateixa, continua fent la seva feina no només a la comarca sinó amb la gent més necessitada del nostre municipi, servei que l'Ajuntament hauria de tenir en consideració i que hauria d'agrair d'alguna forma.
En aquest sentit, recorden com l'any 2007 l'empresa concessionària del servei municipal de recollida dels fems i altres residus, va rescindir el contracte de col·laboració amb la Fundació Deixalles, pel qual es donava ocupació, hàbits de feina i ingressos a individus d'entre els més desafavorits de la nostra societat i majoritàriament del municipi artanenc, al nivell de la seva integració social i econòmica, i com l'Ajuntament no va voler intercedir, en contra de la nostra opinió expressada el mateix any 2007, en favor del manteniment de l'esmentat contracte de col·laboració (accediu al text de la intervenció del regidor Guillem Caldentey en ocasió del debat dels pressuposts 2008; la referència a aquest cas de menfotisme cap a la tasca de Deixalles es troba al paràgraf cinquè).
Els Verds-Esquerra vàrem protestar llavors per la manca de sensibilitat social demostrada en aquest sentit per l'equip de govern (UM-PSOE), i vàrem incloure aquest motiu entre d'altres per al rebuig dels pressuposts municipals de 2008.
També vàrem fer preguntes al respecte en la sessió ordinària del Ple de 25 de març de 2008 (pàgs. 28-29 del pdf), les respostes a les quals varen fer encara més palesa aquesta absoluta manca de sensibilitat social i de solidaritat amb la tasca desenvolupada per la Fundació Deixalles i els conciutadans amb més risc d'exclusió social.

Informacions relacionades:
S. Sansó / Diario de Mallorca (21-12-2007): Artà. Gili deja fuera del presupuesto social a la Fundació Deixalles Llevant. Advertencia: posible incumplimiento de contrato.
S. Sansó / L'observatori del Llevant de Mallorca (2008): ARTÀ-La fundació Deixalles deixa la recollida de residus

Què en diu, la premsa:
El Mundo
/ El Día de Baleares: Los Verdes reclaman un aguinaldo más solidario.

dijous, 15 d’octubre del 2009

Els dos titulars de premsa més encertats i vergonyosos del dia (15-10-2009)

Diario de Mallorca:
Los partidos cierran el conflicto con una UM más poderosa en el Consell
UM y PP controlarán la Comisión de Urbanismo y los secretarios de las conselleries podrán firmar subvenciones
- El Urbanismo, controlado; los cargos, ni tocarlos.

Público:
Peres agradece a Zapatero que la Audiencia Nacional archive la causa contra responsables israelíes
La Audiencia abrió una causa contra Israel por un bombardeo en Gaza en julio de 2002 en el que murieron 14 civiles

divendres, 9 d’octubre del 2009

Amnistia Internacional / Plataforma Contra la Impunitat i per la Justícia Universal

[Imatge extreta del llibre de Juan Kalvellido Pazlestina,
Ediciones de Intervención Cultural/El Viejo Topo,
BCN, 2009, p. 39]
[Accediu també al nostre escrit del mes de maig Á. Vázquez/Público: "El freno a la justicia universal indigna a los magistrados"]

Plataforma “Contra la impunidad, por la Justicia Universal”
Comunicat de dia 8 d'octubre de 2009:
Golpe mortal a la lucha contra la impunidad

No ha sido en nuestro nombre.

Ha sido en contra de los derechos de las víctimas.

Madrid.- Malas señales para la comunidad internacional. El desprestigio está servido: España abandona la lucha efectiva contra la impunidad por la injerencia de criterios políticos, acudiendo para ello a un procedimiento apresurado y poco transparente, y pese a la oposición de más de 500 organizaciones nacionales e internacionales, asociaciones profesionales, sindicatos y miles de personas a título individual que han pedido a los senadores que reconsideren su voto y no restrinjan, hasta mutilarlo, el principio de Justicia Universal.

Aunque la fase de tramitación parlamentaria no puede darse aún por concluida, la tarde del siete de octubre de 2009 pasará a la historia por el fraude a la justicia que va a suponer la bochornosa reforma del artículo 23.4 de la Ley Orgánica del Poder Judicial. Esta reforma supone la restricción del principio de Jurisdicción Universal hasta hacerlo casi inaplicable y suma a España a las tendencias más restrictivas en la aplicación de tan eficaz instrumento para combatir la impunidad. Con este principio se persigue a los responsables de los crímenes más graves y odiosos, como el genocidio o los crímenes contra la humanidad, que se hayan cometido fuera de España y con independencia de la nacionalidad de las víctimas y autores.

La reforma debilita el régimen de derecho construido internacionalmente asumiendo una posición contraria a disposiciones de derecho internacional consuetudinario e inclusive instrumentos internacionales que vinculan a España como la Convención contra la Tortura o la Convención para la prevención y sanción del delito de genocidio o los Convenios de Ginebra, y desoyendo las recomendaciones de la ONU en la Resolución 3074 (XXVIII) de la Asamblea General de 3 de diciembre de 1973 sobre principios de cooperación internacional en la identificación, detención, extradición y castigo de lo culpables de crímenes de guerra o crímenes de lesa humanidad.

Consideramos vergonzoso que con esta reforma vengan a exigirse requisitos de “conexión nacional” expresamente rechazados por el Tribunal Constitucional desde su sentencia en el caso Guatemala (2005), lo que pone en evidencia que el ejecutivo, con la colaboración de la mayoría parlamentaria, apuestan por otros principios diferentes al respeto y defensa del derecho internacional y se amoldan servilmente a mirar para otro lado cuando se cometen actos criminales. No podemos dejar de reseñar y agradecer los 21 votos contrarios a la reforma de los senadores y senadoras de IU e ICV, ERC, PNV y 15 senadores del grupo Mixto.

Consideramos insólita la premura con que se ha impuesto esta “reforma exprés” que no sólo supone un uso heterodoxo del procedimiento legislativo sin haberse garantizado un mínimo debate, sino que se ha desinformado a la sociedad sobre su real inspiración y sobre sus trascendentales consecuencias jurídicas. La vaguedad de la redacción, su ambigüedad y contradicciones van a generar enorme discrecionalidad e inseguridad jurídica que perjudicará principalmente a las víctimas.

Recordamos al parlamento español que el principio de Jurisdicción Universal no pertenece a España sino que pertenece a todos los Estados que tienen obligación de aplicarlo, y a todas las víctimas que tienen el legítimo derecho de buscar la justicia en otros países cuando no la encuentran en los suyos.

Lamentamos que en un momento en el que lo que sobra es impunidad, las autoridades españolas lancen el mensaje de que España no se va a hacer comparecer ante sus tribunales a los responsables de los crímenes más atroces, favoreciendo de manera infame a los verdugos.


No ha sido en nuestro nombre. Ha sido en contra de los derechos de las víctimas.

Para más información, véase:

* Espacio web de Amnistía Internacional sobre la reforma de la jurisdicción universal en España.
* Informe "España. Ejercer la Jurisdicción Universal para acabar con la impunidad", Amnistía Internacional, octubre de 2008


PLATAFORMA “CONTRA LA IMPUNIDAD, POR LA JUSTICIA UNIVERSAL”
La Plataforma “contra la impunidad, Por la Justicia Universal” está constituida por cientos de asociaciones, sindicatos, organizaciones de derechos humanos y grupos de solidaridad, junto con miles de personas procedentes de todos los ámbitos que solicitan que no se siga adelante con la reforma del artículo 23.4 de la LOPJ.
Los integrantes y promotores de la campaña son ACSUR-Las Segovias, Asociación Argentina Pro Derechos Humanos-Madrid, Asociación Libre de Abogados, Asociación de Mujeres Saharauis, Asociación Paz Ahora, Asociación Pro Derechos Humanos de España, Asociación Salvador Allende-España y Amnistía Internacional.
También apoyan esta iniciativa Comisión Española de Ayuda al Refugiado (CEAR), CEAS-Sáhara, Confederación Sindical de CC.OO, Paz con Dignidad, Federación de Asociaciones de Defensa y Promoción de los Derechos Humanos, Federación Internacional de Derechos Humanos, IEPALA, Izquierda Unida, Movimiento por la Paz (MPDL), Plataforma 2015 y más, Plataforma Palestina, Red Solidaria contra la Ocupación de Palestina, Unión General de Trabajadores(UGT), Unión Sindical Obrera, Womens Link Wordwide, entre otras.