L'ex-arquitecte d'Artà ja ha anunciat recurs d'apel·lació
El Jutjat de 1a. Instància de Manacor fallà en sentència del passat dia 31 de març desestimar la demanda de Mateu Carrió contra Julen Adrián ex-regidor d'EU-EV d'Artà i Maria Ramírez (militant d'Esquerra Unida)
Aquesta quarta desestimació de presumptes lesions del dret a l'honor i la imatge es basa ja en la caducitat de les accions que han originat les demandes, com en la consideració de l'ex-arquitecte com a actor significat i important en matèria urbanística i mediambiental, motiu pel qual podia ser objecte de crítica política
El Jutjat de 1a. Instància de Manacor fallà en sentència del passat dia 31 de març desestimar la demanda de Mateu Carrió contra Julen Adrián ex-regidor d'EU-EV d'Artà i Maria Ramírez (militant d'Esquerra Unida)
Aquesta quarta desestimació de presumptes lesions del dret a l'honor i la imatge es basa ja en la caducitat de les accions que han originat les demandes, com en la consideració de l'ex-arquitecte com a actor significat i important en matèria urbanística i mediambiental, motiu pel qual podia ser objecte de crítica política
El passat dia 16 d'abril va ser notificada la Sentència de dia 31-03-2010 del Jutjat de 1a. Instància (Número 5) de Manacor, per la qual es desestima la demanda de Mateu Carrió ex-arquitecte de l'Ajuntament d'Artà) contra Julen Adrián (ex-regidor d'Esquerra Unida-Els Verds d'Artà) i Maria Ramírez Añón (militant d'EU i membre de les candidatures des de 1999), per presumpta lesió del dret a l'honor, intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge. El passat dia 23 d'abril, es va procedir, per part del procurador de l'ex-arquitecte, a anunciar un proper recurs d'apel·lació.
Com es pot llegir en la sentència, el motiu de la demanda segons l'ex-arquitecte va ser: [...] que desde el año 2002 los demandados han realizado declaraciones [...] atentando contra la dignidad [del] demandante y menoscabando su fama al imputarle la realización de determinados actuaciones que ponían en evidencia su profesionalidad así como la imputación de hechos que el sr. Julen llamo "fraudes de ley" al implicarle en diversos fraudes urbanísticos. [...] Se puede apreciar con toda claridad cómo de las declaraciones y acusaciones públicas vertidas por los demandados [...] [se] hacen con toda la intencionalidad que su demandante aparezca como un corrupto, incompetente y cooperador necesario de fraudes, y cómplice de defraudadores, lo cual ha supuesto graves consecuencias para su mandante tanto en el ámbito profesional como personal, lesionando su buen nombre, su prestigio y atentando contra su propia estima. [...] la posición política de los demandados les hacia encontrarse en una posición distinta y superior a la del Sr. Carrió, que era una persona contratada por el ayuntamiento. [Transcripció literal d'un fragment de la sentència; les negretes són nostres].
Gran part de la fonamentació de la sentència es dedica a donar per prescrites les accions objecte de la demanda, prescripció que afecta a comunicats de premsa i cartes obertes publicats entre l'octubre de 2001 i el mes de març de 2003 (6 texts en total; mirau els articles al final del comunicat). Queden excloses de la prescripció les declaracions recollides en un article de Diario de Mallorca de dia 19-09-2003. D'aquest darrer article, el jutge es detén en les següents declaracions de'n Julen per a l'anàlisi: Carrió y Córdoba son dos piezas de cuidado que han contribuido al desprestigio del municipio permitiendo desmanes urbanísticos como el protagonizado por el ex-tenista Boris Becker, la reconversión ilegal del camping de la Colonia de San Pere en un aparthotel, el retraso en la revisión de las normas subsidiarias o el reciente caso de la ampliación del cementerio de Artà [...] Adrián imputa a Carrió "el caso de una licencia mal concedida al vecino Tomeu Payeras y que los juzgados han anulado por vulnerar la normativa, lo que puede acarrear una indemnizació millonaria por parte del ayuntamiento" [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres].
En el cas d'aquest article al qual no es pot aplicar la prescripció, el jutge revisa la jurisprudència sobre la llibertat d'expressió i el dret a l'honor, i recorda dos requisits "inel·ludibles" per a la prevalència de la primera sobre el segon: 1) que la opinió sigui sobre fets d'interès general i 2) que la informació sigui veraç.
Pel que fa a l'interès general del tema sobre el que es feren les declaracions, el jutge diu: [...] no podemos olvidar que la controversia se centra en diversos aspectos de la política medio ambiental dentro del termino municipal y de las consecuencias que para la ordenación del territorio tiene la misma, es decir es un debate de interés general y de amplias repercusiones [...] [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres].
Pel que fa a la veracitat dels continguts de les declaracions, diu: [...] en lo relativo exclusivamente a lo manifestado en dicho artículo no puede decirse que lo expuesto en el sea falso en el sentido exigido por la jurisprudencia ya que es notoriamente conocido [...] los problemas originados por la construcción del chalet de Boris Becker[...] [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres]. Es reconeix la veracitat també de les opinions publicades sobre el retràs amb els atorgaments de llicències, com en el cas de la llicència per a l'ampliació de la vivenda de B. Payeras.
Per altra banda, el jutge incideix en diverses ocasions en l'important paper de Mateu Carrió en l'urbanisme i el medi ambient d'Artà, i així legitima el dret a criticar-lo per part de'n Julen Adrián i de na Maria Ramírez. Per exemple: [...] es necesario señalar que la posición de don Mateu, no era la de un mero particular sino que como actor importante, aunque en su papel de técnico de la actuación medioambiental dentro del término municipal de Arta, su actuación estaba sujeta a crítica [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres].
Els Verds-Esquerra ens hem de considerar satisfets per aquesta nova (i van quatre) desestimació judicial de les demandes de Mateu Carrió contra l'ex-regidor Julen Adrián i la companya d'Esquerra Unida Maria Ramírez; no només per l'absolució en sí mateixa, sino pel que significa de corroboració judicial de les polítiques que en urbanisme i medi ambient hem dut a terme el grup municipal Esquerra Unida-Els Verds d'Artà i, actualment, Els Verds-Esquerra d'Artà. No volem deixar de denunciar que l'actitud de Mateu Carrió ens sembla, més que la recerca de la veritat i del restabliment del seu honor, un abús que fa de la maquinària judical, fent d'aquests interminables processos (fins ara, un a un sistemàticament desestimats) un calvari judicial en càstig exemplar a qui va tenir la valentia de denunciar-lo políticament.
Altres documents directament relacionats:
- Comunicat d'Esquerra Unida-Els Verds, de dia 22-10-2001: EU-EV denuncia el col·lapse de l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament d'Artà.
- Comunicat d'Esquerra Unida-Els Verds, de dia 14-12-2001: EU-EV denuncia la permissivitat de l'equip de govern en l'ús de PVC a la construcció.
- Article del regidor d'Esquerra Unida-Els Verds, Julen Adrián, a la revista Bellpuig, publicat en data 07-06-2002: Puntualitzacions i rectificació [pàgs. 16-17].
- Article al diari El Mundo, de dia 12-12-2002: EU/EV denuncia el uso de PVC en Artà pese a estar prohibido.
- Article al diari Última Hora, de dia 11-02-2003: EU/EV denuncia fraude "habitual" en la concesión de licencias unifamiliares.
- Article de na Maria Ramírez publicat a la revista Bellpuig dia 14-03-2003: Elitisme i desmemòria [pàgs. 15-16].
Què n'ha dit la premsa:
- Diario de Mallorca, 06-05-2010: La Justicia desestima la demanda de Carrió, ex arquitecto municipal, contra Adrián y Ramírez, de EU-EV.
- El Mundo/El Día de Baleares, 07-05-2010: Rechazada la querella contra un ex-edil de EU/EV.
Com es pot llegir en la sentència, el motiu de la demanda segons l'ex-arquitecte va ser: [...] que desde el año 2002 los demandados han realizado declaraciones [...] atentando contra la dignidad [del] demandante y menoscabando su fama al imputarle la realización de determinados actuaciones que ponían en evidencia su profesionalidad así como la imputación de hechos que el sr. Julen llamo "fraudes de ley" al implicarle en diversos fraudes urbanísticos. [...] Se puede apreciar con toda claridad cómo de las declaraciones y acusaciones públicas vertidas por los demandados [...] [se] hacen con toda la intencionalidad que su demandante aparezca como un corrupto, incompetente y cooperador necesario de fraudes, y cómplice de defraudadores, lo cual ha supuesto graves consecuencias para su mandante tanto en el ámbito profesional como personal, lesionando su buen nombre, su prestigio y atentando contra su propia estima. [...] la posición política de los demandados les hacia encontrarse en una posición distinta y superior a la del Sr. Carrió, que era una persona contratada por el ayuntamiento. [Transcripció literal d'un fragment de la sentència; les negretes són nostres].
Gran part de la fonamentació de la sentència es dedica a donar per prescrites les accions objecte de la demanda, prescripció que afecta a comunicats de premsa i cartes obertes publicats entre l'octubre de 2001 i el mes de març de 2003 (6 texts en total; mirau els articles al final del comunicat). Queden excloses de la prescripció les declaracions recollides en un article de Diario de Mallorca de dia 19-09-2003. D'aquest darrer article, el jutge es detén en les següents declaracions de'n Julen per a l'anàlisi: Carrió y Córdoba son dos piezas de cuidado que han contribuido al desprestigio del municipio permitiendo desmanes urbanísticos como el protagonizado por el ex-tenista Boris Becker, la reconversión ilegal del camping de la Colonia de San Pere en un aparthotel, el retraso en la revisión de las normas subsidiarias o el reciente caso de la ampliación del cementerio de Artà [...] Adrián imputa a Carrió "el caso de una licencia mal concedida al vecino Tomeu Payeras y que los juzgados han anulado por vulnerar la normativa, lo que puede acarrear una indemnizació millonaria por parte del ayuntamiento" [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres].
En el cas d'aquest article al qual no es pot aplicar la prescripció, el jutge revisa la jurisprudència sobre la llibertat d'expressió i el dret a l'honor, i recorda dos requisits "inel·ludibles" per a la prevalència de la primera sobre el segon: 1) que la opinió sigui sobre fets d'interès general i 2) que la informació sigui veraç.
Pel que fa a l'interès general del tema sobre el que es feren les declaracions, el jutge diu: [...] no podemos olvidar que la controversia se centra en diversos aspectos de la política medio ambiental dentro del termino municipal y de las consecuencias que para la ordenación del territorio tiene la misma, es decir es un debate de interés general y de amplias repercusiones [...] [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres].
Pel que fa a la veracitat dels continguts de les declaracions, diu: [...] en lo relativo exclusivamente a lo manifestado en dicho artículo no puede decirse que lo expuesto en el sea falso en el sentido exigido por la jurisprudencia ya que es notoriamente conocido [...] los problemas originados por la construcción del chalet de Boris Becker[...] [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres]. Es reconeix la veracitat també de les opinions publicades sobre el retràs amb els atorgaments de llicències, com en el cas de la llicència per a l'ampliació de la vivenda de B. Payeras.
Per altra banda, el jutge incideix en diverses ocasions en l'important paper de Mateu Carrió en l'urbanisme i el medi ambient d'Artà, i així legitima el dret a criticar-lo per part de'n Julen Adrián i de na Maria Ramírez. Per exemple: [...] es necesario señalar que la posición de don Mateu, no era la de un mero particular sino que como actor importante, aunque en su papel de técnico de la actuación medioambiental dentro del término municipal de Arta, su actuación estaba sujeta a crítica [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres].
Els Verds-Esquerra ens hem de considerar satisfets per aquesta nova (i van quatre) desestimació judicial de les demandes de Mateu Carrió contra l'ex-regidor Julen Adrián i la companya d'Esquerra Unida Maria Ramírez; no només per l'absolució en sí mateixa, sino pel que significa de corroboració judicial de les polítiques que en urbanisme i medi ambient hem dut a terme el grup municipal Esquerra Unida-Els Verds d'Artà i, actualment, Els Verds-Esquerra d'Artà. No volem deixar de denunciar que l'actitud de Mateu Carrió ens sembla, més que la recerca de la veritat i del restabliment del seu honor, un abús que fa de la maquinària judical, fent d'aquests interminables processos (fins ara, un a un sistemàticament desestimats) un calvari judicial en càstig exemplar a qui va tenir la valentia de denunciar-lo políticament.
Altres documents directament relacionats:
- Comunicat d'Esquerra Unida-Els Verds, de dia 22-10-2001: EU-EV denuncia el col·lapse de l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament d'Artà.
- Comunicat d'Esquerra Unida-Els Verds, de dia 14-12-2001: EU-EV denuncia la permissivitat de l'equip de govern en l'ús de PVC a la construcció.
- Article del regidor d'Esquerra Unida-Els Verds, Julen Adrián, a la revista Bellpuig, publicat en data 07-06-2002: Puntualitzacions i rectificació [pàgs. 16-17].
- Article al diari El Mundo, de dia 12-12-2002: EU/EV denuncia el uso de PVC en Artà pese a estar prohibido.
- Article al diari Última Hora, de dia 11-02-2003: EU/EV denuncia fraude "habitual" en la concesión de licencias unifamiliares.
- Article de na Maria Ramírez publicat a la revista Bellpuig dia 14-03-2003: Elitisme i desmemòria [pàgs. 15-16].
Què n'ha dit la premsa:
- Diario de Mallorca, 06-05-2010: La Justicia desestima la demanda de Carrió, ex arquitecto municipal, contra Adrián y Ramírez, de EU-EV.
- El Mundo/El Día de Baleares, 07-05-2010: Rechazada la querella contra un ex-edil de EU/EV.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada