Cavallers i diputats
Llegint el “Llibre de l’Orde de Cavalleria” de Ramon Llull m’ha semblat, per ventura forçant un poc les coses, que als honorables diputats els podria correspondre el paper que tenien els cavallers de l’edat mitjana per tal que “los cavallers han honor e senyoria sobre el poble a ordenar e a defendre”, com diu Ramon Llull.
“Per los cavallers deu ésser mantenguda justícia, en així com los jutges han ofici de jutjar, així los cavallers han ofici de mantenir justícia”, que “és donar a cascun son dret” i així “mantenir los hòmens humils contra los ergulloses injusts”. “A cavaller se cové que sia amador de bé comú, car per comunitat de gents fo eleta cavalleria, e ben comú és major e pus necessari que bé especial”. “Ofici de cavaller és mantenir vídues, òrfens, hòmens despoderats; car enaixí com és costuma e raó que los majors ajuden a defendre los menors...” “On, cavaller qui no haja ulls ab què veja los despoderats, ni ha cor ab qué pens llurs necessitats, no és ver cavaller”. Per això ha menester “força e ardiment de coratge”, guiats per “saviesa e seny qui són contraris a follia e a ignorància”. Els diputats, per vocació i elecció, són els encarregats de legislar per mantenir permanentment la justícia, que ordeni el bé comú del poble. No estic segur que els nostres diputats defensin als que els pertocaria; sembla bastant clar que molts d’ells defensen més bé els poderosos, el poder en si mateix i els seus privilegis, i no precisament “els despoderats”, ni el bé comú, sinó el bé particular.
“Traïdors, lladres, robadors, deuen ésser encalçats per los cavallers, car enaixí com destral és feta per destruir los arbres, enaixí ha son ofici per destruir los mals hòmens”. Als diputats correspon controlar el poder i perseguir el delicte contra el bé comú, “per açò cavaller que sia lladre, traïdor o robador, deu ser destruït e mort per altre cavaller”. “Cavaller lladre, major lladrocini fa a l’alta honor de cavalleria...; és donar viltat e mala fama a aquella cosa qui és digna de d’ésser lloada e honrada”. Els cavallers diputats no haurien de permetre que al Parlament hi hagi qui sia lladre, ni traïdor a la seva gent i cultura. Podrien començar per enviar a porgar fum a tots aquells que s’aprofiten del càrrec per fer negoci, cobrar comissions, col·locar gent..., acabant pels que destrossen el patrimoni, enfonsen la nostra llengua i la nostra cultura. Perquè “poc sap de comanar qui a llop famejant comana ses ovelles”. Per una banda, “manament és de llei que hom no sia perjur... cové que jurar falsament no sia en aquells que mantenen cavalleria”.
Si tenim en compte els 24 alts càrrecs del PP imputats per corrupció (tot un “rècord”), els 5 d’UM (comparativament també considerable) i els 2 del PSOE, hem de concloure que la nostra Orde de Cavalleria està ferida d’ala i és hora de fer una netejada a fons i “deuen ésser alcalçats per los cavallers nets de traïdoria e de lladrocini”. El mateix podríem dir d’aquells que sense està imputats, malmenen la nostra llengua, la nostra història i el nostre patrimoni, que són el nostre bé comú. Aquí aplegaríem un caramull de renegats i traïdors a la seva terra.
Si no volem fer els ous en terra i volem treure carn de l’olla, hem de mirar de prim compta a qui votam, no sigui cosa que tornem a caure dins el mateix parat. Fent cas a Ramon Llull, votem a vertaders i honorables cavallers.
Nota: Tot el que està entre cometes són cites textuals del “Llibre de l’Orde de Cavalleria” de Ramon Llull. (A cura de Marina Gustà, Edicions 62, Barcelona, 1984).
Mariano Moragues Ribas de Pina
“Per los cavallers deu ésser mantenguda justícia, en així com los jutges han ofici de jutjar, així los cavallers han ofici de mantenir justícia”, que “és donar a cascun son dret” i així “mantenir los hòmens humils contra los ergulloses injusts”. “A cavaller se cové que sia amador de bé comú, car per comunitat de gents fo eleta cavalleria, e ben comú és major e pus necessari que bé especial”. “Ofici de cavaller és mantenir vídues, òrfens, hòmens despoderats; car enaixí com és costuma e raó que los majors ajuden a defendre los menors...” “On, cavaller qui no haja ulls ab què veja los despoderats, ni ha cor ab qué pens llurs necessitats, no és ver cavaller”. Per això ha menester “força e ardiment de coratge”, guiats per “saviesa e seny qui són contraris a follia e a ignorància”. Els diputats, per vocació i elecció, són els encarregats de legislar per mantenir permanentment la justícia, que ordeni el bé comú del poble. No estic segur que els nostres diputats defensin als que els pertocaria; sembla bastant clar que molts d’ells defensen més bé els poderosos, el poder en si mateix i els seus privilegis, i no precisament “els despoderats”, ni el bé comú, sinó el bé particular.
“Traïdors, lladres, robadors, deuen ésser encalçats per los cavallers, car enaixí com destral és feta per destruir los arbres, enaixí ha son ofici per destruir los mals hòmens”. Als diputats correspon controlar el poder i perseguir el delicte contra el bé comú, “per açò cavaller que sia lladre, traïdor o robador, deu ser destruït e mort per altre cavaller”. “Cavaller lladre, major lladrocini fa a l’alta honor de cavalleria...; és donar viltat e mala fama a aquella cosa qui és digna de d’ésser lloada e honrada”. Els cavallers diputats no haurien de permetre que al Parlament hi hagi qui sia lladre, ni traïdor a la seva gent i cultura. Podrien començar per enviar a porgar fum a tots aquells que s’aprofiten del càrrec per fer negoci, cobrar comissions, col·locar gent..., acabant pels que destrossen el patrimoni, enfonsen la nostra llengua i la nostra cultura. Perquè “poc sap de comanar qui a llop famejant comana ses ovelles”. Per una banda, “manament és de llei que hom no sia perjur... cové que jurar falsament no sia en aquells que mantenen cavalleria”.
Si tenim en compte els 24 alts càrrecs del PP imputats per corrupció (tot un “rècord”), els 5 d’UM (comparativament també considerable) i els 2 del PSOE, hem de concloure que la nostra Orde de Cavalleria està ferida d’ala i és hora de fer una netejada a fons i “deuen ésser alcalçats per los cavallers nets de traïdoria e de lladrocini”. El mateix podríem dir d’aquells que sense està imputats, malmenen la nostra llengua, la nostra història i el nostre patrimoni, que són el nostre bé comú. Aquí aplegaríem un caramull de renegats i traïdors a la seva terra.
Si no volem fer els ous en terra i volem treure carn de l’olla, hem de mirar de prim compta a qui votam, no sigui cosa que tornem a caure dins el mateix parat. Fent cas a Ramon Llull, votem a vertaders i honorables cavallers.
Nota: Tot el que està entre cometes són cites textuals del “Llibre de l’Orde de Cavalleria” de Ramon Llull. (A cura de Marina Gustà, Edicions 62, Barcelona, 1984).
Mariano Moragues Ribas de Pina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada