Els Verds-Esquerra presenten al·legacions a la macro-ampliació de la platgeta artificial de la Colònia de Sant Pere prevista per Demarcació
El Projecte de la Demarcació de Costes és defensat i reivindicat per UM-PSOE (1) i preveu multiplicar per 6 la superfície actual de la la platgeta, amb aportació de 38.541 m3 d'arena
Les al·legacions presentades per Guillem Caldentey (2), regidor de Els Verds-Esquerra, subratllen la incoherència de presentar el projecte sota el nom de “recuperació i estabilització” de la Platja de la Colònia, quan en realitat es tracta de crear una platja artificial nova (12.000 m2), sis vegades més gran que l'actual (2000 m2), que també és artificial (3).
Les al·legacions de Els Verds-Esquerra incideixen en la contradicció que suposa construir una nova platja artificial amb la recent presentació del “Pla Turisme Artà 2009-2011”, cofinançat conjuntament entre l'Ajuntament d'Artà,el Consell de Mallorca i la Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears amb un pressupost milionari, en el qual es defensa una estratègia de desenvolupament turístic basada en les riqueses naturals i el patrimoni cultural i monumental del Terme municipal d'Artà, estratègia allunyada i fins i tot antagònica a la modificació i destrucció del paisatge litoral i, especialment, submarí (praderies de posidònia oceànica). Les praderies de Posidònia Oceànica han d'acabar, si es duu a terme el projecte objecte d'aquestes al·legacions, ofegades i, en tot cas, alterades i perjudicades -per ofegament-, pels 38.541 m3 d'arena que es vol afegir segons consta en la memòria de l'esmentat projecte.
A les al·legacions es remarquen les contradiccions existents en la memòria del projecte que, d'una banda afirma que la platja actual està "en una situació pràcticament estable" i per altra reconeix que "Desde su creación la playa se ha regenerado en diversas ocasiones (500 m3 en 1983, 1800 m3 en 1991, 1800 m3 en 1993 y nuevamente 1800 m3 en 1995)". Els Verds-esquerra aporten noves proves documentals les quals demostren com des de 1995 s'han afegit altres 316 m3 d'arenal la qual cosa significa que, en total, s'han perdut 6.216 m3 en 24 anys (4). Si la superfície de la platja es multiplica per sis, es previsible que la pèrdua d'arena es multipliqui amb la mateixa proporció i sepulti, progressivament, les praderies de posidònia oceànica presents a les proximitats de la platgeta. Les praderies de posidònia oceànica varen fer que la Badia d'Alcúdia fos declarada LIC (Lloc d'Interès Comunitari), espai de la Xarxa Natura 2000 d'espais naturals protegits per la Unió Europea.
Les al·legacions presentades per la formació ecosocialista artanenca també destaquen la incongruència d'altra de les justificacions adduïdes com a fonament justificatiu del projecte: proteger el Passeig Marítim de la acción del oleaje. A les al·legacions es posa de manifest la incongruència d'aquest argument, ja que la protecció proposada afectaria només a una petita part del Passeig Marítim (100 metres) quan el passeig té una longitud mínima d'uns 500 metres. A més, es tracta d'un passeig nou, i si es produeixen danys al mobiliari existents, cal deduir que aquest no ha estat ben dissenyat, per exemple amb bancs de formigó sense ancoratges en terra, o paviments que són fàcilment desplaçats pels temporals de Nord. En canvi, els arbres del passeig (tamarells) sí que han suportat sense problemes els temporals i no necessiten cap protecció.
El projecte al·legat obvia que de les 4 alternatives d'actuació a la platgeta de la Colònia inicialment proposades, la que la Demarcació de Costes ha triat és la que presenta una pitjor avaluació d'impacte ambiental, i ho justifica pel presumpte increment d'us turístic, menyspreant els seus efectes ambientals negatius.
“Sincerament, no ens esperàvem una actuació així del senyor Celestí Alomar (Cap de la Demarcació de Costes a les Illes). En canvi sí és el que cal esperar del govern municipal UM-PSOE que dirigeix el Sr. Gili. Es tracta d'un intent més de continuar la via de desfiguració, massificació i creixement accelerat de la Colònia de Sant Pere, de la qual són fites importants el nou Port Esportiu, possibilitar la urbanització del Molí de'n Regalat, l'edificació del sòl rústic, la nul·la aplicació de la disciplina urbanística, la desfiguració de la primera línia urbana costanera i la densitat edificatòria del petit nucli urbà”, afirma Guiem Caldentey. “Aquesta és la política del govern del Sr. Gili, del pacte UM-PSOE, una política que no pot ocultar ni dissimular la propaganda pretesament ambientalista del Pla Turisme Artà 2009-2011. El meravellós audiovisual Artà, una altra mirada del fotògraf artanenc Agustí Torres l'hem d'entendre com una elegia del que aquest govern vol acabar de destruir”.
(1) Accediu al reportatge a plana sencera d'A. Bassa publicat per Diari de Balears el passat dia 19 de juny.
(2) Accediu al document d'al·legacions de Els Verds-Esquerra d'Artà.
(3) Accediu a la Memòria descriptiva del projecte, en especial pàgs. 3-5 del pdf.
(4) Accediu a les factures aportades per Els Verds-Esquerra d'Artà amb les seves al·legacions. Es tracta de factures que demostren que l'Ajuntament d'Artà va aportar sediment entre els anys 2000 i 2007, amb una freqüència gairebé anual.
El Projecte de la Demarcació de Costes és defensat i reivindicat per UM-PSOE (1) i preveu multiplicar per 6 la superfície actual de la la platgeta, amb aportació de 38.541 m3 d'arena
Les al·legacions presentades per Guillem Caldentey (2), regidor de Els Verds-Esquerra, subratllen la incoherència de presentar el projecte sota el nom de “recuperació i estabilització” de la Platja de la Colònia, quan en realitat es tracta de crear una platja artificial nova (12.000 m2), sis vegades més gran que l'actual (2000 m2), que també és artificial (3).
Les al·legacions de Els Verds-Esquerra incideixen en la contradicció que suposa construir una nova platja artificial amb la recent presentació del “Pla Turisme Artà 2009-2011”, cofinançat conjuntament entre l'Ajuntament d'Artà,el Consell de Mallorca i la Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears amb un pressupost milionari, en el qual es defensa una estratègia de desenvolupament turístic basada en les riqueses naturals i el patrimoni cultural i monumental del Terme municipal d'Artà, estratègia allunyada i fins i tot antagònica a la modificació i destrucció del paisatge litoral i, especialment, submarí (praderies de posidònia oceànica). Les praderies de Posidònia Oceànica han d'acabar, si es duu a terme el projecte objecte d'aquestes al·legacions, ofegades i, en tot cas, alterades i perjudicades -per ofegament-, pels 38.541 m3 d'arena que es vol afegir segons consta en la memòria de l'esmentat projecte.
A les al·legacions es remarquen les contradiccions existents en la memòria del projecte que, d'una banda afirma que la platja actual està "en una situació pràcticament estable" i per altra reconeix que "Desde su creación la playa se ha regenerado en diversas ocasiones (500 m3 en 1983, 1800 m3 en 1991, 1800 m3 en 1993 y nuevamente 1800 m3 en 1995)". Els Verds-esquerra aporten noves proves documentals les quals demostren com des de 1995 s'han afegit altres 316 m3 d'arenal la qual cosa significa que, en total, s'han perdut 6.216 m3 en 24 anys (4). Si la superfície de la platja es multiplica per sis, es previsible que la pèrdua d'arena es multipliqui amb la mateixa proporció i sepulti, progressivament, les praderies de posidònia oceànica presents a les proximitats de la platgeta. Les praderies de posidònia oceànica varen fer que la Badia d'Alcúdia fos declarada LIC (Lloc d'Interès Comunitari), espai de la Xarxa Natura 2000 d'espais naturals protegits per la Unió Europea.
Les al·legacions presentades per la formació ecosocialista artanenca també destaquen la incongruència d'altra de les justificacions adduïdes com a fonament justificatiu del projecte: proteger el Passeig Marítim de la acción del oleaje. A les al·legacions es posa de manifest la incongruència d'aquest argument, ja que la protecció proposada afectaria només a una petita part del Passeig Marítim (100 metres) quan el passeig té una longitud mínima d'uns 500 metres. A més, es tracta d'un passeig nou, i si es produeixen danys al mobiliari existents, cal deduir que aquest no ha estat ben dissenyat, per exemple amb bancs de formigó sense ancoratges en terra, o paviments que són fàcilment desplaçats pels temporals de Nord. En canvi, els arbres del passeig (tamarells) sí que han suportat sense problemes els temporals i no necessiten cap protecció.
El projecte al·legat obvia que de les 4 alternatives d'actuació a la platgeta de la Colònia inicialment proposades, la que la Demarcació de Costes ha triat és la que presenta una pitjor avaluació d'impacte ambiental, i ho justifica pel presumpte increment d'us turístic, menyspreant els seus efectes ambientals negatius.
“Sincerament, no ens esperàvem una actuació així del senyor Celestí Alomar (Cap de la Demarcació de Costes a les Illes). En canvi sí és el que cal esperar del govern municipal UM-PSOE que dirigeix el Sr. Gili. Es tracta d'un intent més de continuar la via de desfiguració, massificació i creixement accelerat de la Colònia de Sant Pere, de la qual són fites importants el nou Port Esportiu, possibilitar la urbanització del Molí de'n Regalat, l'edificació del sòl rústic, la nul·la aplicació de la disciplina urbanística, la desfiguració de la primera línia urbana costanera i la densitat edificatòria del petit nucli urbà”, afirma Guiem Caldentey. “Aquesta és la política del govern del Sr. Gili, del pacte UM-PSOE, una política que no pot ocultar ni dissimular la propaganda pretesament ambientalista del Pla Turisme Artà 2009-2011. El meravellós audiovisual Artà, una altra mirada del fotògraf artanenc Agustí Torres l'hem d'entendre com una elegia del que aquest govern vol acabar de destruir”.
(1) Accediu al reportatge a plana sencera d'A. Bassa publicat per Diari de Balears el passat dia 19 de juny.
(2) Accediu al document d'al·legacions de Els Verds-Esquerra d'Artà.
(3) Accediu a la Memòria descriptiva del projecte, en especial pàgs. 3-5 del pdf.
(4) Accediu a les factures aportades per Els Verds-Esquerra d'Artà amb les seves al·legacions. Es tracta de factures que demostren que l'Ajuntament d'Artà va aportar sediment entre els anys 2000 i 2007, amb una freqüència gairebé anual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada