dijous, 14 d’abril de 2011

Final del calvari judicial patit per Julen Adrián i Maria Ramírez, per les demandes i querelles de l'ex-arquitecte municipal M. Carrió

El passat mes de gener, va ser decretat el definitiu arxiu de la causa judicial per la via del civil, de Mateu Carrió contra Julen Adrián i Maria Ramírez
Gairebé vuit anys després de la primera querella i per fets des de l’any 2001 (és a dir, de fa aproximadament deu anys), podem donar per acabat el calvari judicial al qual ha sotmès Mateu Carrió, ex-arquitecte de l’Ajuntament d’Artà a en Julen Adrián, regidor d’EU-Els Verds i a na Maria Ramírez, militant d’EU i membre de la llista electoral artanenca
Iniciativa-Els Verds d’Artà lamentam molt profundament aquest ús i abús de la justícia com a eina d’atac a la dissidència política i com a mode d’intentar acorvardir una oposició incòmoda

  1. Avui volem anunciar la declaració, per part del jutjat d’instrucció núm. 5 de Manacor, que el recurs d’apel·lació presentat per Mateu Carrió contra la sentència del jutjat d’instrucció núm. 1 del passat dia 31 de març de 2010 ha quedat desert per no haver-s’hi presentat, finalment, la part apel·lant, això és el mateix Mateu Carrió.

  2. La sentència de 31 de març de 2010 desestimava les acusacions de presumptes lesions del dret a l'honor i la imatge i es basava, pel que fa a alguns fets, en la seva caducitat, i pel que fa a altres, en la consideració de l'ex-arquitecte com a actor significat i important en matèria urbanística i mediambiental

  3. Prèviament a aquesta sentència ja definitivament no apel·lada de 2010, Mateu Carrió havia demandat per la via del penal, pels mateixos fets, els dos companys d’Artà, en Julen Adrián i na Maria Ramírez. L’any 2003, varen ser objecte d’una querella per la via del penal, per presumptes delictes continuats de calúmnies i injúries, per escrits en diferents mitjans de comunicació alguns d’ells de l’any 2001. Aquesta querella va arribar a ser desestimada pel Tribunal Suprem l’any 2006 (l'ex-arquitecte demanava, entre d'altres coses, una indemnització de 450.000 euros), després del previ sobreseïment de les causes per part d’un jutjat de Manacor i de l’Audiència Provincial de Balears.

  4. De la sentència de 2010 que no ha estat recorreguda, cal destacar en què es fonamenta la desestimació del jutge d’algunes declaracions dels articles de’n Julen i na Maria: l’interès general del tema sobre els que es feren les declaracions, i la veracitat del contingut de les declaracions. Al respecte, diu: [...] no podemos olvidar que la controversia se centra en diversos aspectos de la política medio ambiental dentro del termino municipal y de las consecuencias que para la ordenación del territorio tiene la misma, es decir es un debate de interés general y de amplias repercusiones [...] [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres]. També diu: [...] en lo relativo exclusivamente a lo manifestado en dicho artículo no puede decirse que lo expuesto en el sea falso en el sentido exigido por la jurisprudencia ya que es notoriamente conocido [...] los problemas originados por la construcción del chalet de Boris Becker[...] [transcripció literal de fragment de la sentència; les negretes són nostres].

  5. Gairebé vuit anys després de la primera querella i per fets des de l’any 2001, és a dir, de fa aproximadament deu anys, podem donar per acabat el calvari judicial al qual ha sotmès Mateu Carrió, ex-arquitecte de l’Ajuntament d’Artà a en Julen Adrián, regidor d’EU-Els Verds i a na Maria Ramírez, militant d’EU.

  6. Iniciativa-Els Verds d'Artà ens hem de considerar satisfets; no només per les absolucions en sí mateixes, sinó pel que signifiquen de corroboració judicial de les polítiques que en urbanisme i medi ambient hem dut a terme el grup municipal Esquerra Unida-Els Verds d'Artà, Els Verds-Esquerra aquesta legislatura i, si el poble sobirà ho vol, la propera legislatura amb els sigles Iniciativa-Els Verds d’Artà.

  7. L'actitud de Mateu Carrió ens ha semblat, fa temps, més que la pròpia de la recerca de la veritat i del restabliment del seu honor, un abús de la maquinària judicial, fent d'aquests interminables processos (els quals han estat sistemàticament desestimats, un rere l’altre) un “calvari judicial” en càstig exemplar a qui va tenir la valentia de denunciar-lo políticament. Les actuacions del regidor i la militant demandats mai no han estat constitutives de delicte de cap tipus, sinó que han estat confirmades judicialment com a actuacions normals dins del context de la crítica i el debat polític, al qual participaven tant els denunciats, com el propi denunciant.

  8. Cal destacar que l’actuació, com a testimonis de càrrec de l’acusació, de diferents ex-batles del grup UIA, recolzant les acusacions de Carrió contra el regidor verd, han quedat completament desautorizades tant a la via penal com, darrerament, per la via del civil.

  9. Alleuja que els més de 70.000 euros d’indemnització per acomiadament que Mateu Carrió va obtenir de l’Ajuntament d’Artà (en un procés que es va perdre per un pèssim enfocament de la defensa municipal (encarregada per Rafel Gili, Um; i Pep Silva, del PSOE)) i que el Sr. Carrió va anunciar que dedicaria íntegrament a assolir una sentència condemnatòria del regidor "verd", no li hagin bastat per aconseguir els seus propòsits.

  10. Algunes de les moltes crítiques al Sr. Carrió que van ser origen de l’assetjament judicial contra el regidor verd van ser precisament les deficiències de l’edifici del Teatre Municipal, que en aquest dies es converteix en una reclamació judicial de l’Ajuntament contra el Sr. Carrió. A Iniciativa-Verds d’Artà ens sembla incomprensible que l’ajuntament d’Artà, dirigit en aquests anys per UM i PSOE, hagi necessitat gairebé 8 anys en reclamar unes deficiències evidents, que provocaren al seu moment fins i tot desgràcies personals, com va ser el cas del graó de l’entrada principal que, en confondre’s amb l’ombra de la marquesina, va arribar a ocasionar fractures a persones majors, alguna de les quals van suposar indemnitzacions a l’Ajuntament d’Artà.

  11. Mentres tant l’Ajuntament d’Artà perdia el temps, el regidor verd i el seu partit han hagut de patir, en soletat, la pressió judicial aixecada pel sr. Carrió, celebrada pels Independents d’Artà en vergonyoses rodes de premsa, a vegades conjuntes, en defensa de l’ex-arquitecte municipal (vegeu p. ex., Diario de Mallorca (13-01-2008): Los Independents achacan el mal estado del teatro al actual equipo de gobierno. El arquitecto Mateu Carrió afirma que el edificio tiene grietas por la colocación de carpas navideñas).

  12. Recentment altres dos regidors verds, Conxi Peña i jo mateix, hem estat denunciats per la nostra acció política, si bé en aquesta ocasió per part d’UM-PSOE i de regidors d’aquests partits. Iniciativa-Els Verds d’Artà lamentam molt profundament aquest ús i abús de la justícia com a eina d’atac a la dissidència política i com a mode d’intentar acovardir una oposició incòmoda.

Què en diu la premsa:

1 comentari:

Julen Adrián ha dit...

Se´n recorda qualcú de les rodes de premsa en què els regidors d´UIA Pere Obrador i Margalida Tous sortien de la ma del Sr. Carrió explicant què bé estava fet el teatre municipal?
Se´n recorda qualcú dels ex-batles dels UIA testificant a favor de la denúncia del ex-arquitecte municipal al regidor verd i a la comare en la qué ens reclamava 450.000 euros, entre d´altres raons per criticar la els resultats de l´obra del Teatre Municipal, o la gestió urbanística dels Independents?
Se´n recorda qualcú que després de 2 legislatures en la batlia UM i PSOE encara no han estat capços de presentar la reclamació judicial per les deficiéncies de l´obra del Teatre Municipal al Sr. Carrió?
Ara que venen les eleccions no estaria malament que la gent faci una mica de memória abans d´anar a votar. Si no de memòria històrica, al manco de memòria recent.