Col·lectiu de regidors “Diògenes”
Artà, Capdepera, Pollença i Son Servera
2 de novembre de 2009
Els membres del Col·lectiu de regidors Diògenes instaran a reclamar les quantitats abonades als proveïdors en concepte de “Cànon de la SGAE” en l'adquisició de suports i aparells destinats a la reproducció, emmagatzemament i còpia de documents (CD-R, DVD-R, impressores, discs durs, etc.)
Instaran, així mateix, a reivindicar la derogació de l'article 25 de la Llei de Propietat Intel·lectual, on es contempla aquest impost, que consideren injust i indiscriminat i de molt dubtosa aplicació en el cas del seu ús per les administracions públiques
Els membres del Col·lectiu de regidors “Diògenes” impulsaran, en les seves respectives Corporacions -bé mitjançant instàncies, bé amb propostes als Plens- que es reclami a les empreses proveïdores de materials d'oficina i informàtics la quantitat total abonada pels Ajuntaments en concepte de “Cànon digital” (conegut popularment com "Cànon de la SGAE"), impost [1] que ha gravat, molt probablement, en l'adquisició de les unitats de suport i aparells destinats a la reproducció, emmagatzemament i còpia de documents (CD-R, DVD-R, impressores, discs durs, etc.), d'ençà que aquest impost entrà en vigor.
Els membres de “Diògenes” consideren que, per la seva pròpia natura, els documents que crea, tramet, reprodueix, emmagatzema i modifica una administració local, no són subjectes -al menys, amb la suficient claredat- a aquest gravamen atès, per una banda, que es tracta de Patrimoni documental de titularitat pública i, per l'altra, que la llei (TRLPI) estableix una presumpció de que la compra dels suports esmentats és per a la reproducció de les obres acollides a l'empara de la Legislació de propietat intel·lectual, presumpció que por ésser destruïda per prova practicada en contrari, mitjançant la qual quedi acreditat que "el suport s'ha emprat per a una altra finalitat diferent de la reproducció d'obres d'autors, que constitueix la causa de tributació". Consideren del tot acreditable -si no acreditat a priori- que el material adquirit no s'ha emprat ni s'empra per les Corporacions per a la reproducció d'obres protegides per drets de propietat intel·lectual, pel que no s'acompleixen els requisits establerts en la llei (TRLPI) per a l'aplicació de la compensació equitativa.
La iniciativa es fonamenta en el caràcter indiscriminat i injust d'aquest polèmic impost en concepte de “Compensació equitativa per còpia privada”, i en un seguit de sentències judicials en les quals s'ha fallat en favor del dret d'alguns demandants a la devolució de les quantitats abonades en concepte d'aquest Cànon abonades a determinats comerços, quant els demandants han pogut provar que la finalitat donada als suports adquirits no havia d'estar subjecta a aquesta imposició fiscal [2]. Aquestes sentències, que semblen només curiosos casos judicials, han suposat en realitat una garrotada al controvertit Canon digital, podrien provocar una cadena de reclamacions de particular i institucions en contra d'aquest impost i propiciar, d'aquesta forma, el canvi d'una legislació tan contestada socialment com aquesta -quan s'hi estableix la presumpció de culpabilitat del comprador d'un simple CD, penada amb 0,28 euros (per exemple).
També esmenten, com a exemple dels dubtes jurídics que provoca aquest impost i la seva aplicació, la pregunta de l'Audiència Provincial de Barcelona al TJE sobre la legalitat de l'aplicació indiscriminada, per part de l'Estat espanyol, d'aquest Cànon Digital [3].
Segons els regidors, el "Cànon de la SGAE" grava indiscriminadament a tots els ciutadans, empreses i administracions públiques, només pel fet de ser sospitosos de poder realitzar una còpia d'una obra subjecta a propietat intel·lectual, la qual cosa es podria comparar a que es cobrassin les multes de trànsit cada vegada que es compra un cotxe, o a la implantació d'un "Canon municipal" pel qual s'empresonàs X dies els batles i els regidors d'urbanisme per a compensar els possibles delictes de corrupció que hagin comès o que es puguin proposar cometre.
La recaptació per còpia privada va generar l'any 2007 uns vint milions d'euros a la SGAE, segons el seu "Informe de Gestió 2007". En 2008, segons el mateix document, l'entitat de gestió de drets d'autor esperava recaptar uns 40 milions en el mateix concepte.
La coordinadora Diògenes està formada pels regidors Guillem Caldentey (Artà, Verds-Esquerra), Maria Orts i Virginia Urdangarín (Capdepera, EU-EV), Pepe García (Alternativa per Pollença) i Contxi Penya (Son Servera, Verds-Esquerra).
Accediu al document d'Instància presentat per Els Verds-Esquerra en l'Ajuntament d'Artà avui dia 2 de novembre de 2009 (Núm. de Registre d'Entrada 5.222).
Notes:
[1] Aquest impost es contempla en l'article 25 del Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia (TRLPI): [...] La reproducció realitzada, exclusivament, per a l'ús privat, mitjançant aparells o instruments tècnics no tipogràfics, d'obres divulgades en forma de llibres o publicacions que amb aquests efectes s'assimilin reglamentàriament, així com els fonogrames, videogrames o d'altres suports sonors, visuals o audiovisuals, originarà una compensació equitativa i única per cada una de les tres modalitats de reproducció esmentades, i és una aplicació en l'Estat espanyol d'una Directiva Europea (DIRECTIVA 2001/29/CE) que diu que: Per a que els autors i Intèrprets puguin continuar la seva tasca creativa, han de rebre una compensació adequada per l'ús de la seva obra, al igual que els productors, per a poder finançar aquesta tasca. La inversió necessària per tal d'elaborar productes tals com fonogrames, pel·lícules o productes multimèdia, i serveis tals com els serveis “a la carta” és considerable. És indispensable una protecció jurídica adequada dels drets de propietat intel·lectual per a garantir la disponibilitat d'aquesta compensació i oferir l'oportunitat d'obtenir un rendiment satisfactori d'aquesta inversió.
[2] Es tracta de casos en què els demandant exerceixen l'advocacia, i que empren els suports per a emmagatzemar-hi sentències judicials. Vegeu, per exemple, la resolució favorable al demandant del Jutjat del Mercantil número 1 de Las Palmas de Gran Canaria, del mes de sembre de 2006, o la més recent sentència (149/2009) del passat dia 2 de setembre de 2009, del Jutjat del Mercantil número 1.
[3] Auto plantejat per l'Audiència Provincial de Barcelona de 15 de setembre de 2008, per qüestió prejudicial davant del TJCE, sobre Com s'ha d'interpretar la compensació equitativa prevista en l'art. 5.2.b de la Directiva 2001/29/CE pels casos en que un Estat membre introdueixi l'excepció per còpia privada; si, en el cas que s'opti un sistema de recaptació que gravi amb un cànon els equips, aparells i materials de reproducció digital, és conforme al concepte comunitari de compensació equitativa l'aplicació indiscriminada de l'esmentat cànon a empreses y professionals que clarament adquireixen els aparells i suports de reproducció digital per a finalitats alienes a la còpia privada; i, finalment, si el sistema adoptat por l'Estat espanyol d'aplicar el cànon per còpia privada a tots els equips, aparells i materials de reproducció digital de forma indiscriminada podria contrariar la Directiva 2001/29/CE, en no existir una adequada correspondència entre la compensació equitativa i la limitació del dret per còpia privada que la justifica.
Instaran, així mateix, a reivindicar la derogació de l'article 25 de la Llei de Propietat Intel·lectual, on es contempla aquest impost, que consideren injust i indiscriminat i de molt dubtosa aplicació en el cas del seu ús per les administracions públiques
Els membres del Col·lectiu de regidors “Diògenes” impulsaran, en les seves respectives Corporacions -bé mitjançant instàncies, bé amb propostes als Plens- que es reclami a les empreses proveïdores de materials d'oficina i informàtics la quantitat total abonada pels Ajuntaments en concepte de “Cànon digital” (conegut popularment com "Cànon de la SGAE"), impost [1] que ha gravat, molt probablement, en l'adquisició de les unitats de suport i aparells destinats a la reproducció, emmagatzemament i còpia de documents (CD-R, DVD-R, impressores, discs durs, etc.), d'ençà que aquest impost entrà en vigor.
Els membres de “Diògenes” consideren que, per la seva pròpia natura, els documents que crea, tramet, reprodueix, emmagatzema i modifica una administració local, no són subjectes -al menys, amb la suficient claredat- a aquest gravamen atès, per una banda, que es tracta de Patrimoni documental de titularitat pública i, per l'altra, que la llei (TRLPI) estableix una presumpció de que la compra dels suports esmentats és per a la reproducció de les obres acollides a l'empara de la Legislació de propietat intel·lectual, presumpció que por ésser destruïda per prova practicada en contrari, mitjançant la qual quedi acreditat que "el suport s'ha emprat per a una altra finalitat diferent de la reproducció d'obres d'autors, que constitueix la causa de tributació". Consideren del tot acreditable -si no acreditat a priori- que el material adquirit no s'ha emprat ni s'empra per les Corporacions per a la reproducció d'obres protegides per drets de propietat intel·lectual, pel que no s'acompleixen els requisits establerts en la llei (TRLPI) per a l'aplicació de la compensació equitativa.
La iniciativa es fonamenta en el caràcter indiscriminat i injust d'aquest polèmic impost en concepte de “Compensació equitativa per còpia privada”, i en un seguit de sentències judicials en les quals s'ha fallat en favor del dret d'alguns demandants a la devolució de les quantitats abonades en concepte d'aquest Cànon abonades a determinats comerços, quant els demandants han pogut provar que la finalitat donada als suports adquirits no havia d'estar subjecta a aquesta imposició fiscal [2]. Aquestes sentències, que semblen només curiosos casos judicials, han suposat en realitat una garrotada al controvertit Canon digital, podrien provocar una cadena de reclamacions de particular i institucions en contra d'aquest impost i propiciar, d'aquesta forma, el canvi d'una legislació tan contestada socialment com aquesta -quan s'hi estableix la presumpció de culpabilitat del comprador d'un simple CD, penada amb 0,28 euros (per exemple).
També esmenten, com a exemple dels dubtes jurídics que provoca aquest impost i la seva aplicació, la pregunta de l'Audiència Provincial de Barcelona al TJE sobre la legalitat de l'aplicació indiscriminada, per part de l'Estat espanyol, d'aquest Cànon Digital [3].
Segons els regidors, el "Cànon de la SGAE" grava indiscriminadament a tots els ciutadans, empreses i administracions públiques, només pel fet de ser sospitosos de poder realitzar una còpia d'una obra subjecta a propietat intel·lectual, la qual cosa es podria comparar a que es cobrassin les multes de trànsit cada vegada que es compra un cotxe, o a la implantació d'un "Canon municipal" pel qual s'empresonàs X dies els batles i els regidors d'urbanisme per a compensar els possibles delictes de corrupció que hagin comès o que es puguin proposar cometre.
La recaptació per còpia privada va generar l'any 2007 uns vint milions d'euros a la SGAE, segons el seu "Informe de Gestió 2007". En 2008, segons el mateix document, l'entitat de gestió de drets d'autor esperava recaptar uns 40 milions en el mateix concepte.
La coordinadora Diògenes està formada pels regidors Guillem Caldentey (Artà, Verds-Esquerra), Maria Orts i Virginia Urdangarín (Capdepera, EU-EV), Pepe García (Alternativa per Pollença) i Contxi Penya (Son Servera, Verds-Esquerra).
Accediu al document d'Instància presentat per Els Verds-Esquerra en l'Ajuntament d'Artà avui dia 2 de novembre de 2009 (Núm. de Registre d'Entrada 5.222).
Notes:
[1] Aquest impost es contempla en l'article 25 del Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia (TRLPI): [...] La reproducció realitzada, exclusivament, per a l'ús privat, mitjançant aparells o instruments tècnics no tipogràfics, d'obres divulgades en forma de llibres o publicacions que amb aquests efectes s'assimilin reglamentàriament, així com els fonogrames, videogrames o d'altres suports sonors, visuals o audiovisuals, originarà una compensació equitativa i única per cada una de les tres modalitats de reproducció esmentades, i és una aplicació en l'Estat espanyol d'una Directiva Europea (DIRECTIVA 2001/29/CE) que diu que: Per a que els autors i Intèrprets puguin continuar la seva tasca creativa, han de rebre una compensació adequada per l'ús de la seva obra, al igual que els productors, per a poder finançar aquesta tasca. La inversió necessària per tal d'elaborar productes tals com fonogrames, pel·lícules o productes multimèdia, i serveis tals com els serveis “a la carta” és considerable. És indispensable una protecció jurídica adequada dels drets de propietat intel·lectual per a garantir la disponibilitat d'aquesta compensació i oferir l'oportunitat d'obtenir un rendiment satisfactori d'aquesta inversió.
[2] Es tracta de casos en què els demandant exerceixen l'advocacia, i que empren els suports per a emmagatzemar-hi sentències judicials. Vegeu, per exemple, la resolució favorable al demandant del Jutjat del Mercantil número 1 de Las Palmas de Gran Canaria, del mes de sembre de 2006, o la més recent sentència (149/2009) del passat dia 2 de setembre de 2009, del Jutjat del Mercantil número 1.
[3] Auto plantejat per l'Audiència Provincial de Barcelona de 15 de setembre de 2008, per qüestió prejudicial davant del TJCE, sobre Com s'ha d'interpretar la compensació equitativa prevista en l'art. 5.2.b de la Directiva 2001/29/CE pels casos en que un Estat membre introdueixi l'excepció per còpia privada; si, en el cas que s'opti un sistema de recaptació que gravi amb un cànon els equips, aparells i materials de reproducció digital, és conforme al concepte comunitari de compensació equitativa l'aplicació indiscriminada de l'esmentat cànon a empreses y professionals que clarament adquireixen els aparells i suports de reproducció digital per a finalitats alienes a la còpia privada; i, finalment, si el sistema adoptat por l'Estat espanyol d'aplicar el cànon per còpia privada a tots els equips, aparells i materials de reproducció digital de forma indiscriminada podria contrariar la Directiva 2001/29/CE, en no existir una adequada correspondència entre la compensació equitativa i la limitació del dret per còpia privada que la justifica.
4 comentaris:
¡Qué trabajo tan bien hecho! ¡Chapeau!
Pero me da en la nariz que PSOE y UM votarán en contra. Basta que la propuesta de ahorrarse unos euros en favor del municipio la presentes tú, para que ni la lean; y eso que la crisis golpea los ayuntamientos.
Pronto veremos si defienden los intereses municipales o puede más el sectarismo de partido y la mano larga de la SGAE.
A Tribuna Mallorca:
http://www.tribunamallorca.cat/not%EDcies/pol%EDtica/els-regidors-del-col%B7lectiu-di%F2genes-demanen-que-els-municipis-no-paguin-el-c%E0non-de-l%27sgae/
sabeu si és molt complicat que te´l tornin?
Estic pensant proposar el reembossament del canon de la sgae al Consell Escolar de la Escola on faig feina, però si al final ens hem de gastar més diners en missers i tràmits burocràtics dels que ens pugin tornar per cànon crec que no val ni la pena que ho intenti.
D´altre banda, no he esbrinat encara quin és el percentatge exacte que pagam de canon per cada dispositiu.
a la botiga on hem comanat els últims equips informàtics em diuen que paguem 0% de canon. Jo crec que lo més complicat en tot aquest assumpte és la mancança de claredat en la aplicació d´aquesta llei.
Publica un comentari a l'entrada