He de confessar que, al principi, no pensava fer vaga, per dues raons. La primera, òbviament, perquè no volia que els doblers que me llevaran ajudassin els comptes dels que ens (des)governen. En segon lloc, no pensava fer vaga perquè crec que els sindicats s'haurien d'haver atrevit a convocar-ne una de general. Davant d'un atropellament com el que se'ns imposa, sense precedents, els representants dels treballadors haurien d'haver convocat una protesta general, assumit el risc que suposa.
En tot cas, després d'un mínim de reflexió, he decidit que he d'anar a la vaga. I la faré essent ben conscient que és més que probable que sigui un fracàs, perquè segurament les xifres de seguiment de l'atur seran més bé decebedores. De fet, molts de companys meus fan servir l'argument econòmic ("no vull que me llevin més doblers") per dir que dia 8 aniran a fer feina. Sé que hi ha centres públics que se plantegen altres mesures de protesta a fi d'eludir la retallada de sou que suposa no anar a fer feina dia 8. A tots aquests els diria que, a la fi, l'única cosa que ens mostrarà el govern dia 9 de juny serà una estadística amb el nombre de persones que ha fet vaga. I si és una protesta minoritària, el que ens diran és que la majoria de funcionaris està d'acord amb la retallada de sou. Així que els que ens passi després ens ho haurem guanyat a pols.
La davallada del sou dels parteix d'una sèrie de falàcies. En primer lloc, no tots els treballadors públics tenen el seu lloc de feina guarantit. De fet, a tot l'Estat un 20% dels emprats de les administracions són contractats (a Catalunya arriben al 25%), persones que poden perdre la seva feina d'un dia per un altre. Jo mateixa ho he vist enguany al Consell de Mallorca.
Per altra banda, fins i tot en temps de bonança econòmica, els funcionaris hem anat perdent poder adquisitiu any darrera any. Jo m'he entretengut a fer comptes, i en els darrers vint anys hem perdut... un 40% de poder adquisitiu! Que ningú es pensi que a nosaltres se'ns ha pujat el sou tenint en compta la inflació. Hi ha hagut anys de congelació total i la resta ens han pujat el salari en funció de la inflació prevista, que al final sempre ha estat àmpliament superada per la real, sense que mai se'ns hagi compensat aquesta desviació l'any següent. En definitiva, els nostres sous han anat minvant, i avui el salari mitjà del funcionariat és de 1300 euros.
Si els funcionaris tenim una vida laboral còmoda, la solució no és rebaixar el sou a tots, facin feina o no. En la meva experiència al món laboral privat, m'he trobat amb companys que en feien ben poca, que se repenjaven de la feina dels altres i que per diferents raons no eren acomiadats. Ens semblaria una injustícia tremenda que se baixàs els sou a tots els treballadors d'una empresa privada perquè n'hi ha que no rendeixen. Si hi ha treballadors públics que s'agafen la seva feina amb relaxació, no han de servir d'excusa perquè ens baixin el sou a tots. Estic completament d'acord en què es controli de forma efectiva la nostra feina, i igualment trob que és necessari fer un replantejament de totes les administracions públiques. Si s'ha d'estalviar en personal, que es faci retallant alts càrrecs, empreses públiques i racionalitzant ministeris, conselleries i direccions generals, per exemple, no retallant el sou indiscriminadament.
Finalment, és trist veure com pràcticament ningú ha sortit en defensa dels sous dels treballadors públics. Ningú no ha nascut funcionari. Aprovar unes oposicions no és fàcil: suposa anys d'estudi i moltes vegades de destinacions enfora de ca teva. Però davant la retallada dels nostres sous s'ha viscut una espècie d'alegria general, i s'han sentit un munt de veus, entre d'altres la del BOE del PSOE, el diari El País a un editorial per recordar abans de desemborsar l'euro vint que val, que han repetit que ja era hora que es prenguessin mesures contra uns treballadors tan pocavergonyes i privilegiats com els funcionaris. I ni tots els funcionaris som uns ganduls, ni tots guanyam sous elevats ni tots tenim la feina assegurada per sempre. Si quan venien madures nosaltres no hem sortit beneficiats, ara que venen dures no hem de pagar el gruix d'una política econòmica que no sembla saber on va.
El fet que el govern no hagi respectat un acord signat amb els sindicats, que suposava un pujada del 0'3% -una congelació, de fet- per a l'any 2011 ja no és més que un altre afegitó a la història. Quan, en un futur molt, molt llunyà, ens pugin el sou, no ho faran sobre el que cobraven fins ara, sinó sobre el salari retallat. I quan el PP guanyi les pròximes eleccions generals per majoria absoluta (a veure quants de funcionaris voten el PSOE després d'això), potser només ens rebaixaran un 3% de mitjana, i encara haurem d'estar contents.
Cap govern havia davallat el sou dels treballadors públics. És la primera vegada. Potser després vendran altres primeres vegades. Ara és el moment d'actuar. Fer vaga és l'única opció coherent. I si no som molts, jo continuaré pensant som bons, i que no ens hem de deixar trepijar.
Mª Antònia Valdivielso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada