diumenge, 4 de maig de 2008

Roda el Món i torna al Born...

[Extret de Diari de Balears, 04-05-08]

Quan la droga esdevé el medicament
Es multipliquen els assajos de dispensació terapèutica de cànnabis i d'heroïna amb resultats positius

ANDER ZURIMENDI. Palma.

Ha arribat el moment que sigui l'estat qui distribueixi algunes drogues? I, a més, de manera gratuïta? Idò sí. Sempre i quan es pretengui millorar la qualitat de vida d'un pacient, greument malalt, amb la ingesta d'aquestes substàncies. Així ho ha assumit la mateixa classe mèdica que s'inclina, cada vegada més intensament, cap a la dispensació terapèutica i controlada de drogues pal·liatives de dolors crònics. A l'Estat espanyol, fins ara, la llista de drogues que es converteixen paradoxalment en el mateix medicament es redueix a dues: l'heroïna i el cànnabis.
En el cas de la substància més coneguda com cavall, dos estudis clínics (de la Junta d'Andalusia i la Generalitat de Catalunya, respectivament) han demostrat, si més no, millores evidents en la salut del toxicòman. I és que un pacient enganxat a la heroïna, que ja ha fracassat en altres programes de tractament amb metadona, s'ha enfonsat per sempre. És obvi que no es desenganxarà així, matisen els metges. És lícit, doncs? Creuen que sí, vist el seu esgarrifós estat físic i mental. I d'aquí que alguns metges apostassin per tractar la malaltia amb el mateix causant.
La proposta és coneguda com a disminució de danys i riscos i es materialitza, finalment, en una dosi controlada d'heroïna. Amb el cànnabis el perfil de l'usuari és ben diferent. Es tracta sobretot de gent amb càncer. El consum de cànnabis, tant derivat en pastilles com fumant un porro, crea un benefici que l'Administració no vol desaprofitar. I és que l'objectiu no és altre que disminuir el dolor crònic que pateix una persona. No es diferencia tant dels toxicòmans, els que arribaren al cavall els anys 80 i caigueren al segle XXI. Tot això no és més que donar-los una vida que mereixi una mica ser viscuda.