divendres, 13 de febrer de 2009

Ja és hora que tots plegats cridem fort: Prou!!!

Tothom sap que la nostra comunitat ha sigut atàvicament la més mal finançada de tot l’Estat. Ho ha reconegut públicament el president Zapatero, fins i tot qualificant d’injusta tal situació i ens ha promès posar-hi remei. Ho sap el president Antich, que sofreix les conseqüències a l’hora fer les despeses necessàries per una marxa acceptable dels serveis i dur endavant les inversions que es requereixen. Però fa la figa blana i ja es conforma a no estar per davall de la mitjana, que evidentment significaria una millora, però no eixugaria la malmenada històrica, ni significaria fer justícia a la nostra comunitat que aporta el 14% del seu PIB a l’Estat i que ha deixat de rebre entre 2002 i 2006, 1.632.400 milions d’euros del Estat, segons un informe del Servei de Finançament del Govern Central.

Qualsevol illenc més o manco informat sap que ens prenen el pèl i s’aprofiten de nosaltres. Per si qualcú dubta del que dic que vegi com es distribueixen els doblers: el 2007 la mitjana del finançament estatal era 505,73 euros per habitant a l’any, mentre que per nosaltres foren 221,57; més clar: aigua! Basta passejar-se una mica per la Península per donar-se compta que totes les infrastructures i serveis són millors que les nostres, i moltes d’elles amb alguns doblers nostres. Com un simple exemple vegem la misèria que significa posar en marxa un trenet de jugueta de Manacor a Artà, davant tota la xarxa de ponts, túnels, vies noves i maquinària per dur l’AVE per tot arreu de la península. Nosaltres hem de demanar almoina i gemegar per aconseguir quatre duros que ens pertoquen.

La resignació i el conformisme davant la proposta de Solbes que suposa millorar sols una miqueta (en 250 milions d’euros) el finançament humiliant que hem patit anys i més anys, no ens ha de tapar la boca. Els mallorquins podem pecar de temorencs i patir d’ala curta, amb allò de “tanmateix” i de no moure bues, per això ens han estafat fins ara.

Es precís que els illencs siguem capaços de fer una alçada de cul quan ens punyen la dignitat; demostrem que no tenim la sang de peix i que la paciència acaba quan comença l’abús. Ja es sap que de les herbes molles se’n torquen el cul. Ja que no crec que el nostre president tengui el coratge de posar-se al davant de una manifestació multitudinària, mem si hi ha qualque partit o organització que pren les messions convocant a la gent a dir fort: Prou!!!



Mariano Moragues