diumenge, 17 de maig de 2009

S. Alba Rico/Rebelión: "Alfonso Sastre, il·legalitzat"

[Il·lustració de Tasio, extreta de InSurGente, 17-05-2009]


És una història coneguda: l'any 1630, a Milà, un sospitós, denunciat per un honrat ciutadà, és detingut i torturat i, després de negar inicialment l'acusació, acaba per confessar el seu delicte. Sota tortura, denuncia també el seu barber, còmplice de l'atrocitat, i aquest al seu torn denuncia uns altres homes, i posa al descobert tota una cadena de monstruosos malfactors que comença, o conclou, en un cavaller de nom Padilla, cap de la campanya de terror. Un cop condemnats i executats, sobre les runes de la casa del barber van alçar una columna admonitòria que recordava la infame acció dels reus i advertia eternament els malvats sobre les conseqüències de tan males accions. Què havien fet? Se'ls considerava untori, és a dir, “untadors” sinistres que havien propagat la pesta per la ciutat tot escampant per parets i objectes la substància contaminant que transmetia la malaltia. Només l'any 1778, sota l'empenta lluminosa de la Il·lustració, la columna va ser enderrocada, atès que la nova època —la de Montesquieu, Verri i Beccaria— considerava que la infàmia no residia en els condemnats sinó en els magistrats que els van jutjar i en els ciutadans acovardits i ignorants que van ajudar a convertir la bogeria, la superstició i l'absolutisme en un procediment natural.

Aquesta història real de l'Antic Règim, recollida l'any 1840 per l'italià Alessandro Manzoni, és per desgràcia molt actual. Segons l'Advocacia General de l'Estat —és a dir, segons el govern del regne d'Espanya—, Alfonso Sastre, el dramaturg viu més important del món, és un untore i el seu sol nom (mentre ell treballa en les seves obres de teatre tancat a la seva habitació) és capaç de contaminat tot el que l'envolta, des d'Hondarribia a la Terra de Foc. Contaminat per les seves “connexions personals” del passat, la seva presència com a cap de llista en la candidatura d'Iniciativa Internacionalista és fins a tal punt contaminant que ha de ser immediatament privat dels seus drets ciutadans juntament amb els seus companys de grup i al costat dels seus votants potencials. En aquest galop de retorn a la pre-modernitat, la lògica és ja —desgraciadament— coneguda: no és que presentar-se a unes eleccions europees sigui un delicte; no és que no se li permeti de presentar-se per haver comès un delicte: és que la seva existència mateixa és delictiva. “Intencions”, “analogies”, “concomitàncies”, tota la subtil obra del Dret, alçada pacientment durant segles, sucumbeix entre aplaudiments a aquesta atmosfera primitiva i sacrificial de miasmes obscures transmeses, com la grip porcina, amb voluntat o sense, en una ona expansiva ininterrompuda. Les nocions de malaltia i pecat —mortals les dues— substitueixen les de delicte, prova, presumpció d'innocència, responsabilitat individual. De fins a quin punt “la defensa de la democràcia” —amb Savater i Rosa Díez al capdavant— ha lliscat ja en el món medieval, obscurantista, prehistòric, del farmakón i la màgia negra, en dóna bona prova el fet de què, si volgués, Alfonso Sastre no podria canviar d'opinió: és només el resultat de les seves “connexions personals” i el començament, al seu torn, de connexions potencialment tan amplies que a partir del seu nom, en el deliri antijurídic de les analogies i les concomitàncies, es podria impugnar o il·legalitzar qualsevol llista en què hi hagués algun lector de Esquadra hacia la muerte (“Escamot cap a la mort”).

La conjectura de què Batasuna anava a demanar el vot per a II i la presència en les seves llistes d'un antic candidat d'ANV, una força llavors legal però il·legalitzada a posteriori, ha activat l'enèsima impugnació d'una força electoral que, amb gairebé total seguretat, no podrà concórrer el proper 7 de juny a les eleccions europees. L'any 1630 es feien les coses així; l'any 2009, al regne d'Espanya, també. L'any 1630, els processos oberts contra els untori formava part de la lògica pre-il·lustrada de l'Antic Règim; l'any 2009, els processos oberts contra els untori es vol fer passar per normalitat democràtica i de Dret. Caldrà que gent intel·ligent, gent saberuda, gent honorable, respectada i influent, gent fora de tota sospita, gent rica i gent poderosa —com al Milà de la pesta— algun dia rendeixin comptes davant dels ciutadans per a aquesta doble malesa: la de restablir l'Antic Règim i la de fer-ho, a sobre, apel·lant el dret i la Democràcia.

Així les coses, suggereixo —i ho dic de debò— que Batasuna, font de totes les miasmes, poderosíssima vareta de contagiar infàmia, convoqui una roda de premsa i demani públicament el vot per al PP i/o per al PSOE. ¿Quedaran tacats els dos partits principals espanyols? ¿Se'n demanarà la il·legalització? És evident que no, però d'aquesta manera com a mínim quedarà ben clar que, desencadenada fora del dret, aquesta lògica medieval és fins a tal punt medieval —i està tan fora del dret— que ni tan sols és lògica: és pur exercici de sobirania religiosa o, el que és el mateix, arbitrarietat paranoica d'un Sant Ofici en la seva lluita contra el Mal.

Perquè el que ja ha quedat clar, en qualsevol cas, és que l'obscurantisme, la manipulació, el menyspreu per les regles del joc i la injustícia són infinitament més contagiosos que la pesta —i molt més, és clar, que la consciència de la democràcia i la llibertat.

—Article original a Gara: Alfonso Sastre, ilegalizado

—Article original a Rebelión: Alfonso Sastre, ilegalizado