dijous, 2 d’abril del 2009

Proposta del batle, Rafel Gili, per a demanar compensacions per l'estat de conservació del municipi

PROPOSTA DE BATLIA EN RELACIÓ A L'AVALUACIÓ DELS COSTOS DE PROTECCIÓ DEL MUNICIPI (Sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà dia 31-03-09)

PER QUINS MOTIUS VÀREM VOTAR EN CONTRA D'AQUESTA MOCIÓ?

Ja durant el debat en Comissió Informativa anterior al Ple, vàrem exposar que no ens pareixia de rebut sol·licitar compensacions econòmiques sense disposar de l'estudi econòmic financer sobre el qual fonamentar l'esmentada sol·licitud.

La part expositiva d'aquesta proposta presentada per Rafel Gili (UM), batle d'Artà, no té, en la nostra opinió, prou solidesa com per a dirigir-se a les administracions supramunicipals amb la reivindicació que es tengui en compte l'excepcionalitat del nostre municipi, i per això sí trobam oportuna la sol·licitud d'algun estudi econòmic per part d'una institució de prestifg -en aquesta ocasió acadèmic- com és la UIB.

Els Verds-Esquerra d'Artà no volem participar ni donar suport a una estratègia partidista com la que duu a terme UM a nivell balear i insular a través d'alguns dels seus càrrecs municipals, com ara el batle de Campos -i, pel que sembla, el batle d'Artà, Rafel Gili-; en conseqüència, tampoc no podíem votar a favor de la moció presentada quan, al seu darrer Acord, es faculta al batle-president per adoptar les mesures necessàries per portar a bon terme aquestes propostes.

Dubtam molt que el batle d'Artà sabi destriar el que convé al nostre municipi del que li convé a ell i al seu partit a nivell insular i balear, i l'exemple de Campos i la crisi política que encara no s'ha resolt al Govern Balear per mor del xantatge del batle Ginard n'és un bon exemple, així com el fet que el passat dia 18 els batles d'UM -entre ells el d'Artà- no assistissin a una Assemblea de batles organitzada pel Consell de Mallorca per a tractar mesures contra la crisi econòmica i aplicació de la Llei de Dependència com a mesura de pressió i de boicot.

La idea de sol·licitar compensacions econòmiques, si es pot demostrar a través d'un estudi que són justes, no ens sembla, de primeres, errònia ni mancada de sentit. Però aquesta reivindicació que podria ser justa queda, en el nostre parer, deslegitimada amb l'actuació diària dels responsables polítics municipals.

Esmentar la voluntat de protecció d'espècies de la flora protegides com ara el Limmonium Majoricum -que no només es dóna “als penyasegats del Cap Ferrutx (sic)”- no ens pareix de rebut quan des de la Casa consistorial s'ha intentat, de totes les maneres possibles, facilitar la urbanització de la illeta del Molí de'n Regalat -a la qual també hi ha constància de la seva presència-, o la negativa a sol·licitar-ne al Ministeri l'adquisició. Aquesta espècie, com d'altres que també estan protegides, tampoc no semblen preocupar gaire els responsables polítics municipals quan es neguen per activa i per passiva a aplicar la normativa municipal que prohibeix el trànsit de cotxes no autoritzats pels nostres espais protegits costaners.
S'esmenten Sa Canova i Es Canons, com si hagués estat l'Ajuntament qui va evitar la seva urbanització, quan és per tots sabut que va ser gràcies als moviments ciutadans i ecologistes que les urbanitzacions finalment no es varen dur a terme. El sistema dunar de Sa Canova pateix la circulació de vehicles no autoritzats i l'Ajuntament té competència i normativa municipal per a evitar la degradació produïda per aquest factor, i no fa gaires mesos que la nova i tercera regidora de Medi Ambient encara dubtava en un Ple si no seria problemàtic limitar el dret dels vehicles a l'accés a aquest espai natural protegit i únic (!!!!).

S'assenyala la manca d'ingressos per construcció, però no es fa cap feina dirigida a fomentar la rehabilitació de les parts antigues dels nostres nuclis urbans. S'esmenta l'increment dels costs de serveis com el de recollida de residus per l'augment de població en disseminats, però no es fa una política seriosa de disciplina urbanística i assistim, com a la resta de municipis de Mallorca i les Illes, a una “rur-urbanització” consentida i potenciada també al nivell de la planificació amb les Normes Subsidiàries recentment aprovades.

La proposta de Rafel Gili destil·la una evident flaire desenvolupista que fa temps que hauria d'haver quedat en el bagul dels records: la protecció del territori suposa un greuge comparatiu amb altres municipis que gràcies al creixement urbanístic veuen augmentar la seva base fiscal, és la tesi explicitada en la Moció. I quan es dóna una crisi econòmica, a més a més fonamentada en la “crisi del totxo”, què fan aquells altres municipis? No han de suportar els efectes d'un increment de la taxa d'atur molt més gran? No han d'enfrontar un increment brutal de la despesa, per exemple, en serveis socials com s'ha vist fa poc a Manacor?

S'esmenten en l'escrit, així mateix -i sense gaire sentit- “els propietaris”, que tampoc no reben cap tipus de compensació. A quins propietaris es refereix? Tal volta als propietaris de l'antic Parc Natural retallat pel PP l'any 2003, que havien demanat ajudes que s'apujaven a 1.205.595,24 € i que encara esperen que se'ls envii algun tipus de resposta per part de la Conselleria de Medi Ambient (per cert, aquesta legislatura -i van dos anys- en mans d'UM)? Als propietaris als quals es va convocar per a informar-los d'una suposada ampliació del PARC Natural i del PORN de la Península de Llevant -que s'hauria de dur a terme aquesta legislatura i que lis comportaria ajudes econòmiques per al manteniment de les finques- i dir-lis que anassin a l'Ajuntament a rebre informació detallada sobre com quedaria cada una de les finques, i que per l'Ajuntament no troben absolutament ningú que lis pugui donar aquesta informació?

No queda deslegitimada tota aquesta suposada voluntat proteccionista dels partits de l'equip de govern quan, al mateix Ple que es presenta la necessitat de reivindicar algun tipus de “recompensa” per la mateixa, es neguen a afrontar millores en la protecció del territori com ara la delegació de les competències sobre disciplina urbanística en l'Agència insular creada amb tal efecte, o quan es neguen a aprovar -per segona vegada- el Catàleg de camins del municipi?
Com es pot compatibilitzar la negativa a crear rutes arqueològiques i a la vegada declarar que el govern cerca altres tipus de turisme, turisme familiar, cultural i alternatiu, que ve a Artà per a trobar un contacte més estret amb el patrimoni natural i cultural? Quina promoció d'aquest tipus de turisme és perseguir l'ampliació brutal de la platja de la Colònia, execució de la qual afortunadament des de Demarcació de Costes va decidir aturar en contra del criteri del batle, Rafel Gili?

Mentres tant no canviïn realment les polítiques del dia a dia, anar amb reclamacions de compensació per una suposada protecció del municipi significarà fer el ridícul davant les administracions supramunicipals; per a fer el ridícul i, el que encara és pitjor, per a fer política partidista i demagògica des d'UM, amb nosaltres, que no es compti.


ACCEDIU AL TEXT DE LA MOCIÓ PRESENTADA PER RAFEL GILI SASTRE (UM), BATLE D'ARTÀ: PREMEU AQUÍ

1 comentari:

Anònim ha dit...

Com és possible que una gent que diu que vol protegir el territori faci una infraestructura nova al bellmig del sol rústic de 30 km de llarg per 16 metres d'ample, quasi com si posassin l'autovia de Manacor a Palma al mig de foravila! Increïble.
alternativaaltren.blogspot.com/2009/05/la-reapertura-del-tren-manacor-arta.html