Us reiteram avui que, des del passat mes de juliol, teniu a la vostra disposició aquesta Instància, que us tornam a copiar a continuació, dirigida al Batle d'Artà, de denúncia de l'estat d'abandonament en què l'Ajuntament d'Artà (contravenint les normatives i les Lleis) té el patrimoni cultural, natural i paisatgístic que es troba al litoral del nostre municipi.
(Premeu aquí per obtenir-ne còpia en pdf).
(Premeu aquí per obtenir-ne còpia en pdf).
______________________________, en representació de ________________________, amb D.N.I. núm. _____________________, amb domicili al C./ _________, (C.P. ___________ de/d'________________________), telèfon núm. ___________ i adreça de correu electrònic _____________________________________________,
EXPÒS:
- Que els espais naturals protegits de la franja litoral del Terme municipal d'Artà es veuen afectats, des de fa anys, per la circulació i estacionament il·legals, massius i incontrolats de vehicles motoritzats, especialment i entre d'altres: Sistema dunar de Sa Canova i Torrent de s'Estanyol, franja litoral del Camí de s'Estanyol, franja litoral del Camí de Ca los Camps, Es Canons, final de la Carretera de Sa Duaia.
- Que avui/aquests darrers dies/aquestes darreres setmanes he estat testimoni de la circulació i de l'estacionament no autoritzats de vehicles a la zona _________________________________
- Que aquesta circulació i estacionament il·legals, massius i incontrolats de vehicles motoritzats per aquest tipus d'espais naturals protegits afecten greument els seus hàbitats i ecosistemes, a més de la qualitat ambiental i paisatgística.
- Que, especialment en alguns casos, aquesta circulació i estacionament il·legals, massius i incontrolats de vehicles motoritzats per aquest tipus d'espais naturals protegits constitueixen greus factors de degradació de béns d'interès cultural catalogats.
- Que s'observa un greu abandonament per part de l'Ajuntament d'Artà pel que fa a la seva obligació de senyalitzar l'emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric que es troben en el terme, ordenar les vies d'accés i adoptar les mesures de protecció respecte del trànsit de persones i de vehicles.
Per això,
SOL·LICIT
- Que l'Ajuntament d'Artà quedi assabentat, per la present Instància, de la meva denúncia respecte de la problemàtica de la circulació i estacionament de vehicles motoritzats pels espais protegits del litoral del terme municipal d'Artà, circulació i estacionament massius i sistemàtics il·legals especialment en determinats indrets (Torrent de s'Estanyol, litoral rocós i amb petits sistemes dunars entre la Colònia de Sant Pere i Ca los Camps, Es Canons, Cala Torta) que suposen greus afectacions dels ecosistemes que lis són propis i del patrimoni històrico-cultural que s'hi troba.
- Que l'Ajuntament d'Artà quedi assabentat, per la present Instància, de la meva denúncia pel que fa al greu abandonament per part del mateix Ajuntament, de la seva obligació de senyalitzar l'emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric que es troben en el terme, ordenar les vies d'accés i adoptar les mesures de protecció respecte del trànsit de persones i de vehicles.
- Que, amb l'objectiu de protegir els ecosistemes i el patrimoni dels espais protegits del litoral, es reguli i es limiti correctament -d'acord amb l'establert en la normativa ambiental com en els instruments d'ordenació territorial en vigor- l'accés dels vehicles motoritzats als espais protegits (pels seus valors naturals i/o patrimonials) del litoral d'aquest terme municipal.
- Que, amb el mateix objectiu, es limiti l'accés que s'hi fa actualment des de les carreteres de la xarxa viària local fent ús, allà on sigui possible i convenient, de les franges de protecció dels vials per a l'acondicionament d'espais d'aparcament. D'aquesta manera, i per altra banda, es milloraria la circulació i l'estacionament en determinats punts d'aquests vials (per exemple, a la zona de Ca los Camps al final de la carretera del mateix nom) i es coadjuvaria a possibilitar l'acompliment de l'establert en l'art. 39 del Reglament General de Circulació -això és, que l'aturada o l'estacionament han d'efectuar-se sempre fora de la calçada- en aquestes carreteres allà on més trànsit es dóna.
- Que es dugui a terme una correcta i suficient senyalització del patrimoni cultural protegit (catalogat en els instruments legals de protecció, en el nivell municipal com en el nivell dels Béns d'Interès Cultural) ubicats en el litoral d'aquest terme municipal, segons l'establert clarament en l'art. 93 de la Llei 12/1998,de 21 de desembre, del Patrimoni històric de les Illes Balears (BOIB núm. 165, de 29-12-1998).
____________________, ____ de ___________ de 2010
Signat
BATLE DE L'AJUNTAMENT D’ARTÀ
ANNEX
NORMATIVA D'APLICACIÓ I DIRECTAMENT RELACIONADA:
NORMATIVA ESTATAL I SOBRE EL PATRIMONI HISTÒRIC I CULTURAL
1. Arts. 44-46 de la Constitució espanyola de 1978:
NORMATIVA ESTATAL I SOBRE EL PATRIMONI HISTÒRIC I CULTURAL
1. Arts. 44-46 de la Constitució espanyola de 1978:
- art. 44: 1. Els poders públics promouran i tutelaran l'accés a la cultura, a la qual tots tenen dret. 2. Els poders públics promouran la ciència i la investigació científica i tècnica en benefici de l'interès general.
- art. 45: 1. Tots tenen el dret de gaudir d'un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, així com el deure de conservar-lo. 2. Els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar el medi ambient, recolzant-se en la indispensable solidaritat col·lectiva.
- art. 46: Els poders públics garantiran la conservació i promouran l'enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic [...] i dels béns que l'integren, qualsevol sigui el seu règim jurídic i la seva titularitat.
2. Arts. 2 i 20-21 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes:
- art. 2: L'actuació administrativa sobre el domini públic marítimoterrestre perseguirà els següents fins: 1. Determinar el domini públic marítimoterrestre i assegurar la seva integritat i adequada conservació, adoptant, si escau, les mesures de protecció i restauració necessàries. [...] 3. Regular la utilització racional d'aquests béns en termes acords amb la seva naturalesa, els seus fins i amb el respecte al paisatge, al medi ambient i al patrimoni històric. 4. Aconseguir i mantenir un adequat nivell de qualitat de les aigües i de la ribera del mar.
- art. 20: La protecció del domini públic marítimoterrestre comprèn la defensa de la seva integritat i dels fins d'ús general a què està destinat, la preservació de les seves característiques i elements naturals i la prevenció de les perjudicials conseqüències d'obres i instal.lacions, en els termes de aquesta Llei.
- art. 21: 1. A efectes del que preveu l'article anterior, els terrenys confrontants amb el domini públic maritimoterrestre estaran subjectes a les limitacions i servituds que es determinen en el present títol, prevalent sobre la interposició de qualsevol acció. Les servituds seran imprescriptibles en tot cas. [...]
3. Art. 2 del Reial Decret 1471/1989, d'1 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament General per a Desenvolupament i Execució de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes: L'actuació administrativa sobre el domini públic maritimoterrestre perseguirà els següents fins: 1. Determinar el domini públic maritimoterrestre i assegurar la seva integritat i adequada conservació, adoptant, si escau, les mesures de protecció i restauració necessàries. 2. Garantir l'ús públic de la mar, de la seva ribera i de la resta del domini públic maritimoterrestre, sense més excepcions que les derivades de raons d'interès públic degudament justificades. 3. Regular la utilització racional d'aquests béns en termes acords amb la seva naturalesa, els seus fins i amb el respecte al paisatge, al medi ambient i al patrimoni històric. 4. Aconseguir i mantenir un adequat nivell de qualitat de les aigües i de la ribera del mar. (Article 2 de la Llei de Costes).
4. Art. 93 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni històric de les Illes Balears (BOIB núm. 165, de 29-12-1998. Títol X. Organització i competències de les administracions públiques. Capítol primer. Competències administratives): Dels ajuntaments. Correspon als ajuntaments de les Illes Balears: [...] 2. El dret d'intervenir en totes aquelles actuacions i procediments d'altres administracions públiques en matèria de patrimoni històric que es refereixin a béns radicats en els termes municipals respectius. [...] 4. Senyalitzar l'emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric que es troben en el terme municipal respectiu, ordenar les vies d'accés i adoptar les mesures de protecció respecte del trànsit de persones i de vehicles. [...].
5. Pla Especial d'Ordenació i Protecció de la Ruta d'Artà-Lluc (Pla Territorial de Mallorca, aprovat definitivament pel Ple del Consell de Mallorca en sessió de 13 de desembre de 2004. BOIB núm. 188 Ext. de 31-12-2004):
- art. 4.2 de la Normativa: A l’àmbit de la Ruta s’inclouen, a més dels camins que formen part del traçat: a. Una franja de protecció de 15 metres a banda i banda dels camins que conformen la Ruta, comptadors a cada costat del camí a partir de l’eix central de l’itinerari. b. Els elements del patrimoni històric, artístic i etnològic que hi guarden una vinculació directa o inclosos dintre de la franja de protecció.
- art. 8 de la Normativa: Usuaris. 1. Els usuaris de la Artà - Lluc són els senderistes, excursionistes a peu i vianants. Pel que fa a la circulació amb bicicleta o cavall, es pot realitzar als trams autoritzats per a aquest ús i grafiats a l’annex I. 2. Queda prohibida la circulació per la Ruta Artà - Lluc mitjançant qualsevol tipus de vehicle motoritzat, excepte casos d’interès públic, i excepte en aquells trams de la Ruta que coincideix amb carrers, carretera o camins on expressament estigui autoritzat el trànsit i així consti a la cartografia annexa al present Pla o a la normativa de desplegament.
- art 12 de la Normativa: Elements del patrimoni històric, artístic i etnològic 1. A l'àmbit del Pla Especial s’inclouen els elements de patrimoni que coincideixen amb el traçat del camí o amb la seva franja de protecció. 2. Aquests elements es defineixen a la llista inclosa a la Memòria d’aquest Pla Especial i al Programa d’Actuacions, i es grafien en els plànols de l’Annex I del Pla Especial, i s’adjunta documentació fotogràfica a l’annex II. 3. Les actuacions en aquests elements s’han de realitzar en la forma i segons el procediment establerts en aquest Pla Especial, sense perjudici de les lleis vigent en protecció del patrimoni.
6. Catàleg de Patrimoni Històric del Terme Municipal d’Artà (Acord d’aprovació definitiva amb prescripcions de l’adaptació el catàleg de protecció del patrimoni històric d’Artà a les normes de patrimoni urbanístic i arquitectònic contemplades en el Pla Territorial Insular de Mallorca (text refós i adaptació) (BOIB núm. 86, de 08-06-2010)):
- art. 7 (Protecció d’elements integrants de la Ruta Artà-Lluc) de les Ordenances corresponents a aquest Catàleg: 1. D’acord amb les determinacions de la norma 50 del PTM es recull la ruta d’interès naturalístic Artà-Lluc, el traçat de la qual es grafia als plànols d’ordenació. 2. S’estableix una franja de protecció paral lela a la ruta, des de l’eix d’aquesta, amb una amplada de 25 metres a cada costat.3. En aquesta franja de protecció es prohibeixen les actuacions que puguin malmetre o perjudicar el patrimoni catalogat, les visuals, l’entorn o la qualitat paisatgística de la ruta.
7. Acord d'Incoació de l'expedient de declaració de BIC, amb categoria de Zona arqueològica, del Conjunt de jaciments ‘Cala des Camps’ de la Colònia de Sant Pere, terme municipal d’Artà (BOIB núm. 48, de 25-03-2005).
- Descripció: El jaciment de Sa Devesa - Can Pa amb Oli, està situat a uns 150 mts. de la linea actual de costa sobre un petit turó. Es el jaciment que domina tota l’àrea de la Zona Arqueològica, i te un bon domini visual tant de la badia com de les contrades que l’envolten. El poblat talaiòtic conserva en no molt bon estat de conservació les restes de 4 talaiot, fragments d’una estructura muraria (muralla?) i una cova. Aquets són els elements més destacables que es poden veure en superfície, malgrat està emmascarats per a construccions modernes. La seva datació correspondria al període talaiòtic, encara que cal fer esment a la presencia de ceràmica d’època romana. Un dels altres jaciments que formen part de la Zona Arqueològica es el Dolmen de s’Aigüa Dolça, destacable per la seva singularitat. Es tracte d’un sepulcre megalític que consta de dues cambres rectangulars construïdes amb peces de mares. Ha estat excavat i els resultats de l’intervenció publicats. La cronologia de l’estació correspon al període pre-talaiòtic. Pel que fa al navetiformes de na Ferradura cal esmentar que malgrat el fort procés de erosió i destrucció es conserven restes de construccions que haurien estat navetes encara que en l’estat en que es troben es fa molt difícil precisar el seu nombre. Al igual que l’anterior la seva cronologia al període Pretalaiòtic.
- Extensió d'aquesta zona arqueològica protegida pel costat litoral: Del Caló des Corb (xalet "Blau Salvatge") a Na Claperet (passat el Dolmen de s'Aigo Dolça).
- Observació tècnica inclosa a la Memòria: El continu fluxe de estiuejants i el trànsit rodat són fort perill per la seva conservació, per el que es necessària la creació d’accessos a la platja que evitessin el trànsit rodat.
NORMATIVA EUROPEA
- art. 45: 1. Tots tenen el dret de gaudir d'un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, així com el deure de conservar-lo. 2. Els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar el medi ambient, recolzant-se en la indispensable solidaritat col·lectiva.
- art. 46: Els poders públics garantiran la conservació i promouran l'enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic [...] i dels béns que l'integren, qualsevol sigui el seu règim jurídic i la seva titularitat.
2. Arts. 2 i 20-21 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes:
- art. 2: L'actuació administrativa sobre el domini públic marítimoterrestre perseguirà els següents fins: 1. Determinar el domini públic marítimoterrestre i assegurar la seva integritat i adequada conservació, adoptant, si escau, les mesures de protecció i restauració necessàries. [...] 3. Regular la utilització racional d'aquests béns en termes acords amb la seva naturalesa, els seus fins i amb el respecte al paisatge, al medi ambient i al patrimoni històric. 4. Aconseguir i mantenir un adequat nivell de qualitat de les aigües i de la ribera del mar.
- art. 20: La protecció del domini públic marítimoterrestre comprèn la defensa de la seva integritat i dels fins d'ús general a què està destinat, la preservació de les seves característiques i elements naturals i la prevenció de les perjudicials conseqüències d'obres i instal.lacions, en els termes de aquesta Llei.
- art. 21: 1. A efectes del que preveu l'article anterior, els terrenys confrontants amb el domini públic maritimoterrestre estaran subjectes a les limitacions i servituds que es determinen en el present títol, prevalent sobre la interposició de qualsevol acció. Les servituds seran imprescriptibles en tot cas. [...]
3. Art. 2 del Reial Decret 1471/1989, d'1 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament General per a Desenvolupament i Execució de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes: L'actuació administrativa sobre el domini públic maritimoterrestre perseguirà els següents fins: 1. Determinar el domini públic maritimoterrestre i assegurar la seva integritat i adequada conservació, adoptant, si escau, les mesures de protecció i restauració necessàries. 2. Garantir l'ús públic de la mar, de la seva ribera i de la resta del domini públic maritimoterrestre, sense més excepcions que les derivades de raons d'interès públic degudament justificades. 3. Regular la utilització racional d'aquests béns en termes acords amb la seva naturalesa, els seus fins i amb el respecte al paisatge, al medi ambient i al patrimoni històric. 4. Aconseguir i mantenir un adequat nivell de qualitat de les aigües i de la ribera del mar. (Article 2 de la Llei de Costes).
4. Art. 93 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del Patrimoni històric de les Illes Balears (BOIB núm. 165, de 29-12-1998. Títol X. Organització i competències de les administracions públiques. Capítol primer. Competències administratives): Dels ajuntaments. Correspon als ajuntaments de les Illes Balears: [...] 2. El dret d'intervenir en totes aquelles actuacions i procediments d'altres administracions públiques en matèria de patrimoni històric que es refereixin a béns radicats en els termes municipals respectius. [...] 4. Senyalitzar l'emplaçament dels béns integrants del patrimoni històric que es troben en el terme municipal respectiu, ordenar les vies d'accés i adoptar les mesures de protecció respecte del trànsit de persones i de vehicles. [...].
5. Pla Especial d'Ordenació i Protecció de la Ruta d'Artà-Lluc (Pla Territorial de Mallorca, aprovat definitivament pel Ple del Consell de Mallorca en sessió de 13 de desembre de 2004. BOIB núm. 188 Ext. de 31-12-2004):
- art. 4.2 de la Normativa: A l’àmbit de la Ruta s’inclouen, a més dels camins que formen part del traçat: a. Una franja de protecció de 15 metres a banda i banda dels camins que conformen la Ruta, comptadors a cada costat del camí a partir de l’eix central de l’itinerari. b. Els elements del patrimoni històric, artístic i etnològic que hi guarden una vinculació directa o inclosos dintre de la franja de protecció.
- art. 8 de la Normativa: Usuaris. 1. Els usuaris de la Artà - Lluc són els senderistes, excursionistes a peu i vianants. Pel que fa a la circulació amb bicicleta o cavall, es pot realitzar als trams autoritzats per a aquest ús i grafiats a l’annex I. 2. Queda prohibida la circulació per la Ruta Artà - Lluc mitjançant qualsevol tipus de vehicle motoritzat, excepte casos d’interès públic, i excepte en aquells trams de la Ruta que coincideix amb carrers, carretera o camins on expressament estigui autoritzat el trànsit i així consti a la cartografia annexa al present Pla o a la normativa de desplegament.
- art 12 de la Normativa: Elements del patrimoni històric, artístic i etnològic 1. A l'àmbit del Pla Especial s’inclouen els elements de patrimoni que coincideixen amb el traçat del camí o amb la seva franja de protecció. 2. Aquests elements es defineixen a la llista inclosa a la Memòria d’aquest Pla Especial i al Programa d’Actuacions, i es grafien en els plànols de l’Annex I del Pla Especial, i s’adjunta documentació fotogràfica a l’annex II. 3. Les actuacions en aquests elements s’han de realitzar en la forma i segons el procediment establerts en aquest Pla Especial, sense perjudici de les lleis vigent en protecció del patrimoni.
6. Catàleg de Patrimoni Històric del Terme Municipal d’Artà (Acord d’aprovació definitiva amb prescripcions de l’adaptació el catàleg de protecció del patrimoni històric d’Artà a les normes de patrimoni urbanístic i arquitectònic contemplades en el Pla Territorial Insular de Mallorca (text refós i adaptació) (BOIB núm. 86, de 08-06-2010)):
- art. 7 (Protecció d’elements integrants de la Ruta Artà-Lluc) de les Ordenances corresponents a aquest Catàleg: 1. D’acord amb les determinacions de la norma 50 del PTM es recull la ruta d’interès naturalístic Artà-Lluc, el traçat de la qual es grafia als plànols d’ordenació. 2. S’estableix una franja de protecció paral lela a la ruta, des de l’eix d’aquesta, amb una amplada de 25 metres a cada costat.3. En aquesta franja de protecció es prohibeixen les actuacions que puguin malmetre o perjudicar el patrimoni catalogat, les visuals, l’entorn o la qualitat paisatgística de la ruta.
7. Acord d'Incoació de l'expedient de declaració de BIC, amb categoria de Zona arqueològica, del Conjunt de jaciments ‘Cala des Camps’ de la Colònia de Sant Pere, terme municipal d’Artà (BOIB núm. 48, de 25-03-2005).
- Descripció: El jaciment de Sa Devesa - Can Pa amb Oli, està situat a uns 150 mts. de la linea actual de costa sobre un petit turó. Es el jaciment que domina tota l’àrea de la Zona Arqueològica, i te un bon domini visual tant de la badia com de les contrades que l’envolten. El poblat talaiòtic conserva en no molt bon estat de conservació les restes de 4 talaiot, fragments d’una estructura muraria (muralla?) i una cova. Aquets són els elements més destacables que es poden veure en superfície, malgrat està emmascarats per a construccions modernes. La seva datació correspondria al període talaiòtic, encara que cal fer esment a la presencia de ceràmica d’època romana. Un dels altres jaciments que formen part de la Zona Arqueològica es el Dolmen de s’Aigüa Dolça, destacable per la seva singularitat. Es tracte d’un sepulcre megalític que consta de dues cambres rectangulars construïdes amb peces de mares. Ha estat excavat i els resultats de l’intervenció publicats. La cronologia de l’estació correspon al període pre-talaiòtic. Pel que fa al navetiformes de na Ferradura cal esmentar que malgrat el fort procés de erosió i destrucció es conserven restes de construccions que haurien estat navetes encara que en l’estat en que es troben es fa molt difícil precisar el seu nombre. Al igual que l’anterior la seva cronologia al període Pretalaiòtic.
- Extensió d'aquesta zona arqueològica protegida pel costat litoral: Del Caló des Corb (xalet "Blau Salvatge") a Na Claperet (passat el Dolmen de s'Aigo Dolça).
- Observació tècnica inclosa a la Memòria: El continu fluxe de estiuejants i el trànsit rodat són fort perill per la seva conservació, per el que es necessària la creació d’accessos a la platja que evitessin el trànsit rodat.
NORMATIVA EUROPEA
1. Decret 30/2007, de 30 de març, pel qual s'aprova el Pla de Gestió del Lloc d'Importància Comunitària (LIC) Muntanyes d'Artà (ES0000227).
2. Decret 31/2007, de 30 de març, pel qual s'aprova el Pla de Gestió del Lloc d'Importància Comunitària (LIC) Badies de Pollença i d'Alcúdia (ES5310005).
2. Decret 31/2007, de 30 de març, pel qual s'aprova el Pla de Gestió del Lloc d'Importància Comunitària (LIC) Badies de Pollença i d'Alcúdia (ES5310005).
3. Decisió de la Comissió europea, de 28 de març de 2008, per la qual s'adopta, de conformitat amb la Directiva 92/43/CEE del Consell, la primera llista actualitzada de llocs d'importància comunitària de la regió biogeogràfica mediterrània. S'hi inclou, a més dels anteriors, el Lloc d'Importància Comunitària (LIC) Na Borges (ES5310029).
4. Hàbitats qualificats com a prioritaris (per la Directiva 92/43/CEE) presents en tots aquests Llocs d'Importància Comunitària:
- Estepes salines mediterrànies (Limonietalia) (Codi: 1510). Espècies: Artemisia gallica, Frankenia composita, Inula crithmoides, Limonium sp.pl. (p.e. L. alcudianum, L. antonii-llorensii, L. barceloi, L. boirae, L. camposanum, L. carvalhoi, L. companyonis, L. gr. Cossonianum L. ejulabilis, L. formenterae, L. inexpectans, L. magallufianum, L. marisolii, L. migjornense, L. retusum, L. validum, etc.). Amenaces: Retiro de materiales de playa, Activitat salinera, Urbanització, Abocament de materials inerts, Senderisme, hípica i vehicles no motoritzats, Eutrofització, Invasió d'espècies, Contaminació genètica
- Dunes litorals amb Juniperus spp (Codi: 2250). Espècies: Asparagus acutifolius, Chamaerops humilis, Clematis cirrhosa var. balearica, Ephedra fragilis, Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa, Juniperus phoenicea subsp. turbinata, Lonicera implexa, Myrtus communis, Phillyrea angustifolia Phillyrea media-rodriguezii, Pistacia lentiscus, Rubia peregrina subsp. longifolia, Smilax aspera. Principals pressions: Urbanització discontínua, Urbanització dispersa, Abocadors, Abocaments de residus domèstics, Camins, rutes ciclistes, Línies elèctriques, Camps de golf, Circuits, Parcs d'atraccions, Càmping i caravanes, Esports a l'aire lliure i activitats de lleure, Senderisme, hípica i vehicles no motoritzats, Vehicles motoritzats, Altres formes alternatives de contaminació, Abocament de dipòsits dragats, Foc (natural), Invasió d'espècies. Amenaces: Extracció de graves i sorres, Urbanització, Abocadors, Abocaments de residus domèstics, Camins, rutes ciclistes, Línies elèctriques, Camps de golf, Circuits, Parcs d'atraccions, Càmping i caravanes, Esports a l'aire lliure i activitats de lleure, Senderisme, hípica i vehicles no motoritzats, Vehicles motoritzats, Contaminació, Altres formes alternatives de contaminació, Abocament de dipòsits dragats, Foc (natural), Invasió d'espècies.
NORMATIVA MUNICIPAL
4. Hàbitats qualificats com a prioritaris (per la Directiva 92/43/CEE) presents en tots aquests Llocs d'Importància Comunitària:
- Estepes salines mediterrànies (Limonietalia) (Codi: 1510). Espècies: Artemisia gallica, Frankenia composita, Inula crithmoides, Limonium sp.pl. (p.e. L. alcudianum, L. antonii-llorensii, L. barceloi, L. boirae, L. camposanum, L. carvalhoi, L. companyonis, L. gr. Cossonianum L. ejulabilis, L. formenterae, L. inexpectans, L. magallufianum, L. marisolii, L. migjornense, L. retusum, L. validum, etc.). Amenaces: Retiro de materiales de playa, Activitat salinera, Urbanització, Abocament de materials inerts, Senderisme, hípica i vehicles no motoritzats, Eutrofització, Invasió d'espècies, Contaminació genètica
- Dunes litorals amb Juniperus spp (Codi: 2250). Espècies: Asparagus acutifolius, Chamaerops humilis, Clematis cirrhosa var. balearica, Ephedra fragilis, Juniperus oxycedrus subsp. macrocarpa, Juniperus phoenicea subsp. turbinata, Lonicera implexa, Myrtus communis, Phillyrea angustifolia Phillyrea media-rodriguezii, Pistacia lentiscus, Rubia peregrina subsp. longifolia, Smilax aspera. Principals pressions: Urbanització discontínua, Urbanització dispersa, Abocadors, Abocaments de residus domèstics, Camins, rutes ciclistes, Línies elèctriques, Camps de golf, Circuits, Parcs d'atraccions, Càmping i caravanes, Esports a l'aire lliure i activitats de lleure, Senderisme, hípica i vehicles no motoritzats, Vehicles motoritzats, Altres formes alternatives de contaminació, Abocament de dipòsits dragats, Foc (natural), Invasió d'espècies. Amenaces: Extracció de graves i sorres, Urbanització, Abocadors, Abocaments de residus domèstics, Camins, rutes ciclistes, Línies elèctriques, Camps de golf, Circuits, Parcs d'atraccions, Càmping i caravanes, Esports a l'aire lliure i activitats de lleure, Senderisme, hípica i vehicles no motoritzats, Vehicles motoritzats, Contaminació, Altres formes alternatives de contaminació, Abocament de dipòsits dragats, Foc (natural), Invasió d'espècies.
NORMATIVA MUNICIPAL
1. Normes Subsidiàries de Planejament del municipi d'Artà (revisades i adaptades al Ple Territorial Insular de Mallorca, aprovades definitivament dia 28 de maig de 2010 per la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric i publicades al BOIB núm. 91, de 17 de juny de 2010):
- Art. 114.2.c: Carreteres de la xarxa local. Inclou la resta de carreteres que es limiten a l’àmbit local. Condicions: a) Franja de zona de domini públic: 3,00 m. des de l’aresta exterior de l’explanació. b) Franja de protecció (APT): 8,00 m. des de l’aresta exterior de l’explanació.
- Plànol d'Ordenació 1, on es grafien com a pertanyents a la "Xarxa viària local" el Camí de Ca los Camps, el Camí de s'Estanyol i la carretera de Sa Duaia.
- Plànol d'Informació núm. 2, on es grafien les franges de protecció ("APT Carreteres") de la xarxa viària municipal, incloses les dels vials anteriorment esmentats.
2. Arts. 2-3, 7-9, 12, 14-15 del Reglament municipal pel qual es regula la circulació de vehicles de motor dins els espais naturals del terme d’Artà (BOIB núm. 97, de dia 11-07-2006):
- art. 2: Dins els espais naturals d’aquest terme, els vehicles de motor sols poden circular per les carreteres, camins i pistes forestals aptes per a la circulació de vehicles, i està prohibida la seva circulació fora d’aquestes vies o camp a través.
- art. 3: L’Ajuntament d’Artà pot limitar o prohibir, amb el consentiment de la propietat, mitjançant la senyalització vertical corresponent, la circulació de vehicles de motor per camins o pistes forestals quan es pugui veure afectada la protecció de determinats paratges amb valor paisatgístic, ecològic o forestal.
- art. 7: No està permesa, en els espais naturals, la pràctica esportiva amb vehicles motoritzats ni la realització d’itineraris turístics amb aquests vehicles, atès que els camins no estan preparats i els espais naturals es poden degradar greument.
- art. 8: La vigilància del compliment d’aquestes normes correspon als serveis de vigilància municipals corresponents.
- art. 9: Les infraccions d’aquest Reglament es classifiquen en lleus, greus i molt greus. - Són infraccions lleus: a) Estacionar o aparcar el vehicle sobre la vegetació de qualsevol zona protegida o en els marges dels camins interiors. Tan sols es pot aparcar en les zones habilitades per a aquest fi. [...] - Són infraccions greus: [...] b) Circular, sense causa justificada, pels vials no aptes per a la circulació motoritzada. c) Circular camp a través o fora de camins o pistes aptes per a la circulació. [...]. e) Estacionar vehicles que no permetin l’accés a camins forestals d’ús exclusiu per a vehicles de servei d’extinció d’incendis, de vigilància i oficials, senyalitzats de la manera corresponent, en l’època i zones d’alt risc d’incendi. f) Circular per les vies esmentades en l’apartat e), sense autorització, en l’època i zones d’alt risc d’incendi, i per les altres vies o camins en què, per raons de prevenció i extinció d’incendis forestals o de preservació de valors naturals, estigui prohibit circular de forma temporal o permanent, quan puguin produir-se danys greus a la fauna, als béns o als ecosistemes naturals. - Són infraccions molt greus: a) Circular per platges, sistemes dunars i zones costaneres protegides. b) Practicar esports utilitzant vehicles motoritzats. c) Reincidir en la comissió d’infraccions greus. d’infracció lleu, greu o molt greu segons la naturalesa i el volum de l’abocament, d’acord amb la legislació vigent.
- art. 12: Són competents per imposar sancions el batle, per a les lleus i les greus, i el Ple de l’Ajuntament, per a les molt greus.
- art. 14: Els membres del cos d’agents de l’autoritat, en l’exercici de les seves funcions, poden procedir a immobilitzar els vehicles si, com a conseqüència del fet d’utilitzar-los, en incompliment dels preceptes d’aquest Reglament, poden derivar un risc greu per a les persones, els béns i els ecosistemes naturals. Així mateix, poden impedir l’accés a les àrees naturals en què s’hagi restringit el pas per raons mediambientals.
- art. 15: Són responsables de les infraccions comeses els conductors dels vehicles que incompleixen algun article d’aquest Reglament i les empreses que lloguin els vehicles que participen en excursions organitzades dins espais naturals.
- Art. 114.2.c: Carreteres de la xarxa local. Inclou la resta de carreteres que es limiten a l’àmbit local. Condicions: a) Franja de zona de domini públic: 3,00 m. des de l’aresta exterior de l’explanació. b) Franja de protecció (APT): 8,00 m. des de l’aresta exterior de l’explanació.
- Plànol d'Ordenació 1, on es grafien com a pertanyents a la "Xarxa viària local" el Camí de Ca los Camps, el Camí de s'Estanyol i la carretera de Sa Duaia.
- Plànol d'Informació núm. 2, on es grafien les franges de protecció ("APT Carreteres") de la xarxa viària municipal, incloses les dels vials anteriorment esmentats.
2. Arts. 2-3, 7-9, 12, 14-15 del Reglament municipal pel qual es regula la circulació de vehicles de motor dins els espais naturals del terme d’Artà (BOIB núm. 97, de dia 11-07-2006):
- art. 2: Dins els espais naturals d’aquest terme, els vehicles de motor sols poden circular per les carreteres, camins i pistes forestals aptes per a la circulació de vehicles, i està prohibida la seva circulació fora d’aquestes vies o camp a través.
- art. 3: L’Ajuntament d’Artà pot limitar o prohibir, amb el consentiment de la propietat, mitjançant la senyalització vertical corresponent, la circulació de vehicles de motor per camins o pistes forestals quan es pugui veure afectada la protecció de determinats paratges amb valor paisatgístic, ecològic o forestal.
- art. 7: No està permesa, en els espais naturals, la pràctica esportiva amb vehicles motoritzats ni la realització d’itineraris turístics amb aquests vehicles, atès que els camins no estan preparats i els espais naturals es poden degradar greument.
- art. 8: La vigilància del compliment d’aquestes normes correspon als serveis de vigilància municipals corresponents.
- art. 9: Les infraccions d’aquest Reglament es classifiquen en lleus, greus i molt greus. - Són infraccions lleus: a) Estacionar o aparcar el vehicle sobre la vegetació de qualsevol zona protegida o en els marges dels camins interiors. Tan sols es pot aparcar en les zones habilitades per a aquest fi. [...] - Són infraccions greus: [...] b) Circular, sense causa justificada, pels vials no aptes per a la circulació motoritzada. c) Circular camp a través o fora de camins o pistes aptes per a la circulació. [...]. e) Estacionar vehicles que no permetin l’accés a camins forestals d’ús exclusiu per a vehicles de servei d’extinció d’incendis, de vigilància i oficials, senyalitzats de la manera corresponent, en l’època i zones d’alt risc d’incendi. f) Circular per les vies esmentades en l’apartat e), sense autorització, en l’època i zones d’alt risc d’incendi, i per les altres vies o camins en què, per raons de prevenció i extinció d’incendis forestals o de preservació de valors naturals, estigui prohibit circular de forma temporal o permanent, quan puguin produir-se danys greus a la fauna, als béns o als ecosistemes naturals. - Són infraccions molt greus: a) Circular per platges, sistemes dunars i zones costaneres protegides. b) Practicar esports utilitzant vehicles motoritzats. c) Reincidir en la comissió d’infraccions greus. d’infracció lleu, greu o molt greu segons la naturalesa i el volum de l’abocament, d’acord amb la legislació vigent.
- art. 12: Són competents per imposar sancions el batle, per a les lleus i les greus, i el Ple de l’Ajuntament, per a les molt greus.
- art. 14: Els membres del cos d’agents de l’autoritat, en l’exercici de les seves funcions, poden procedir a immobilitzar els vehicles si, com a conseqüència del fet d’utilitzar-los, en incompliment dels preceptes d’aquest Reglament, poden derivar un risc greu per a les persones, els béns i els ecosistemes naturals. Així mateix, poden impedir l’accés a les àrees naturals en què s’hagi restringit el pas per raons mediambientals.
- art. 15: Són responsables de les infraccions comeses els conductors dels vehicles que incompleixen algun article d’aquest Reglament i les empreses que lloguin els vehicles que participen en excursions organitzades dins espais naturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada