diumenge, 24 de juliol de 2011

Ple ordinari de 26 de juliol. Propostes de justícia (hipotecària) i transparència

A proposta dels grups que conformen l'equip de govern municipal (I.Verds+UIA), la propera sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà debatrà les següents mocions:
- Iniciar tots els tràmits necessaris, d'acord a la legislació vigent, per tal d'adequar els Registres de les Declaracions de Béns patrimonials i les causes de possible incompatibilitat i d'activitats de tots els membres de la Corporació a la modificació operada per la Llei del Sòl estatal 8/2007 de 28 de maig, de forma que es possibiliti la publicació de les esmentades Declaracions a la pàgina web de l'Ajuntament”.
- "Instar el Govern de l’Estat a modificar la Llei hipotecària a fi de regular la dació en pagament i adoptar les mesures necessàries per a evitar els desnonaments per motius econòmics".

La primera moció és còpia de la presentada en diferents ocasions (tres, en el moment que aquesta proposta s'incloïa en la moció d'adopció del Codi de bon govern local, que també fou rebutjada a finals de la passada legislatura per UM-PSOE) per Els Verds d'Artà, amb el recolzament d'UIA i fins i tot del PP.

Es demana al Ple recolzament a l'adaptació municipal al "nou" model de declaracions de Béns patrimonials i Activitats que fem els regidors en esdevenir membres de la Corporació i abandonar-la. Aquest "nou" model ve imposat des del 2007 quan, amb l'entrada en vigor de la Llei del Sòl, que modificava algun article de la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local, es varen produir algunes diferències pel que fa a la qualitat (i quantitat de dades) del que s'ha de declarar, i al seu accés públic:

  • Si en l'anterior regulació només tenia caràcter públic el Registre d'Activitats, requerint-se per a l'accés al Registre de Béns Patrimonials acreditar un interès legítim directe. En l'actualitat ambdós Registres, el d'Activitats i el de Béns, són públics.

  • S'amplia el contingut del Registre de Béns Patrimonials, havent-se d'incloure: participació en societats de tot tipus, amb informació de societats per aquelles participades, així com liquidacions d'imposts sobre la Renda, Patrimoni i, en el seu cas, Societats.

  • Dates en què han de presentar-se les declaracions: Abans de la presa de possessió, amb ocasió del cessament o quan es modifiquin les circumstàncies de fet, la publicació anual en els termes que fixi l'Estatut Municipal.

La proposta de l'equip de govern inclou la publicació voluntària del les Declaracions dels regidors a la pàgina web de l'Ajuntament.

L'inici d'aquests tràmits es podria haver impulsat directament des de l'equip de govern, però s'ha estimat més oportú demanar, des de l'inici, el recolzament i la opinió als grups de l'oposició, atès que la proposta concreta de nou Model i la seva entrada en funcionament han de passar per l'aprovació del Ple, i sobre tot atès que UM-PSOE, com s'ha dit anteriorment, havien rebutjat anteriorment i amb reiteració prendre aquesta determinació, rebutjant al Ple la proposta dels ecosocialistes.



Pel que fa a la instància dirigida al Govern de l'Estat de modificar la Llei Hipotecària regulant la dació en pagament (extret de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca):

Les enquestes d'opinió popular mostren que l'àmplia majoria de ciutadans creu que la banca a Espanya és més poderosa que el Govern (segons el baròmetre d'opinió de novembre de 2010 del Centre d'Investigacions Sociològiques). L'excessiu poder de la banca a Espanya és conegut també fora del país. Així, The New York Times va publicar un article -In Spain, Homes are Taken, but Debt stays- que documentava l'escandalosa situació que té lloc a Espanya quan una persona no pot pagar una hipoteca. En la majoria de països, tant als EUA com a la UE-15, quan una persona es troba en aquesta situació pot declarar en fallida i rebre el suport legal que la protegeixi de les mesures recaptatòries abusives, permetent a més tornar les claus al banc que li va vendre la hipoteca sense haver de tornar la resta del deute hipotecari.
Precisament, les xifres que dóna el drama desmunten les teories catastrofistes del sector financer en cas de la posada en marxa de la dació. Segons les estadístiques de l'INE, la Societat de Taxació o el Banc d'Espanya, el preu dels habitatges, des del seu màxim històric de desembre de 2007, s'ha devaluat un 20%. Entre aquest pic de 2007 i finals de 2010, els procediments d'execució hipotecària iniciats, la majoria sobre préstecs subscrits a partir del 2004, sumen 300.000. Assumint que el préstec mitjà de 150.000 euros es concedia pel 100% del valor del pis (habitualment era menys), una depreciació del 20% implica que cada habitatge que ha tornat al estoc de les entitats s'ha devaluat en 30.000 euros. Multiplicada aquesta quantitat per les 300.000 habitatges executades suma 9.000 milions de cost en tres anys, una quantitat assumible ja que suposa un 60% dels beneficis de la gran banca (Santander, BBVA, La Caixa, Popular i Caja Madrid) només el 2010.
Altres interrogants queden per aclarir en l'actuació de la banca. Per què s'executen les hipoteques de famílies amb pocs recursos i no a les empreses del totxo? Més encara quan constructores i promotores concentren el 73% del crèdit morós dels bancs (80.000 milions d'euros), mentre que el de les famílies no passa del 27% (30.000 milions). Segons la PAH, el valor dels actius recollits en el balanç dels bancs com a garantia dels préstecs suma 48.000 milions d'euros en el cas de les grans constructores, el doble que els de les famílies. La banca s'acarnissa amb els més vulnerables.

La proposta de regular la Dació en Pagament es va discutir al Congrés el passat 16 de juny, impulsada per la PAH i presentada a través del grup IU-ICV-ERC. En aquesta ocasió, la Comissió d'Habitatge va debatre la reforma plantejada per la PAH, i el resultat va ser: IU, ICV, ERC, CiU a favor, PSOE en contra, i el PP va mantenir una postura ambigua en la qual es va mostrar favorable sempre i quan es fes prèviament un estudi d'impacte econòmic de la Dació en Pagament. Així, es va aprovar (19 vots a favor, 18 en contra) estudiar la nostra proposta (és a dir es va aprovar la PNL presentada per ICV i ERC, amb l'esmena del PP).