Els Verds-Esquerra reclamen a la Conselleria de Medi Ambient un estudi per a determinar la ubicació de fondejos a la zona de litoral artanenc de la Badia d'Alcúdia
A la propera sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà es tractarà una moció del grup municipal Els Verds-Esquerra que té per objectiu instar la Direcció General de Qualitat Ambiental i Litoral (DGQAL) de la Conselleria de Medi Ambient a la redacció d'un estudi de necessitat i viabilitat de la ubicació de zones de fondeig a la zona de litoral artanenc que confronta amb la badia d'Alcúdia, qualificada com a Lloc d'Interès Comunitari (LIC). En aquest sentit, Els Verds-Esquerra d'Artà indiquen que el Decret 31/2007, de 30 de març, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del Lloc d’Importància Comunitària (LIC) Badies de Pollença i Alcúdia (ES5310005), ja preveu que el llançament o varada d’embarcacions s’haurà de fer a través de canals degudament senyalitzats (art. 3.4).
Els Verds-Esquerra d'Artà argumenten que els darrers anys hi ha hagut un increment de la freqüentació d'embarcacions d'esbarjo a la zona, causada per l'ampliació del port esportiu de la Colònia i la proximitat del port de Son Serra de Marina. Com que el fondeig es fa de manera descontrolada, es desconeix fins a quin punt s'estan perjudicant les praderies de posidònia. Els Verds-Esquerra afegeixen, a més, la necessitat que les administracions donin passes per a garantir la màxima seguretat, tranquilitat i benestar dels banyistes, massa sovint minvades per embarcacions que fondegen a les cales i platges de la zona a pocs metres de la vorera.
Les praderes de posidonia són la principal comunitat del litoral mediterrani degut als seus alts nivells de productivitat, elevada biodiversitat i importància en la protecció i estabilitat de la línia de costa. En aquest sentit, les praderes constitueixen un ecosistema madur, atesa la seva capacitat per modificar les condicions ambientals dels llocs on s'instaura: atrapant el sediment i contribuint, així, a la neteja de l'aigua, oxigenant les aigües durant la tardor, l'hivern i sobretot a la primavera, atraient nombroses espècies animals i vegetals que constituiran la comunitat posidonícola.
Entre les principals amenaces de les praderes, figuren els fondejos, tant permanents (les cadenes dels fondeigs permanents que de manera continuada s’arrosseguen per damunt de la posidònia, llauren el prat, seguen fulles i feixos, i acaben per obrir clarianes) com puntuals (a les cales i badies protegides de l’onatge, les més freqüentades per les barques, l’acció mecànica de les àncores en arrancar fulles i rizomes, pot arribar a arrabassar mates de posidònia).
S'ha de tenir present que, amb l'objectiu de recopilar la informació necessària per a la correcta realització de la instal·lació de punts d'amarrament i la protecció efectiva de l'hàbitat de l'efecte del fondeig d'embarcacions d'esbarjo, la DGQAL ja ha desenvolupat estudis semblants a altres zones LIC de totes les illes -com per exemple a Porto Petro (LIC Costa de Llevant), a la Zona LIC Cap Enderrocat-Cap Blanc-Cala Blava, al Caló de s´Oli (LIC de Ses Salines d'Eivissa i Formentera), a la Badia de Fornells (LIC Marina Nord de Menorca) i, al mateix LIC Badies de Pollença i Alcúdia, a la Punta de l'Avançada (Pollença).
Amb aquests estudis, en primer lloc, es cerquen dades com la quantitat d'embarcacions fondejades per superfície, les eslores de les mateixes, els tipus més comuns, la classe de frecuentació (diürna, completa), afecció d'àrees amb posidònia, distàncies a ports propers, entre d’altres, amb la finalitat d'avaluar els sectors de major càrrega de fondeig.
A continuació, i per a determinar la necessitat d'ubicar-hi zones de fondeig, es procedeix a estudiar el clima marítim i la estratigrafía dels fons marins, el que proporciona els paràmetres que s'han de considerar a la hora de calcular els esforços més importants a què es veuen sotmeses les embarcacions que fondegen en aquests paratges, així com el seu predimensionat, segons les característiques de resistència dels materials que componen els fons marins de cada regió.
Una vegada obtinguts tots els paràmetres necessaris es podria passar a la fase final de ubicació dels camps de fondeig que permetessin la protecció de les praderes de Posidònia Oceànica.
La proposta d'aquesta agrupació ecosocialista afegeix la possibilitat que, en el cas que les zones de fondeig es portessin a terme, l'Ajuntament en podria demanar la cogestió, creant-se una nova font d'ingressos i facilitant una gestió més flexible i propera als usuaris.
A més de totes aquestes argumentacions, Els Verds-Esquerra reclamen com a fonamentals mesures d'aquest tipus si tal i com ha anunciat en ocasions la Conselleria de Medi Ambient, es considera la reintroducció del Vell Marí (Monachus monachus) a la zona del litoral de les muntanyes d'Artà.
Informacions extretes de les webs:
Projecte Balears Life Posidònia
GOB
Per a visualitzar el mapa Google dels fondejos de la Punta l'Avançada, pitjau aquí
Per a accedir als estudis de la DGQAL per a la ubicació de les zones de fondejos, pitjau aquí i aquí; per als de la redacció dels plans de gestió de la D. G. de Pesca, i de a D. G. de Biodiversitat, pitjau aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada