dilluns, 29 de març del 2010

Patrimoni arqueològic: una petita passa més...

[Fragment del Plànol de Mascaró Passarius, on s'observen més o menys els límits
i toponímia de la part litoral de la nova Zona arqueològica]


[Plànol límits nou BIC Zona arqueològica de Ca los Camps]

[Plànol descripció límits Dolmen de S'Aigua Dolça/ Àrea de control arqueològic de Ca los Camps]

[Imatge estiuenca de la zona de Na Clapereta i cotxes al
Dòlmen de S'aigo Dolça estacionats al fons]


[Imatge d'un vehicle estaciona damunt les roques de Sa Cugussa
Estiu de 2008. També s'hi observa clarament l'alt grau d'erosió del sòl provocat pel trànsit de vehicles.
S'hauran de prendre mesures perquè aquestes dues darreres images no es tornin a repetir.]


... cap a la seva protecció i la de l'entorn natural

A instància de Els Verds-Esquerra, el Consell acorda incoar expedient de declaració BIC del conjunt de jaciments de Ca los Camps, amb categoria de "zona arqueològica", amb una extensió d'unes 67 Ha (670.000 m2)
S'hi menciona el perill del trànsit incontrolat de vehicles, com la necessitat de prendre mesures per evitar-lo

Al BOIB de dia 25 de març, es va fer públic l'Acord d'Incoació de l'expedient de declaració de BIC, amb categoria de Zona arqueològica, del Conjunt de jaciments ‘Cala des Camps’ de la Colònia de Sant Pere, terme municipal d’Artà. Els jaciments a partir dels quals es forma aquesta nova Zona arqueològica són el Dolmen de s'Aigua Dolça, el Navetiforme de Na Ferradura, Sa Devesa/Ca'n Pa amb oli, i la zona de la Punta de Ca los Camps/(punta de) Na ferradura (art. 105 del Catàleg municipal de Protecció del patrimoni).
La zona arqueològica recentment creada supera àmpliament els límits de protecció preexistent d'algun d'aquests jaciments (el del Dolmen de s'aigua Dolça, veure fig. 3 de les imatges d'aquest article), com també l'àrea de control arqueològic de la zona de Ca los Camps, incloent-los.
Aquesta és la Descripció del jaciment:
El jaciment de Sa Devesa - Can Pa amb Oli, està situat a uns 150 mts. de la linea actual de costa sobre un petit turó. Es el jaciment que domina tota l’àrea de la Zona Arqueològica, i te un bon domini visual tant de la badia com de les contrades que l’envolten. El poblat talaiòtic conserva en no molt bon estat de conservació les restes de 4 talaiot, fragments d’una estructura muraria (muralla?) i una cova. Aquets són els elements més destacables que es poden veure en superfície, malgrat està emmascarats per a construccions modernes. La seva datació correspondria al període talaiòtic, encara que cal fer esment a la presencia de ceràmica d’època romana.
Un dels altres jaciments que formen part de la Zona Arqueològica es el Dolmen de s’Aigüa Dolça, destacable per la seva singularitat. Es tracte d’un sepulcre megalític que consta de dues cambres rectangulars construïdes amb peces de mares. Ha estat excavat i els resultats de l’intervenció publicats. La cronologia de l’estació correspon al període pre-talaiòtic.
Pel que fa al navetiformes de na Ferradura cal esmentar que malgrat el fort procés de erosió i destrucció es conserven restes de construccions que haurien estat navetes encara que en l’estat en que es troben es fa molt difícil precisar el seu nombre. Al igual que l’anterior la seva cronologia al període Pretalaiòtic
.

És important observar l'extensió de la nova zona de protecció a la cartografia, és ben àmplia. Al costat marítim, comprèn del Caló des corb -és a dir també una zona limítrofa amb la carretera de Ca los Camps (la qual, per altra banda, és de titularitat municipal)- fins Na Claperet, ben passada la zona del Dòlmen de s'Aigua dolça. La legislació estableix ben a les clares que la senyalització com el control del trànsit de vehicles com de persones, és de competència municipal; l'Art. 93.4 de la Llei de Patrimoni històric de les Illes diu que correspon als Ajuntaments:

Señalizar el emplazamiento de los bienes integrantes del patrimonio histórico que se encuentren en el término municipal respectivo, ordenar las vías de acceso y adoptar las medidas de protección respecto del tráfico de personas y de vehículos.

En aquest sentit, una altra molt bona notícia és que a la Memòria s'hi faci explícita la problemàtica del trànsit rodat, com la seva (obligada) solució:
El continu fluxe de estiuejants i el trànsit rodat són fort perill per la seva conservació, per el que es necessària la creació d’accessos a la platja que evitessin el trànsit rodat.

La declaració com a BIC d'aquesta zona suposa, per tant, un grau de protecció més que obliga l'Ajuntament a intervenir, en aquest cas, per acomplir una normativa legal de caire autonòmic. Fins ara, l'equip de govern "només" no ha estat acomplint o fent acomplir -a consciència i a pesar de les nostres reiterades protestes i reclamacions- el Reglament pel qual es regula la circulació de vehicles als espais naturals del terme municipal d'Artà, normativa municipal aprovada per unanimitat l'any 2006 i que ja estableix la prohibició de transitar i estacionar per les zones costaneres d'aquest indret. Si l'Ajuntament no actua, al menys sempre es podrà demanar que ho faci al Consell, i que passin la factura.

Què en diu la premsa:
Diari de Balears, 05-04-2010: Protecció per a Artà ran de mar