Jugar als parcs infantils d'Artà, un esport de risc

Claus, perns, estelles, falta de manteniment i neteja als tres parcs infantils del nucli d'Artà

Els parcs infantils són un esport de risc a Artà

L'ajuntament permet la botellada als parcs infantils de la Plaça de Progrés i Els Pins, i la brutor és crònica

El manteniment dels parcs infantils d'Artà durant els darrers 4 anys s'ha limitat al canvi de paviment i a donar una ma de pintura als jocs infantils de Na Caragol. La resta segueix igual, la brutor és habitual als parcs de la Plaça del Progrés i Els Pins, on és habitual la pràctica del botellada durant les nits d'estiu, fet que a Els Pins s'agreuja per l'afluència de turistes amb pícnics durant la temporada d'estiu, que deixen al matí les papereres plenes de restes de menjar. Paradoxalment, ha desaparegut la fonteta del Parc dels Pins i segueixen sense instal·lar-se fonts o punts d'aigua potable a la Plaça del Progrés i al parc de Na Caragol, malgrat quer aquest darrer té un ús escolar.

Les instal·lacions infantils continuen sent un perill pels al·lots i ofereixen un ampli ventall de possibilitats per fer-se mal; claus i perns a l'aire, fusta descomposta o inflada per l'aigua (encara que a vegades repintada per tal de dissimular el seu estat), estructures fetes malbé o desencaixades, aferradors o anses que han desaparegut dels balancins, etc.

L'estat d'aquests parcs és el resultat combinat de la desídia de la regidoria d'obres i serveis incapaç de realitzar el manteniment durant anys d'aquestes instal·lacions (per exemple, es pinta una fusta després d'haver permès durant anys que l'aigua l'espenyàs), de la regidoria de Serveis Socials i la de Joventut que, sabent on es reuneixen els joves per fer botellada no ha tengut cap iniciativa per dirigir-se a ells i oferir-les alternatives més saludables i més cíviques, de la regidoria de policia que senzillament mira cap una altra banda mentres es fa malbé el mobiliari urbá i s'embruten unes zones molt sensibles, destinades a l'oci infantil; i de la regidoria de Turisme, que no ha observat els usos i les corresponents necessitats d'alguns d'aquests espais, ubicats a l'entrada dels turistes del nucli urbà d'Artà (el parc dels pins, es troba ubicat ben a prop de l'oficina d'atenció turística). El batle d'Artà, Rafel Gili (UM), per la transversalitat de les causes d'aquesta problemàtica, n'és clarament el principal responsable, segons la formació ecosocialista artanenca i el seu portaveu i regidor, Guillem Caldentey.

Aquesta és l'enèsima denúncia sobre aquesta qüestió en pocs anys per part de Els Verds-Esquerra, agrupació la qual es declara frustrada en no haver aconseguit de l'equip de govern en tot aquest temps més que en més que necessari recanvi del sòl d'aquestes mateixes instal·lacions, fa mig anys i després de tres anys de denúncies i reclamacions continuades.

Què en diu la premsa
- El Mundo, 01-08-2010: Els Verds de Artà se queja del abandono de los parques infantiles.
- Última Hora, 03-08-2010: Els Verds-Esquerra critica el estado de las zonas infantiles.

Comunicat del GOB: El GOB demana la impugnació de les lleis urbanístiques aprovades al Parlament per inconstitucionals

El GOB demanarà al Defensor del Pueblo que impugni les lleis urbanístiques aprovades al Parlament per inconstitucionals

Govern i oposició utilitzen el Parlament de forma espúria

EL DESGOVERN URBANÍSTIC

Probablement aquesta, que havia de ser la legislatura de l'impuls definitiu de la Llei del Sòl per unificar la normativa urbanística i territorial, passarà a la història per la legislatura en que, via Parlamentària, s'han impulsat mesures legislatives que deixen el panorama urbanística en un estat total i absolut de desgovern. La figura dels decrets lleis ha estat l'estrella per impulsar aquestes iniciatives de desregulació urbanística i les pertinents tramitacions com a projectes de llei amb la introducció d'esmenes han constituït una pràctica nova més d'urbanisme clientelar.

- Decret llei 1/2009, de 30 de gener, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears. Decret-llei Nadal.

Aquest decret-llei estableix en el seu preàmbul les seves línies d'actuació, d'entre les quals, diu textualment " ...les encaminades a impulsar la indústria turística que des de fa temps constitueix el motor sòlid de l'economia balear i l'activitat urbanitzadora i edificadora en determinats supòsits". En aquest sentit, permet, per una banda, la legalització de places turístiques il·legals, sempre que les places no haguessin estat motiu d'infracció urbanística greu afavorint els establiments que han actuat al marge de la legalitat i per l'altre, permet a un sector econòmic (el turístic) actuar, durant dos anys, al marge de la legalitat urbanística i turística vigent, en concret estableix "dispensa excepcional de determinats requisits urbanístics i turístics" i fins i tot permet "increments d'edificabilitat".
Es limita l'exoneració de paràmetres urbanístics sempre i quan no s'augmenti el volum i l'ocu- pació de la parcel·la en més del 10% respectiu sobre el legalment construït, ni es superi l'altura màxima permesa, al marge d'algunes excepcions. I es prohibeix l'exoneració del com- pliment dels paràmetres urbanístics en edificis situats al sòl rústic protegit i als edificis decla- rats BIC o catalogats.

- Decret-llei 3/2009 de 29 de maig de mesures ambientals per impulsar les inversions i l'activitat econòmica a les Illes Balears. Decret-llei Grimalt.

Si bé és raonable que determinades actuacions de les que proposava el Projecte de Llei no hagin de passar per tramitació ambiental, com és el cas dels plans d'ordenació dels recursos naturals o els catàlegs de patrimoni històric, sempre que suposin un major grau de protecció patrimonial i ambiental, preocupen les excepcions que determinades actuacions que via la declaració “d’interès autonòmic” puguin reduir , o fins i tot veure's exhimides del compliment de les corresponents tramitacions ambientals, especialment preocupen:

- Els equipaments sanitaris, docents i esportius, amb determinades ocupacions, no prevists al planejaments urbanístics, i que normalment solen estar situats en sòl rústic i autoritzar-se via declaració d'interès general.
- Les carreteres incloses en els convenis insulars

A més, aquest decret-llei implica el retard de la protecció dels espais naturals d'Es Trenc-Salobrar de Campos i de la Península de Llevant.

La Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental estableix a l’article 8 que el procediment per a l’aprovació dels Plans d’Ordenació de Recursos Naturals (PORNs) és de dos anys. Cas de no haver-se aprovat en aquest termini, el procediment caduca.
El “decret-llei Grimalt” modifica aquesta disposició, afegint que “No obstant això, el Consell de Govern pot acordar, per causa justificada en l’expedient, una pròrroga d’aquest termini per un màxim de dos anys.” Aquesta modificació afecta els dos espais esmentats.
Des del GOB hem considerat injustificable que per enllestir el PORN d’Es Trenc-Salobrar de Campos ja hagin fet falta més de tres anys, i ara es vulgui prorrogar encara un any més.
Igualment és escandalós el cas del Parc Natural de la Península de Llevant. Han passat gairebé dos anys des de l’inici de la nova tramitació, i tenint en compte que aquest espai ja comptava prèviament amb un PORN aprovat ens sembla injustificable que per modificar-lo no hagin estat suficients dos anys. I ara es pugui disposar de dos anys més.

- Decret 60/2009 d’unificació i simplificació dels tràmits en matèria turística.

Aquest decret desenvolupa el decret-llei, 1/2009, i desvirtua les figures d’agroturisme i hotel rural, perquè no assegura que aquest ús d’allotjament i restauració es limiti a complementar explotacions agràries.
Aquestes figures tenien, fins al nou decret, limitacions de magnitud, per exemple d’un màxim de 25 i 50 places respectivament, per tal de restringir l’ús turístic únicament com a complement de les activitats agràries. Tal com eren l’agroturisme i els hotels rurals podien complementar les rendes agràries, però sense substituir-les ni desfigurar el camp amb més hotels també a foravila.

- Llei 4/2010, de 16 de juny de mesures urgents per a l'impuls de la inversió a les Illes Balears. Leei Barceló.

Si el decret-llei ja va ser àmpliament contestat per part del GOB, les mesures proposades en aquesta tramitació de projecte de llei són encara més escandaloses.
Permeten la consolidació d'aberracions turístiques: els establiments que hagin fet ampliacions irregulars, podran fer remodelacions, mantenint els volums existents encara que la normativa urbanística actual no permeti les mateixes altures, i ampliacions del 10% de la superfície realment construïda (inclosa la part il·legal)
Per altra banda s'augmenta el termini per a legalitzar les places il·legals fins a dos anys però, en aquest cas, sense tenir en compte el fet que tenguin un expedient de disciplina urbanística obert.

- Decret llei 1/2010 de 26 de març, i projecte de llei de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d'interès general .

Fa excepcions a la situació general permetent seguir edificant a urbanitzacions que no tenen els serveis urbanístics mínims. Fins ara, tant la Llei del Sol de l’estat, com la Llei de Mesures Urgents com el propi Pla Territorial consideraven que per a poder atorgar llicencies cal disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram). Mitjançant aquest decret-llei, s’obri la porta a que se segueixen donant llicencies per edificar a sols urbans i urbanitzables que no tenen servei de clavegueram.

A més, es retalla l'àmbit d'una ANEI a Eivissa, per a la implantació i execució d'equipaments i infrastructures a Sa Coma.

- Llei de Mesures Urgents relatives a deferminades infrastructures i equipaments d'interès general.
· Sa Coma: es retalla l'àmbit d'una ANEI d'Eivissa per a la construcció d'una depuradora
· Excepcions del servei de clavegueram
· Edificis fora d'ordenació
· Desregulació dels establiments turístics en sòl rústic.

- Llei per a considerar el camp de golf de Son Bosc com a projecte d'interès autonòmic
Amb els vots del Partit Popular i Unió Mallorquina, el Ple del Parlament ha aprovat avui una llei que considera que el camp de golf de Son Bosc és un projecte d’interès autonòmic i que per tant s’ha d’anular la tramitació que el Govern havia iniciat fa uns mesos per tal d’incorporar aquesta zona al Parc Natural de s’Albufera de Mallorca.

EL GOB DEMANARÀ AL DEFENSOR DEL PUEBLO QUE IMPUGNI LES LLEIS URBANÍSTIQUES APROVADES AL PARLAMENT PER INCONSTITUCIONALS

A part dels possibles aspectes d'il·legalitats que veurem més endavant, la tramitació i aprovació d'aquest seguit de lleis suposa, des del nostre punt de vista, una pràctica rebutjable , ja que significa:

- tornar fer urbanisme a la carta com a anteriors legislatures,
- elaborar lleis singulats i no generals,
- fer permanents excepcions a les regles del joc, i sobretot
- burlar el debat social i politic.
- esquivar el compliment de sentències a través de disposicions normatives.

A més a més, el GOB prepara un escrit davant el defensor del pueblo en considerar que alguns articles d'aquestes lleis podrien incomplir preceptes constitucionals

Possibles motius d'inconstitucionalitat:

1. Usurpació de competències municipals urbanístiques: no necessitat d'obtenció de llicències per determinades actuacions i classificació de sòl i usos de sòl fora tràmits municipals.
2. Mitjançant llei es conculquen tràmits administratius bàsics per a les tramitacions urbanístiques: s'exclou en els tràmits de participació pública alhora de classificar sòl.
3. Incompliment dels tràmits ambientals establerts per la Directiva d'Aarhus.
4. Intenta burlar per llei el resultats de sentències judicials fermes: el cas d'Es Pont d'Es Rivet i del sòl rústic de Cala Tarida, Platja de'n Bossa i Ses Variades.

Notícia no publicada als mitjans espanyols: Barroso amenaça de dictadures si no es duen a terme les reformes exigides pel capital

La democràcia tal com la coneixem pot desaparèixer d'Espanya, Grècia o Portugal si hi ha resistència, ha dit Joao Barroso -cap de la Comissió Europea- al president de la Confederació Europea de Sindicats, J. Monks. Es podrà arribar a dictadures, cops militars, o qualsevol altre mecanisme que controli la resistència de ciutadans i treballadors, és l'advertència que ha donat Barroso als sindicats europeus. La notícia s'ha publicat a Anglaterra (al Daily Mail, i en algun altre mitjà també britànic, d'informació financera) a partir de les declaracions d'un J. Monks en estat en de xoc. Un silenci estremidor s'ha apoderat de la premsa espanyola: no hi ha hagut ni una sola referència, com si no hagués passat. Heinz Dieterich ha escrit un breu article sobre la notícia (Unión europea amenaza con dictaduras militares). A continuació recollim l'article original (s'incloïen també breus ressenyes dels dictadors antics d'Espanya, Grècia o Portugal) [la traducció és nostra]:

En una visió de malson d'Europa Barroso com a cap de la UE adverteix que "la democràcia podria desaparèixer" a Grècia, Espanya i Portugal

- La UE comença a preparar milions de lliures d'emergència per al rescat d'Espanya
- Els països endeutats poden caure en dictadures, adverteix el cap de la UE
- 'Apocalíptica' visió que alguns estats es quedin sense diners

La democràcia podria "col·lapsar-se" a Grècia, Espanya i Portugal, a menys que es prenguin mesures urgents per fer front a la crisi del deute, ha advertit el cap de la Comissió Europea. En una reunió extraordinària per al comerç amb caps sindicals la setmana passada, el President de la Comissió José Manuel Barroso, ha transmès una apocalíptica "visió en la qual els països afectats per la crisi en el sud d'Europa podrien ser víctima dels cops militars o aixecaments populars quan els tipus d'interès es disparin i el col·lapse dels serveis públics perquè els seus governs es queden sense diners.
La severa advertència arriba en el moment en què es posa de manifest que els caps de la UE han començat a treballar en un paquet de rescat d'emergència per a Espanya, que és probable que sigui de centenars de milers de milions de lliures.

Un rescat de £ 650.000.000.000 per a Grècia ja ha estat acordat.
John Monks, ex cap de la TUC, va dir que havia quedat "sorprès" per la gravetat de l'advertència del Sr Barroso, que és un ex primer ministre de Portugal.
MONKS, ara cap de la TUC Europea, va dir: "Vaig tenir una discussió amb Barroso el passat divendres sobre el que es pot fer per Grècia, Espanya, Portugal i la resta i el seu missatge va ser contundent: "Mira, si no porten a terme aquests paquets d'austeritat, aquests països podrien desaparèixer pràcticament en la forma en què els coneixem: com democràcies. Ells tenen una altra opció, això és tot."

UM-PSOE fan bandera de la degradació del paisatge, la biodiversitat i el patrimoni arqueològic

[Imatges a les quals es pot observar l'estacionament il·legal a Sa Cugussa, indret protegit darrerament amb la figura de Zona arqueològica de Ca los Camps. També s'hi pot observar la degradació i erosió del sòl, produïda pel sistemàtic i massiu trànsit i estacionament de vehicles]

Tampoc B. Cerdà, D. I. de Patrimoni del Consell, no acompleix els seus compromissos, i l'important jaciment de s'Arenalet de Son Colom continua sense protegir ni senyalitzar
Els Verds-Esquerra d'Artà reclamen al Consell de Mallorca que intervengui d'urgència i subsidiàriament a la zona de Ca los Camps, atesa la manca de voluntat de protegir el patrimoni per part de l'equip de govern municipal (UM-PSOE)
Dos jaciments declarats com a BIC resten sense cap senyalització ni protecció, trepitjats constantment pel pas dels vehicles i els estiuejants que ni tan sols no tenen cap noció de la seva existència i fragilitat

Amb l'inici de la temporada d'estiu, es multiplica el número d'estiuejants que, a peu o en cotxe privat, passen per damunt dels jaciments arqueològics catalogats i protegits (han estat declarats BIC) a la zona de Ca los Camps sense ni tan sols saber de la seva existència. El jaciment arqueològic de s'Arenalet de Son Colom, situat molt a prop de la mar, és objecte així no tan sols de degradació pels temporals que l'afecten principalment durant la tardor i l'hivern des de 2003, sinó també pel pas que s'hi dóna per part de passejants que n'ignoren la seva existència i ubicació. Aquest jaciment ha estat qualificat en alguna ocasió com a "les restes de l'edificació més antiga de l'illa de Mallorca" per prestigiosos arqueòlegs. Biel Cerdà, Director Insular de Patrimoni, havia compromés el passat mes de novembre una sèrie d'actuacions urgents dirigides a la conservació i senyalització d'aquest important jaciment, sense que hores d'ara aquest compromís s'hagi vist materialitzat.
Tampoc el BIC "Zona arqueològica de Ca los Camps", que també s'ubica a prop de la mar i a prop del jaciment de s'Arenalet de Son Colom, no ha rebut absolutament cap actuació dirigida a la seva protecció ni senyalització. En aquest cas, especialment a la franja litoral, es dóna un factor de degradació contemplat en el mateix Informe tècnic corresponent a la declaració com a Bé d'Interès Cultural: el massiu trànsit i estacionament que s'hi fa de vehicles, permès a consciència per l'equip de govern d'Artà i passant-se pel folre normativa ambiental pròpia, la Llei de Patrimoni Històric de les Illes (el seu article 93 estableix que és competència dels ajuntaments senyalitzar el patrimoni, com regular el pas dels vehicles i les persones), i el propi Catàleg municipal de protecció del patrimoni històric, recentment aprovat.
Davant d'aquestes problemàtiques que afecten tan greument part important del patrimoni artanenc, Els Verds-Esquerra han dirigit una instància al Consell de Mallorca sol·licitant que exigeixi a l'Ajuntament el compliment de les seves obligacions respecte d'aquests valors patrimonials, i que actui, si s'escau, subsidiàriament a la vista de l'absoluta manca de voluntat de l'equip de govern municipal.
Els Verds-Esquerra posen a disposició de la ciutadania i de les entitats interessades en la protecció del patrimoni costaner de la Colònia (des del punt de vista arqueològic, ambiental i paisatgistic), una Instància-model per a pressionar l'Ajuntament d'Artà, recordant-li les nombroses normatives que obliguen l'administració municipal a defensar-lo.
Els Verds-Esquerra d'Artà qualifiquen d'escandalosa la passivitat de les administracions, especialment la municipal, envers aquests problemes que pateixen els valors arqueològics, paisatgístics i ambientals del litoral de la Colònia de Sant Pere i en alguns dels indrets més coneguts i valorats turísticament del municipi. Aquesta deixadesa encara es veu més accentuada per la pròpia propaganda repetida una vegada rera l'altra per UM als mitjans de comunicació, segons la qual "Artà fa bandera del seu territori" i del patrimoni (Diari de Balears, 24-06-2010: Artà fa bandera del territori 1 i 2) i la recerca d'una "nova identitat turística d'integració, conservació i admiració amb i per al territori" (Diari de Balears, 17-11-2009: Compensacions sense fer renou per a Artà)

Humoris Causa (mundialista)

[Il·lustració publicada avui al diari Última Hora.
Reproduïda en aquest blog, per amabilitat de Tueldús (F. Aguiló & T. Seguí)]

Iniciativa per a l'ús del català a Europa, i una intervenció contundent al Parlament europeu

http://www.europarl.cat/

Aquest lloc web és una traducció calcada, perfecta i impecable del web del Parlament Europeu feta per un jove de Lleida. Ho sembla, però no és el web oficial. El Parlament Europeu ha denunciat el plagi i vol fer-ne tancar la versió catalana. Fins ara no l'han tancat perquè s'han quedat sorpresos en comprovar les moltes visites que està rebent. Per tant, passa -si us plau- aquesta informació als teus contactes: com més visites, més possibilitats hi ha que s'ho repensin! Entra al web del Parlament europeu, i tria l'opció en català.

Llengües com el letó, l'estonià, el finès o l'eslovè, així com el maltès -que no arriben al mig milió de parlants- tenen estatus de llengua oficial a Europa. En canvi el català, amb uns 9.500.000 parlants, és la desena llengua europea en importància i no té encara cap reconeixement en l'àmbit europeu.

PASSAU-HO, PER FAVOR!

_____________________________________________________

I ara, sense sortir del cercle de l'Europa del Capital i el seu Parlament, un vídeo amb subtítols en castellà força il·lustrador de com es volen resoldre les crisis econòmiques dels estats des de les institucions europees, i de la "solidaritat" inter-estatal europea, com del pacifisme.
D. Cohn-Bendit al Parlament europeu en debat sobre les mesures "de rescat" davant la crisi econòmica grega:
[...]
I finalment, hi ha també una altra manera d'ajudar als pressupostos de Grècia: prendre d'una vegada la iniciativa, com Unió Europea que som, de fomentar el desarmament a la regió. Una iniciativa política per al desarmament entre Grècia i Turquia. Una iniciativa política per que les forces armades turques es retirin del nord de Xipre. Si en el fons som uns hipòcrites! En els últims mesos, França l'ha venut sis fragates a Grècia per 2.500 milions d'euros. Helicòpters per 400 milions. Rafale de combat per 100 milions cada un. Els meus "espies" no han sabut dir-me si van ser 10, 20 o 30 ... I Alemanya l'ha venut a Grècia altres 6 submarins per altres 1.000 milions. Més transparència! Si som uns absoluts hipòcrites! Els hi prestem diners perquè ens comprin armes! Si som de veritat responsables, garantim entre tots la integritat territorial de Grècia. Crec que aplicar aquests retalls és més eficaç que retallar sous de menys de mil euros. Jo li demano a la Comissió una mica de justícia.

GOB, l'Assoc. de Veïns de Mont Ferrutx, particulars, PSM, UIA i Verds/Esquerra reclamam a Costes que revisi el DPMT de la illeta del Molí d'en Regalat

[Aquesta darrera imatge és un fragment
del "Mapa de Conflictes ambientals"
publicat pel GOB el passat mes de juny de 2009,
juntament amb l'informe
"Els conflictes ambientals i territorials a Mallorca"]

L'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, el GOB, PSM, UIA, Els Verds-Esquerra i particulars sol·liciten a Costes la correcta partió del Domini Públic a la illeta del Molí d'en Regalat per evitar-ne la urbanització

Davant l'evidència que els terrenys no són urbans i que no hi ha Pla Parcial aprovat sol·licitam a Costes que s'efectuï una correcta partió del Domini Públic Marítim-Terrestre als terrenys del Molí d'en Regalat. Així mateix sol·licitam, a l'Ajuntament i al Consell que s'hi impliquin, per tal d'evitar-ne la urbanització

Des de la convicció que els terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat, a la Colònia de Sant Pere, no són urbans, sinó urbanitzables, i que mai no s'ha aprovat el Pla Parcial d'urbanització previ a l'edificació en els mateixos, el GOB, l'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, persones a títol particular, el PSM, la Unió d'Independents d'Artà i Els Verds-Esquerra d'Artà han sol·licitat a la Demarcació de Costes "que sigui practicada l'autèntica partió de la zona de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre (en endavant, "DPMT") atès que la servitud de protecció a la zona en concret ha de ser de 100 metres" (accediu al document registrat per Els Verds-Esquerra el passat dia 8 de juny).

Aquesta sol·licitud es fonamenta en el fet que la protecció actual del DPMT és només de 20 metres (la pròpia de terrenys considerats com a urbans segons la Llei de Costes), però els terrenys no són urbans sinó urbanitzables -com consta a les Normes Subsidiàries d'Artà recentment aprovades, i com va quedar també establert a la Sentència ferma del TSJIB del passat mes de setembre de 2009-, per la qual cosa, en aplicació de la mateixa Llei de Costes, la servitud de protecció ha de passar a ser de 100 metres. Juntament amb els documents de sol·licitud, s'han adjuntat a la Demarcació de Costes còpies de l'esmentada sentència del TSJI.

Per altra banda, les entitats han dirigit al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament d'Artà sengles instàncies exposant com les NNSS d'Artà i la Sentència del TSJIB qualifiquen com urbanitzables i no com urbans els terrenys, sol·licitant que aquestes institucions -amb competència sobre planificació urbanística- donin trasllat a la Demarcació de Costes d'aquests documents (NNSS i Sentència), i que reclamin també per la seva part a la Demarcació el correcte desllindament del DPMT dels terrenys de la illeta.

El Gob, PSM, UIA, l'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, persones a títol individual i Els Verds-Esquerra confien que Demarcació de Costes rectificarà i considerarà seriosament les seves reclamacions, i que revisarà en conseqüència la zona de servitud de protecció del DPMT, més enllà de les fortes pressions a què es veu sotmès aquest òrgan del Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí per part de la propietat i promotora del projecte d'edificació de 18 xalets. En qualsevol cas, no es descarten accions legals davant d'una negativa a la revisió del DPMT per part del Departament que dirigeix Celestí Alomar.

Esquema:

- Quina qualificació tenen els terrenys d'Es Molí d'En Regalat a dia d'avui?
Pla Territorial de Mallorca: urbanitzables.
Sentència ferma i inapelable del TSJIB del passat mes de setembre de 2009: urbanitzables; la mateixa sentència explicita clarament, per altra banda, que "No consta Pla Parcial aprovat" (pàg. 4 del pdf).
NNSS d'Artà aprovades definitivament i adaptades al PTM: urbanitzables.
- Quina és la servitud de protecció (DPMT) actual que li atorga Costes?
És de 20 metres, és a dir, tracta aquests terrenys com si fossin urbans, segons explicava el Cap de la Demarcació de Costes als mitjans el passat divendres 4 de juny.
- Quina és llavors, la delimitació que hauria de fer Costes del domini?
En tractar-se de sòl urbanitzable, i per aplicació de la Disposició Transitòria Tercera i els arts. 23 i següents de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, la servitud de protecció hauria de ser de 100 metres.
- Davant tot això, el GOB, l'Associació de Veïns de Mont Ferrutx, particulars i Els Verds-Esquerra d'Artà han sol·licitat:
a) A la Demarcació de Costes, "l'autèntica partió de la zona de protecció del Domini Públic Marítim-Terrestre atès que la servitud de protecció a la zona ha de ser de 100 metres".
b) Al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament d'Artà, que assabentin la Demarcació de Costes a les Illes Balears que els terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat són urbanitzables i no urbans, i que li donin trasllat de la Sentència del TSJIB del passat mes de setembre de 2009.

Altres documents d'interès:

- Document de "Memòria" de les Normes Subsidiàries de Planejament d'Artà, aprovades definitivament el passat mes de maig. Referències a la illeta del Molí d'en Regalat (valors ecològics però, sobre tot, la seva qualificació com a "urbanitzable"), a les pàgs.: 16-17, 35-36, 59-60, 70 i 81.

Què n'ha dit la premsa:
- El Mundo/El Día de Baleares, 11-06-2010: Piden a Costas que proteja el Molí den Regalat y evite su urbanización.
- Diario de Mallorca, 11-06-2010: Vecinos, ecologistas y diferentes partidos rechazan los 18 chalés previstos en el Molí d'en Regalat.
- Diari de Balears, 11-06-2010: GOB, PSM, UIA i Verds/Esquerra sol·liciten la correcta partió del Molí d'en Regalat.

"Per què faré vaga demà", un article de na Toñi Valdivielso publicat al blog dels amics d'Alternativa per Pollença

Maria Antònia Valdivielso/Urxella:
Per què faré vaga demà

He de confessar que, al principi, no pensava fer vaga, per dues raons. La primera, òbviament, perquè no volia que els doblers que me llevaran ajudassin els comptes dels que ens (des)governen. En segon lloc, no pensava fer vaga perquè crec que els sindicats s'haurien d'haver atrevit a convocar-ne una de general. Davant d'un atropellament com el que se'ns imposa, sense precedents, els representants dels treballadors haurien d'haver convocat una protesta general, assumit el risc que suposa.

En tot cas, després d'un mínim de reflexió, he decidit que he d'anar a la vaga. I la faré essent ben conscient que és més que probable que sigui un fracàs, perquè segurament les xifres de seguiment de l'atur seran més bé decebedores. De fet, molts de companys meus fan servir l'argument econòmic ("no vull que me llevin més doblers") per dir que dia 8 aniran a fer feina. Sé que hi ha centres públics que se plantegen altres mesures de protesta a fi d'eludir la retallada de sou que suposa no anar a fer feina dia 8. A tots aquests els diria que, a la fi, l'única cosa que ens mostrarà el govern dia 9 de juny serà una estadística amb el nombre de persones que ha fet vaga. I si és una protesta minoritària, el que ens diran és que la majoria de funcionaris està d'acord amb la retallada de sou. Així que els que ens passi després ens ho haurem guanyat a pols.

La davallada del sou dels parteix d'una sèrie de falàcies. En primer lloc, no tots els treballadors públics tenen el seu lloc de feina guarantit. De fet, a tot l'Estat un 20% dels emprats de les administracions són contractats (a Catalunya arriben al 25%), persones que poden perdre la seva feina d'un dia per un altre. Jo mateixa ho he vist enguany al Consell de Mallorca.

Per altra banda, fins i tot en temps de bonança econòmica, els funcionaris hem anat perdent poder adquisitiu any darrera any. Jo m'he entretengut a fer comptes, i en els darrers vint anys hem perdut... un 40% de poder adquisitiu! Que ningú es pensi que a nosaltres se'ns ha pujat el sou tenint en compta la inflació. Hi ha hagut anys de congelació total i la resta ens han pujat el salari en funció de la inflació prevista, que al final sempre ha estat àmpliament superada per la real, sense que mai se'ns hagi compensat aquesta desviació l'any següent. En definitiva, els nostres sous han anat minvant, i avui el salari mitjà del funcionariat és de 1300 euros.

Si els funcionaris tenim una vida laboral còmoda, la solució no és rebaixar el sou a tots, facin feina o no. En la meva experiència al món laboral privat, m'he trobat amb companys que en feien ben poca, que se repenjaven de la feina dels altres i que per diferents raons no eren acomiadats. Ens semblaria una injustícia tremenda que se baixàs els sou a tots els treballadors d'una empresa privada perquè n'hi ha que no rendeixen. Si hi ha treballadors públics que s'agafen la seva feina amb relaxació, no han de servir d'excusa perquè ens baixin el sou a tots. Estic completament d'acord en què es controli de forma efectiva la nostra feina, i igualment trob que és necessari fer un replantejament de totes les administracions públiques. Si s'ha d'estalviar en personal, que es faci retallant alts càrrecs, empreses públiques i racionalitzant ministeris, conselleries i direccions generals, per exemple, no retallant el sou indiscriminadament.

Finalment, és trist veure com pràcticament ningú ha sortit en defensa dels sous dels treballadors públics. Ningú no ha nascut funcionari. Aprovar unes oposicions no és fàcil: suposa anys d'estudi i moltes vegades de destinacions enfora de ca teva. Però davant la retallada dels nostres sous s'ha viscut una espècie d'alegria general, i s'han sentit un munt de veus, entre d'altres la del BOE del PSOE, el diari El País a un editorial per recordar abans de desemborsar l'euro vint que val, que han repetit que ja era hora que es prenguessin mesures contra uns treballadors tan pocavergonyes i privilegiats com els funcionaris. I ni tots els funcionaris som uns ganduls, ni tots guanyam sous elevats ni tots tenim la feina assegurada per sempre. Si quan venien madures nosaltres no hem sortit beneficiats, ara que venen dures no hem de pagar el gruix d'una política econòmica que no sembla saber on va.

El fet que el govern no hagi respectat un acord signat amb els sindicats, que suposava un pujada del 0'3% -una congelació, de fet- per a l'any 2011 ja no és més que un altre afegitó a la història. Quan, en un futur molt, molt llunyà, ens pugin el sou, no ho faran sobre el que cobraven fins ara, sinó sobre el salari retallat. I quan el PP guanyi les pròximes eleccions generals per majoria absoluta (a veure quants de funcionaris voten el PSOE després d'això), potser només ens rebaixaran un 3% de mitjana, i encara haurem d'estar contents.

Cap govern havia davallat el sou dels treballadors públics. És la primera vegada. Potser després vendran altres primeres vegades. Ara és el moment d'actuar. Fer vaga és l'única opció coherent. I si no som molts, jo continuaré pensant som bons, i que no ens hem de deixar trepijar.

Mª Antònia Valdivielso.

Incapacitat i cap avanç en la gestió de la recollida de residus

[Totes aquestes imatges corresponen al punt d'aportació del C/ Ermità Sebastià Ferrer i Pons, situat molt aprop de l'escola de la Colònia de Sant Pere. Són del passat dia 1 de juny]

No ha començat la temporada d'estiu, i els problemes de residus a la Colònia ja s'han multiplicat
Els Verds-Esquerra i Unió d'Independents d'Artà denuncien les grans deficiències en la recollida de residus, especialment a la Colònia de Sant Pere, com l'incivisme d'alguns ciutadans
UM demostra, un any més, l'absoluta incapacitat per resoldre els problemes ambientals i paisagístics derivats del caos en la recollida de residus

Aquestes setmanes els artanencs i, especialment, els coloniers, ja han pogut comprovar com la regidoria de Medi Ambient (UM) de l'Ajuntament d'Artà no ha fet cap avanç significatiu en la gestió de la recollida de residus. A la Colònia de Sant Pere, no s'ha produït encara el notable increment de població per l'arribada massiva d'estiuejants, però els preparatius de pre-temporada, en què s'arreglen les cases, els apartaments i les zones enjardinades privades, ja ha significat la multiplicació d'abocaments incívics, irregulars i incontrolats en el territori i en els punts d'aportació (contenidors de residus sel·lectius). El servei de recollida porta a porta de voluminosos (amb una freqüència mensual: cada primer dilluns de mes) no dóna abastament, i l'oficina municipal de la Colònia ha hagut de denegar el servei a nombrosos ciutadans. Tampoc no sembla que el problema dels vehicles abandonats hagi obtingut una cabdal solució: el passat dia 1 de juny, un ciutadà denunciava a Última Hora com un vehicle abandonat romania a un carrer de la Colònia de Sant Pere feia un any.
Els regidors de l'oposició saben que, en qüestió de dies, determinats punts d'aportació tornen a quedar nets, però no consideren que aquesta sigui la praxi adequada davant d'aquesta problemàtica que es repeteix any rera any, sinó pura improvització forçada a més per les queixes ciutadanes (improvització que, per altra banda, augmenta les despeses en haver d'enviar camions aposta). El programa electoral d'UM preveia la dotació d'un punt verd a la Colònia, que encara no s'ha produït. El batle en persona, davant denúncies dels ecosocialistes artanencs, d'UIA i les desenes de queixes formulades pels ciutadans, es comprometia l'any passat a adoptar mesures per tal que no es tornassin a produir aquestes lamentables situacions (a banda de tirar pilotes fora, com té per costum). El Fòrum de Participació Ciutadana de la Colònia també va explicitar la seva preocupació davant aquest tema, i va incloure el passat octubre la "Recollida de fems diària a l'estiu" entre les actuacions a executar aquest any 2010. Els Verds-Esquerra varen proposar millores com prendre mesures d'informació al públic sobre el servei de Parc Verd existen a Artà i sobre el servei de recollida domiciliària de voluminosos, i augmentar-ne la freqüència, que es mostra actualment del tot insuficient.
Es veu que tot això no ha servit de res, i que els compromisos de l'equip de govern són paper banyat. Els Verds-Esquerra i la Unió d'Independents d'Artà preveuen un "estiu calent", per aquests problemes d'higiene, de salubritat pública i paisatgístics, derivats de la manca de compromís i de dedicació, i de la incapacitat dels responsables uemites de l'equip de govern.

- Què n'ha dit la premsa:
- Diario de Mallorca, 05-06-2010: La oposición denuncia el "caos" con los residuos.
- Chema L. Espejo/El Mundo, 06-06-2010: EU/EV denuncia "graves deficiencias" en la recogida de residuos en Artà.

Davant les mesures d'estalvi del Govern, de disolució o fusions d'empreses públiques i consorcis

[Imatge de s'Arenalet d'Aubarca, d'en Biel Perello.
Extreta del seu blog, Biel Perelló. Fotobloc de natura]

Davant les mesures que proposen els partits per fer front al dèficit, i l'eliminació de Conselleries, empreses públiques i Consorcis
La Coordinadora de regidors "Diògenes" reitera la proposta de supressió del Consorci d'Aubarca - Es Verger i reclama a UM i PP una mica de coherència i que recolzin també aquesta iniciativa dirigida a l'estalvi de despeses supèrflues i afavoridora d'una millor gestió del Parc Natural de Llevant
Des de l'assumpció de la conselleria de Medi Ambient, s'han produït notables avanços en aquest sentit, amb l'amortització del sou de la figura del gerent (54.000 euros), el trasllat d'oficina a les del PNL i la integral supervisió de la gestió per part dels tècnics del Parc Natural

A rel del constant degoteig d'informacions relatives als propòsits del govern de les Illes de fer de l'eliminació d'empreses públiques, fundacions i consorcis (fins a la mitat, segons s'avança pels portaveus del Govern), com de les declaracions i comunicats dels partits de dreta (UM i PP) en el sentit que aquesta és justament una de les mesures d'estalvi que aprovarien al Parlament, la coordinadora de regidors "Diògenes" han tornat a reclamar als responsables de la conselleria de Medi Ambient la supressió del Consorci d'Aubarca-Es Verger, tal i com ja es va fer el passat mes de setembre -llavors, la proposta va ser igualment enviada a les Conselleries de Presidència i d'Hisenda.

S'ha de recordar que, d'ençà que la Conselleria de Medi Ambient és responsabilitat del Bloc, els ciutadans balears s'estalvien el pagament d'un sou equivalent al de Director General (aproximadament 54.000 euros), com el lloger de les oficines, havent passat els treballadors del Consorci a fer feina a les oficines del Parc Natural. També s'estan fent esforços especials des del Parc Natural per tal d'assumir la supervisió de les funcions pròpies del Consorci, amb bons resultats fins ara, des d'una perspectiva molt més tècnica i especialitzada.

Les passes donades fins ara, d'estalvi i d'una més eficient i coherent gestió del territori del Parc Natural de Llevant demostren com realment el Consorci d'Aubarca-Es Verger no ha tingut altre propòsit, des del moment de la creació del Parc Natural de Llevant (i especialment des del moment en què el PP va retallar de forma dràstica el Parc Natural fins a fer-lo coincidir territorialment amb les finques públiques d'Aubarca i d'Es Verger), que el de ser una agència clientelar de col·locació i de gestió de recursos econòmics, "quota" dels partits amb responsabilitat sobre la conselleria de Medi Ambient. La Coordinadora "Diògenes" considera que aquest és el moment oportú per acabar amb aquest "tinglado" i que, de no fer-se, es tornaran a malbaratar els recursos públics si la dreta torna al poder i n'assumeix la gestió.
La Coordinadora "Diògenes" reclama al PP i a UM un mínim de coherència i seriositat, i que recolzin aquesta proposta abandonant el doble discurs que normalment els caracteritza: mentres al Parlament es dóna un recolzament a la proposta novament expressada pel Govern d'Antich (ja l'estiu passat es varen formular propostes semblants), les agrupacions de dreta a l'Ajuntament d'Artà (amb el recolzament, cal dir, del PSOE) varen rebutjar la moció en aquest sentit presentada per Els Verds-Esquerra d'Artà presentada el passat mes de setembre (accediu a l'acta de la sessió ordinària del Ple, de dia 29 de setembre de 2009, punt 9).

La coordinadora Diógenes la formam actualment; Maria Orts (Capdepera, EU-EV), Guillem Caldentey (Els Verds-Esquerra d'Artà), Conxi Peña (Els Verds-Esquerra de Son Servera) Pepe García (Pollença,Alternativa. EU-EV) i Virginia Urdangarín (Capdepera, EU-EV).

Altres documents d'interés:

Decret 55/2001, de dia 6 d'abril, pel qual es crea el Consorci Aubarca - Es Verger.
S. Sansó/Diario de Mallorca (18-08-2009): Artà. El misterioso caso de la ovejas turista. El paso constante de los animales por los contadores automáticos dispara la afluencia al Parc Natural de Llevant.

Què en diu la premsa:
Diario de Mallorca, 03-06-2010: Artà. Controversia por la gestión de las fincas públicas.

La Comissió Insular d'Urbanisme aprova, amb prescripcions, l'adaptació de les NNSS (2007) al PTM

S'aprova la revisió de les noves NNSS d'Artà, i la seva adaptació al PTM, amb prescripcions
La Comissió Insular d'Urbanisme suspèn la qualificació com a sòl urbanitzable dels terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat i acorda sol·licitar un Informe a la Demarcació de Costes
En una votació dividida (PSOE i Bloc, a favor; UM i PP, en contra), l'esquerra imposa la prudència davant dels dubtes sobre la possible afectació dels terrenys per la Llei de Costes (100 metres de servitud de protecció)

El passat divendres, dia 28 de maig, la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric (CIOTUPH) va tractar dos punts de l'ordre del dia relacionats amb Artà:
El primer d'aquests punts a discutir i aprovar era el Catàleg de protecció del patrimoni històric i cultural, que va ser aprovat amb prescripcions sense discussió i per assentiment de tots els grups polítics.
El segon punt, la Revisió i Adaptació al Pla Territorial de Mallorca de les Normes Subsidiàries aprovades inicialment l'any 2007. Aquí varen sorgir només dues dues qüestions: la primera ha estat la requalificació de part del polígon industrial com a zona comercial, on desprès d’una breu explicació tècnica els polítics han deixat fer; i la segona, la illeta del molí d’en Regalat (15.864 m2: 1,58 Ha).
Al respecte d'aquesta qüestió el portaveu del Bloc per Mallorca, Antoni Alorda, va sol·licitar explicacions tècniques acurades sobre la zona de servitud de protecció del Desllindament del Domini Públic Marítim-Terrestre prevista en la Llei 22/1988, de 22 de juliol, de Costes (en especial, Disposició Transitòria 3a) que podria afectar gran part dels terrens de la illeta del Molí de’n Regalat. En el planejament figurava que era de 20 metres, enlloc dels 100 metres com exigeix l'esmentada Disposició Transitòria Tercera de la Llei de Costes; d'aquesta manera ho havia aprovat, en el seu moment, la Ponència Tècnica d'Ordenació del Territori i Urbanisme del Consell, en reunió del passat dia 20 de maig. D'aquesta forma, els terrenys venien qualificats per les Normes Subsidiàries com a urbanitzables.
Davant la falta d’explicacions convincents per part dels tècnics, la Comissió per majoria (quatre vots a favor: 2 del Bloc i 2 del PSOE ; i tres en contra:1 d’UM i 2 del PP) va decidir aprovar amb prescripcions la Revisió i Adaptació al Pla Territorial de Mallorca de les Normes Subsidiàries de planejament urbanístic d'Artà. Això implica que ara s’està a l’espera d'un Informe de la Demarcació de Costes a les Illes Balears (Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí) que informi sobre quina és la servitud de costes que han d'acomplir els terrenys de la illeta del Molí d'en Regalat. Cal dir, que a cap dels assistents els era desconegut que una servitud de la zona de protecció del desllindament del Domini Públic Marítim-Terrestre de 100 metres invalida tot l’urbanitzable de la illeta del Molí d’en Regalat.
A entendre de Els Verds-Esquerra d'Artà, la illeta del Molí d'en Regalat està afectada per una servitud de protecció de costes de 100 metres, la qual cosa fa inviable el projecte d’urbanització que s’hi pretén fer. La Llei de Costes impedeix la urbanització que l’Ajuntament d’Artà i els promotors de la zona volen tirar endavant.
Els múltiples intents de sortejar la Llei han topat, una vegada més, amb l’evidència que el projecte des d’un principi ha anat mal encaminat. Recordar, al respecte, que no fa ni un any, Els Verds-Esquerra d'Artà celebràvem la sentència del TSJIB per la qual es suspenia la construcció de 18 xalets a la Colònia de Sant Pere, i s'anul·lava l’acord municipal pel conveni signat el 2005 entre l’Ajuntament d’Artà i una promotora per construir al Molí d’en Regalat (accediu al comunicat de dia 18 de setembre de 2010). La decidida intervenció del representant del Bloc per Mallorca, Toni Alorda, en defensar la possibilitat que, d'aprovar les NNSS d'Artà tal i com venien redactades des de l'Ajuntament i revisades pels tècnics de la Ponència tècnica insular, es podria estar obviant i infringint la Llei de Costes, va assegurar una més alta seguretat jurídica (en favor de l'interès public) pel que fa a la definitiva qualificació urbana d'aquests terrenys, i obri una consistent via per l'esperança que la illeta del Molí d'en Regalat romandrà com una gran zona verda i no edificada cèntricament ubicada al nucli urbà de la Colònia de Sant Pere.

Què n'ha dit la premsa:
- Última Hora, 01-06-2010: Los terrenos del molí d'en Regalat, a la espera de Costas para ser zona verde.
- Diari de Balears, 03-06-2010: Els terrenys "mai no seran rústics o zona verda".
- Última Hora, 03-06-2010: Artà. Según la propiedad el molí de'n Regalat "no serà ni rústico ni zona verde". Segurament, es tracta d'un gest de cara als inversors i als creditors de la promotora. Deu haver preocupació en haver de recórrer a la menció del conveni amb l'Ajuntament, declarat "nul de ple dret" pel TSJIB com s'ha dit anteriorment.
- Diario de Mallorca, 05-06-2010: Colònia de Sant Pere. Costas ratifica que el deslinde es de 20 metros.
- Última Hora, 05-06-2010: Costas confirma el deslinde de 20 metros en el Molí d'en Regalat al ser zona urbana. Déu ni dó la contundència de les declaracions del senyor Cap de la Demarcació de Costes, ens va sorprendre molt. Apuntar, per ara -continuarem en proper comunicat-, al caràcter revisable de qualsevol acte administratiu: de qualsevol, fins i tot, de "las órdenes ministeriales" (com dels convenis, com de les NNSS, els Plans Territorials, etc.). El que s'hauria d'esperar per part del responsable polític d'una administració és una mica de prudència, i, en aquest cas, vetllar pels interessos públics i generals, actuant d'ofici amb una revisió del desllindament en els terrenys de la illeta, a rel de la Sentència del TSJIB del passat mes de setembre en què eren qualificats d'urbanitzables sense Pla Parcial aprovat.
- Diari de Balears, 06-06-2010: Els Verds-Esquerra vol que Costes acati el que diu el Tribunal sobre el Molí d'en Regalat.

Comunicat de la Coordinadora "Diògenes" respecte del recentment aprovat Decret-Llei 1/2010

[Imatge de la urbanització pollencina de Sa Font,
amablement cedida per Biel Perelló]

El Decret 1/2010 afavoreix només l'especulació inmobiliària i no crea llocs de feina, perquè no assegura ni fomenta les dotacions de serveis
Lamenten la capitulació del Bloc davant la proposta d'UM

El Col·lectiu de regidors "Diògenes" rebutja el Decret Llei 1/2010 de 26 de març, com la resolució del Parlament de les Illes Balears per la qual es validà el passat dia 27 d'abril, que permet l’atorgament de llicències d’edificacions a urbanitzacions sense servei de clavegueram (1).

Els regidors ecosocialistes entenen que d'aquesta manera es consolida un model urbanístic propi de països subdesenvolupats, i es tornen a fer excepcions a la normativa urbanística vigent que lògicament exigia disposar prèviament tots els serveis bàsics (llum, aigua, accés rodat i clavegueram) per donar llicències. En lloc de coadjuvar els interessats -les administracions municipals i els propietaris- a la correcta recepció i dotacions de serveis -i les oportunes cessions del sòl per a usos públics, en determinats casos- de les urbanitzacions, garantint sempre els interessos públics, s'actua apadassant el problema d'alguns petits propietaris que ara per ventura podran construir la seva segona residència però, sobre tot, es dóna via lliure a la revalorització dels terrenys de grans promotors gràcies a que ara podran obtenir llicència per als projectes d'edificació.

Els regidors "Diògenes" consideren que aquesta mesura legislativa és més un cop de la nova UM del "sector nord" (Bartomeu Vicens, anterior parlamentari, va impedir l'aprovació fa uns mesos del "Decret Nadal", del qual és rèplica aquest Decret Llei recentment aprovat) vinculada a foscs interessos immobiliaris i especulatius, que no una mesura de reactivació econòmica davant la crisi. Aquest pegat no es correspon amb una veritable demanda de sòl per a la construcció de nous habitatges unifamiliars sinó més aviat a interessos especulatius (2). En tot cas, representa una mesura completament contrària al "canvi de model" -suposadament assumit per les forces progressistes- que s'hauria d'anar aplicant, tot aprofitant la crisi econòmica actual.

Per altra banda, si el que es vol realment és fomentar la creació de llocs de feina al sector de la construcció, seria molt més efectiu impulsar la cabdal recepció i execució de les dotacions de serveis -com la del clavegueram-, per exemple, obligant les administracions municipals i amb ajudes al finançament, si cal, de les contribucions especials. En aquests moments, pocs propietaris d'un sol solar estan disposats a iniciar les obres per la seva segona residència, i no és previsible un immediat increment de la construcció per aquesta banda. Al contrari, amb ajudes als propietaris amb les despeses per a l'execució de les dotacions de serveis, aquestes grans obres es durien endavant, dinamitzant el sector realment i amb creació de llocs de feina, i amb més altes garanties per a l'interès públic.

Aquest col·lectiu troba mancades de qualsevol credibilitat les condicions establertes en el Decret segons les quals els Ajuntaments disposen de dos anys per a l'aprovació dels projectes de dotació i l'execució dels mateixos, quan és notòria la manca de voluntat i diligència per part dels batles que, en alguns casos durant dècades, no ho han dut a terme. Fins i tot es donen casos que aquests mateixos batles descobreixen "sobtadament" que algunes urbanitzacions dotades de tots els serveis i, en principi, ben recepcionades, presenten greus deficiències en les cessions obligatòries de terrenys (3).

No s'assegura l'execució de les obres d'urbanització necessàries (xarxes de distribució d'aigües i sanejament, voravies en condicions, zones verdes, enllumenat públic en condicions, etc.), ni l'execució de les cessions de sòl obligatòries en alguns casos (un 10%). Amb l'aprovació al Parlament, en el segon intent, d'aquest Decret, es permet novament endarrerir aquestes actuacions i, a la vegada, continuar expedint llicències de construcció. Quan tot hagi estat venut, el mort lis caurà als nous propietaris... o als contribuents en general, i els promotors i especuladors de ben segur que hauran tengut bona cura de desaparèixer. És el que està passant ja, per exemple, a les urbanitzacions de S'Estanyol o Mont Ferrutx en el terme d'Artà, que ara ja no es troba el promotor ni primers propietaris, i als solars on hi havia d'haver -per exemple- un parc infantil, hi ha una casa construïda, venuda a nous propietaris i revenuda novament. A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.

Si les Balears volen competir al mercat turístic, s'hauria d'apostar por un altre tipus de desenvolupament respectuós amb el nostre principal patrimoni que és el medi ambient. En aquesta línia, els regidors de la Coordinadora "Diògenes" es volen desmarcar clarament dels objectius expressats tant en el Decret com pels portaveus del Govern de les Illes (5), perquè el que es fa realment és donar facilitats a l'economia especulativa del sòl i la vivenda, un dels factors agreujants de l'actual crisi econòmica especialment en l'Estat espanyol i en particular a les Illes, i comparteixen les crítiques del GOB en el sentit de l'abús que es fa de la fòrmula del Decret-Llei per a afegir excepcions a les Lleis sobre sòl, construcció i ordenació territorial (6), com en la passa enrera que es dóna d'aquesta manera en matèria econòmica, urbanística i mediambiental.

(1) BOIB 049, de 27-03-2010; accediu al debat recollit al Diari de Sessions del Ple núm. 96, de 27-04-2010 .

(2) Aquests dies, els mitjans de comunicació (http://www.uib.es/premsa/maig10/dia-10/EMB_100510_01_002_01_R.pdf) han publicat dades d'un estudi de la UIB (http://www.uib.cat/ost/estudi/index.html), segons les quals a les Illes hi ha construides 2,1 milions de places residencials per a una població de 1.072.000 habitants .
(3) Vegeu Diari de Balears, 27-12-2009: L'Ajuntament d'Artà s'ha adonat ara que no hi ha cap document legal que acrediti que es fes la recepció [de l'urbanització Mont Ferrutx, a la Colònia de Sant Pere] l'any 2001.
(4) A Pollença com a Artà tenim exemples del desastre que significa això ja que fa temps que s'han donat llicències a s'Estanyol, San Pedro, la Font, el Vilà o Formentor sense dotació de serveis.
(5) Albert Moragues, Diario de Mallorca, 28-04-2010: L'objectiu del Decret és l'impuls de l'economia productiva .
(6) Pla Territorial de Mallorca:
"Cap a una nova economia"
EL MODEL ECONÒMIC ACTUAL DE MALLORCA: IMPLICACIONS SOBRE EL TERRITORI
D’entre els efectes del model econòmic actual sobre el territori, podem destacar:
- Model dual d’assentaments amb escassa interrelació entre els nuclis tradicionals i els turístics.
- El procés de litoralització massiva que afecta la major part dels municipis costaners.
- L’ocupació del territori amb noves infraestructures i equipaments per respondre al creixement accelerat de l’illa amb un fort impacte paisatgístic i els problemes de localització que plantegen.
- La proliferació de segones residències com a resposta al creixement econòmic sense precedents, que provoca necessitats d’espais d’oci entre aquests residents.
- L’important increment del turisme residencial en els darrers anys que provoca un major consum del territori i genera un menor valor afegit per a l’illa.
- L’escassa diversificació de l’economia i la forta dependència de l’activitat turística.
- La sobreexplotació dels recursos naturals de l’illa i els efectes negatius sobre el paisatge i el patrimoni natural. [les negretes són nostres] .

Què en diu la premsa:
- Diari de Balears, 13-05-2010: Diògenes, un altre model d’urbanisme. El col·lectiu integrat per regidors ecosocialistes es desmarca del Bloc i condemna les mesures anticrisi aprovades en el Parlament que permeten urbanitzacions sense clavegueram.
Última Hora, 13-05-2010: Grupos de izquierda de la Part Forana se desmarcan del decreto que permite urbanizaciones sin alcantarillado.
El Mundo/El Día de Baleares, 13-05-2010: EU/EV critica que se permitan casas sin alcantarillado.