dijous, 23 d’octubre del 2008

Bellpuig: Reunió de Els Verds-Esquerra+UIA amb la consellera Joana Ll. Mascaró

Els Verds-Esquerra d'Artà i la Unió d'Independents d'Artà es reuneixen amb la consellera del Departament de Cultura i Patrimoni amb l'objectiu de reforçar els compromisos de col·laboració per a la rehabilitació de Bellpuig

Esquerra presentarà a Madrid una esmena parcial als PGE perquè l'Estat participi en les actuacions de rehabilitació, dignificació i valorització del conjunt monumental

El passat dia 20, la Vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera del Departament de Cultura i Patrimoni, Joana Lluïsa Mascaró Melià, es va reunir a Palma amb els portaveus de Els Verds-Esquerra d'Artà i la Unió d'Independents d'Artà (els regidors Guillem Caldentey i Margalida Tous, respectivament) per a tractar l'estat d'execució dels plans de rehabilitació i habilitació per a la visita que aquesta institució supramunicipal, competent sobre el patrimoni històric de l'illa, ha de dur a terme al llarg d'aquesta legislatura.

La Consellera va exposar als representants artanencs quines línies d'actuació s'han iniciat per part d'aquesta institució. Per una banda, el departament d'arqueologia del Consell hi iniciat unes tasques d'anàlisi de les tasques d'excavació dutes a terme fins avui[1], de la forma com les excavacions engegades han de concloure, com de les expectatives arqueològiques que s'hi poden trobar per a l'inici de futures excavacions. Paral·lelament, el Departament de Cultura encapçalat per Maties Garcies ha encarregat a un equip d'arquitectes la revisió i modificació del projecte de reforma del monestir de Bellpuig com a lloc de visita i Centre d'Interpretació de les Esglésies del Repoblament del segle XIII a Mallorca per a la seva recuperació i posada en valor, guanyador l'any 2002 del concurs d'avantprojectes de tractament arquitectònic de l'antic monestir de Bellpuig[2] i presentat l'any 2003 per la mateixa institució. Per motiu dels canvis introduïts pel Pla Territorial de Mallorca en la consideració de l'entorn de conjunt monumental, actualment no és viable la construcció d'un nou edifici en aquest recinte, la qual cosa obliga a limitar la intervenció arquitectònica a la consolidació de les edificacions existents i a la seva habilitació per a la visita.

Els regidors artanencs varen expressar a la consellera Joana Ll. Mascaró la seva satisfacció pel fet que a la fi el Consell de Mallorca hagi iniciat de manera seriosa les actuacions necessàries per a la conservació d'aquest monument del S. XIII, una de les més importants fites de l'anomenada “arquitectura de repoblament”, així com la seva disposició a col·laborar, dins les seves possibilitats, amb el seu departament des del seu àmbit d'actuació municipal. La mateixa consellera, com altres membres del seu equip, han assumit en diverses ocasions el compromís de rescatar de l'oblit aquest conjunt monumental i de dignificar-lo i habilitar-lo per a la seva visita[3].

Per la seva banda, el Grup Parlamentari d'Esquerra al Congrés dels Diputats defensarà com a esmena parcial als Pressuposts Generals de l'Estat per a 2009 la participació de l'Estat en les actuacions per a la dignificació i habilitació per a la visita d'aquest conjunt monumental.

Els regidors de Els Verds-Esquerra d'Artà i d'Unió d'Independents d'Artà coincideixen en el fet que l'estat de conservació del conjunt de Bellpuig és crític, així com en la necessitat de cercar el consens i potenciar la coordinació de totes les administracions en la seva rehabilitació i la seva dignificació i habilitació per a la visita.



[1] Per a ampliar la informació sobre les campanyes d'excavació arqueològica dutes a terme pel Consell, consultau l'article d'A. Bassa al diari Última Hora de 24 de desembre de 2004.

[3] Vegeu, per exemple, el compromís assumit per Joana Ll. Mascaró, candidata pel Bloc al Consell de Mallorca, dia 22 de maig de 2007, d'engegar un projecte de rehabilitació d'aquest importantíssim conjunt patrimonial ; vegeu també els articles de E. Martín a Diario de Mallorca i de J. Sitges al diari Última Hora, ambdós de dia 29 de juliol de 2008, sobre la visita dels directors insulars de Cultura y Patrimoni, Matíes Garcias y Gabriel Cerdà a l'antic monestir.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Reanomenar un carrer: ni es segueixen les normes, ni es té en compte el parer de l'oposicio, ni es consulta la gent

[Comunicat conjunt de Els Verds-Esquerra d'Artà, Unió d'Independents d'Artà i Partit Popular d'Artà]

Artà, 6 d'octubre de 2008

No s'ha seguit el procediment de consulta a la UIB, establert a la Llei de Normalització

Els grups de l'oposició d'Artà presenten Recurs de Reposició contra el nou nom d'un carrer a la urbanització Estrella de Mar

Una de les propostes de l'equip de govern feia referència a un jaciment inexistent

Tots el grups a l’oposició de l’Ajuntament d’Artà (UIA, PP i EV-Esq) han registrat un recurs de reposició contra el canvi de nom del carrer Camí de l’Estanyol, a la urbanització Estrella de Mar, decidit la passada sessió ordinària del Ple de dia 30 de setembre. El canvi fou proposat per l’equip de govern degut a la coincidència de nom amb una altra via del municipi.

Segons els grups que presenten el recurs (UIA, PP i EV-Esq), la proposta de l’equip de govern (UM – PSOE) encadenà tota una sèrie de despropòsits. Per començar, una de les dues opcions de nou nom que es van presentar feia referència al Talaiot de l’Aigua Freda, unes restes que no existeixen. A les proximitats d'aquella urbanització no hi ha cap talaiot; a una distància d'uns tres kilòmetres, a la zona de Ca los Camps, es troba el famós Dolmen de l'Aigua Dolça; i més enfora encara, hi ha el puig de la Talaia Freda.

Degut a aquesta errada, l’equip de govern defensà l'adopció del nom de “Carrer de les Dones d’Aigua” per al carrer, incomplint l’article 14 de la Llei de normalització lingüística on s’estableix la preferència de la toponímia popular per donar nom a les vies urbanes.

El nom alternatiu que va proposar la oposició -proposta consensuada a la vista de la multitud de noms toponímics que es troben a l'indret, com ara "Cala Tonó", "Torrent de Cala Tonó", i ses puntes "de Destorbajornals", "Llarga" i "Na Nicolava"- va ser “Carrer de Cala Tonó”, proposta que fou rebutjada per l’equip de govern.

Els grups de l'oposició critiquen l'inexistent rigor amb què es fan les més elementals tasques de govern a l'Ajuntament d'Artà per part de UM-PSOE, així com la poca sensibilitat que es mostra respecte de la defensa dels trets culturals que caracteritzen el municipi, com ara la defensa i salvaguarda del patrimoni toponímic.

Document: Recurs de Reposició Els Verds/Esquerra d'Artà, PP d'Artà i UIA

SENYOR BATLE PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT D’ARTÀ


Recurs potestatiu de reposició


Recurrents

Margalida Tous Ferrer,
amb DNI xxxxxxxx, Francesc Lliteras Reche, amb DNI xxxxxxxxxx i Guillem Caldentey Crego, amb DNI xxxxxxxx, en representació dels grups municipals Unió Independents d’Artà, Partit Popular d’Artà i Els Verds/Esquerra d’Artà.


Adreça de notificació: Plaça del Conqueridor, 7, d’Artà


D’acord amb el que disposen els arts. 51 i 52 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, els arts. 209 al 211 del RD 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'Organització, Funcionament i Règim jurídic de les Entitats locals, l'art. 114 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim jurídic de les Administracions públiques i del Procediment administratiu comú, i l'art. 107.1 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de Règim local de les Illes Balears, i a la vista de l'establert a l'art. 14 de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de Normalització Lingüística,


EXPOSAM

  1. Que a la sessió ordinària del Ple de l'Ajuntament d'Artà celebrada el passat dia 30 de setembre de 2008, es va adoptar l'acord d'aprovar la proposta de l'equip de govern d'anomenar “Carrer de les Dones d'Aigua” al carrer de la urbanització Estrella de Mar, en la discussió i votació del punt 5 de l'ordre del dia, referent a “5. Aprovació, si s’escau, de la proposta del canvi de nomenclatura i de numeració del carrer de la urbanització Estrella de Mar”.

  2. Que els membres de l’equip de govern varen fer dues propostes per al nom del vial: Carrer del Talaiot de l’Aigua Freda (sic) i Carrer de les Dones d’Aigua. (Veure document adjunt núm. 3).


  3. Que els membres de l’oposició vàrem fer una proposta en el sentit de conservar la toponímia de la zona i proposàrem el nom de Carrer de Cala Tonó, ja que ara mateix es fa un esforç perquè l’estudiós Cosme Aguiló reculli la toponímia de tota la costa artanenca. Així mateix, vàrem proposar altres noms que fessin referència als accidents geogràfics de la zona, com ara "Cala Tonó", "Torrent de Cala Tonó", i ses puntes "de Destorbajornals", "Llarga" i "Na Nicolava".

  4. Que, en el mateix Ple vàrem fer referència a la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de Normalització Lingüística. L’article 14 d’aquesta norma assenyala:

    “1.Els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana. 2. Correspon al Govern de la Comunitat Autònoma, d’acord amb l’assessorament de la Universitat de les Illes Balears, determinar els noms oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes en general i topònims de la Comunitat Autònoma. Els noms de les vies urbanes han de ser determinants pels ajuntaments corresponents, també amb l’assessorament esmentat, donant preferència a la toponímia popular tradicional i als elements culturals autòctons”.
  1. Que en els decrets pels quals s’han publicat en el BOCAIB o BOIB les formes oficials dels topònims de les Illes Balears, s’ha tingut en compte l’assessorament de la Universitat de les Illes Balears. (Veure document adjunt núm. 2)

  2. Que en la proposta feta per l’Ajuntament, a més de no aportar cap base legal, no es va comptar amb l’assessorament de la Universitat de les Illes Balears. (Veure document adjunt núm. 3)


Per tot l'exposat, i d'acord amb la legislació vigent,


PRESENTAM RECURS DE REPOSICIÓ

en contra de l'Acord del Ple de l'Ajuntament d'Artà, adoptat en sessió ordinària el passat dia 30 de setembre de 2008, referent a “5. Aprovació, si s’escau, de la proposta del canvi de nomenclatura i de numeració del carrer de la urbanització Estrella de Mar”, pels motius adduïts a la part expositiva del present escrit.


Documents que s'adjunten:

  1. Còpia dels decrets que publiquen les formes oficials dels topònims de les llles Balears.

  2. Còpia de l’article 14 de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de Normalització Lingüística.

  3. Còpia de la proposta feta per l’equip de govern.


Artà, 6 d’octubre de 2008



Margalida Tous Ferrer Francesc Lliteras Reche Guillem Caldentey Crego




SENYOR BATLE PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT D’ARTÀ

dimecres, 1 d’octubre del 2008

L'educació d'adults d'Artà, subordinada als interessos privats

Després d'anunciar un curs de Pilates els horabaixes, el retiren del Programa d'Educació d'Adults per pressions d'empresaris

EV-Esquerra denuncien la subordinació del Programa d'Educació d'Adults d'Artà a les pressions d'empreses locals

Els ecologistes demanen que la regidora Mª Antònia Sureda rectifiqui i mantengui el curs.

“Es tracta d'una vergonyosa acotada de cap de l'equip de govern UM-PSOE davant les pressions d'empresaris que ofereixen cursos similars però a uns preus notablement superiors i que no estaran a l'abast de moltes de les persones que havien mostrat el seu interès per apuntar-se en aquest curs”, afirma el regidor ecosocialista Guillem Caldentey, que presentarà al plenari de dimarts una bateria de 10 preguntes relatives a l'eliminació del Programa d'Educació de Persones adultes d'enguany del curs que estava ofertat pels capvespres, quan pot anar la gent que fa feina, i que havia tengut una gran acollida. “Fins i tot el treballador municipal que es va veure en la tessitura d'informar als interessats que el curs no es faria no va tenir més remei que adduir raons 'polítiques' per a explicar una decisió injustificable i senyalant que la responsable era la regidora d'educació, M. Antònia Servera (UM)” continua el regidor de Els Verds-Esquerra d'Artà.

La regidora Sureda va justificar la seva decisió davant una de les persones que protestaven per la seva decisió adduint que els empresaris que ofereixen serveis similars “també paguen imposts”, fet que per a Els Verds-Esquerra sembla impresentable per molts motius. En primer lloc, pel que suposa de voluntat de subordinació de l'oferta d'educació d'adults als interessos econòmics; però també perquè la gent perjudicada difícilment anirà a l'oferta privada tant pel seu preu, com pel malestar que ha generat aquesta lletja maniobra. Caldentey sol·licitarà al plenari que es mantengui l'oferta inicial i una rectificació pública de la regidora Sureda, responsable de l'àrea d'educació.


  1. És cert que al Programa d'Educació de Persones adultes d'enguany, distribuït per correu electrònic el 4 de setembre, hi havia una oferta de curs de PILATES en horari de tarda?

(La oferta era la següent:

· PILATES TARDA

Grup I

Lloc: Gimnàs del col·legi Sant Salvador

Hores: 55

Horari: Dimarts i dijous de 18.00 a 19.00 hores

Inici: 04/11/2008 Final: 28/05/2009

Preu: 80 €)

  1. És cert que aquesta oferta va desaparèixer del programa, tal i com consta als correus electrònics que es van remetre als antics i potencials usuaris el passat dia 25 de setembre?

  2. Quantes persones van sol·licitar matricular-se al frustrat curs de Pilates en horari d'horabaixa?

  3. És cert que les persones interessades en aquest curs van rebre la informació de què s'havia suspès per motius ”polítics”?

  4. És cert que la regidora Maria Antònia Sureda va proposar com a “solució” als interessats i interessades que anassin a realitzar-lo a la Colònia?

  5. És cert que la suspensió es deu a “motius polítics”?

  6. En cas afirmatiu quina és la naturalesa dels motius polítics en qüestió?

  7. Quines pressions han rebut l'equip de govern (i quins membres de l'equip de govern les han rebudes) per anular aquest curs?

  8. Val més l'interès de les persones que tenen negocis particulars que l'interès dels usuaris d'un servei públic que s'havia programat i que ja s'havia donat amb anterioritat?

  9. Aquesta és la seva manera de gestionar els serveis públics, fent-los desaparèixer quan així ho vol l'interès privat?

diumenge, 21 de setembre del 2008

Neteja i millora de torrents???

[Accediu millor a l'article de M. Bonnín pitjant aquí]


"Neteja i millora de torrents", o
devastació de natura i patrimoni?

dissabte, 20 de setembre del 2008

"KAMPARTA", Kalvellido

dimecres, 17 de setembre del 2008

Mobilitat i Canvi Climàtic, segons UM-PSOE d'Artà

L'equip de govern de l'Ajuntament d'Artà ignora la Setmana Europea de la Mobilitat
Els Verds-Esquerra d'Artà critiquen la profunda incoherència de l'equip de govern (UM-PSOE). Al Ple de juliol, es va aprovar una moció d'UM per a actuar contra el canvi climàtic [1]

Tal i com varen fer el mes de setembre de l'any 2007 [2], Els Verds-Esquerra lamenten que, per tercer any consecutiu, l'Ajuntament d'Artà no hagi dut a terme cap activitat ni campanya amb ocasió de la Setmana Europea de la Mobilitat. La coalició artanenca critica durament la passivitat mostrada per l'equip de govern (UM-PSOE) davant dels problemes de mobilitat del municipi, especialment als nuclis urbans.

Tenint en compte el disseny antic, amb carrers estrets, de gran part dels nuclis urbans, la superfície pública que ocupen els vehicles motoritzats de manera permanent -circulant i estacionats-, i la intensitat de l'ús que se'n fa, és senzill representar-se la pressió -ambiental, de risc, etc.- que pateixen dins aquests nuclis tant els vianants, com els veïnats, com els mateixos conductors [3].

Els Verds-Esquerra d'Artà sempre han defensat que davant aquesta situació s'han de prendre mesures, com ara l'aplicació de Plans de Moderació del Trànsit (plans redactats l'any 2002, però que mai han estat aplicats), la peatonalització de determinats carrers o itineraris, i la reducció de la velocitat del trànsit a carrers com ara el de Ciutat al tram de la sortida cap a Palma o Illots a la Colònia de Sant Pere. Respecte a la peatonalització de carrers, la coalició sempre ha defensat que es tenguin en compte els itineraris més freqüentats pels infants, com els de l'anada als centres educatius.

Des que el Carrer Ciutat i la zona de la plaça del Conqueridor varen ser embellits i s'hi va restringir el trànsit, l'actitud dels distints governs respecte a la restricció del trànsit ha estat generalment molt indolent. “En l'actualitat, i fa ja dos anys llargs, el pas incontrolat de tot tipus de vehicles en aquella zona teòricament restringida és més una norma que una excepció”, afirma Guillem Caldentey, regidor de la coalició a l'Ajuntament. Aquest descontrol afecta principalment la seguretat i el gaudi de multitud d'infants que hi passen llargues estones els capvespres, però també els visitants i turistes que veuen interromput el seu passeig per aquesta zona aparentment per a vianants pel trànsit de circulació motoritzada.

El mateix regidor expressa la seva sorpresa davant les múltiples incoherències de l'equip de govern. “El darrer Ple, UM va presentar una moció per a engegar un Pla d'Acció contra el Canvi Climàtic a la qual es deia, entre d'altres coses, que s'havien d'implantar bones pràctiques mediambientals a tots els àmbits de l'activitat humana; fa setmanes, el regidor d'Interior i Turisme, B. Gili, va presentar als mitjans de comunicació un Pla de competitivitat turística al qual s'insisteix en la necessitat d'eliminar trànsit motoritzat dins els nuclis urbans. No entenem com es vol lluitar contra el Canvi Climàtic i com es vol avançar cap a la sostenibilitat urbana i un turisme cultural, patrimonial i arquitectònic si no són capaços d'afrontar els problemes amb les eines de què ja disposam, per exemple, la col·laboració de la Conselleria de Mobilitat per aquesta Setmana Europea de la Mobilitat [4], la efectiva eliminació del trànsit rodat a les zones on en el passat ja s'havia dut a terme, la reducció de la velocitat dels vehicles a determinats vials, l'aplicació dels Plans de Moderació del Trànsit que dormen dins un calaix, etc.”.



[1] Accediu a la moció d'UM presentada i aprovada (amb abstenció de Els Verds-Esquerra d'Artà per la desconfiança en la sinceritat de la expressió de voluntat de l'equip de govern vers l'adopció de mesures dirigides a la correcció d'aquesta problemàtica) a la sessió ordinària de 29 de juliol de 2008.

[2] Accediu a la nota de premsa de Els Verds-Esquerra d'Artà de setembre de 2007.

[3] Entre 2002 i 2004 s'ha produït un increment en tots els tipus de vehicles, especialment en el cas dels turismes, amb un augment del 6,2% al llarg d'aquest període. En total, el parc de vehicles ha crescut un 5,6% entre 2002 i 2004. Si es té en compte que la població només ha crescut un 3,4% en aquests anys, es dedueix que el creixement del parc de vehicles gairebé ha duplicat al demogràfic. (Font: “Artà sorprende. Plan de competitividad de zonas de alto potencial turístico”, Artà, 2008. Pla de competitivitat presentat a Última Hora el passat dia 3 de setembre.

[4] Un total de 31 municipis de les Illes s'han adherit a la Setmana Europea de la Mobilitat organitzada pel Govern de les Illes en col·laboració amb el Ministeri de Medi Ambient. Accediu als materials de la Conselleria de Mobilitat.

dimarts, 16 de setembre del 2008

PAU (www.escapula.com, www.vaigfort.com)

dilluns, 8 de setembre del 2008

"El solar" (Medina/Público)


diumenge, 7 de setembre del 2008

F. Feldmeier/Diario de Mallorca: "Playas en rehabilitación"


Un ejemplo negativo para el medio ambiente: en Cala Mesquida la arena se pierde especialmente rápido.Foto: Jaume Servera

[DM, 7 de setembre de 2008]
Reportaje. Medio Ambiente. Conservación del litoral.
Playas en rehabilitación
Nuevas técnicas dan los primeros resultados en la protección de uno de los mayores atractivos de la isla

FRANK FELDMEIER. PALMA.
Jaume Servera tiene nuevas esperanzas. El geólogo-morfólogo de la UIB tuvo que contemplar cómo su objeto de investigación, las playas de Mallorca, empeoraba año tras año. Ahora se encuentran en vías de mejora, según el diagnóstico del investigador. Las dunas vuelven a crecer, la vegetación se recupera, y las algas de las playas no son desechos, como si de basura se tratara. "La política ha tomado un nuevo camino", observa Servera contento -aunque a veces niega con la cabeza cuando ve cómo la mano del hombre provoca una transformación indeseada.
Las playas de Mallorca deben aguantar una avalancha importante. No sólo en la Platja de Palma el verano significa una toalla al lado de la otra, incluso la mayoría de las calas naturales han evolucionado hasta convertirse en imanes de atracción, debido a las recomendaciones de boca en boca. Según un estudio de la UIB, en un día punta de afluencia, cada bañista tiene en Cala Agulla menos de siete metros cuadrados a su disposición. Y la playa de ensueño por excelencia, es Trenc, en la costa sur de Mallorca, debe asimilar hasta 10.000 visitantes durante los fines de semana del verano.
Para evitar malentendidos, cuando Servera habla de situaciones desoladoras, no se refiere a la diversión acuática de los turistas, sino al sistema ecológico. Mientras los playeros disfrutan, en muchos sitios, el entorno natural sufre. Hasta hace poco no se querían reconocer los daños que ha sufrido el sistema dunar. "Casi nos trataron de locos", dice el científico.
En un futuro se pretende que la playa de es Trenc sea parte de una zona natural protegida y hay en prueba sistemas de regeneración, además de la fijación de nuevas imposiciones sobre la mesa. Pero también en otros lugares los programas de protección gozan de mayor importancia. Una playa ejemplar de la regeneración es s´Amarador, en el parque natural Mondragó, en la costa este. Los empleados del parque colocaron una especie de gigantescos peines de madera - hace dos años que estaban a la vista, hoy están casi totalmente cubiertos por las dunas, que se han regenerado. "Ésta playa se merece un diez", dice Servera.
En cambio, un ejemplo negativo es Cala Mesquida, en Capdepera, una playa que antaño estaba completamente intacta. Con el tiempo, la arena se ha escurrido hacia el pinar, que se encuentra detrás de la playa, y lo ha dañado -ya que el embate de las olas es más fuerte que en otros lugares- y la arena se ha perdido con mucha velocidad.
Lo que Servera viene intentado explicar sin éxito es que el sistema ecológico de las playas es complejo; enseguida que cambie uno de los factores, todo el sistema se ve afectado. Significa por ejemplo que quien retira las algas de la playa de es Trenc, cambia también el embate de las olas y las corrientes. Puede significar que el mar se lleve la arena, o que se dañen las praderas de algas del suelo marino, que ayudan a fijar la arena.
Los quiosqueros de la playa de es Trenc ven entretanto que se acaba su negocio. Temen que la suciedad y las algas ahuyenten a los visitantes, y se manifiestan en contra de las nuevas directrices ecológicas de Medio Ambiente. "Nos convertimos en el hazmerreír de los medios internacionales", se queja uno de los empresarios. Medio Ambiente, por el contrario, manifiesta que en verano sí pueden retirarse las algas -siempre que se haga de manera profesional. Pero eso sería responsabilidad de los concesionarios locales, a los que se les entregaron las directrices a seguir hace poco.

Un tratamiento incompleto

Si fuera por Jaume Servera, las algas se quedarían sobre la arena también en verano. "Un médico tampoco interrumpe un tratamiento", dice el científico, a quien gustan las comparaciones terapéuticas. ¿Qué es más importante -el negocio de los quiosqueros, o el hecho de que, a simple vista, la playa es ya más ancha? Y a los turistas, simplemente, habría que explicarles que no se trata de suciedad.
Que hay aún problemas a erradicar, en lo que se refiere a la nueva política respecto a las playas, también es visible en Cala Agulla, en el municipio de Capdepera. En el pasado, la playa fue rellenada dos veces artificialmente con arena -que volvió a desaparecer en el mar. Ahora también ahí regeneran las dunas.
Pero hace pocas semanas, las excavadoras repartieron la arena ganada y aplastaron las dunas. Las fotos se distribuyeron en la conselleria de Medio Ambiente, como un ejemplo desalentador.

diumenge, 31 d’agost del 2008

Diario de Mallorca (30-08-08): "Denuncian la contratación 'a dedo' de una edil de UM"


[DM, 30 d'agost de 2008]
Denuncian la contratación "a dedo" de una edil de UM
.
La coalición PSOE-Entesa acusa al alcalde, Jaume Perelló (UM), de crear unas bases "a medida para enchufar" a la concejala de UM de Artà, Esperança Massanet, como interventora municipal. El socialista Pere Amengual explicó que "las bases casi no se han publicitado y se han modificado adrede las cláusulas y baremos para favorecer a esta persona". El PSOE-Entesa duda de la preparación de la aspirante, que además de ser concejala ostenta el cargo de secretaria técnica de Medio Ambiente del Consell.

[DM, 31 d'agost de 2008]

El alcalde defiende la "legalidad" de las bases para la plaza de interventora.
M. PERELLÓ. MURO. El alcalde de Muro, Jaume Perelló (UM), defiende las bases del concurso para la plaza de interventora municipal, un texto que el PSOE-Entesa denunció, durante el pleno de la corporación celebrado el pasado jueves, asegurando que el Ayuntamiento las ha elaborado "a medida", para una afiliada de Unió Mallorquina.
Ante esta tesitura, el munícipe afirmó que "las bases están hechas por el oficial mayor con total independencia" y que "se publicó el anuncio en prensa". "Mucha gente solicitó información pero sólo se ha presentado esta persona" añadió.
Perelló aseveró, además, que "deberá superar una prueba práctica y otra teórica con un tribunal independiente para acceder al puesto", al tiempo que responde al PSOE-Entesa que "todo es legal". "No como ellos hicieron con las bases de técnico de Urbanismo que las hizo la misma persona que se presentó y accedió al puesto", les reprochó.
Cabe recordar que PSOE-Entesa tiene la intención de interponer un recurso de reposición a las bases del concurso de interventor.

dissabte, 30 d’agost del 2008

Fa dies que la portassa de l'edifici resta oberta...



... i l'escultura que hi ha a dins a l'abast de tothom i envoltada de brutor.

dimecres, 27 d’agost del 2008

Restes arqueològiques de Son Colom: "Conjunt de materials de la primera fase de presència humana a les Illes Balears"

Accediu a l'article en pdf:
Ramis, D., Plantalamor, Ll., Carreras, J., Trias, M, Santandreu, G., "S'Arenalet de Son Colom (Artà) i l'origen de l'arquitectura ciclòpia a les Balears", Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, núm. 63 (2007) (pp. 333-348) [1,9 Mb].

RESUM: L'excavació de les restes d'una estructura d'habitació de planta allargada a s'Arenalet de Son Colom (Mallorca) ha proporcionat un conjunt de materials molt homogenis datables a finals del III mil·lenni cal BC, és a dir, la primera fase de presència humana ben documentada a les Illes Balears. Les murades d'aquest monument varen ser construïts mitjançant grans blocs de pedra. La documentació de l'anomenada “arquitectura ciclòpia” a Mallorca en un moment cultural tan arcaic marca un important desenvolupament en el coneixement de la prehistòria inicial de les Balears. A més, el registre d'aquesta excavació constitueix una evidència útil a la hora d'analitzar el procés del poblament humà de Mallorca com un exemple de colonització insular.

dimarts, 26 d’agost del 2008

http://www.casastristes.org

HERRAMIENTAS DE VISUALIZACIÓN PARA UNA VIVIENDA DIGNA

Casastristes.org
tiene el objetivo de proporcionar una visión amplia y general de la problemática de la vivienda en España. Tanto desde la pretensión de encontrar las causas, como la de evaluar sus consecuencias.

Tiene la voluntad de ser una plataforma de intercambio de información y recursos siguiendo la filosofía de la Web 2.0, a través de la creación de una base de datos pública y fiable de las casas vacias en España.

Por otro lado proporcionando un grupo de visualizaciones de datos, y con las publicaciones en el blog, pretende ofrecer recursos que sirvan para aclarar conceptos ambiguos y afianzar la red de ciudadanos, asociaciones, colectivos, etc, a los que preocupa la vivienda y necesiten de un soporte para comunicarse, visibilizar y proponer.

Pau (www.escapula.com)