dijous, 30 de maig de 2013

Les mentides del Batle d'Artà o "Alguns són més iguals davant la Llei que d'altres"

El Batle d'Artà diu mentides, i ens sap molt de greu: es confirma que el líder de la Unió d'Independents d'Artà té una especial sensibilitat envers els infractors urbanístics.

Inexistència d'algun tipus d'impossibilitat tècnica
El Batle d'Artà diu mentides de manera continuada, al menys des del passat mes de gener, quan ens va comunicar que ell no resoldria ni l'expedient que llavors havia arribat a la darrera etapa de la tramitació administrativa, ni cap altre. Si l'Ajuntament no té la capacitat per dur a terme l'establert per la Llei 10/1990: per què va votar a favor el mes de gener la moció en què se l'instava “a donar continuïtat a l'Expedient de Disciplina Urbanística 2011/1710-30 i desenvolupar les mesures legalment establertes que correspongui" (consultau si voleu l'acta del Ple, pàgines 36-37 del pdf)? Encara esperam l'acompliment d'aquell Acord. Tot arribarà, i també pel que fa a la resta d'expedients que es troben en tramitació. I ho farà l'Ajuntament, perquè l'Agència no els agafarà en virtut del Conveni que ara amb urgència vol signar el Batle (per què, de sobte, aquesta frisor?).
El Batle d'Artà té perfecte coneixement, des del dia que va designar la Secretària de l'Ajuntament com a Instructora dels Expedients de restabliment de la legalitat devers l'estiu de 2011 (una mesura molt correcta, que ha significat el canvi a una tramitació administrativa correcta, ordenada i integral, juntament amb un altre canvi, la primavera de 2012, del funcionari auxiliar administratiu que fa de Secretari del mateix tipus d'expedients, aquest canvi, per circumstàncies sobrevingudes de força major), que algun dia es trobaria damunt la seva taula "Propostes d'Ordre de Demolició": d'això l'havia advertit una i moltes vegades, la mateixa Secretària municipal, funcionària a la qual no li feia molta il·lusió, per dir-ho d'alguna manera, assumir aquesta nova funció. En definitiva, el Batle d'Artà diu mentides quan insisteix en l'existència d'alguna mena d'impossibilitat tècnica municipal: el mes de gener era un l'expedient perfectament i íntegrament tramitats a resoldre; a dia d'avui, són devers una desena. La maquinària administrativa carbura amb total rendiment.
El Batle d'Artà obvia la seva obligació de Decretar les corresponents Ordres de demolició, i es nega, una vegada i una altra, a delegar en òrgan de govern col·legiat. Si cal, amb tal de no fer-ho, deixa en minoria l'equip de govern municipal, i renuncia a un tercer any de mandat com a Batle, que tenia garantit en el pacte de govern signat amb Convergència per les Illes i amb nosaltres, IniciativaVerds d'Artà.

Inexistència d'algun tipus d'impossibilitat econòmica.
El Batle d'Artà obvia l'article 68 de la Llei 10/1990, de Disciplina urbanística, que estableix que es pot imposar novament la multa en la quantia màxima, cas que l'infractor no hagi legalitzat o bé esbucat en el termini establert per l'Ordre de demolició, amb la qual cosa es renuncia a la possibilitat d'augmentar ingressos. Es pot l'Ajuntament d'Artà permetre aquestes renúncies, mentres tant aplica una política econòmica de retallades i d'ajustament pressupostari que afecten transversalment els serveis? Nosaltres pensam que no, i que l'actitud del Batle va en contra de l'interès general municipal.
El Batle d'Artà obvia el procediment d'execució forçosa dels cobraments (via la qual s'està duent a terme molt seriosament en l'actualitat, com explicarem més endavant). Posem per cas que tenim un infractor que es declara insolvent per a executar una demolició que ha de costar, p. ex., 10.000 €. Bé, en aquest cas, l'Ajuntament ha d'escometre una liquidació per aquesta quantitat i, si l'infractor no la paga en un termini de temps, se li ha de posar un recàrrec del 5%, el 10% i successivament, in crescendo. L'Ajuntament pot incorporar un reconeixement de crèdit als Pressuposts, i contractar les obres que es farien d'ofici. Si l'infractor continua sense pagar el que deu, s'inicia la via executiva del cobrament forçós...
Hem de ressaltar el contrast entre aquesta política tan "compasiva" o covard respecte dels infractors urbanístics -i perjudicial per a la seguretat jurídica dels veïnats i del propi Ajuntament; per al territori, el paisatge i els recursos naturals (com l'aigua: Jaume Alzamora li fa el joc a Biel Company, Conseller d'Agricultura, Medi Ambient i territori, veure comunicat del GOB d'ahir, dia 29 de maig); per als recursos econòmics municipals, etc.- i la dinàmica rigorosa i es podria dir immisericorde establerta pels mateixos Independents d'Artà (la màxima responsable en aquest cas: la regidora d'Hisenda, que també ho és d'Urbanisme, Magdalena Maria Fernandez) pel que fa al cobrament dels tributs i els deutes dels veïns d'Artà amb l'Ajuntament. Veure comunicat de premsa Ajuntament d'Artà de dia 06-11-2012: "L’ajuntament d’Artà ha procedit a l’embargament per cobrar pendent. Es tracta de garantir la igualtat de tots els ciutadans en el pagament de taxes i impostos."
De fet, la sessió del Ple del passat dimarts i a preguntes formulades pel PP, aquesta regidora responsable de l'Hisenda municipal, treia pit informant dels resultats, fins la data, d'aquella gestió rigorosa dels expedients d'embargaments a conseqüència d'impagaments: 1.282 expedients d'embargament de comptes corrents, dels quals 581 estan en tràmit i se n'han exclòs 701 per no haver compte corrent a oficina a Artà. 591 expedients iniciats d'embargament de sous i salaris. 8 expedients en tramitació, de béns immobles. I qui no pugui pagar, que es dirigeixi als Serveis socials municipals, li comentava la mateixa regidora a un preocupat portaveu del PP.

L'estrany concepte d'igualtat del Batle d'Artà
Diu el Batle d'Artà, avui també però referint-se a la (no)aplicació de la disciplina urbanística de la qual n'és l'únic i exclusiu responsable fins que no delegui, que "l'Ajuntament ha de garantir l'acompliment de la Llei en igualtat per a tothom".
En definitiva: Són els infractors urbanístics "més iguals" que la resta de ciutadans? O el que pretèn el Batle d'Artà és "garantir la igualtat" (entre els infractors, i no entre els infractors i la resta de ciutadans) aplicant-lis la Llei a tots per igual: no aplicant-la en cap dels casos?