dimarts, 28 de maig de 2013

Moció per a la Delegació en el Ple de la resolució dels expedients de restabliment de la legalitat urbanística

[Actualització 21.20 h.] Abaix de tot, trobau un afegitó amb el resultat de la votació (aprox a les 21 h.) i alguns comentaris.
Aquí, enllaç a la moció
 
L'Administració municipal té atribuïdes les competències en matèria de disciplina urbanística, en virtut del que disposen els articles 29.2.c) de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears (Els municipis de les Illes Balears, en el marc de les lleis, tenen en tot cas competències pròpies en les matèries següents: [...] c) Ordenació i gestió del territori, urbanisme i disciplina urbanística), i 25.2.d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local (El municipi exerceix, en tot cas, competències, en els termes de la legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes, en les matèries següents: d) Ordenació, gestió, execució i disciplina urbanís­tica [...]).

No som, els d'IniciativaVerds d'Artà, un prototipus de formació política que es pugui caracteritzar per la seva comoditat de tipus “kantià” amb tota la constel·lació de normes i lleis que regeixen l'Estat, la Comunitat autònoma, ni les pròpies normes municipals: Hem presentat propostes contra normes reguladores del delicte d'injúries a la Corona, contra la Llei antiterrorista, per la despenalització del consum del cànnabis, contra el RD 16/2012 de mesures per a garantir el sistema de salut, etc., etc.
Tampoc no som els redactors de la Llei de Bases del Règim Local espanyola, ni els de la Llei Balear 20/2006, anteriorment esmentada, municipal i de règim local; tampoc no ho som, de la Llei 10/1990, de Disciplinaurbanística ni, menys encara, d'algunes de les recents modificacions de la mateixa, introduïdes per la Llei 7/2012, de Mesures urgents per a l'ordenació urbanística sostenible. De fet, aquestes dues darrers Normes autonòmiques, varen esser redactades i aprovades per proposta de la formació política en les antípodes de la nostra: el Partit Popular.
No som impulsors de les Normes Subsidiàries municipals vigents; ni tan sols hi vàrem votar a favor. Tampoc no som autors de declaracions a premsa com ara: “Pensam que la xifra d'un 87,27% de protecció és molt destacable” (Rafel Gili Sastre (UM) dixit: Artà protege hasta el 87,2 por ciento de su territorio en la nuevanormativa urbanística).
Consideram, però, l'esmentada Llei 10/1990, que desenvolupa amb claretat com s'ha d'exercir la competència de vigilància i disciplina urbanística, com la norma a la qual no ens queda altre remei que aferrar-nos davant del fenomen, antic però actiu encara, de la depredació territorial i el desordre urbanístic, amb els ingredients, tan mediterranis, com l'afany de lucre especulatiu, el mercat negre econòmic i laboral, i la corrupció, especialment en un territori per se finit i limitat com és la nostra illa.
De fet, en la nostra gènesi com a partit local, hi estava ben present la voluntat de lluita contra aquesta xacra. Eren temps de edificacions il·legals a Carrossa, el càmping de la Colònia de Sant Pere, i una permissivitat gairebé total en relació amb la construcció il·legal al sòl rústic.
Actualment, el que s'ha de dir i no es deixa de dir és allò de que protegir el territori, el paisatge, la cultura, el Patrimoni històric, arqueològic, monumental, és la millor inversió, amb molts avantatges, com ara la desestacionalització turística, la diferenciació com a destinació amb valor afegit, etc., etc. Els temps han canviat un poc, al menys pel que fa a la consciència social i demanda de protecció i cura del territori i del paisatge; fins iu tot els empresaris de la construcció es lamenten, sovint, que “es va construir massa i massa aviat”. Ja no queden gairebé formacions -exceptuant, per ventura, el PP- disposades a admetre públicament que el desenvolupisme urbanístic propi dels anys 60 fins al darrer boom (bombolla immobilària que ha esclatat donant pas a l'actual crisi econòmica, entre d'altres factors) sigui un bon camí per a una societat, si vol desenvolupar-se en un equilibri mínimament sostenible, per l'econòmic, socialment, i mediambientalment.
Públicament, no. Altra cosa, més enllà dels discursos, són els fets.
Per què aprovar unes Normes subsidiàries que han de protegir, sobre el paper, el 87,27% del territori, si a la hora de preservar-lo de les infraccions urbanístiques, no s'actua? Em diran: “Sí que s'actua, i ho sap perfectament senyor Caldentey, que hem millorat la tramitació dels expedients sancionadors i, fins i tot, els hem harmonitzat amb les línies que marquen el Consell de Mallorca i la jurisprudència, pel que fa a la quantia proporcional de les multes, apujant la proporció al 75%!”. Ho sé perfectament, i no tinc problema en felicitar-ne els responsables (i m'hi incloc), com he manifestat en anteriors ocasions. Però, no és la recaptació, l'objectiu primordial de la Llei 10/1990. L'objectiu que persegueix aquesta Llei és, davant obres il·legals, la seva legalització o bé la seva demolició si aquella no és possible.
És, de fet, justament en aquest sentit, que el Conseller d'Agricultura, Medi Ambient i Territori, B. Company -i per ventura encertadament, ho hem d'admetre- va modificar amb l'esmentada Llei 7/2012 la Llei 10/1990, en el sentit que ara, si l'infractor legalitza o, si això no és possible, toma la construcció il·legal, es permet un descompte del 80% de la sanció. Però, si el que es volgués efectivament, a banda de complir amb el deure de fer esbucar, és adoptar qualsevol mesura dirigida a un augment de la recaptació, l'article 68 de la Llei de Disciplina estableix que es por imposar novament la multa en la quantia màxima, cas que l'infractor no hagi legalitzat o bé esbucat en el termini establert.
Un altre dels avanços que s'han produït aquesta legislatura en l'àrea d'Urbanisme, i particularment pel que fa a la tramitació dels expedients de restabliment de la legalitat, és haver substituït per un funcionari, el càrrec polític que fins fa poc era el responsable de la instrucció dels mateixos. Això ha comportat l'efectiva i integral tramitació “administrativa”dels expedients, que ara arriben al final pel que fa a la instrucció: a la “proposta d'ordre de demolició”, si les obres no s'han pogut legalitzar o esbucar per part del propietari en la fase immediatament anterior de la tramitació. Aquí es a on queden aturats els expedients de restabliment de la legalitat urbanística, aquí és on es va produir la primera i única, ara per ara, ruptura d'un pacte de govern aquesta legislatura, i aquest és el motiu de la moció que presentam avui, que té per objecte que el Batle delegui en el Ple la resolució d'aquests expedients, a la vista que ell no està disposat a fer-ho.
Segurament, per part d'alguns membres d'aquesta Corporació, s'ha pensat que IniciativaVerds d'Artà, cas que la delegació es dugués a terme, no quedarien contents amb els subsegüents Acords que prengués aquest Ple, d'Ordre de Demolició. Si algú ho ha pensat, l'ha encertada del tot. Aquesta proposta no té només per objectiu arribar al nivell d'Ajuntaments governats per la dreta com ara Felanitx: té per objectiu que l'Ajuntament d'Artà doni una passa significativa, pública i exemplaritzant, en defensa dels principals valors patrimonials del municipi, que són: el territori i el paisatge.
Probablement, algun integrant d'aquesta Corporació argumentarà algun tipus de “malestar moral” a l'hora de posar en funcionament, per primera vegada, una aplicació integral de la Llei de Disciplina urbanística, del tipus: “No és tal volta injust començar ara, amb els expedients que hi ha damunt la taula, amb el que s'ha fet? Quina culpa de més tenen els infractors afectats ara, que no tenguin els anteriors?”. Consideram que són preguntes que no ens podem permetre el luxe de fer-nos, amb el que hi ha en joc. Quins han estat els primers ciutadans afectats per embargaments de comptes bancaris? Algú s'ho ha demanat? Algú va tenir aquesta mena de dubtes morals, a l'hora de fer complir allò establert per Llei: que tothom està obligat a pagar els seus tributs? Per què no recordar aquells ciutadans que no infringeixen la Llei, possiblement temptats a fer-ho en tenir el vaïnat mateix que ho fa, o sabent que “No passa res!”. Per què no fer-ho amb tots aquells ciutadans que sí que han legalitzat, esbucat, passat al cap i a la fi pel tub establert per aquesta Llei?
Per no esmentar ja recents i kafkians casos, com la recent demolició d'una caseta en sòl rústic en Àrea catalogada com a de risc d'inundacions, forçada per sentència judicial contra l'Ajuntament d'Artà a instàncies d'una veïnada... És un exemple clamorós que com la manca d'aplicació de la norma, pot tenir efectes perjudicials per tot: per l'infractor (qui construí, al seu dia, amb la tranquilitat i la seguretat que "Tammateix, no passarà res"), per a la veïnada afectada (que ha perdut temps, energia, bon humor i molts de doblers darrera del dret a veure's emparada per l'Ajuntament), i pel mateix Ajuntament, que ha invertit un seguit de recursos (humans, tècnics, econòmics), per donar empara, al cap i a la fi, a l'infractor...
Cridam a fer un canvi en aquest aspecte de la gestió municipal, i a assumir d'una vegada per totes aquesta obligació legal, per una ample ventall de motius: la protecció dels valors petrimonials paisatgístics i territorials i dels recursos naturals (p. ex., l'aigua); per motiu de garantir la seguretat jurídica tant de l'administració, com dels propietaris de sòl; per evitar una manera de fer que resulta procliu i permet temptacions com ara la de fer servir aquesta Llei perversament, fent quarts i parts: com a càstig als no-votants i/o aquelles que es permetin la llibertat de criticar la gestió municipal, i com a premi als votants.

Amb els vots en contra de UIA, PSOE i CxI, ha quedat rebutjada la nostra moció sobre Disciplina urbanística. Abstenció del PP. L'argument del Batle, J.Alzamora, és que vol delegar les competències en l'Agència per la protecció urbanística (http://www.agenciaprotecciourbanistica.net/index.php?idioma=ca). Hem exposat que els expedients ja en tramitació (fins i tot obres només denunciades), no s'incorporen en els convenis: ja'ns n'havíem informat amb tècnics jurídics del Consell (de la mateixa Agència) i fins i tot els hem pogut donar, per mostra, un botó: "Estipulació 3a." del Model de Conveni de delegació (http://www.agenciaprotecciourbanistica.net/agencia.php?id=30). El senyor Batle s'ha permés, novament, argumentar la incapacitat municipal per a dur a terme les obligacions. Auxiliat pel portaveu del PSOE, ha especificat limitacions pressupostàries de cara a l'execució subsidiària de les demolicions. Argúcia que no ens creiem: enguany no arribaríem en cap dels casos a aquesta situació. Lamentam profundament la negativa de UIA i els altres "de Sentro" a assumir l'obligació. Hem exposat la nostra seguretat que no hi ha aquest tipus de limitacions: ni administratives (la qual cosa ha quedat completament demostrada amb el pas del temps, i amb el progressiu caramull d'expedients pendents del seu Decret d'Ordre de demolició), ni pressupostàries: cas que arribàssim a alguna execució subsidiària, només caldria una modificació de crèdit... Hem insistit que, per tant, lúnic motiu, ara i des que la maquinària administrativa funciona correctament, és la manca de voluntat política del Batle: que ni Decreta, ni permet l'Acord per delegació, ja fos en Junta de Govern Local, ja, com proposàvem avui, en el Ple.
Tot això pel que fa als expedients ja iniciats.
Pel que fa a la proposta de delegació en l'APLUTM per a futures infraccions, nosaltres som els primers que vàrem fer aquest tipus de proposta, ja fa uns quants anys...

1 comentari:

Julen Adrián ha dit...

Chapeau, Guillem! un discurs d'antologia.