[Actualització 21.20 h.] Abaix de tot, trobau un afegitó amb el resultat de la votació (aprox a les 21 h.) i alguns comentaris.
Aquí, enllaç a la moció
Aquí, enllaç a la moció
L'Administració
municipal té atribuïdes les competències en matèria de disciplina
urbanística, en virtut del que disposen els articles 29.2.c) de la
Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les
Illes Balears (Els
municipis de les Illes Balears, en el marc de les lleis, tenen en tot
cas competències pròpies en les matèries següents: [...] c)
Ordenació i gestió del territori, urbanisme i disciplina
urbanística),
i 25.2.d) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases
de règim local (El
municipi exerceix, en tot cas, competències, en els termes de la
legislació de l’Estat i de les comunitats autònomes, en les
matèries següents:
d) Ordenació, gestió, execució i disciplina urbanística
[...]).
No
som, els d'IniciativaVerds d'Artà, un prototipus de formació
política que es pugui caracteritzar per la seva comoditat de tipus
“kantià” amb tota la constel·lació de normes i lleis que
regeixen l'Estat, la Comunitat autònoma, ni les pròpies normes
municipals: Hem presentat propostes contra normes reguladores del
delicte d'injúries a la Corona, contra la Llei antiterrorista, per
la despenalització del consum del cànnabis, contra el RD 16/2012 de
mesures per a garantir el sistema de salut, etc., etc.
Tampoc
no som els redactors de la Llei de Bases del Règim Local espanyola,
ni els de la Llei Balear 20/2006, anteriorment esmentada, municipal i
de règim local; tampoc no ho som, de la Llei 10/1990, de Disciplinaurbanística ni, menys encara, d'algunes de les recents modificacions
de la mateixa, introduïdes per la Llei 7/2012, de Mesures urgents
per a l'ordenació urbanística sostenible. De fet, aquestes dues
darrers Normes autonòmiques, varen esser redactades i aprovades per
proposta de la formació política en les antípodes de la nostra: el
Partit Popular.
No
som impulsors de les Normes Subsidiàries municipals vigents; ni tan
sols hi vàrem votar a favor. Tampoc no som autors de declaracions a
premsa com ara: “Pensam que la xifra d'un 87,27% de protecció és
molt destacable” (Rafel Gili Sastre (UM) dixit:
Artà protege hasta el 87,2 por ciento de su territorio en la nuevanormativa urbanística).
Consideram,
però, l'esmentada Llei 10/1990, que desenvolupa amb claretat com
s'ha d'exercir la competència de vigilància i disciplina
urbanística, com la norma a la qual no ens queda altre remei que
aferrar-nos davant del fenomen, antic però actiu encara, de la
depredació territorial i el desordre urbanístic, amb els
ingredients, tan mediterranis, com l'afany de lucre especulatiu, el
mercat negre econòmic i laboral, i la corrupció, especialment en un
territori per
se
finit i limitat com és la nostra illa.
De
fet, en la nostra gènesi com a partit local, hi estava ben present
la voluntat de lluita contra aquesta xacra. Eren temps de
edificacions il·legals a Carrossa, el càmping de la Colònia de
Sant Pere, i una permissivitat gairebé total en relació amb la
construcció il·legal al sòl rústic.
Actualment,
el que s'ha de dir i no es deixa de dir és allò de que protegir el
territori, el paisatge, la cultura, el Patrimoni històric,
arqueològic, monumental, és la millor inversió, amb molts
avantatges, com ara la desestacionalització turística, la
diferenciació com a destinació amb valor afegit, etc., etc. Els
temps han canviat un poc, al menys pel que fa a la consciència
social i demanda de protecció i cura del territori i del paisatge;
fins iu tot els empresaris de la construcció es lamenten, sovint,
que “es va construir massa i massa aviat”. Ja no queden gairebé
formacions -exceptuant, per ventura, el PP- disposades a admetre
públicament que el desenvolupisme urbanístic propi dels anys 60
fins al darrer boom
(bombolla immobilària que ha esclatat donant pas a l'actual crisi
econòmica, entre d'altres factors) sigui un bon camí per a una
societat, si vol desenvolupar-se en un equilibri mínimament
sostenible, per l'econòmic, socialment, i mediambientalment.
Públicament,
no. Altra cosa, més enllà dels discursos, són els fets.
Per
què aprovar unes Normes subsidiàries que han de protegir, sobre el
paper, el 87,27% del territori, si a la hora de preservar-lo de les
infraccions urbanístiques, no s'actua? Em diran: “Sí que s'actua,
i ho sap perfectament senyor Caldentey, que hem millorat la
tramitació dels expedients sancionadors i, fins i tot, els hem
harmonitzat amb les línies que marquen el Consell de Mallorca i la
jurisprudència, pel que fa a la quantia proporcional de les
multes, apujant la proporció al 75%!”. Ho sé perfectament, i no tinc problema en felicitar-ne
els responsables (i m'hi incloc), com he manifestat en anteriors
ocasions. Però, no és la recaptació, l'objectiu primordial de la
Llei 10/1990. L'objectiu que persegueix aquesta Llei és, davant
obres il·legals, la seva legalització o bé la seva demolició si
aquella no és possible.
És,
de fet, justament en aquest sentit, que el Conseller d'Agricultura,
Medi Ambient i Territori, B. Company -i per ventura encertadament, ho
hem d'admetre- va modificar amb l'esmentada Llei 7/2012 la Llei
10/1990, en el sentit que ara, si l'infractor legalitza o, si això
no és possible, toma la construcció il·legal, es permet un
descompte del 80% de la sanció. Però, si el que es volgués
efectivament, a banda de complir amb el deure de fer esbucar, és
adoptar qualsevol mesura dirigida a un augment de la recaptació,
l'article 68 de la Llei de Disciplina estableix que es por imposar
novament la multa en la quantia màxima, cas que l'infractor no hagi
legalitzat o bé esbucat en el termini establert.
Un
altre dels avanços que s'han produït aquesta legislatura en l'àrea
d'Urbanisme, i particularment pel que fa a la tramitació dels
expedients de restabliment de la legalitat, és haver substituït per
un funcionari, el càrrec polític que fins fa poc era el responsable
de la instrucció dels mateixos. Això ha comportat l'efectiva i
integral tramitació “administrativa”dels expedients, que ara
arriben al final pel que fa a la instrucció: a la “proposta
d'ordre de demolició”, si les obres no s'han pogut legalitzar o
esbucar per part del propietari en la fase immediatament anterior de
la tramitació. Aquí es a on queden aturats els expedients de
restabliment de la legalitat urbanística, aquí és on es va produir
la primera i única, ara per ara, ruptura d'un pacte de govern
aquesta legislatura, i aquest és el motiu de la moció que presentam
avui, que té per objecte que el Batle delegui en el Ple la resolució
d'aquests expedients, a la vista que ell no està disposat a fer-ho.
Segurament,
per part d'alguns membres d'aquesta Corporació, s'ha pensat que
IniciativaVerds d'Artà, cas que la delegació es dugués a terme, no
quedarien contents amb els subsegüents Acords que prengués aquest
Ple, d'Ordre de Demolició. Si algú ho ha pensat, l'ha encertada del
tot. Aquesta proposta no té només per objectiu arribar al nivell
d'Ajuntaments governats per la dreta com ara Felanitx: té per
objectiu que l'Ajuntament d'Artà doni una passa significativa,
pública i exemplaritzant, en defensa dels principals valors
patrimonials del municipi, que són: el territori i el paisatge.
Probablement,
algun integrant d'aquesta Corporació argumentarà algun tipus de
“malestar moral” a l'hora de posar en funcionament, per primera
vegada, una aplicació integral de la Llei de Disciplina urbanística,
del tipus: “No és tal volta injust començar ara, amb els
expedients que hi ha damunt la taula, amb el que s'ha fet? Quina
culpa de més tenen els infractors afectats ara, que no tenguin els
anteriors?”. Consideram que són preguntes que no ens podem
permetre el luxe de fer-nos, amb el que hi ha en joc. Quins han estat
els primers ciutadans afectats per embargaments de comptes bancaris?
Algú s'ho ha demanat? Algú va tenir aquesta mena de dubtes morals,
a l'hora de fer complir allò establert per Llei: que tothom està
obligat a pagar els seus tributs? Per què no recordar aquells
ciutadans que no infringeixen la Llei, possiblement temptats a fer-ho
en tenir el vaïnat mateix que ho fa, o sabent que “No passa res!”.
Per què no fer-ho amb tots aquells ciutadans que sí que han
legalitzat, esbucat, passat al cap i a la fi pel tub establert per
aquesta Llei?
Per no esmentar ja recents i kafkians casos, com la recent demolició d'una caseta en sòl rústic en Àrea catalogada com a de risc d'inundacions, forçada per sentència judicial contra l'Ajuntament d'Artà a instàncies d'una veïnada... És un exemple clamorós que com la manca d'aplicació de la norma, pot tenir efectes perjudicials per tot: per l'infractor (qui construí, al seu dia, amb la tranquilitat i la seguretat que "Tammateix, no passarà res"), per a la veïnada afectada (que ha perdut temps, energia, bon humor i molts de doblers darrera del dret a veure's emparada per l'Ajuntament), i pel mateix Ajuntament, que ha invertit un seguit de recursos (humans, tècnics, econòmics), per donar empara, al cap i a la fi, a l'infractor...
Cridam a fer un canvi en aquest aspecte de la gestió municipal, i a assumir d'una vegada per totes aquesta obligació legal, per una ample ventall de motius: la protecció dels valors petrimonials paisatgístics i territorials i dels recursos naturals (p. ex., l'aigua); per motiu de garantir la seguretat jurídica tant de l'administració, com dels propietaris de sòl; per evitar una manera de fer que resulta procliu i permet temptacions com ara la de fer servir aquesta Llei perversament, fent quarts i parts: com a càstig als no-votants i/o aquelles que es permetin la llibertat de criticar la gestió municipal, i com a premi als votants.
Amb els vots en contra de UIA, PSOE i CxI, ha
quedat rebutjada la nostra moció sobre Disciplina urbanística. Abstenció
del PP. L'argument del Batle, J.Alzamora, és que vol delegar les
competències en l'Agència per la protecció urbanística (http://www.agenciaprotecciourbanistica.net/index.php?idioma=ca).
Hem exposat que els expedients ja en tramitació (fins i tot obres només
denunciades), no s'incorporen en els convenis: ja'ns n'havíem informat
amb tècnics jurídics del Consell (de la mateixa Agència) i fins i tot
els hem pogut donar, per mostra, un botó: "Estipulació 3a." del Model de
Conveni de delegació (http://www.agenciaprotecciourbanistica.net/agencia.php?id=30).
El senyor Batle s'ha permés, novament, argumentar la incapacitat
municipal per a dur a terme les obligacions. Auxiliat pel portaveu del
PSOE, ha especificat limitacions pressupostàries de cara a l'execució
subsidiària de les demolicions. Argúcia que no ens creiem: enguany no
arribaríem en cap dels casos a aquesta situació. Lamentam profundament
la negativa de UIA i els altres "de Sentro" a assumir l'obligació. Hem
exposat la nostra seguretat que no hi ha aquest tipus de limitacions: ni
administratives (la qual cosa ha quedat completament demostrada amb el
pas del temps, i amb el progressiu caramull d'expedients pendents del
seu Decret d'Ordre de demolició), ni pressupostàries: cas que arribàssim
a alguna execució subsidiària, només caldria una modificació de
crèdit... Hem insistit que, per tant, lúnic motiu, ara i des que la
maquinària administrativa funciona correctament, és la manca de voluntat
política del Batle: que ni Decreta, ni permet l'Acord per delegació, ja
fos en Junta de Govern Local, ja, com proposàvem avui, en el Ple.
Tot això pel que fa als expedients ja iniciats.
Pel que fa a la proposta de delegació en l'APLUTM per a futures infraccions, nosaltres som els primers que vàrem fer aquest tipus de proposta, ja fa uns quants anys...
1 comentari:
Chapeau, Guillem! un discurs d'antologia.
Publica un comentari a l'entrada