dijous, 30 de juliol del 2009
dijous, 23 de juliol del 2009
dissabte, 18 de juliol del 2009
S.Sansó/Diario de Mallorca: "El curiós afer de les ovelles turistes"
El curioso caso de las ovejas turista
El paso constante de los animales por los contadores automáticos dispara la afluencia al Parc Natural de Llevant
Los números cambian según quién maneje las estadísticas. Desde la dirección del Parc Natural de Llevant, en 2008 visitaron el espacio público 16.673 personas, casi 2.000 más que el los dos años anteriores. Para la gerencia del Consorci de Finques Públiques del mismo parque, fueron más de 18.000 ya en 2007, "y suponemos que aumentó el año pasado, pero existen dos entradas y es muy complicado controlar el flujo", indica su responsable, Maria Antònia Sureda.
El problema de todo ello no es otro que el goteo despreocupado –pero constante– de ovejas por encima de los contadores metálicos, enterrados en el acceso principal a las fincas y que ha terminado por multiplicar exponencialmente las cifras turísticas.
"Normalmente una misma persona queda ´marcada´ dos veces, una al entrar y otra cuando abandona los terrenos, por lo que debemos dividir el total por la mitad", señalaba ayer uno de los técnicos responsables. Asumidas tradicionalmente las cifras del Parc como "estimaciones", las de 2008 deberán tomar otras acepciones o admitir a los mamíferos en sus cálculos y dividir (esta vez al menos por cuatro) el número indicado en el contador.
Sí que hay coincidencia en cambio en los usuarios que disfrutaron el año pasado de los tres refugios y la zona de acampada diseminados por parque natural: 3.943 personas durmieron s´Arenalet, la Casa de s´Alzina o la Caseta dels Oguers.
Por lo que respecta a la procedencia de los visitantes, se constata el alto porcentaje del turismo nacional que alcanza hasta el 90% del total, de los cuales a su vez, el 80% son mallorquines, "Pese a que todavía sea una zona poco conocida", según Sureda.
El problema de todo ello no es otro que el goteo despreocupado –pero constante– de ovejas por encima de los contadores metálicos, enterrados en el acceso principal a las fincas y que ha terminado por multiplicar exponencialmente las cifras turísticas.
"Normalmente una misma persona queda ´marcada´ dos veces, una al entrar y otra cuando abandona los terrenos, por lo que debemos dividir el total por la mitad", señalaba ayer uno de los técnicos responsables. Asumidas tradicionalmente las cifras del Parc como "estimaciones", las de 2008 deberán tomar otras acepciones o admitir a los mamíferos en sus cálculos y dividir (esta vez al menos por cuatro) el número indicado en el contador.
Sí que hay coincidencia en cambio en los usuarios que disfrutaron el año pasado de los tres refugios y la zona de acampada diseminados por parque natural: 3.943 personas durmieron s´Arenalet, la Casa de s´Alzina o la Caseta dels Oguers.
Por lo que respecta a la procedencia de los visitantes, se constata el alto porcentaje del turismo nacional que alcanza hasta el 90% del total, de los cuales a su vez, el 80% son mallorquines, "Pese a que todavía sea una zona poco conocida", según Sureda.
dilluns, 6 de juliol del 2009
Per quarta vegada en menys de dos anys: Reclamació per a què renovin les instal·lacions dels parcs infantils
Els Verds-Esquerra reiteren la denúncia pel mal estat de conservació dels parcs infantils d'Artà, i en demanen la immediata renovació
Insten l'Ajuntament, a més, a desmuntar o tancar les instal·lacions més perilloses mentres no siguin substituïdes
Per quarta vegada en el decurs dels darrers dos anys (1), Els Verds-Esquerra han instat l'Ajuntament d'Artà a “la immediata retirada de les instal·lacions [dels parcs infantils] malmeses i el tancament del parc infantil [de la Plaça Progrés, a Artà] mentre no es dugui a terme la seva rehabilitació i adequació per al seu ús”, a més de “la immediata execució de la renovació de les instal·lacions del parc infantil”.
Els Verds-Esquerra denuncien la lamentable conservació i manteniment d'aquest tipus d'instal·lacions i la manca de sensibilitat i preocupació demostrades sostingudament per l'equip de govern municipal (UM-PSOE), especialment pel que fa a aquesta qüestió, que afecta la seguretat dels més petits.
Aquest fet quedà palès una vegada més en la redacció i aprovació dels Pressuposts municipals, que no varen incloure partida pressupostària amb la finalitat de la renovació dels parcs infantils, obra més que necessària per raons de pura seguretat. El passat dia 4 va ser publicada al BOIB la modificació de la partida pressupostària necessària per a dur a terme les obres de repavimentació del sòl dels parcs infantils (2), motiu pel qual Els Verds-Esquerra insten l'equip de govern a executar aquestes obres el més aviat possible i de forma absolutament prioritària, així com a la renovació d'algunes de les instal·lacions que també formen part dels parcs infantils.
Insisteixen, no obstant la que esperen immediata renovació de les instal·lacions, en la necessitat de desmuntar aquelles instal·lacions que es troben en unes condicions de conservació les quals suposen perill per a la seguretat dels infants. És el cas, especialment, del parc infantil ubicat a la Plaça Progrés d'Artà, les instal·lacions del qual posen en perill la seguretat dels infants per la seva mala conservació i pel seu estat pèssim pel que fa a la seva neteja.
(1) Accediu als comunicats de Els Verds-Esquerra d'Artà dels dies 21-09-2007, 27-06-2008, i 18-01-2009.
(2) Accediu a l'esmentada publicació al BOIB núm. 96, de 4 de juliol.
Insten l'Ajuntament, a més, a desmuntar o tancar les instal·lacions més perilloses mentres no siguin substituïdes
Per quarta vegada en el decurs dels darrers dos anys (1), Els Verds-Esquerra han instat l'Ajuntament d'Artà a “la immediata retirada de les instal·lacions [dels parcs infantils] malmeses i el tancament del parc infantil [de la Plaça Progrés, a Artà] mentre no es dugui a terme la seva rehabilitació i adequació per al seu ús”, a més de “la immediata execució de la renovació de les instal·lacions del parc infantil”.
Els Verds-Esquerra denuncien la lamentable conservació i manteniment d'aquest tipus d'instal·lacions i la manca de sensibilitat i preocupació demostrades sostingudament per l'equip de govern municipal (UM-PSOE), especialment pel que fa a aquesta qüestió, que afecta la seguretat dels més petits.
Aquest fet quedà palès una vegada més en la redacció i aprovació dels Pressuposts municipals, que no varen incloure partida pressupostària amb la finalitat de la renovació dels parcs infantils, obra més que necessària per raons de pura seguretat. El passat dia 4 va ser publicada al BOIB la modificació de la partida pressupostària necessària per a dur a terme les obres de repavimentació del sòl dels parcs infantils (2), motiu pel qual Els Verds-Esquerra insten l'equip de govern a executar aquestes obres el més aviat possible i de forma absolutament prioritària, així com a la renovació d'algunes de les instal·lacions que també formen part dels parcs infantils.
Insisteixen, no obstant la que esperen immediata renovació de les instal·lacions, en la necessitat de desmuntar aquelles instal·lacions que es troben en unes condicions de conservació les quals suposen perill per a la seguretat dels infants. És el cas, especialment, del parc infantil ubicat a la Plaça Progrés d'Artà, les instal·lacions del qual posen en perill la seguretat dels infants per la seva mala conservació i pel seu estat pèssim pel que fa a la seva neteja.
(1) Accediu als comunicats de Els Verds-Esquerra d'Artà dels dies 21-09-2007, 27-06-2008, i 18-01-2009.
(2) Accediu a l'esmentada publicació al BOIB núm. 96, de 4 de juliol.
diumenge, 5 de juliol del 2009
dijous, 2 de juliol del 2009
UM-PSOE, contra la sostenibilitat territorial, turística i econòmica del municipi. Turisme familiar, patrimonial i cultural, o de sol i platja?
Els Verds-Esquerra presenten al·legacions a la macro-ampliació de la platgeta artificial de la Colònia de Sant Pere prevista per Demarcació
El Projecte de la Demarcació de Costes és defensat i reivindicat per UM-PSOE (1) i preveu multiplicar per 6 la superfície actual de la la platgeta, amb aportació de 38.541 m3 d'arena
Les al·legacions presentades per Guillem Caldentey (2), regidor de Els Verds-Esquerra, subratllen la incoherència de presentar el projecte sota el nom de “recuperació i estabilització” de la Platja de la Colònia, quan en realitat es tracta de crear una platja artificial nova (12.000 m2), sis vegades més gran que l'actual (2000 m2), que també és artificial (3).
Les al·legacions de Els Verds-Esquerra incideixen en la contradicció que suposa construir una nova platja artificial amb la recent presentació del “Pla Turisme Artà 2009-2011”, cofinançat conjuntament entre l'Ajuntament d'Artà,el Consell de Mallorca i la Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears amb un pressupost milionari, en el qual es defensa una estratègia de desenvolupament turístic basada en les riqueses naturals i el patrimoni cultural i monumental del Terme municipal d'Artà, estratègia allunyada i fins i tot antagònica a la modificació i destrucció del paisatge litoral i, especialment, submarí (praderies de posidònia oceànica). Les praderies de Posidònia Oceànica han d'acabar, si es duu a terme el projecte objecte d'aquestes al·legacions, ofegades i, en tot cas, alterades i perjudicades -per ofegament-, pels 38.541 m3 d'arena que es vol afegir segons consta en la memòria de l'esmentat projecte.
A les al·legacions es remarquen les contradiccions existents en la memòria del projecte que, d'una banda afirma que la platja actual està "en una situació pràcticament estable" i per altra reconeix que "Desde su creación la playa se ha regenerado en diversas ocasiones (500 m3 en 1983, 1800 m3 en 1991, 1800 m3 en 1993 y nuevamente 1800 m3 en 1995)". Els Verds-esquerra aporten noves proves documentals les quals demostren com des de 1995 s'han afegit altres 316 m3 d'arenal la qual cosa significa que, en total, s'han perdut 6.216 m3 en 24 anys (4). Si la superfície de la platja es multiplica per sis, es previsible que la pèrdua d'arena es multipliqui amb la mateixa proporció i sepulti, progressivament, les praderies de posidònia oceànica presents a les proximitats de la platgeta. Les praderies de posidònia oceànica varen fer que la Badia d'Alcúdia fos declarada LIC (Lloc d'Interès Comunitari), espai de la Xarxa Natura 2000 d'espais naturals protegits per la Unió Europea.
Les al·legacions presentades per la formació ecosocialista artanenca també destaquen la incongruència d'altra de les justificacions adduïdes com a fonament justificatiu del projecte: proteger el Passeig Marítim de la acción del oleaje. A les al·legacions es posa de manifest la incongruència d'aquest argument, ja que la protecció proposada afectaria només a una petita part del Passeig Marítim (100 metres) quan el passeig té una longitud mínima d'uns 500 metres. A més, es tracta d'un passeig nou, i si es produeixen danys al mobiliari existents, cal deduir que aquest no ha estat ben dissenyat, per exemple amb bancs de formigó sense ancoratges en terra, o paviments que són fàcilment desplaçats pels temporals de Nord. En canvi, els arbres del passeig (tamarells) sí que han suportat sense problemes els temporals i no necessiten cap protecció.
El projecte al·legat obvia que de les 4 alternatives d'actuació a la platgeta de la Colònia inicialment proposades, la que la Demarcació de Costes ha triat és la que presenta una pitjor avaluació d'impacte ambiental, i ho justifica pel presumpte increment d'us turístic, menyspreant els seus efectes ambientals negatius.
“Sincerament, no ens esperàvem una actuació així del senyor Celestí Alomar (Cap de la Demarcació de Costes a les Illes). En canvi sí és el que cal esperar del govern municipal UM-PSOE que dirigeix el Sr. Gili. Es tracta d'un intent més de continuar la via de desfiguració, massificació i creixement accelerat de la Colònia de Sant Pere, de la qual són fites importants el nou Port Esportiu, possibilitar la urbanització del Molí de'n Regalat, l'edificació del sòl rústic, la nul·la aplicació de la disciplina urbanística, la desfiguració de la primera línia urbana costanera i la densitat edificatòria del petit nucli urbà”, afirma Guiem Caldentey. “Aquesta és la política del govern del Sr. Gili, del pacte UM-PSOE, una política que no pot ocultar ni dissimular la propaganda pretesament ambientalista del Pla Turisme Artà 2009-2011. El meravellós audiovisual Artà, una altra mirada del fotògraf artanenc Agustí Torres l'hem d'entendre com una elegia del que aquest govern vol acabar de destruir”.
(1) Accediu al reportatge a plana sencera d'A. Bassa publicat per Diari de Balears el passat dia 19 de juny.
(2) Accediu al document d'al·legacions de Els Verds-Esquerra d'Artà.
(3) Accediu a la Memòria descriptiva del projecte, en especial pàgs. 3-5 del pdf.
(4) Accediu a les factures aportades per Els Verds-Esquerra d'Artà amb les seves al·legacions. Es tracta de factures que demostren que l'Ajuntament d'Artà va aportar sediment entre els anys 2000 i 2007, amb una freqüència gairebé anual.
El Projecte de la Demarcació de Costes és defensat i reivindicat per UM-PSOE (1) i preveu multiplicar per 6 la superfície actual de la la platgeta, amb aportació de 38.541 m3 d'arena
Les al·legacions presentades per Guillem Caldentey (2), regidor de Els Verds-Esquerra, subratllen la incoherència de presentar el projecte sota el nom de “recuperació i estabilització” de la Platja de la Colònia, quan en realitat es tracta de crear una platja artificial nova (12.000 m2), sis vegades més gran que l'actual (2000 m2), que també és artificial (3).
Les al·legacions de Els Verds-Esquerra incideixen en la contradicció que suposa construir una nova platja artificial amb la recent presentació del “Pla Turisme Artà 2009-2011”, cofinançat conjuntament entre l'Ajuntament d'Artà,el Consell de Mallorca i la Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears amb un pressupost milionari, en el qual es defensa una estratègia de desenvolupament turístic basada en les riqueses naturals i el patrimoni cultural i monumental del Terme municipal d'Artà, estratègia allunyada i fins i tot antagònica a la modificació i destrucció del paisatge litoral i, especialment, submarí (praderies de posidònia oceànica). Les praderies de Posidònia Oceànica han d'acabar, si es duu a terme el projecte objecte d'aquestes al·legacions, ofegades i, en tot cas, alterades i perjudicades -per ofegament-, pels 38.541 m3 d'arena que es vol afegir segons consta en la memòria de l'esmentat projecte.
A les al·legacions es remarquen les contradiccions existents en la memòria del projecte que, d'una banda afirma que la platja actual està "en una situació pràcticament estable" i per altra reconeix que "Desde su creación la playa se ha regenerado en diversas ocasiones (500 m3 en 1983, 1800 m3 en 1991, 1800 m3 en 1993 y nuevamente 1800 m3 en 1995)". Els Verds-esquerra aporten noves proves documentals les quals demostren com des de 1995 s'han afegit altres 316 m3 d'arenal la qual cosa significa que, en total, s'han perdut 6.216 m3 en 24 anys (4). Si la superfície de la platja es multiplica per sis, es previsible que la pèrdua d'arena es multipliqui amb la mateixa proporció i sepulti, progressivament, les praderies de posidònia oceànica presents a les proximitats de la platgeta. Les praderies de posidònia oceànica varen fer que la Badia d'Alcúdia fos declarada LIC (Lloc d'Interès Comunitari), espai de la Xarxa Natura 2000 d'espais naturals protegits per la Unió Europea.
Les al·legacions presentades per la formació ecosocialista artanenca també destaquen la incongruència d'altra de les justificacions adduïdes com a fonament justificatiu del projecte: proteger el Passeig Marítim de la acción del oleaje. A les al·legacions es posa de manifest la incongruència d'aquest argument, ja que la protecció proposada afectaria només a una petita part del Passeig Marítim (100 metres) quan el passeig té una longitud mínima d'uns 500 metres. A més, es tracta d'un passeig nou, i si es produeixen danys al mobiliari existents, cal deduir que aquest no ha estat ben dissenyat, per exemple amb bancs de formigó sense ancoratges en terra, o paviments que són fàcilment desplaçats pels temporals de Nord. En canvi, els arbres del passeig (tamarells) sí que han suportat sense problemes els temporals i no necessiten cap protecció.
El projecte al·legat obvia que de les 4 alternatives d'actuació a la platgeta de la Colònia inicialment proposades, la que la Demarcació de Costes ha triat és la que presenta una pitjor avaluació d'impacte ambiental, i ho justifica pel presumpte increment d'us turístic, menyspreant els seus efectes ambientals negatius.
“Sincerament, no ens esperàvem una actuació així del senyor Celestí Alomar (Cap de la Demarcació de Costes a les Illes). En canvi sí és el que cal esperar del govern municipal UM-PSOE que dirigeix el Sr. Gili. Es tracta d'un intent més de continuar la via de desfiguració, massificació i creixement accelerat de la Colònia de Sant Pere, de la qual són fites importants el nou Port Esportiu, possibilitar la urbanització del Molí de'n Regalat, l'edificació del sòl rústic, la nul·la aplicació de la disciplina urbanística, la desfiguració de la primera línia urbana costanera i la densitat edificatòria del petit nucli urbà”, afirma Guiem Caldentey. “Aquesta és la política del govern del Sr. Gili, del pacte UM-PSOE, una política que no pot ocultar ni dissimular la propaganda pretesament ambientalista del Pla Turisme Artà 2009-2011. El meravellós audiovisual Artà, una altra mirada del fotògraf artanenc Agustí Torres l'hem d'entendre com una elegia del que aquest govern vol acabar de destruir”.
(1) Accediu al reportatge a plana sencera d'A. Bassa publicat per Diari de Balears el passat dia 19 de juny.
(2) Accediu al document d'al·legacions de Els Verds-Esquerra d'Artà.
(3) Accediu a la Memòria descriptiva del projecte, en especial pàgs. 3-5 del pdf.
(4) Accediu a les factures aportades per Els Verds-Esquerra d'Artà amb les seves al·legacions. Es tracta de factures que demostren que l'Ajuntament d'Artà va aportar sediment entre els anys 2000 i 2007, amb una freqüència gairebé anual.
divendres, 26 de juny del 2009
Comunicat d'Amnistia Internacional i altres organitzacions: "Dia de dol per la Justícia Internacional"
Día de luto para la justicia internacional
Sin que haya mediado un debate transparente y público sobre la reforma de la legislación que regula el ejercicio de la jurisdicción universal por los tribunales españoles, el Congreso de los Diputados ha dado un paso más para acelerar un proyecto de ley con graves consecuencias para la lucha contra la impunidad.
En el día de hoy se ha dado un claro mensaje de que España se preocupa más por no ofender a algunos Gobiernos poderosos que por poner fin a la impunidad de la que gozan los criminales.
La inmensa contribución efectuada por la justicia española durante más de una década al hacer comparecer ante sus tribunales a las personas sospechosas de haber cometido, u ordenado cometer crímenes de derecho internacional se verá severamente recortada, si el proyecto de ley prospera.
La precipitación para dar trámite a la reforma revela un profundo desinterés por contribuir a poner cerco a quienes desprecian la dignidad humana. Con el texto aprobado por el Congreso de los Diputados, la esperanza de las víctimas de genocidio, crímenes de guerra, crímenes de lesa humanidad, tortura o desapariciones forzadas, enfrentará enormes dificultades y sus responsables tendrán menos motivos de preocupación.
Así, para que los jueces puedan conocer de tales casos y de aquellos otros igualmente cometidos fuera de España constitutivos de terrorismo, piratería y apoderamiento ilícito de aeronaves, delitos relativos a la prostitución y corrupción de menores e incapaces, y el tráfico ilegal o inmigración clandestina de personas, deberán acreditarse condiciones que pueden afectar seriamente la persecución de tales crímenes y la posibilidad de hacer comparecer ante la justicia a sus autores.
Además, el texto propuesto, a pesar de que nombra a los tratados internacionales, no ofrece garantías de que éstos prevalecerán, lo que supondría vulnerar la Constitución Española.
Cuando lo que más sobra en el mundo es la impunidad, no se explica la urgencia de minar uno de los instrumentos más eficaces en la lucha contra la impunidad, mediante reformas que sólo favorecen a los perpetradores de los crímenes más atroces contra los seres humanos.
En el día de hoy se ha dado un claro mensaje de que España se preocupa más por no ofender a algunos Gobiernos poderosos que por poner fin a la impunidad de la que gozan los criminales.
La inmensa contribución efectuada por la justicia española durante más de una década al hacer comparecer ante sus tribunales a las personas sospechosas de haber cometido, u ordenado cometer crímenes de derecho internacional se verá severamente recortada, si el proyecto de ley prospera.
La precipitación para dar trámite a la reforma revela un profundo desinterés por contribuir a poner cerco a quienes desprecian la dignidad humana. Con el texto aprobado por el Congreso de los Diputados, la esperanza de las víctimas de genocidio, crímenes de guerra, crímenes de lesa humanidad, tortura o desapariciones forzadas, enfrentará enormes dificultades y sus responsables tendrán menos motivos de preocupación.
Así, para que los jueces puedan conocer de tales casos y de aquellos otros igualmente cometidos fuera de España constitutivos de terrorismo, piratería y apoderamiento ilícito de aeronaves, delitos relativos a la prostitución y corrupción de menores e incapaces, y el tráfico ilegal o inmigración clandestina de personas, deberán acreditarse condiciones que pueden afectar seriamente la persecución de tales crímenes y la posibilidad de hacer comparecer ante la justicia a sus autores.
Además, el texto propuesto, a pesar de que nombra a los tratados internacionales, no ofrece garantías de que éstos prevalecerán, lo que supondría vulnerar la Constitución Española.
Cuando lo que más sobra en el mundo es la impunidad, no se explica la urgencia de minar uno de los instrumentos más eficaces en la lucha contra la impunidad, mediante reformas que sólo favorecen a los perpetradores de los crímenes más atroces contra los seres humanos.
Adhesiones:
· AMNISTIA INTERNACIONAL
· HUMAN RIGHTS WATCH
· ASOCIACIÓN PRO DERECHOS HUMANOS DE ESPAÑA (APDHE)
· Fed. de Asoc. de DEFENSA y PROMOCIÓN de los DERECHOS HUMANOS.
· CONFEDERACIÓN SINDICAL DE COMISIONES OBRERAS (CS de CCOO)
· UNIÓN GENERAL DE TRABAJADORES (UGT)
· Asoc. Española para el DERECHO INTERNACIONAL de los DERECHOS HUMANOS (AEDIDH)
· PAZ AHORA
dimarts, 23 de juny del 2009
"Esmena a la totalitat", postura de Julen Adrián al proper Congrés de Els Verds de Mallorca
Esmena a la totalitat.
Una declaració d'irresponsabilitat que marca els límits del debat d'aquest congrés
Com ens té acostumats, la mesa permanent ens presenta un document en el que somerament dibuixa una situació de invisibilitat i gairebé desaparició pública del ¿partit? Els Verds, encara que ornant-la d'unes prendes que aquest servidor no veu per enlloc. On es la línia política que segons la Mesa Permanent tenen Els Verds? On l'ideari i el discurs polític? Participam en majories de govern?
S'afirma que la debilitat i falta de participació, quan no desaparició de la vida orgànica es deu a diferències en la política d'aliances. Una altra vegada es fa servir l'arbre per amagar el bosc. Per altra banda, es cerca consol en els resultats polítics d'Els Verds a França. No he seguit massa l'evolució dels Verds a França des de que Cohn-Bendit renyava als ciutadans francesos per haver votat en contra de la constitució europea, a la qual nosaltres també ens oposàvem... qui no es consola és perquè no vol..., qualsevol cosa val per maquillar la realitat.
Però la situació, fins i tot maquillada és la de desaparició de l'escenari polític d'Els Verds de Mallorca. I si hi hem arribat aquí, qualque responsabilitat hi haurà tengut l'actual Mesa Permanent, l'actual coordinador, l'anterior coordinador, responsable de l'entrega del Partit a Grosske i els seus amics, i de la nul·la influència d'Els Verds a l'actual Govern i Consell, de l'Ajuntament de Palma va ser responsable de deixar en mans de Grosske que cooptés als “verds bons”, segons criteris d'EU, amb la resultant de laminar l'assemblea de Palma perquè el digitat fos el Sr. Gómez, (gran patidor en favor del Parc Natural de Llevant, com vam tenir que escoltar amb no poca vergonya aliena al darrer congrés), que va pegar una espantada per motius que mai se'ns han aclarit. Igualment el Sr. coordinador i la resta dels que cobren un sou de governs, ajuntament de Palma o Consell, alguna responsabilitat sembla que haurien de declarar en una ponència de la Mesa Permanent, que si fos el que hauria de ser, hauria de començar per un informe de gestió. De la seva gestió en els darrers dos anys.
És evident que de gestió política no hi ha haguda. No es tractava d'això, sinó d'instal·lar als 4 amiguets/es a les poques cadires que s'oferien, i tot lo altra era un simple passa tu. Si el que dic no és cert, i se'ns pot demostrar un mínim d'activitat polític a del coordinador o qui fos dels que he assenyalat, propòs als presents una ovació torera per a tots ells, i que em perdonin els antitaurins.
No era la política d'aliances, o si es vol no era només la política d'aliances. Era LA POLÍTICA a seques.
La nostra participació no en la majoria de govern, perquè NO PINTAM RES AL GOVERN, sinó la nostra participació en la majoria que dóna suport al govern (que és una altra cosa), ens ha fet primer empassar-nos Son Espasses com uns bons faquirs. Però no ens va venir de nou, perquè abans ja havíem renunciat a la política mediambiental, havíem acceptat la retallada del Parc Natural de Llevant, amb els criteris del PP, ara defensat per UM; havíem acceptat la política de residus de PSOE-UM-PP, després va veni9r el bloqueig de la política de disciplina urbanística al Consell de Mallorca, amb l'APLUTUM bloquejada per UM i fins i tot, a vegades pels PSOE locals; després van venir els nostres silencis davant els casos de corrupció d'UM, després el bloqueig de les propostes d'ampliació de les vies ferroviàries... la burla en qüestions de camins públics com en el cas de Ternelles, Decrets Nadal i Grimalt, Son Baco, Son Bosch, subvencions a la compra d'automòbils privats... i estic segur que em deix més de la meitat.
I es clar, les coses no passen perquè sí. Si no hi ha cap informe de gestió, es perquè qualsevol document que es paregués, encara que fos de lluny a això, hauria de venir acompanyat de la dimissió de tots els que han duit al ¿partit? a aquesta situació. I es clar que d'això no n'hi ha. Hem arribat a aquesta misèria per la voluntat d'uns pocs de viure a compta del ¿partit? I si han estat capaços d'arribar-hi fins aquí, no és previsible que ara es facin enrere. Podem discutir de l'humà i el diví, però no posar en qüestió que els ¿nostres? càrrecs públics siguin remoguts de les seves cadires. Nene, això no es toca!
En aquestes condicions, limitar la crítica a la desastrosa gestió de Llauger i companyia en la gestió de les àrees de govern que ens corresponien dins del Bloc, és a més d'inútil en aquestes altures, gairebé marginal. El problema real és que els Verds han entregat totes i cadascuna de les banderes la defensa de les quals constituïa la nostra raó d'existir i la nostra força. Sense banderes no hi ha partit. I les nostres banderes han estat el preu que hem pagat perquè un grapat de càrrecs cobrin un sou mensual, en jornada de 08 a.m. a 03 p.m. És molt trist, però és així.
La veritat és que en bona mida, la resta de partits del BLOC es troben en situacions similars, encara que la pitjor, sense dubtes és la nostra. EU pot administrar qualque misèria en serveis socials i ja veurem com i quan s'aplica la Llei de dependència, que de totes maneres serà, probablement rendibilitzada per les administracions municipals, cas de que qualcú la pugui rendibilitzar
En aquest panorama és absolutament impossible revitalitzar Els Verds. Sense línia política, sense banderes, no hi ha partit; i no podem ni pensar en recuperar-les si seguim formant part de la majoria que dóna suport a un Govern del qual no en formam part real. És així de senzill: o SORTIM DEL GOVERN O NO TENIM POLÍTICA. ¿A qui ens volem dirigir perquè s'afiliï a un partit que dóna suport a un Govern que no es pot defensar amb criteris Verds? Perquè per a defensar aquestes polítiques clientelars d'UM, per callar davant els casos de corrupció, per seguir assegurant la indisciplina urbanística, etc. estem de sobra, els altres ja ho fan prou bé. Amb què pensam emborronar paper o fer pàgines web, amb una línia política que no existeix?
Política d'aliances
Encara que el document de la Mesa Permanent passa per sobre de les raons que els hi han duit a rompre amb EU, cosa que és el contrari del van fer fa dos anys, i que el modus operandi de llavors de'n Miquel àngel Llauger, en Toni Esteva i companyia, no tenia res que envidiar als ara “dolents” EU, desempallegar-se de los Maneles, Grosskes i companyia no deixa de ser un alleujament. Amb el PSM podrem acabar igual, però no pitjor que amb UM. El desenvolupament de la campanya de les Europees, una versió corregida i augmentada del què EU va fer a les eleccions municipals a Artà, Son Servera i Manacor, “amb un bon parell”, a la manelina manera, aclareix qualsevol dubte.
El problema és què feim amb el PSM i amb quin PSM ho farem. Amb un PSM que acceptarà els vets d'UM i, PSOE (en el cas d'Alcúdia) a l'ampliació de les xarxes de ferrocarril? Amb un PSM que no podrà aprovar la Llei del Sòl? Que està dispost a acceptar que la indisciplina urbanística sigui generalitzada en sòl rústic? Amb un PSM que mira cap una altra banda davant la responsabilitat d'un batle pringat fins el coll en un lleig assumpte d'indisciplina urbanística que acabà amb 4 morts? El problema és que no pot demanar coherència qui no la té. Per això, l'única manera d'assegurar que una aliança amb el PSM fos viable i tengués credibilitat és amb una sortida del Govern també del PSM. Com deien els cineastes a la campanya de les generals “Ens sobren els motius”: nou Pla de carreteres, Llei del sòl, corrupció, etc... Deixar a PSOE i UM en minoria i si volen el nostre suport, que negociïn punt per punt pressupostos, lleis i el que vulguin. Però em tem que la relació que tengui el PSM amb les seves cadires (molt més nombroses que les nostres) és de la mateixa naturalesa que la que mantenen els cadiratinents d'Els Verds amb les seves. No crec que el PSM estigui per la labor; però si l'actual Bloc està romput, i les Eleccions Europees han suposat de fet l'acta de defunció, l'única manera de fer-se valer recuperar-les banderes perdudes o malvenudes i preparar el terreny per a unes noves aliances el 2011 és sortir del Govern. No és que sigui la millor manera, és que no hi ha d'altra .
Qualsevol política d'aliances és també una política de lluita política amb el teu aliat, amb els que es comparteixen certs valors, objectius programàtics i experiència; però amb qui també es mantenen diferències. És una lluita per influenciar a l'aliat, per recolzar-se en el què ens és comú i per modificar-lo en el què menys ens agrada. Alguns, no tots, els que en el seu moment defensàvem l'aliança amb EU la defensàvem en aquest sentit: aliança i al temps competència, tot lo lleial que es vulgui, però competència. I la vàrem deixar de defensar, l'aliança amb EU, quan va quedar palès que a EU no li agradaven aquest tipus d'aliança i que el què demanaven era submissió i fagocitació.
Respecte al document de'n Boro Miralles [document 2], crec que l'única finalitat que té és la de justificar la seva candidatura al càrrec de Senador. Càrrec de Senador que anomena l'actual govern al que crec que devem deixar de recolzar, la qual cosa comportaria la renúncia a ser designat per la majoria que dóna suport al govern per a ocupar el càrrec de senador autonòmic.
D'altra banda tot el que es proposa de relacions amb els moviments socials, etc. torna a ser paper banyat, lletra morta si no sortim del la majoria que dóna suport al Govern. Es necessari recordar son Espases? La festa de “final de curs” del Gob i totes les frustracions que he dit abans?. Tot el què dit fins ara del Govern és aplicable gairebé punt per punt al Consell, de l'Ajuntament de Palma, tenc menys informació, però la poca que tinc també va en la mateixa direcció amb la frustració que s'endevina entre els veïnats de Corea, forçats a contraure unes hipoteques de les que fins aleshores ningú els hi havia parlat.
Tot el que el document de Boro planteja de senyes d'identitat, marcs organitzatius, etc. serà paper banyat sense política. Per suposat tampoc calia esperar de'n Boro Miralles un anàlisi què explicàs el perquè del desastre actual d'Els Verds perquè ell també va votar amb la majoria en el darrer Congrés. El seu problema és que els seus càlculs li van sortir malament i, encara que ho va intentar de valent, es va quedar sense cadira, Na Marilena Tugores se la va llevar,
Del tercer document o ponència [document 3]
Podem dir que té un començament brillant. Ni menys ni manco parla de LA MILITÀNCIA, justament del què no tenim. En el seu moment Els Verds eren un partit de quadres, ara ni tan sols això. És un partit de funcionaris de la política, que es trien entre ells, i que provoca què els que sí tenien qualque cosa de militants (¡quina paraula! ¡quins temps aquells!), s'estimin més fer-se a un costat perquè a ningú le calgui la sospita de què col·laboren amb una direcció que ha malvenut les banderes que els militants varen aixecar sense cobrar un duro i a vegades a preus molt alts...
D'entrada reconeixen que les coses no canviaran a curt termini (pot ser siguin massa optimistes i si que canviïn, però a pitjor). De totes maneres està clar que amb la NO POLÍTICA, amb les renúncies que, com he dit abans, suposa formar part de la majoria que dóna suport al Govern o al Consell, amb les banderes entregades no hi ha res quefer. ¿Quines jornades “verdes” es poden organitzar si no es té una política diferent de la del govern i a més tampoc es governa?
Parla de recuperar a la gent que s'ha anat perdent pel camí. És cert que hi havia gent què no estava disposada a jugar la partida amb EU, o que no confiaven en què els que afirmaven que la nostra proposta d'aliança no suposava cap renúncia a les nostres senyes d'identitat. Potser veien més que apostàvem per aquesta línia i ja veien que el joc amb EU no es podria donar en condicions de mínima neteja. El que es clar és que la seva partida ens va debilitar i fer més difícil, encara el nostre paper d'aliats diferenciats d'EU. De totes maneres dins de la gent que se'n va anar també hi havia de tot. Gent que a la corte dels milagros de la Conselleria de Medi Ambient estava mol còmoda, i que quan es va deixar de tocar poder, si t'he vist, no me'n record. Dels que ens hem despenjat en aquesta legislatura sabeu perfectament els motius.
Del críptic paràgraf final, que no termina de proposar res, una puntualització. Per a un ¿partit? mínim com Els Verds la ètica i la rendibilitat electoral no són alternatives una a l'altra. L'única possibilitat electoral o de política d'aliances mínimament viable (encara que cada vegada més remota) és la ètica, i això ja ho he dit abans suposa la sortida del govern. Però també és ben cert que això (que ja ho vaig reclamar en la primera i crec que va ser l'única assemblea de gent del BLOC què es va realitzar a Flassaders al de poc de constituït el Govern) no està en discussió en aquest ¿congrés? I probablement si s'aprovés qualque decisió en aquest sentit, tendríem un nou parlamentari “desobeient” (¿ens recordau de la darrera etapa de Na Margalida Rosselló?).
El problema no és tan sols que Els Verds siguin gairebé inexistents, és que els seus càrrecs electes elegits sota la marca BLOC, tampoc han de donar comptes ni respondre davant un congrés d'Els Verds. Això ni se planteja. Tot el peix ja està venut, un dels primers efectes serà la mínima assistència que tendrà el congrés. El darrer que apagui el llum.
Julen Adrián Gorostiza
Una declaració d'irresponsabilitat que marca els límits del debat d'aquest congrés
Com ens té acostumats, la mesa permanent ens presenta un document en el que somerament dibuixa una situació de invisibilitat i gairebé desaparició pública del ¿partit? Els Verds, encara que ornant-la d'unes prendes que aquest servidor no veu per enlloc. On es la línia política que segons la Mesa Permanent tenen Els Verds? On l'ideari i el discurs polític? Participam en majories de govern?
S'afirma que la debilitat i falta de participació, quan no desaparició de la vida orgànica es deu a diferències en la política d'aliances. Una altra vegada es fa servir l'arbre per amagar el bosc. Per altra banda, es cerca consol en els resultats polítics d'Els Verds a França. No he seguit massa l'evolució dels Verds a França des de que Cohn-Bendit renyava als ciutadans francesos per haver votat en contra de la constitució europea, a la qual nosaltres també ens oposàvem... qui no es consola és perquè no vol..., qualsevol cosa val per maquillar la realitat.
Però la situació, fins i tot maquillada és la de desaparició de l'escenari polític d'Els Verds de Mallorca. I si hi hem arribat aquí, qualque responsabilitat hi haurà tengut l'actual Mesa Permanent, l'actual coordinador, l'anterior coordinador, responsable de l'entrega del Partit a Grosske i els seus amics, i de la nul·la influència d'Els Verds a l'actual Govern i Consell, de l'Ajuntament de Palma va ser responsable de deixar en mans de Grosske que cooptés als “verds bons”, segons criteris d'EU, amb la resultant de laminar l'assemblea de Palma perquè el digitat fos el Sr. Gómez, (gran patidor en favor del Parc Natural de Llevant, com vam tenir que escoltar amb no poca vergonya aliena al darrer congrés), que va pegar una espantada per motius que mai se'ns han aclarit. Igualment el Sr. coordinador i la resta dels que cobren un sou de governs, ajuntament de Palma o Consell, alguna responsabilitat sembla que haurien de declarar en una ponència de la Mesa Permanent, que si fos el que hauria de ser, hauria de començar per un informe de gestió. De la seva gestió en els darrers dos anys.
És evident que de gestió política no hi ha haguda. No es tractava d'això, sinó d'instal·lar als 4 amiguets/es a les poques cadires que s'oferien, i tot lo altra era un simple passa tu. Si el que dic no és cert, i se'ns pot demostrar un mínim d'activitat polític a del coordinador o qui fos dels que he assenyalat, propòs als presents una ovació torera per a tots ells, i que em perdonin els antitaurins.
No era la política d'aliances, o si es vol no era només la política d'aliances. Era LA POLÍTICA a seques.
La nostra participació no en la majoria de govern, perquè NO PINTAM RES AL GOVERN, sinó la nostra participació en la majoria que dóna suport al govern (que és una altra cosa), ens ha fet primer empassar-nos Son Espasses com uns bons faquirs. Però no ens va venir de nou, perquè abans ja havíem renunciat a la política mediambiental, havíem acceptat la retallada del Parc Natural de Llevant, amb els criteris del PP, ara defensat per UM; havíem acceptat la política de residus de PSOE-UM-PP, després va veni9r el bloqueig de la política de disciplina urbanística al Consell de Mallorca, amb l'APLUTUM bloquejada per UM i fins i tot, a vegades pels PSOE locals; després van venir els nostres silencis davant els casos de corrupció d'UM, després el bloqueig de les propostes d'ampliació de les vies ferroviàries... la burla en qüestions de camins públics com en el cas de Ternelles, Decrets Nadal i Grimalt, Son Baco, Son Bosch, subvencions a la compra d'automòbils privats... i estic segur que em deix més de la meitat.
I es clar, les coses no passen perquè sí. Si no hi ha cap informe de gestió, es perquè qualsevol document que es paregués, encara que fos de lluny a això, hauria de venir acompanyat de la dimissió de tots els que han duit al ¿partit? a aquesta situació. I es clar que d'això no n'hi ha. Hem arribat a aquesta misèria per la voluntat d'uns pocs de viure a compta del ¿partit? I si han estat capaços d'arribar-hi fins aquí, no és previsible que ara es facin enrere. Podem discutir de l'humà i el diví, però no posar en qüestió que els ¿nostres? càrrecs públics siguin remoguts de les seves cadires. Nene, això no es toca!
En aquestes condicions, limitar la crítica a la desastrosa gestió de Llauger i companyia en la gestió de les àrees de govern que ens corresponien dins del Bloc, és a més d'inútil en aquestes altures, gairebé marginal. El problema real és que els Verds han entregat totes i cadascuna de les banderes la defensa de les quals constituïa la nostra raó d'existir i la nostra força. Sense banderes no hi ha partit. I les nostres banderes han estat el preu que hem pagat perquè un grapat de càrrecs cobrin un sou mensual, en jornada de 08 a.m. a 03 p.m. És molt trist, però és així.
La veritat és que en bona mida, la resta de partits del BLOC es troben en situacions similars, encara que la pitjor, sense dubtes és la nostra. EU pot administrar qualque misèria en serveis socials i ja veurem com i quan s'aplica la Llei de dependència, que de totes maneres serà, probablement rendibilitzada per les administracions municipals, cas de que qualcú la pugui rendibilitzar
En aquest panorama és absolutament impossible revitalitzar Els Verds. Sense línia política, sense banderes, no hi ha partit; i no podem ni pensar en recuperar-les si seguim formant part de la majoria que dóna suport a un Govern del qual no en formam part real. És així de senzill: o SORTIM DEL GOVERN O NO TENIM POLÍTICA. ¿A qui ens volem dirigir perquè s'afiliï a un partit que dóna suport a un Govern que no es pot defensar amb criteris Verds? Perquè per a defensar aquestes polítiques clientelars d'UM, per callar davant els casos de corrupció, per seguir assegurant la indisciplina urbanística, etc. estem de sobra, els altres ja ho fan prou bé. Amb què pensam emborronar paper o fer pàgines web, amb una línia política que no existeix?
Política d'aliances
Encara que el document de la Mesa Permanent passa per sobre de les raons que els hi han duit a rompre amb EU, cosa que és el contrari del van fer fa dos anys, i que el modus operandi de llavors de'n Miquel àngel Llauger, en Toni Esteva i companyia, no tenia res que envidiar als ara “dolents” EU, desempallegar-se de los Maneles, Grosskes i companyia no deixa de ser un alleujament. Amb el PSM podrem acabar igual, però no pitjor que amb UM. El desenvolupament de la campanya de les Europees, una versió corregida i augmentada del què EU va fer a les eleccions municipals a Artà, Son Servera i Manacor, “amb un bon parell”, a la manelina manera, aclareix qualsevol dubte.
El problema és què feim amb el PSM i amb quin PSM ho farem. Amb un PSM que acceptarà els vets d'UM i, PSOE (en el cas d'Alcúdia) a l'ampliació de les xarxes de ferrocarril? Amb un PSM que no podrà aprovar la Llei del Sòl? Que està dispost a acceptar que la indisciplina urbanística sigui generalitzada en sòl rústic? Amb un PSM que mira cap una altra banda davant la responsabilitat d'un batle pringat fins el coll en un lleig assumpte d'indisciplina urbanística que acabà amb 4 morts? El problema és que no pot demanar coherència qui no la té. Per això, l'única manera d'assegurar que una aliança amb el PSM fos viable i tengués credibilitat és amb una sortida del Govern també del PSM. Com deien els cineastes a la campanya de les generals “Ens sobren els motius”: nou Pla de carreteres, Llei del sòl, corrupció, etc... Deixar a PSOE i UM en minoria i si volen el nostre suport, que negociïn punt per punt pressupostos, lleis i el que vulguin. Però em tem que la relació que tengui el PSM amb les seves cadires (molt més nombroses que les nostres) és de la mateixa naturalesa que la que mantenen els cadiratinents d'Els Verds amb les seves. No crec que el PSM estigui per la labor; però si l'actual Bloc està romput, i les Eleccions Europees han suposat de fet l'acta de defunció, l'única manera de fer-se valer recuperar-les banderes perdudes o malvenudes i preparar el terreny per a unes noves aliances el 2011 és sortir del Govern. No és que sigui la millor manera, és que no hi ha d'altra .
Qualsevol política d'aliances és també una política de lluita política amb el teu aliat, amb els que es comparteixen certs valors, objectius programàtics i experiència; però amb qui també es mantenen diferències. És una lluita per influenciar a l'aliat, per recolzar-se en el què ens és comú i per modificar-lo en el què menys ens agrada. Alguns, no tots, els que en el seu moment defensàvem l'aliança amb EU la defensàvem en aquest sentit: aliança i al temps competència, tot lo lleial que es vulgui, però competència. I la vàrem deixar de defensar, l'aliança amb EU, quan va quedar palès que a EU no li agradaven aquest tipus d'aliança i que el què demanaven era submissió i fagocitació.
Respecte al document de'n Boro Miralles [document 2], crec que l'única finalitat que té és la de justificar la seva candidatura al càrrec de Senador. Càrrec de Senador que anomena l'actual govern al que crec que devem deixar de recolzar, la qual cosa comportaria la renúncia a ser designat per la majoria que dóna suport al govern per a ocupar el càrrec de senador autonòmic.
D'altra banda tot el que es proposa de relacions amb els moviments socials, etc. torna a ser paper banyat, lletra morta si no sortim del la majoria que dóna suport al Govern. Es necessari recordar son Espases? La festa de “final de curs” del Gob i totes les frustracions que he dit abans?. Tot el què dit fins ara del Govern és aplicable gairebé punt per punt al Consell, de l'Ajuntament de Palma, tenc menys informació, però la poca que tinc també va en la mateixa direcció amb la frustració que s'endevina entre els veïnats de Corea, forçats a contraure unes hipoteques de les que fins aleshores ningú els hi havia parlat.
Tot el que el document de Boro planteja de senyes d'identitat, marcs organitzatius, etc. serà paper banyat sense política. Per suposat tampoc calia esperar de'n Boro Miralles un anàlisi què explicàs el perquè del desastre actual d'Els Verds perquè ell també va votar amb la majoria en el darrer Congrés. El seu problema és que els seus càlculs li van sortir malament i, encara que ho va intentar de valent, es va quedar sense cadira, Na Marilena Tugores se la va llevar,
Del tercer document o ponència [document 3]
Podem dir que té un començament brillant. Ni menys ni manco parla de LA MILITÀNCIA, justament del què no tenim. En el seu moment Els Verds eren un partit de quadres, ara ni tan sols això. És un partit de funcionaris de la política, que es trien entre ells, i que provoca què els que sí tenien qualque cosa de militants (¡quina paraula! ¡quins temps aquells!), s'estimin més fer-se a un costat perquè a ningú le calgui la sospita de què col·laboren amb una direcció que ha malvenut les banderes que els militants varen aixecar sense cobrar un duro i a vegades a preus molt alts...
D'entrada reconeixen que les coses no canviaran a curt termini (pot ser siguin massa optimistes i si que canviïn, però a pitjor). De totes maneres està clar que amb la NO POLÍTICA, amb les renúncies que, com he dit abans, suposa formar part de la majoria que dóna suport al Govern o al Consell, amb les banderes entregades no hi ha res quefer. ¿Quines jornades “verdes” es poden organitzar si no es té una política diferent de la del govern i a més tampoc es governa?
Parla de recuperar a la gent que s'ha anat perdent pel camí. És cert que hi havia gent què no estava disposada a jugar la partida amb EU, o que no confiaven en què els que afirmaven que la nostra proposta d'aliança no suposava cap renúncia a les nostres senyes d'identitat. Potser veien més que apostàvem per aquesta línia i ja veien que el joc amb EU no es podria donar en condicions de mínima neteja. El que es clar és que la seva partida ens va debilitar i fer més difícil, encara el nostre paper d'aliats diferenciats d'EU. De totes maneres dins de la gent que se'n va anar també hi havia de tot. Gent que a la corte dels milagros de la Conselleria de Medi Ambient estava mol còmoda, i que quan es va deixar de tocar poder, si t'he vist, no me'n record. Dels que ens hem despenjat en aquesta legislatura sabeu perfectament els motius.
Del críptic paràgraf final, que no termina de proposar res, una puntualització. Per a un ¿partit? mínim com Els Verds la ètica i la rendibilitat electoral no són alternatives una a l'altra. L'única possibilitat electoral o de política d'aliances mínimament viable (encara que cada vegada més remota) és la ètica, i això ja ho he dit abans suposa la sortida del govern. Però també és ben cert que això (que ja ho vaig reclamar en la primera i crec que va ser l'única assemblea de gent del BLOC què es va realitzar a Flassaders al de poc de constituït el Govern) no està en discussió en aquest ¿congrés? I probablement si s'aprovés qualque decisió en aquest sentit, tendríem un nou parlamentari “desobeient” (¿ens recordau de la darrera etapa de Na Margalida Rosselló?).
El problema no és tan sols que Els Verds siguin gairebé inexistents, és que els seus càrrecs electes elegits sota la marca BLOC, tampoc han de donar comptes ni respondre davant un congrés d'Els Verds. Això ni se planteja. Tot el peix ja està venut, un dels primers efectes serà la mínima assistència que tendrà el congrés. El darrer que apagui el llum.
Julen Adrián Gorostiza
DOCUMENTS RELACIONATS
1. PONÈNCIA DE LA MESA PERMANENT AL V CONGRÉS
1. PONÈNCIA DE LA MESA PERMANENT AL V CONGRÉS
Els Verds de Mallorca: anàlisi de situació
Una situació de feblesa
Els Verds de Mallorca arribam a aquest Congrés de juny de 2009 en una situació certament difícil. La presència a les institucions, i el fet de formar part de les majories de govern a la comunitat autònoma, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma, no poden amagar la feblesa en què ens trobam. Qualsevol percepció, tant interna com externa, de la situació del partit, constata aquesta feblesa com a tret més definitori.
La feblesa és manifesta, sobretot, en la poca participació de militants en la vida dels partit i en la poca capacitat de crear activitat, al marge de la presència institucional. La poca participació suposa poca activitat i aquesta, al seu torn, suposa dificultats per atreure gent a la vida del partit.
La poca implantació territorial continua essent un greu entrebanc per a la vida dels Verds. Les assemblees locals, començant per la de Palma, estan molt apagades i no es produeix creixement en implantació territorial.
És evident que les disputes internes, al voltant sobretot de la política d’aliances, han estat un dels factors que han fet que aquest afebliment del partit sigui més marcat. Cal marcar-se l’objectiu, per tant, de tancar aquest Congrés amb una línia política consensuada, que serveixi d’element de cohesió i que serveixi també com a punt de partida d’una estratègia de creixement.
La participació als governs de coalició, analitzada més endavant, tampoc no ha estat un factor d’impuls per als Verds. D’una banda, per la visibilitat pública més aviat baixa de la presència dels Verds dins de la coalició del BLOC i a les diferents institucions i, d’una altra banda, per la valoració que és possible fer, des de postulats ecologistes i transformadors, de l’acció de govern d’aquestes institucions.
Cal esmentar, finalment, una mancança més. Els Verds tenim elaborat un ideari i un discurs polític. En certa manera, però, hem continuat vivint dels posicionaments que hem tengut històricament o de les posicions elaborades pel moviment verd internacional. Ha faltat un treball d’elaboració de discurs i de propostes, d’actualització d’aquest ideari que ja tenim, i de definició de propostes per la Mallorca d’avui
Un espai polític
L’anàlisi de la situació, al costat dels factors que incideixen en l’esmentada feblesa, ha d’incloure una referència als elements d’oportunitat que el moment ofereix. El primer i més evident és el de la constatació de l’existència d’un espai per a l’ecologisme polític. L’importan avanç dels Verds a les darreres eleccions europees n’és una prova clara. El Grup Parlamentari Verds/ALE ha fet un gran salt, un 7,2% del vot gobal i 53 eurodiputats. D’entre els resultats per països, destaca el 16,28% que ha fet a França, empatant amb el Partit Socialista, la llista “Europe écologie”: sensibilitats tan diverses com les de Cohn-Bendit i José Bové es poden aliar en favor de la transformació ecològica. També trobam percentatges de dos dígits a Bèlgica, Alemanya, Regne Unit, Dinamarca, Finlàndia o Suècia, i aportacions a la família verda europea de nous països, com ara Grècia.
Els resultats de les eleccions europees desmenteixen la percepció segons la qual els Verds varen ser l’eclosió d’un moment, després del qual no han avançat o fins i tot apunten un cert retrocés. També permeten començar a posar en dubte la idea que els Verds són un fenomen de l’Europa Central i del Nord, que no qualla ni a l’Europa Mediterrània ni a l’Europa de l’Est. Al cap i a la fi, França és en part una societat mediterrània, i els Verds es consoliden a Catalunya i apareixen a Grècia.
Els resultats tornen a plantejar la qüestió que els Verds europeus fa anys que anomenen “l’excepció espanyola” i que, per molts d’anys que passi,, sembla condemnat a seguir essent “l’excepció espanyola”. El fet és, però, que la societat espanyola no sembla, en la seva percepció dels problemes i de les solucions, tan distinta de la francesa o de l’alemanya com perquè hi hagi unes diferències tan abismals en la presencia política dels Verds. Hem de concloure que les coses no s’han fet bé, però que l’espai hi és, i, sobretot, que els problemes per als quals els Verds presenten alternatives, hi són, cada vegada més. Per als Verds d l’Estat i, en particular, per als de Mallorca, hi ha un espai que cal saber construir.
La política d’aliances: Els Verds i Esquerra Unida
Des de l’any 1998 (quan se signen els acords perquè Esquerra Unida-Els Verds concorrin a les eleccions autonòmiques de 1999), l’acord amb Esquerra Unida ha estat la constant més remarcable de la política d’aliances dels Verds de Mallorca: hi ha hagut coalició Esquerra Unida-Els Verds per a les autonòmiques i municipals de 1999 i 2003, i, el 2007, una relació bilateral estreta (en el marc de l’intent de construir Altermativa Esquerra Unida-Els Verds) dins del Bloc per Mallorca. També hi va haver Esquerra Unida-Els Verds a les generals de 2008, i participació conjunta a “Progressistes” l’any 2004 (però no, recordem-ho, l’any 2000, en què els Verds de les Illes vàrem concórrer en solitari tot i la coalició a Mallorca).
Amb la perspectiva dels anys cal valorar positivament una coalició que ens ha possibilitat (a les dues parts) la presència a les institucions, que ens donat nivells més alts d’influència política i que ha facilitat la formació de coalicions electorals més amples (Progressistes, Bloc).
En canvi, l’objectiu, assumit pel Congrés dels Verds de 2005, d’impulsar la creació, a partir de la coalició Esquerra Unida-Els Verds, d’un subjecte polític cohesionat i d’abast estratègic no s’ha revelat viable. Alternativa Esquerra Unida-Els Verds va ser l’intent de crear un referent per a aquest espai roig i verd. Alternativa EU-EV va néixer el 2006, amb la vista posada a les autonòmiques de 2007, i ja va arribar a aquestes eleccions amb una existència merament formal.
En aquests moments, a Els Verds de Mallorca, la relació bilateral privilegiada amb Esquerra Unida és percebuda com una opció gastada: en part per les dificultats de relació, en part per la consciència de la diversitat de cultura política, en part per l’existència de marcs superiors de coalició que li fan perdre sentit. Els esdeveniments dels darrers mesos no han fet més que arofundir en aquesta sensació: ens referim a les assemblees federals i balears d’IU/EU que no aposten per la superació del discurs tradicional i, sobretot, a l’adopció (sense dubte de voluntat enganyosa i bel·ligerant) de la marca Esquerra Unida-Verds per a les eleccions europees.
Esquerra Unida ja no és el soci amb el qual tenim una relació bilateral preferent estratègica, sinó un aliat amb el qual impulsar polítiques d’esquerres, un soci en coalicions de futur que volem el més amples possibles.
La política d’aliances: el Bloc per Mallorca
El Congrés dels Verds de 2004, al costat de l’aposta per la construcció de l’espai roig-i-verd, ja feia referència a la possibilitat de traslladar a les eleccions autonòmiques l’experiència unitària que havia significat la candidatura de “Progressistes” a les eleccions generals del mateix any. El BLOC PER MALLORCA va néixer amb el suport, des del primer moment, dels Verds de Mallorca.
La constitució del BLOC va significar la possiblitat que les diferents forces polítiques que en formen part (nacionalisme progressista, ecologisme polític, esquerra transformadora) sumassin esforços i aconseguissin una major presència a les institucions. En aquest sentit de l’optimització dels resultats electorals cal valorar positivament la seva existència. I, sobretot, cal valorar que la seva existència va suposar un factor decisiu per fer ossible desallotjar del poder el PP de Jaume Matas i deixar pas a la nova coalició de govern progressista.
El BLOC, però, ja va néixer amb limitacions importants, molt especialment dues: d’una banda, el seu caràcter gairebé exclusiu de candidatura autonòmica i insular, amb molt poca presència municipal fora de Palma, i, d’una altra banda, el seu caràcter exclusivament “mallorquí”, sense contraparts a Eivissa i Menorca en situació de funcionar com a components d’un únic projecte polític d’àmbit insular.
Durant els dos anys de funcionament del BLOC a les institucions, s’ha consolidat una estranya situació. D’una banda els grups institucionals (els tres consellers del govern, el grup parlamentari, el grup del Consell) han funcionat de manera plenament cohesionada, i, pel que fa al posicionament davant les qüestions del dia a dia de la política, hi ha hagut una remarcabe unitat de visió i d’actuació. D’una altra banda, però, les forces polítiques han tengut una percepció molt acusada de la dificultat de conjuminar cultures polítiques diferents. Alguns dels partits treballen obertament perquè no sigui reeditat (o perquè sigui reeditada una coalició diferent, amb aliats exclosos d’entrada), mentre d’altres, que afirmen apostar-hi, ho fan a a defensiva i amb la prevenció constant de la defensa d’una identitat pròpia que veuen amenaçada.
Allò que s’afirmava quan el BLOC es va crear segueix vigent: les propostes polítiques del nacionalisme progressista, de l’esquerra més avançada i de l’ecologisme són molt més complementàries que excloents, i la seva suma podria donar lloc a un espai amb què una part molt important de la ciutadania se sentiria identificada. Ara mateix, però, el futur BLOC presenta moltes incerteses.
El nou “pacte de progrés”
Els Verds participam als nous governs de coalició (a Balears, a Mallorca, a Palma) sense nom definit: el propi fet que s’hagi abandonat la denominació “pacte de progrés” i que UM insisteixi en qualificar-lo “de centre-esquerra” ja és molt significatiu.. Els Verds participam a la definició de les grans decisions i al debat intern de la coalició a través del BLOC. És, aquesta, una decisió conscient i coherent, però sovint incòmoda atesa la poca visibilitat de la presència dels Verds al pacte, i atesa l’actitud d’altres socis que prioritzen sistemàticament la visibilitat de les seves sigles de partit a la del BLOC.
Pel que fa a la valoració de l’acció de govern, seria llarg entrar en una anàlisi pormenoritzada. Inevitablement, la valoració haurà de fer-se en termes de “llums i ombres”. Pel que fa a les “llums”, podem destacar la higienització que suposa desallotjar del poder al PP de Jaume Matas, la protecció de topònims emblemàtics (Muleta, Cala Blanca, Es Guix, Son Real, Cala Carbó), la derogació de la llei de camps de golf, la nova política autonòmica de serveis socials, o el fet de tenir unes radiotelevisions públiques que emeten en català. Del costat de les “ombres” podríem traçar un recorregut des de la decepció de Son Espases a l’actual decepció per la mutilació de les emissions de TV3 a Mallorca, passant, entre altres coses, per alguns aspectes dels decrets Nadal i Grimalt o per l’abandonament dels espais naturals. Més enllà de la relació detallada, cal constatar que els sectors més progressistes tornen a tenir la sensació d’expectativa frustrada: el to de les darreres activitats del GOB en són la millor mostra.
Als municipis amb presència des Verds, destacaríem la bona tasca feta pels nostres regidors en equip de govern (Palma, Sóller, Son Servera) o a l’oposició (Santa Maria, Artà). El trencament del pacte a Capdepera és la millor prova que mantenir polítiques fermes (en aquest cas de denúncia en els terrenys de la disciplina urbanística i la seguretat laboral) topa amb les posicions acomodatícies dels socis.
Els Verds de Mallorca: una estratègia per al futur
Enfortir Els Verds
L’objectiu central al voltant del qual ha de girar l’estratègia dels Verds per als propers anys ha de ser el de superar la situació de feblesa descrita al primer apartat d’aquesta ponència. Enfortir els Verds, donar als Verds, com a espai propi i projecte propi, més presència i capacitats, al marge de les coalicions electorals o governamentals en què es participi: aquest ha de ser l’objectiu. Per assolir-lo, s’ha d’impulsar l’acció del partit en diferents direccions:
1. Cal crear una direcció real, cohesionada i amb distribució de responsabilitats. “Real” vol dir formada per la gent amb possibilitats i disposició per dedicar-se a aquesta feina de construcció del partit. Pel que fa a la distribució de responsabilitats, ha de ser entesa com la condició perquè les feines es duguin endavant de manera efectiva. En aquest sentit, ser titular d’una àrea ha de voler dir adquirir el compromís d’impulsar les actuacions corresponents. La pròpia Mesa Permanent haurà de fer una definició i distribució d’aquestes àrees, que s’han de definir no com a “temàtiques” sinó com a funcions polítiques, del tipus: acció institucional, relacions polítiques, programa, extensió territorial, relació amb moviments socials, relacions amb els Verds de l’Estat, comunicació, etc.
2. S’ha d’apostar per la revitalització de les assemblees locals (la de Palma en primer lloc) com a base de l’enfortiment. Les assemblees existents (locals o comarcals) han de tenir vida (reunions, activitat) i cal dissenyar una estratègia d’extensió a nous municipis. Més enllà de la declaració de bona voluntat, això suposa un treball constant de contactes i de presència al territori.
3. No es pot tenir més visibilitat sense tenir més activitat. Els Verds tenim experiència en activitats que poden tenir un bon rendiment (ecofòrums, revistes) si hi ha un esforç de difusió. Els Verds, mantenint la unitat del BLOC pel que fa al posicionament en el dia a dia de la política, han de ser vists com un actor polític que intervé, es posiciona i que té idees en què posa un èmfasi que només és dels Verds.
4. El fet que “Els Verds de les Illes” pràcticament no existeixin com a tals, i que els Verds de l’estat continuïn en la situació crònica de desestructuració i enfrontament (i, per tant, de pràctica inexistència com a subjecte polític a escala estatal) són factors indubtables de feblesa. Cal reactivar Els Verds de les Illes i reprendre la implicació a l’escena estatal, amb l’ànim de contribuir a l’existència d’un espai verd autònom, cohesionat i fort. L’estratègia de construcció de l’espai verd estatal va lligada al manteniment de comunicació i relació política amb ICV, reconeguda pels Verds com a referent de l’ecologisme polític a Catalunya.
5. Fa falta, també, un treball d’elaboració programàtica, de traducció dels posicionaments clàssics dels Verds en propostes d’actuació per a la Mallorca de l’any 2009. Com a objectiu a mitjan termini, caldria fixar-se l’objectiu de celebrar una convenció programàtica, oberta al màxim nombre de persones, que ens posàs en el camí d’aquest treball d’elaboració.
Defensar polítiques de progrés
La sensació d’expectativa frustrada amb què s’arriba a l’equador de la legislatura no pot traduir-se en resignació. Molt especialment en els terrenys de la protecció del territori i de la mobilitat, hi ha debats oberts de la resolució dels quals dependrà la valoració que al final dels quatre anys es faci de la legislatura. Els debats pendents sobre el Pla de Carreteres o el Pla de Mallorca (amb les Àrees de Reconversió Territorial) no poden tornar a resoldre’s en una frustració. La lletra i l’esperit dels pactes de governabilitat de parlen d’una Mallorca sense autopistes i sense urbanisme a la carta. El conflicte de Son Baco no es pot tancar amb un intercanvi de golf per més urbanització. Pel que fa al desenvolupament del tren, entenem com una deslleialtat que alguns partits i municipis mantinguin una actitud de bloqueig cap al desenvolupament d’una política d’impuls ferroviari que ha de ser una de les marques d’aquest govern.
Una vegada més, no podem fer una enumeració exhaustiva. El que cal establir és la necessitat que Els Verds siguem ferms en l’actitud reivindicativa, i que traslladem aquesta actitud al BLOC. Els Verds fa temps que han assumit la necessitat de saber ser forces de govern, i fa temps que són conscients del que això suposa. Des de sempre, però, han mantingut que la presència als governs no es pot mantenir a qualsevol preu.
Una nova estratègia electoral
L’objectiu d’enfortir l’espai propi, autònom, dels Verds ha d’anar acompanyat per una renovació de l’aposta per les coalicions electorals. Ha de ser així, més enllà dels motius pragmàtics, pel convenciment que les forces polítiques que tenen en comú un altíssim percentatge dels posicionaments polítics han de seguir treballant junts per reforçar les posicions de l’esquerra, del nacionalisme i de l’ecologisme. Aquesta col·laboració ha de tenir la meta de fer possible que hi hagi governs de coalició amb la màxima influència possible de les polítiques més avançades.
Apostam per la reedició del BLOC. Apostam per un BLOC on els Verds hi participem sense la relació bilaterals preferent que hem mantingut fins ara amb Esquerra Unida, però en el qual hi volem la participació de totes les forces polítiques que el varen crear. Apostam per un BLOC sense exclusions, en el qual Els Verds vegin reconeguda l’especificitat i la rellevància de l’aportació de l’ecologisme polític.
Els Verds hem de tenir, al respecte, una actitud propositiva. Hem de defensar, davant els socis i davant la societat, que la nova coalició electoral (sigui quin sigui el nom que adopti), s’esforci per superar limitacions com les esmentades: manca d’articulació a nivell balear i poca presència a les llistes municipals. L’experiència actual mostra les dificultats d’un projecte amb una difusa voluntat estratègica (no compartida per tots) i que es queda en coalició de sigles. Els Verds hem de tenir capacitat d’apostar per superar la incertesa amb passes cap envant: cap a coalicions més cohesionades, amb elements com una elaboració de candidatures més compartida i menys circumscrita a les quotes pactades entre partits, o amb voluntat d’implantació territorial.
Apostam, com s’ha dit, per un BLOC amb presència de totes les forces polítiques que el varen constituir, però també per un BLOC obert a noves incorporacions. En qualsevol cas, Els Verds establirem contacte i relacions amb altres formacions polítiques petites que no aconsegueixen representació institucional emperò defensen un ideari polític afí al nostre.
Una situació de feblesa
Els Verds de Mallorca arribam a aquest Congrés de juny de 2009 en una situació certament difícil. La presència a les institucions, i el fet de formar part de les majories de govern a la comunitat autònoma, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma, no poden amagar la feblesa en què ens trobam. Qualsevol percepció, tant interna com externa, de la situació del partit, constata aquesta feblesa com a tret més definitori.
La feblesa és manifesta, sobretot, en la poca participació de militants en la vida dels partit i en la poca capacitat de crear activitat, al marge de la presència institucional. La poca participació suposa poca activitat i aquesta, al seu torn, suposa dificultats per atreure gent a la vida del partit.
La poca implantació territorial continua essent un greu entrebanc per a la vida dels Verds. Les assemblees locals, començant per la de Palma, estan molt apagades i no es produeix creixement en implantació territorial.
És evident que les disputes internes, al voltant sobretot de la política d’aliances, han estat un dels factors que han fet que aquest afebliment del partit sigui més marcat. Cal marcar-se l’objectiu, per tant, de tancar aquest Congrés amb una línia política consensuada, que serveixi d’element de cohesió i que serveixi també com a punt de partida d’una estratègia de creixement.
La participació als governs de coalició, analitzada més endavant, tampoc no ha estat un factor d’impuls per als Verds. D’una banda, per la visibilitat pública més aviat baixa de la presència dels Verds dins de la coalició del BLOC i a les diferents institucions i, d’una altra banda, per la valoració que és possible fer, des de postulats ecologistes i transformadors, de l’acció de govern d’aquestes institucions.
Cal esmentar, finalment, una mancança més. Els Verds tenim elaborat un ideari i un discurs polític. En certa manera, però, hem continuat vivint dels posicionaments que hem tengut històricament o de les posicions elaborades pel moviment verd internacional. Ha faltat un treball d’elaboració de discurs i de propostes, d’actualització d’aquest ideari que ja tenim, i de definició de propostes per la Mallorca d’avui
Un espai polític
L’anàlisi de la situació, al costat dels factors que incideixen en l’esmentada feblesa, ha d’incloure una referència als elements d’oportunitat que el moment ofereix. El primer i més evident és el de la constatació de l’existència d’un espai per a l’ecologisme polític. L’importan avanç dels Verds a les darreres eleccions europees n’és una prova clara. El Grup Parlamentari Verds/ALE ha fet un gran salt, un 7,2% del vot gobal i 53 eurodiputats. D’entre els resultats per països, destaca el 16,28% que ha fet a França, empatant amb el Partit Socialista, la llista “Europe écologie”: sensibilitats tan diverses com les de Cohn-Bendit i José Bové es poden aliar en favor de la transformació ecològica. També trobam percentatges de dos dígits a Bèlgica, Alemanya, Regne Unit, Dinamarca, Finlàndia o Suècia, i aportacions a la família verda europea de nous països, com ara Grècia.
Els resultats de les eleccions europees desmenteixen la percepció segons la qual els Verds varen ser l’eclosió d’un moment, després del qual no han avançat o fins i tot apunten un cert retrocés. També permeten començar a posar en dubte la idea que els Verds són un fenomen de l’Europa Central i del Nord, que no qualla ni a l’Europa Mediterrània ni a l’Europa de l’Est. Al cap i a la fi, França és en part una societat mediterrània, i els Verds es consoliden a Catalunya i apareixen a Grècia.
Els resultats tornen a plantejar la qüestió que els Verds europeus fa anys que anomenen “l’excepció espanyola” i que, per molts d’anys que passi,, sembla condemnat a seguir essent “l’excepció espanyola”. El fet és, però, que la societat espanyola no sembla, en la seva percepció dels problemes i de les solucions, tan distinta de la francesa o de l’alemanya com perquè hi hagi unes diferències tan abismals en la presencia política dels Verds. Hem de concloure que les coses no s’han fet bé, però que l’espai hi és, i, sobretot, que els problemes per als quals els Verds presenten alternatives, hi són, cada vegada més. Per als Verds d l’Estat i, en particular, per als de Mallorca, hi ha un espai que cal saber construir.
La política d’aliances: Els Verds i Esquerra Unida
Des de l’any 1998 (quan se signen els acords perquè Esquerra Unida-Els Verds concorrin a les eleccions autonòmiques de 1999), l’acord amb Esquerra Unida ha estat la constant més remarcable de la política d’aliances dels Verds de Mallorca: hi ha hagut coalició Esquerra Unida-Els Verds per a les autonòmiques i municipals de 1999 i 2003, i, el 2007, una relació bilateral estreta (en el marc de l’intent de construir Altermativa Esquerra Unida-Els Verds) dins del Bloc per Mallorca. També hi va haver Esquerra Unida-Els Verds a les generals de 2008, i participació conjunta a “Progressistes” l’any 2004 (però no, recordem-ho, l’any 2000, en què els Verds de les Illes vàrem concórrer en solitari tot i la coalició a Mallorca).
Amb la perspectiva dels anys cal valorar positivament una coalició que ens ha possibilitat (a les dues parts) la presència a les institucions, que ens donat nivells més alts d’influència política i que ha facilitat la formació de coalicions electorals més amples (Progressistes, Bloc).
En canvi, l’objectiu, assumit pel Congrés dels Verds de 2005, d’impulsar la creació, a partir de la coalició Esquerra Unida-Els Verds, d’un subjecte polític cohesionat i d’abast estratègic no s’ha revelat viable. Alternativa Esquerra Unida-Els Verds va ser l’intent de crear un referent per a aquest espai roig i verd. Alternativa EU-EV va néixer el 2006, amb la vista posada a les autonòmiques de 2007, i ja va arribar a aquestes eleccions amb una existència merament formal.
En aquests moments, a Els Verds de Mallorca, la relació bilateral privilegiada amb Esquerra Unida és percebuda com una opció gastada: en part per les dificultats de relació, en part per la consciència de la diversitat de cultura política, en part per l’existència de marcs superiors de coalició que li fan perdre sentit. Els esdeveniments dels darrers mesos no han fet més que arofundir en aquesta sensació: ens referim a les assemblees federals i balears d’IU/EU que no aposten per la superació del discurs tradicional i, sobretot, a l’adopció (sense dubte de voluntat enganyosa i bel·ligerant) de la marca Esquerra Unida-Verds per a les eleccions europees.
Esquerra Unida ja no és el soci amb el qual tenim una relació bilateral preferent estratègica, sinó un aliat amb el qual impulsar polítiques d’esquerres, un soci en coalicions de futur que volem el més amples possibles.
La política d’aliances: el Bloc per Mallorca
El Congrés dels Verds de 2004, al costat de l’aposta per la construcció de l’espai roig-i-verd, ja feia referència a la possibilitat de traslladar a les eleccions autonòmiques l’experiència unitària que havia significat la candidatura de “Progressistes” a les eleccions generals del mateix any. El BLOC PER MALLORCA va néixer amb el suport, des del primer moment, dels Verds de Mallorca.
La constitució del BLOC va significar la possiblitat que les diferents forces polítiques que en formen part (nacionalisme progressista, ecologisme polític, esquerra transformadora) sumassin esforços i aconseguissin una major presència a les institucions. En aquest sentit de l’optimització dels resultats electorals cal valorar positivament la seva existència. I, sobretot, cal valorar que la seva existència va suposar un factor decisiu per fer ossible desallotjar del poder el PP de Jaume Matas i deixar pas a la nova coalició de govern progressista.
El BLOC, però, ja va néixer amb limitacions importants, molt especialment dues: d’una banda, el seu caràcter gairebé exclusiu de candidatura autonòmica i insular, amb molt poca presència municipal fora de Palma, i, d’una altra banda, el seu caràcter exclusivament “mallorquí”, sense contraparts a Eivissa i Menorca en situació de funcionar com a components d’un únic projecte polític d’àmbit insular.
Durant els dos anys de funcionament del BLOC a les institucions, s’ha consolidat una estranya situació. D’una banda els grups institucionals (els tres consellers del govern, el grup parlamentari, el grup del Consell) han funcionat de manera plenament cohesionada, i, pel que fa al posicionament davant les qüestions del dia a dia de la política, hi ha hagut una remarcabe unitat de visió i d’actuació. D’una altra banda, però, les forces polítiques han tengut una percepció molt acusada de la dificultat de conjuminar cultures polítiques diferents. Alguns dels partits treballen obertament perquè no sigui reeditat (o perquè sigui reeditada una coalició diferent, amb aliats exclosos d’entrada), mentre d’altres, que afirmen apostar-hi, ho fan a a defensiva i amb la prevenció constant de la defensa d’una identitat pròpia que veuen amenaçada.
Allò que s’afirmava quan el BLOC es va crear segueix vigent: les propostes polítiques del nacionalisme progressista, de l’esquerra més avançada i de l’ecologisme són molt més complementàries que excloents, i la seva suma podria donar lloc a un espai amb què una part molt important de la ciutadania se sentiria identificada. Ara mateix, però, el futur BLOC presenta moltes incerteses.
El nou “pacte de progrés”
Els Verds participam als nous governs de coalició (a Balears, a Mallorca, a Palma) sense nom definit: el propi fet que s’hagi abandonat la denominació “pacte de progrés” i que UM insisteixi en qualificar-lo “de centre-esquerra” ja és molt significatiu.. Els Verds participam a la definició de les grans decisions i al debat intern de la coalició a través del BLOC. És, aquesta, una decisió conscient i coherent, però sovint incòmoda atesa la poca visibilitat de la presència dels Verds al pacte, i atesa l’actitud d’altres socis que prioritzen sistemàticament la visibilitat de les seves sigles de partit a la del BLOC.
Pel que fa a la valoració de l’acció de govern, seria llarg entrar en una anàlisi pormenoritzada. Inevitablement, la valoració haurà de fer-se en termes de “llums i ombres”. Pel que fa a les “llums”, podem destacar la higienització que suposa desallotjar del poder al PP de Jaume Matas, la protecció de topònims emblemàtics (Muleta, Cala Blanca, Es Guix, Son Real, Cala Carbó), la derogació de la llei de camps de golf, la nova política autonòmica de serveis socials, o el fet de tenir unes radiotelevisions públiques que emeten en català. Del costat de les “ombres” podríem traçar un recorregut des de la decepció de Son Espases a l’actual decepció per la mutilació de les emissions de TV3 a Mallorca, passant, entre altres coses, per alguns aspectes dels decrets Nadal i Grimalt o per l’abandonament dels espais naturals. Més enllà de la relació detallada, cal constatar que els sectors més progressistes tornen a tenir la sensació d’expectativa frustrada: el to de les darreres activitats del GOB en són la millor mostra.
Als municipis amb presència des Verds, destacaríem la bona tasca feta pels nostres regidors en equip de govern (Palma, Sóller, Son Servera) o a l’oposició (Santa Maria, Artà). El trencament del pacte a Capdepera és la millor prova que mantenir polítiques fermes (en aquest cas de denúncia en els terrenys de la disciplina urbanística i la seguretat laboral) topa amb les posicions acomodatícies dels socis.
Els Verds de Mallorca: una estratègia per al futur
Enfortir Els Verds
L’objectiu central al voltant del qual ha de girar l’estratègia dels Verds per als propers anys ha de ser el de superar la situació de feblesa descrita al primer apartat d’aquesta ponència. Enfortir els Verds, donar als Verds, com a espai propi i projecte propi, més presència i capacitats, al marge de les coalicions electorals o governamentals en què es participi: aquest ha de ser l’objectiu. Per assolir-lo, s’ha d’impulsar l’acció del partit en diferents direccions:
1. Cal crear una direcció real, cohesionada i amb distribució de responsabilitats. “Real” vol dir formada per la gent amb possibilitats i disposició per dedicar-se a aquesta feina de construcció del partit. Pel que fa a la distribució de responsabilitats, ha de ser entesa com la condició perquè les feines es duguin endavant de manera efectiva. En aquest sentit, ser titular d’una àrea ha de voler dir adquirir el compromís d’impulsar les actuacions corresponents. La pròpia Mesa Permanent haurà de fer una definició i distribució d’aquestes àrees, que s’han de definir no com a “temàtiques” sinó com a funcions polítiques, del tipus: acció institucional, relacions polítiques, programa, extensió territorial, relació amb moviments socials, relacions amb els Verds de l’Estat, comunicació, etc.
2. S’ha d’apostar per la revitalització de les assemblees locals (la de Palma en primer lloc) com a base de l’enfortiment. Les assemblees existents (locals o comarcals) han de tenir vida (reunions, activitat) i cal dissenyar una estratègia d’extensió a nous municipis. Més enllà de la declaració de bona voluntat, això suposa un treball constant de contactes i de presència al territori.
3. No es pot tenir més visibilitat sense tenir més activitat. Els Verds tenim experiència en activitats que poden tenir un bon rendiment (ecofòrums, revistes) si hi ha un esforç de difusió. Els Verds, mantenint la unitat del BLOC pel que fa al posicionament en el dia a dia de la política, han de ser vists com un actor polític que intervé, es posiciona i que té idees en què posa un èmfasi que només és dels Verds.
4. El fet que “Els Verds de les Illes” pràcticament no existeixin com a tals, i que els Verds de l’estat continuïn en la situació crònica de desestructuració i enfrontament (i, per tant, de pràctica inexistència com a subjecte polític a escala estatal) són factors indubtables de feblesa. Cal reactivar Els Verds de les Illes i reprendre la implicació a l’escena estatal, amb l’ànim de contribuir a l’existència d’un espai verd autònom, cohesionat i fort. L’estratègia de construcció de l’espai verd estatal va lligada al manteniment de comunicació i relació política amb ICV, reconeguda pels Verds com a referent de l’ecologisme polític a Catalunya.
5. Fa falta, també, un treball d’elaboració programàtica, de traducció dels posicionaments clàssics dels Verds en propostes d’actuació per a la Mallorca de l’any 2009. Com a objectiu a mitjan termini, caldria fixar-se l’objectiu de celebrar una convenció programàtica, oberta al màxim nombre de persones, que ens posàs en el camí d’aquest treball d’elaboració.
Defensar polítiques de progrés
La sensació d’expectativa frustrada amb què s’arriba a l’equador de la legislatura no pot traduir-se en resignació. Molt especialment en els terrenys de la protecció del territori i de la mobilitat, hi ha debats oberts de la resolució dels quals dependrà la valoració que al final dels quatre anys es faci de la legislatura. Els debats pendents sobre el Pla de Carreteres o el Pla de Mallorca (amb les Àrees de Reconversió Territorial) no poden tornar a resoldre’s en una frustració. La lletra i l’esperit dels pactes de governabilitat de parlen d’una Mallorca sense autopistes i sense urbanisme a la carta. El conflicte de Son Baco no es pot tancar amb un intercanvi de golf per més urbanització. Pel que fa al desenvolupament del tren, entenem com una deslleialtat que alguns partits i municipis mantinguin una actitud de bloqueig cap al desenvolupament d’una política d’impuls ferroviari que ha de ser una de les marques d’aquest govern.
Una vegada més, no podem fer una enumeració exhaustiva. El que cal establir és la necessitat que Els Verds siguem ferms en l’actitud reivindicativa, i que traslladem aquesta actitud al BLOC. Els Verds fa temps que han assumit la necessitat de saber ser forces de govern, i fa temps que són conscients del que això suposa. Des de sempre, però, han mantingut que la presència als governs no es pot mantenir a qualsevol preu.
Una nova estratègia electoral
L’objectiu d’enfortir l’espai propi, autònom, dels Verds ha d’anar acompanyat per una renovació de l’aposta per les coalicions electorals. Ha de ser així, més enllà dels motius pragmàtics, pel convenciment que les forces polítiques que tenen en comú un altíssim percentatge dels posicionaments polítics han de seguir treballant junts per reforçar les posicions de l’esquerra, del nacionalisme i de l’ecologisme. Aquesta col·laboració ha de tenir la meta de fer possible que hi hagi governs de coalició amb la màxima influència possible de les polítiques més avançades.
Apostam per la reedició del BLOC. Apostam per un BLOC on els Verds hi participem sense la relació bilaterals preferent que hem mantingut fins ara amb Esquerra Unida, però en el qual hi volem la participació de totes les forces polítiques que el varen crear. Apostam per un BLOC sense exclusions, en el qual Els Verds vegin reconeguda l’especificitat i la rellevància de l’aportació de l’ecologisme polític.
Els Verds hem de tenir, al respecte, una actitud propositiva. Hem de defensar, davant els socis i davant la societat, que la nova coalició electoral (sigui quin sigui el nom que adopti), s’esforci per superar limitacions com les esmentades: manca d’articulació a nivell balear i poca presència a les llistes municipals. L’experiència actual mostra les dificultats d’un projecte amb una difusa voluntat estratègica (no compartida per tots) i que es queda en coalició de sigles. Els Verds hem de tenir capacitat d’apostar per superar la incertesa amb passes cap envant: cap a coalicions més cohesionades, amb elements com una elaboració de candidatures més compartida i menys circumscrita a les quotes pactades entre partits, o amb voluntat d’implantació territorial.
Apostam, com s’ha dit, per un BLOC amb presència de totes les forces polítiques que el varen constituir, però també per un BLOC obert a noves incorporacions. En qualsevol cas, Els Verds establirem contacte i relacions amb altres formacions polítiques petites que no aconsegueixen representació institucional emperò defensen un ideari polític afí al nostre.
2. Boro Miralles
UNA MICA DE FONAMENTSFeim un cop d'ull retrospectiu perquè "qui no coneix la història tendeix a repetir-la". Sobre els 80 només el moviment ecologista internacional i els científics de l'IPCC alertaren de l'encalentiment global de la Terra com a conseqüència de l'acció humana. Era i és la culminació d'un immens espectacle post-industrial que devasta sense commiseració els recursos naturals, malbarata la terra on vivim i dinamita el sistema social i econòmic, sense tenir la més mínima visió de futur a mig i llarg termini. Es feren públiques dades contrastades i rigoroses: era imprescindible fer les paus amb el clima reduint les emissions de CO2 i els gasos d'efecte hivernacle, així com polítiques eficients d'estalvi energètic. Els mitjans de comunicació, l'opinió pública, els partits polítics institucionals, inclús una part del món científic acusaven els ecologistes de catastrofistes, d'involucionistes, de fer ciència- ficció...
Però igual que diguérem els nostres postulats en aquells temps, als inicis del s. XXI els ecologistes hem dit i diguem moltes altres idees en altres fronts, idees d'acció política cap a la sostenibilitat: establiment de limitadors socioambientals al creixement econòmic; desvinculació de l'activitat turística del consum de recursos naturals i de territori; contenció del creixement urbanístic i marcar sostres màxims d'edificació així com mesures eficaces de gestió de l'habitatge per evitar l'especulació immobiliària; mobilitat, accessibilitat i transport sostenibles contra l'infart circulatori i a favor de la pacificació del trànsit; cultura verda de l'aigua, dels residus, de l'energia... dels recursos naturals; implementació progressiva de la fiscalitat ecològica; ús sostenible i conservació de la biodiversitat i gestió dels espais naturals; agricultura ecològica i seguretat alimentària; producció empresarial neta i consum responsable; educació ambiental i comunicació socials com a estalons del canvi de consciència ciutadana cap a la sustentabilitat de les Illes Balears.
Tots els partits han anat incorporant polítiques ambientalistes - que no ecologistes- en els seus programes. Les propostes ecologistes segueixen transversalitzant i definint un espectre cada vegada més gran de l'horitzó polític, econòmic i social. Però la sostenibilitat no són estratègies de rentat d'imatge, ni polítiques ambientalistes caricaturitzades, ni desenvolupisme sensible amb l'entorn, ni la presència ecologista en òrgans de l'administració merament consultius, ni solucions tecnològiques "verdes", ni mesures de modernització ecològica del capitalisme. Caure en l'auto complaença hipòcrita i contradictòria que afirma "respectar el medi ambient" no és un futur sostenible.
L'HORA DE L'EMANCIPACIÓ: NO A EU, SÍ A UN ALTRE BLOC.
Breu i clar. Donats el funcionament del temps que duim de legislatura i els darrers esdeveniments a les eleccions europees, és moment de deixar córrer la coalició amb EU sobre el flux de la història. Aquest congrés ha de prendre la decisió clara de deixar la coalició amb EU que ja ha fet el seu paper però que ja no el té per la nostra supervivència política i així immunitzar-nos contra les estratègies de fagotització a la qual ens estan volent sotmetre de fa temps. Ja entrarem en veure formes i detalls.
Respecte el Bloc, i de cara a les properes eleccions, apostar per ell, i entrar-hi a formar part amb nom i llinatges propis. Una visualització del Bloc amb quatre (?) o els que siguin components equidistants i en termes d'igualtat proporcional és la millor via per Els Verds. Però tampoc a
qualsevol preu. Tenim temps de decidir en quines condicions segons nostra realitat sociopolítica com a partit.
REPENSANT EL MARC ORGANITZATIU
Els Verds hem assolit la majoria d’edat política però no com força ecologista amb capacitat d’influència política. La conscienciació i activació dels moviments socials i de les xarxes de participació ciutadana no es deriven cap a un pensament alternatiu devers l’ideari de l’ecologisme polític. I això són les nostres fonts.
Paradoxalment Els Verds tenim més presència institucional que social, i la institucional està com està. Els fonaments estructurals del funcionament assembleari i les tasques de gestió supeditades a objectius polítics s’han difuminat fins a quedar en res per la debilitat interna i manca de participació continuada i regular com a factor principal.
Hem de valorar molt bé si volem estar en un govern sense gaires opcions a fer polítiques ecologistes, només amb la intenció de mantenir una dèbil i figurada presència institucional, solament compensada per les iniciatives personalitzades de qui representen Els Verds en els llocs de gestió.
Com qualsevol corrent ideològic, Els Verds necessitam dotar-nos d'unes senyes d'identitat que s'aniran consolidant en la mesura que es comuniquin i compartesquin idees. Perquè des de fa dos anys hem perdut més allò que mai no em tengut gaire: presència.
No ens ha de bastar estar a les institucions, perquè tanmateix ser-hi, la base social d'Els Verds no és procliu a créixer. Des de la nostra fundació com a partit l'any 90, estam en les mateixes, excepte una remuntada durant la primera legislatura del Pacte, que després va davallar amb la mateixa intensitat. La nostra força no ve d'una organització sense actius estadístics, sinó del banc de vots que ens donen la ciutadania perquè defensem el projecte ecologista que assumeixen com a seu.
L'estratègia general és crear xarxa de sensibilització ecològica i social, sense descuidar les propostes d'organització i expansió. I en totes les propostes d'eixamplar l'acció política, s'ha de posar especial èmfasi d'incrementar la participació de tots els corrents, de comptar amb tot
l'espectre de les bases d'Els Verds, i a falta de donar-li l'articulació més idònia, s'ha de entendre tots els municipis on hi ha afiliats en actiu, però sobretot els pobles de Llevant i l'Assemblea de Palma en la seva totalitat. No ens podem permetre la divisió, nosaltres no. Hem de ser capaços d'integrar qualsevol tendència diferent, sempre que no representi una clara fractura a la cohesió diversa i la política verda. Els Verds ens necessitam tots i totes en relacions ni de dependència ni d'independència sinó d'interdependència, tal i com funcionen els sistemes naturals i amb els quals Els Verds fonamentam gran part del nostre argumentari ideològic per construir les nostres propostes de sistemes socials.
Tal i com es recollia al document de la trobada en data 20-juny-08 sobre la dinamització d'Els Verds: "Cal fer entre tots un esforç per revertir l’actual feblesa organitzativa i de implicació i participació. Això és també necessari per poder fer una aportació que sigui qualque cosa més que un logo als projectes presents i futurs de propostes polítiques unitàries de forces progressistes." Hem d'implementar els acords d'aquella trobada, revisar-los en el context actual i fer-hi feina en aqueixa línia d'actuació.
ALTRES PROPOSTES ORGANITZATIVES
Durada de càrrecs
No podem patrimonialitzar Els Verds en interessos personals. No podem aferrar-nos a les parcel·les de poder que ens toqui gestionar ni que fer política en Els Verds siguin el modus vivendi de ningú. A partir de la propera legislatura, la durada dels representants verds al Govern, al Consell i als ajuntaments serà de màxim una legislatura.
Sobirania decisòria
Plena garantia que les decisions preses sobiranament per Els Verds respecte a designacions representatives a les institucions no podran ser vetades per cap altre partit de la coalició de la qual formem part, si així es dóna.
Gestió econòmica
Hem d'assegurar la transparència econòmica com a fonament del nostre quefer. Assumpció de responsabilitats i compliment de quotes institucionals. Estudiar la possibilitat d'una comptabilitat externa que auditi de manera regular l'estat de les magres finances i assegurar que siguin sanes.
Itinerància MP
Si les reunions de la MP són quinzenals, fer les reunions alternativament una a Palma i una altra de manera rotatòria als pobles on hi hagi agrupacions locals, tan per reforçar-les com per descentralitzar Palma.
Els Verds tenim raó en els posicionaments ideològics lligats indissolublement a l'ecologisme polític que ja es confirmen o, sens dubte, es confirmaran amb el temps. Estam en un estat d'emergència ecològica que reclama urgentment polítiques de posar límits en la majoria dels àmbits de l'activitat humana. La responsabilitat de govern serà sostenible quan sigui capaç de prendre decisions polítiques que limitin el creixement i posin la qualitat de vida i el benestar social col·lectiva per davant de l'explotació intensiva dels escassos i fràgils recursos de les nostres Illes per concebre una política ecològica del territori, de l'energia, de l'aigua, del transport, dels residus... Malgrat siguin contestables a nivell de “progrés” i susceptibles de fer demagògia dretana. Ètica i estètica de la coherència sense por. I si Els Verds volem estar en el govern, només ha de ser assumint aquesta responsabilitat.
Però igual que diguérem els nostres postulats en aquells temps, als inicis del s. XXI els ecologistes hem dit i diguem moltes altres idees en altres fronts, idees d'acció política cap a la sostenibilitat: establiment de limitadors socioambientals al creixement econòmic; desvinculació de l'activitat turística del consum de recursos naturals i de territori; contenció del creixement urbanístic i marcar sostres màxims d'edificació així com mesures eficaces de gestió de l'habitatge per evitar l'especulació immobiliària; mobilitat, accessibilitat i transport sostenibles contra l'infart circulatori i a favor de la pacificació del trànsit; cultura verda de l'aigua, dels residus, de l'energia... dels recursos naturals; implementació progressiva de la fiscalitat ecològica; ús sostenible i conservació de la biodiversitat i gestió dels espais naturals; agricultura ecològica i seguretat alimentària; producció empresarial neta i consum responsable; educació ambiental i comunicació socials com a estalons del canvi de consciència ciutadana cap a la sustentabilitat de les Illes Balears.
Tots els partits han anat incorporant polítiques ambientalistes - que no ecologistes- en els seus programes. Les propostes ecologistes segueixen transversalitzant i definint un espectre cada vegada més gran de l'horitzó polític, econòmic i social. Però la sostenibilitat no són estratègies de rentat d'imatge, ni polítiques ambientalistes caricaturitzades, ni desenvolupisme sensible amb l'entorn, ni la presència ecologista en òrgans de l'administració merament consultius, ni solucions tecnològiques "verdes", ni mesures de modernització ecològica del capitalisme. Caure en l'auto complaença hipòcrita i contradictòria que afirma "respectar el medi ambient" no és un futur sostenible.
L'HORA DE L'EMANCIPACIÓ: NO A EU, SÍ A UN ALTRE BLOC.
Breu i clar. Donats el funcionament del temps que duim de legislatura i els darrers esdeveniments a les eleccions europees, és moment de deixar córrer la coalició amb EU sobre el flux de la història. Aquest congrés ha de prendre la decisió clara de deixar la coalició amb EU que ja ha fet el seu paper però que ja no el té per la nostra supervivència política i així immunitzar-nos contra les estratègies de fagotització a la qual ens estan volent sotmetre de fa temps. Ja entrarem en veure formes i detalls.
Respecte el Bloc, i de cara a les properes eleccions, apostar per ell, i entrar-hi a formar part amb nom i llinatges propis. Una visualització del Bloc amb quatre (?) o els que siguin components equidistants i en termes d'igualtat proporcional és la millor via per Els Verds. Però tampoc a
qualsevol preu. Tenim temps de decidir en quines condicions segons nostra realitat sociopolítica com a partit.
REPENSANT EL MARC ORGANITZATIU
Els Verds hem assolit la majoria d’edat política però no com força ecologista amb capacitat d’influència política. La conscienciació i activació dels moviments socials i de les xarxes de participació ciutadana no es deriven cap a un pensament alternatiu devers l’ideari de l’ecologisme polític. I això són les nostres fonts.
Paradoxalment Els Verds tenim més presència institucional que social, i la institucional està com està. Els fonaments estructurals del funcionament assembleari i les tasques de gestió supeditades a objectius polítics s’han difuminat fins a quedar en res per la debilitat interna i manca de participació continuada i regular com a factor principal.
Hem de valorar molt bé si volem estar en un govern sense gaires opcions a fer polítiques ecologistes, només amb la intenció de mantenir una dèbil i figurada presència institucional, solament compensada per les iniciatives personalitzades de qui representen Els Verds en els llocs de gestió.
Com qualsevol corrent ideològic, Els Verds necessitam dotar-nos d'unes senyes d'identitat que s'aniran consolidant en la mesura que es comuniquin i compartesquin idees. Perquè des de fa dos anys hem perdut més allò que mai no em tengut gaire: presència.
No ens ha de bastar estar a les institucions, perquè tanmateix ser-hi, la base social d'Els Verds no és procliu a créixer. Des de la nostra fundació com a partit l'any 90, estam en les mateixes, excepte una remuntada durant la primera legislatura del Pacte, que després va davallar amb la mateixa intensitat. La nostra força no ve d'una organització sense actius estadístics, sinó del banc de vots que ens donen la ciutadania perquè defensem el projecte ecologista que assumeixen com a seu.
L'estratègia general és crear xarxa de sensibilització ecològica i social, sense descuidar les propostes d'organització i expansió. I en totes les propostes d'eixamplar l'acció política, s'ha de posar especial èmfasi d'incrementar la participació de tots els corrents, de comptar amb tot
l'espectre de les bases d'Els Verds, i a falta de donar-li l'articulació més idònia, s'ha de entendre tots els municipis on hi ha afiliats en actiu, però sobretot els pobles de Llevant i l'Assemblea de Palma en la seva totalitat. No ens podem permetre la divisió, nosaltres no. Hem de ser capaços d'integrar qualsevol tendència diferent, sempre que no representi una clara fractura a la cohesió diversa i la política verda. Els Verds ens necessitam tots i totes en relacions ni de dependència ni d'independència sinó d'interdependència, tal i com funcionen els sistemes naturals i amb els quals Els Verds fonamentam gran part del nostre argumentari ideològic per construir les nostres propostes de sistemes socials.
Tal i com es recollia al document de la trobada en data 20-juny-08 sobre la dinamització d'Els Verds: "Cal fer entre tots un esforç per revertir l’actual feblesa organitzativa i de implicació i participació. Això és també necessari per poder fer una aportació que sigui qualque cosa més que un logo als projectes presents i futurs de propostes polítiques unitàries de forces progressistes." Hem d'implementar els acords d'aquella trobada, revisar-los en el context actual i fer-hi feina en aqueixa línia d'actuació.
ALTRES PROPOSTES ORGANITZATIVES
Durada de càrrecs
No podem patrimonialitzar Els Verds en interessos personals. No podem aferrar-nos a les parcel·les de poder que ens toqui gestionar ni que fer política en Els Verds siguin el modus vivendi de ningú. A partir de la propera legislatura, la durada dels representants verds al Govern, al Consell i als ajuntaments serà de màxim una legislatura.
Sobirania decisòria
Plena garantia que les decisions preses sobiranament per Els Verds respecte a designacions representatives a les institucions no podran ser vetades per cap altre partit de la coalició de la qual formem part, si així es dóna.
Gestió econòmica
Hem d'assegurar la transparència econòmica com a fonament del nostre quefer. Assumpció de responsabilitats i compliment de quotes institucionals. Estudiar la possibilitat d'una comptabilitat externa que auditi de manera regular l'estat de les magres finances i assegurar que siguin sanes.
Itinerància MP
Si les reunions de la MP són quinzenals, fer les reunions alternativament una a Palma i una altra de manera rotatòria als pobles on hi hagi agrupacions locals, tan per reforçar-les com per descentralitzar Palma.
Els Verds tenim raó en els posicionaments ideològics lligats indissolublement a l'ecologisme polític que ja es confirmen o, sens dubte, es confirmaran amb el temps. Estam en un estat d'emergència ecològica que reclama urgentment polítiques de posar límits en la majoria dels àmbits de l'activitat humana. La responsabilitat de govern serà sostenible quan sigui capaç de prendre decisions polítiques que limitin el creixement i posin la qualitat de vida i el benestar social col·lectiva per davant de l'explotació intensiva dels escassos i fràgils recursos de les nostres Illes per concebre una política ecològica del territori, de l'energia, de l'aigua, del transport, dels residus... Malgrat siguin contestables a nivell de “progrés” i susceptibles de fer demagògia dretana. Ètica i estètica de la coherència sense por. I si Els Verds volem estar en el govern, només ha de ser assumint aquesta responsabilitat.
3. PROPOSTA DE DOCUMENT O PONÈNCIA PEL CONGRÉS DELS VERDS.
LA MILITÀNCIA.
Que en una trobada de certa rellevància es guanyi una votació amb poca participació, és símptoma de evident anèmia militant. Significa entre altres coses que la “trobada” poc a poc va perdent el significat de encontre i es substitueix pel de “recerca”.
Fa un cert temps vàrem intentar posar en marxa tot un seguit d’ iniciatives que ens permetessin capgirar aquesta situació. És evident que no hem tingut èxit. (segurament ni tan sols ho hem intentat seriosament). Faríem bé de contemplar la possibilitat de que les coses no canviïn gaire a curt i mig termini. Per tant és imprescindible saber el nivell de disponibilitat i compromís que podem assolir els que de moment continuen al partit. No és tracta en absolut de plantejar cap tipus d´exigència ni de passar contes. Res més allunyat de les nostres intencions. Senzillament és necessari per saber que som capaços de fer.
Diferents col·lectius funcionen amb reduïts grups de persones. Per determinades i modestes activitats no és necessita una gran militància. Per posar tan sols un exemple, hauríem de ser capaços de muntar cada any unes “jornades verdes”, que és podrien aglutinar durant una setmana o en determinats dies de un mes.
En qualsevol cas el creixement es podria produir de dues maneres. Una de elles seria situar-nos en aquest ample espai que es diu “centre - esquerra”, on molta gent si pot trobar a gust; es tractaria de no ésser “incomodes”, de ser més “responsables” i menys “utòpics”, en definitiva més “institucionals”: cridaríem contra la guerra de Iraq i parlaríem contra la masacre de Palestina.
L´altre (que evidentment és per la que nosaltres apostem) seria la de mirar de convèncer amb el que en teoria és el nostre missatge: s’ha de lluitar per canviar el sistema, no per reformar-lo, ni per pal·liar o curar les ferides que produeix. Per això fa falta evidentment un ecologisme ètic i polític.
Es clar que el primer objectiu de tots, hauria de ser intentar recuperar a la gent recuperable que hem anat perdent per el camí.
LA IDENTITAT.
Fa molt de temps que no tenim un debat ideològic. A les permanents i a les trobades pràcticament no es parla de altre cosa que de les llistes, la situació política local i la seva repercussió en el “Bloc”; dels càrrecs i la seva tasca quotidiana. És imprescindible fer tot això, i tal vegada es prioritari. Però també és urgent saber com ens situem políticament. Som equidistants?; continuem essent, ni d´ esquerres ni de dretes?. Que en pensem de la crisis?. Estam d´acord amb la ilegalització de les llistes abertzales en el País Basc?. O hi estam en contra però no és una prioritat. Sense necessitat de posar etiquetes ni de sometents a la dictadura dels termes, ens cal, ni que sigui per nosaltres mateixos saber cap on volem anar. L´ecologisme, el feminisme i el pacifisme són en teoria els nostres eixos, però per ells sols no signifiquen gaire cosa. Tothom és pot definir com a feminista i no crec que ningú és proclami militarista bel·licós. Cal dons omplir de significat aquestes paraules, que tal volta fa vint anys podien definir ideològicament un partit, però no a hores d´ ara.
Per altre banda hem de tenir clares les nostres postures polítiques en altres temes, encara que d´ alguna manera és puguin relacionar amb els eixos esmentats. És bàsic saber quin model econòmic defensem. Ens hem de situar molt clarament al voltant de la crisis, no se si ens cal definir-nos nítidament com a “anticapitalistes”, però sí que seria bo que debatéssim si realment ens volem constituir com una força política transformadora i alternativa, o si la nostra aposta es més “realista”. És una discussió que no és ni nova ni únicament nostra, i que el moviment verd europeu també està debatent. El que no hauríem de fer, és nedar entre dues aigües o evitar tenir un postura clara.
També hem de tenir veu pròpia amb el tema nacional. Segurament no ens podem considerar nacionalistes: no és aquest el nostre espai, tot i tenir clar el tema de la llengua i del país. Però des de la defensa de la democràcia radical i la resolució pacífica de conflictes ens podem situar molt bé en el tema del conflicte basc. És podrà dir que és una qüestió que no ens toca d´ aprop, però és una manera clara i pràctica de tornar a parlar de pacifisme i antimilitarisme.
Hi hauria la possibilitat d´ elaborar una mena de manifest o d´ incloure aquestes idees bàsiques als estatuts?
LES ALIANÇES.
Aquí comencen els veritables problemes. A vegades sembla que els partits minoritaris som l´ eina que empren els majoritaris per desmotivar a la gent, per allunyar a la ciutadania de la política i deixar-la en les mans dels gestors de sempre. No és pot entendre d´ altre manera la darrera jugada política d´ERC a les eleccions europees barrant el pas al PSM i a l’hora dinamitar el BLOC (tal i com es va concebre). O la insistència de EU de continuar presentant-se com a EU-Verds, quan ha quedat clara la no participació del nostre partit en aquestes eleccions. El descrèdit és enorme i no pot deixar d´ afectar-nos. Els que apostarem per la participació no testimonial d´ERC en el BLOC, ens sentim francament empenedits, però no ens equivocarem nosaltres en aquell moment, s´ equivoquen ells ara, i es situen a la mateixa altura que UM.
Però les aliances polítiques no és poden conformar per les afinitats personals, la bona relació entre partits o menys encara per unes hipotètiques ofertes a les llistes electorals. Els Verds no hem d’ ésser objecte d´ una subhasta entre altres partits.
Les possibilitats ara per ara semblen múltiples. Vagi per endavant que una aliança en solitari amb el PSM, és molt poc o gens estimulant. El PSM, és amb tots els respectes un partit de centre-esquerra, que en pura teoria està bastant lluny de les nostres posicions. És en definitiva un partit de “poder”. El BLOC tenia sentit perquè aglutinava les formacions polítiques a l´esquerra del PSOE. I el PSM és evident que de moment hi està. Segur?.
Les aliances també defineixen la nostre identitat. Ens podem identificar realment amb el PSM?.
És podrà reeditar el BLOC sense ERC?. És una possibilitat que segurament no cal descartar del tot.
De tota manera les nostres afinitats programàtiques continuen estant més aprop de EU que de qualsevol altre força política. Quin és el problema?. Dons que cada vegada ho posen més difícil perquè és pugui confiar amb ells. Els seus moviments polítics son barroers i no conviden gens a compartir espais que en bona lògica serien comuns. Si més no és una cosa difícil d´ entendre. Tenen comportaments de partit majoritari i sols son una mica menys minoritaris que nosaltres. I una qüestió essencial i que ens ha de diferenciar nítidament: es mouen per càlculs electorals, tenen les institucions i les eleccions tant ficades al cap que son incapaços de concebre la política en base a principis ètics. Això resta molta credibilitat i de fet ens afecta a tots.
Però hi ha una novetat: es podria consolidar la formació Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. Des del nostre punt de vista seria una bona notícia. Bàsicament per un motiu estrictament democràtic, es a dir, podrien recollir un vot que no està representat o per ésser més precisos, el vot que molta gent fa o deixa de fer a contracor i emprenyada amb les males pràctiques de l’esquerra, l´ estil gens honest d´EU, les virgueries ideològiques d´ERC, o simplement amb la nostra gairebé nul·la presència pública i el nostre “seguidisme”.
Per acabar una diminuta reflexió. Ens hauríem d´alliberar del xantatge polític i emocional de que les nostres decisions poden fer que torni la dreta. No. De cap manera. Podem ésser minoritaris, microscopis si voleu, però hem anat de cara hi hem sigut honestos (sobre tot amb els altres). No sens podrà dir que no hem tingut paciència. Ens hem empassat rodes de molí i hem suportat situacions gairebé humiliants. Per un grup que pretén ésser alternatiu, la política hauria de ésser una altre cosa, si no és així no val la pena. Siguem lliures per decidir, fem-ho per principis i per ètica, no per rendibilitat electoral.
Palma, 10 de juny de 2009
Joan Canyelles Amengual
Guillem Ramis Canyelles
Domingo Morales Paredes
Fa un cert temps vàrem intentar posar en marxa tot un seguit d’ iniciatives que ens permetessin capgirar aquesta situació. És evident que no hem tingut èxit. (segurament ni tan sols ho hem intentat seriosament). Faríem bé de contemplar la possibilitat de que les coses no canviïn gaire a curt i mig termini. Per tant és imprescindible saber el nivell de disponibilitat i compromís que podem assolir els que de moment continuen al partit. No és tracta en absolut de plantejar cap tipus d´exigència ni de passar contes. Res més allunyat de les nostres intencions. Senzillament és necessari per saber que som capaços de fer.
Diferents col·lectius funcionen amb reduïts grups de persones. Per determinades i modestes activitats no és necessita una gran militància. Per posar tan sols un exemple, hauríem de ser capaços de muntar cada any unes “jornades verdes”, que és podrien aglutinar durant una setmana o en determinats dies de un mes.
En qualsevol cas el creixement es podria produir de dues maneres. Una de elles seria situar-nos en aquest ample espai que es diu “centre - esquerra”, on molta gent si pot trobar a gust; es tractaria de no ésser “incomodes”, de ser més “responsables” i menys “utòpics”, en definitiva més “institucionals”: cridaríem contra la guerra de Iraq i parlaríem contra la masacre de Palestina.
L´altre (que evidentment és per la que nosaltres apostem) seria la de mirar de convèncer amb el que en teoria és el nostre missatge: s’ha de lluitar per canviar el sistema, no per reformar-lo, ni per pal·liar o curar les ferides que produeix. Per això fa falta evidentment un ecologisme ètic i polític.
Es clar que el primer objectiu de tots, hauria de ser intentar recuperar a la gent recuperable que hem anat perdent per el camí.
LA IDENTITAT.
Fa molt de temps que no tenim un debat ideològic. A les permanents i a les trobades pràcticament no es parla de altre cosa que de les llistes, la situació política local i la seva repercussió en el “Bloc”; dels càrrecs i la seva tasca quotidiana. És imprescindible fer tot això, i tal vegada es prioritari. Però també és urgent saber com ens situem políticament. Som equidistants?; continuem essent, ni d´ esquerres ni de dretes?. Que en pensem de la crisis?. Estam d´acord amb la ilegalització de les llistes abertzales en el País Basc?. O hi estam en contra però no és una prioritat. Sense necessitat de posar etiquetes ni de sometents a la dictadura dels termes, ens cal, ni que sigui per nosaltres mateixos saber cap on volem anar. L´ecologisme, el feminisme i el pacifisme són en teoria els nostres eixos, però per ells sols no signifiquen gaire cosa. Tothom és pot definir com a feminista i no crec que ningú és proclami militarista bel·licós. Cal dons omplir de significat aquestes paraules, que tal volta fa vint anys podien definir ideològicament un partit, però no a hores d´ ara.
Per altre banda hem de tenir clares les nostres postures polítiques en altres temes, encara que d´ alguna manera és puguin relacionar amb els eixos esmentats. És bàsic saber quin model econòmic defensem. Ens hem de situar molt clarament al voltant de la crisis, no se si ens cal definir-nos nítidament com a “anticapitalistes”, però sí que seria bo que debatéssim si realment ens volem constituir com una força política transformadora i alternativa, o si la nostra aposta es més “realista”. És una discussió que no és ni nova ni únicament nostra, i que el moviment verd europeu també està debatent. El que no hauríem de fer, és nedar entre dues aigües o evitar tenir un postura clara.
També hem de tenir veu pròpia amb el tema nacional. Segurament no ens podem considerar nacionalistes: no és aquest el nostre espai, tot i tenir clar el tema de la llengua i del país. Però des de la defensa de la democràcia radical i la resolució pacífica de conflictes ens podem situar molt bé en el tema del conflicte basc. És podrà dir que és una qüestió que no ens toca d´ aprop, però és una manera clara i pràctica de tornar a parlar de pacifisme i antimilitarisme.
Hi hauria la possibilitat d´ elaborar una mena de manifest o d´ incloure aquestes idees bàsiques als estatuts?
LES ALIANÇES.
Aquí comencen els veritables problemes. A vegades sembla que els partits minoritaris som l´ eina que empren els majoritaris per desmotivar a la gent, per allunyar a la ciutadania de la política i deixar-la en les mans dels gestors de sempre. No és pot entendre d´ altre manera la darrera jugada política d´ERC a les eleccions europees barrant el pas al PSM i a l’hora dinamitar el BLOC (tal i com es va concebre). O la insistència de EU de continuar presentant-se com a EU-Verds, quan ha quedat clara la no participació del nostre partit en aquestes eleccions. El descrèdit és enorme i no pot deixar d´ afectar-nos. Els que apostarem per la participació no testimonial d´ERC en el BLOC, ens sentim francament empenedits, però no ens equivocarem nosaltres en aquell moment, s´ equivoquen ells ara, i es situen a la mateixa altura que UM.
Però les aliances polítiques no és poden conformar per les afinitats personals, la bona relació entre partits o menys encara per unes hipotètiques ofertes a les llistes electorals. Els Verds no hem d’ ésser objecte d´ una subhasta entre altres partits.
Les possibilitats ara per ara semblen múltiples. Vagi per endavant que una aliança en solitari amb el PSM, és molt poc o gens estimulant. El PSM, és amb tots els respectes un partit de centre-esquerra, que en pura teoria està bastant lluny de les nostres posicions. És en definitiva un partit de “poder”. El BLOC tenia sentit perquè aglutinava les formacions polítiques a l´esquerra del PSOE. I el PSM és evident que de moment hi està. Segur?.
Les aliances també defineixen la nostre identitat. Ens podem identificar realment amb el PSM?.
És podrà reeditar el BLOC sense ERC?. És una possibilitat que segurament no cal descartar del tot.
De tota manera les nostres afinitats programàtiques continuen estant més aprop de EU que de qualsevol altre força política. Quin és el problema?. Dons que cada vegada ho posen més difícil perquè és pugui confiar amb ells. Els seus moviments polítics son barroers i no conviden gens a compartir espais que en bona lògica serien comuns. Si més no és una cosa difícil d´ entendre. Tenen comportaments de partit majoritari i sols son una mica menys minoritaris que nosaltres. I una qüestió essencial i que ens ha de diferenciar nítidament: es mouen per càlculs electorals, tenen les institucions i les eleccions tant ficades al cap que son incapaços de concebre la política en base a principis ètics. Això resta molta credibilitat i de fet ens afecta a tots.
Però hi ha una novetat: es podria consolidar la formació Revolta Global-Esquerra Anticapitalista. Des del nostre punt de vista seria una bona notícia. Bàsicament per un motiu estrictament democràtic, es a dir, podrien recollir un vot que no està representat o per ésser més precisos, el vot que molta gent fa o deixa de fer a contracor i emprenyada amb les males pràctiques de l’esquerra, l´ estil gens honest d´EU, les virgueries ideològiques d´ERC, o simplement amb la nostra gairebé nul·la presència pública i el nostre “seguidisme”.
Per acabar una diminuta reflexió. Ens hauríem d´alliberar del xantatge polític i emocional de que les nostres decisions poden fer que torni la dreta. No. De cap manera. Podem ésser minoritaris, microscopis si voleu, però hem anat de cara hi hem sigut honestos (sobre tot amb els altres). No sens podrà dir que no hem tingut paciència. Ens hem empassat rodes de molí i hem suportat situacions gairebé humiliants. Per un grup que pretén ésser alternatiu, la política hauria de ésser una altre cosa, si no és així no val la pena. Siguem lliures per decidir, fem-ho per principis i per ètica, no per rendibilitat electoral.
Palma, 10 de juny de 2009
Joan Canyelles Amengual
Guillem Ramis Canyelles
Domingo Morales Paredes
dilluns, 22 de juny del 2009
El batle d'Artà, encantat amb la "millora de la imatge de la Colònia" que suposaria l'ampliació de la seva platja urbana
Article d'A. Bassa publicat a Diari de Balears dia 19 de juny de 2009:
Més arena per estar en remull.
Accediu al nostre article de gener de 2008:
UM-PSOE d'Artà, decidits a atiar el foc de la desfiguració de la Colònia i el seu litoral.
dissabte, 20 de juny del 2009
Teresa Forcades, una activista amb hàbit
[TV3 a la carta, programa "Singulars", emès dia 16-06-2009]
Teresa Forcades, una activista amb hàbit
Teresa Forcades té 43 anys, és una monja benedictina del monestir de Sant Benet a la muntanya de Montserrat . És doctora en Salut Pública, especialista en Medicina Interna per la Universitat de Nova York; doctora en Teologia; Master of Divinity per la Universitat de Harvard; i autora dels llibres "Els crims de les grans companyies farmacèutiques", "La Trinitat, avui", i "La Teologia Feminista en la Història".
Teresa Forcades, una activista amb hàbit
Teresa Forcades té 43 anys, és una monja benedictina del monestir de Sant Benet a la muntanya de Montserrat . És doctora en Salut Pública, especialista en Medicina Interna per la Universitat de Nova York; doctora en Teologia; Master of Divinity per la Universitat de Harvard; i autora dels llibres "Els crims de les grans companyies farmacèutiques", "La Trinitat, avui", i "La Teologia Feminista en la Història".
divendres, 19 de juny del 2009
Sol·liciten la revisió d'ofici d'una llicència d'obres i, si s'escau, l'inici dels tràmits dirigits a la seva nul·litat
Imatge de les obres d'avui, dia 19 de juny de 2009
Imatge de l'estat de les obres dia 11 de març de 2009.A ambdues imatges s'hi pot observar com roman alterat el relleu natural del terreny,
prenent com a referència, entre d'altres, la fita de la figuera
Els Verds-Esquerra denunciaren el mes d'octubre de 2007 (1) grans moviments de terra i canvi del relleu natural en zona protegida
Els Verds-Esquerra insten a la revisió d'ofici d'una llicència d'obres per a un xalet i piscina en uns terrenys afectats per un expedient de disciplina urbanística encara obert i, si s'escau, a l'inici dels tràmits per a declarar-ne la seva nul·litat
L'aixecament de terraplens il·legals i canvi en l'orografia no han obstat per a l'atorgament d'una nova llicència d'obres, per les quals també s'ha obert un expedient d'infracció urbanística
Els Verds-Esquerra han presentat un document d'Instància (2) a l'Ajuntament d'Artà al qual reclamen la revisió d'ofici d'una llicència d'obres atorgada per la Junta de Govern Local el passat mes d'octubre de 2007. El principal motiu d'aquesta sol·licitud és la constatació que la llicència es va donar obviant el fet que, sobre els terrenys als quals es duen a terme les obres de construcció d'un habitatge aïllat i piscina, obra sense haver-se acabat de tramitar un expedient de disciplina urbanística.
La llicència d'obres es va atorgar dia 7 d'octubre (3), amb Informe favorable de l'arquitecta municipal (4). No obstant el caràcter favorable de l'Informe, al mateix es feia constar el fet que “Segons informe del departament de disciplina urbanística d'aquest Ajuntament, consta obert un expedient de disciplina urbanística per haver realitzat terraplens de terra d'aproximadament 4 m. d'altura. [...] s'emet informe favorable condicionat a que es compleixin els condicionants que s'exposen als informes esmentats”.
L'expedient de disciplina urbanística a què es fa referència en l'esmentat Informe de l'arquitecta municipal és l'expedient 27/2007, iniciat per Decret de Batlia dia 10 d'abril de 2008 per la “realització d'obres sense llicència municipal al Pol. 3 Parc. 405 consistents en Terraplens de terra d'aproximadament 4 m. d'altura”. Dia 24 d'octubre de 2007, Els Verds-Esquerra d'Artà havien denunciat a l'Ajuntament que en aquesta parcel·la s'hi havien produït grans moviments de terra i canvi del relleu natural en zona protegida, fets que suposaven la infracció de diferents Normes del Pla Territorial de Mallorca, com de les Normes Subsidiàries municipals en vigor.
Els Verds-Esquerra insisteixen, en el seu escrit d'Instància, en el fet que encara avui -ni en el moment de l'atorgament de la llicència d'obres- no hi ha cap constància, documental ni empírica, de la definitiva tramitació de l'esmentat Expedient de Disciplina urbanística, ni pel que fa a l'expedient sancionador, ni pel que fa a la legalització de les obres i restabliment de la legalitat. Consideren d'una extremada gravetat no només la manca de voluntat per a que es faci efectiu el cobrament de les diferents sancions (Els Verds-Esquerra insten també, en la seva Instància, a que es sancioni pel 100% del valor de les obres, això és, 48.000 euros, i tant al propietari com al contractista de les obres, per no haver-se donat compliment a cap de les ordres i requeriments de demolició i restitució de la legalitat o obtenció de llicència en els terminis prevists per la legislació, dictats pel Batle d'aquest Ajuntament mitjançant Decret dia 15 de novembre de 2007) (5) sinó el fet que les obres ja iniciades s'han fet aprofitant el nivell orogràfic dels terrenys, no original sinó modificat il·legalment amb ocasió dels moviments il·legals de terra produïts la tardor de l'any 2007 i que varen provocar la seva denúncia i posterior obertura d'expedient d'infracció per part de l'Ajuntament.
És per aquests motius que Els Verds-Esquerra insten, en el seu escrit, a “Que es dugui a terme una revisió d'ofici de la llicència urbanística atorgada per la Junta de Govern Local d'aquest Ajuntament dia 7 d'octubre de 2008 [...] [Revisió d'ofici que] procedeix, en la nostra opinió, per altra banda, des del moment que legitima, de manera manifesta, una infracció urbanística GREU sobre la qual obrava, en el moment de l'atorgament, com en l'actualitat, obert i sense resolució, un expedient d'infracció urbanística, i que consolida les obres il·legals per les quals es va produir l'obertura de l'esmentat expedient de disciplina urbanística 27/2007, sense que s'hagi donat un restabliment de la legalitat i sense que s'hagi retornat al terreny el seu relleu orogràfic original. A conseqüència d'aquesta manca de restabliment de la legalitat, l'edifici en construcció [...] assoleix una alçada desproporcionada respecte del relleu orogràfic original i natural de la zona, que té per conseqüència una destacable degradació paisatgística en aquest entorn”.
Els Verds-Esquerra denuncien la manca total d'interès, per part del batle i regidor d'obres, Rafel Gili, en la vigilància sobre disciplina urbanística que es demostra en casos com aquest, que té com a conseqüència la transformació del relleu original i degradació del paisatge a zona protegida. Guillem Caldentey, regidor de la formació ecosocialista, denuncia també la ineptitud i la manca de voluntat “no ja només pel que fa al restabliment de la legalitat i conservació del paisatge, sinó fins i tot recaptatòria, en no haver-se produït el pagament d'un sol cèntim de l'antic i avorrit expedient de disciplina urbanística. L'Ajuntament d'Artà no pot permetre's ni que es degradi el paisatge del municipi, si veritablement es vol poder oferir un producte turístic diferenciat, ni deixar de recaptar cap cèntim. En aquesta ocasió, instam a que es es duguin a terme els tràmits necessaris per tal que es faci efectiu el requeriment de pagament de sancions per valor de 96.000 euros en total”.
Exemples com aquest indiquen fins a quin punt és necessària l'adhesió de l'Ajuntament d'Artà a l'Àgencia per la Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca (APLUTM), com ja s'ha fet a municipis com Valldemossa o Campanet.
Si ja ni tan sols no s'estan cobrant les sancions, qualsevol conveni amb l'APLUTM per a la gestió de les tasques d'aplicació de la disciplina haurà de ser positiu, sigui quin sigui el percentatge del total recaptat que correspongui a l'Agència. L'equip de govern de l'Ajuntament d'Artà (UM-PSOE) varen rebutjar, per tercera ocasió, el passat mes de març, la moció presentada per l'agrupació ecosocialista artanenca de declarar l'interès de l'Ajuntament en adherir-se a l'APLUTM (6). Caldentey considera “d'autèntic escàndol” que R. Gili, batle d'Artà, romangui com a membre del Consell Directiu de l'APLUTM, atesa la seva postura escèptica amb la mateixa (7), la negativa a adherir-hi el municipi, i la manca d'aplicació demostrada de les competències pròpies que es nega a delegar”. Caracteritza de “pura demagògia”, en aquestes circumstàncies, demanar compensacions econòmiques a les administracions supramunicipals per una suposada voluntat conservacionista del territori per part del seu ajuntament (8).
(1) Accediu al document d'Instància de 24 d'octubre de 2007; al comunicat de Els Verds-Esquerra de dia 06-11-2007: Abocament sense llicència de grans quantitats de terra per part de la gran promotora que s'ha instal·lat a fer feines a sa Colònia; premeu aquí per a accedir a la notícia de T. Obrador/Diario de Mallorca de dia 09-11-2009: El Ayuntamiento abre un expediente por un gran vertido de tierra en rústico.
(2) Accediu al document d'Instància de dia 18 de juny de 2009.
(3) Accediu al document de Notificació d'atorgament de la Llicència.
(4) Accediu a l'Informe de l'arquitecta municipal, de dia 3 de setembre de 2009.
(5) Accediu al document de Notificació del Decret de Batlia de dia 15 de novembre de 2007, d'ordre de suspensió de la obra de moviments de terra, com de requeriment de legalització de les mateixes. Els Verds-Esquerra no entenen quin és el motiu pel qual, davant de l'incompliment d'aquestes ordres, dia 20 d'abril de 2009 s'imposa, per Decret de Batlia, una sanció pel 50% (la mínima) del valor de les obres, i només al propietari: Accediu al document de Notificació d'aquest Decret. No es té notícia documental, a dia d'avui, que s'hagi fet efectiu cap pagament per part del propietari.
(6) Accediu a la Moció de Els Verds-Esquerra d'Artà, rebutjada per l'equip de govern per tercera vegada però recolzada per la resta de partits de l'oposició (UIA i PP).
(7) Accediu a l'article de Quim Torres/Diari de Balears del passat dia 27-11-2002: UM no frena l'Agència.
(8) Accediu a l'article de T. Obrador/Diario de Mallorca del passat dia 13 de setembre de 2008: Frente común de Artà, Campos i Sant Joan de Labritja para exigir ayudas. Accediu a la crítica de Els Verds-Esquerra d'Artà a la proposta presentada pel batle d'Artà, R. Gili (UM), i aprovada al Ple del proppassat mes de maig, de reivindicar compensacions econòmiques per l'estat de conservació del municipi: Per quins motius vàrem votar en contra d'aquesta moció?
Els Verds-Esquerra insten a la revisió d'ofici d'una llicència d'obres per a un xalet i piscina en uns terrenys afectats per un expedient de disciplina urbanística encara obert i, si s'escau, a l'inici dels tràmits per a declarar-ne la seva nul·litat
L'aixecament de terraplens il·legals i canvi en l'orografia no han obstat per a l'atorgament d'una nova llicència d'obres, per les quals també s'ha obert un expedient d'infracció urbanística
Els Verds-Esquerra han presentat un document d'Instància (2) a l'Ajuntament d'Artà al qual reclamen la revisió d'ofici d'una llicència d'obres atorgada per la Junta de Govern Local el passat mes d'octubre de 2007. El principal motiu d'aquesta sol·licitud és la constatació que la llicència es va donar obviant el fet que, sobre els terrenys als quals es duen a terme les obres de construcció d'un habitatge aïllat i piscina, obra sense haver-se acabat de tramitar un expedient de disciplina urbanística.
La llicència d'obres es va atorgar dia 7 d'octubre (3), amb Informe favorable de l'arquitecta municipal (4). No obstant el caràcter favorable de l'Informe, al mateix es feia constar el fet que “Segons informe del departament de disciplina urbanística d'aquest Ajuntament, consta obert un expedient de disciplina urbanística per haver realitzat terraplens de terra d'aproximadament 4 m. d'altura. [...] s'emet informe favorable condicionat a que es compleixin els condicionants que s'exposen als informes esmentats”.
L'expedient de disciplina urbanística a què es fa referència en l'esmentat Informe de l'arquitecta municipal és l'expedient 27/2007, iniciat per Decret de Batlia dia 10 d'abril de 2008 per la “realització d'obres sense llicència municipal al Pol. 3 Parc. 405 consistents en Terraplens de terra d'aproximadament 4 m. d'altura”. Dia 24 d'octubre de 2007, Els Verds-Esquerra d'Artà havien denunciat a l'Ajuntament que en aquesta parcel·la s'hi havien produït grans moviments de terra i canvi del relleu natural en zona protegida, fets que suposaven la infracció de diferents Normes del Pla Territorial de Mallorca, com de les Normes Subsidiàries municipals en vigor.
Els Verds-Esquerra insisteixen, en el seu escrit d'Instància, en el fet que encara avui -ni en el moment de l'atorgament de la llicència d'obres- no hi ha cap constància, documental ni empírica, de la definitiva tramitació de l'esmentat Expedient de Disciplina urbanística, ni pel que fa a l'expedient sancionador, ni pel que fa a la legalització de les obres i restabliment de la legalitat. Consideren d'una extremada gravetat no només la manca de voluntat per a que es faci efectiu el cobrament de les diferents sancions (Els Verds-Esquerra insten també, en la seva Instància, a que es sancioni pel 100% del valor de les obres, això és, 48.000 euros, i tant al propietari com al contractista de les obres, per no haver-se donat compliment a cap de les ordres i requeriments de demolició i restitució de la legalitat o obtenció de llicència en els terminis prevists per la legislació, dictats pel Batle d'aquest Ajuntament mitjançant Decret dia 15 de novembre de 2007) (5) sinó el fet que les obres ja iniciades s'han fet aprofitant el nivell orogràfic dels terrenys, no original sinó modificat il·legalment amb ocasió dels moviments il·legals de terra produïts la tardor de l'any 2007 i que varen provocar la seva denúncia i posterior obertura d'expedient d'infracció per part de l'Ajuntament.
És per aquests motius que Els Verds-Esquerra insten, en el seu escrit, a “Que es dugui a terme una revisió d'ofici de la llicència urbanística atorgada per la Junta de Govern Local d'aquest Ajuntament dia 7 d'octubre de 2008 [...] [Revisió d'ofici que] procedeix, en la nostra opinió, per altra banda, des del moment que legitima, de manera manifesta, una infracció urbanística GREU sobre la qual obrava, en el moment de l'atorgament, com en l'actualitat, obert i sense resolució, un expedient d'infracció urbanística, i que consolida les obres il·legals per les quals es va produir l'obertura de l'esmentat expedient de disciplina urbanística 27/2007, sense que s'hagi donat un restabliment de la legalitat i sense que s'hagi retornat al terreny el seu relleu orogràfic original. A conseqüència d'aquesta manca de restabliment de la legalitat, l'edifici en construcció [...] assoleix una alçada desproporcionada respecte del relleu orogràfic original i natural de la zona, que té per conseqüència una destacable degradació paisatgística en aquest entorn”.
Els Verds-Esquerra denuncien la manca total d'interès, per part del batle i regidor d'obres, Rafel Gili, en la vigilància sobre disciplina urbanística que es demostra en casos com aquest, que té com a conseqüència la transformació del relleu original i degradació del paisatge a zona protegida. Guillem Caldentey, regidor de la formació ecosocialista, denuncia també la ineptitud i la manca de voluntat “no ja només pel que fa al restabliment de la legalitat i conservació del paisatge, sinó fins i tot recaptatòria, en no haver-se produït el pagament d'un sol cèntim de l'antic i avorrit expedient de disciplina urbanística. L'Ajuntament d'Artà no pot permetre's ni que es degradi el paisatge del municipi, si veritablement es vol poder oferir un producte turístic diferenciat, ni deixar de recaptar cap cèntim. En aquesta ocasió, instam a que es es duguin a terme els tràmits necessaris per tal que es faci efectiu el requeriment de pagament de sancions per valor de 96.000 euros en total”.
Exemples com aquest indiquen fins a quin punt és necessària l'adhesió de l'Ajuntament d'Artà a l'Àgencia per la Protecció de la Legalitat Urbanística i Territorial de Mallorca (APLUTM), com ja s'ha fet a municipis com Valldemossa o Campanet.
Si ja ni tan sols no s'estan cobrant les sancions, qualsevol conveni amb l'APLUTM per a la gestió de les tasques d'aplicació de la disciplina haurà de ser positiu, sigui quin sigui el percentatge del total recaptat que correspongui a l'Agència. L'equip de govern de l'Ajuntament d'Artà (UM-PSOE) varen rebutjar, per tercera ocasió, el passat mes de març, la moció presentada per l'agrupació ecosocialista artanenca de declarar l'interès de l'Ajuntament en adherir-se a l'APLUTM (6). Caldentey considera “d'autèntic escàndol” que R. Gili, batle d'Artà, romangui com a membre del Consell Directiu de l'APLUTM, atesa la seva postura escèptica amb la mateixa (7), la negativa a adherir-hi el municipi, i la manca d'aplicació demostrada de les competències pròpies que es nega a delegar”. Caracteritza de “pura demagògia”, en aquestes circumstàncies, demanar compensacions econòmiques a les administracions supramunicipals per una suposada voluntat conservacionista del territori per part del seu ajuntament (8).
(1) Accediu al document d'Instància de 24 d'octubre de 2007; al comunicat de Els Verds-Esquerra de dia 06-11-2007: Abocament sense llicència de grans quantitats de terra per part de la gran promotora que s'ha instal·lat a fer feines a sa Colònia; premeu aquí per a accedir a la notícia de T. Obrador/Diario de Mallorca de dia 09-11-2009: El Ayuntamiento abre un expediente por un gran vertido de tierra en rústico.
(2) Accediu al document d'Instància de dia 18 de juny de 2009.
(3) Accediu al document de Notificació d'atorgament de la Llicència.
(4) Accediu a l'Informe de l'arquitecta municipal, de dia 3 de setembre de 2009.
(5) Accediu al document de Notificació del Decret de Batlia de dia 15 de novembre de 2007, d'ordre de suspensió de la obra de moviments de terra, com de requeriment de legalització de les mateixes. Els Verds-Esquerra no entenen quin és el motiu pel qual, davant de l'incompliment d'aquestes ordres, dia 20 d'abril de 2009 s'imposa, per Decret de Batlia, una sanció pel 50% (la mínima) del valor de les obres, i només al propietari: Accediu al document de Notificació d'aquest Decret. No es té notícia documental, a dia d'avui, que s'hagi fet efectiu cap pagament per part del propietari.
(6) Accediu a la Moció de Els Verds-Esquerra d'Artà, rebutjada per l'equip de govern per tercera vegada però recolzada per la resta de partits de l'oposició (UIA i PP).
(7) Accediu a l'article de Quim Torres/Diari de Balears del passat dia 27-11-2002: UM no frena l'Agència.
(8) Accediu a l'article de T. Obrador/Diario de Mallorca del passat dia 13 de setembre de 2008: Frente común de Artà, Campos i Sant Joan de Labritja para exigir ayudas. Accediu a la crítica de Els Verds-Esquerra d'Artà a la proposta presentada pel batle d'Artà, R. Gili (UM), i aprovada al Ple del proppassat mes de maig, de reivindicar compensacions econòmiques per l'estat de conservació del municipi: Per quins motius vàrem votar en contra d'aquesta moció?
diumenge, 14 de juny del 2009
Grup d'opinió d'arquitectes/Diario de Mallorca: "Camí de Conies"
[Article publicat a Diario de Mallorca dia 11 de juny de 2009]
Camí de Conies
GRUP D´OPINIÓ D´ARQUITECTES Parets seques, de marès o pedra viva, garrigues, torrents, qualque casa de possessió i al fons, només endevinada, la mar. Camí de Conies, la petita i hermosa carretera que va des de Manacor a la Colònia de Sant Pere. Amb qualque revolt, amb alguna petita baixada i pujada al lloc a on ha de passar per damunt d´un torrent, però en conjunt, una carretera amb unes mides que pareixia bastaven perquè els cotxes hi poguessin circular amb una certa comoditat.
En aquesta carretera, des de fa uns mesos hi estan treballant màquines excavadores i camions, fent síquies, esbucant marges, llevant i acaramullant pedres i terra, desviant i fent passar per canonades de formigó, l´aigua que abans passava per petits xaragalls. Estan eixamplant la carretera i això vol dir que la fan el doble d´ampla, quasi sense corbes, amb diferències de pendents molt petites... Es a dir, amb totes aquelles característiques que els càlculs dels enginyers determinen són necessàries per a poder-hi circular amb seguretat a una velocitat de vuitanta o cent kilòmetres a la hora. I la carretera es va separant així dels camps que l´envolten, perdent la seva meravellosa proximitat amb la terra, amb la pedra dels marges, amb els arbres, amb la garriga i les seves olors.
Es cert que es fa l´esforç de refer, amb noves parets de pedra, els límits de la carretera amb les finques del voltant, però, perduda la relació preexistent entre la carretera i el terreny natural, aquestes noves parets queden a vegades ridícules, situades molt avall a la cuneta o a dalt d´un nou talús. Per això i altres coses, la carretera, pareix clar que deixarà de ser el que era. Es convertirà ara en una cosa ben diferent: una connexió funcional entre un punt A i un punt B. Potser part d´un triangle Palma-Alcúdia, Alcúdia-Colònia de Sant Pere, Colònia de Sant Pere-Palma... I la pregunta és: era això necessari?
Potser es fa aquesta obra de la carretera per a estalviar temps. El temps que després la gent potser perdrà davant el programa més inútil de la televisió. Potser per a evitar accidents, encara que no n´hi devia haver gaires en una carretera en la qual no es podia córrer molt. Potser es fa per a facilitar el creixement urbanístic que s´està produint a la zona de la Colònia de Sant Pere... Bé, potser aquesta obra era necessària, però en tot cas ens queden dubtes. Dubtes com els que teníem quan des del Servei de Carreteres de l´Estat es deia que era necessari fer el doble d´ampla la carretera Valldemossa-Deià-Sòller. Dubtes com els que tenim quan veïm la reforma que es fa actualment a la carretera que va de Montuiri a Sant Joan, o a altres carreteres del Pla.
Perquè hem de pensar i valorar aquestes petites carreteres de la nostra illa com un important patrimoni. La mentalitat de molta gent avui a Mallorca, i molt més encara als països europeus més desenvolupats, ja no és la mateixa de quan als anys cinquanta, un catedràtic de la Escola de Enginyers de Camins mostrava als seus alumnes les carreteres de Mallorca com exemple del que no s´havia de fer, del que no podien ser les carreteres. Avui tots hem pogut veure com molts de turistes cerquen, amb bicicleta o en cotxe, aquests itineraris allunyats de les autopistes i de les vies més funcionals, apreciant els nostres paisatges des de la proximitat i la petita escala, tan pròxima a la de l´home, que tenen les nostres velles carreteres.
Ara el nostre repte, i els dels nostres enginyers, es saber plantejar les noves carreteres, o les reformes que s´hagin de fer en les preexistents, amb la imaginació necessària per a poder integrar tots aquells valors dels quals hem anat parlant, sabent adequar les intervencions, no tant als estàndards freds dels llibres, com a la realitat i les mides de la nostra illa. Una illa en la qual no hi ha perquè córrer tant, una illa on les distàncies màximes s´ajusten molt al grau d´autonomia que tendran els cotxes elèctrics dels pròxims anys, i en la qual, per tant, es podria pensar com a zona exclusiva per a cotxes moguts amb energies alternatives al petroli. Potser això és somiar, potser ens equivocam en la nostra valoració de la reforma que s´està fent a l´antic Camí de Conies, però en tot cas volíem donar a conéixer el nostre punt de vista, pensant, com hem fet sempre, que una societat civilitzada no és pot construir d´altra forma més que amb les aportacions dels criteris i sentiments de tots i cada un dels seus ciutadans.
En aquesta carretera, des de fa uns mesos hi estan treballant màquines excavadores i camions, fent síquies, esbucant marges, llevant i acaramullant pedres i terra, desviant i fent passar per canonades de formigó, l´aigua que abans passava per petits xaragalls. Estan eixamplant la carretera i això vol dir que la fan el doble d´ampla, quasi sense corbes, amb diferències de pendents molt petites... Es a dir, amb totes aquelles característiques que els càlculs dels enginyers determinen són necessàries per a poder-hi circular amb seguretat a una velocitat de vuitanta o cent kilòmetres a la hora. I la carretera es va separant així dels camps que l´envolten, perdent la seva meravellosa proximitat amb la terra, amb la pedra dels marges, amb els arbres, amb la garriga i les seves olors.
Es cert que es fa l´esforç de refer, amb noves parets de pedra, els límits de la carretera amb les finques del voltant, però, perduda la relació preexistent entre la carretera i el terreny natural, aquestes noves parets queden a vegades ridícules, situades molt avall a la cuneta o a dalt d´un nou talús. Per això i altres coses, la carretera, pareix clar que deixarà de ser el que era. Es convertirà ara en una cosa ben diferent: una connexió funcional entre un punt A i un punt B. Potser part d´un triangle Palma-Alcúdia, Alcúdia-Colònia de Sant Pere, Colònia de Sant Pere-Palma... I la pregunta és: era això necessari?
Potser es fa aquesta obra de la carretera per a estalviar temps. El temps que després la gent potser perdrà davant el programa més inútil de la televisió. Potser per a evitar accidents, encara que no n´hi devia haver gaires en una carretera en la qual no es podia córrer molt. Potser es fa per a facilitar el creixement urbanístic que s´està produint a la zona de la Colònia de Sant Pere... Bé, potser aquesta obra era necessària, però en tot cas ens queden dubtes. Dubtes com els que teníem quan des del Servei de Carreteres de l´Estat es deia que era necessari fer el doble d´ampla la carretera Valldemossa-Deià-Sòller. Dubtes com els que tenim quan veïm la reforma que es fa actualment a la carretera que va de Montuiri a Sant Joan, o a altres carreteres del Pla.
Perquè hem de pensar i valorar aquestes petites carreteres de la nostra illa com un important patrimoni. La mentalitat de molta gent avui a Mallorca, i molt més encara als països europeus més desenvolupats, ja no és la mateixa de quan als anys cinquanta, un catedràtic de la Escola de Enginyers de Camins mostrava als seus alumnes les carreteres de Mallorca com exemple del que no s´havia de fer, del que no podien ser les carreteres. Avui tots hem pogut veure com molts de turistes cerquen, amb bicicleta o en cotxe, aquests itineraris allunyats de les autopistes i de les vies més funcionals, apreciant els nostres paisatges des de la proximitat i la petita escala, tan pròxima a la de l´home, que tenen les nostres velles carreteres.
Ara el nostre repte, i els dels nostres enginyers, es saber plantejar les noves carreteres, o les reformes que s´hagin de fer en les preexistents, amb la imaginació necessària per a poder integrar tots aquells valors dels quals hem anat parlant, sabent adequar les intervencions, no tant als estàndards freds dels llibres, com a la realitat i les mides de la nostra illa. Una illa en la qual no hi ha perquè córrer tant, una illa on les distàncies màximes s´ajusten molt al grau d´autonomia que tendran els cotxes elèctrics dels pròxims anys, i en la qual, per tant, es podria pensar com a zona exclusiva per a cotxes moguts amb energies alternatives al petroli. Potser això és somiar, potser ens equivocam en la nostra valoració de la reforma que s´està fent a l´antic Camí de Conies, però en tot cas volíem donar a conéixer el nostre punt de vista, pensant, com hem fet sempre, que una societat civilitzada no és pot construir d´altra forma més que amb les aportacions dels criteris i sentiments de tots i cada un dels seus ciutadans.
dijous, 11 de juny del 2009
dilluns, 8 de juny del 2009
Adquisició de dos aparells de desfibril·lació semiautomàtica
Els Verds-Esquerra d'Artà expressen la seva satisfacció per l'adquisició de dos aparells de Desfibril·lació Semiautomàtica (DESA) i la seva instal·lació als vehicles de la Policia Local
Aquesta dotació ha estat reclamada insistentment pels ecosocialistes i pot salvar vides
Els Verds-Esquerra expressen la seva satisfacció per la recent adquisició de dos aparells de Desfibril·lació Semiautomàtica (DESA) i per la seva instal·lació en vehicles de la Policia Local.
La proposta de dotació de la Policia Local d'Artà amb aquests equipaments sanitaris d'emergència ha estat exposada pels ecosocialistes artanencs en repetides ocasions, amb l'objectiu d'augmentar els recursos necessaris en casos d'actuacions d'emergència.
La Policia Local és, en multitud d'ocasions, un dels primers serveis en assistir a les persones en casos d'incidència, també en casos d'aturada cardiorespiratòria. Els aparells de Desfibril·lació Semiautomàtica (DESA) permeten en moltes ocasions la desfibril·lació primerenca, que suposa la tercera de les passes que s'han de dur a terme segons l'estratègia per a respondre davant d'una aturada cardíaca: (1) alerta immediata, (2) inici precoç de la ressuscitació bàsica per part dels testimonis, (3) desfibril·lació primerenca i, en darrer lloc, (4) suport vital avançat en escassos minuts.
Segons la coalició, la despesa que ha suposat aquesta adquisició (4.000 euros) està més que justificada quan amb aquests aparells es poden salvar vides, i es congratulen a més perquè s'hagi produït abans de l'arribada del màxim augment de població amb ocasió de l'arribada de l'estiu. Feliciten així mateix el regidor d'Interior (B. Gili) per aquesta actuació i per haver sabut prioritzar l'interès general per damunt dels interessos partidistes.
Nota relacionada. Comunicat de Els Verds-Esquerra d'Artà (28-01-2009): Els Verds - Esquerra d'Artà denuncien el desinterès de l'equip de govern (UM-PSOE) en la millora dels equipament d'emergència i primers auxilis
Aquesta dotació ha estat reclamada insistentment pels ecosocialistes i pot salvar vides
Els Verds-Esquerra expressen la seva satisfacció per la recent adquisició de dos aparells de Desfibril·lació Semiautomàtica (DESA) i per la seva instal·lació en vehicles de la Policia Local.
La proposta de dotació de la Policia Local d'Artà amb aquests equipaments sanitaris d'emergència ha estat exposada pels ecosocialistes artanencs en repetides ocasions, amb l'objectiu d'augmentar els recursos necessaris en casos d'actuacions d'emergència.
La Policia Local és, en multitud d'ocasions, un dels primers serveis en assistir a les persones en casos d'incidència, també en casos d'aturada cardiorespiratòria. Els aparells de Desfibril·lació Semiautomàtica (DESA) permeten en moltes ocasions la desfibril·lació primerenca, que suposa la tercera de les passes que s'han de dur a terme segons l'estratègia per a respondre davant d'una aturada cardíaca: (1) alerta immediata, (2) inici precoç de la ressuscitació bàsica per part dels testimonis, (3) desfibril·lació primerenca i, en darrer lloc, (4) suport vital avançat en escassos minuts.
Segons la coalició, la despesa que ha suposat aquesta adquisició (4.000 euros) està més que justificada quan amb aquests aparells es poden salvar vides, i es congratulen a més perquè s'hagi produït abans de l'arribada del màxim augment de població amb ocasió de l'arribada de l'estiu. Feliciten així mateix el regidor d'Interior (B. Gili) per aquesta actuació i per haver sabut prioritzar l'interès general per damunt dels interessos partidistes.
Nota relacionada. Comunicat de Els Verds-Esquerra d'Artà (28-01-2009): Els Verds - Esquerra d'Artà denuncien el desinterès de l'equip de govern (UM-PSOE) en la millora dels equipament d'emergència i primers auxilis
diumenge, 7 de juny del 2009
Issac Rosa/Público: "No encuentro la papeleta de IUAI"
[Público, 5 de juny de 2009]
“En España hay un partido, el PSOE, que está en la vanguardia de la izquierda en Europa” -José Blanco, ministro de Fomento-
Tengo una amiga que, a estas alturas, todavía no sabe a quién votar. Ella es de izquierda sin complejos, y no es que no tenga a quién votar. Más bien al contrario: se encuentra con un exceso de oferta, y querría votar a dos o incluso tres partidos diferentes.
Hay días que prefiere pájaro en mano (Izquierda Unida), pero otros le tienta lo bueno por conocer (Izquierda Anticapitalista), y hasta alguna mañana se levanta marchosa y apuesta por Iniciativa Internacionalista, que no sólo tiene apoyos en el País Vasco pese a su criminalización.
Ha revisado las listas de unos y otros, y en todas encuentra nombres con quien simpatiza. De hecho, hay candidatos que compartieron partido años atrás. Si mira los apoyos de intelectuales y colectivos sociales a un partido u otro, todos le convencen por igual.
Así que ha comparado los programas electorales. Los ha volcado en un documento informático y de cada uno ha hecho una nube de tags, de ésas que destacan en mayor tamaño las palabras más frecuentes. Así visualiza las coincidencias, que son muchas: contra la Europa del Capital, Bolonia, la directiva de la vergüenza y la OTAN; por la movilización obrera, el aborto libre, el laicismo y la autodeterminación de los pueblos; por la solidaridad con Palestina, Sahara y la izquierda latinoamericana, por el socialismo del siglo XXI, etc.
Al final, aparte de indecisa, acaba cabreada. Le fastidia que en unas elecciones como éstas, de circunscripción única y donde no pesa tanto el voto útil, los votantes de izquierda se dividan tanto, cuando hace falta una alternativa política fuerte ante la crisis. Como ella, muchos echamos de menos la papeleta de Izquierda Unida Anticapitalista Internacionalista.
Tengo una amiga que, a estas alturas, todavía no sabe a quién votar. Ella es de izquierda sin complejos, y no es que no tenga a quién votar. Más bien al contrario: se encuentra con un exceso de oferta, y querría votar a dos o incluso tres partidos diferentes.
Hay días que prefiere pájaro en mano (Izquierda Unida), pero otros le tienta lo bueno por conocer (Izquierda Anticapitalista), y hasta alguna mañana se levanta marchosa y apuesta por Iniciativa Internacionalista, que no sólo tiene apoyos en el País Vasco pese a su criminalización.
Ha revisado las listas de unos y otros, y en todas encuentra nombres con quien simpatiza. De hecho, hay candidatos que compartieron partido años atrás. Si mira los apoyos de intelectuales y colectivos sociales a un partido u otro, todos le convencen por igual.
Así que ha comparado los programas electorales. Los ha volcado en un documento informático y de cada uno ha hecho una nube de tags, de ésas que destacan en mayor tamaño las palabras más frecuentes. Así visualiza las coincidencias, que son muchas: contra la Europa del Capital, Bolonia, la directiva de la vergüenza y la OTAN; por la movilización obrera, el aborto libre, el laicismo y la autodeterminación de los pueblos; por la solidaridad con Palestina, Sahara y la izquierda latinoamericana, por el socialismo del siglo XXI, etc.
Al final, aparte de indecisa, acaba cabreada. Le fastidia que en unas elecciones como éstas, de circunscripción única y donde no pesa tanto el voto útil, los votantes de izquierda se dividan tanto, cuando hace falta una alternativa política fuerte ante la crisis. Como ella, muchos echamos de menos la papeleta de Izquierda Unida Anticapitalista Internacionalista.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
